Cas típic 3701: noi li agrada la zona d’habitabilitat

1. És probable una Pandèmia de fongs a l’estil Last of us? Resposta curta “no”.
2. Thandiwe Muriu: Algú ha dit colors llampants?
3. Zona d’habitabilitat, estrelles i planetes superhabitables
4. El suïcidi es pot prevenir
5. T’has preguntat mai com funciona un ratolí òptic?
6. Va costar una mica l’entrada del zero a Europa (6 min)
7. Realment cal canviar l’hora?
8. Spaceballs i la pirateria (2:14 min)

Cas típic 3700: noi li agraden els aniversaris

Primer de tot, vull que quedi clar que avui no és un aniversari del blog, això passa cada any als voltants del 29 de gener (els aniversaris mòbils són bons). El Cas Típic d’avui és motiu de celebració perquè és múltiple de cent, i això també és bo per alguna raó. He pensat que per celebrar el CT3700 podria portar una mica de nostàlgia al blog recordant aniversaris anteriors del mateix blog, tot molt reciclat i ecològic, vindria a ser com un dimarts vintage múltiple. Quin ha sigut el vostre aniversari de Pons’s Blog preferit?

• 2023: 15 anys (realment 17)
• 2022: 15 anys (realment 16)
• 2021: 16 anys (realment 15)
• 2020: El número 14
• 2019: 26 anys (realment 13)
• 2018: 13 anys (realment 12)
• 2017: Les 11 en punt
• 2016: Scarlett Johansson
• 2015: Primer Premi Anual Pons per l’Excel·lent Tasca en el Camp de l’Excel·lència
• 2014: 308 comentaris
• 2013: Ull esquerre
• 2012: The Ramones
• 2011: Johnny 5
• 2010: Els percentatges
• 2009: La Torre obscura II
• 2008: Tom Selleck
• 2007: Estadístiques

Cas típic 3699: noi li agrada noia, noi li agrada Divinity Original Sin 2: Definitive Edition

L’últim joc que he jugat es diu Divinity Original Sin 2, potser us sonarà perquè en el CT3629 us vaig parlar de la primera part. Sabeu aquell tòpic que diu que les segones parts mai són bones? Doncs aquí trobem una altra excepció, les mecàniques del dos estan més polides que les de l’u, la història mola més, els personatges tenen més rerefons i és més bonic. El joc és un RPG d’acció, moviment en temps real, però lluita per torns, per mi la millor combinació. La història arranca quan ens tanquen en una illa presó acusats de ser culpables d’haver fet servir l'”energia de la font”, segons diuen aquesta “energia” atrau dimonis quan es fa servir, és això cert? Bé, a mitges, de fet, el nostre objectiu principal serà descobrir la causa d’aquests dimonis. Em fa molta gràcia la progressió de les missions en aquest joc, comences amb missions tals com trobar l’ovella perduda d’un granger, per acabar convertint-te en un déu per derrotar una maldat que vol destruir l’univers. El sistema de combat és molt variat perquè hi ha una dotzena d’escoles de “màgia”, i cada una té els seus encanteris que a part de rebaixar la vitalitat dels enemics també apliquen diversos efectes, però no de primeres, primer has d’eliminar l’armadura màgica o l’armadura física, depenent de l’encanteri que llancis. Hi ha màgies clàssiques com ara enverinar, congelar o cremar un enemic, o cremar-lo (encara més¿?) amb el necrofoc, però també n’hi ha de divertides com ara transformar l’enemic en un pollastre. La gràcia del joc és fer combinacions que afecten els elements de l’entorn, per exemple, pots fer ploure en una zona, després congelar l’aigua, i després fer explotar el gel.

He jugat un munt d’hores, 150 en total, he anat amb molt calma i fent moltes missions secundàries, i crec que m’he passat més estona amb el panell de personatge obert, canviant atributs, encanteris, habilitats, màgies, creant objectes, endreçant la barra d’accions, buscant ingredients, que no pas realment movent-me pel joc, perquè m’agrada canviar d’idea sobre els personatges a mesura que descobreixo habilitats interessants noves. En el joc pots portar quatre personatges (també es pot jugar portant-ne només dos, però sent més forts), no hi ha classes com a tal com seria un dungeon and dragons, aquí pots anar picant una mica de cada lloc, però està bé cadascú s’acabi especialitzant en alguna cosa. Gràcies que al final del primer capítol el joc et permet editar els personatges he anat jugant constantment amb ells, fins que al final m’he decidit per la següent composició: La meva joia de la corona és una necromàntica èlfica especialitzada en dany físic (Intel·ligència + guerra), aprofitant l’habilitat innata dels elfs per obtenir sang per descomptar els encanteris necromàntics. La segona millor és una maga elementalista (intel·ligència + polimorfisme), especialitzada en aire i terra, (el foc fa més mal, però els aliats acaben fregits també… l’aire atordeix i la terra enverina, que ja m’està bé). El tercer és un arquer (Perícia + guerra) carregat de fletxes, algunes de mal elemental, altres pur mal físic, adaptable a què faci falta en cada moment, ideal per rematar enemics amb atacs a distància i precisos del que quedi viu després dels atacs en àrea fets per les dues anteriors. Finalment, el tanc, que és un llangardaix, (Força + Guerra), el que està en primera línia cridant l’atenció dels enemics. Però bé, el 80% de la feina ho feia la necromàntica, hi ha encanteris molt bons de necromància, sense aquests encara estaria lluitant contra els malvats finals. També m’agrada que tots els personatges tinguin encanteris per eliminar els estats nocius més típics que poden afectar els companys, i pergamins pels més atípics, d’aquesta manera evites que cap personatge perdi el torn.

El joc té un 93 al metacrític. I he trigat 150 hores a passar-me el joc perquè he fet unes quantes voltes.

Cas típic 3698: noi li agrada Matrix low cost

1. Per què el cafè soluble es dissol millor en una petita quantitat de llet?
2. Sir Michael Caine, Sir Sean Connery i Sir Roger Moore en els Oscars (2 min)
3. A Matt Leblanc no li agrada treballar (48 segons)
4. Tetris, el tràiler oficial, va de debò. (3 min)
5. Els 10 tipus de màgia (52 segons)
6. No es parla prou del dèficit fiscal català
7. Regal pels biòlegs (XKCD)
8. Guardant les illes (XKCD)
9. Tothom fa coses fantàstiques menys jo (loading artist)
10. Matrix low cost, no sé si ja el vaig compartir aquest (2 min)
11. La definició de vida, extremòfils, ossets d’aigua i els elements químics més abundants (llarg, però interessant)

Cas típic 3697: noi li agraden els chistes de Mel

Avui recupero el CT1684

9 entregues del “Chiste de Mel“. I per què 9? Bona pregunta.

Cas típic 3696: noi li agrada res

Saps aquells dies que no tens res a publicar? Doncs avui és un d’ells

Cas típic 3695: noi li agrada Top Secret

1. Baralla subaquàtica a Top Secret (82 segons)
2. 8 mons plens de trampes mortals (tira còmica)
3. Acudits curts (2 min)
4. El punt més alt de Bèlgica fa 700 metres
5. Seria possible que el meu fill pogués veure la cabina de l’avió? (3 min)
6. Per saber el temps de vol que es triga des d’un lloc a un altre fent clic al mapa
7. Autèntiques màquines de cuina (19 segons)
8. Garfield i l’error en el sistema (tira còmica)

Cas típic 3694: noi li agraden els tigres

Avui recupero el CT1690

Cas típic 3693: noi li agrada Ultrasecrets

Ultrasecretos (Inside job en l’original) és una sèrie d’animació d’humor i ciència-ficció de 18 capítols de durada, els quals duren uns 30 minuts cada un. En aquesta sèrie les teories de la conspiració són reals, els reptilians existeixen, els atlants també, els il·luminati, una raça de fongs intel·ligents al centre de la terra, etc. Hi ha efectivament un govern secret a l’ombra que controla el món, un consell misteriós que subcontracta a diverses empreses per tal fer i desfer el món pels seus obscurs propòsits. Una d’aquestes empreses és la protagonista d’aquesta sèrie, Cognito Inc, on treballa la protagonista de la sèrie, la Reagan, una científica superintel·ligent amb un pare també científic, però bastant tarambana; la sèrie té altres secundaris que són bàsicament els companys de feina de la Reagan.

Si us agrada l’estil de Rick & Morty, aquesta sèrie també us agradarà, ja que és bastant del mateix estil. Malgrat que cada capítol es sol centrar en una “missió”, la sèrie té una continuitat argumental al llarg dels capítols, on el què passa té repercussions en el futur.

Ultrasecretos té un 7,7 a l’imdb i un 6,7 al filmaffinity

Nota: 7/10

Cas típic 3692: noi li agrada Alan Turing

1. Un rànquing ràpid, les 8 cascades més altes del món
2. La producció anual mundial de minerals (i altres matèries) (1 min)
3. Fil de twitter sobre l’Eugenio
4. Per què fem pets quan mengem mongetes?
5. Steve Carell i Kristen Wiig presentant una gala de premis (2:20 min)
6. La versió doblada millor (87 segons)
7. La banda sonora de Titànic amb bales (1 min)
8. Els borratxos de Turing. Són les matemàtiques decidibles? (Comença al 2:20. 15 min)
9. La història del feminisme via el Mundo Today (3 min)

Cas típic 3691: noi li agraden els anuncis

Avui recupero el CT1695

Càmera amb l’autofocus més ràpid.

Salsa “marca no la veig”: És qualsevol cosa menys dolça

Un parell de les impressores HP que imprimeixen molt real

Mal menjar, mal gos.

Patates fregides Fraich, “les patates de l’àvia, sense l’àvia”

Pólvores per peus

Tampax

Vitamines super carregades per nens

Cas típic 3690: noi li agrada Alice in Borderland

Alice in Borderland és una sèrie de 16 capítols, repartits en dues temporades, sobre un joc macabra a l’estil el joc de calamar, aquesta vegada no són coreans, sinó japonesos, no sabria dir quins estan més sonats; els del Calamar sembla tot més naïf amb els seus monos fúcsies i les seves proves infantils, en canvi, a Alice tot és més obscur, tecnològic i sinistre, en el calamar sabies que hi havia persones al darrere del sistema (bé, coreans), en canvi, aquí no tens clar qui o què és el culpable, si més no, tot està bastant més ben organitzat. Obligar la gent a participar en proves potencialment mortals sempre ha sigut la meva il·lusió de petit (què passa?), per això m’agraden aquest tipus de sèries. Lamentablement en aquest tipus de sèries, hi ha proves que semblen molt complicades, però les passen, i altres proves que semblen molt fàcils, però per algun motiu inexplicable costen molt, com per exemple matar el rei de piques. Us poso el trailer com sempre, però pel meu gust mostra massa coses, jo no el veuria si teniu pensat veure la sèrie.

És d’aquelles sèries d’intriga que quan menys saps millor funciona, però a mesura que van apareixent elements nous veus que cada vegada funciona tot menys, per què sembla que tot ha de ser cada vegada més extravagant i exagerat, per exemple, gent en banyador? No cal; matar un tigre amb una espasa? No cal; muntar un rave en un món apocalíptic? Definitivament no cal. La llista podria seguir i seguir, perquè realment hi ha moltes coses que sobren, però, així i tot, m’agraden les sèries que son tot acció i tot és absolutament imprevisible que perquè la lògica i el sentit comú són opcionals i l’important són els misteris, com passa al joc del calamar o a la casa de paper o a Lost. Aquí també trobem uns quants personatges més volubles que el valor de les criptomonedes, però l’important és que l’entreteniment i la mort està assegurat. A propòsit d’això, qui és Alice? Aquesta i moltes altres preguntes NO tenen resposta en aquesta sèrie.

Alice in Borderland té un 6,5 al filmaffinity i un 7,7 a l’imdb.

Nota: 8/10

Cas típic 3689: noi li agrada dissenyar metros

1. Compte de twitter amb els selfies d’un viatger del temps
2. Pocoyó és una lliçó d’arquitectura (8 min)
3. Els punts més alts de cada país del món
4. Travic, sistemes de transport en temps real
5. Cocaine bear, una pel·lícula honesta (35 segons)
6. En 1975, el BAFTA al millor actor va ser per a Jack Nicholson per “The Last Detail” i “Chinatown”.
7. La intro de Snatch (1:19 min)
8. Metrodreamin, dissenya el metro a la ciutat que vulguis.

Cas típic 3688: noi li agraden els llibres

Avui recupero el CT1698 sobre llibres.

Pregunta: Quin es el llibre més llarg del mon?
Resposta: Historia de la humanitat. 12 volums de més de 6.000 pàgines i uns 1.600 autors.

Pregunta: Quants llibres hi ha en el mon?
Resposta: 129.864.880

Pregunta: Com es fan els llibres de l’estil “Tria la teva aventura”? (Rollo, ves a la pagina tal si tries això, sinó a la pàgina tal)
Resposta: Així.

Pregunta: Quantes paraules té el títol del llibre més llarg?
Resposta: 670.

Ens podem trobar els següents tipus de llibres:

Llibres i realitat augmentada

Prolífic autor:

15 biblioteques amb dissenys guais. Com per exemple la de Yale

I per acabar us deixo Google Books Ngram Viewer que donat unes paraules de cerca, busca en els llibres que google té indexats i obté el nombre de llibres que en fan referència al llarg dels anys. Els de Alt1040 expliquen com funciona. Per exemple amb la comparació Robot vs intel·ligència artificial.