Archive for the ‘Humor’ Category

Diuen les males llengües que quan no se què publicar faig un post de bromes de càmeres ocultes. Totalment falç! Jo no ho faria mai! El que si faria es un post amb càmeres ocultes divertides ;D

La foto

Tele en 3D

Nivellant una estanteria

Cotxe de policia

Ascensor

El mag

Em sembla que algun dia ja us havia parlat del bloc de Mi mesa coeja. I tant que si, els casos 998, 852, 614 i alguna altre que segur que em deixo.
Concretament avui recomanaré els posts del tipus “10 cosas que” i com exemple aquests tres:

10 coses que no has dir-li a un home quan t’ensenya la foto del seu fill

1. Ajá.
2. Demasiado joven para ti, ¿no crees?
3. ¡¡Madre de Dios!!
4. ¿Qué le das de comer, vacas enteras?
5. ¿Es…? O sea, quiero decir… ¿Es… normal?
6. Vaya, ese día te la follaste sin ganas, ¿eh?
7. ¿La foto es para mí o…?
8. Bueno, para el campo te vale.
9. No sé nada de niños, pero, ¿ese bulto qué implica?
10. Se parece a tu hermano.

10 raons per no obrir les fosses comunes

1. El olor.
2. Las obras reducirán los arcenes, con el consiguiente peligro para los peatones y los ciclistas.
3. Alteración del ambiente natural de los gusanos, con consecuencias impredecibles para esta especie.
4. Hay gente que igual no quiere que la saquen de las fosas, ¿se les ha consultado algo a ellos?
5. El terreno libre de cadáveres será inmediatamente recalificado para que hagan dinero los de siempre.
6. La cremación de todos esos cadáveres liberará muchísimo CO2, lo cual es malísimo para el medioambiente.
7. La ubicación de las fosas no está documentada, por lo que alguno puede tomarse la justicia por su mano y hacerse una avería cavando justo encima de los cables de la luz.
8. Algunas fosas pueden encontrarse debajo de carreteras, y lo que no puede ser es que tengamos que desviar el tráfico pudiendo desviar la Historia.
9. El riesgo de la pérdida de perspectiva: se empieza abriendo fosas comunes y se acaba diciendo que un bando era bueno y el otro malo.
10. No ha pasado el tiempo suficiente. Todo el mundo sabe que la justicia no debe aplicarse hasta pasadas, al menos, 10 generaciones. Por aquello de no reabrir viejas heridas.

Decàleg per a la igualtat entre homes i dones

1. Todos los varones tendrán la obligación de “estar raros” al menos una vez al mes sin necesidad de conocer las causas. Si una mujer insistiera en conocer el motivo de su estado, el varón deberá responder: “Ay, no sé, déjame”.
2. Todo varón deberá estar destemplado al menos una vez al día.
3. Todo varón estará obligado a negarse a tener sexo sin causa aparente de cuando en cuando.
4. Todo varón deberá admitir que otro varón es guapo cuando así lo considere, pero a cambio dirá: “eso sí, vaya pantalón más feo que lleva”.
5. Todo varón necesitará llorar de vez en cuando para desahogarse, sin que haya un motivo concreto para ello.
6. Toda mujer estará obligada a saber leer un mapa sin girarlo y todo varón deberá aprender a doblarlo.
7. Todos los varones deberán aceptar que una relación sexual no debe acabar necesariamente en orgasmo, y toda mujer deberá comprender que, si no te corres, no has acabado.
8. Toda mujer se sentirá sexualmente atraída por el 90 por ciento de los varones, salvo que esté borracha, en cuyo caso se tirará cualquier cosa y se arrepentirá por la mañana.
9. Todo varón se depilará las ingles cada 15 días para sentirse más seguro de sí mismo.
10. Todos los hombres y mujeres tendrán las mismas oportunidades en el ámbito laboral, lo que provocará que los hombres empiecen a ir a las entrevistas de trabajo con escotes y minifaldas.

Avui toca refregit del CT856. Com que youtube sempre em censura els vídeos vaig optar per posar les transcripcions en comptes de les imatges, està en castellà perquè tothom va veure originalment Friends al canal Plus+.

ENFERMERA: Sr. Bing,aqui tiene, entre en esa habitación y deposite su muestra en este recipiente
CHANDLER: Depositar mi muestra? Tengo que llamar a un 906 para que me hablen asi

[Escena: Central Perk, todos están allí menos Ross que acaba de entrar, justo cuando Joey a dejado un póster sobre la mesa.]
Ross: Hola, ¿Que estáis mirando?
Joey: ¡Es un póster de mi peli sobre la primera guerra mundial! ¡Fíjate!
Ross: ¿Si? ¡Caray! ¡Parece súper violenta!
Joey: ¡Si! ¡Lo sé! ¡Estaré próximamente en un cine del barrio en Dolby DHX!¡No soy apto para niños!
Ross: ¡Tío, estoy ansioso por verla!
Joey: ¡Si, si! ¡Ya esta generando rumores de Oscar!
Phoebe: ¡Los empecé yo!
Joey: ¡Creía que había sido yo!… ¡Ah, oye por cierto, acabo de hablar con mi agente! ¡El estreno es la semana que viene y estáis invitados todos!
Monica: ¿Iremos en limusina?
Joey: ¡Claro! ¿Por que no?
Monica: ¡Me encanta ir en limosina cuando no muerdo a nadie!
Rachel: Es evidente que yo no podré ir. Para los que no habéis echado un vistazo al calendario, ¡Hoy salgo de cuentas!
Chandler: Oh.
Rachel: No quiero dejar escapar esta oportunidad para daros las gracias por lo fantásticos que habéis sido conmigo. No podría haberlo hecho sin vosotros. ¡Y me han encantado los últimos nueve meses! Y aunque tengo ganas de que llegue la siguiente fase. Voy ha echar de menos estar embarazada.
[Corte al siguiente día. Central Perk. Rachel entra.]
Rachel: Así es, seguimos sin bebé. ¡Venga tíos, hacedme un huequecito!
(Ross se levanta de un sofá.)
Ross: Oh, cariño, creo que estarás mas cómoda aquí.
Rachel: (rabiosa) Tu… Como si no hubieses hecho ya suficiente.
Ross: Oye, imagino lo deprimida que estas. Y ójala pudiera hacer algo. Como convertirme en un caballito de mar. (Rachel le echa una mirada de odio.) Por que los caballitos de mares, es el macho… el que tiene los bebés. (Otra mirada de odio aún mayor.) Y además, estaría bien lejos, en el mar.
(Vuelve a sentarse. Joey, Monica y Chandler se mueven hacia un lado y Rachel se sienta)
Rachel: Oh, jo, nunca he estado tan incomoda en toda mi vida.
Phoebe: Si, lo sé. Lo he vivido, me acuerdo de que hacia el final…
Rachel: Oye, Phoebe, es una historia genial. ¿Podrías contarla mientras me pides un té helado? (Phoebe va a la barra.) Ooh… ¡Oh, Dios, sal ya!¡FUERA, FUERA, FUERA DE AHÍ!
Chandler: (mira a ambos lados.) Vámonos.
(Todos se levantan y se van excepto Rachel.)

[Cabia la posibilidad de que el padre del bebé que adoptarian Monica y Chandler estuviera en la carcel]
Monica: le acusaron injustamente de algo?
ERICA: no, mató a su padre con una pala, pero aparte de eso es un tio genial.
CHANDLER: seguro que su padre no esta de acuerdo
[Chandler no puede dormir pensando en el padre del bebé que va a adoptar]
MONICA: vale, pero no sabemos que sea el, podria ser el futbolista.
CHANDLER: somos nososotros, claro que es el asesino de la pala

[Escena: Habitación semi-privada. Chandler y Monica entran.]
Monica: Hola.
Ross: ¿Que hay?
Chandler: Hola.
Rachel: (exhausta) Hola.
Monica: No puedo creer que este tardando tanto. ¿Como te encuentras?
Rachel: Ya ves. ¿Sabes esa sensación de cuando intentas sacar un San Bernardo por el culo?
Chandler: Tengo una duda. He oído – (Ross corre la cortina y nos revela a Janice acostada en la otra cama.) Madre de Dios, es verdad.
Janice: ¡Chandler… Bing!
Chandler: ¡J-Janice!
Ross: No es solo Janice. Janice de parto. Con contracciones y todo lo demás.
Janice: Oh, creo que será fácil. Tengo una pelvis muy ancha. ¿Te acuerdas, Chandler? (Ella se ríe.)
Chandler: Janice, ni si quiera sabia que estuvieras embarazada. ¿Quién es el pobre humano al que le robaste la esencia?
Janice: Eres tu. Es tuyo. (Señalándose a la barriga.)
Chandler: ¡¿Que?!
Janice: ¡Ah, mira que nervioso se pone!¡Hace años que no nos enrollamos!(Y vuelve a reírse.)

(Ross sale al balcón)
ROSS: Hola.
JOEY: Hola!
CHANDLER: Hola!
ROSS: ….Tengo que irme a China.
JOEY: El país?
ROSS: No, no, es a un montón de platos de porcelana que tiene mi madre. Saben quien es Carl?
CHANDLER: Veamos… Alvin… Simon… Theodore…. no. (De Alvin y las ardillas)
ROSS: Pues Rachel se ha ido de copas con el.
JOEY: Oh no! Como ha hecho eso cuando nunca ha mostrado interés por ti?!?
CHANDLER: Olvídate de ella.
JOEY: Tiene razón. Por favor… sigue adelante. Ve a China. Come comida china.
CHANDLER: Allí lo llaman simplemente comida.
ROSS: Sí… Supongo Yo… yo no lo sé… esta bien pero dale esto de mi parte quieres? (Le da a Chandler un regalo para Rachel)
JOEY: Escucha colega… sólo lo hacemos por tu bien.
ROSS: Lo sé.
JOEY: Escucha colega… sólo lo hacemos por tu bien, queremos que seas feliz y ya se que me he tomado un par de cervezas pero… te quiero tío. (Joey da a Ross un abrazo)
CHANDLER: Yo como aun estoy con la primera… Sólo creo que eres simpático.

[Escena: Apartamento de Monica y Rachel. Monica y Phoebe preparan una barbacoa para el cumpleaños de Rachel.]
MONICA: Bien tenemos la ensalada de col y los bollos…
PHOEBE: Y tenemos la carne triturada de vaca y pavo… anteriormente muy monos.
(Chandler y Joey entran con carbón.)
CHANDLER: (Con voz ronca) Hombres ya estar aquí.
JOEY: Nosotros hacer fuego. Asar carne.
CHANDLER: Luego apagar fuego meando. No volver a ser invitados.
MONICA Y PHOEBE: Muy bonito!
MONICA: Joey.. .ha llamado Melanie, llegará tarde.
JOEY: Oh, bien.
PHOEBE: Bueno que tal les va? Se esta convirtiendo en alguien especial?
JOEY: No lo sé… es bastante genial.
MONICA: Sí? Que opina de tu pequeño proyecto de ciencia?
JOEY: Crees que le diría a una chica que también salgo con un vasito?
MONICA: Creo que tienes razón.
JOEY: Bueno lo complicado es que tiene muchas ganas de hacer el amor conmigo.
CHANDLER: Zorra loca.
JOEY: Sí, y aún me queda una semana de programa y según las normas si quiero cobrar no se me permite realizar… ningún experimento personal… sabes lo que quiero decir?
MONICA: Joey… siempre sabemos que quieres decir.

Sense que vingui al cas, avui acudits de corea de Nord:

Coreà 1: Hi ha una nova central elèctrica en Hamheung-si.
Coreà 2: No. Acabo de tornar d’allà i no he vist cap central elèctrica.
Coreà 1: Hi ha una nova fàbrica de productes químics en Kimjeongsuk-gun.
Coreà 2: Vaig estar allà fa una setmana, però no vaig veure cap fàbrica.
Coreà 1: Camarada! Si us plau, deixa de donar voltes i llegeix el diari de tan en tan!

Kim Jong-Un visita una granja comunal i al veure el bon estat en el que estan els porcs, es fa una foto amb ells. El diari “Rodong Shinmun” ha de publicar la foto i el seu editor se les veu i se les desitja per escriure el peu de foto. “El Camarada Kim Jong-Un amb uns porcs… ¡No! Uns porcs amb el camarada Kim Jong-Un… ¡Tampoc!”
Finalment la foto va publicada amb el següent peu de foto: “El Camarada Kim Jong-Un es el tercer per la esquerra.”

Un pesquer nord-coreà es perd enmig d’una tempesta gegantina. Tots en el vaixell estan convençuts que moriran. El radiotelegrafista els diu que no pateixin, que aviat arribarà una llanxa de la policia per rescatar-los. Li pregunten que per què pensa que la policia correria el risc de sortir al mar amb aquest temporal. “Molt senzill”, respon, “quan vaig enviar els SOS, al final de cadascun vaig afegir:” Kim Jong-Un és un fill de puta”. Segur que ve la policia a buscar-nos.

Per compensar, ara uns acudits “normals”

Un bioquímic i la seva dona tenen bessons.
A un el bategen.
L’altre el deixen com a control.

– Aquesta nit t’ho faré al estil Jedi.
– Ah si?! I com es això?
– Per la força…

Sona el telèfon
– Hola, bones te un minut per explicar-li alguna cosa sobre Greenpeace?
– Val però rapidet que tinc un linx al forn

Enllaçant amb la història del post anterior; tres oficials que havien vist l’acte de Nicolàs salvant els tres legionaris innocents van arribar després d’un llarg viatge de 800 quilòmetres a Constantinobla, que es on vivia l’emperador Constantino, quina casualitat, no? Es com si jo visqués a Ponslandia. Per la gelosia d’un prefecte anomenat Aflabio, aquest va convèncer a l’emperador que s’havien d’executar. Podria aprofundir en els detalls del complot del prefecte, però com que el que ens interessa a nosaltres es la història del nostre superheroi Nicolàs, ho passaré per alt.

Durant el que seria la última nit d’aquells tres oficials van recordar-se del bisbe de Myra i van resar a Déu per què enviés al Nicolàs a ajudar-los. Però Nicolàs estava a més de 800 quilòmetres, i en aquell temps no hi ha vols comercials ni trens d’alta velocitat, així doncs va recorre al truc de l’aparició nocturna. L’emperador es va sobresaltar al veure l’aparició d’en Nicolàs al costat del seu llit però tampoc massa, perquè en aquells temps les aparicions eren rares, però tampoc eren una cosa descabellada. El fantasma d’en Nicolàs va dir que aquells tres oficials eren innocents i que si no volia rebre un càstig diví ja els estava deixant anar perquè sinó les tortures més horribles que es pogués imaginar serien un passeig de primavera al costat del què realment li passaria. Com que ningú rivalitza amb l’església catòlica a l’hora de fer amenaces acollonidores l’emperador va dir que sí, que els alliberaria. Ja que la seva aparició estava per la zona va aprofitar per visitar al precepte Aflabio i dir-li que ell sabia quan algú havia estat bo i quan havia estat dolent, i ell havia estat dolent, però que molt i molt dolent i que si us plau no ho tornés a fer. Al matí següent l’emperador va cancel·lar l’execució i els oficials agraïts van anar a Myra a agrair en persona a Nicolàs la seva aparició. No hi ha cap vídeo ni fotos de la cara què va posar Nicolàs al rebre els agraïments, una llàstima.

Última història d’en Nicolàs superstar. Estem en el segle IX. Havia passat molt de temps des de que en Nicolàs havia finat, però la mort no es cap impediment perquè super Nicolàs deixi de fer miracles. A Myra hi havia un nen anomenat Basilio. Quins pares son tan cruels com per posar Basilio al seu fill? Uns mals pares, sense dubte. El poble estava celebrant la vigília de la festa de Sant Nicolàs, perquè algú que ha protagonitzat tants miracles com en Nicolàs es mereix una bona festa anual i la gent de Myra sabien honrar les festes com cal. Justament en aquest dia van arribar uns pirates de l’illa de Creta, es a dir, uns pirates cretencs (que no cretins!). Per qui vagi una mica fluix sobre la història del segle IX us informaré que a la illa de Creta estava habitada per andalusos, però no d’aquells que saludaven amb un “¿Cómo ehta’, quillo?” sinó amb un “as-salamu alaykum”.

Els pirates cretencs eren més de l'estil de l'esquerra.

Els pirates cretencs eren més de l’estil de l’esquerra.

Els pirates van saquejar la església de Sant Nicolàs que no era precisament austera, i els pirates no van fer cap lleig i s’ho van emportar tot fins hi tot el contingut dels cendrers. També van segrestar en Basilio per convertir-lo en un esclau. Sort que aquestes coses ja no passen, en el primer mon vull dir. Recordeu la segona temporada de joc de trons? La sèrie em refereixo, perquè això que explicaré a continuació no em sona que passi en el llibre. Recordeu quan Tywin agafa l’Arya com a copera personal? Doncs amb en Basilio passa el mateix convertint-se en coper de l’emir de Creta. Al cap d’un any la mare d’en Basilio continua afligida per la pèrdua del seu fillet i en comptes de celebrar Sant Nicolàs com la resta de Myresos, es a dir, buidant les reserves d’alcohol dels bars, va resar a Déu perquè el seu fill estigués bé. Tot i portar bastants segles mort, l’esperit de Sant Nicolàs estava ben alerta. Va baixar a la terra i va protagonitza una de les ja famoses aparicions, aquest cop davant d’en Basilio que portava una copa d’or cap a l’emir. En Nicolàs li va dir al nano “Donam la ma si vols viure”. El nen no s’ho va pensar dos vegades, li va donar la ma i es va materialitzar a casa dels seus pares amb la copa d’or a la ma i tot. Van vendre la copa per eBay i així la família va viure sense privacions. Un triomf més a la llarga llista d’èxits d’en Nicolàs.

Ja està! Dono per acabada aquesta saga de posts sobre la història de Sant Nicolàs. Us han agradat les històries o han sigut un rotllo? Podeu ser sincers, prometo que no hi haurà represàlies per part meva. De l’ahse ja sabeu que no en responc.

BCPP: Roselles

Continuem allà on ho vaig deixar ahir. A dins de la cel·la en Nicolàs, mentre començava a cavar un túnel de fugida amb una cullereta de cafè, va tenir una aparició de Jesucrist. Cal remarcar que aquells temps les aparicions de Jesús eren més autèntiques, en 3D, rotllo holograma d’una unitat R2 de Star Wars. Vull dir que no tenien res a veure amb les aparicions d’avui en dia que apareixen en una torrada, en una patata xip o en les humitats d’una paret. Aquesta aparició era tan guai que li va donar a Nicolàs un omofori de bisbe nou i una versió de les escriptures sagrades nova de trinca.

Abans els bisbes podien acabar a la presó, eren altres temps més justs.

Abans els bisbes podien acabar a la presó, eren altres temps més justs.

Al matí següent quan el carceller va veure els nous objectes sagrats que tenia en Nicolàs li va explicar al emperador i ràpidament va corre la veu del miracle. Evidentment tothom es va posicionar a favor del miraculós Nicolàs, i la postura d’Arrio va quedar sense suport, el qual va abandonar el clergat i es va dedicar a plantar naps, o potser no, no ho se, ningú ho sap, i sabeu per què? Perquè a ningú li importa què passa amb els perdedors.

Canvi de pla. Vuit dies més tard. En un camp de blat tres nens recullen gra. Penseu que en aquella època el concepte de “explotació infantil” sonava tan estrany com el concepte de “reactor de fusió freda”. Els nens, com que son nens, es van avorrir de treballar i van començar a jugar, i sense donar-se compte es va fer fosc. Penseu que en el segle III el concepte de “enllumenat públic” era tan desconegut com el de “explotació infantil”. Total, que els nens es van perdre i no van trobar el camí de tornada a casa. Cansats i amb gana van picar a la porta del que va resultar ser un carnisser. Però no un carnisser qualsevol sinó un carnisser assassí, que se’ls va carregar i va penjar els seus cossos en el salador. Recordeu que en el segle III el concepte de “nevera” era tan desconegut com el de “enllumenat públic”. Vuit dies més tard es va donar la coincidència que en Nicolàs va visitar al carnisser i aquest li va oferir pernil curat. “Vol més pernil curat la seva santedat?”, Nicolàs va respondre “No em diguis santedat, això es reserva pel Papa, n’hi haurà prou que em tractis de manera més senzilla com a Reverdíssim Senyor o Vostra Beatitud”. I va afegir “M’agradaria que em donessis d’aquell pernil que fa exactament 8 dies que tens en el salador”. En aquell moment el carnisser sabia que el bisbe havia descobert el seu crim i va fugir. Nicolàs va posar un dit sant (el seu es, clar) sobre cada cadàver i aquests van ressuscitar tal com si només haguessin estat adormits. Tot i que els seus pares deien que els nanos feien una olor molt estranya com a iogurt caducat, van estar molt agraïts.

Voleu més anècdotes d’en Nicolàs? Us hauria de cobrar, però en fi, m’he llevat generós… Hi havia tres legionaris condemnats per robar, assassinar i violar, no estic segur de l’ordre de cada cosa però el cas es que s’ho havien passat d’allò més bé. En aquells temps no existia ni la tele ni internet, així doncs la gent gaudia d’altres plaers senzills de la vida com ara contemplar les execucions públiques que a més eren gratuïtes de veure. La alternativa a contemplar una execució era munyir una cabra o plantar raves, o sigui que ja em direu. A part dels crits de la multitud també es sentia el clàssic “Falafel amigo! Falafel y Durums! De pollo y ternera”, els venedors ambulants mai perden passada. Entre la multitud hi havia Eustaci, que era el prefecte que havia firmat la condemna d’aquells tres homes. Realment Eustaci no era una mala persona del tot, prova daixò es que tenia remordiments per haver acceptat una bossa d’or a canvi de condemnar aquests tres legionaris innocents. Eustaci era molt perspicaç i sospitava que els autèntics culpables dels crims eren qui l’havien subornat. Era or tacat de sang sí, però a Amazon l’accepten igualment o sigui que es ben bo. A més Eustaci tenia una dona capritxosa, i tots sabem quins problemes comporta una dona insatisfeta.

Quan el botxí estava agafant forces per escurçar la alçada del primer condemnat exactament en un cap i mig coll una veu potent va cridar “Nooo!” I tothom es va girar cap a la direcció on procedia la potent veu, la càmera va fer un tràveling ràpid a través de la multitud que va deixar un passadís fins arribar a la figura d’Ironman! Perdoneu, era Nicolàs, no se pas en què estava pensant ara… Nicolàs va continuar “Allibereu aquests presoners! Son innocents!” En aquella època la fama d’en Nicolàs estava més que estesa, per tan el botxí li va fer cas, una victòria més per Santa Claus. Nicolàs va acusar al precepte de corrupció i aquest acollonit va confessar i va implorar el perdó de Déu. I es clar, el van perdonar, perquè total, només per condemnar a tres persones innocents a mort tampoc n’hi ha per tan.

Vindreu demà a llegir les dues últimes anècdotes sobre en super-Nicolàs, oi? No us vull avançar res, però només aviso que hi haurà pirates!

BCPP: McAbeu, Eva

Sabeu què toca avui, no? Efectivament, més històries d’en Nicolàs! Quan el bisbe de Myra va morir degut a alguna afecció típica de la època, ves a saber, potser se li va clavar una fletxa, en aquella època les fletxes literalment volaven per tot arreu. El cas es que els altres bisbes de la regió de Licia (no cal que us digui per on cau perquè sou gent culta que ja sabrà de sobres on era) es van reunir per trobar un successor digne, o indigne, tan se val. Normalment aquestes reunions eren una excusa per intercanviar anècdotes, menjar com a porcs i jugar a pàdel. A part de la successió en el bisbat hi havia altres temes importants a tractar com ara l’assegurança mèdica, els tiquets-restaurant i l’horari flexible. Però un tema era molt més important que els altres: El problema amb l’emperador Diocleciano. Resulta que el bo d’en Diocleciano era partidari dels clàssics deus romans, i va començar a molestar als cristians ordenant la destrucció de les esglésies i de les Sagrades Escriptures, així com la privació dels drets pels cristians. És rumorejava que també anava a promulgar un nou edicte ordenant l’empresonament a tots els bisbes, presbiteris i diaques, per tan no hi havia gaire pretendents disposats a optar a aquests càrrecs cristians. Per contra va aparèixer una moda per estudiar manuals religiosos romans clàssics, com ara: “Honrant a Júpiter: Com sacrificar un bou en 10 senzills passos” o “La Bacanal: 101 cants fàl·lics”.

Quan els bisbes estaven discutint això va entrar el nostre amic Nicolàs dient alguna cosa com ara “Hola. Estic venen aquestes estampetes de Sant Concordio de Espoleto. Els diners son pels orfes de Patara”. Als bisbes se’ls va il·luminar la cara de cop i se’ls hi va pintar un somriure pèrfid als llavis. Un dels bisbes li va explicar la trola al Nicolàs que havia tingut un somni profètic on se li apareixia un sacerdot igual que ell i que seria convertit en bisbe de Myra. El jove Nicolàs aclaparat per la proposta va dir que no sabia si seria un bon candidat perquè tenia molts defectes, sense anar més lluny tenia la mania de mossegar-se les ungles. Els bisbes no van acceptar les seves excuses i sense donar-se compte en Nicolàs ja era bisbe de Myra. Li van dir a Nicolàs que si tenia algun problema per exemple relacionat amb algun emperador que el volgués empresonar que els enviés un whatsapp. Nicolàs va al·legar que ni tan sols estaven inventats els telèfons mòbils, però els bisbes ja havien fugit corrents per la porta. Degut a que el concepte de llibertat religiosa era totalment desconegut per Diocleciano, aquest va fer engarjolar al nou bisbe de Myra que seguia tossudament aferrat al cristianisme.

Per tal que us situeu, Gladiator va passar uns 100 anys abans que Diocleciano

Per tal que us situeu, Gladiator va passar uns 100 anys abans que Diocleciano

Quan l’emperador va deixar el càrrec, a Nicolàs se li van acabar les vacances a la presó que va passar gràcies a Diocleciano i va haver de tornar a Myra per treballar de bisbe, si es que es pot dir treballar del què fan els bisbes, deixem-ho en servir a Déu. Sigui com sigui, després de les tortures patides en Nicolàs estava cabrejat amb els pagans. Així doncs malgrat la ordre de tolerància religiosa del nou emperador, en Nicolàs es va fixar en el temple de Diana, que era de llarg el temple més bonic de tota Licia, i del qual la seva presencia en Myra era un símbol d’harmonia i convivència religiosa perfecta. Però en Nicolàs quan estava cabrejat tenia molt mala llet, així doncs va ordenar destruir-lo totalment, es més, va agafar un martell i va col·laborar-hi personalment. I això es el que Nicolàs entenia per tolerància religiosa.

Una altra cosa que va fer Nicolàs va ser acabar amb la fam de Myra gràcies als seus poder màgics. Per què tenia poders màgics? A veure, era el futur Pare Noel, per què us costa tan de creure que tingués poders màgics? Si voleu referències consulteu-les aquí. Per aquest fet el van convidar a Nicea on es va celebrar el primer concili ecumènic de la cristiandat celebrat per Constantino per discutir sobre la Santa Trinitat que en aquells temps tenia dividida la comunitat cristina tal com actualment hi ha els partidaris de Cola-Cao i els partidaris del Nesquik. Hi havia bàsicament dos corrents de pensament, la primera defensada per un presbiteri anomenat Arrio, que era tan modest que va anomenar la seva teoria com Arrianisme, modèstia en estat pur, ja ho veieu. La seva idea era que Jesucrist era el fill de Deu, però que no era Deu. Això vol dir que Jesús seria com la K en el pòquer i el seu pare seria l’As. Si Jesús hagués sigut Déu hagués tingut més poders que convertir l’aigua en vi, caminar sobre l’aigua i algun detallet trivial més. Per exemple, hagués pogut baixar ell solet de la creu i matxacar els romans amb raigs làsers llançats pels ulls o alguna cosa guai per l’estil. Però Nicolàs era contrari a aquesta teoria, així doncs va utilitzar arguments més poderosos; es a dir, es va aixecar i li va fotre un cop de puny a Arrio i el va deixar estirat a terra amb el llavi partit. Aquí els sacerdots es van aixecar i van començar a protestar. Total que van acabar empresonant a Nicolàs de nou. Aprofito que es el moment de màxima tensió de la història per fer una pausa i així capto l’interès dels lectors perquè tornin demà si volen saber com aconsegueix sortir-ne d’aquesta en Nicolàs. Soc un mestre del suspens, ho sé.