Archive for the ‘Futurama / Simpsons’ Category

Òbviament no estic dient que m’agradin els Simpson actuals, em refereixo als Simpson clàssics, els que són anteriors a la temporada 12. Avui he saquejat el CT323 per tal de fer el post vintage d’avui.

Mr Burns: Y este debe ser… Brut
Bart: Bart
Homer: No le corrijas Brut!

Krusty: ¡Hey, chicos! ¿A quien quereis?
Audiencia: ¡A Krusty!
Krusty: ¿Y cuanto me quereis?
Audiencia: ¡Muchíssimo!
Krusty: ¿Qué haríasis si yo dejare de salir en la tele?
Audiencia:¡Nos suicidiaríamos!

Toshiro: Señor Simpson-san, iré al grano de arroz. Tenemos razones para creer que ha comido usted… veneno. No asustarse, detrás de carta, plano de camino al hospital.

Faith: Lisa, soy Faith Crowley, redactora de patriostimo del Reading Digest.
Homer: ¡Oh, me encanta su revista! Y la sección de “Cómo mejorar su facilidad de palabra” la encuentro muy, muy, muy… eso.

Marge: Cuanto se tarda en entregar una pizza?
El camión con el rótulo “Entrega de pizzas”, un radar y una antena se marcha y momentos después llega un camion con un rotulo que dice “Flowers By Irene” con la primera letra de cada palabra muy muy grande.

Marge: Debemos renunciar a cualquier clase de lujo.
Homer: Por ejemplo, no pasamos la vida vacunando a Maggie contra cosas que ni siquiera tiene.
Marge: Yo estaba pensando que podriamos ahorrar en cerveza.
Homer: Eso no va a ninguna parte.

Fritz: ¡Oh, gracias! No hablo correctamente, pero debo decir que su cerveza es … como se dice, repugnante. ¿Lo he dicho bien? Quiero decir que solo un cerdo la beberia.

Señor Burns: Mírelo, atiborrándose a rosquillas durante su jornada. Pero siga, siga atiborrándose. No sabe que se acerca lentamente a la rosquilla envenenada (risa maligna). Porque hay una envenenada… ¿verdad, Smithers?
Smithers: Hmmm. No señor, lo discutí con nuestros abogados y la consideran asesinato.
Señor Burns: ¡Maldita sea su estampa!

Trabajadora de la agencia: ¿Y qe motivos le impulsan a solicitar un hermano pequeño?
Cerebro de Homer: ¡No digas venganza! ¡No digas venganza!
Homer: Eh… ¡venganza!
Cerebro de Homer: ¡Anda y vete a la porra!
(La trabajadora pone una X en la casilla de venganza. Hay otras casillas como: rencor, malicia, aburrimiento, provecho…)

Agente del CRN: Aún no sé como se provocó la fusión. No habia material nuclear en la unidad.
Señor Burns: ¡Bueno está bién! Hablemos de sobornos… ¡Vean! Pueden elegir entre la lavadora o la secadora que les muestra el atractivo Smithers, o pueden cambiar ambas cosas por lo que hay en esta caja.
Agente del CRN: ¡La caja! ¡La caja!

(Burns y Smithers ven a Homer charlando con Flanders que es el Demonio a través de la cámara de seguridad)
Burns: ¿Quién es ese de patas de cabra? Me gusta el corte de su capa.
Smithers: El Principe de las Sombras. Lo tiene citado a las 11.

(Homer lloriqueando)
Mindy: ¿Qué te sucede?
Homer: Que vamos a hacer el amor…
Mindy: Oh bueno… no hay por que hacerlo
Homer: Sí, hay que hacerlo. Me lo dijo la galleta del postre
Mindy: Los postres no siempre tiene razón
Homer: ¡Pero són tan dulces!

BCPP: McABeu, Eva

Anuncis

La crítica de la temporada 25 dels Simpson la poso en format llista que sembla que passa més bé en temps d’immediatesa que vivim:

  • La temporada 25 comença amb un capítol paròdia de Homeland, per tan si no heu vist la primera temporada de Homeland no entendreu gran cosa del capítol, per contra si l’heu vist el capítol té certa gràcia, especialment si no et cau bé la sonada de la Carrie.
  • Com a curiositat, en el capítol 4 apareix un personatge espanyol que es diu Eduardo Barcelona, i es de Barcelona, el capítol en si es força fluix, com la majoria de capítols de la temporada.
  • Haig de reconèixer que la presentació nadalenca del capítol 8 està molt bé, llàstima no poder dir el mateix de la resta del capítol.
  • El capítol 11 es bastant acceptable.
  • El capítol 16 es un altre dels capítols que es salven, en ell podem veure el mundial de Brasil, on tot està ple de corrupció, suborns, faltes simulades, comentaristes exagerats, etc.
  • El capítol 18 del futur està prou bé.
  • El capítol 19 no està bé, però si el seu final a lo Modern Family i l’anunci final.
  • El millor capítol de la temporada es el 20, on els Simpson estan fets de Lego, i l’argument es sorprentment original.
  • El últim capítol no té res especial, però com a mínim no es dolent.
  • Sense dubte lo millor d’aquesta temporada són els opening dels capítols, des de l’especial de Nadal, el Hobbit, Minecraft, i un llarg original etcètera.

Nota temporada 25: 5/10
Com que potser us heu quedat amb ganes de mes us enganxo un foto amb varis cartells que apareixen en la sèrie durant les primeres temporades (demano disculpes per algunes de les traduccions)
cr_797256_ingenio

Us agraden els Simpsons? A mi també! A veure si també us agrada el post d’avui ^^

Han fet un ninot de la boja dels gats dels Simpsons!

Connectat en la wifi del senyor Burns, qualitat de senyal?

Per fi algú ha inventat la pistola per maquillar-te!

Ned Flanders versió Dexter

Els gags del sofà dels especials de Halloween

Gag del sofà by Guillermo del Toro

Gag del sofà estil Hobbit

En el CT1288 us vaig parlar dels 25 millors capítols dels Simpson, no són els que més m’agraden a mi, són simplement els millors, que coincideixin es només una casualitat. Avui vull fer el mateix amb una altra sèrie que està pràcticament al mateix nivell: Futurama

  1. 4×07 – Ladrido jurásico: El capítol més emotiu de la història de Futurama no té com a protagonistes la parella Fry / Leela sinó un gos petaner.
  2. 6×07 El impuntual Philip J. Fry: No podia faltar en aquesta llista un capítol de viatges en el temps (encara que només siguin viatges cap al futur)
  3. 7×26 Meanwhile: Es el quart i definitiu (i emotiu) capítol final de sèrie. El professor inventa un botó que permet viatjar 10 segons en el passat.
  4. 3×04 La suerte del frylandés: La rivalitat entre Fry i el seu germà es el conductor de la trama que ens farà saltar entre el segle XXI i el XXXI
  5. 3×19 Bien está lo que está Roswell Aquest capítol li dona una volta a la paradoxa de l’avi provocada pels viatges en el temps cap al passat quan els personatges de Futurama protagonitzen l’incident de Roswell.
  6. 1×02 La serie ha aterrizado: La primera missió de Planet Express será una rutinària entrega d’un paquet a la Lluna però per Fry serà tot una aventura. Somos balleneros llevamos arpones pero como en la luna no hay ballenas cantamos canciones…
  7. 3×01 Amazonas con ganas: Mític capítol en que Fry, Zapp Brannigan i Kif van a parar en un planeta de amazones gegants i son condemnats a “muerte por kiki”.
  8. 1×01 Piloto espacial 3000: Capítol pilot on Fry abandona la seva patètica vida de repartidor del segle XXI i es converteix en un afortunat repartidor en el segle XXXI.
  9. 7×24 Asesinato en el Planet Express:Un extraterrestre capaç de canviar el seu aspecte per assemblar-se a qualsevol persona assassina als protagonistes un a un al estil d’una novel·la de misteri
  10. 4×10 El porqué de Fry: Capítol en el que descobrim que Mordisquitos no es l’animalet innocent que ens pensem i de pas Fry salva l’univers d’una raça de super-cervells.
  11. 2×14 Un Problema Poppler: Fry i Leela es dediquen a comerciar un deliciós menjar conegut com Poppler fins que descobreixen què són en realitat.
  12. 2×16 Antología del Interés: Es un capítol equivalent dels especials de Halloween dels Simpson on hi ha tres capítols: Bender de 150 metres, Leela la assessina i Què hagués passat si en Fry no hagués estat criogenitzat
  13. 1×13 Fry y la fábrica de Slurm: Fry guanya un premi per visitar la fàbrica de Slurm i descobrirà el terrible secret que s’amaga sota tan adictiu producte.
  14. 2×17 Cuento de Navidad: En el segle XXXI el Pare Noel es un robot assassí que mata a tothom que no s’hagi portat bé
  15. 1×04 Obras de amor perdidas en el espacio: Capítol on coneixem en Zapp Brannigan i la Leela troba en Mordisquitos.
  16. 1×06 Unos valiosos pececitos: Gràcies als interessos generats en 1.000 anys en Fry es torna ric i compra entre d’altres coses una llauna d’anxoves
  17. 1×03 Yo, compañero de piso: Fry ha de buscar un pis ja que el pis d’en Bender es molt petit (de fet es un armari)
  18. 6×26 Reencarnaciób: Capítol amb tres històries i tres estils diferents d’animació: Blanc i negre, 8 bits i anime.
  19. 4×18 Las manos del diablo son juguetes ociosos: Fry fa un pacte amb el diable per tocar bé un instrument. Aquest es el capítol final amb el qual la sèrie va quedar cancel·lada per primera vegada, amb emotiu desenllaç.
  20. 4×12 La picadura: Emotiu capítol en el que Fry es mor (?!)
  21. 3×02 Parásitos perdidos: Uns paràsits molt constructius envaeixen l’organisme d’en Fry i el seus amics l’hauran de salvar a l’estil Viaje Alucinante
  22. 4×15 La paracaja de Farnsworth: Dins d’una caixa hi ha un univers alternatiu on les coses han canviat lleugerament
  23. 3×20 Un dios entre nosotros: En Bender es converteix en el Deu d’una raça extraterrestre microscòpica
  24. 6×06 Inspección letal: En Bender indaga sobre el seu passat a Mèxic i el misteriós motiu pel qual li falta una memòria auxiliar.
  25. 1×05 Temor a un Planeta Robot: Han d’entregar un paquet en un planeta habitat per robots que odien els humans

La temporada 14 de Family Guy comença molt fort, comença amb un crossover de doble durada amb els Simpson, on els Griffin se’n van a Springfield (no deixen dir de quin estat), amb tots els seus edificis característics, l’ajuntament, el krusty burguer, el cine azteca, la botiga de còmics, la central nuclear, el bar de Moe, bé, són un munt i tots els coneixeu. “Sobretot no bebeu aigua, aquí tothom té hepatitis”. Es com un capítol dels Simpson però amb tòpics i amb humor més dur. Sobre els altres capítols, bé, el segon normalet, el tercer pitjor, el quart i cinquè acceptables, el sisè lleugerament millor. El seté l’he perdut i m’ha fet mandra de buscar-lo de nou i no l’he vist. El vuitè, el novè, el desè, onzè, dotze, tretzè i catorzè qualitat estàndard. Bé, m’he, tots els que queden fins al 18 podríem dir que són qualitat estàndard.

Lo del crossover amb els Simpson no era broma.

Lo del crossover amb els Simpson no era broma.

En general podem dir que comença a notar-se la fatiga de la sèrie ja que amb la broma porta 14 temporades (s’està emetent la quinzena, però als EEUU es compta com la catorze perquè al nostre país la temporada quatre amb els seus 30 capítols es va dividir en dos temporades), això són uns 300 capítols, per tan es normal que els comencem a trobar repetitius i ja no tinguin la gràcia del principi, podríem dir que es un espècie d’efecte Simpson però no tan exagerat, ja que amb els Simpson, el efecte Simpson se li ha sumat l’efecte Guions de Merda, que a Family Guy no li passa.

Nota 14: 6/10

BCPP: Ricard

Temporada 24 dels Simpson. Calia? No, de fet la última que calia era la 11 o sigui que imagineu la de capítols que no calien… Primer capítol: Viatge a Nova York que només serveix per trepitjar la memòria del mític primer viatge a Nova York de la família un dels capítols més memorables de la sèrie. El segon es el capítol de Halloween, el qual té una bona introducció amb la destrucció del mon prevista pels Mayes. En canvi la primera història sobre un forat negre es fluixa fluix. la segona, la paròdia de paranormal Activity també es fluixa. La tercera tot i haver viatges en el temps és gairebé tan fluixa com la segona. El capítol tres comença amb una ben pensada referència al primer grafisme de la família Simpson. Després meeeh. Quatre i cinc es deixen veure, els sis fins hi tot podem dir que està bé tot i que li calen uns minuts finals per omplir el metratge amb una història surrealista amb anuncis. El set està bé per què se’n fot dels hipsters dels collons. El vuit és una història del passat que està ben explicada i fins hi tot es una mica emotiva. El nou no el recordo. El 10 i el 11 son fluixos. 12 i 13 no he pres nota. El 14 comença amb un Harlem Shake, a part d’això el capítol es dolent amb ganes. El 15 es acceptable. El 16 no es dolent. El 17 comença amb un bon homenatge a Breaking Bad, després el capítol no té res d’especial. Del 18 i del 19 no es pot salvar pràcticament res. El 20 té una bona seqüència del sofà amb ninos animats, també té el detall d’avisar sobre l’aparició de Justin Bieber i això s’agraeix, a part d’això el capítol es força estàndard. El 21 normal i el 22 i últim també es normal

Podríem resumir la trajectòria del Simpson de la següent manera:
– Temporada 1: 7/10
– Temporada 2: 9/10
– Temporades 3 a 9: 10/10
– Temporades 10 a 11: 8/10
– Temporades 12 a 14: 5/10
– Temporades 15 a 21: 3/10
– Temporades 22 a 24: 5/10

– Arreglarás el grifo que gotea?
– Por tercera vez en lo que va de año: Ahora voy!

Moe i el detector de mentires (no es de la temporada 24 però mola)

Pongalo en H! (tampoc es la temporada 24 però a mi em fa molta gràcia)

Futurama, autoparodiant-se des de 1999 ^^

clic per ampliar

En el títol em refereixo a la setena temporada de Futurama no pas a la setena versió de Futurama, tot i que tenint en compte les vegades que han cancel·lat la sèrie i l’han tornat a emetre potser si que seria gairebé la setena versió. La setena no, però si que han cancel·lat la sèrie 3 vegades. En teoria aquesta vegada si que s’acaba definitivament la sèrie amb aquesta temporada, però amb Futurama mai se sap.

Mirat fredament setena temporada de Futurama no es gran cosa, es una mica simpsonitzada, vull dir que pateix l’efecte Simpson, es nota el desgast dels anys i això que només porta set temporades. A diferència dels Simpson, Futurama encara es deixa veure bé, uns capítols més que d’altres. Per exemple el capítol 12 seria dels que no es deixa veure, igual que el 17. Per contra, el capítol 13 amb el seu format documental es dels que si. Igual que el capítol 14 amb la seva cinta de Moebius i el seu rotllo amb les dimensions especials també mola. En general les trames no son gran cosa, però hi ha forces gags pel mig que estan posats amb gràcia.

Capítol 22: Apareix la empresa MumSanto (us sona? xD). Que com que fa experiments genètics que serien il•legals a la Terra els fa voltant sobre la terra amb una nau gegant, té lògica, no? El capítol ens ensenya que jugar amb la genètica es dolent, encara que sigui amb finalitats tan malvades com abaratir la producció alimentaria en tot el mon…

Que no us enganyi el títol del capítol 23 “juego de tonos” no té res a veure amb “juego de tronos”, per mi va ser una decepció tot i que el capítol no està malament. El 24 es un bon capítol, no puc dir el mateix del 25. El capítol 26 comença prometent, sabeu que al inici de l’opening, sota de les lletres de Futurama sempre posa una frase, no? Doncs en la de l’últim capítol en comptes de posar una frase emotiva perquè es l’últim capítol, posa: ” Venjeu-nos!”. El capítol ens porta la Lluna, que com els fans recordaran va ser el lloc on van fer la primera entrega, llavors el capítol comença a jugar amb el espai temps de la manera que només Futurama pot fer i fi!

[un èssers li diuen al Bender]
– Eres el heroe más legendario de la tierra!
– Que te zurzan Gilgamesh!
[arriben els altres]
– Oh! Bender, estás vivo! Alabado sea Gilgamesh!

Nota temporada: 7/10
Nota sèrie: 8/10