Cas típic 3636: noi li agraden les pelis del 2022 (7)

Recull de les últimes 8 pel·lícules que he vist ordenades de pitjor a millor, segons el meu gust, això no vol dir que siguin millors pel·lícules, simplement és el que a mi m’agrada. Com sempre la nota del filmaffinity primer, després la meva.

1. El vuelo del navegante (1986) [6,2][3]: Un noi de 12 anys es fot un cop al cap i desapareix durant 8 anys, llavors reapareix amb el mateix aspecte físic de quan havia desaparegut, el motiu? Extraterrestres. La versió cutre de E.T. feta per Disney. D’acord que és una pel·lícula dels vuitanta pensada pel públic infantil, però és infumable.
2. Donnie Darko (2001) [7,4][6]: A finals dels 80 als EUA, Donnie és un adolescent esquizofrènic que després d’evitar un accident mortal comença a tenir al·lucinacions amb un conill diabòlic, l’argument promet, no? Pel·lícula de culte, que traduït vol dir pel·lícula on passen coses estranyes. La pel·lícula enganxa perquè hi ha un compte enrere que deixa l’espectador amb ganes de saber què passarà. Punt extra per Mad World de Gary Jules
3. Paradise Now (2005) [7,2][6]: Un parell de palestins es volen immolar emportant-se per davant uns quants soldats israelians. És interessant saber què passa pel cap d’un terrorista suïcida, tot i aquests semblen poc fanàtics malgrat voler-se immolar; com que la pel·lícula és palestina, no poden fer quedar malament als palestins, però curiosament els israelians tampoc queden malament, bé, de fet, surten molt pocs israelians, per tant, la pel·lícula no es mulla gaire. Tot i això, no es pot negar que és una pel·lícula diferent del que és habitual, i que tampoc és tan dramàtica com podria semblar per l’argument, ara bé, no espereu una comèdia.
4. Vias Cruzadas (2003) [7,1][6]: Fin és un home que li agraden dues coses, els trens i passar desapercebut, el segon és complicat perquè mesura metre trenta, per això quan té l’oportunitat, un dia se’n va a viure a una estació abandonada, allà coneixerà un venedor d’una paradeta ambulant i una artista. Sabeu aquelles pel·lícules on no passa absolutament res extraordinari però tenen quelcom? Aquesta és una d’elles. Peter Dinklage mola.
5. Zatoichi (2003) [7,2][6]: Un samurai cec que és molt bo lluitant posarà pau en un poble dominat per uns mafiosos, a part, unes germanes buscaran venjança per la mort de la seva família. Pel·lícula d’acció fantasiosa amb tocs d’humor ambientada en el japó de segle XIX. Entretinguda.
6. Better days (2019) [7,1][7]: Una estudiant es prepara per a l’examen d’ingrés a la universitat, però li fan bullying. El film passa a la Xina, que realment sembla un altre planeta, l’obsessió per l’estudi és sectari, el nivell de pobresa del barri és alt, la protagonista té una mare pobra que ha de vendre unes cremes facials que no funcionen i ha d’acabar fugint dels clients, tot en aquesta pel·lícula és un drama. Per sort la protagonista coneixerà un noi, que encara és més pobre que ella, i l’ajudarà, un parell de desgraciats, que quan estan junts són una mica menys desgraciats. Un drama romàntic molt dramàtic.
7. Red (2022) [6,5][7]: Mei és una adolescent que un dia descobreix que està maleïda i es transforma en panda quan s’emociona. Pel·lícula de Pixar entretinguda i divertida, potser no soc el target objectiu, però m’ha agradat igual, tot i que el final és una mica castanya.
8. Pleasantville (1998) [6,8][8]: Dos germans adolescents dels 90 acaben dins d’una comèdia clàssica dels 50. La pel·lícula és previsible; tot i això, i malgrat ser mig film en blanc i negre és colorista i alegre, m’ha recordat a Wandavision i m’ha donat molt bon rotllo. Tobey Maguire i Reese Witherspoon cauen bé