Cas típic 3670: noi li agrada complir 15 anys

Realment el blog fa 17 anys, però he agafat el costum de mentir en l’edat per així tenir una altra tradició absurda en el blog. Així demostro a la gent que la vida està plena d’enganys constants i que un no es pot fiar ni de la cosa més sagrada que existeix que és Pons’s Blog. Un engany més, l’aniversari no és avui, va ser ahir diumenge, però ja sabeu que l’últim diumenge que va publicar aquest blog era durant el Juràssic.
M’ha quedat maco el dibuix del 15, oi? No sé què més voleu que us digui després de tants casos típics, que seguiu visitant aquest blog? Que seguiu comentant? Això ja ho faig cada any i ja veieu de què serveix… Hauré de segrestar als vostres familiars i éssers estimats per extorsionar-vos per forçar-vos a comentar? Algú podria argumentar que no seria del tot ètic, però aquest blog no s’ha preocupat mai per l’ètica. Si com a mínim el blog complís 18 podria parlar del tòpic de la majoria d’edat, del camí cap a l’adultesa, les responsabilitats i tota la mandanga, però amb “només” 17, encara no toca. Volíeu un CT especial per celebrar l’aniversari? No faig suficient no tancat el blog? Al cap a la fi, que és un aniversari més? Fem el que es fa en tots els aniversaris? Què tal si em canteu l’aniversari feliç o el anys i anys mentre poso cara de circumstàncies, divertit, oi?