Archive for the ‘Cine’ Category

Com que amb el tema del confinament estic mirant algunes pel·lícules més he decidit convertir el post bimestral en mensual, per tan avui us porto les pelis de maig. Com que us queixàveu que sempre punto baix he hagut de re-visionar algunes de les meves pelis preferides, primer us he posat les sis noves, i després la 7, 8 i 9 son les que he vist per segona vegada. Us deixo la puntuació de filmaffinity primer i després la meva.

  1. Le mans ’66 (2019) [7,2][7]: El títol original es Ford vs Ferrari, perquè als americans els hi agrada presumir, però als italians els veiem bastant poc, el just per fer-los quedar malament, bàsicament es Ford, Ford i Ford. La pel·lícula es bastant previsible però queda totalment compensat perquè les actuacions dels dos protagonistes son bones, especialment la de Christian Bale. Dos hores i mitja de peli que passeu bastant bé per tractar-se d’una competició que a la vida real no m’interessaria el més mínim, per tan la peli ha d’estar ben feta.
  2. Midsommar (2019) [6,4][4]: Cinc nois de Nova York van de vacances a un poble perdut de suècia en el qual es celebra un festival molt especial cada 90 anys, el xoc entre la cultura moderna i la tradició d’una comunitat molt tancada serà força important. Es una pel·lícula filmada amb calma, no pas perquè no passin coses, sinó perquè el director deixa temps per pair les escenes, i realment moltes d’elles no son fàcils de pair, però la gent es mou molt a poc a poc. No pots deixar de veure la pel·lícula perquè vols saber quina serà la nova fase del festival, però en conjunt puc dir que no m’ha agradat gaire.
  3. Nerve, un juego sin reglas (2016) [5,4][6]: Un joc proposa reptes a la gent i s’han de gravar fent-los amb el mòbil, i com que els protagonistes son adolescents i per tant estúpids, fan tot el que els hi diuen. Tòpica crítica a les xarxes socials, la privacitat a la xarxa, les modes, la pressió social, la fama instantània, el reptes adolescents, etc. La peli no es massa bona, però tens molta curiositat per saber quin serà el pròxim repte, i per saber si la pel·lícula acabarà malament o molt malament.
  4. Deadpool 2 (2018) [6,8][7]: Deadpool es un anit-heroi que es dedica a fer conya de les pelis de super-herois, en especial de la saga dels X-Men que es en la qual està ficat. A part de la broma també hi ha lloc per l’acció i una mica de drama, fins hi tot hi ha una mica de línia argumental. Si et va agradar la primera la segona també t’agradarà. Deadpool es l’heroi més fresc i de moment el que menys cansa.
  5. Swiss Army Man (2016) [6,3][5]: Paul Dano està perdut i troba el cadàver de Daniel Radcliffe. La pel·lícula es una espècie de Naufrago, però amb més fantasia, i està clar que Paul Dano no té ni la meitat del carisma de Tom Hanks, però s’ha de reconèixer que Radcliffe té més registres interpretatius que en Wilson. Masses bromes escatològiques i sobretot massa fantasia absurda pel meu gust, inclús quant intenten posar un xoc de realitat no poden evitar fer que la fantasia acabi guanyant.
  6. Crudo (2016) [6,2][3]: Una noia estudiosa i vegetariana comença a estudiar veterinària, de no haver vist mai un tros de carn a fer veterinària es un pas força important, allà tot son cadàvers d’animals, sang i viseres, i la noia queda una mica trastocada. Si us agraden les pelis de festes universitàries amb novatades, sexe, drogues i sang aquesta pot ser una pel·lícula per vosaltres, en cas contrari no val pena ni intentar-ho. Us diran que tot això es secundari, que la pel·lícula es realment un viatge interior, un pas de la pubertat a la adultesa, els problemes, bla bla bla, no us deixeu enganyar, va d’una jove amb problemes mentals.
  7. Matrix (1999) [7,9][9]: Neo es un hacker el qual descobrirà un nou mon quan conegui el misteriós personatge de Morfeo, i fins aquí puc explicar sense fer espoilers, si que encara queda algú que no hagi vist aquesta obra mestra. Matrix es un doble referent tant de les pel·lícules de ciència ficció com per les d’acció, té més de 20 anys i els efectes especials continuen sent bastant bons. Té coses una mica WTF com el fet de ser “piles”, però si obvies aquests detalls es una pel·lícula que alterna molt bé entre el descobriment d’aquest nou mon i les escenes d’acció, constantment et manté atent per l’acció o per les escenes d’explicació, l’interès durant tota la pel·lícula no té temps de decaure, però ho fa sense escenes d’acció massa llargues, contràriament a la moda actual d’escenes d’acció interminables que acaben avorrint al espectador que amb tant moviment de càmera acaba perdut. Matrix està plena d’escenes mítiques les quals l’espectador pot seguir sense acabar marejat, de fet, es tot el contrari, desacceleren el temps per tal que tinguis temps d’apreciar el moviment. Si que es veritat que el final queda una mica oberta, però millor haver-ho deixat així que les continuacions, que no diré que siguin dolentes, ni molt menys, però si prescindibles. Un últim consell, nens, recordeu no prendre drogues, en especial pastilles vermelles.
  8. Aliens: El regreso (1986) [7,4][9]:  Sembla que una colònia humana que han fundat en un planeta on la Ripley va trobar uns quants ous d’Alien està tenint problemes (eufemisme), per això decideixen enviar els marines més durs de tota la galàxia (marines terrestres, per suposat) a resoldre el problema. M’encanta quan la gent que va sobrada té problemes, i aquestes marines tenen molts problemes. La situació d’angoixa constant de saber que estan totalment rodejats i sense escapatòria, una atmosfera totalment desoladora. Personalment sempre m’ha agradat molt més aquesta segona part de la saga d’Aliens, les següents parts son dolentes, i la primera part ha quedat una mica antiga, si la reviseu veureu tots els clixés de pelis de por reflectits, i ja no t’agafa res per sorpresa, en canvi aquesta segona part, tot i que té algun “susto” s’enfoca més a l’acció, i no ha envellit tant malament, per exemple el CGI no es veu malament simplement perquè no hi ha CGI, estem a 1986 recordeu? Pràcticament tots els efectes especials son maquetes, tot està construït artesanalment a ma, llavors a tot s’aplica una capa fastigosa negra perquè es la marca Alien, i això es atemporal, potser que les maquetes de naus i vehicles semblin joguines però millor això que un CGI cutre, perquè les maquetes sempre molen. La pel·lícula està plena d’escenes mítiques com el comptador de bales de les metralladores automàtiques o la batalla final amb la reina Alien. A més està plena de referències a la primera part que li donen continuïtat a la història com ara el gat o l’intrigant androide. La senyoreta Ripley es la meva heroïna preferida, per què escollir entre una metralladora amb llançagrades i un llançaflames quan existeix la cinta americana? Qui deia que les segones parts no son bones?
  9. American Beauty (1999) [7,9][9] No sóc especialment fan de les pel·lícules dramàtiques però aquesta m’encanta. Només començar la pel·lícula ja dona un cop de puny a la panxa de l’espectador “Me llamo Lester Burnham. Este es mi barrio. Esta es mi calle. Esta es mi vida. Tengo 42 años. En menos de un año habré muerto. Claro que eso no lo sé aún. Y en cierto modo, ya estoy muerto. Aquí me tienen, cascándomela en la ducha. Para mí el mejor momento del día. A partir de aquí, todo va a peor”. American Beauty es això, la vida en general es una merda, hi poden haver-hi coses bones, per suposat, però en general es una merda, i a diferència del 99,99% de les pel·lícules American Beauty reflexa la realitat americana. Arribes a la mitjana edat, tens una feina segura, una gran casa, una dona i una filla maques, has complet el somni americà, no? Doncs res més lluny de la realitat. American Beauty no es “només” Kevin Spacey i un gran guió, es que fins hi tot la banda la sonora es bona! Però Spacey no es l’únic patètic desgraciat, tothom es patètic i desgraciat en aquesta pel·lícula encara que no ho sembli a primera vista, i també frustrats i sonats i això m’encanta perquè ningú es salva. I el millor es que la pel·lícula no té cap lliçó moral, no acaba convertint els seus personatges en millors persones, no dicta cap fórmula per aconseguir la felicitat, simplement ens presenta la situació, el van viure feliços per sempre es només pels contes, no hi ha una resposta universal per la felicitat. I no, la bossa no es cap metàfora de res, es tant sols un maleïda bossa que vola, no té res, es absurd. Entenc perfectament que no es una pel·lícula per tothom, es d’aquelles pel·lícules que o bé t’agraden molt o no t’agraden gens, jo caic en el primer grup. Voleu veure el millor actor del mon anant coix? Mireu sospitosos habituals, voleu veure el millor actor del mon en el paper de la seva carrera? Mireu American Beauty. Una curiositat, el guionista es Alan Ball, es també el creador de Six Feet Under, no em sorprèn.

Resum de les pelis que he vist durant els mesos d’abril i març, ja se que el normal es dir març i abril, però era per ser innovador. Com sempre primer la nota del filmaffinity i després la meva.

  1. Call me by your name (2017) [7,4] [3]. A Itàlia, al estiu de 1983 un noi de 17 anys coneix un altre noi i es senten atrets un per l’altre. Què faig mirant una peli així? Ni idea, va guanyar el Oscar al millor guió adaptat i tenia curiositat per saber què tal, i resulta que no tinc el mateix criteri que els crítics de l’acadèmia dels Oscar, però això ja ho sabia. Es passen tota la peli anant amb bici, nadant i menjant, se m’ha fet llarga i pesada.
  2. Lady Bird (2017) [6,6][5]: En la peli coneixem el últim any d’institut d’una adolescent de Sacramento, les amistat, les festes, els balls, la vida familiar, la cerca de la universitat, els nois, les classes, les coses típiques.
  3. Los hermanos Sisters (2018) [6,9][5]. Un western sobre un parell de germans que es dediquen a caçar recompenses, l’habitual es seguir als bons de la pel·lícula, aquí es tot el contrari, i la gràcia es veure la relació entre els dos germans com va canviant al llarg de la pel·lícula.
  4. Whiplash (2014)[7,8][7]: Un noi de 19 anys toca la bateria i aprèn a tocar-la amb un professor de música molt estricte. No es precisament l’argument més interessant però resulta que el professor es tan estricte que es imbècil, i el noi es tan auto-exigent amb si mateix que també es imbècil, i tothom ho passa fatal perquè tothom es imbècil, i bojos, tots bojos. Li poso un set perquè m’ha sorprès i es original, però no m’ha agradat, però es una peli que no et deixa indiferent.
  5. Joker (2019) [8,1][6]: Un malalt mental el qual la vida li va malament, i en comptes de rebre ajuda se li retira, conseqüència, es perillós deixar un boig sense control per la ciutat. Tota la pel·lícula gira al voltant d’aquest home amb problemes mentals, la resta de personatges només son secundaris que més que ajudar li perjudicaran en el seu estat.
  6. Parasitos (2018)[8,0][7]: No vull explicar gaire per no espatllar de què va gaire la pel·lícula, només diré que un noi de classe baixa comença a treballar per una família de classe alta. La pel·lícula enganxa perquè la trama es va complicant més i més, i realment no saps com avançarà. Es una barreja de gèneres, thriller, comèdia, misteri. Una cosa m’ha quedat confirmada, els coreans estan sonats.
  7. Downton Abbey (2019) [6,6][9]: Veure els entranyables personatges de Downton Abbey es fantàstic per mi, durant tota la pel·lícula he estat amb un somriure estúpid al llavis. La excusa per aquesta pel·lícula / capítol especial (especialment car i luxós) es la visita del rei a Downton però podria haver estat qualsevol cosa, l’important es veure els personatges de nou tant formals tots ells, sóc un sentimental amb aquesta sèrie no hi puc fer més. Per suposat no té cap sentit veure aquesta peli si no heu vist la sèrie. El 9 no es només per la pel·lícula en si mateixa es per la nostàlgia de la sèrie.
  8. Al final del túnel (2016) [6,4][6]: Un home descobreix com els seus veïns fan un túnel, només us donaré una pista, no són de la companyia de l’aigua… Té moments força inversemblants però es entretinguda, sobretot la segona part.
  9. El irlandés [7,4][6]: Bàsicament es la vida de Robert de Niro que fa de sicari pel mafiós de Joe Pesci, Al Pacino es un amic sindicalista, i així passa la pel·lícula, Robert de Niro posant bombes, matant a gent que ni saps qui son a sang freda, i ajustaments de comptes varis, tot això durant uns llargs e interminables 209 minuts. La peli es interessant a estones, però hi ha moments que perds l’interès i acabes desconnectant, perquè el ritme es molt pausat, serà que Scorsese es fa gran.
  10. Érase una vez en… Hollywood (2019) [7,1][6]. Any 1969, Leonardo di Caprio es un actor de westerns, Brad Pitt es el seu actor d’escenes perilloses, però sembla que Di Caprio perd popularitat i s’esforça per continuar sent un bon actor, mentrestant Margot Robbie està per allà fent papers menors en pel·lícules. La pel·lícula va amb bastanta calma, coneixent els protagonistes, però sense que passi massa res. No em puc queixar, els tres protagonistes ho fan bé, sobretot Pitt que em cau molt bé, però fins al final realment la pel·lícula es molt tranquil·la, m’ha decebut, esperava alguna cosa més.
  11. El Hoyo (2019) [6,4][6]: Un home es desperta en una cel·la, per sota hi ha una altra cel·la i per sobre una altra, no puc explicar res més, es una distopia de supervivència. La pel·lícula no es gaire llarga, hora i mitja, però en tota la estona no avança gaire, la situació es molt absurda i el final es totalment insatisfactori, però li dono el sis perquè es original.
  12. Money Monster (2016) [5,8][6]: Un home entra en el plató de televisió on George Clooney presenta un programa sobre inversió borsatil dirigit per Júlia Roberts i agafa com a hostatge a George Clooney. L’objectiu es esbrinar perquè una empresa ha perdut 800 milions sense raó aparent amb la conseqüent caiguda d’aquesta en la borsa. La situació d’un segrest amb hostatges sempre es tensa, i tota la pel·lícula es basa en això, els actors protagonistes ho fan bé, però l’actuació de policia es molt permissiva per resultar versemblant, tenen molts moments per desencallar la situació i no ho fan, tot i així la pel·lícula es entretinguda.

Començo a recapitular les pelis que he vist els dos primers mesos del 2020. Recordeu, primer la nota del filmaffinity, després la meva

  1. Ralph rompe Internet (2018) [6,6] [5]: Ralph i Vanellope han d’endinsar-se a internet per buscar un volant pel joc de la Vanellope i descobriran tot un nou mon. Peli Disney amb lliçó moral sobre la amistat. Massa enfocada al públic infantil pel meu gust, la primera tenia més suc pels adults, tot i així es pot mirar, la millor part la de les princeses Disney.
  2. Sinister (2012) [5,9][5]: No se perquè encara vaig mirant pelis de por si no em solen agradar gaire… Un escriptor es trasllada a la casa de les víctimes d’una família assassinada, aviat descobrirà que la mort d’aquesta família està relacionada amb altres morts esgarrifoses d’altres famílies.
  3. The Old Man & The Gun (2018) [6,1][5]: Un venerable i encantador Robert Redford atraca bancs perquè es el què ha fet tota la vida, es una peli molt senzilla i entranyable.
  4. Corazón gigante (2015) [7,0][4]: Un home de 40 anys lleig i gras, però que es molt treballador i un tros de pa coneix una noia. Peli islandesa entranyable. El final es com a mínim es diferent a lo habitual, malgrat tot no es el meu estil de peli.
  5. John Wick (2014) [6,3] [4]: Simplement Keanu Reeves matant russos sense descans, la peli no té cap argument ni cap versemblança, tot es previsible i bang bang bang.
  6. Kiki, el amor se hace (2016) [6,3][4]: Comèdia romàntica de cine espanyol sobre cinc parelles que tenen filies sexuals. Pensava que faria gràcia, però no gaire…
  7. Langosta (2015) [6,6][4]: Un peli surrealista i absurda on ens presenten una societat on es obligatori estar en parella, i qui no en té l’envien a un hotel per tal que en trobi i si no ho aconsegueix amb uns quants dies acabarà convertit en animal. Però també hi ha un petit grup de proscrits solters que s’auto-prohibeixen estar en parella. De les pelis més rares que he vist mai, es fascinant de lo absurd que és.
  8. Mula (2018) [6,7][6]: Per pagar un deute el vell Clint Eastwood farà de mula pels EEUU portant droga en el seu cotxe. Per posar emoció els de la DEA faran una mica la seva feina. Es bastant fantasiós la manera com funciona el càrtel de la droga mexicà. Bé, sempre em fa gràcia el paper de Eastwood com a vell rondinaire que se li enfot tot i diu el què pensa a tothom.
  9. Warcraft: El Origen (2016) [5,6][5]: Orcs matant humans i viceversa, i una mica de màgia pel mig. Si voleu una trama amb cara ulls millor jugueu al videojoc, la peli es molta acció i poca cosa.
  10. Shazam! (2019) [6,0][6]: Un noi de 14 anys rep els poders d’un mag, el problema es que un malvat adult també els rep. Es ven com una peli de superherois diferent, i efectivament ho és, la diferència es que està totalment enfocada al públic juvenil. Intenta ser divertida i arriba justet a entretinguda, algo es algo.
  11. Sufragistas (2015) [6,8][6]: A principis del segle XX el moviment pel vot de la dona cobra força a Anglaterra. Peli molt sòbria, molt dramàtica, molt centrada en l’acció d’un grup de dones pel moviment sufragista.
  12. El juego de la sospecha (Cluedo) (1985) [6,4][7]: Un grup de persones que en principi no es coneixen de res acaben citats en una mansió quan es tanquen els llums i es produeix un assassinat, tocarà descobrir qui es el culpable. Molt semblant al estil de un Cadàver als postres, si us va agradar aquella aquesta es el mateix estil, potser no tan divertida, però una mica més rebuscada. Es un tipus de peli una mica ximple però a mi m’agraden.
  13. Bohemian Rhapsody [7,3][6]: No es un musical, però la música està molt present, es una peli biogràfica, jo tampoc sóc de pelis biogràfiques però la música de Queen l’has escoltat per tot arreu o sigui que enganxa. La història de Freddy Mercury no es res de l’altra mon, però té algunes escenes amb bastant força, en especial el concert de Wembley. I s’ha de reconèixer que el nano de Mr Robot es belluga bé.
  14. Watchmen (2009) [6,8][7]: (Vista per segona vegada) En una realitat paral·lela ens trobem en els anys 80, la guerra freda sembla que es carregarà la civilització en qualsevol moment, el únic element que aguanta la tensió nuclear es el Dr. Manhattan, un ésser tot poderós, però que ni ell es capaç de mantenir aquesta tensa situació per gaire temps. A part del Dr. Manhattan no hi ha super-herois hi ha vigilants, gent normal entrada que fa el què pot perquè la ciutat sigui més segura.
  15. La liga de la justícia (2017) [5,5][5]: Un dolent terrible amenaça la terra, ara que Superman ha mort, Batman haurà d’ajuntar Aquaman, Wonderwoman, Flash i Cyborg per lluitar contra aquesta amenaça. Podien haver posat algun gir de guió sorprenent, però no, tota la peli es basa en ajuntar els super-herois i lluitar contra el dolent, més simple que una sabata.
  16. Overlord (2018) [6,0][5]: Just abans del desembarcament de Normandia una esquadra de paracaigudistes haurà de demolir una torre de comunicacions nazi per facilitar el desembarcament, però sota de la torre de control els nazis estaran fent experiments xungos. Una barreja entre cine bèl·lic, terror, gore, una mica de cada.

 

Recopilatori de les pelis que he vist els últims dos mesos de l’any 2019.

  1. Dragon Ball Super: Broly (2018) [6,7][5]. La quarta generació de bola de drac coneguda com a “Super” es caracteritza per estar pobrament dibuixada però a canvi té uns efectes estroboscopis de llum i color que fan les delícies de qualsevol epilèptic. La veritat es que el capítol comença interessant amb la història de la destrucció del planeta Vegeta (sí, una altra vegada), es de llarg la millor part del capítol, la segona part es simplement lluita i més lluita, i anar canviant els color dels cabells dels guerrers, bastant avorrit.
  2. Corazones de acero (2014) [6,6][6]. Abril del 1945, els aliats ja tenen la segona guerra mundial gairebé guanyada, però els nazis no es rendeixen, en comptes d’assegurar la victòria el què fan es enviar petits escamots de tancs clarament insuficients per acabar amb la resistència alemanya, un d’aquests grups serà liderat pel sergent no se què, Brad Pitt. Veure tancs en acció sempre mola, però veure això d’intentar matar mig exercit nazi amb un sol tanc queda una mica forçat.
  3. El vicio del poder (2018) [6,9][6] Una pel·lícula biogràfica sobre el vicepresident dels EEUU Dick Cheney. Realment la pel·lícula no deixa massa bé a aquest home, i tot el què va fer amb relació amb la guerra d’Irak, el president Bush tampoc queda massa bé, i algun altre republicà tampoc surt massa ben parat. No es un documental, es Christian Bale en acció.
  4. Star Wars: El ascenso de Skywalker (2019) [6,2][6]: Complicat parlar d’aquesta sense espoilers… Es una peli molt ben feta però amb masses forats de guió i massa Disney.
  5. Glass (2019) [6,3][6]: Tercera part de la trilogia que va començar amb “El protegido” i va continuar amb “Múltiple”. Existeixen els super-herois? Es una peli estranya, com totes les d’en Shyamalan. Potser de les tres es la que més m’ha agradat, serà perquè posa un final a la història.
  6. Grenn Book (2016) [7,6][7]: Road movie ambientada en els anys 60 on un famós músic de color viatja pel sud dels EEUU amb un xofer blanc. No tenia gaires esperances vist l’argument de la peli però m’ha agradat. El duo Mortensen / Mahershala funciona molt bé.
  7. La LEGO película 2 (2019) [5,8][7]: Una peli pels nens que també la gaudeixen els adults perquè està plena de referències que els nens no pillaran. Es bàsicament el mateix que la primera, tot i així a mi em posa de bon rotllo aquest tipus de pelis. Molta acció, un gag seguit d’un altre i cançons enganxoses i Bruce Willis.
  8. Malos tiempos en el Royale (2018) [6,5][6]: Quatre desconeguts que en principi no es coneixen s’allotgen en un hotel decadent de Nevada, a mesura que avança la nit s’anirà descobrint què hi fa cadascú allà. Es una història al estil Tarantino, semblant a los Odiosos Ocho, però tot i que la trama no està malament l’estil no es tan bo com el d’en Tarantino, una cosa es posar tensió a l’ambient i l’altre es allargar massa, li falta ritme, amb 45 minuts menys seria millor peli.

Us enllaço la resta de posts de cine de l’any 2019: Gener / Febrer, Març / Abril, Maig / Juny, Juliol / Agost, Setembre / Octubre. Total 59 pelis vistes en el 2019, més o menys surt a peli per setmana. En el 2018 van ser 57 pelis, les podeu repassar en el CT2871 i el CT2959.

Toca repassar les pelis que he vist durant aquest setembre i octubre. Recordeu primer la puntuació del filmaffinity, després la meva.

  1. Blackhat: Amenaza en la red (2015). [4,6][5]. Un hacker paralitza unes turbines d’una central nuclear xina i la central explota una mica, això fa que els xinesos col·laborin amb els EEUU per tal de descobrir el hacker, per fer-ho trauran de la presó a un altre hacker. Una peli de hackers adornada amb una mica d’acció, no es dolenta, normaleta, hi ha algunes flipades informàtiques, hi ha alguna coseta inversemblant, però res greu, potser es que no m’acabo de creure el Thor (Chris Hemsworth) fent de hacker, no se.
  2. Spider-man: Un nuevo universo (2018). [7,7][7]. Peli d’animació sobre Spider-man, amb una animació bastant psicodèlica, colorista i ràpida, pot arribar a marejar una mica. La peli està bé, una trama interessant, molta acció i humor, el problema es que potser hi ha massa acció, arriba a ser esgotadora, i no només és acció, els diàlegs, les converses, la informació, totes les escenes van revolucionades, fins hi tot les escenes tranquil·les estan allà per posar càrrega dramàtica, i costa trobar un moment en la peli per frenar i calmar-te. També es veritat que la peli pot anar accelerada perquè les bases i els principis de spiderman se’ls coneix tothom perfectament, per això aquí posen la directe i no et perds.
  3. La juventud (2015) [7,1][6]. Dos amics a prop dels vuitanta passen les vacances en un balneari suïs. Un es compositor i l’altra director de cine. Xerren, coneixen gent del balneari, passen la seva vida. Que et queda fer a la vida en aquesta edat? Es una pel·lícula tranquil·la però no es avorrida.
  4. Capitana Marvel (2019) [6][6]: Trobes tota la acció que un esperaria amb un peli de Marvel, però només això, acció. Hi ha un intent de fer una mica una peli d’espies amb els agents infiltrats, però no acaba de funcionar, de seguida es passa a les hòsties i a les explosions. Per ser Marvel hi ha poc humor, només el gat. La protagonista no m’acaba de convèncer, tot i ser molt poderosa li falta èpica, potser aquest es el problema, massa poder. Samuel L. Jackson millor, però tampoc es que tingui un gran paper, ni tan sols Jude Law m’acabava d’agradar en aquesta peli. De les més fluixes de Marvel.
  5. Nikita, dura de matar (1999) [6,3][6]: Una noia inestable es entrenada pel govern per convertir-se en una assassina encoberta, què podria sortir malament? Ja sabeu com son les pelis d’en Luc Besson, noies fortes però una mica sonades i violència crua i dura. Cameo d’en Jean Reno obligatori. A un assassí sempre li donen tanta informació com sigui possible per tal de fer millor la seva feina, aquí es tot el contrari, no li diuen pràcticament res, així no hi ha manera de treballar.
  6. Torrente 5: Operación Eurovegas (2014)[4,6][5]: Una parodia de Oceans Eleven amb en Torrent reclutant la seva col·lecció de freaks habituals i també a Alec Baldwin que no se com l’han enganyat. Humor fàcil però entretinguda, res més, algun gag es salva, però la majoria passen desapercebuts.
  7. Alita: Angel de combate (2019)[6,5][5]: Bàsicament cyborgs lluitant entre ells amb excuses molt dolents per fer-ho, principalment una espècie de terra promesa que realment un no sap què hi ha, suma-li una història d’amor entre un humà i una cyborg allargada pesadament durant tota la pel·lícula. Avorrida no es, però no té massa substància.
  8. La favorita (2018) [7,2][7]: A principis del segle XVIII Anglaterra està amb guerra amb França (com pràcticament sempre…), i la reina Anna no es gaire espavilada, però per sort té la seva amiga Rachel Weisz que l’assessora en temes de govern, però l’arribada d’una nova serventa (Emma Stone) trastocarà la vida en la cort anglesa. Des de que vaig descobrir Downton Abbey tinc certa debilitat per la noblesa. A part, em sembla que m’he enamorat de Emma Stone.
  9. Aquaman (2018) [5,8] [5]. La trama es tristament previsible, el típic camí del heroi escollit que ha de trobar un objecte màgic per salvar el mon de la destrucció. Per suposat l’acompanya una noia que per demostrar que estem en el segle XXI també sap lluitar, però no deixa de ser l’acompanyant bufona de torn. DC també ha intentat copiar l’humor de Marvel en aquesta peli però sense cap gràcia, ho sento, s’hauran d’esforçar més. Les lluites son constants en tot el film, però en comptes d’entretenir el que fan es allargar la pel·lícula en excés, per exemple el dolent humà es tan ridícul que millor que se l’haguessin estalviat.

Toca parlar de les pelis vistes durant el juliol i l’agost. Recordeu, primer la puntuació del filmaffinity i després la meva.

  1. Spider-man lejos de casa (2019) 6,7: 7/10. Em cau bé aquest jove spider-man, i Nick Furia no arriba al nivell de Ironman però també m’agrada molt, o sigui que era fàcil que aquest peli m’acabés agradant, acció, humor, un petit gir inesperat, escenes posts crèdits interessants, una peli Marvel no de les millors però si bona.
  2. Cristal Oscuro (1982) 7,0: 4/10. Peli dirigida al públic infantil però que es suportable per un adult. Es la típica història fantàstica del escollit que ha de fer un viatge per carregar-se el mal del mon, bàsicament com el senyor dels anells però sense ser èpic i de caire més infantil malgrat que els dolents són la cosa més lletja que he vist en molt de temps i provoquen malsons als nens. Es una peli que no hauria vist mai, però el tipo de la brocha ha fet una article genial sobre la peli, el millor que he llegit en molt de temps.
  3. Land of Mine (Bajo la arena) 2015 7,1: 7/10. Un cop acabada la segona guerra mundial 2.000 presoners alemanys van ser obligats a retirar el milió i mig de mines que van quedar per les costes Daneses. No cal dir que els presoners alemanys no eren gaire ben tractats. La meitat van acabar morts o mutilats.
  4. En la casa (2012) 7,3: 7/10. Un adolescent escriu pel seu professor una història mig real mig imaginada en la qual entra en la vida de la família del seu company de classe. En cap moment saps quan de veritat hi ha en la història. Un curiosa barreja entre escriptura i cinema.
  5. Enredados (2010) 6,9: 6/10. Típica història feliç i cursi de Disney, hi ha bastants gags que son divertits, la història per altra banda no podia ser més previsible, tot i així no entenc perquè et manté atent a la pantalla, suposo que els personatges estan fets amb gràcia, amb gràcia i amb els ulls molt grossos. Les cançons son un pastel total.
  6. The Fall: El sueño de Alejandria (2006) 7,1: 5/10. Un actor de risc dels anys 20 cau del cavall i es queda paraplègic, al hospital una nena li fa companyia mentre ell li explica una història fantàstica, exageradament inversemblant i totalment surrealista de venjança. La nena intenta ser entranyable però per mi es insuportable.
  7. The Guest (2014) 5,9: 7/10. Una família acaba de perdre el seu fill soldat en la guerra de Afganistan quan els hi arriba un company tot explicant històries sobre el seu fill. The Guest es d’aquelles pel·lícules que la meitat son una cosa i a mitja pel·lícula fa un clic i canvia totalment de rotllo. La primera part millor que la segona, però la segona té la seva gràcia, més que res que no cada dia es veu el bo de Matthew Crawley (Dan Stevens) fent de dolent, no es cap espoiler es veu del primer minut que aquest noi amaga alguna cosa, el problema es saber què.
  8. Babadook (2014) 5,9: 5/10: Una dona que ha perdut el seu marit cria sola al seu fill de 7 anys, quan apareix un misteriós conte sobre una criatura anomenada Babadook, el comportament del fill cada vegada serà més estrany. Típica peli de por, tot comença normal, després passa alguna cosa rara, i després cada vegada hi ha més coses rares. A la crítica li ha agradat molt, suposo perquè la mare ho fa bé, a la gent normal no tant.
  9. Espartaco (1960) 8,0: 7/10. Espartaco es el líder dels esclaus rebel·lats, aquesta rebel·lió li anirà bé alguns patricis per millorar la seva posició política a Roma, tot a costa de moltes vides perdudes en batalles, per suposat. Té de tot aquesta peli, té acció, té discursos èpics, té traïcions, té grans batalles (sense CGI), té drama, tot un clàssic.
  10. El primer hombre (2018) 6,4: 6/10. El títol de la peli es refereix al primer home que va posar un peu a la lluna, en aquest cas, el guapo d’en Ryan Gosling. A mi m’agrada el tema de l’espai i els coets, però tot i així he trobat la pel·lícula una mica lenta, li falta una mica de gràcia, potser la part familiar em sobra una mica i en canvi amb més de detalls tècnics m’hauria agradat més.
  11. Horizonte final (1997) 5,9: 6/10. En el any 2047 una nau d’exploració va desaparèixer fa 7 anys, i ara ha arribat una senyal que indica que ha tornat, una nau de rescat anirà a investigar què ha passat a la tripulació, com podeu suposar, res de bo. M’agrada el terror espacial, però es una llàstima, si hagués tingut un desenvolupament final menys ridícul hauria estat millor, però no es pot tenir tot.

Recull de les pelis vistes durant els mesos de maig i juny. Aquesta vegada poso per comparar la nota del filmaffinity (amb decimals) al costat. Ja veieu que no he vist masses pelis aquests dos mesos.

  1. Vengadores Endgame (2019) 7,8: [8/10] Què dir sobre la culminació d’una saga de pel·lícules de Marvel que va començar fa més de 10 anys. La peli es divideix en tres parts, el drama inicial conseqüència del final de la seva predecessora, la part central en la que s’executa “el pla”, i la part d’acció final. La part central es clarament la millor, la part final es oblidada inclusió pels fans de la explosions gratuïtes, però a mi em sobra una mica, però es el què toca. La pel·lícula es força aconseguida, sobretot gràcies al humor marca Marvel, i al drama que comporta inevitablement una última entrega d’una saga. Llàstima de algunes inconsistències alhora de definir sobre el “què es pot fer i el què no es pot fer”, els que l’hagin vist ja m’entendran.
  2. Capitan America: El primer vengador (2011) 5,7: [6/10] La història de la creació del Capità Amèrica, va ajudar a lluitar contra el nazis en la segona guerra mundial, no ho sabíeu? Es història pura i dura… Per mi es de les més fluixes de Marvel, tot i així es entretinguda, per passar una tarda mirant una peli d’acció en una trama previsible i sense cap sorpresa, es de les poques de Marvel que em quedava pendent, l’havia de mirar tard o d’hora.
  3. El increible Hulk (2008) 5,7:  [6/10] La penúltima peli de Marvel estrenada que em faltava veure. Molta acció amb una història normaleta. Hulk destrossant coses ja sabeu. Es un sis bastant generós ho reconec, possiblement la pitjor de Marvel fins la data, tot i així serveix com a entreteniment lleuger.
  4. ’71 (2014) 6,6: [4/10]. Belfast any 71, la IRA i altres bandes estan convertit la ciutat en una guerra de guerrilleres, entremig un jove soldat anglès acaba perdut per allà.
  5. Mi nombre es Harry Milk (2008) 7,1: [6/10]. Activista dels drets dels homosexuals dels anys 70 aconsegueix entrar en l’ajuntament de San Francisco per lluitar per aquest col·lectiu.
  6. Knightcrawler (2014) 7,3: [6/10]. Un home sense cap ètica o moral es dedica a perseguir les desgracies de sang i fetge per gravar-les i vendre-les als canals de televisió. Si us agrada veure gent sense escrúpols en acció aquesta es la vostra pel·lícula.
  7. Deadwood: La película (2019) 6,7:  [7/10]. En el fons no es una pel·lícula, es més aviat el capítol final d’una sèrie que va acabar fa gairebé 13 anys. Es a dir, si no heu vist la sèrie no entendreu res d’aquesta pel·lícula. Pels qui l’ha vist es un final satisfactori a una història que va quedar oberta durant masses anys. No es res espectacular, però la nostàlgia de trobar els personatges d’aquest poble es impagable.

Altres pelis vistes en aquest 2019: CT3033 i CT2989

Avui toca repassar les pelis que he vist durant març i abril (al CT2989 les de gener i febrer). Son bastantes, dubto que aguanti el ritme de tantes pelis els següents dos mesos.

  1. Una pasteleria en Tokio (2015) [3/10]: Una vella ajuda a un home a fer bons dorayakis, ja està, no passa res més, en serio.
  2. Los Increibles 2 (2018) [6/10]: Cal restaurar la fe de la humanitat amb els superherois demostrant que solucionen més problemes dels que causen. Es exactament la mateixa premissa que la primera peli. Peli d’humor i acció que passa bé, però no suporto les monades del nadó.
  3. Big Hero 6 (2014) [6/10]: Un noi de 14 anys inventa uns microrobots capaços de treballar en eixam i un malvat els hi roba, amb l’ajuda d’un suau robot metge i el seus amics els haurà de recuperar. Es entretinguda, i el robot s’encarrega de la part de l’humor de manera correcte. La trama en si mateixa li falta originalitat, tant el protagonista, com els amics com els dolents son molt tòpics, l’únic bo es el robot.
  4. La balada de Buster Scruggs (2018) [7/10]: Un grup d’històries independents sobre de l’oest americà, cada una protagonitzada per un personatge pintoresc. Barreja d’humor, sang i western, estil germans Coen. Inevitablement unes agraden més que d’altres, resultat irregular però en general bastant positiu.
  5. El Reino (2018) [6/10]: Un polític acaba emportant-se totes les culpes per salvar la resta del partit, però no estarà disposat a caure sol o sigui que buscarà les proves que inculpen a tothom i aquí no es salvarà ningú. No paren de deixar anar paraulotes, parlar amb frases fetes i paraules amb evasives per evitar parlar clar en gran part dels diàlegs, serà perquè tothom ja sap perfectament de què estant parlant menys l’espectador. El tòpic de sempre, tots els polítics son uns lladres. Per cert, als 20 mimuts finals el director se li envà la castanya canviant totalment el to de la peli.
  6. Ventajas de ser un marginado (2012) [4/10]: Una altra història d’aquelles típiques americanes en les que un noi tímid s’ho passa malament al institut fins que fa amics i per suposat coneix l’amor de la seva vida. Ja sabeu que no em cauen bé els adolescents, per ells la vida es un drama constant. El més destacable (o únic?) de la peli es Emma Watson.
  7. Hereditary (2018) [2/10]: Una família amb dos fills adolescents acaba de perdre la avia, la mare de la mare, però no serà el únic membre de la família que perdran…. Filla rara, mare boja, fill traumatitzat, el pare es l’únic que sembla estar bé, potser perquè David Bryne es un tio molt centrat. No cal dir-ho però la peli es un drama, i si us espanten les aparicions i els esperits també podem dir que té terror, sobretot en el terç final que es on de veritat passen tots els despropòsits sense sentit.
  8. La Cinta Blanca (2009) [3/10]: Pel·lícula costumbrista ambientada a principis del segle XX en una comunitat alemanya, aventures i desventures dels membres de la societat amb costums tan diferents a les actuals. Resumint, avorrida com ella sola.
  9. Nebraska (2013) [4/10]: Un home gran es pensa que ha guanyat un premi d’un milió de dol·lars i l’ha d’anar a recollir a prop del seu poble natal, el seu fill l’acompanyarà en el viatge. Tragicomèdia de re-connexió entre pare i fill, no es precisament el meu tipus de pel·lícula.
  10. Missión imposible Fallout (2018) [6/10]: Resumint, Tom Cruise ha de salvar el mon. Ja sabeu, enganys, agents dobles, agents triples i molta acció.
  11. Sicario: El día del Soldado (2018) [5/10]: Els EEUU vol provocar una guerra entre cartels de la droga mexicans per tal de debilitar-los però al haver-hi masses policies corruptes morts implicats els EEUU tenen por i suspenen la operació deixant el mercenari Benicio del Toro abandonat. Millor la primera part, bastant millor.
  12. St. Vincent (2014) [5/10]: Bill Murray es un vell amargat que fa de cangur del fill de la seva veïna. Porta el fill a les carreres de cavalls, a bars, i a locals de striptease, bé, potser no es el millor cangur. Tragicomèdia àcida en diuen. La peli té algun bon moment, com per exemple veure a Noami Watts fent de prostituta, però en general pseee.
  13. The Fighter (2010) [7/10]: Mark Wahlberg es un boxejador i Christian Bale el seu germà gran que li fa d’entrenador, llàstima que aquest sigui un penjat addicte al crac. La família pot ser un total desastre però tot i així continua sent la teva família. No m’agrada la boxa, però la peli està ben feta.

Primer vaig dedicar un post anual a recollir les pel·lícules vistes, després vaig decidir que el post seria dos cops a l’any (CT2871 i CT2859), i en el 2019 he decidit que serà 6 cops al any, no patiu, el 2020 no crec que siguin 12 posts al any. A més ampliaré el post afegint una breu opinió sobre el què m’han semblat les pelis, sense fer espoilers.

  1. La muerte de Stalin (2017) [6/10] Es una parodia del què va passar a la URSS quan Stalin va morir, bàsicament que tothom volia ocupar el seu lloc traint a qui fes falta. En si  mateix la pel·lícula es divertida, i la frivolitat i facilitat amb la que es mata a la gent està bé, si el què t’agrada es l’humor molt negre. Els personatges son molt exagerats, el director ja ho volia així però a mi m’ha semblat una mica excessiu, però la peli m’ha agradat.
  2. Yo Tonya (2017) [6/10] La peli es una biografia d’una patinadora barroera dels EEUU la qual va ser acusada de conspirar per trencar al genoll a la seva competidora. La pressió del esport professional, jocs olímpics, una mare horrible, una parella pitjor, un despropòsit de vida. No es precisament una peli del meu interès però la peli està ben feta i la Margot Robbie ho fa bé, a part que es guapa, tot i que aquesta es la peli que menys afavorida apareix…
  3. Efectos Secundarios (2013) [5/10] El que comença com una pel·lícula sobre una noia depressiva, tractada pel psiquiatre Jude Law acaba amb un rebuscat conflicte a tres bandes d’enganys i girs argumentals forçats i poc creïbles..
  4. Noche de juegos (2018) [6/10] Comèdia amb bromes fàcils però entretinguda sobre una festa on es contracta una empresa per resoldre un segrest a través d’un joc de pistes. Les dosis d’humor negre son el millor de la pel·lícula. Les situacions son rebuscades però totes elles per separat tens la sensació que ja les has vist abans.
  5. The party (2017) [3/10]: Una festa que es celebra al saber que la amfitriona serà ministra de sanitat. Secrets varis surten a la llum i la celebració es torna un drama a moltes bandes amb uns personatges una mica estrafolaris. Son personatges tan excèntrics i aliens a mi que m’ha sigut impossible gaudir de la pel·lícula.
  6. Golpe de efecto (2012) [6/10]: Clint Eastwood es un observador de beisbol que s’està quedant cec i la seva filla l’ajuda a fer la seva feina, els partits serviran per arreglar una relació entre pare i filla que fa molts anys que no funciona bé. Peli previsible i tòpica però no de deixar de estar ben feta i els actors ho fan bé.
  7. Black Mirror Bandersnatch (2018) [7/10]: No es una peli exactament, però com si ho fos, jo he vist la versió de 90 minuts sense presa de decisions, suficient per mi. 1984, un jove programador vol crear un videojoc de presa de decisions el qual es basa en un llibre molt complex. La experiència el farà tornar boig pensant que algú l’està controlant, però qui el podria controlar? L’espectador de Netflix? Mal rotllo al estil Black Mirror. Anar a trossos i tirant endavant i endarrere no ajuda precisament a la fluïdesa de la història, però la idea en global m’ha agradat.
  8. La Huerfana (2009) [6/10]: Una nena de 9 anys es adoptada per una família que ja té un nen de 11 i una nena de 7, aviat descobriran que Ester es una geni del mal, si amb només 9 anys. Es veu a venir cap a on va la peli, diria que ja havia vist alguna peli així. Es el malson de qualsevol mare, els pare en canvi, com que es idiota no s’adona de res. Exceptuant el detall sobre el perquè de la nena es així, la evolució de la pel·lícula es molt previsible, però no deixa de ser curiós com la situació va escalant mica en mica.
  9. Ant-man y la avispa (2018) [6/10] : Per ser una peli de Marvel es fluixeta, però com totes les pelis de Marvel està plena d’acció, humor i es entretinguda. Paul Rud (ant-man) cau bé, però no té el carisma i la èpica d’altres herois de la franquícia.
  10. Romeo y julieta (1996) [7/10]: Actualitzada versió del clàssic de Shakespeare ambientat a finals del segle XX on les families rivals dels Capuleto i Montesco son clans mafiosos. Els diàlegs fan servir la prosa de Shakespeare que fa un contrast curiós amb el temps moderns de cotxes i pistoles.
  11. Se7en (1996) [9/10] : Vista per segona vegada. Clàssic thriller policíac de assassins en sèrie, va iniciar un estil a l’hora de fer les pel·lícules d’aquest gènere. Tres actors de primera línia, un dels quals no surt en els títols de crèdit inicials ja que el guarden pel final. Final perfecte. Se7en, aquella pel·lícula que sempre plou menys el últim dia que no hi ha ni un núvol.

Avui toca repassar les pelis que he vist en la segona meitat del 2018, si voleu veure les de la primera meitat us remeto al CT2871

27 pel·lícules que sumades a les 30 vistes en la primera meitat del any sumen 57, l’any  que menys pelis he vist des de que faig aquesta llista., 9 menys que el 2017, 8 menys que el 2016, i pràcticament la meitat que les vistes en el 2015. Nota mitjana de les pelis vistes aquest any 5,89.

Recordeu com vaig convertir el post bianual (bianual dos cops a l’any, biennal cada dos anys) dels llibres llegits en anual degut a la davallada del meu ritme lector? Doncs aquest any la davallada també ha sigut en les sèries, per tan en comptes de fer dos posts a l’any amb les sèries vistes en faré només un. Per compensar, convertiré el meu post anual de les pelis vistes (2017, 2016, 2015) en un post bianual.

En total 30 pel·lícules vistes la primera meitat de l’any si segueixo al mateix ritme sortiran 60 pel·lícules, es a dir sobre la mitjana dels últims dos anys (65 al 2017, 64 al 2016) però lluny de les 109 del 2015. La mitjana de nota ha quedat una mica baixa 5,5.

Acabem la setmana dels curts amb… no ho diríeu mai… amb cinc curts més!

Alarma

Vampire Bash

Prenent apunts

Pàrquing

“R’ha”,

5 curts per la curtisetmana (un nom horrible, ho sé).

Tronc o cocodril?

L’error

Què ha passat?

Els reis mags

Canviar el mon

5 curts més per un dimarts tan llarg com qualsevol altre

Història d’un peix

Hannah

The Gift

Error 0036

Un dia tranquil al parc amb els nens

Avui dedico la setmana als curts, als curts cinematogràfics em refereixo.

“Sal del armario”

La màquina de copiar pernils

Dia a la platja

036

Loop