Archive for the ‘Actualitat’ Category

Avui no toca post de dimarts vintatge, tot i que es dimarts, això si, però es un dimarts amb regust a dilluns, per allò de la tornada de vacances. Avui simplement toca un post de control per assegurar-me que tots heu sobreviscut a les festes i que heu recordat tornar al meu blog com a bons fans que sou. Si esteu presents digueu quelcom en els comentaris i així sabré que esteu vius. Si ningú contesta tanco el blog i feina que m’estalvio, però em sembla que no tindré aquesta sort. Ja ho veieu, aquí començant el any amb alegria e il·lusió…

Amb aquest post ridículament curt m’acomiado d’aquest 2019. Ens veiem passat festes el dia 7 de gener. Passeu bon Nadal i tota la resta. No mengeu gaire, no beveu gaire i no passeu gaire temps amb la família.

Bon Nadal!

Avui aquest blog (Pons’s Blog pels despistats) compleix just 5.000 dies de vida. Per celebrar-ho escriuré en català totes les xifres del u al cinc-mil. Nooo, tranquils, que es broma, ho escriure amb nombres romans! No, no, tampoc. Per celebrar-ho només bufaré un pastís virtual amb 5.000 espelmes, com que són espelmes virtuals no hi ha risc d’incendi, i com que es un pastís virtual no hi ha perill d’hipoglucèmia. En un dia com avui, quan veig que el meu blog té 5.000 dies de vida començo a recapacitar sobre el ús que li dono al meu temps lliure o ja posats de la meva vida en general i la conclusió es… Que m’ho callo perquè no vull deprimir a ningú. No es cap secret si us descobreixo que cada vegada costa més compaginar la vida del blog amb el què es la meva autèntica passió: Perdre el temps! Tant és així que cada vegada em fa més mandra escriure entrades de qualitat per culpa d’una mandra cada vegada més gran, aquesta mandra va acabar cobrant forma, com una condensació de l’aire, fosca i perversa, i el monstre de la mandra segueix creixent fins a esdevenir una gegantina aberració a la qual es impossible vèncer sense un llança-flames, o sigui que no em puc prometre aguantar 5.000 dies més, però si 3 dies més, un s’ha de marcar fites assumibles.

5.000 son molts dies, encara que no tants com 5.001 per dir un número qualsevol encara més gran

Avui començo vacances i el blog també, tornaré el dia 2 de setembre, i el blog també. En teoria tocaria tornar amb 5 posts setmanals, però la veritat es que aquest juliol amb tres posts per setmana, un dels quals es un recull del divendres m’ha funcionat bastant bé, i no he notat així la pressió per haver d’escriure masses posts. No està decidit encara, però no us sorprengueu si el dia 3 no hi ha cas típic, però tampoc us sorprengueu massa si el dia 3 hi ha cas típic, el que si seria estrany fora que el dia dos no hi hagués cas típic llavors si que us podeu sorprendre.

Merescudes vacances


Menys posts i memes dolents, el què havia sigut aquest blog i el que es ara, eh? En fi, no em falleu i recordeu tornar el dia 2.

Avui es 1 de juliol, sabeu què significa? Que toca treballar menys! Com a mínim en aquest blog, s’ha acabat això de publicar dimarts i dijous mentre sigui juliol i agost, al setembre ja veurem què farem, queda molt… I per posar encara més en pràctica això de treballar menys el post d’avui serà d’allò menys treballat.

Treballar si, però menys, encara menys

Fa uns pocs dies es va publicar el comentari 50.000 en aquest blog, ho diré amb lletres que fa més efecte, cinquanta mil, bé, tampoc hi ha tanta diferència. Si dividim 50.000 comentaris entre 3.000 posts (per fer xifres rodones i maques) surt a 16 comentaris per post, actualment ni de conya arribo a aquesta mitjana, però es veu que antigament no hi havia crisis a la catosfera i la gent comentava, ho recordeu? Sí, sí, història clàssica. Això vol dir que arribar a celebrar el comentari 60.000 em costarà una mica, o sigui que ja esteu comentant tots com uns bojos per tal que això passi, però comentaris de qualitat, eh? A Pons’s Blog sempre s’ha premiat més la qualitat que la quantitat.

Penseu que si per cada comentari que heu fet en aquest blog haguéssiu donat sang s’hauria complert el objectiu de les 50.000 donacions, llàstima que també estaríeu la majoria morts dessagnats

Ara toca deixar anar el rotllo de sempre, que els blogs sense els comentaris no son res, que els comentaristes son el autèntic motor dels blogs, i tots aquest tòpics, fem una cosa, feu veure que he escrit tot això amb una retòrica maca i emotiva i que esteu emocionats per la part de comentaristes que us toca. Si us pregunteu qui ha tingut l’honor de fer el comentari 50.000 us diré que ha sigut una persona cabdal en la vida d’aquest blog, una persona sense la qual aquest blog no tindria sentit, una persona meravellosa, genial, i modesta, sobretot modesta, ho heu endevinat parlo de mi mateix. El comentari en qüestió. Segurament 15.000 comentaris d’aquest blog deuen ser meus, i 15.000 més de l’ahse, o sigui que això ens deixa uns 20.000 comentaris repartits entre la resta, no està gens malament, es un munt de estona perduda per la gent en aquest blog, serà que no hi ha hobbies interessants per fer… Vaig acabant abans no em surti un post massa emotiu i acabem tots plorant, vinga, que sou uns sentimentals.

Avui no hi ha dimarts vintage perquè toca celebrar l’aniversari del blog, de fet, què hi ha més vintage que celebrar un aniversari? Tal dia com avui fa 13 anys es va crear Pons’s Blog el millor i més modest blog del univers. Diuen que 13 porta mala sort, jo no hi crec en aquestes collonades, vosaltres si? Doncs penseu que celebro que el blog té 156 mesos que també es maco de celebrar, oi? Crec que es bon moment per pensar i reflexionar com era la vostra vida fa 13 anys? Pitjor? Millor? Millor es difícil que fos perquè no existia aquest blog, però en què ha canviat la vostra vida en aquests 13 anys? Esteu contents de com us anat les coses? Parlo sol perquè no queda ningú llegint blogs en el 2019? Des del 2006 esperàveu alguna cosa per aquest 2019? No crec, la gent més aviat espera coses pel 2020, 2019 es una data bastant meeeh. A part de l’enveja de saber que tinc un blog més antic que vosaltres, quin sentiment us desperta els 13 anys de Pons’s Blog? Es el moment de posar-vos nostàlgics i pensar en els bons moments que us ha fet passar aquest blog, què recordeu? Amb 13 anys de vida algun record us ha de portar, no? Si recordar es molta feina em conformo amb què em feliciteu pels 13 anys de vida i ja està, no voldria que se us escalés el cap per l’esforç… Per si de cas no queda ningú ja m’ho faig jo sol: Per molts anys Pons’s Blog! Gràcies! De Res!

Un any de blog equival a dos anys humans, tothom sap