Archive for the ‘Cine’ Category

Toca parlar de les pelis vistes durant el juliol i l’agost. Recordeu, primer la puntuació del filmaffinity i després la meva.

  1. Spider-man lejos de casa (2019) 6,7: 7/10. Em cau bé aquest jove spider-man, i Nick Furia no arriba al nivell de Ironman però també m’agrada molt, o sigui que era fàcil que aquest peli m’acabés agradant, acció, humor, un petit gir inesperat, escenes posts crèdits interessants, una peli Marvel no de les millors però si bona.
  2. Cristal Oscuro (1982) 7,0: 4/10. Peli dirigida al públic infantil però que es suportable per un adult. Es la típica història fantàstica del escollit que ha de fer un viatge per carregar-se el mal del mon, bàsicament com el senyor dels anells però sense ser èpic i de caire més infantil malgrat que els dolents són la cosa més lletja que he vist en molt de temps i provoquen malsons als nens. Es una peli que no hauria vist mai, però el tipo de la brocha ha fet una article genial sobre la peli, el millor que he llegit en molt de temps.
  3. Land of Mine (Bajo la arena) 2015 7,1: 7/10. Un cop acabada la segona guerra mundial 2.000 presoners alemanys van ser obligats a retirar el milió i mig de mines que van quedar per les costes Daneses. No cal dir que els presoners alemanys no eren gaire ben tractats. La meitat van acabar morts o mutilats.
  4. En la casa (2012) 7,3: 7/10. Un adolescent escriu pel seu professor una història mig real mig imaginada en la qual entra en la vida de la família del seu company de classe. En cap moment saps quan de veritat hi ha en la història. Un curiosa barreja entre escriptura i cinema.
  5. Enredados (2010) 6,9: 6/10. Típica història feliç i cursi de Disney, hi ha bastants gags que son divertits, la història per altra banda no podia ser més previsible, tot i així no entenc perquè et manté atent a la pantalla, suposo que els personatges estan fets amb gràcia, amb gràcia i amb els ulls molt grossos. Les cançons son un pastel total.
  6. The Fall: El sueño de Alejandria (2006) 7,1: 5/10. Un actor de risc dels anys 20 cau del cavall i es queda paraplègic, al hospital una nena li fa companyia mentre ell li explica una història fantàstica, exageradament inversemblant i totalment surrealista de venjança. La nena intenta ser entranyable però per mi es insuportable.
  7. The Guest (2014) 5,9: 7/10. Una família acaba de perdre el seu fill soldat en la guerra de Afganistan quan els hi arriba un company tot explicant històries sobre el seu fill. The Guest es d’aquelles pel·lícules que la meitat son una cosa i a mitja pel·lícula fa un clic i canvia totalment de rotllo. La primera part millor que la segona, però la segona té la seva gràcia, més que res que no cada dia es veu el bo de Matthew Crawley (Dan Stevens) fent de dolent, no es cap espoiler es veu del primer minut que aquest noi amaga alguna cosa, el problema es saber què.
  8. Babadook (2014) 5,9: 5/10: Una dona que ha perdut el seu marit cria sola al seu fill de 7 anys, quan apareix un misteriós conte sobre una criatura anomenada Babadook, el comportament del fill cada vegada serà més estrany. Típica peli de por, tot comença normal, després passa alguna cosa rara, i després cada vegada hi ha més coses rares. A la crítica li ha agradat molt, suposo perquè la mare ho fa bé, a la gent normal no tant.
  9. Espartaco (1960) 8,0: 7/10. Espartaco es el líder dels esclaus rebel·lats, aquesta rebel·lió li anirà bé alguns patricis per millorar la seva posició política a Roma, tot a costa de moltes vides perdudes en batalles, per suposat. Té de tot aquesta peli, té acció, té discursos èpics, té traïcions, té grans batalles (sense CGI), té drama, tot un clàssic.
  10. El primer hombre (2018) 6,4: 6/10. El títol de la peli es refereix al primer home que va posar un peu a la lluna, en aquest cas, el guapo d’en Ryan Gosling. A mi m’agrada el tema de l’espai i els coets, però tot i així he trobat la pel·lícula una mica lenta, li falta una mica de gràcia, potser la part familiar em sobra una mica i en canvi amb més de detalls tècnics m’hauria agradat més.
  11. Horizonte final (1997) 5,9: 6/10. En el any 2047 una nau d’exploració va desaparèixer fa 7 anys, i ara ha arribat una senyal que indica que ha tornat, una nau de rescat anirà a investigar què ha passat a la tripulació, com podeu suposar, res de bo. M’agrada el terror espacial, però es una llàstima, si hagués tingut un desenvolupament final menys ridícul hauria estat millor, però no es pot tenir tot.

Recull de les pelis vistes durant els mesos de maig i juny. Aquesta vegada poso per comparar la nota del filmaffinity (amb decimals) al costat. Ja veieu que no he vist masses pelis aquests dos mesos.

  1. Vengadores Endgame (2019) 7,8: [8/10] Què dir sobre la culminació d’una saga de pel·lícules de Marvel que va començar fa més de 10 anys. La peli es divideix en tres parts, el drama inicial conseqüència del final de la seva predecessora, la part central en la que s’executa “el pla”, i la part d’acció final. La part central es clarament la millor, la part final es oblidada inclusió pels fans de la explosions gratuïtes, però a mi em sobra una mica, però es el què toca. La pel·lícula es força aconseguida, sobretot gràcies al humor marca Marvel, i al drama que comporta inevitablement una última entrega d’una saga. Llàstima de algunes inconsistències alhora de definir sobre el “què es pot fer i el què no es pot fer”, els que l’hagin vist ja m’entendran.
  2. Capitan America: El primer vengador (2011) 5,7: [6/10] La història de la creació del Capità Amèrica, va ajudar a lluitar contra el nazis en la segona guerra mundial, no ho sabíeu? Es història pura i dura… Per mi es de les més fluixes de Marvel, tot i així es entretinguda, per passar una tarda mirant una peli d’acció en una trama previsible i sense cap sorpresa, es de les poques de Marvel que em quedava pendent, l’havia de mirar tard o d’hora.
  3. El increible Hulk (2008) 5,7:  [6/10] La penúltima peli de Marvel estrenada que em faltava veure. Molta acció amb una història normaleta. Hulk destrossant coses ja sabeu. Es un sis bastant generós ho reconec, possiblement la pitjor de Marvel fins la data, tot i així serveix com a entreteniment lleuger.
  4. ’71 (2014) 6,6: [4/10]. Belfast any 71, la IRA i altres bandes estan convertit la ciutat en una guerra de guerrilleres, entremig un jove soldat anglès acaba perdut per allà.
  5. Mi nombre es Harry Milk (2008) 7,1: [6/10]. Activista dels drets dels homosexuals dels anys 70 aconsegueix entrar en l’ajuntament de San Francisco per lluitar per aquest col·lectiu.
  6. Knightcrawler (2014) 7,3: [6/10]. Un home sense cap ètica o moral es dedica a perseguir les desgracies de sang i fetge per gravar-les i vendre-les als canals de televisió. Si us agrada veure gent sense escrúpols en acció aquesta es la vostra pel·lícula.
  7. Deadwood: La película (2019) 6,7:  [7/10]. En el fons no es una pel·lícula, es més aviat el capítol final d’una sèrie que va acabar fa gairebé 13 anys. Es a dir, si no heu vist la sèrie no entendreu res d’aquesta pel·lícula. Pels qui l’ha vist es un final satisfactori a una història que va quedar oberta durant masses anys. No es res espectacular, però la nostàlgia de trobar els personatges d’aquest poble es impagable.

Altres pelis vistes en aquest 2019: CT3033 i CT2989

Avui toca repassar les pelis que he vist durant març i abril (al CT2989 les de gener i febrer). Son bastantes, dubto que aguanti el ritme de tantes pelis els següents dos mesos.

  1. Una pasteleria en Tokio (2015) [3/10]: Una vella ajuda a un home a fer bons dorayakis, ja està, no passa res més, en serio.
  2. Los Increibles 2 (2018) [6/10]: Cal restaurar la fe de la humanitat amb els superherois demostrant que solucionen més problemes dels que causen. Es exactament la mateixa premissa que la primera peli. Peli d’humor i acció que passa bé, però no suporto les monades del nadó.
  3. Big Hero 6 (2014) [6/10]: Un noi de 14 anys inventa uns microrobots capaços de treballar en eixam i un malvat els hi roba, amb l’ajuda d’un suau robot metge i el seus amics els haurà de recuperar. Es entretinguda, i el robot s’encarrega de la part de l’humor de manera correcte. La trama en si mateixa li falta originalitat, tant el protagonista, com els amics com els dolents son molt tòpics, l’únic bo es el robot.
  4. La balada de Buster Scruggs (2018) [7/10]: Un grup d’històries independents sobre de l’oest americà, cada una protagonitzada per un personatge pintoresc. Barreja d’humor, sang i western, estil germans Coen. Inevitablement unes agraden més que d’altres, resultat irregular però en general bastant positiu.
  5. El Reino (2018) [6/10]: Un polític acaba emportant-se totes les culpes per salvar la resta del partit, però no estarà disposat a caure sol o sigui que buscarà les proves que inculpen a tothom i aquí no es salvarà ningú. No paren de deixar anar paraulotes, parlar amb frases fetes i paraules amb evasives per evitar parlar clar en gran part dels diàlegs, serà perquè tothom ja sap perfectament de què estant parlant menys l’espectador. El tòpic de sempre, tots els polítics son uns lladres. Per cert, als 20 mimuts finals el director se li envà la castanya canviant totalment el to de la peli.
  6. Ventajas de ser un marginado (2012) [4/10]: Una altra història d’aquelles típiques americanes en les que un noi tímid s’ho passa malament al institut fins que fa amics i per suposat coneix l’amor de la seva vida. Ja sabeu que no em cauen bé els adolescents, per ells la vida es un drama constant. El més destacable (o únic?) de la peli es Emma Watson.
  7. Hereditary (2018) [2/10]: Una família amb dos fills adolescents acaba de perdre la avia, la mare de la mare, però no serà el únic membre de la família que perdran…. Filla rara, mare boja, fill traumatitzat, el pare es l’únic que sembla estar bé, potser perquè David Bryne es un tio molt centrat. No cal dir-ho però la peli es un drama, i si us espanten les aparicions i els esperits també podem dir que té terror, sobretot en el terç final que es on de veritat passen tots els despropòsits sense sentit.
  8. La Cinta Blanca (2009) [3/10]: Pel·lícula costumbrista ambientada a principis del segle XX en una comunitat alemanya, aventures i desventures dels membres de la societat amb costums tan diferents a les actuals. Resumint, avorrida com ella sola.
  9. Nebraska (2013) [4/10]: Un home gran es pensa que ha guanyat un premi d’un milió de dol·lars i l’ha d’anar a recollir a prop del seu poble natal, el seu fill l’acompanyarà en el viatge. Tragicomèdia de re-connexió entre pare i fill, no es precisament el meu tipus de pel·lícula.
  10. Missión imposible Fallout (2018) [6/10]: Resumint, Tom Cruise ha de salvar el mon. Ja sabeu, enganys, agents dobles, agents triples i molta acció.
  11. Sicario: El día del Soldado (2018) [5/10]: Els EEUU vol provocar una guerra entre cartels de la droga mexicans per tal de debilitar-los però al haver-hi masses policies corruptes morts implicats els EEUU tenen por i suspenen la operació deixant el mercenari Benicio del Toro abandonat. Millor la primera part, bastant millor.
  12. St. Vincent (2014) [5/10]: Bill Murray es un vell amargat que fa de cangur del fill de la seva veïna. Porta el fill a les carreres de cavalls, a bars, i a locals de striptease, bé, potser no es el millor cangur. Tragicomèdia àcida en diuen. La peli té algun bon moment, com per exemple veure a Noami Watts fent de prostituta, però en general pseee.
  13. The Fighter (2010) [7/10]: Mark Wahlberg es un boxejador i Christian Bale el seu germà gran que li fa d’entrenador, llàstima que aquest sigui un penjat addicte al crac. La família pot ser un total desastre però tot i així continua sent la teva família. No m’agrada la boxa, però la peli està ben feta.

Primer vaig dedicar un post anual a recollir les pel·lícules vistes, després vaig decidir que el post seria dos cops a l’any (CT2871 i CT2859), i en el 2019 he decidit que serà 6 cops al any, no patiu, el 2020 no crec que siguin 12 posts al any. A més ampliaré el post afegint una breu opinió sobre el què m’han semblat les pelis, sense fer espoilers.

  1. La muerte de Stalin (2017) [6/10] Es una parodia del què va passar a la URSS quan Stalin va morir, bàsicament que tothom volia ocupar el seu lloc traint a qui fes falta. En si  mateix la pel·lícula es divertida, i la frivolitat i facilitat amb la que es mata a la gent està bé, si el què t’agrada es l’humor molt negre. Els personatges son molt exagerats, el director ja ho volia així però a mi m’ha semblat una mica excessiu, però la peli m’ha agradat.
  2. Yo Tonya (2017) [6/10] La peli es una biografia d’una patinadora barroera dels EEUU la qual va ser acusada de conspirar per trencar al genoll a la seva competidora. La pressió del esport professional, jocs olímpics, una mare horrible, una parella pitjor, un despropòsit de vida. No es precisament una peli del meu interès però la peli està ben feta i la Margot Robbie ho fa bé, a part que es guapa, tot i que aquesta es la peli que menys afavorida apareix…
  3. Efectos Secundarios (2013) [5/10] El que comença com una pel·lícula sobre una noia depressiva, tractada pel psiquiatre Jude Law acaba amb un rebuscat conflicte a tres bandes d’enganys i girs argumentals forçats i poc creïbles..
  4. Noche de juegos (2018) [6/10] Comèdia amb bromes fàcils però entretinguda sobre una festa on es contracta una empresa per resoldre un segrest a través d’un joc de pistes. Les dosis d’humor negre son el millor de la pel·lícula. Les situacions son rebuscades però totes elles per separat tens la sensació que ja les has vist abans.
  5. The party (2017) [3/10]: Una festa que es celebra al saber que la amfitriona serà ministra de sanitat. Secrets varis surten a la llum i la celebració es torna un drama a moltes bandes amb uns personatges una mica estrafolaris. Son personatges tan excèntrics i aliens a mi que m’ha sigut impossible gaudir de la pel·lícula.
  6. Golpe de efecto (2012) [6/10]: Clint Eastwood es un observador de beisbol que s’està quedant cec i la seva filla l’ajuda a fer la seva feina, els partits serviran per arreglar una relació entre pare i filla que fa molts anys que no funciona bé. Peli previsible i tòpica però no de deixar de estar ben feta i els actors ho fan bé.
  7. Black Mirror Bandersnatch (2018) [7/10]: No es una peli exactament, però com si ho fos, jo he vist la versió de 90 minuts sense presa de decisions, suficient per mi. 1984, un jove programador vol crear un videojoc de presa de decisions el qual es basa en un llibre molt complex. La experiència el farà tornar boig pensant que algú l’està controlant, però qui el podria controlar? L’espectador de Netflix? Mal rotllo al estil Black Mirror. Anar a trossos i tirant endavant i endarrere no ajuda precisament a la fluïdesa de la història, però la idea en global m’ha agradat.
  8. La Huerfana (2009) [6/10]: Una nena de 9 anys es adoptada per una família que ja té un nen de 11 i una nena de 7, aviat descobriran que Ester es una geni del mal, si amb només 9 anys. Es veu a venir cap a on va la peli, diria que ja havia vist alguna peli així. Es el malson de qualsevol mare, els pare en canvi, com que es idiota no s’adona de res. Exceptuant el detall sobre el perquè de la nena es així, la evolució de la pel·lícula es molt previsible, però no deixa de ser curiós com la situació va escalant mica en mica.
  9. Ant-man y la avispa (2018) [6/10] : Per ser una peli de Marvel es fluixeta, però com totes les pelis de Marvel està plena d’acció, humor i es entretinguda. Paul Rud (ant-man) cau bé, però no té el carisma i la èpica d’altres herois de la franquícia.
  10. Romeo y julieta (1996) [7/10]: Actualitzada versió del clàssic de Shakespeare ambientat a finals del segle XX on les families rivals dels Capuleto i Montesco son clans mafiosos. Els diàlegs fan servir la prosa de Shakespeare que fa un contrast curiós amb el temps moderns de cotxes i pistoles.
  11. Se7en (1996) [9/10] : Vista per segona vegada. Clàssic thriller policíac de assassins en sèrie, va iniciar un estil a l’hora de fer les pel·lícules d’aquest gènere. Tres actors de primera línia, un dels quals no surt en els títols de crèdit inicials ja que el guarden pel final. Final perfecte. Se7en, aquella pel·lícula que sempre plou menys el últim dia que no hi ha ni un núvol.

Avui toca repassar les pelis que he vist en la segona meitat del 2018, si voleu veure les de la primera meitat us remeto al CT2871

27 pel·lícules que sumades a les 30 vistes en la primera meitat del any sumen 57, l’any  que menys pelis he vist des de que faig aquesta llista., 9 menys que el 2017, 8 menys que el 2016, i pràcticament la meitat que les vistes en el 2015. Nota mitjana de les pelis vistes aquest any 5,89.

Recordeu com vaig convertir el post bianual (bianual dos cops a l’any, biennal cada dos anys) dels llibres llegits en anual degut a la davallada del meu ritme lector? Doncs aquest any la davallada també ha sigut en les sèries, per tan en comptes de fer dos posts a l’any amb les sèries vistes en faré només un. Per compensar, convertiré el meu post anual de les pelis vistes (2017, 2016, 2015) en un post bianual.

En total 30 pel·lícules vistes la primera meitat de l’any si segueixo al mateix ritme sortiran 60 pel·lícules, es a dir sobre la mitjana dels últims dos anys (65 al 2017, 64 al 2016) però lluny de les 109 del 2015. La mitjana de nota ha quedat una mica baixa 5,5.

Acabem la setmana dels curts amb… no ho diríeu mai… amb cinc curts més!

Alarma

Vampire Bash

Prenent apunts

Pàrquing

“R’ha”,