Derry Girls és una comèdia irlandesa sobre la vida de cinc estudiants adolescents en una escola de monges, en un poble d’Irlanda del Nord (correcte, ho heu endevinat, el poble es diu Derry) durant els anys 90. Totes les protagonistes són alhora adorables però amb mala llet, i l’humor és el principal en la sèrie malgrat que el fantasma de l’IRA planeja de fons, aquí la guerra entre catòlics i protestants es fa servir més com a recurs humorístic que no pas de conflicte real, de fet, un dels meus capítols preferits és el de les convivències entre una escola de cada bàndol.
Soc incapaç de decidir-me per cap de les protagonistes, totes estan bé en el seu paper, inclús el pobre James, però s’ho té merescut, per ser anglès, però si em pressioneu suficient podria arribar a confessar que em quedo amb la malparlada i sortida Michelle, totes em fan gràcia, però Michelle amb el seu llenguatge directe guanya. No obstant això, tota la resta de noies (i el James, recordem-ho que és un home), són fantàstiques, potser la que menys m’agrada és l’extremadament estranya Orla. Decidir-me entre els secundaris tampoc és gens fàcil, n’hi ha de molt bons com el sofert Gerry sempre amargat pel seu sogre Joe, o el terrible venedor Dennis, l’únic venedor del món que sembla esforçar-se per no vendre res; però en el cas dels secundaris sí que tinc bastant clar que la millor és la pragmàtica i sincera germana Michael, tot el contrari que un esperaria d’una directora d’una escola de monges, no té cap problema en demostrar el desgrat a qualsevol situació. Us poso el trailer de la primera temporada, que com a resum de la sèrie no està gaire ben reeixit, i no fa justícia a la qualitat de la sèrie, però amb un minut per resumir una comèdia no es poden esperar miracles.
Per si la sèrie no fos prou bona, m’agradaria destacar que tots els capítols estan ben acompanyats amb una bonica banda sonora basada en música irlandesa dels 90, és a dir, bàsicament The Cranberries, d’acord també hi ha alguna coseta més, i pot ser que no sigui tota irlandesa, potser també s’inclou música britànica, com per exemple Fat Boy Slim per dir-ne un a l’atzar, o de fet qualsevol grup que cantés en anglès durant els 90 serveix. El càsting és desconegut (bé hi ha Sir Barristan Selmy), tot d’actors irlandesos, la majoria adolescents, però es pot trobar algun actor irlandès famós en algun capítol, per exemple, un que comença per Liam i acaba per Neeson. De comèdies mediocres allargades més del compte n’hi ha moltes, per exemple Modern Family té més de 250 repetitius capítols, però Derry Girls només en té uns escassos 19, del tot insuficients, no podrien treballar una mica més aquest coi d’irlandesos? Per si encara no ha quedat clar, Derry Girls és una meravella, de les millors comèdies que he vist, però ja sabeu que l’humor és molt personal, i l’humor que a mi m’agrada potser no és el que us agrada a vosaltres, pitjor per vosaltres, perquè Derry Girls es mereix tot l’amor que li pugueu donar.
Derry Girls té només 19 capítols d’uns 25 minuts de durada, repartits en tres massa curtes temporades. Té un 7,4 al filmaffinity i un 8,5 a l’imdb.
Nota: 9/10
Pons's blog 