Primer de tot, vull que quedi clar que avui no és un aniversari del blog, això passa cada any als voltants del 29 de gener (els aniversaris mòbils són bons). El Cas Típic d’avui és motiu de celebració perquè és múltiple de cent, i això també és bo per alguna raó. He pensat que per celebrar el CT3700 podria portar una mica de nostàlgia al blog recordant aniversaris anteriors del mateix blog, tot molt reciclat i ecològic, vindria a ser com un dimarts vintage múltiple. Quin ha sigut el vostre aniversari de Pons’s Blog preferit?
- 2023: 15 anys (realment 17)
- 2022: 15 anys (realment 16)
- 2021: 16 anys (realment 15)
- 2020: El número 14
- 2019: 26 anys (realment 13)
- 2018: 13 anys (realment 12)
- 2017: Les 11 en punt
- 2016: Scarlett Johansson
- 2015: Primer Premi Anual Pons per l’Excel·lent Tasca en el Camp de l’Excel·lència
- 2014: 308 comentaris
- 2013: Ull esquerre
- 2012: The Ramones
- 2011: Johnny 5
- 2010: Els percentatges
- 2009: La Torre obscura II
- 2008: Tom Selleck
- 2007: Estadístiques
Pons's blog 
Recordo especialment el de 2015. Perquè hi vaig guanyar el primer (i últim) Premi Pons per l’Excel·lent Tasca en el Camp de l’Excel·lència, però sobretot pel ‘problema’ amb la plantilla del premi que vam haver d’adaptar a última hora amb un ‘frenètic’ intercanvi d’emails entre tu i jo. ;-)
Repassant els més antics, m’ha fet gràcia el de 2009. Celebrar el tercer aniversari publicant la ressenya d’una novel·la titulada “La llegada de los tres” ho trobo d’una subtilitat genial que a molts hauria passat per alt… si no fos per les lletres XXL en vermell. :-D
Està clar que el disseny del premi del 2015 no té el meu estil, no dic que no sigui bonic, que ho és molt, però li falta la meva personalitat, el que vindria a ser la diferència que hi ha entre una bona feina i una obra d’art.
El del 2009 va ser brillant, llàstima que ningú s’adonés de la meva subtilitat, que probablement va ser massa subtil, i uns dies més tard vaig haver de posar les lletres gegants vermelles.
Ja te’n penediràs de no haver guanyat més copes
El meu preferit el de 2023. Als altres jo no havia nascut o no havia descobert el blog… una de dos.
Tot i que al veure’l aquest 15 m’ha provocat dues reaccions alhora. La primera un terrible mal als ulls per la combinació de colors i el disseny. La segona una petita nostalgia i un sentiment de paternalisme… tipus quan el teu fill de tres anys et regala un dibuix que n’his s’entén.
El bon art ha de provocar reaccions a l’observador, i si et fa mal als ulls ja és una reacció. No és gens fàcil per l’artista trobar la frontera exacte entre què s’entén i el què no s’entén.
Pensava que t’havia sortit algun eritema i anava a recomanar remeis amb herbes, ja que un Mongeta no pot prendre medicaments que deixa de ser orgànic…
Tot i que el número 14 atreu molt, al final crec que votar´per a la Scarlett – fa mal a la vista no apreciar quan les noies deixen veure la pell
La Scarlett és una part tan important d’aquest blog com ho és el Peix o la pestanya de llibres.
Els acabo de llegir, en alguns casos rellegir, tots. Els meus preferits ara mateix són el de 2017 (per això de les bodes d’alumini) i el de 2021 (ara no et sabria dir per què, però m’ha agradat més).
Uf, l’alumini és un metall molt poc presentable en una boda!
Jo també m’he rellegit el del 2021 i també m’ha agradat, no està bé que jo ho digui, però vaig tenir gràcia aquell any, quin temps quan em treballava els posts en comptes reaprofitar la feina com faig ara!