Cas típic 3715: noi li agraden les pel·lícules del 2023 (3)

Recull de les últimes 8 pel·lícules que he vist ordenades de pitjor a millor, segons el meu gust, això no vol dir que siguin millors pel·lícules, simplement és el que a mi m’agrada. Com sempre la nota del filmaffinity primer, després la meva.

1. Mortadelo y Filemón contra Jimmy el Cachondo (2014) [6,2][4]: Els pitjors agents de la TIA s’encarregaran de recuperar un valuós document robat per en Jimmy. Pel·lícula d’animació amb un seguit de gags còmics sense cap descans, la majoria és “humor” de cops i insults, però de tant en tant alguna broma té gràcia per casualitat.
2. El secreto de los McCann (2003) [6,4][6]: El nen del sexto sentido va a viure amb el seu dos tiet-avis, els quals són una mica excèntrics, i de joves van passar un munt d’aventures, i a més es rumoreja que són rics. Sempre dona gust veure actuar a Michael Caine. Pel·lícula d’aventures per a nens, llàstima que ja no sigui un nen, perquè ha sigut una història massa edulcorada pel meu gust.
3. We are Lady Parts (2021 minisèrie 150 minuts) [7,2][6]: Narra la vida d’unes joves musulmanes que munten un grup de punk (tot i que a mi em no soni gaire a punk), i acaben fitxant la protagonista de la sèrie, la qual està interessada a pescar marit. És una barreja de comèdia i drama amb una temàtica una diferent de l’habitual.
4. Sicario: El día del soldado (2018) [6,4][6]: A part d’introduir droga i persones, els càrtels també introdueixen per la frontera mexicana terroristes islàmics, i això sí que no li fa gens de gràcia al govern dels EUA, una vegada més recorreran a aquest tipus de gent que afirmaran dir que no coneixen de res, per tal que els hi arregli els problemes fent servir tots els mitjans que faci falta. No és tan bona com la primera (On és Emily Blunt? On és Denis Villeneuve?), està bé, però bastant millor la primera.
5. Puñales por la espalda: El misterio de Glass Onion (2022) [6,1][7]: Daniel Craig, el millor detectiu del món, s’enfrontarà a un altre misteri, aquesta vegada els protagonistes també són rics els quals la seva riquesa depèn d’una persona. No és tan bona ni original com és la primera part, i tampoc hi ha cap personatge tan carismàtic com l’Ana de Armas, però continua sent una pel·lícula entretinguda d’intriga amb tocs còmics. Després de Craig, la millor per mi és Kathryn Hahn.
6. Palm Springs (2020) [6,6][7]: Jake Peralta de Brooklyn Nine-Nine (l’actor, però bé, fa un paper molt semblant) va al casament d’un amic seu, i la germana de la núvia (que és la mare de How I met your mother) i ell acabaran ficats en un bucle temporal a l’estil el dia de la marmota (realment es diu “Atrapat en el temps”). M’agraden les comèdies romàntiques divertides amb un toc de ciència-ficció, i si els actors protagonistes cauen bé, millor que millor.
7. Sicario (2015) [6,9][8]: En la frontera EUA – Mèxic, una agent de l’FBI serà reclutada per lluitar contra el narcotràfic. No és gens agradable veure com se les gasten els càrtels, ni tampoc com responen els altres. Terra sense llei, és una guerra, quan importa més el resultat que seguir les normes, contractes a aquest tipus de persones. Les escenes del túnel amb càmera tèrmica molen molt. Aviso que el final no és Disney.
8. RRR (Rise Roar Revolt) (2022) [7,0][8]: A principis del segle XX, a l’Índia, els anglesos colonitzadors no eren massa amables amb els natius del país, però la gota que fa vessar el got és quan els anglesos segresten una nena d’una tribu, en aquest moment el protagonista de la pel·lícula farà tot el possible per recuperar-la. Tot i que és una pel·lícula amb una trama senzilla i fantasiosa, un empatitza amb els protagonistes, els bons, és clar, perquè els dolents són molt malvats, ridículament malvats, només els falta tenir cua i banyes. És una flipada exagerada, com la versió èpica de John Wick a l’estil Bollywood que li dona a tot plegat més bon rotllo. L’escena del naatu naatu és del millor que he vist en molt de temps.

Cas típic 3709: noi li agraden les pel·lícules del 2023 (2)

Recull de les últimes 8 pel·lícules que he vist ordenades de pitjor a millor, segons el meu gust, això no vol dir que siguin millors pel·lícules, simplement és el que a mi m’agrada. Com sempre la nota del filmaffinity primer, després la meva.

1. 1984 (1984) [6,4][6]: Basada en la novel·la de ciència-ficció del mateix nom i bastant fidel segons on jo recordo. Distopia d’un món totalitari on tothom està controlat pel partit. Si teniu ganes de tenir mal cos, aquesta és la pel·lícula és perfecte, apa a gaudir de la tortura psicològica.
2. Eternals (2021) [5,6][6]: Els Eternals van ser creats per protegir els humans d’unes bèsties molt lletges, i quan es pensaven que ja no en quedaven resulten que sí. Una peli Marvel amb superherois nous feta amb actors famosos nous, quedarà algun actor que no hagi sortit en una peli Marvel? Una altra peli d’acció més de Marvel, distreta sí, però oblidable, també.
3. La doncella (2002) [7,6][7]: Durant els anys 30, a Corea, un estafador que es farà passar per comte per seduir una rica japonesa, i per ajudar l’estafador una donzella s’infiltrarà al servei de la senyora, però la situació es complicarà quan… i fins aquí puc llegir. Història en tres actes que barreja thriller, erotisme i drama.
4. Encanto (2021) [6,3][7]: La família Madrigal viu en un lloc paradisíac anomenat encanto, i a més cada membre de la família té un do, excepte Mirabel, però arriba un dia que la família comença a perdre la màgia. Per ser una pel·lícula Disney m’ha agradat, tendre sense ser embafadora i la música és bastant bona.
5. eXistenZ (1999) [6,2][7]: En un futur pròxim costarà discernir quan estàs jugant i quan estàs en el món real, eXistenZ va justament d’això, i des del punt de vista de finals dels 90 i protagonitzada per un jove Jude Law, que igual que l’espectador va bastant perdut durant tota la pel·lícula, però sempre amb ganes de saber què passarà a continuació. Ready Player One + Inception.
6. Spy Game (2001) [6,6][7]: Un espia de la CIA (Brad Pitt) té problemes quan l’enxampen a Xina, però abans de salvar-lo primer tocarà repassar una trajectòria professional de diverses missions, a Vietnam, Alamània, Beirut, per entendre com treballen plegats Pitt i Redford. Un clàssic de pel·lícula d’espies protagonitzada per dos actors carismàtics, acció, intriga, secrets, enganys, 100% recomanable. Sortim a sopar?
7. The Witch: Part 1. The Subversion (2018) [6,4][8]: Una nena és perseguida, fins que la donen per morta, però resulta que no, uns grangers la troben i l’adopten. Tot anava bé fins que compleix 19 anys, i tot va malament. Una pel·lícula de sang i acció, per aquest ordre. Com serien els superherois de Marvel si fossin coreans? Bàsicament més brutals i uns psicòpates.
8. Dark City (1998) [6,9][8]: John Murdoch ha perdut la memòria, i descobreix que el persegueixen perquè es pensen que és un assassí de prostitutes. La pel·lícula és una barreja de cine negre amb ciència-ficció, tot ambientat en una ciutat gòtica que li dona un look molt vistós. En certs punts recorda a Matrix per com el protagonista és perseguit per uns misteriosos i poderosos antagonistes, i també pel fet de qüestionar-se la realitat on viu, i en certa manera ser una mena d'”escollit”. Jennifer Connelly sempre suma punts extres.

Cas típic 3687: noi li agraden les pel·lícules del 2023 (1)

Recull de les últimes 8 pel·lícules que he vist ordenades de pitjor a millor, segons el meu gust, això no vol dir que siguin millors pel·lícules, simplement és el que a mi m’agrada. Com sempre la nota del filmaffinity primer, després la meva.

1. A Esmorga (2014) [6,6][3]: Durant els anys 50, seguim durant un dia els moviments de tres amics que “surten de festa” per la Galícia rural. Vindria a ser com Resacón en Las Vegas però amb més drama i més pluja.
2. Las vidas de Grace (2013) [7,2][5]: Brie Larson, Rami Malek i John Gallagher Jr dirigeixen un centre per menors conflictius, i tal com s’espera al centre hi ha menors conflictius. A més Brie Larson té els seus propis problemes, tothom té problemes en aquesta pel·lícula.
3. Dogman (2018) [6,8][5]: En un barri marginal d’Itàlia, un home té una perruqueria canina, però el delinqüent del barri té amargats els botiguers locals, i el protagonista serà un d’aquests desgraciats, com és complicat enfrontar-se, intenta col·laborar, però tampoc sembla una bona estratègia. Situació desagradable que es contagia a l’espectador, no és el tipus de pel·lícula que em va.
4. Heroes fuera de orbita (1999) [5,7][5]: Una comèdia sobre uns actors d’una sèrie cutre de ciència-ficció que són confosos per autèntics herois espacials per una raça extraterrestre. Algú em va dir que era una pel·lícula divertida, sense arribar a ser dolenta sembla que em van enganyar, tot i això, es poden trobar actors de categoria com Sigourney Weaver o Alan Rickman.
5. Obra 67 (2013) [6,2][6]: Un lladre surt d’habitatges surt de la presó i és recollit pel seu fill i un amic d’aquest, els dos joves aprendran el “negoci familiar”, però quan el vulguin posar en pràctica no sortirà com esperaven. No es pot encasellar la pel·lícula en un sol gènere, és d’aquelles pel·lícules que mai saps cap a on va, en certa manera es podria considerar el Parasitos a l’espanyola.
6. Thor Love & Thunder (2022) [5,4][6]: Més aventures del Déu del tro, aquesta vegada es trobarà amb Christian Bale, que cansat de la crueltat, indiferència i superioritat dels Déus, se’ls vol carregar a tots com a venjança. La part bona és que no abandonen del tot l’estil irreverent de Thor Ragnarok, la part dolenta és que també intenten recuperar l’estil grandiloqüent i amb missatge de les primeres de Thor, i el resultat no ha sortit bé. Per cert, una broma amb el martell gelós està bé, 10 bromes del martell gelós cansen una mica. Que posin mitologia nòrdica està bé, bravo per les cabres. D’acord que és Disney, però tant nen pel mig queda massa fora de lloc, igual que el llamp que és una porqueria d’arma, i tampoc soc fan de recuperar els colors llampants. Malgrat tot m’ha entretingut, com la majoria de Marvel.
7. Lo que esconde Silver Lake (2018) [6,0][7]: Andrew Garfield viu en un barri de Los Angeles i coneix una veïna que li agrada, però l’endemà aquesta desapareix, i com és normal intentarà trobar-la, però no serà l’únic misteri en el qual es veurà involucrat l’Andrew. S’ha de reconèixer que l’ambient que crea és intrigant, saps que el protagonista no està fi del tot, però, tot i això, està clar que passen coses estranyes en aquest barri, i sense cap mena de dubte vols saber cap on portarà tot plegat. Més que una pel·lícula, és com un videojoc tipus aventura gràfica on et vas trobant els mateixos personatges en diferents escenaris, i la trama cada vegada és més surrealista i rebuscada. Segurament no és tan bona com per merèixer el meu set, però per la seva originalitat em sabia greu un sis.
8. Escollint morir (2011) [7,7][7]: No és una pel·lícula, és un documental. Terry Pratchett coneix un parell de persones que han decidit posar fi a la seva vida, i com que en el Regne Unit no és legal el suïcidi assistit, han d’anar a Suïssa a fer-ho. D’aquells documentals que toca la patata.

Cas típic 3671: noi li agraden les pel·lícules vistes en el 2022

Recull de reculls de pel·lícules vistes en el 2022

• CT3636
• CT3632
• CT3612
• CT3587
• CT3560
• CT3550
• CT3525
• CT3658
• CT3663

Rànquing de les pel·lícules que més m’han agradat (ja sabeu, segons el meu dubtós criteri), que he vist aquest 2022 (puntuades amb un 7 o més).

1. Réquiem por un sueño
2. Cortar por la línea de puntos
3. La caza del octubre rojo
4. Free Guy
5. Pleasantville
6. Yo, él Y Raquel
7. Oxígeno
8. No mires arriba
9. Colega, ¿dónde está mi coche?
10. Stardust
11. El ejército de las tinieblas
12. Jinetes de la justícia
13. CODA: Los sonidos del silencio
14. Spider-Man: No Way Home
15. Entrevista con el vampiro
16. Doce del patibulo
17. Una joven prometedora
18. Los falsificadores
19. Red
20. Better days
21. El último duelo

Aquest 2022 he vist 71 pel·lícules, 2 més que l’any passat. La mitjana surt a una pel·lícula cada 5,14 dies.

Cas típic 3663: noi li agraden les pelis del 2022 (9)

Sí, sé que en el títol posa 2022, però és que realment les he vist durant el 2022 totes elles exceptuant American animals. Recull de les últimes 8 pel·lícules que he vist ordenades de pitjor a millor, segons el meu gust, això no vol dir que siguin millors pel·lícules, simplement és el que a mi m’agrada. Com sempre la nota del filmaffinity primer, després la meva.

1. The commitments (1991) [7,2][3]: Uns joves dublinesos de barri humil volen fer un grup de soul. Els actors són molt irlandesos, vull dir que tenen molta cara d’irlandesos, no sabia què destacar de la pel·lícula, tots els membres són conflictius i es barallen entre ells, però sembla que toquen bé, però la veritat no m’importa gens.
2. The Visitor (2007) [7,2][4]: Simplificant molt, un home troba un parell d’ocupes a la seva segona residència, però l’home té un interès per la música, i un dels ocupes és músic. Pel·lícula de drama humà, gent que no és dolenta, però té problemes per tal com funciona el món. D’aquelles pel·lícules pensades per fer reflexionar, que solen agradar més a la crítica que al públic general.
3. The Florida Project (2017) [7,1][4]: Una noia viu amb la seva filla de sis anys en un motel de Florida, no té feina estable ni plans per trobar-ne. Drama social amb massa protagonisme de nens de sis anys pel meu gust. Una d’aquelles pel·lícules independents estimades per la crítica, però jo no sé trobar-li la gràcia.
4. Los duelistas (1977) [7,2][5]: Ridley Scott ens porta un drama de l’època de Napoleó, als principis del segle XIX, on dos tinents francesos es repten a duels d’espasa per defensar el seu honor de no se sap ben bé què, de fet, no crec que ni ells mateixos ho sàpiguen. Resumint, les lluites amb espasa estan bé, però la pel·lícula no massa.
5. The guilty (2018) [6,8][6]: Un treballador en una centraleta d’emergències ajudarà a una dona en perill. És d’aquelles pel·lícules on tot passa a través del telèfon. Baix pressupost, però la història és interessant, tan interessant que als EUA han fet un remake amb Jake Gyllenhaal, jo amb l’original danesa ja faig gràcies.
6. Blue ruin (2013) [6,2][6]: Un rodamon viu en un cotxe atrotinat tranquil·lament, fins que un dia li diuen que un assassí sortirà de la presó. Pel·lícula de venjança, però no a l’estil John Wick sinó a l’estil gent que no sap el que fa, ni té cap mena de pla. Seguim el protagonista de tan a prop que sembla que sigui l’espectador el que està sent perseguit. Pocs diàlegs, violència, però no exagerada, simplement violència crua.
7. American animals (2018) [6,2][7]: En el 2004 uns adolescents volien robar uns valuosos llibres de la biblioteca d’una universitat. Les pel·lícules d’atracaments sempre m’atrauen, per la intriga del pla, encara que es tracti d’un cas tan maldestre com aquest, però a més té el plus que es basa en un fet real. Les entrevistes al principi i al fi estan bé, però les que hi ha pel mig tallen una mica el ritme.
8. Yo, él Y Raquel (2015)[7,1][8]: És una comèdia dramàtica negra per definició, què vol dir per definició? Només cal fixar-se en l’argument: Dos adolescents, els quals els hi agrada el cine, es fan amics d’una noia amb càncer, ja ha quedat clar suposo. La podeu mirar sense patir molt perquè al final la noia se salva, o com a mínim això és el que diu el narrador i el que dic jo, i el narrador i jo mai mentiríem. En general no suporto els adolescents, però aquests tres m’han caigut bé, serà que la pel·lícula està ben feta o serà que aquell dia estava de bon humor.

Cas típic 3658: noi li agraden les pelis del 2022 (8)

Sí, sé que en el títol posa 2022, però és que realment les vaig veure durant el 2022. Recull de les últimes 8 pel·lícules que he vist ordenades de pitjor a millor, segons el meu gust, això no vol dir que siguin millors pel·lícules, simplement és el que a mi m’agrada. Com sempre la nota del filmaffinity primer, després la meva.

1. La pantera rosa (1963) [7,0][3]: Un lladre vol robar una joia a una princesa. Com una comèdia d’atracaments pot ser tan avorrida i insulsa? Totes les bromes són iguals, es basen en el maldestre Clouseau tombant objectes. El film es fa lent, gairebé dues hores de pel·lícula i tot passa en tres escenaris comptats. El pas del temps no li ha anat gens bé, l’humor ja no és com era.
2. Un asesino algo especial (1997) [6,0][5]: John Cusak és un assassí a sou que torna al poble on va créixer per una reunió d’institut, amb l’excusa de retrobar-se amb el seu amor de joventut, però en aquella ciutat també es trobarà amb diversos assassins, fins i tot, un dels quals basc. Comèdia romàntica d’acció bastant fluixa, el millor amb diferència és la banda sonora de clàssics dels 80.
3. La muerte os sienta tan bien (1992) [5,7][5]: Comèdia fantàstica. Meryl Streep li roba el promès (Bruce Willis) a una amiga seva. Costa trobar una peli de Bruce Willis que no sigui d’acció, i més encara que no hagi vist, no ens enganyarem, no és una bona peli, que Willis no vagi rapat ja és un indicatiu que la peli no serà bona.
4. Guardianes de la Galaxia: Especial Felices Fiestas (2022) [6,0][5]: No arriba ni a pel·lícula, són 40 minuts, en els quals els amics d’en Quill li volen fer un regal especial per Nadal, que consistirà en Kevin Bacon. Tan edulcorada i embafadora que m’ha fet pujat de nivell com a diabètic. És fluixa, i enfocada per tota la família, però alguna brometa té.
5. Primer (2004) [6,1][6]: Un parell d’enginyers volen inventar una nevera més eficient, crec, la veritat és que no estic segur de res de què passa en aquesta pel·lícula. El cas és que descobreixen que han inventat un aparell amb molt potencial. Pel·lícula de ciència-ficció sense efectes especials, altament enrevessada i complexa de seguir. Els primers 45 minuts encara es poden seguir, entens com funciona el sistema, però durant l’última mitja hora és quan un es perd irremeiablement. No sé quina nota posar-li a la pel·lícula perquè no entenc la part final, però alhora m’agrada perquè és original. Jo què sé, un sis farà el fet.
6. Entrevista con el vampiro (1994) [7,2][7]: És d’aquelles pel·lícules que pensava que havia vist, però resulta que no o bé no en recordava absolutament res. Bratt Pitt conta la història de com a finals del segle XVIII a Nova Orleans, Tom cruise el va convertir en vampir. Trio de guaperes dels 90 units en una sola pel·lícula, Tom Cruise, Brad Pitt i Antonio Banderas. Paperàs de Kirsten Dunst que tot i tenir només 11 anys fa un paper totalment d’adulta. Trama que enganxa protagonitzada per grans actors, èxit assegurat.
7. Stardust (2007) [6,6][7]: La meva relació amb Neil Gaiman és complicada, i 5 anys després d’intentar llegir el llibre, ara he vist la pel·lícula. El llibre/pel·lícula és una road movie en una terra de fantasia, una espècie de mag d’Oz, però amb humor anglès. Apareix Claire Danes de jove, fent d’estrella (literalment) abans no fos la boja de la Carrie de Homeland i també hi ha Michelle Pfeiffer fent de bruixa en una biga tirada per dues cabres, mola! Curt, però bon paper el de De Niro com a pirata, de fet tots els secundaris fan més bon paper que el protagonista que és una mica insípid. La pel·lícula té tocs de Princesa Promesa, això explica el 7, però un final menys tòpic hauria estat millor.
8. Cortar por la línea de puntos (2022) [8,1][9]: no és pel·lícula, és una minisèrie de 6 minicapítols que tots sumats no arriben ni a les dues hores, per això està aquí. Seguim els pensaments d’un noi italià que passa de la seva vida d’adolescent a la vida adulta, en el fons, són reflexions que tots hem fet, tots hem passat per aquí, per això és fàcil sentir-se identificat amb el personatge. Ah, un detall, la seva consciència és un armadillo. Un altre detall, no havia dit que es tracta d’una sèrie d’animació? Per això ho té fàcil per exemplificar les múltiples comparacions que fa el protagonista en els seus fils de pensament. Però no només és això, la història avança, té destí, un objectiu que vol explicar.

Cas típic 3647: noi li agrada graficar pel·lícules

Si fa dues setmanes vaig fer un gràfic (o dos) dels llibres en el CT3636 i la setmana passada vaig fer un gràfic de les sèries en el CT3639, què creieu que toca avui? Molt bé, toca fer un gràfic sobre mitjons! És broma, us imagineu que puntués els mitjons? Estic malament, però no tant, de moment. Avui toca gràfic sobre les pel·lícules que he vist. Veurem que aquest post és molt diferent dels anteriors perquè en els altres les barres eren verticals, i en el d’avui són horitzontals, quin gran canvi, oi?

Va ser l’any passat que vaig superar la barrera psicològica de les 2.000 pel·lícules puntuades, crec que no vaig fer cap post al respecte, això ja m’ho dirà algú fan del blog, perquè com tots sabeu jo no em llegeixo el meu blog, només l’escric, i així queden alguns posts. Entre les 2.042 pel·lícules valorades també s’hi compten les sèries i documentals. Aquesta vegada no he hagut de fer servir l’Excel per les estadístiques perquè els simis ensinistrats de filmaffinity ja m’han fet la feina, podeu consultar les estadístiques aquí. Primer nombre de votacions per valoració:

La mitjana surt a 5,9

El segon gràfic correspon a les votacions per gènere, veureu que sumen més de 2.000, ja que una pel·lícula pot tenir molts gèneres. La categoria més ben valorada justament no és un gènere sinó que són sèries, però té sentit, no et poses a veure una sèrie si realment no et crida el tema, una pel·lícula, en ser més curta et pots arriscar a temes que no et criden. La següent categoria més ben valorada tampoc són pel·lícules, són documentals, entenc que per semblar culte els he valorat bé (seguiu-me a MySpace per més consells d’última moda). El primer gènere com tal en valoració és l’acció, segurament perquè soc un home d’acció, ehem.

27 musicals? No em reconec

Pel·lícules segons el país, aquí també en surten més de 2.042 perquè hi ha coproduccions, per exemple, per això s’explica que hagi vist 10 pel·lícules de Nova Zelanda, les quals tenen tan bona mitjana, és gràcies al senyor dels anells. Queda clar, que com qualsevol català normal, consumeixo principalment cine anglosaxó. El que hauria d’aprendre és a no mirar més cine finlandès.

Resulta que hi ha vida fora de Hollywood, poca, però n’hi ha.

Per acabar, votacions per any de la pel·lícula, com podeu veure no soc gaire fan del cine d’època, tinc una lleugera tendència a puntuar millor les pel·lícules més noves.

Sembla que les pel·lícules de l’any passat van ser bastant bones

La setmana vinent gràfic sobre què? Un gràfic sobre els CT de gràfics? És temptador, però crec que ja he acabat aquesta mini saga. Qualsevol semblança amb el CT2314 és pura coincidència; ara bé, allà sí que ho vaig fer bé esperant-me a tenir una xifra de valoracions rodona.

Cas típic 3636: noi li agraden les pelis del 2022 (7)

Recull de les últimes 8 pel·lícules que he vist ordenades de pitjor a millor, segons el meu gust, això no vol dir que siguin millors pel·lícules, simplement és el que a mi m’agrada. Com sempre la nota del filmaffinity primer, després la meva.

1. El vuelo del navegante (1986) [6,2][3]: Un noi de 12 anys es fot un cop al cap i desapareix durant 8 anys, llavors reapareix amb el mateix aspecte físic de quan havia desaparegut, el motiu? Extraterrestres. La versió cutre de E.T. feta per Disney. D’acord que és una pel·lícula dels vuitanta pensada pel públic infantil, però és infumable.
2. Donnie Darko (2001) [7,4][6]: A finals dels 80 als EUA, Donnie és un adolescent esquizofrènic que després d’evitar un accident mortal comença a tenir al·lucinacions amb un conill diabòlic, l’argument promet, no? Pel·lícula de culte, que traduït vol dir pel·lícula on passen coses estranyes. La pel·lícula enganxa perquè hi ha un compte enrere que deixa l’espectador amb ganes de saber què passarà. Punt extra per Mad World de Gary Jules
3. Paradise Now (2005) [7,2][6]: Un parell de palestins es volen immolar emportant-se per davant uns quants soldats israelians. És interessant saber què passa pel cap d’un terrorista suïcida, tot i aquests semblen poc fanàtics malgrat voler-se immolar; com que la pel·lícula és palestina, no poden fer quedar malament als palestins, però curiosament els israelians tampoc queden malament, bé, de fet, surten molt pocs israelians, per tant, la pel·lícula no es mulla gaire. Tot i això, no es pot negar que és una pel·lícula diferent del que és habitual, i que tampoc és tan dramàtica com podria semblar per l’argument, ara bé, no espereu una comèdia.
4. Vias Cruzadas (2003) [7,1][6]: Fin és un home que li agraden dues coses, els trens i passar desapercebut, el segon és complicat perquè mesura metre trenta, per això quan té l’oportunitat, un dia se’n va a viure a una estació abandonada, allà coneixerà un venedor d’una paradeta ambulant i una artista. Sabeu aquelles pel·lícules on no passa absolutament res extraordinari però tenen quelcom? Aquesta és una d’elles. Peter Dinklage mola.
5. Zatoichi (2003) [7,2][6]: Un samurai cec que és molt bo lluitant posarà pau en un poble dominat per uns mafiosos, a part, unes germanes buscaran venjança per la mort de la seva família. Pel·lícula d’acció fantasiosa amb tocs d’humor ambientada en el japó de segle XIX. Entretinguda.
6. Better days (2019) [7,1][7]: Una estudiant es prepara per a l’examen d’ingrés a la universitat, però li fan bullying. El film passa a la Xina, que realment sembla un altre planeta, l’obsessió per l’estudi és sectari, el nivell de pobresa del barri és alt, la protagonista té una mare pobra que ha de vendre unes cremes facials que no funcionen i ha d’acabar fugint dels clients, tot en aquesta pel·lícula és un drama. Per sort la protagonista coneixerà un noi, que encara és més pobre que ella, i l’ajudarà, un parell de desgraciats, que quan estan junts són una mica menys desgraciats. Un drama romàntic molt dramàtic.
7. Red (2022) [6,5][7]: Mei és una adolescent que un dia descobreix que està maleïda i es transforma en panda quan s’emociona. Pel·lícula de Pixar entretinguda i divertida, potser no soc el target objectiu, però m’ha agradat igual, tot i que el final és una mica castanya.
8. Pleasantville (1998) [6,8][8]: Dos germans adolescents dels 90 acaben dins d’una comèdia clàssica dels 50. La pel·lícula és previsible; tot i això, i malgrat ser mig film en blanc i negre és colorista i alegre, m’ha recordat a Wandavision i m’ha donat molt bon rotllo. Tobey Maguire i Reese Witherspoon cauen bé

Cas típic 3632: noi li agraden les pelis del 2022 (6)

Recull de les últimes 8 pel·lícules que he vist ordenades de pitjor a millor, segons el meu gust, això no vol dir que siguin millors pel·lícules, simplement és el que a mi m’agrada. Com sempre la nota del filmaffinity primer, després la meva.

1. Juntos (2000) [7,1][3]: Durant l’any 1975 un grup de joves suecs viuen junts en una comuna hippie, hi ha una mica de tot, una mica de poliamor, un homosexual, una falsa lesbiana, un comunista radical, una dona que fuig del seu marit alcohòlic i violent, etc. Com veieu, una barreja de gent diferent. Les pel·lícules socials no són el meu estil de pel·lícules.
2. Historias mínimas (2002) [7,3][3]: Una pel·lícula argentina on es creuen tres històries. Un home que porta un pastís d’aniversari al fill del seu client, un home vell que va a buscar el seu gos que s’ha escapat, i una noia jove amb una filla que participa en un concurs de segona categoria de la televisió. Te la venen com una comèdia dramàtica, però cap dels dos gèneres brilla.
3. Shame (2011) [6,7][5]: Michael Fassbender és un addicte al sexe, bé, ell, com a persona no ho sé, no el conec, em refereixo al personatge que interpreta en aquesta pel·lícula. Llavors arriba la seva germana per quedar-se uns dies en el seu pis, i ella també té els seus problemes. Una pel·lícula curiosa i diferent sobre el sexe, però ja està.
4. J. Edgar (2011) [6,1][5]: J. Edgar va ser director de l’FBI durant gairebé 50 anys, durant aquest temps veurem com DiCaprio interpreta el paper de caçador de comunistes, i altres criminals dels EUA, un home obsessionat amb la feina i el control, que no tindrà temps per res més en tota la seva vida. Un altre gran paper d’en DiCaprio en un avorrit biopic.
5. Las flores de la guerra (2011) [7,1][6]: En el 1937 durant la segona guerra xinesa-japonesa, Christian Bale ha de preparar l’enterrament del sacerdot de l’església, però per les vicissituds de la guerra, el convent es convertirà en un refugi per les alumnes del convent i per unes prostitutes. El paper de Bale, és el típic carallot que al final es redimeix i fa bones obres. Com sempre en les pel·lícules xineses tots els japonesos són uns malparits. Inspirada en un fet real. Una història trista, com totes les històries relacionades amb la guerra, però l’estranya situació d’aquest convent fa la pel·lícula interessant.
6. Tambien la lluvia (2010) [7,1][6]: Durant l’any 2000 volen gravar una pel·lícula sobre Cristòfol Colon a Bolívia, però la gravació coincideix amb la guerra de l’aigua, uns forts aldarulls que va haver a Cochabamba per la pujada del preu de l’aigua. Paral·lelisme entre la situació de l’arribada de Colon amb la situació actual. Previsible, però interessant.
7. Oscura inocencia (2004) [7,1][6]: Dos nens són violats per un entrenador de beisbol, aquest fet traumàtic afectarà el caràcter de cada nen d’una manera diferent a mesura que es vagin fent grans. La pel·lícula compta amb un estrany Brady Corbet, un jove Joseph Gordon-Levitt, i una guapa Michelle Trachtenberg que va pràcticament desaparèixer després de Buffy. La pel·lícula m’ha semblat més interessant del que pintava la sinopsi.
8. Los falsificadores (2011) [7,2][7]: Durant la Segona Guerra Mundial, en un camp de concentració, un jueu col·labora falsificant bitllets pels nazis per tenir un tracte de favor. Drama basat en fets reals. Col·laborar amb els nazis gràcies al talent com a falsificador i tenir unes condicions de vida millors que els altres interns del camp? O bé no col·laborar i arriscar-se a patir i possiblement morir?

Cas típic 3621: noi li agraden les millors pel·lícules de cada l’any

Li vaig veure fer a un a twitter la llista de les seves pel·lícules preferides de cada any i he decidit copiar la idea.

• 2021 Los Mitchell contra las máquinas
• 2020 La caza
• 2019 The Gentlemen: Los señores de la mafia
• 2018 Vengadores: Infinity War
• 2017 Thor: Ragnarok
• 2016 Rogue One: Una historia de Star Wars
• 2015 Del revés (Inside Out)
• 2014 Guardianes de la galaxia
• 2013 El lobo de Wall Street
• 2012 Los Vengadores
• 2011 La cabaña en el bosque
• 2010 Going Postal
• 2009 Malditos bastardos
• 2008 El caballero oscuro
• 2007 Arma fatal
• 2006 Infiltrados
• 2005 Sin City
• 2004 Saw
• 2003 El señor de los anillos: El retorno del rey
• 2002 El señor de los anillos: Las dos torres
• 2001 El señor de los anillos: La comunidad del anillo
• 2000 Snatch. Cerdos y diamantes
• 1999 El club de la lucha
• 1998 Salvar al soldado Ryan
• 1997 El quinto elemento
• 1996 La roca
• 1995 Seven (Se7en)
• 1994 Cadena perpetua
• 1993 Parque Jurásico
• 1992 Reservoir Dogs
• 1991 Terminator 2: El juicio final
• 1990 Uno de los nuestros
• 1989 Indiana Jones y la última cruzada
• 1988 Jungla de cristal
• 1987 La princesa prometida
• 1986 Aliens: El regreso
• 1985 Regreso al futuro
• 1984 Indiana Jones y el templo maldito
• 1983 La guerra de las galaxias. Episodio VI: El retorno del Jedi
• 1982 La cosa (El enigma de otro mundo)
• 1981 En busca del arca perdida
• 1980 La guerra de las galaxias. Episodio V: El imperio contraataca
• 1979 La vida de Brian
• 1978 Los niños del Brasil
• 1977 La guerra de las galaxias. Episodio IV: Una nueva esperanza
• 1976 Un cadáver a los postres
• 1975 Los caballeros de la mesa cuadrada y sus locos seguidores
• 1974 El padrino. Parte II
• 1973 El golpe
• 1972 El padrino
• 1971 El diablo sobre ruedas
• 1970 Los violentos de Kelly
• 1969 Grupo salvaje
• 1968 El desafío de las águilas
• 1967 La leyenda del indomable
• 1966 El bueno, el feo y el malo
• 1965 La muerte tenía un precio
• 1964 ¿Teléfono rojo? Volamos hacia Moscú
• 1963 La gran evasión
• 1962 Harakiri
• 1961 Los cañones de Navarone
• 1960 Espartaco
• 1959 Ben-Hur
• 1958 Vértigo (De entre los muertos)
• 1957 Doce hombres sin piedad
• 1956 Atraco perfecto

Cas típic 3612: noi li agraden les pelis del 2022 (5)

Recull de les últimes 8 pel·lícules que he vist ordenades de pitjor a millor, segons el meu gust, això no vol dir que siguin millors pel·lícules, simplement és el que a mi m’agrada. Com sempre la nota del filmaffinity primer, després la meva.

1. The vast of Night (2019) [5,8][5]: En els anys 50, en un poblet de nou Mèxic, una teleoperadora i locutor de ràdio senten un estrany soroll, i començaran a investigar l’origen. És d’aquelles pel·lícules de ciència-ficció que amb baix pressupost aconsegueixen fer una trama misteriosa, encara que aquesta realment no porta enlloc. És com un capítol de la clàssica sèrie de la dimensió desconeguda.
2. El gran Gatsby (2013) [6,2][5]: Pel·lícula basada en un llibre que em vaig llegir en el 2012. En els anys del segle XX, Nick té per veí en Gatsby, un misteriós home ric que farà el que faci falta per recuperar l’amor de la seva vida, que no és altre que la cosina d’en Nick. Però qui és Gatsby i com s’ha fet ric? I més important encara, per què he mirat la pel·lícula basada en un llibre que no em va agradar? La resposta es Leonardo DiCaprio, la resta ja m’ho esperava, festes espectaculars, CGI per tot arreu i una història romàntica que no m’ha interessat.
3. Competencia desleal (2001) [7,1][5]: Estem a Roma, a finals dels anys trenta, dues famílies veïnes, les dues amb una botiga de vestits, uns romans de tota la vida, els altres uns jueus que fa pocs anys que han arribat, però que se’ls hi dona molt bé el negoci, ràpidament saltarà el conflicte, i més quan el govern feixista apliqui polítiques racials. Per altra banda els nens i joves de les famílies tindran bastant més bona relació que els pares. Una altra pel·lícula sobre el drama jueu, crec que ja n’he vist moltes, i aquesta no és de les millors.
4. The Batman (2022) [7,0][6]: Thriller d’investigació criminal amb en Batman com a protagonista, un assassí en sèrie comença a fer neteja de personalitats importants de la ciutat les quals estan relacionades amb el món mafiós. Hi ha acció, però menys del que un esperaria en un Batman. Pattinson ho fa prou bé. Collin Farrell no se’l reconeix (literalment). John Turturro m’agrada. Trama moderadament interessant, pel·lícula correcta.
5. Una joven prometedora (2020) [6,9][7]: Dramedia romàntica, és a dir, un drama amb uns quants tocs còmics, però el drama predomina. Durant la universitat, la millor amiga de la Cassandra, la protagonista és abusada sexualment en una festa, aquest fet provocarà un canvi trencador a la vida de la Cassandra. Uns quants anys més tard és quan comença la pel·lícula, i és el moment de venjar-se dels culpables. Acabo amb una dada, tot i la tòpica part de comèdia romàntica, l’altra part no ho és, per això es va emportar l’Oscar al millor guió original.
6. Doce del patibulo (1967) [7,7][7]: Durant la Segona Guerra Mundial, assignen a un comandant junt amb 12 soldats condemnats a mort, una operació suïcida que requereix saltar en paracaigudes darrere les línies enemigues per tal d’atacar una base nazi plena d’oficials d’alt rang. L’objectiu és exactament el mateix que el d’El desafio de las aguilas, pel·lícula britànica estrenada mesos més tard; la diferència és que en aquesta s’aprofundeix més en la personalitat de cada soldat, ja que aquí el principal no és matar nazis sinó la cohesió com a equip durant el llarg entrenament de l’escamot. L’altre té més tensió i més acció, en aquesta no veiem nazis fins a gairebé al final.
7. Colega, ¿dónde está mi coche? (2000) [4,4][7]: Es tracta d’una comèdia absurda protagonitzada per Ashton Kutcher i Seann William Scott (el Stifler de American Pie), un munt de bromes estúpides, de les quals algunes funcionen força bé, la comèdia ideal pel públic adolescent perquè a part de l’humor típicament adolescent apareixen un munt de noies voluptuoses, que més es pot demanar? Un guió coherent? Doncs dintre de l’absurditat de la situació la veritat és que la trama té força coherència. S’han fet moltes pel·lícules d’aquest estil, però dintre d’aquest gènere, per mi és de les millors. Un film on els antagonistes s’anomenen literalment “las tias buenas” no és una pel·lícula qualsevol. “El transfuncionador del continuo es un misterioso y poderoso mecanismo, y su misterio solo es superado por su poder”.
8. La caza del octubre rojo (1990) [7,1][8]: Vista per segona vegada. Durant els anys 80, un submarí soviètic en fuga es dirigeix cap a la costa est dels EUA, què voldrà fer? Atacar o desertar? Una clàssica pel·lícula d’intriga i acció sense abusar de les explosions, la trama funciona a base de tensió no a base d’efectes especials. Què voleu que us digui, els himnes soviètics tenen quelcom embriagador.

Cas típic 3587: noi li agraden les pelis del 2022 (4)

Recull de les últimes 8 pel·lícules que he vist ordenades de pitjor a millor, segons el meu gust, això no vol dir que siguin millors pel·lícules, simplement és el que a mi m’agrada. Com sempre la nota del filmaffinity primer, després la meva.

1. Midnight Special (2016) [5,8][3]: Pel·lícula fantàstica on un nen d’uns 10 anys té poders sobrenaturals. Amb aquest argument ja em podria imaginar que la pel·lícula seria una castanya, però com que surt Kirsten Dunst… bah ni així. A sobre el pare del nano és Michael Shannon, aquell actor que sempre té una cara de pena i per tan només li donen papers dramàtics. No entenc com a la crítica li ha agradat. Encontres a la tercera fase marca blanca.
2. Los mejores años de nuestra vida (1946) [8,2][3]: Quan s’acaba la Segona Guerra Mundial, els soldats tornen a casa i a adaptar-se a la vida civil després d’anys en una guerra els hi costarà. El tema és interessant, però em costa molt el ritme lent de la pel·lícula, hi ha una tendència a allargar les escenes innecessàriament, veiem com els actors es recreen en fets tan quotidians com menjar, vestir-se, i molts diàlegs buits, em desespera i més en una pel·lícula de pràcticament tres hores. A més a més està plena de borratxos sobreactuant.
3. Convicto (2013)[6,6][5]: Un jove molt agressiu és tancat en una presó anglesa, allà trobarà altra gent bastant violenta, encara que no fins al seu nivell. Un home els intenta calmar una mica fent teràpia, però sembla que no hi ha música que amansi aquestes feres. Això no és Prison Break, aquí no es busca solucionar els problemes amb enginy, aquí tot s’arregla a cops, i si els cops de puny fallen, toca provar amb puntades de peu. És d’aquelles pel·lícules que solen agradar a la crítica, amb actuacions intenses, jo només veig uns quants sonats barallant-se.
4. Los santos inocentes (1984) [8,1][5]: Pel·lícula costumista sobre l’Espanya profunda dels anys 60, sobre com és la vida en un mas on els senyors vivien bé, mentre els treballadors viuen en condicions paupèrrimes, pràcticament en esclavitud i encara han d’anar agraint constantment els favors als seus amos. No és el meu estil de pel·lícula, i l’Azarias m’ha ficat molt nerviós.
5. El proyecto Adam (2022) [5,5][6]: Ryan Reynolds viatja al passat tot buscant la seva parella, però s’acaba trobant amb el seu jo de petit. Peli d’acció familiar on Ryan Reynolds fa el típic paper de Ryan Reynolds, encara que bastant suavitzat per fer una pel·lícula per a tots els públics, només us diré que la gent ni tan sols es mor, simplement exploten en un núvol de confeti, no fos cas que es vegi una mica de sang. En general les pel·lícules de viatges en el temps poden tenir un argument bastant complicat, en aquesta no és el cas. Si us agrada molt Ryan Reynolds com a mi, la podreu veure, en cas contrari no cal que us hi acosteu.
6. Propesct (2018) [5,4][6]: Un home i la seva filla adolescent baixen en un planeta amb una nau que sembla dels anys 70, a recol·lectar un material escàs i valuós, però en arribar-hi es trobaran amb problemes, problemes en forma de Pedro Pascal. Ciència-ficció a petita escala, amb un estil desangelat sense ser apocalíptic.
7. Doctor Strange en el multiverso de la locura (2022): [7,1][6]: Una noia té la capacitat de saltar entre universos, i el malvat de torn voldrà atrapar aquesta noia per tal d’aconseguir tan preuat poder, i el doctor Strange haurà d’evitar-ho. Una altra pel·lícula més de Marvel, entretinguda? Per mi si, però ja està. En general, els finals de Marvel acaben sent tots igual, fluixos i previsibles. Amb tants personatges serà estrany que quedi algun actor que no hagi treballat en cap producció de Marvel.
8. El último duelo (2021) [7,0][7]: Ho heu endevinat, Ridley Scott ha tornat a fer una altra pel·lícula èpica històrica, aquesta vegada ambientada en la França del segle XIV. Dos cavallers i vells coneguts, Matt Damon i Adam Driver tindran les seves desavinences, i bona part d’aquestes serà a causa de Jodie Comer, no els culpo gens, ja sabeu que jo també soc admirador d’aquesta jove actriu. Una sola història tres versions.

Cas típic 3560: noi li agraden les pelis del 2022 (3)

Recull de les últimes 8 pel·lícules que he vist ordenades de pitjor a millor, segons el meu gust, això no vol dir que siguin millors pel·lícules, simplement és el que a mi m’agrada. Com sempre la nota del filmaffinity primer, després la meva.

1. Ocho apellidos catalanes (2015) [4,4][3]: Segona part de Ocho apellidos vascos. La noia basca protagonista de la primera part es vol casar amb un català, un imbècil interpretat per Berto Romero, però el sevillà que és ex-novio seu ho vol impedir, amb l’ajuda del pare de la núvia. La primera part no era bona, però tenir certa gràcia, suposo que les idees bones les devien gastar ja, perquè en aquesta segona part han agafat uns quants tòpics d’andalusos, bascs, i catalans i els han deixat anar a veure què passava, doncs passa una pel·lícula fluixa, que repeteix el mateix argument de la primera part.
2. El infinito (2017) [5,8][5]: Un parell de germans que de joves havien marxat una secta, de més grans i tornen perquè… no tinc clar perquè, el cas és que quan arriben al campament tot sembla molt maco, però hi ha alguna cosa estranya… Que? Esteu inquietats? És D’aquelles pel·lícules que passen coses estranyes sense cap sentit i te les venen com si en tingués algun, doncs no en té, no us deixeu enganyar.
3. Manchester frente al mar (2016) [7,1][5]: El germà petit, en els dos sentits, de Ben Affleck s’ha de fer càrrec del seu nebot quan el seu germà es mor, entre aquesta mort i els diversos flashbacks de la vida del protagonista tenim un bon drama familiar muntat. Per cert, Manchester no és la ciutat d’Anglaterra, és un poblet de la costa dels nord-est dels EEUU. Aquest paper li va donar l’Òscar a Casey Affleck, perquè els drames sempre agraden al jurat dels Oscars, si a vosaltres també us agraden les desgràcies familiars aquesta pot ser la vostra pel·lícula, jo no en soc especialment partidari, bona pel·lícula segons la crítica però no per mi.
4. Alcarràs (2022) [7,7][5]: A una família del camp de Lleida se li acabala concessió d’uns terrenys que tenen plantats arbres fruiters, per l’hereu serà un problema perquè durant tota la vida només ha fet que recollir fruita, per això quan el nou propietari li proposa que s’encarregui del manteniment de les plaques solars que vol posar ho rebutja. Típica situació que el progrés arriba a l’entorn rural, els fills ja no es poden dedicar al mateix ofici que van aprendre dels seus pares, ja que la fruita cada vegada està més mal pagada. Llavors afegeix una mica de drama familiar quan entre germans no s’entenen. Calien dues hores de pel·lícula per explicar això? Jo crec que no, perquè bàsicament veiem a la família recollint fruita, avis contant anècdotes de temps pretèrits, i nens petits jugant mentre són molt bufons i adorables. Llavors per què ha guanyat tants premis en els festivals europeus? Suposo perquè als crítics tenen romantitzat tot el tema del camp, amb els seus arbrets i els seus conillets, i després suma-li unes quantes cullerades de folklore català com ara unes festes populars amb un correfoc, i una mica de menjar estrany com són els caragols, i au, a rebre premis. Una història senzilla i realista contada de manera senzilla.
5. Hellboy (2004) [6,0][6]: Hellboy és un dimoni que lluita contra les criatures paranormals que travessen al nostre planeta. Els dolents d’aquesta pel·lícula ho tenen tot, són nazis, russos i dimonis. Entretinguda pel·lícula d’acció, on el bo és un monstre lleig i rebel.
6. CODA: Los sonidos del silencio (2021) [6,6][7]: Ruby és l’única oient de la seva família de sords, això la converteix per força en una noia responsable i treballadora. Un dia descobreix afició pel cant. Sabeu què? Resulta que ja havia vist aquesta pel·lícula, ja que es tracta d’un remake de la peli francesa La família Bélier que vaig veure en el 2014, però com que aquesta versió ha guanyat l’Oscar tenia curiositat per veure què han fet els estatunidencs. Resulta que han fet el mateix, però canviant la granja per un vaixell de pesca, han posat un profe de música més motivat, han fet créixer al germà de la protagonista, han posat una mica més de ritme, i li han posat un interès romàntic a la protagonista. Amb tot això la pel·lícula ha guanyat? Doncs una mica si, i com que la peli ja estava bé de base doncs au, a guanyar l’Oscar perquè les històries de superació personal davant les adversitats familiars agraden a la crítica.
7. Jinetes de la justícia (2020) [7,0][7]: Mads Mikkelsen és un militar que perd a la seva dona en un accident de tren, però aviat descobrirà que no ha sigut un accident. És la primera vegada que veig Mads Mikkelsen en aquest tipus de paper i la veritat és que com qualsevol actuació seva, ho fa molt bé. És una curiosa barreja entre thriller i comèdia, que funciona força bé, malgrat que el final sigui previsible. Pel·lícula rodona com la roda d’una bicicleta.
8. Oxígeno (2021) [5,9][7]: Una dona es desperta i es veu atrapada en una càpsula criogènica, però no estarà sola, una espècie d’Alexa, que és qui gestiona la càpsula parlarà amb ella. La protagonista ha perdut oportunament la memòria i només tindrà flaixos del seu passat, que anirà recordant a mesura que el guió ho necessiti. La pel·lícula recorda a Buried i 127 horas, especialment a la primera, perquè l’acció és estàtica, però interessant.

Cas típic 3550: noi li agraden les pelis del 2022 (2)

Recull de les últimes 8 pel·lícules que he vist ordenades de pitjor a millor, segons el meu gust, això no vol dir que siguin millors pel·lícules, simplement és el que a mi m’agrada. Com sempre la nota del filmaffinity primer, després la meva.

1. El redentor (2014) [5,7][4]: Un assassí a sou es carrega una nena sense voler mentre complia el seu encàrrec, aquest fet el farà replantejar la vida i començarà a anar en contra dels mafiosos dels seus pagadors. Una pel·lícula de coreans molt violents matant-se amb molta sang i trets. Una espècie de John Wick asiàtic.
2. El castillo ambulante (2004) [7,8][4]: En un món de finals de segle XIX amb aires de steampunk i màgia, una maledicció converteix una jove en una vella, per tal de recuperar la seva joventut començarà a col·laborar amb un mag. No sé per què encara segueixo mirant les pel·lícules del Studio Ghibli si sé perfectament que no m’agrada aquest estil d’històries fantàstiques, aquesta barreja de màgia i monstres coloristes no em van, ho trobo massa infantil, crec que hauria de deixar d’intentar-ho. I quina mania que té sempre amb representar el mal sempre com monstres negres i pringosos com petroli.
3. Uncharted (2022) [6,0][6]: L’argument és simple, un trio de caçadors de tresors fan equip per trobar l’or perdut de Magallanes. Recordeu abans quan després d’una pel·lícula d’èxit aprofitaven i treien un videojoc amb el nom de la pel·lícula i aquest era en general dolent? Doncs ara passa al revés, s’aprofiten d’un bon videojoc per fer una pel·lícula fluixa. A veure, no és una mala pel·lícula, és simplement una cinta d’aventures que només destaca per dues coses, la primera és Tom Holland, em cau bé aquest noi, no tinc clar exactament perquè, però em cau simpàtic, i la segona és que un tros de la pel·lícula passa a Barcelona mentre alguns personatges fan turisme per la ciutat, i a mi sempre em fa gràcia reconèixer llocs on he passat. No cal veure la pel·lícula a excepció que sigueu fans del videojoc o de Tom Holland.
4. Ip Man (2008) [7,3][6]: En els anys trenta, en un poble de la Xina, Ip Man és un mestre de les arts marcials que viu tranquil·lament, fins que arriba la Segona Guerra Mundial, els japonesos envaeixen la Xina i els xinesos comencen a passar-ho malament, Ip Man entre ells. Si us agrada veure xinesos pegant-se sense gaire exageració aquesta és la vostra pel·lícula. En tot moment un intueix perfectament cap a on anirà la trama, però el protagonista té el seu encant, tota la resta de personatges, especialment els japonesos, són caricatures.
5. Enemy (2013) [6,4][6] Un professor d’història mira una pel·lícula i veu com un actor secundari és igual que ell, ràpidament es comença a obsessionar amb aquest home. Em sap greu posar-li una nota tan normal en una pel·lícula tan curiosa, però tot i ser 90 minuts d’inquietud constant, tots els protagonistes m’han posat bastant dels nervis amb la seva actitud. Una altra pel·lícula on Jake Gyllenhaal fa d’antiheroi, en aquest cas per partida doble.
6. No mires arriba (2021) [6,7][7]: Un parell de científics detecten un meteorit que es dirigeix a la terra, com reaccionarà la societat a aquest fet? Malament. Qualsevol fet es pot polititzar, de tot es pot treure rèdit econòmic, tot crea debat, i tot són notícies que s’obliden tan aviat com es creen. Una espècie d’Idiocracia, però presa una mica més seriosament, no obstant això, no deixa de ser una sàtira sobre cap a on es dirigeix la societat actual. Dicaprio m’agrada pràcticament sempre, i en aquesta peli no és una excepció, i Meryl Streep i Cate Blanchett també fan grans papers. El gurú barreja de Jobs, Musk i Zuckerberg és tan real que fa por.
7. Free Guy (2021) [6,2][8]: Free guy, interpretat per Ryan Reynolds (Deadpool, Ases calientes) és un NPC normal d’un videojoc de l’estil GTA, fins que un dia desperta i pren consciència pròpia quan coneix una jugadora interpretada per Jodie Comer (Killing Eve). Es tracta d’una pel·lícula d’acció salvatge com pot ser el GTA, amb humor, però amb una trama simple on el dolent és molt dolent i simple, tot i això, els bons són manipulats i estafats per l’antagonista. Al final la lliçó moral cau en el clàssic missatge moralista de jocs triple A dolents, jocs indis bons. La peli té un estil molt semblant als Lego Movies, i a mi em cau simpàtic aquest rotllo. El film està molt recarregat d’efectes especials, i la suposada rebel·lia està edulcorada per a tots els públics, amb trama romàntica inclosa. Tanmateix, la pel·lícula és molt entretinguda, com a mínim ho ha sigut per mi, i té un munt de referències freaks, o sigui que m’ha agradat, i la parella d’actors protagonistes són molt carismàtics, a part que estic enamorat de Jodie Comer o sigui que soc poc parcial.
8. Réquiem por un sueño (2000) [7,8][8]: Un noi drogoaddicte (Jared Leto) malviu com a camell, però s’acaba esnifant tots els beneficis i mai li arriba pel somni d’ampliar el negoci i traficar més a gran escala. Per altra banda, la seva mare, fa dieta per poder participar en el seu concurs preferit de la televisió, per resumir-ho, puc dir que no seguirà el mètode correcte per aprimar-se. Només pel muntatge de la pel·lícula ja val la pena veure-la, no cal ser gaire cinèfil per adonar-se com d’atípicament estan fetes les escenes. A més, la banda sonora és fantàstica, prova d’això és que s’ha fet servir en molts trailers d’altres pel·lícules. Si voleu deixar les drogues per sempre, aquesta és la pel·lícula perfecta per ajudar-vos. Ara tinc ganes de veure més pel·lícules de Jennifer Connelly.

Cas típic 3525: noi li agraden les pelis del 2022 (1)

Recull de les últimes 8 pel·lícules que he vist ordenades de pitjor a millor, segons el meu gust, això no vol dir que siguin millors pel·lícules, simplement és el que a mi m’agrada (sí, tinc un gust qüestionable xD). Com sempre la nota del filmaffinity primer, després la meva.

1. Malas Calles (1973) [6,9][3]: Un aspirant a mafiós de barri de Nova York dels anys 70 vol portar un restaurant, però per fer-ho s’haurà de comportar bé davant del seu tiet, però el seu amic Robert de Niro el ficarà en problemes una vegada darrere l’altre, és d’aquelles pel·lícules on Robert de Niro fa un paper odiós. En el fons, la primera hora i mitja serveix per presentar els personatges i el barri per on es mouen, no és fins a l’última mitja hora que realment passa alguna cosa. Suposo que algú em matarà per posar-li un 3 a aquest clàssic del Scorsese.
2. El padre (2020) [7,7][4]: Anthony, un home de més de 80 anys té problemes d’alzheimer i això li provocarà uns quants maldecaps a ell i a la seva filla. És un d’aquells drames clínics que tant agraden a la crítica, però que a mi m’avorreixen. Anthony Hopkins fa una gran interpretació, Olivia Colman també, tanmateix els 97 minuts de film es fan llaaaargs. Una història trista, realista, que ens pot passar a tots, als nostres pares, etc, molt bé, però m’he avorrit.
3. El contador de cartas (2021) [6,6][5]: Oscar Isaac és un home trist i amargat d’ençà que va tornar de la guerra, va passar una temporada a la presó, i ara es dedica a jugar al poker; fins que un dia un jove se li acosta tot explicant que el seu pare va morir per culpa del seu coronel i que si el vol ajudar a venjar-se. La pel·lícula passa gairebé íntegrament dins de diferents casinos, però el pòquer és només un refugi que fa servir el protagonista per sobreviure i per omplir el seu miserable temps. És d’aquelles pel·lícules fosques, desagradables de veure, on el protagonista ha fet coses molt lletges, i, per tant, ha quedat bastant trastocat, un home turmentat, s’ha de tenir ganes per veure una peli així, i jo no les tenia massa, tot i que aprecio el recordatori sobre la temàtica. És d’aquelles pel·lícules que els hi agrada més a la crítica i als cinèfils que no pas al públic general.
4. El color del dinero (1986) [7,0][6]: Paul Newman fa de mànager de Tom Cruise, un gran jugador de billar, la idea no és guanyar, la idea és estafar a la gent i guanyar diners, però Cruise fa un paper d’ingenu i costarà fer-lo treballar com cal. Molt billar, una bona actuació de Newman, una actuació exagerada de Tom, entretinguda, però un xic llarga i amb final anticlimàtic.
5. Gosford Park (2001) [6,7][6]: En una mansió campestre anglesa, durant els anys 30, un munt de criats cuida uns quants senyors que han vingut a passar el cap de setmana de caça quan un assassinat trasbalsa la vida de la casa. Un munt de bons actors anglesos treballant sempre fa goig de veure. Hi ha molts personatges i costa una mica situar-te al principi, però cap al final ja tens la gent important ubicada. Un assassinat sempre aporta una mica de misteri, m’ha recordat a Downton Abbey, però al ser format pel·lícula no hi ha temps d’agafar estima als personatges i això fa que m’importi bastant poc què els hi passi.
6. Matrix Resurrections (2021) [5,1][6]: Neo viu una vida com a desenvolupador de videojocs fins que un dia apareix Morfeo i li obre la realitat sobre la vida real descobrint-li què és Matrix. Si aquest argument us sona de Matrix del 1999, vol dir que la primera part de la pel·lícula és una espècie de remasterització de la versió original, en aquesta part hi ha molta referència, algunes bromes, alguna reflexió interessant i fins i tot algunes escenes bones. En la segona meitat és quan el film deixa de seguir les petjades de la primera i és on la pel·lícula baixa de nivell, sent millor que la segona i tercera entrega de la franquícia, cosa que no costava gaire, però molt lluny de la primera part.
7. El ejército de las tinieblas (1992) [6,7][7]: Vista per segona vegada. Ash, un home del segle XX arriba a l’època medieval just quan les forces de les tenebres es desperten, per tornar a la seva època haurà de vèncer les forces de les tenebres. Paròdia còmica d’acció, aventures, terror, fantasia medieval, de monstres lletjos i de sang i fetge, com veieu té de tot, és divertida, i el protagonista és més egoista i egocèntric de què és habitual, està bé. La pel·lícula és de principis dels 90 i alguns efectes no han envellit bé, però tot el que està fet de manera artesanal com ara l’exercit d’esquelets són una autèntica meravella, estem tan acostumats al CGI que veure uns titelles fets amb aquesta estima i amb aquest tipus d’animació resulten entranyables.
8. Spider-Man: No Way Home (2021) [7,5][7]: Spiderman té un problema i li demana ajuda al doctor Strange, però jugar amb la màgia és perillós. Si vull evitar espoilers no us puc explicar més. La pel·lícula és entretinguda, especialment pels fans del personatge de Spiderman, està bastant per sobre del nivell de les últimes pel·lícules de Marvel, hi ha un parell de dolents que fins i tot tenen carisma i personalitat, ara bé, no suporto l’amic del Spiderman. També reconec que estic cansat de les lluites finals de les pelis de Marvel, tot i ser a la pràctica diferents les acabo trobant bastant iguals, fins al punt de convertir-se en la part més fàcilment oblidable de les pel·lícules. Tampoc m’agrada el fet que no queda gens clar el què és possible i què no amb la màgia del doctor Strange.