Cas típic 3663: noi li agraden les pelis del 2022 (9)

Sí, sé que en el títol posa 2022, però és que realment les he vist durant el 2022 totes elles exceptuant American animals. Recull de les últimes 8 pel·lícules que he vist ordenades de pitjor a millor, segons el meu gust, això no vol dir que siguin millors pel·lícules, simplement és el que a mi m’agrada. Com sempre la nota del filmaffinity primer, després la meva.

1. The commitments (1991) [7,2][3]: Uns joves dublinesos de barri humil volen fer un grup de soul. Els actors són molt irlandesos, vull dir que tenen molta cara d’irlandesos, no sabia què destacar de la pel·lícula, tots els membres són conflictius i es barallen entre ells, però sembla que toquen bé, però la veritat no m’importa gens.
2. The Visitor (2007) [7,2][4]: Simplificant molt, un home troba un parell d’ocupes a la seva segona residència, però l’home té un interès per la música, i un dels ocupes és músic. Pel·lícula de drama humà, gent que no és dolenta, però té problemes per tal com funciona el món. D’aquelles pel·lícules pensades per fer reflexionar, que solen agradar més a la crítica que al públic general.
3. The Florida Project (2017) [7,1][4]: Una noia viu amb la seva filla de sis anys en un motel de Florida, no té feina estable ni plans per trobar-ne. Drama social amb massa protagonisme de nens de sis anys pel meu gust. Una d’aquelles pel·lícules independents estimades per la crítica, però jo no sé trobar-li la gràcia.
4. Los duelistas (1977) [7,2][5]: Ridley Scott ens porta un drama de l’època de Napoleó, als principis del segle XIX, on dos tinents francesos es repten a duels d’espasa per defensar el seu honor de no se sap ben bé què, de fet, no crec que ni ells mateixos ho sàpiguen. Resumint, les lluites amb espasa estan bé, però la pel·lícula no massa.
5. The guilty (2018) [6,8][6]: Un treballador en una centraleta d’emergències ajudarà a una dona en perill. És d’aquelles pel·lícules on tot passa a través del telèfon. Baix pressupost, però la història és interessant, tan interessant que als EUA han fet un remake amb Jake Gyllenhaal, jo amb l’original danesa ja faig gràcies.
6. Blue ruin (2013) [6,2][6]: Un rodamon viu en un cotxe atrotinat tranquil·lament, fins que un dia li diuen que un assassí sortirà de la presó. Pel·lícula de venjança, però no a l’estil John Wick sinó a l’estil gent que no sap el que fa, ni té cap mena de pla. Seguim el protagonista de tan a prop que sembla que sigui l’espectador el que està sent perseguit. Pocs diàlegs, violència, però no exagerada, simplement violència crua.
7. American animals (2018) [6,2][7]: En el 2004 uns adolescents volien robar uns valuosos llibres de la biblioteca d’una universitat. Les pel·lícules d’atracaments sempre m’atrauen, per la intriga del pla, encara que es tracti d’un cas tan maldestre com aquest, però a més té el plus que es basa en un fet real. Les entrevistes al principi i al fi estan bé, però les que hi ha pel mig tallen una mica el ritme.
8. Yo, él Y Raquel (2015)[7,1][8]: És una comèdia dramàtica negra per definició, què vol dir per definició? Només cal fixar-se en l’argument: Dos adolescents, els quals els hi agrada el cine, es fan amics d’una noia amb càncer, ja ha quedat clar suposo. La podeu mirar sense patir molt perquè al final la noia se salva, o com a mínim això és el que diu el narrador i el que dic jo, i el narrador i jo mai mentiríem. En general no suporto els adolescents, però aquests tres m’han caigut bé, serà que la pel·lícula està ben feta o serà que aquell dia estava de bon humor.