Archive for the ‘Actualitat’ Category

Avui es el dia de Pi! Celebrem-ho amb un bonic post matemàtic! Comencem amb una dada:

En el 1900 tot el coneixement matemàtic de la humanitat cabia en uns 80 llibres. Avui en dia, una mica més d’un segle després, es necessitarien uns 100.000 llibres per emmagatzemar tot el que se sap sobre les matemàtiques. Comparativament, es calcula que en els nostres dies hi ha uns 130 milions de llibres diferents sobre tot tipus de temes (tant ficció com no ficció).

Un parell de fraccions curioses:

1/9998 = 0,0001 0002 0004 0008 0016 0032 0064 0128 0256 0512 1024 2048 4096…
El patró dels nombres de quatre dígits com potències de 2 es manté durant 52 dígits.

1/998999 = 0,000 001 001 002 003 005 008 013 021…
Es a la dir, la famosa successió de Fibonacci.

Els quatre primers milions dígits de pi en un bonic mosaic
Sample2

L’equació de Batman: 2*sqrt(-abs(abs(x)-1)*abs(3-abs(x))/((abs(x)-1)*(3-abs(x))))(1+abs(abs(x)-3)/(abs(x)-3))sqrt(1-(x/7)^2)+(5+0.97(abs(x-.5)+abs(x+.5))-3(abs(x-.75)+abs(x+.75)))(1+abs(1-abs(x))/(1-abs(x))),-3sqrt(1-(x/7)^2)sqrt(abs(abs(x)-4)/(abs(x)-4)),abs(x/2)-0.0913722(x^2)-3+sqrt(1-(abs(abs(x)-2)-1)^2),(2.71052+(1.5-.5abs(x))-1.35526sqrt(4-(abs(x)-1)^2))sqrt(abs(abs(x)-1)/(abs(x)-1))+0.9.
Sin título

Relacionat amb l’anterior, però més complexes tenim la pàgina de corbes famoses de Wolfram Alpha amb un recull de corbes interessants, com per exemple: La curva de Zoidberg
Sin título2

Per demostrar que l’art no està renyit amb les matemàtiques: La bellesa de les matemàtiques.

D'aquí un parell d'anys hauré de canviar de model de rellotge

D’aquí un parell d’anys hauré de canviar de model de rellotge

Si no sou seguidors de Pons’s Blog des dels seus inicis (parlem de la prehistòria amb dinosaures i tal) potser desconeixeu que abans aquest blog residia a blogger. Eren temps diferents, estem parlant dels principis de l’edat d’or dels blogs, quan els ingressos publicitaris, els regals i les invitacions als grans esdeveniments entraven a cabassos, i n’hi havia prou en fer espetegar els dits perquè les dones caiguessin rendides als peus dels bloggers, o això expliquen les llegendes, eren temps millors. A què ve tanta nostàlgia us preguntareu, doncs resulta que tal dia com avui ahir fa 11 anys Pons’s Blog va néixer!

Repeteixo perquè la ocasió s’ho mereix. Pons’s Blog està d’aniversari i compleix 11 anys! Sembla que fos ahir quan el blog va celebrar les bodes d’alumini, no m’ho invento els 10 anys es diuen així, i l’alumini es important, per exemple amb l’alumini es fa el famós paper de plata, que no està fet de plata com el seu nom indica sinó d’alumini i aquest material es important perquè es fan coses tan necessàries amb ell com embolicar els entrepans, mmmmmm entrepans, això ja són paraules majors. Si jo estava parlant de l’aniversari del blog com he pogut acabar parlant d’entrepans? Sigui com sigui aquest onzè any toquen les bodes d’acer, que no serà un material bonic i brillant com l’or o la plata però es ben sòlid i consistent i si una cosa té aquest blog es consistència i solidesa. Visca la solidesa de Pons’s Blog! Que diria l’ahse. Espero comptar un any més amb el vostre suport incondicional no remunerat durant aquest nou any que comença, correcte, els anys no comencen al 1 de gener, comencen al 29 de gener segons els calendaris Ponsificis, no confondre amb Pontificis. Ara marxeu i difoneu la notícia de tal aniversari, correu!

BCPP: McAbeu

Si no sabeu quines joguines regalar aquests reis Pons’s Blog us dona unes idees:

Un simpàtic ren que… aaarrggghh
tumblr_no68paslu11s2yegdo1_400

Un col·lecció d’adorables ninos per regalar al teu nebot menys preferit, per exemple aquest.
tumblr_inline_nsatvx33rw1qbhmtm_500

Un clàssic, les bales de vidre o “caniques”, si bé es cert que tampoc cal comprar-ne 11.000 com en el vídeo.

Les fades voladores són una bona manera de demostrar als nens la efímeritat de la vida

Podeu regalar un hula hoop, i com més gros millor

Acabem amb una senzilla maqueta de miniatur wunderland, ocupa 1.150 metres quadrats, amb més de 200.000 figures

Què tal? Com esteu? Jo bé, gràcies per preguntar. Què tal han anat les vacances de Nadal? Us han portat moltes coses? Els reis o el Pare Noel o el Tió o Hold Nickar (dimoni escandinau que pot portar regals o la destrucció depèn de com es llevi) o qualsevol altre creença que celebreu, ja sabeu que a Pons’s Blog som molt liberals amb les creences de cadascú. Bé, tampoc cal que m’expliqueu la vostra vida. Lo important es si m’heu trobat a faltar, la veritat es que jo si, no vull dir que us hagi trobat a faltar, vull dir que he trobat a faltar el blog, això que només han sigut 9 dies, però sembla molt més, com si no ens veiéssim des de l’any passat jejejeje. Ja veieu que aquest 2017 Pons’s Blog continua amb l’humor d’alt nivell, però no es l’únic que us portarà aquest nou any a Pons’s Blog, en breu tindreu els clàssics posts recopilatoris sobre el 2016 que ningú desitja però a mi em fa il·lusió publicar, com les estadístiques del 2016, els millors posts del 2016, les sèries vistes, les pelis vistes, els llibres llegits i alguna llista innecessària més, com diria l’Allau, el dimoni de les llistes em pot.

torro_ginmare_caixa_baixa-870x560

Res diu Nadal com el clàssic torró de gintonic

Aquest principi d’any fins hi tot continuaré aquella costum de reciclar posts antics de Pons’s Blog i publicar-los de nou els dimarts com vaig començar a fer a finals del 2016, perquè les costums que costen poca feina sempre són les més agraïdes de mantenir. M’allargaria més però sent el primer dia després de vacances no em podeu demanar més esforç, encara que sabeu tan bé com jo que aquest post ha estat escrit i programat des de fa més d’una setmana i que en realitat actualment jo podria estar mort per culpa d’haver-me ennuegat amb un polvoró, en el cas que mengés polvorons, cosa que no faig des de que em van dir que si volia tenir una llarga vida evités, en la mesura de lo possible, tota font de sacarosa com si es tractés de Frimost (dimoni de la destrucció), quants dimonis en el post d’avui, eh?

Ja? Ja estem a Nadal? Jo em pensava que tot just avui era dia 23. Doncs si, encara falten dos dies per Nadal, però com que no penso publicar un diumenge m’avanço i us desitjo Bon Nadal. De fet, també us desitjo un Bon Sant Esteve i un Bon any, perquè com ja es tradició d’aquest mateix any, aprofito per agafar vacances del blog a la mínima oportunitat, i això vol dir que fins el dia 2 de gener aquest blog no tornarà a publicar. Pons’s Blog, en decadència des del 2016… Perquè el post no us sembli mig vuit us deixo un vídeo amb visions del Nadal segons diferents directors de cine.

BCPP: ahse

Aquest Cas típic s’ha publicat originalment al calendari d’advent.

Continuem amb la segona part del post sobre el Tió, si abans d’ahir no veu llegir la primera part us recomano que ho feu sinó no entendreu res; bé, si, a qui vull enganyar? Ho entendríeu tot, però què coi us costa fer les coses per ordre?

Lo habitual es que el Tió arribi el 8 de desembre, el dia de la Immaculada concepció, també conegut com el dia del pare ingenu en honor a Sant Josep. El Tió truca a la porta d’una família de bé catalana amb l’esperança que aquesta l’aculli i l’alimenti. El Tió arriba cansat d’un llarg viatge des de ves a saber on, el país dels tions probablement (?), i sigui on sigui això té tota la pinta de ser força lluny, més enllà de Manresa segurament, es un viatge llarg per un tronc i més tenint en compte les mini-potes que té el Tió. Està clar que ha vingut a pota perquè el Tió no té butxaques per guardar-se la cartera per pagar un taxi, ni tan sols unes de estretes per guardar-se el títol del transport públic. Algú ha vist mai un tió picant a la Renfe? No, oi? Doncs ja està, ve a peu, no li doneu més voltes. Un cop a casa, el Tió es col·loca al costat de la xemeneia. Ah! Que ets de baixa casta social i vius en pis miserable sense xemeneia? En aquest cas el pots deixar en qualsevol lloc del menjador que no faci gaire nosa, es a dir, que no t’entrebanquis al passar i no et tapi la tele. Llavors cal tapar-lo amb una manta perquè tot i ser un tros d’arbre acostumat a viure a la intempèrie, al passar per la porta es torna un acomodat burgés i vol una manta. Tampoc cal que sigui una manta tèrmica no sigui que la temperatura pugui massa i tinguem una barbacoa.

Els nens de la casa han de cuidar l’alimentació del Tió deixant-li aigua i menjar cada nit. El Tió es com una espècie de prova de competència pels nens, si aquests son tan despistats que aconsegueixen que un tros de fusta inanimat es mori de gana o de set, tens una bona excusa per prohibir-los tenir altres animalets més vius. El Tió no es un sibarita, no cal que el porteu al Celler de Can Roca a sopar, qualsevol cosa que li deixis s’ho acabarà fotent, ja siguin torrons, fruits secs, pa, Friskies, tan se val. Tot i això es un comensal molt tímid, es a dir, no el veureu mai menjar en públic, tan sols es quedarà quiet amb aquell somriure d’imbècil pintat. Per cert nens, fareu més feliç al Tió si li poseu algun tipus de menjar el qual els vostres pares siguin al·lèrgics. Arribem al moment clau de la vida del Tió, després de passar unes setmanes menjant sense pagar res a canvi, el 24 a la nit es quan es giren les tornes i arriba el moment del “Caga Tió”. Senzillament vol dir que els nens apallissaran indiscriminadament al Tió fins que aquest cagui ja sigui de por o de dolor. El Tió cagarà els regals “màgicament” sota de la manta. Lo important es que estem ensenyant als nens un concepte que els servirà per tots els aspectes de la vida: “Si pegues ben fort amb un pal a algú, aconseguiràs d’ell el que vulguis”.

Com ens agrada apallissar- un tronc indefens!

Com ens agrada apallissar- un tronc indefens!

Com sempre passa amb les antigues tradicions, hi ha algunes variants. Per exemple, en algunes famílies son els nens que surten al bosc a escollir un tronc que al alimentar-lo i tapar-lo amb una manta es convertirà en Tió; son coses de la màgia del Nadal. Personalment prefereixo que el Tió aparegui un dia trucant a la porta com si fos un testimoni de Jehovà, li dona com més sorpresa a l’assumpte, no trobeu? He sentit a dir que en famílies més estranyes, però que son més fidels al esperit pagà de la tradició, el que fan en comptes d’apallissar el tronc, o fins hi tot després d’apallissar-lo (qui vol deixar perdre la oportunitat d’una bona pallissa?), el llencen al foc. Segur que els nens que han estat alimentant i cuidant al Tió durant dies i dies els hi encanta veure morir cremada a la seva mascota nadalenca. Igual que els reis mags porten carbó als nens que s’han portat malament, el Tió també pot servir com a crítica (constructiva, es clar) i cagar una arengada salada per tal de manifestar el disgust amb el comportament de la mainada. La lliçó es clara i sense possibles mal interpretacions: “Portat bé o el tronc et cagarà un peix desagradable”. Vosaltres sou de fer el Tió? O seguiu alguna altra absurda tradició?

BCPP: Sergi, Xexu, Eva

Aquest Cas típic s’ha publicat originalment al calendari d’advent.

Aprofitant que estem en aquestes entranyables / odioses (Escolliu la opció que preferiu) dates nadalenques us explicaré la veritable història de l’origen del Tió de Nadal. Si l’any passat ja veu flipar (recordar al diec que ha d’incloure flipar) amb l’història del calendari d’advent (CT2272 i CT2273) aquest any no us quedareu menys sorpresos; ja sabeu, Pons’s Blog culturitzant a la gent sobre tradicions des del 2006 ^^

Per resumir-ho podem dir que el Tió es una costum nadalenca basada en la creença popular d’un tronc màgic que caga dolços i joguines, fins aquí tot força normal, no? Està clar que a tots els que no sigueu catalans, aquesta costum d’estomacar amb un pal a un pobre e inofensiu tros de llenya us sonarà força estranya, i mirat fredament no es per menys. Però si comparem amb altres tradicions com ara empassar-se (mastegar no cal) 12 grans de raïm a les 12 del 31 de desembre, o rascar un ampolla d’anís del mono amb un ganivet, lo del Tió cau perfectament dintre de la anormalitat generalitzada d’aquestes tradicions nadalenques. A part hi ha la particularitat del “cagar”, el tió podria “generar”, “produir”, “crear”, “donar”, “fabricar”, “regalar” o fins hi tot “parir” els regals, però no, els catalans som escatològics de mena i tenim una estima especial al fet de “cagar”, per això posem un home cagant al mig del pessebre i ens quedem tan amples com si fos el més normal del mon. Malgrat el cagar sigui una cosa global, es especialment catalana perquè al acabar es plaent, la fas sense molestar a ningú, de manera discreta i sobretot es gratis.

El Tió de Nadal es una costum estesa per Catalunya, però també es practica a Aragó, al nord dels Pirineus i en alguns llocs més que si m’hagués documentat com cal us podria dir. El seu origen es remunta a temps en els quals la fusta era essencial per il·luminar i escalfar les llars durant els durs mesos d’hivern. Tot això us sonarà una mica desfasat perquè vosaltres sou uns pijos de ciutat amb calefacció a gas ciutat o com a poc elèctrica, però la gent antiga tenia instints més piròmans i preferia cremar la fusta.

Si el tió no té un somriure psicòtic no es un bon tió

Si el tió no té un somriure psicòtic no es un bon tió

En el seus orígens, la tradició consistia a cercar un tronc bastant gruixut, anomenat Tió (quina casualitat, eh?), el qual es cremava en la llar de foc perquè aquest donés el regal més important de tots durant els mesos freds: El ADSL. Ah no! No! Perdoneu, volia dir la escalfor! De manera simbòlica, la família intercanviava obsequis, normalment dolços pel general, amb això s’aconseguia bàsicament que es corquessin les dents, i això provocava una visita al dentista, que en aquella època era simplement qualsevol que tingués un tenalles. A canvi dels presents intercanviats i sobretot de la promesa d’una primavera fèrtil el Tió era cremat fins a consumir-se. Cagar i cremar, quines coses que ens agraden als catalans, oi?

L’origen d’aquestes costums es remunta a rituals encara més antics, i comuns a diverses cultures. En general, els pobles dels qual la seva riquesa depenia de l’agricultura i no pas per exemple del saqueig i el pillatge, com seria el cas dels fills de les illes del ferro adoradors de Krakens en els Set Regnes de Ponent, sinó que em refereixo als Celtes que solien practicar rituals ignis quan arribava el solstici d’hivern com si volguessin llançar indirectes per tal de recordar al sol que es podia començar a espavilar per pujar les temperatures pròpies del hivern. Com tota tradició pagana, el Tió ha anat evolucionat amb el pas dels anys per adaptar-se als aspectes més comercials, per això ara els troncs tenen una careta somrient pintada, un parell de branquetes que fan de potes davanteres i per demostrar que es català de soca-arrel (aquest joc de paraules es del becari) porta una barretina. Com que actualment cap pare seria tan cruel com per obligar als seus fills a cremar una coseta tan mona i alegre s’ha buscat la alternativa dels cops de bastó, una alternativa clarament més humanitària, on vas a parar!

Demà passat, en la segona part del post aprofundiré més en el procediment del Tió, no us la perdeu que passaré llista!