Archive for the ‘Cine’ Category

Avui toca repassar les pelis que he vist durant març i abril (al CT2989 les de gener i febrer). Son bastantes, dubto que aguanti el ritme de tantes pelis els següents dos mesos.

  1. Una pasteleria en Tokio (2015) [3/10]: Una vella ajuda a un home a fer bons dorayakis, ja està, no passa res més, en serio.
  2. Los Increibles 2 (2018) [6/10]: Cal restaurar la fe de la humanitat amb els superherois demostrant que solucionen més problemes dels que causen. Es exactament la mateixa premissa que la primera peli. Peli d’humor i acció que passa bé, però no suporto les monades del nadó.
  3. Big Hero 6 (2014) [6/10]: Un noi de 14 anys inventa uns microrobots capaços de treballar en eixam i un malvat els hi roba, amb l’ajuda d’un suau robot metge i el seus amics els haurà de recuperar. Es entretinguda, i el robot s’encarrega de la part de l’humor de manera correcte. La trama en si mateixa li falta originalitat, tant el protagonista, com els amics com els dolents son molt tòpics, l’únic bo es el robot.
  4. La balada de Buster Scruggs (2018) [7/10]: Un grup d’històries independents sobre de l’oest americà, cada una protagonitzada per un personatge pintoresc. Barreja d’humor, sang i western, estil germans Coen. Inevitablement unes agraden més que d’altres, resultat irregular però en general bastant positiu.
  5. El Reino (2018) [6/10]: Un polític acaba emportant-se totes les culpes per salvar la resta del partit, però no estarà disposat a caure sol o sigui que buscarà les proves que inculpen a tothom i aquí no es salvarà ningú. No paren de deixar anar paraulotes, parlar amb frases fetes i paraules amb evasives per evitar parlar clar en gran part dels diàlegs, serà perquè tothom ja sap perfectament de què estant parlant menys l’espectador. El tòpic de sempre, tots els polítics son uns lladres. Per cert, als 20 mimuts finals el director se li envà la castanya canviant totalment el to de la peli.
  6. Ventajas de ser un marginado (2012) [4/10]: Una altra història d’aquelles típiques americanes en les que un noi tímid s’ho passa malament al institut fins que fa amics i per suposat coneix l’amor de la seva vida. Ja sabeu que no em cauen bé els adolescents, per ells la vida es un drama constant. El més destacable (o únic?) de la peli es Emma Watson.
  7. Hereditary (2018) [2/10]: Una família amb dos fills adolescents acaba de perdre la avia, la mare de la mare, però no serà el únic membre de la família que perdran…. Filla rara, mare boja, fill traumatitzat, el pare es l’únic que sembla estar bé, potser perquè David Bryne es un tio molt centrat. No cal dir-ho però la peli es un drama, i si us espanten les aparicions i els esperits també podem dir que té terror, sobretot en el terç final que es on de veritat passen tots els despropòsits sense sentit.
  8. La Cinta Blanca (2009) [3/10]: Pel·lícula costumbrista ambientada a principis del segle XX en una comunitat alemanya, aventures i desventures dels membres de la societat amb costums tan diferents a les actuals. Resumint, avorrida com ella sola.
  9. Nebraska (2013) [4/10]: Un home gran es pensa que ha guanyat un premi d’un milió de dol·lars i l’ha d’anar a recollir a prop del seu poble natal, el seu fill l’acompanyarà en el viatge. Tragicomèdia de re-connexió entre pare i fill, no es precisament el meu tipus de pel·lícula.
  10. Missión imposible Fallout (2018) [6/10]: Resumint, Tom Cruise ha de salvar el mon. Ja sabeu, enganys, agents dobles, agents triples i molta acció.
  11. Sicario: El día del Soldado (2018) [5/10]: Els EEUU vol provocar una guerra entre cartels de la droga mexicans per tal de debilitar-los però al haver-hi masses policies corruptes morts implicats els EEUU tenen por i suspenen la operació deixant el mercenari Benicio del Toro abandonat. Millor la primera part, bastant millor.
  12. St. Vincent (2014) [5/10]: Bill Murray es un vell amargat que fa de cangur del fill de la seva veïna. Porta el fill a les carreres de cavalls, a bars, i a locals de striptease, bé, potser no es el millor cangur. Tragicomèdia àcida en diuen. La peli té algun bon moment, com per exemple veure a Noami Watts fent de prostituta, però en general pseee.
  13. The Fighter (2010) [7/10]: Mark Wahlberg es un boxejador i Christian Bale el seu germà gran que li fa d’entrenador, llàstima que aquest sigui un penjat addicte al crac. La família pot ser un total desastre però tot i així continua sent la teva família. No m’agrada la boxa, però la peli està ben feta.

Primer vaig dedicar un post anual a recollir les pel·lícules vistes, després vaig decidir que el post seria dos cops a l’any (CT2871 i CT2859), i en el 2019 he decidit que serà 6 cops al any, no patiu, el 2020 no crec que siguin 12 posts al any. A més ampliaré el post afegint una breu opinió sobre el què m’han semblat les pelis, sense fer espoilers.

  1. La muerte de Stalin (2017) [6/10] Es una parodia del què va passar a la URSS quan Stalin va morir, bàsicament que tothom volia ocupar el seu lloc traint a qui fes falta. En si  mateix la pel·lícula es divertida, i la frivolitat i facilitat amb la que es mata a la gent està bé, si el què t’agrada es l’humor molt negre. Els personatges son molt exagerats, el director ja ho volia així però a mi m’ha semblat una mica excessiu, però la peli m’ha agradat.
  2. Yo Tonya (2017) [6/10] La peli es una biografia d’una patinadora barroera dels EEUU la qual va ser acusada de conspirar per trencar al genoll a la seva competidora. La pressió del esport professional, jocs olímpics, una mare horrible, una parella pitjor, un despropòsit de vida. No es precisament una peli del meu interès però la peli està ben feta i la Margot Robbie ho fa bé, a part que es guapa, tot i que aquesta es la peli que menys afavorida apareix…
  3. Efectos Secundarios (2013) [5/10] El que comença com una pel·lícula sobre una noia depressiva, tractada pel psiquiatre Jude Law acaba amb un rebuscat conflicte a tres bandes d’enganys i girs argumentals forçats i poc creïbles..
  4. Noche de juegos (2018) [6/10] Comèdia amb bromes fàcils però entretinguda sobre una festa on es contracta una empresa per resoldre un segrest a través d’un joc de pistes. Les dosis d’humor negre son el millor de la pel·lícula. Les situacions son rebuscades però totes elles per separat tens la sensació que ja les has vist abans.
  5. The party (2017) [3/10]: Una festa que es celebra al saber que la amfitriona serà ministra de sanitat. Secrets varis surten a la llum i la celebració es torna un drama a moltes bandes amb uns personatges una mica estrafolaris. Son personatges tan excèntrics i aliens a mi que m’ha sigut impossible gaudir de la pel·lícula.
  6. Golpe de efecto (2012) [6/10]: Clint Eastwood es un observador de beisbol que s’està quedant cec i la seva filla l’ajuda a fer la seva feina, els partits serviran per arreglar una relació entre pare i filla que fa molts anys que no funciona bé. Peli previsible i tòpica però no de deixar de estar ben feta i els actors ho fan bé.
  7. Black Mirror Bandersnatch (2018) [7/10]: No es una peli exactament, però com si ho fos, jo he vist la versió de 90 minuts sense presa de decisions, suficient per mi. 1984, un jove programador vol crear un videojoc de presa de decisions el qual es basa en un llibre molt complex. La experiència el farà tornar boig pensant que algú l’està controlant, però qui el podria controlar? L’espectador de Netflix? Mal rotllo al estil Black Mirror. Anar a trossos i tirant endavant i endarrere no ajuda precisament a la fluïdesa de la història, però la idea en global m’ha agradat.
  8. La Huerfana (2009) [6/10]: Una nena de 9 anys es adoptada per una família que ja té un nen de 11 i una nena de 7, aviat descobriran que Ester es una geni del mal, si amb només 9 anys. Es veu a venir cap a on va la peli, diria que ja havia vist alguna peli així. Es el malson de qualsevol mare, els pare en canvi, com que es idiota no s’adona de res. Exceptuant el detall sobre el perquè de la nena es així, la evolució de la pel·lícula es molt previsible, però no deixa de ser curiós com la situació va escalant mica en mica.
  9. Ant-man y la avispa (2018) [6/10] : Per ser una peli de Marvel es fluixeta, però com totes les pelis de Marvel està plena d’acció, humor i es entretinguda. Paul Rud (ant-man) cau bé, però no té el carisma i la èpica d’altres herois de la franquícia.
  10. Romeo y julieta (1996) [7/10]: Actualitzada versió del clàssic de Shakespeare ambientat a finals del segle XX on les families rivals dels Capuleto i Montesco son clans mafiosos. Els diàlegs fan servir la prosa de Shakespeare que fa un contrast curiós amb el temps moderns de cotxes i pistoles.
  11. Se7en (1996) [9/10] : Vista per segona vegada. Clàssic thriller policíac de assassins en sèrie, va iniciar un estil a l’hora de fer les pel·lícules d’aquest gènere. Tres actors de primera línia, un dels quals no surt en els títols de crèdit inicials ja que el guarden pel final. Final perfecte. Se7en, aquella pel·lícula que sempre plou menys el últim dia que no hi ha ni un núvol.

Avui toca repassar les pelis que he vist en la segona meitat del 2018, si voleu veure les de la primera meitat us remeto al CT2871

27 pel·lícules que sumades a les 30 vistes en la primera meitat del any sumen 57, l’any  que menys pelis he vist des de que faig aquesta llista., 9 menys que el 2017, 8 menys que el 2016, i pràcticament la meitat que les vistes en el 2015. Nota mitjana de les pelis vistes aquest any 5,89.

Recordeu com vaig convertir el post bianual (bianual dos cops a l’any, biennal cada dos anys) dels llibres llegits en anual degut a la davallada del meu ritme lector? Doncs aquest any la davallada també ha sigut en les sèries, per tan en comptes de fer dos posts a l’any amb les sèries vistes en faré només un. Per compensar, convertiré el meu post anual de les pelis vistes (2017, 2016, 2015) en un post bianual.

En total 30 pel·lícules vistes la primera meitat de l’any si segueixo al mateix ritme sortiran 60 pel·lícules, es a dir sobre la mitjana dels últims dos anys (65 al 2017, 64 al 2016) però lluny de les 109 del 2015. La mitjana de nota ha quedat una mica baixa 5,5.

Acabem la setmana dels curts amb… no ho diríeu mai… amb cinc curts més!

Alarma

Vampire Bash

Prenent apunts

Pàrquing

“R’ha”,

5 curts per la curtisetmana (un nom horrible, ho sé).

Tronc o cocodril?

L’error

Què ha passat?

Els reis mags

Canviar el mon

5 curts més per un dimarts tan llarg com qualsevol altre

Història d’un peix

Hannah

The Gift

Error 0036

Un dia tranquil al parc amb els nens

Avui dedico la setmana als curts, als curts cinematogràfics em refereixo.

“Sal del armario”

La màquina de copiar pernils

Dia a la platja

036

Loop

Hi ha un canal de youtube molt interessant, de fet hi ha molts canals de youtube molt interessants, però avui vull parlar d’un en concret, es diu How It Should Have Ended que com els que sabeu anglès la traducció literal seria: “Quina porqueria de final han fet aquests de Hollywood! Fins hi tot la meva iaia n’hauria fet un de millor!” L’objectiu del canal es fer paròdia dels errors en el guió i sobretot exagerar les situacions per tal que resultin còmiques, en general crec que ho aconsegueixen. Aviso que com ja es veu a venir aquests vídeos tenen un munt de espoilers de com acaba la pel·lícula, avisats esteu. Us poso un parell d’exemples de pel·lícules que he vist, però si vosaltres no heu vist us recomano que busqueu en la seva llista pel·lícules que si que hageu vist.

Com ja es tradició des de fa dos anys en aquest blog avui toca la llista de les pelis que vist durant el 2017, puntuades per mi i enllaçades.

En total 65 pel·lícules vistes aquest any, una més que l’anterior. La mitjana de puntuació és 5,8. Tot just 0,2 punts per sota de la meva mitjana global. Aquí teniu les vistes en el 2016 i les del 2015. Per veure la llista completa aquí.

Acabem la setmana del cine, efectivament la setmana s’acaba un dimecres què passa? Demà hi ha una altra cosa, i divendres una altra.

9 actors que sempre fan el mateix en els posters de les seves pelis, per exemple Jennifer Anniston sempre està descontenta amb el noi que l’acompanya.

El número Bacon es el xifra que es fa servir per relacionar el grau de separació entre actors en relació les pel·lícules en les que han treballat. El nom va sortir arrel de Kevin Bacon.

Infografia sobre a quina productora pertanyen les principals franquícies de pel·lícules.

Les 250 millors pel·lícules segons imdb en menys de 3 minuts (pot marejar una mica)

Deu títols de crèdit que són millors que la pel·lícula que ve després, per exemple Eurotrip

Segon dia de la setmana del cine de només tres dies, sense comentaris.

Recull de 25 cabells “de pel·lícula”, com a mostra David Bowie.

Us deixo amb un dels Honest trailers, n’hi ha una pila, per exemple Avatar, es poden posar subtítols en anglès per aquells que tingueu un “nivell mig” d’anglès.

Recull dels efectes especials més horribles, es recomano especialment veure Demonio tieso, El espacio en Turquía, El robot de trapero, La serpiente fantástica i El dinosaurio de plástico us enganxo el vídeo d’aquest últim.

Mica de CGI de la ma de Brainstorm Digital per a Boardwalk Empire

Les 25 millors escenes de tiroteig, els vídeos no hi son, els heu de buscar vosaltres mateixos al youtube com he fet jo amb Heat (lo bo comença al minut 4), molts trets i aquí res no explota. Jo que he sóc fan de les escenes d’acció he gaudit amb tots 25.

Aprofito que tinc la categoria del cine una mica buida per fer una setmana monotemàtica de tres dies sobre el tema.

Augmented Reality Cinema: Una aplicació per a smartphones que et mostra escenes de pel·lícules que van ser filmades exactament en el punt geogràfic on et trobes.

Les dates del futur, segons el que ens explicaven les pel·lícules

Coses improbables en la realitat i molt probables en les pel·lícules

Fotos curioses dels rodatges

HerveAttia: Es un canal de youtube que es dedica a filmar les localitzacions on han estat filmades pel·lícules. Per exemple El dia de la marmota Atrapat en el temps

Continuo amb la tradició que vaig inaugurar l’any passat (CT2314) amb el llistat de pelis vistes (i puntuades) durant aquest 2016. La puntuació que dono a les pel·lícules es totalment subjectiva i no em faig responsable de posar baixes notes quan la peli es mereix més i viceversa, estic orgullós del meu esbiaixat i personal criteri. En general hi ha bastantes bones notes degut a que hi ha moltes pelis que he vist per segona vegada i no em molestaria a veure-les altre cop si no fossin bones.

64 pel·lícules vistes aquest 2016, no son gaires, quedo bastant lluny de les 109 vistes l’any 2015, en fi, ja sabeu que sóc més de sèries.

Aprofitant que aquest cap de setmana s’entreguen els Oscar us porto un cas típic cinèfil

19 posters de pel·lícules que (lamentablement) no existeixen. Com per exemple Nazis en el centre de la terra
natcote_wired

Un bon crossover que encara no s’ha fet: Saw + Marry Poppins
humor,mary poppins,educación,peliculas

Pel·lícules modernes en el segle XIX
CR_435796_peliculas

Danger 5, sense comentaris.

Una recopilació de pelis i sèries que fan un homenatge a la famosa frase de Apocalipsis now “M’encanta l’olor a napalm al matí”

Acabem amb un homenatge a Steven Spielberg. Unes quantes pel·lícules seves condensades en 5 minuts.