The White Lotus és una minisèrie de 6 capítols, que tracta sobre l’estança d’uns turistes en un ressort tropical. Aviat descobrirem que els turistes són una mica carallots, però als turistes se’ls perdona perquè són rics, i, per tant, no tenen idea que és l’empatia. La sèrie ens demostra que els rics també poden no ser feliços malgrat estar de vacances en una illa paradisíaca i envoltats de servents; quina pena que fan! És cert que els rics no tenen els mateixos problemes que la gent normal, com ara aguantar els embussos de primera hora del matí per anar a treballar després d’haver dormit poc, però tenen altres problemes que els plebeus ni ens imaginem, però que ja ens agradaria tenir.
Els protagonistes són el mànager de l’Hotel, una parella passant la lluna de mel, un matrimoni amb dos fills adolescents i una amiga de la filla, i una dona madura soltera, cada un d’ells amb els seus problemes i amb el seu caràcter especial, el meu preferit és el mànager (Murray Bartlett), no és casualitat que li hagin donat l’Emmy al millor actor de minisèrie per aquest paper. Els personatges que menys m’han agradat han sigut la dona soltera i el fill adolescent. La sèrie comença amb un vell truc, però que segueix funcionant com mai, et diuen que hi ha hagut un mort, tanmateix, no et diuen qui ha sigut, i després pam, flashback a una setmana abans i ara toca veure qui l’ha dinyat, com i per què.
Existeix una segona temporada (7 capítols més), però en un altre indret idíl·lic de vacances, Itàlia, potser la veuria si no fos perquè els personatges que més m’agraden no repeteixen i, en canvi, sí que ho fa la dona soltera que no suporto gens. No és una gran sèrie, però la temàtica del ressort vacacional és diferent de l’habitual, i alguns personatges tenen magnetisme, i el toc satíric que ho impregna tot ajuda.
The White Lotus té un 6,8 al filmaffinity i un 7,6 a l’imdb.
Nota 1a: 6/10
Pons's blog 