Archive for the ‘Actualitat’ Category

Pons’s Blog s’adhereix a la aturada general convocada per avui 3 d’octubre. Els fets viscuts la jornada de l’1-O han significat un cop molt dur a la democràcia del nostre país. Les actuacions repressives de les forces de seguretat per impedir el normal desenvolupament d’un procés de votació, carregant contra els milers de persones que de manera pacífica i democràtica volien exercir el seu dret de participació, provocant més de 800 ferits, significa una de les accions més greu que s’han fet contra la democràcia en el nostre país. Per això i fins a nou avís Pons’s Blog atura la seva activitat normal. No faltaran les veus (segurament provinents del govern espanyol) que diran que Pons’s Blog s’atura per la seva crisis d’idees que porta arrossegat des de fa temps (encara que de moment no s’ha fet notar realment en la qualitat del blog), però us asseguro que l’únic motiu real es el que esmento al principi d’aquest post. També es ressentirà la meva activitat comentadora en d’altres blogs, però des de la tornada de vacances ja estava una mica ressentida aquesta activitat, tot i això no descarto comentar en algun que altre blog. Sobretot sigueu assenyats mentre el vostre guia espiritual Pons està absent, sigueu bons i ens veiem per les concentracions pacífiques.

Normalment Pons’s Blog continua publicant si cau en un festiu entre setmana, però vist la crisis d’idees potser m’ho replantejo… De moment avui us desitjo Bon Bona Diada i dono el post per fet.

Aquest es el típic post de rigor que s’ha de publicar dient que ja he tornat de vacances quan es evident que si publico alguna cosa es que he tornat de vacances, sinó continuaria sense publicar res, tot i que ja sabeu que jo ho programo tot per tan aquest post ha estat escrit abans de marxar de vacances i realment no sabreu si he tornat de vacances o no fins que em veieu contestar els vostres comentaris que no deixareu si vosaltres no heu tornat de vacances, que espero que si perquè seria injust que jo ja no tingués vacances i vosaltres si.

La tornada a la feina sempre es més agradable amb un meme d’un gatet, no…?


Recordar-vos també que encara estem al agost i que per tan encara estic en mode jornada intensiva i que el proper post es publicarà dimecres, aprofito per dir que la setmana vinent ja no estarem a l’agost (observació bastant òbvia) i que per tan ja abandonaré la jornada intensiva (observació bastant coherent), per tan amb aquest avís m’estalvio d’escriure un cutre-post com el d’avui pel dilluns que ve que només vindria a dir que el blog ja no està en jornada intensiva. Per acabar i per generar una mica d’expectatives de cara a la temporada de Pons’s Blog 2017-2018 que avui comença dir que el divendres començaré una nova secció del blog que en principi serà permanent fins que em cansi del blog, fins que me’n cansi de la secció o fins que s’acabin els divendres, el primer que passi abans.

Alguns de vosaltres us queixareu que aquest CT sense substància després de tres setmanes sense cap publicació pot semblar poca cosa, però us penseu que no he estat ocupat aquest temps? No us heu fixat que està encara la Terra d’una peça? És que han activat els Morlocks la seva màquina del Judici Final? No us diré gràcies a qui seguiu vius, però és la mateixa persona que abans dedicava molt de temps a escriure casos típics en aquest blog.

Abandono la jornada intensiva d’estiu per unes merescudes vacances, si tot va bé tornaré el 28 d’agost, i si no va bé també tornaré el 28 igualment perquè ja tinc posts programats per aquells dies… Efectivament us deixaré sense Pons’s Blog durant 3 setmanes. Ei! No us queixeu que l’agost passat vaig publicar només tres posts o sigui que les vacances d’aquest any seran més lights que les de l’any anterior. Parlant de vacances, us recomano que aprofiteu que jo faig vacances per fer-les també, com a mínim en els vostres blogs ja que no penso llegir res del què publiqueu mentre estigui de vacances, i jo no sóc d’aquells que un cop tornen de vacances recuperen la feina perduda i repassen els posts pendents, ni de broma, els posts perduts es quedaran perduts.

Mode vacances ON

Si us trobeu orfes de contingut sempre podeu visitar el meu twitter. Si no us agrada twitter i trobeu a faltar l’aspecte del meu blog podeu visitar-lo i fer clic en els enllaços que apareixen sota del calendari de la barra lateral del blog que ves per on coincideixen amb tot el què comparteixo a twitter. Pels més nostàlgics sempre podeu desplegar l’arxiu que també es troba a la barra lateral (visca la barra lateral!) i escollir un mes i un any al atzar i re-descobrir posts, una mica al estil dels dimarts vintage però amb encara menys feina per mi. Recordeu que ens tornarem a veure el dilluns 28 amb noves idees brillants que revolucionaran el blog tal i com el coneixeu! O potser només es un fals reclam publicitari, si ho voleu descobrir haureu d’esperar tres setmanes. Bones vacances!

Com cada estiu des de fa… no se… un temps, ara tampoc em posaré a mirar-ho, Pons’s Blog entra el mode estalvi d’energia també conegut com a jornada d’estiu, això vol dir rebaixar la freqüència de publicació de 5 posts setmanals a 3 posts setmanals repartits en dilluns, dimecres i divendres, i això durarà tot el juliol i tot l’agost. Al estiu els blogs es moren, encara més que durant la resta de l’any que molts ja estan moribunds, però val més 3 posts setmanals que cap, no? Ara que surt el tema, a part també pararé alguns dies seguits durant l’agost de vacances totals, però això ja us ho trobareu en el seu moment… Ara que tindreu menys posts a la setmana per mirar tindreu més temps lliure, així doncs us deixo alguns exemples de gent que fa coses quan té poca feina.

Podeu resoldre un cub de Rubik mentre feu flexions

Posar un clau a una fusta de tal manera que sembli impossible de posar.

Tot un clàssic, la màquina de Rude Golberg, es més, us podeu introduir com a part d’aquesta.

Acabo amb una altra versió d’una màquina de Rude Golberg amb components humans.

Avui per celebrar la revetlla de Sant Juan Joan toca post dedicat a les explosions

Donant un cop de martell a una gota de nitroglicerina. Nens no ho proveu a casa!

Demolint un pont. La foto del moment.

Demolint una torre de refrigeració

Un torpede carregant-se un destructor

Heu vist mai petar una bomba atòmica sota l’aigua? Doncs aquest vaixell si que ho ha vist.

Acabo amb una recopilatori de explosions nuclears

BCPP: McAbeu

Donat el número de cas típic avui parlarem del vint-i-sis:

Cap 26 ha estat maltractat durant la creació d’aquest post

  • Es el número enter que va entre el vint-i-cinc i el vint-i-set, convertint-se d’aquesta manera l’únic número entre un quadrat perfecte i un cub perfecte (25 = 5 al quadrat, 27 = 3 al cub)
  • En l’any 26 l’emperador Tiberi es retira.
  • Els Hittites consideraven que portava mala sort. Als egipcis tampoc els hi feia gràcia.
  • Es el número atòmic del ferro
  • El rombicuboctaedre es el nom de la figura que té 26 cares.
  • El 26 es el número més petit que no es un palíndrom que té un cub que si que es un palíndrom (676)
  • Segons la teoria bosònica de cordes, 26 són el nombre de dimensions del espai-temps.
  • 26 són les milles que té una marató, i 385 iardes per ser exactes.
  • La Z es la vint-sisena lletra del alfabet català.
  • 26 es el nombre de cartes vermelles i negres que hi ha en una baralla francesa
  • Es el nombre de cantons en que es divideix Suïssa.
  • 26 anys es la edat actual de Shailene Woodley, la protagonista de Divergente, i també d’en Neymar.
  • Fa 26 anys que van morir Benny Hill i Freddie Mercury.
  • Fa 26 anys que es van estrenar Robin Hood: Príncep dels lladres i El Cabo del Miedo.

BCPP: McABeu

Avui es el dia mundial de la Tovallola! i no menys important, el dia mundial de l’orgull Friki! I per celebrar-ho, què millor que un post sobre informàtica?

1.900 línies de codi C (i una mica d’assemblador) per explicar la pel·lícula Origen com si fos un programa informàtic: si s’executa el programa, es veu la seqüència de fets tal com en la pel·lícula, examinant el codi es pot entendre programàticament el que en realitat està succeint i com s’encaixen i nien els somnis.
c

I learned to program: Es una web amb un munt de frases (cada vegada que la refresques) sobre els motius que han portat a la gent a aprendre a programar.
program

Hacker typer: Es una web que et permet configurar uns quants paràmetres per tal de semblar aquell codi tan xulo que apareix en les pelis quan un informàtic comença a hackejar algun sistema. Li dones a Hack! i a començar a escriure com un autèntic professional!
hack

Per acabar 5 presentacions tecnològiques (feu-me cas i doneu-li al enllaç per veure-les totes!) que van fallar estrepitosament. Com per exemple el reconeixement de veu de Windows Vista.

Si ja vaig tancar per les vacances d’estiu i també per les vacances de Nadal ara no puc ser menys i segueixo amb la decadència i per tan sóc coherent i també tanco per les vacances de setmana santa. Ens tornarem a veure el dilluns 17 amb un post que ni tan sols estarà relacionat amb dilluns de pasqua, així de passota estic. Podríeu prendre exemple i fer el mateix i no publicar en els vostres blogs, perquè total no tinc pensat passar-me a llegir-vos fins passada setmana santa.

Als diabètics ens encanten aquestes festes tan dolces…

BCPP: McAbeu

Avui es el dia de Pi! Celebrem-ho amb un bonic post matemàtic! Comencem amb una dada:

En el 1900 tot el coneixement matemàtic de la humanitat cabia en uns 80 llibres. Avui en dia, una mica més d’un segle després, es necessitarien uns 100.000 llibres per emmagatzemar tot el que se sap sobre les matemàtiques. Comparativament, es calcula que en els nostres dies hi ha uns 130 milions de llibres diferents sobre tot tipus de temes (tant ficció com no ficció).

Un parell de fraccions curioses:

1/9998 = 0,0001 0002 0004 0008 0016 0032 0064 0128 0256 0512 1024 2048 4096…
El patró dels nombres de quatre dígits com potències de 2 es manté durant 52 dígits.

1/998999 = 0,000 001 001 002 003 005 008 013 021…
Es a la dir, la famosa successió de Fibonacci.

Els quatre primers milions dígits de pi en un bonic mosaic
Sample2

L’equació de Batman: 2*sqrt(-abs(abs(x)-1)*abs(3-abs(x))/((abs(x)-1)*(3-abs(x))))(1+abs(abs(x)-3)/(abs(x)-3))sqrt(1-(x/7)^2)+(5+0.97(abs(x-.5)+abs(x+.5))-3(abs(x-.75)+abs(x+.75)))(1+abs(1-abs(x))/(1-abs(x))),-3sqrt(1-(x/7)^2)sqrt(abs(abs(x)-4)/(abs(x)-4)),abs(x/2)-0.0913722(x^2)-3+sqrt(1-(abs(abs(x)-2)-1)^2),(2.71052+(1.5-.5abs(x))-1.35526sqrt(4-(abs(x)-1)^2))sqrt(abs(abs(x)-1)/(abs(x)-1))+0.9.
Sin título

Relacionat amb l’anterior, però més complexes tenim la pàgina de corbes famoses de Wolfram Alpha amb un recull de corbes interessants, com per exemple: La curva de Zoidberg
Sin título2

Per demostrar que l’art no està renyit amb les matemàtiques: La bellesa de les matemàtiques.

D'aquí un parell d'anys hauré de canviar de model de rellotge

D’aquí un parell d’anys hauré de canviar de model de rellotge

Si no sou seguidors de Pons’s Blog des dels seus inicis (parlem de la prehistòria amb dinosaures i tal) potser desconeixeu que abans aquest blog residia a blogger. Eren temps diferents, estem parlant dels principis de l’edat d’or dels blogs, quan els ingressos publicitaris, els regals i les invitacions als grans esdeveniments entraven a cabassos, i n’hi havia prou en fer espetegar els dits perquè les dones caiguessin rendides als peus dels bloggers, o això expliquen les llegendes, eren temps millors. A què ve tanta nostàlgia us preguntareu, doncs resulta que tal dia com avui ahir fa 11 anys Pons’s Blog va néixer!

Repeteixo perquè la ocasió s’ho mereix. Pons’s Blog està d’aniversari i compleix 11 anys! Sembla que fos ahir quan el blog va celebrar les bodes d’alumini, no m’ho invento els 10 anys es diuen així, i l’alumini es important, per exemple amb l’alumini es fa el famós paper de plata, que no està fet de plata com el seu nom indica sinó d’alumini i aquest material es important perquè es fan coses tan necessàries amb ell com embolicar els entrepans, mmmmmm entrepans, això ja són paraules majors. Si jo estava parlant de l’aniversari del blog com he pogut acabar parlant d’entrepans? Sigui com sigui aquest onzè any toquen les bodes d’acer, que no serà un material bonic i brillant com l’or o la plata però es ben sòlid i consistent i si una cosa té aquest blog es consistència i solidesa. Visca la solidesa de Pons’s Blog! Que diria l’ahse. Espero comptar un any més amb el vostre suport incondicional no remunerat durant aquest nou any que comença, correcte, els anys no comencen al 1 de gener, comencen al 29 de gener segons els calendaris Ponsificis, no confondre amb Pontificis. Ara marxeu i difoneu la notícia de tal aniversari, correu!

BCPP: McAbeu

Si no sabeu quines joguines regalar aquests reis Pons’s Blog us dona unes idees:

Un simpàtic ren que… aaarrggghh
tumblr_no68paslu11s2yegdo1_400

Un col·lecció d’adorables ninos per regalar al teu nebot menys preferit, per exemple aquest.
tumblr_inline_nsatvx33rw1qbhmtm_500

Un clàssic, les bales de vidre o “caniques”, si bé es cert que tampoc cal comprar-ne 11.000 com en el vídeo.

Les fades voladores són una bona manera de demostrar als nens la efímeritat de la vida

Podeu regalar un hula hoop, i com més gros millor

Acabem amb una senzilla maqueta de miniatur wunderland, ocupa 1.150 metres quadrats, amb més de 200.000 figures

Què tal? Com esteu? Jo bé, gràcies per preguntar. Què tal han anat les vacances de Nadal? Us han portat moltes coses? Els reis o el Pare Noel o el Tió o Hold Nickar (dimoni escandinau que pot portar regals o la destrucció depèn de com es llevi) o qualsevol altre creença que celebreu, ja sabeu que a Pons’s Blog som molt liberals amb les creences de cadascú. Bé, tampoc cal que m’expliqueu la vostra vida. Lo important es si m’heu trobat a faltar, la veritat es que jo si, no vull dir que us hagi trobat a faltar, vull dir que he trobat a faltar el blog, això que només han sigut 9 dies, però sembla molt més, com si no ens veiéssim des de l’any passat jejejeje. Ja veieu que aquest 2017 Pons’s Blog continua amb l’humor d’alt nivell, però no es l’únic que us portarà aquest nou any a Pons’s Blog, en breu tindreu els clàssics posts recopilatoris sobre el 2016 que ningú desitja però a mi em fa il·lusió publicar, com les estadístiques del 2016, els millors posts del 2016, les sèries vistes, les pelis vistes, els llibres llegits i alguna llista innecessària més, com diria l’Allau, el dimoni de les llistes em pot.

torro_ginmare_caixa_baixa-870x560

Res diu Nadal com el clàssic torró de gintonic

Aquest principi d’any fins hi tot continuaré aquella costum de reciclar posts antics de Pons’s Blog i publicar-los de nou els dimarts com vaig començar a fer a finals del 2016, perquè les costums que costen poca feina sempre són les més agraïdes de mantenir. M’allargaria més però sent el primer dia després de vacances no em podeu demanar més esforç, encara que sabeu tan bé com jo que aquest post ha estat escrit i programat des de fa més d’una setmana i que en realitat actualment jo podria estar mort per culpa d’haver-me ennuegat amb un polvoró, en el cas que mengés polvorons, cosa que no faig des de que em van dir que si volia tenir una llarga vida evités, en la mesura de lo possible, tota font de sacarosa com si es tractés de Frimost (dimoni de la destrucció), quants dimonis en el post d’avui, eh?

Ja? Ja estem a Nadal? Jo em pensava que tot just avui era dia 23. Doncs si, encara falten dos dies per Nadal, però com que no penso publicar un diumenge m’avanço i us desitjo Bon Nadal. De fet, també us desitjo un Bon Sant Esteve i un Bon any, perquè com ja es tradició d’aquest mateix any, aprofito per agafar vacances del blog a la mínima oportunitat, i això vol dir que fins el dia 2 de gener aquest blog no tornarà a publicar. Pons’s Blog, en decadència des del 2016… Perquè el post no us sembli mig vuit us deixo un vídeo amb visions del Nadal segons diferents directors de cine.

BCPP: ahse

Aquest Cas típic s’ha publicat originalment al calendari d’advent.

Continuem amb la segona part del post sobre el Tió, si abans d’ahir no veu llegir la primera part us recomano que ho feu sinó no entendreu res; bé, si, a qui vull enganyar? Ho entendríeu tot, però què coi us costa fer les coses per ordre?

Lo habitual es que el Tió arribi el 8 de desembre, el dia de la Immaculada concepció, també conegut com el dia del pare ingenu en honor a Sant Josep. El Tió truca a la porta d’una família de bé catalana amb l’esperança que aquesta l’aculli i l’alimenti. El Tió arriba cansat d’un llarg viatge des de ves a saber on, el país dels tions probablement (?), i sigui on sigui això té tota la pinta de ser força lluny, més enllà de Manresa segurament, es un viatge llarg per un tronc i més tenint en compte les mini-potes que té el Tió. Està clar que ha vingut a pota perquè el Tió no té butxaques per guardar-se la cartera per pagar un taxi, ni tan sols unes de estretes per guardar-se el títol del transport públic. Algú ha vist mai un tió picant a la Renfe? No, oi? Doncs ja està, ve a peu, no li doneu més voltes. Un cop a casa, el Tió es col·loca al costat de la xemeneia. Ah! Que ets de baixa casta social i vius en pis miserable sense xemeneia? En aquest cas el pots deixar en qualsevol lloc del menjador que no faci gaire nosa, es a dir, que no t’entrebanquis al passar i no et tapi la tele. Llavors cal tapar-lo amb una manta perquè tot i ser un tros d’arbre acostumat a viure a la intempèrie, al passar per la porta es torna un acomodat burgés i vol una manta. Tampoc cal que sigui una manta tèrmica no sigui que la temperatura pugui massa i tinguem una barbacoa.

Els nens de la casa han de cuidar l’alimentació del Tió deixant-li aigua i menjar cada nit. El Tió es com una espècie de prova de competència pels nens, si aquests son tan despistats que aconsegueixen que un tros de fusta inanimat es mori de gana o de set, tens una bona excusa per prohibir-los tenir altres animalets més vius. El Tió no es un sibarita, no cal que el porteu al Celler de Can Roca a sopar, qualsevol cosa que li deixis s’ho acabarà fotent, ja siguin torrons, fruits secs, pa, Friskies, tan se val. Tot i això es un comensal molt tímid, es a dir, no el veureu mai menjar en públic, tan sols es quedarà quiet amb aquell somriure d’imbècil pintat. Per cert nens, fareu més feliç al Tió si li poseu algun tipus de menjar el qual els vostres pares siguin al·lèrgics. Arribem al moment clau de la vida del Tió, després de passar unes setmanes menjant sense pagar res a canvi, el 24 a la nit es quan es giren les tornes i arriba el moment del “Caga Tió”. Senzillament vol dir que els nens apallissaran indiscriminadament al Tió fins que aquest cagui ja sigui de por o de dolor. El Tió cagarà els regals “màgicament” sota de la manta. Lo important es que estem ensenyant als nens un concepte que els servirà per tots els aspectes de la vida: “Si pegues ben fort amb un pal a algú, aconseguiràs d’ell el que vulguis”.

Com ens agrada apallissar- un tronc indefens!

Com ens agrada apallissar- un tronc indefens!

Com sempre passa amb les antigues tradicions, hi ha algunes variants. Per exemple, en algunes famílies son els nens que surten al bosc a escollir un tronc que al alimentar-lo i tapar-lo amb una manta es convertirà en Tió; son coses de la màgia del Nadal. Personalment prefereixo que el Tió aparegui un dia trucant a la porta com si fos un testimoni de Jehovà, li dona com més sorpresa a l’assumpte, no trobeu? He sentit a dir que en famílies més estranyes, però que son més fidels al esperit pagà de la tradició, el que fan en comptes d’apallissar el tronc, o fins hi tot després d’apallissar-lo (qui vol deixar perdre la oportunitat d’una bona pallissa?), el llencen al foc. Segur que els nens que han estat alimentant i cuidant al Tió durant dies i dies els hi encanta veure morir cremada a la seva mascota nadalenca. Igual que els reis mags porten carbó als nens que s’han portat malament, el Tió també pot servir com a crítica (constructiva, es clar) i cagar una arengada salada per tal de manifestar el disgust amb el comportament de la mainada. La lliçó es clara i sense possibles mal interpretacions: “Portat bé o el tronc et cagarà un peix desagradable”. Vosaltres sou de fer el Tió? O seguiu alguna altra absurda tradició?

BCPP: Sergi, Xexu, Eva