Cas típic 3666: noi li agrada Faster Than Light

Faster Than Light és un videojoc tipus roguelike en el qual portes la tripulació d’una nau especial que va saltant de planeta en planeta. El teu objectiu principal és sobreviure als esdeveniments que vas trobant després de cada salt, molts dels quals consistiran a lluitar contra una altra nau. Altres esdeveniments es tracta de prendre decisions i rebre una mica aleatòriament recompenses o penalitzacions, amb les recompenses pots millorar els sistemes de la teva nau. La nau té diversos sistemes bàsics, com el sistema l’oxigen, els escuts, les armes, el pilotatge, el motor, el control de portes i els sensors, els quals funcionen millor si tens un tripulant assignat a la sala del sistema. Es poden afegir nous sistemes, com ara el sistema de drons, un sistema per abordar la nau enemiga, etc, i també es poden anar millorant els sistemes existents, però tenint en compte que et farà falta millorar també el sistema d’energia de la nau perquè cada nou sistema, arma, millora, etc, consumeix més energia. Pots morir de tres maneres, la primera és quedar-te sense combustible per saltar, la segona és que et facin explotar la nau, i la tercera és que t’abordin els enemics i et matin tota la tripulació. Els incendis a la nau també són una tocada de nassos. Millor veure com funciona el joc en un vídeo (el primer minut us el podeu saltar).

El joc recorda molt al Crying Suns el qual us en vaig parlar en el CT3422, de fet, Faster Than Light és anterior al Crying Suns, per això he notat que el Crying Suns és una millora important, especialment a l’apartat de la trama, a Crying Suns hi ha una història de ciència-ficció al darrere la qual se’t va explicant a mesura que saltes de sistema en sistema, i té alguns girs de guió inesperats, en canvi, el Faster Than Light no té cap argument, et diuen que has d’escapar de la flota rebel i ja està. Entre la nul·la trama i que el sistema de combat del FTL l’he trobat molt repetitiu, només he jugat 8 hores abans d’abandonar-lo. És cert, que hi ha una varietat d’armes i sistemes prou interessant. Estic segur que si no hagués jugat al Crying Suns, el FTL m’hauria enganxat bastant més. A més és d’aquells jocs frustrants on la partida es guarda automàticament, per tant, les teves decisions són permanents, fins que et mors, i has de tornar a començar des del principi. Per acabar un punt positiu, la banda sonora m’ha agradat molt, queda molt bé amb la temàtica i l’estil del joc. Té un 84 al metacrític.