Archive for the ‘Humor’ Category

Continuem allà on ho vaig deixar ahir. A dins de la cel·la en Nicolàs, mentre començava a cavar un túnel de fugida amb una cullereta de cafè, va tenir una aparició de Jesucrist. Cal remarcar que aquells temps les aparicions de Jesús eren més autèntiques, en 3D, rotllo holograma d’una unitat R2 de Star Wars. Vull dir que no tenien res a veure amb les aparicions d’avui en dia que apareixen en una torrada, en una patata xip o en les humitats d’una paret. Aquesta aparició era tan guai que li va donar a Nicolàs un omofori de bisbe nou i una versió de les escriptures sagrades nova de trinca.

Abans els bisbes podien acabar a la presó, eren altres temps més justs.

Abans els bisbes podien acabar a la presó, eren altres temps més justs.

Al matí següent quan el carceller va veure els nous objectes sagrats que tenia en Nicolàs li va explicar al emperador i ràpidament va corre la veu del miracle. Evidentment tothom es va posicionar a favor del miraculós Nicolàs, i la postura d’Arrio va quedar sense suport, el qual va abandonar el clergat i es va dedicar a plantar naps, o potser no, no ho se, ningú ho sap, i sabeu per què? Perquè a ningú li importa què passa amb els perdedors.

Canvi de pla. Vuit dies més tard. En un camp de blat tres nens recullen gra. Penseu que en aquella època el concepte de “explotació infantil” sonava tan estrany com el concepte de “reactor de fusió freda”. Els nens, com que son nens, es van avorrir de treballar i van començar a jugar, i sense donar-se compte es va fer fosc. Penseu que en el segle III el concepte de “enllumenat públic” era tan desconegut com el de “explotació infantil”. Total, que els nens es van perdre i no van trobar el camí de tornada a casa. Cansats i amb gana van picar a la porta del que va resultar ser un carnisser. Però no un carnisser qualsevol sinó un carnisser assassí, que se’ls va carregar i va penjar els seus cossos en el salador. Recordeu que en el segle III el concepte de “nevera” era tan desconegut com el de “enllumenat públic”. Vuit dies més tard es va donar la coincidència que en Nicolàs va visitar al carnisser i aquest li va oferir pernil curat. “Vol més pernil curat la seva santedat?”, Nicolàs va respondre “No em diguis santedat, això es reserva pel Papa, n’hi haurà prou que em tractis de manera més senzilla com a Reverdíssim Senyor o Vostra Beatitud”. I va afegir “M’agradaria que em donessis d’aquell pernil que fa exactament 8 dies que tens en el salador”. En aquell moment el carnisser sabia que el bisbe havia descobert el seu crim i va fugir. Nicolàs va posar un dit sant (el seu es, clar) sobre cada cadàver i aquests van ressuscitar tal com si només haguessin estat adormits. Tot i que els seus pares deien que els nanos feien una olor molt estranya com a iogurt caducat, van estar molt agraïts.

Voleu més anècdotes d’en Nicolàs? Us hauria de cobrar, però en fi, m’he llevat generós… Hi havia tres legionaris condemnats per robar, assassinar i violar, no estic segur de l’ordre de cada cosa però el cas es que s’ho havien passat d’allò més bé. En aquells temps no existia ni la tele ni internet, així doncs la gent gaudia d’altres plaers senzills de la vida com ara contemplar les execucions públiques que a més eren gratuïtes de veure. La alternativa a contemplar una execució era munyir una cabra o plantar raves, o sigui que ja em direu. A part dels crits de la multitud també es sentia el clàssic “Falafel amigo! Falafel y Durums! De pollo y ternera”, els venedors ambulants mai perden passada. Entre la multitud hi havia Eustaci, que era el prefecte que havia firmat la condemna d’aquells tres homes. Realment Eustaci no era una mala persona del tot, prova daixò es que tenia remordiments per haver acceptat una bossa d’or a canvi de condemnar aquests tres legionaris innocents. Eustaci era molt perspicaç i sospitava que els autèntics culpables dels crims eren qui l’havien subornat. Era or tacat de sang sí, però a Amazon l’accepten igualment o sigui que es ben bo. A més Eustaci tenia una dona capritxosa, i tots sabem quins problemes comporta una dona insatisfeta.

Quan el botxí estava agafant forces per escurçar la alçada del primer condemnat exactament en un cap i mig coll una veu potent va cridar “Nooo!” I tothom es va girar cap a la direcció on procedia la potent veu, la càmera va fer un tràveling ràpid a través de la multitud que va deixar un passadís fins arribar a la figura d’Ironman! Perdoneu, era Nicolàs, no se pas en què estava pensant ara… Nicolàs va continuar “Allibereu aquests presoners! Son innocents!” En aquella època la fama d’en Nicolàs estava més que estesa, per tan el botxí li va fer cas, una victòria més per Santa Claus. Nicolàs va acusar al precepte de corrupció i aquest acollonit va confessar i va implorar el perdó de Déu. I es clar, el van perdonar, perquè total, només per condemnar a tres persones innocents a mort tampoc n’hi ha per tan.

Vindreu demà a llegir les dues últimes anècdotes sobre en super-Nicolàs, oi? No us vull avançar res, però només aviso que hi haurà pirates!

BCPP: McAbeu, Eva

Sabeu què toca avui, no? Efectivament, més històries d’en Nicolàs! Quan el bisbe de Myra va morir degut a alguna afecció típica de la època, ves a saber, potser se li va clavar una fletxa, en aquella època les fletxes literalment volaven per tot arreu. El cas es que els altres bisbes de la regió de Licia (no cal que us digui per on cau perquè sou gent culta que ja sabrà de sobres on era) es van reunir per trobar un successor digne, o indigne, tan se val. Normalment aquestes reunions eren una excusa per intercanviar anècdotes, menjar com a porcs i jugar a pàdel. A part de la successió en el bisbat hi havia altres temes importants a tractar com ara l’assegurança mèdica, els tiquets-restaurant i l’horari flexible. Però un tema era molt més important que els altres: El problema amb l’emperador Diocleciano. Resulta que el bo d’en Diocleciano era partidari dels clàssics deus romans, i va començar a molestar als cristians ordenant la destrucció de les esglésies i de les Sagrades Escriptures, així com la privació dels drets pels cristians. És rumorejava que també anava a promulgar un nou edicte ordenant l’empresonament a tots els bisbes, presbiteris i diaques, per tan no hi havia gaire pretendents disposats a optar a aquests càrrecs cristians. Per contra va aparèixer una moda per estudiar manuals religiosos romans clàssics, com ara: “Honrant a Júpiter: Com sacrificar un bou en 10 senzills passos” o “La Bacanal: 101 cants fàl·lics”.

Quan els bisbes estaven discutint això va entrar el nostre amic Nicolàs dient alguna cosa com ara “Hola. Estic venen aquestes estampetes de Sant Concordio de Espoleto. Els diners son pels orfes de Patara”. Als bisbes se’ls va il·luminar la cara de cop i se’ls hi va pintar un somriure pèrfid als llavis. Un dels bisbes li va explicar la trola al Nicolàs que havia tingut un somni profètic on se li apareixia un sacerdot igual que ell i que seria convertit en bisbe de Myra. El jove Nicolàs aclaparat per la proposta va dir que no sabia si seria un bon candidat perquè tenia molts defectes, sense anar més lluny tenia la mania de mossegar-se les ungles. Els bisbes no van acceptar les seves excuses i sense donar-se compte en Nicolàs ja era bisbe de Myra. Li van dir a Nicolàs que si tenia algun problema per exemple relacionat amb algun emperador que el volgués empresonar que els enviés un whatsapp. Nicolàs va al·legar que ni tan sols estaven inventats els telèfons mòbils, però els bisbes ja havien fugit corrents per la porta. Degut a que el concepte de llibertat religiosa era totalment desconegut per Diocleciano, aquest va fer engarjolar al nou bisbe de Myra que seguia tossudament aferrat al cristianisme.

Per tal que us situeu, Gladiator va passar uns 100 anys abans que Diocleciano

Per tal que us situeu, Gladiator va passar uns 100 anys abans que Diocleciano

Quan l’emperador va deixar el càrrec, a Nicolàs se li van acabar les vacances a la presó que va passar gràcies a Diocleciano i va haver de tornar a Myra per treballar de bisbe, si es que es pot dir treballar del què fan els bisbes, deixem-ho en servir a Déu. Sigui com sigui, després de les tortures patides en Nicolàs estava cabrejat amb els pagans. Així doncs malgrat la ordre de tolerància religiosa del nou emperador, en Nicolàs es va fixar en el temple de Diana, que era de llarg el temple més bonic de tota Licia, i del qual la seva presencia en Myra era un símbol d’harmonia i convivència religiosa perfecta. Però en Nicolàs quan estava cabrejat tenia molt mala llet, així doncs va ordenar destruir-lo totalment, es més, va agafar un martell i va col·laborar-hi personalment. I això es el que Nicolàs entenia per tolerància religiosa.

Una altra cosa que va fer Nicolàs va ser acabar amb la fam de Myra gràcies als seus poder màgics. Per què tenia poders màgics? A veure, era el futur Pare Noel, per què us costa tan de creure que tingués poders màgics? Si voleu referències consulteu-les aquí. Per aquest fet el van convidar a Nicea on es va celebrar el primer concili ecumènic de la cristiandat celebrat per Constantino per discutir sobre la Santa Trinitat que en aquells temps tenia dividida la comunitat cristina tal com actualment hi ha els partidaris de Cola-Cao i els partidaris del Nesquik. Hi havia bàsicament dos corrents de pensament, la primera defensada per un presbiteri anomenat Arrio, que era tan modest que va anomenar la seva teoria com Arrianisme, modèstia en estat pur, ja ho veieu. La seva idea era que Jesucrist era el fill de Deu, però que no era Deu. Això vol dir que Jesús seria com la K en el pòquer i el seu pare seria l’As. Si Jesús hagués sigut Déu hagués tingut més poders que convertir l’aigua en vi, caminar sobre l’aigua i algun detallet trivial més. Per exemple, hagués pogut baixar ell solet de la creu i matxacar els romans amb raigs làsers llançats pels ulls o alguna cosa guai per l’estil. Però Nicolàs era contrari a aquesta teoria, així doncs va utilitzar arguments més poderosos; es a dir, es va aixecar i li va fotre un cop de puny a Arrio i el va deixar estirat a terra amb el llavi partit. Aquí els sacerdots es van aixecar i van començar a protestar. Total que van acabar empresonant a Nicolàs de nou. Aprofito que es el moment de màxima tensió de la història per fer una pausa i així capto l’interès dels lectors perquè tornin demà si volen saber com aconsegueix sortir-ne d’aquesta en Nicolàs. Soc un mestre del suspens, ho sé.

Com deia ahir, aquesta setmana toca parlar de la vida i miracles de Sant Nicolàs. Arribats en aquest punt, em deixeu que us expliqui algunes de les seves obres i miracles? No se perquè pregunto…

Hi havia un home molt desgraciat que a sobre de ser pobre tenia tres filles que no hi havia manera de casar, les quals no eren precisament belles sinó més aviat tirant a besties. Així doncs l’home va optar per la opció més cristianament correcte, va vendre les filles com a esclaves a un prostíbul; com a mínim d’aquesta manera la cambra de bany de casa deixaria d’estar permanentment ocupada. El jove Nicolàs va rebre la notícia via WhattsApp de tan lamentable fet. De nit, es va acostar a la, sent generosos amb paraula “vivenda”, del home i després d’esquivar el sofisticat sistema d’alarma que consistia en un cable amb llaunes de fanta penjant, es va colar per la finestra i va deixar un sac d’or dins d’una sabata que s’estava assecant al costat del foc. Ja es podria imaginar la cara de felicitat de l’home al trobar-se la sabata plena d’or en comptes de xinxes i paparres que era lo habitual. Així doncs, amb una dot d’una bossa d’or ja seria molt més apetitós casar-se amb una filla, encara que aquesta fos la gran i ja tingués uns 15 anys i per tan ja se li començava a passar l’arròs pels canons de l’època. Així va ser com la filla gran va trobar marit, però les altres filles sense la dot de l’or no eren apetitoses, així doncs en Nicolàs va haver de repetir la tàctica la segona nit i d’aquesta manera l’home va poder casar la filla mitjana amb un fuster. A la tercera la nit en Nico estava fent el mateix procediment però va ser detectat pel sistema d’alarma de les llaunes de fanta i l’home el va agafar amb les mans en la massa. Aquest li va preguntar què volia a canvi de l’or i en Nico, com que ja es veia a venir que si escampava la notícia que anava repartint bosses d’or es quedaria pobre de seguida, li va dir “No diguis que he sigut jo, digues que ha sigut Deu que sempre escolta les pregaries”. Què voleu que us digui, sembla que la teoria d’una sabata màgica que fa or es més creïble.

Què us ha semblat la història? Us agradat? Doncs deixeu-me explicar una altra història que il·lustri el caràcter d’en Nicolàs, de totes maneres no teniu els mitjans per impedir-m’ho… Seguint el consell del seu tiet, el futur Pare Noel va agafar un vaixell cap a Terra Santa per visitar els llocs de moda entre els cristians: Jerusalem, Betlem, el mont Calvari, el Sant Sepulcre, el casino,… Durant el viatge va somiar que una horrible tempesta cauria sobre el vaixell. En aquella mateixa nit també va somiar amb un trineu carregat de regals estirat per uns cérvols molt grossos, però això no es rellevant per la història que us vull explicar. Al despertar-se va anar a explicar ràpidament el seu somni al capità, el dels cérvols no, l’altre. El capità el va ignorar com aquell qui sent ploure, es una manera de dir. Com no podia ser d’una altra manera la tempesta es va formar de cop i va ser tan violenta que va ser classificada per majors de 13 anys. Els mariners desesperats pel que se’ls venia a sobre van passar de resar al nou Déu cristià de moda i van resar al seu antic Déu amb cap de cocodril, què mirat fredament se’l veu força més adaptat al medi aquàtic. Però el Nicolàs va dir “No patiu idiotes pagans! Resaré 38 pare-nostres i 70 ave-maries i així Déu ens salvarà!” N’hauria pogut resar 37 o 39, però el número era el 38 perquè [pendent de documentació]. Al acabar de resar la tempesta va parar de cop i així va salvar la nau. El capità va intentar restar mèrits al Nicolàs preguntant-li pels mariners que s’havien ofegat, però en Nicolàs va excusar-se dient que justament eren els que no creien en l’autèntic Deu cristià, casualitats de la vida.

Amb Sant Nicolàs a bord el Costa Concordia no hagués passat res

Amb Sant Nicolàs a bord del Costa Concordia no hagués passat res

Al cap d’uns mesos, quan en Nicolàs va tornar del seu viatge per Terra Santa després d’absorbir coneixements cristians com una esponja, va anar a veure al seu tiet al monestir. El tiet va llençar algunes indirectes al Nicolàs perquè deixés anar més pasta pel monestir, perquè ja sabeu, un camp de golf de 18 forats costa de mantenir. Llavors en Nicolàs li va comentar que tal com li havia dit havia estat absorbint l’escènica l’essència de la Cristianitat. “Idiota!” Li va dir el seu tiet “Et vaig dir que anessis a buscar ‘Essència’, de Terra Santa, una recopilació dels millors poemes dels cèlebres bards vascons!”. Quina anècdota més bona, eh? No es per partir-se de riure? No? Es que fa 1.800 anys l’humor era diferent… En fi, demà més!

Ja que estem en època nadalenca Pons’s Blog està orgullós de presentar la setmana del Pare Noel. Cada dia laborable d’aquesta setmana us oferiré una o vàries de les aventures històriques de Santa Claus, més conegut en les nostres terres com a Pare Noel. Gràcies o per culpa de la globalització aquest ésser s’ha convertit en la imatge més representativa del Nadal per sobre d’altres com ara que se jo… Jesucrist o Hold Nickar, el famós dimoni de la mitologia escandinava, si a casa vostra no sou prou pagans com per conèixer un ésser tan guai que vola muntant en un boc infernal es el vostre problema.

Quan pensem en el Pare Noel ens ve al cap la imatge dissenyada per Clement Clarke Moore i caracteritzada per Thomas Nast a finals del segle XIX en els EEUU. Però l’origen real queda molt lluny en l’espai i en el temps. Si amics, aquesta serà una d’aquelles estranyes vegades en les que es nota que m’he documentat per fer un post i no m’ho he inventat tot com simplement sol ser habitual. Els orígens de Santa Claus es remunten a la Turquia del segle III, concretament a la ciutat costera de Patara, si no sabeu on cau vol dir que no sou un dels magnífics participants de Saber y Ganar. Per tal que us situeu està al oest de Myra, que com tots sabreu actualment es diu Demre. Doncs a Patara, no confondre amb Patata, localitat pròspera gràcies al cultiu d’un tubercle que no diré quin es per mantenir la intriga; es on va néixer Sant Nicolàs, educat per uns pares més cristians que Ned Flanders. Més endavant aquest nen es convertiria en un sacerdot que defensaria les creences religioses a qualsevol preu, incloent la destrucció de temples pagans, sense pensar que en un futur es podrien haver convertit en boniques atraccions turístiques.

Coca-cola ha envermellit dos conceptes turcs: La bandera del país i Santa Claus

Coca-cola ha envermellit dos conceptes turcs: La bandera del país i Santa Claus

Lamentablement, mentre els pares d’en Nicolàs predicaven el cristianisme per l’imperi romà van morir a causa d’una epidèmia, que era la causa de mort més normal en aquells temps després de la intoxicació per metalls pesats, el metall en qüestió era l’acer temperat i la intoxicació era produïa quan et clavaven l’acer en forma d’espasa. Siguin com sigui els pares d’en Nico (hi ha confiança) eren força adinerats i li van deixar tots els calers com a herència. En comptes de gastar-los en tapar forats tal com fan els guanyadors de la loteria actualment, va decidir gastar la pasta en ajudar als nens pobres, els famolencs i als malalts; gent rara n’hi ha hagut sempre. Llavors va traslladar-se a l’abadia del seu tiet per millorar els seus coneixements teològics i allí va llegir un munt de llibres que pel seu contingut sospito que eren escrits per gent amiga dels al·lucinogens. D’aquesta manera es va convertir en un integrista cristià, sí, sí també existeixen integristes que no són islàmics, qui ho diria, oi?

Demà continuaré amb algunes anècdotes sobre la vida de Sant Nicolàs, sobretot no falteu! Perquè si falleu  a la vostra cita diaria amb Pons’s Blog ell ho sabrà i no us portarà regals

Post fàcil de dilluns: 6 vídeos de càmera oculta. Que avui no es dilluns? es igual, serveix tan per dilluns, dimarts, dimecres, dijous o divendres.

Canvi d’aparença

Calendari sexy de la policia

Enganyant la dona del jefe

Vigilam el cotxe

Torradora malparida

Infidelitat en el provador

Esteu de sort! Avui toca un altre post amb cerques rebuscades del visitants del bloc tal com el CT1824 i el CT477
Les he separat amb dos grans categories igual que passa en la vida real: Sexe i No Sexe.

Sexe
bragas ortopedicas xxx porno => Beniu Veniu a Pons’s blog i trobareu les parafílies més estranyes ^^
follo con mi madre deprimida => Es clar, perquè quan està animada no en té ganes…
como pendre la noia a un noi => Pons’s blog, ajudant a pendre noies des del 2006 ^^
sexe amb bicicleta => Si en un cotxe ja es poc pràctic no em vull imaginar en una bici…
ostrees vull molt de porno siusplau => Porno sí, però amb educació.
lego pornografia => A Pons’s blog trobareu les fílies més rares o no…

No Sexe
que pesa mas un mol de hormiga o un mol de elefante => En aquest bloc també hi ha lloc per la química ^^
que li agrada fer a un pirata => Aquest segur que era pastafarista
no se si tinc un ratoli a casa meva => Ja veig, i vols que el Pons vingui a salvar-te…
pebrotera perd flor fara pebrots? => Algun horticultor a la sala que ens pugui il·luminar?
avui es la revetlla de sant juan, per tan toca cremar coses, per tan => Pons’s blog, fomentant la piromania des del 2006 ^^

BCPP: JoMateixa, Xexu, Xavier Pujol, Allau, Estranger

Feliç dia mundial del riure! Per això intentaré que rigueu amb aquests acudits (en cas de no aconseguir-ho no s’accepten reclamacions)

– Capatàs d’una galera: Tinc dues notícies, una bona i una dolenta. Quina voleu primer?
-La Bona la bona!
-Bé, aquest any us podreu canviar els calçotets.
-Per Fi! I la dolenta?
-Amb el del costat.

– Nivell d’anglès?
– Avançat, pràcticament bilingüe.
– Vegem, com diria vostè “no em puc demorar”?
– I can’t demor.
– Contractat.
– Jarl.

Això és un home que entra sempre a un bar i demana dues copes, una per a ell i una altra que sempre deixa al costat seva sense tocar. I així un dia rere l’altre. I un dia el cambrer li pregunta que per què fa això.
– És que resulta que sóc físic quàntic i pels meus estudis sé que en qualsevol moment per pur atzar es podria generar de forma espontània una dona a la cadira del costat i aquesta copa és per si ella apareix i així poder conquistar-la.
– Però bon home, en aquest bar no paren d’entrar dones guapes. Per què no convida una copa a una d’elles? Alguna es podria interessar a vostè.
– Sap vostè el improbable que és això?

Estan un enginyer francès, un anglès, un alemany i un espanyol en un bar. Què diu l’espanyol?
“Què prendran els senyors?”

En una reunió de professionals, un biòleg diu:
-Déu era biòleg, va crear els animals i l’home i la dona.
-No, diu un altre -Era enginyer, perquè abans va separar la terra de l’aigua.
-No, diu un tercer -Era físic, perquè abans va crear la llum del caos.
I salta l’informàtic: Ai, passerells, i qui creieu que va crear el caos?

Un metge jove que acaba de treure’s la plaça és destinat a un poble rural i després de diverses setmanes allà i davant l’absència de mosses de bon veure l’home li pregunta a un vilatà:
– Escolti, aquí quan tenen ganes de mullar el xurro, què és el que fan?
L’home li contesta:
– Doncs nosaltres baixem al riu i agafem la burra que aquesta sempre està allà.
Al metge la idea no li entusiasma però passades unes altres quantes setmanes ja no pot més i decideix baixar a buscar la burra un diumenge pensant que ningú ho veurà per allà, però quan arriba troba una dotzena d’homes fent cua.
– Home doctor, vingui, vingui i passi vostè primer.
– No si jo no venia a …
– Va no sigui tímid, passi passi.
I tots li deixen passar el primer … El metge es posa darrere de la burra, es baixa els pantalons i comença a donar-li com un boig. Al cap d’uns minuts se li acosta un dels vilatans i li diu:
– Escolti doctor, si no li importa no ens cansi molt a la burra que la necessitem per creuar el riu i anar al puticlub.

Per cert, ara que ha començat la cinquena de joc de trons cal que recordeu el CT1903

BCPP: JoMateixa

Com cada primer d’abril es celebra el April Fool’s Day, ja sabeu, a gastar bromes.

Calaix funerari

Control d’alcoholèmia

Endeví

El penjat

Fruites i verdures

Nen superfort

Quina es la vostra preferida?

Feliç dia de la amabilitat!
Per commemorar un dia com avui, res millor que dedicar el post a les ànimes caritatives de yahoo respostes que “ajuden” a cada personatge que fa cada pregunto que deu ni do…
VEF_183822_yahoo_respuestas_dale
VEF_184698_yahoo_respuestas_lesbiana_seguro
CR_279032_y_por_eso
VEF_174420_yahoo_respuestas_por_que_mi_pez_duerme_mucho
CR_418967_adelgazar
VEF_184945_yahoo_respuestas_si_fuera_el_hombre_mas_rico_del_mundo

Per què les càmeres ocultes son molt divertides, sempre i quan no et passi a tu, es clar…

Caminant sobre les aigües

Et convido a una cervesa

Caixera amb do de llengua

Golf

El chiuaua destructor

Conversió

Sabíeu que diumenge va ser el dia de la pregunta estúpida?! Per celebrar tal dia, us deixo amb les preguntes i respostes dels passarells de yahoo answers
VEF_194589_yahoo_respuestas_buena_respuesta
VEF_200213_yahoo_respuestas_menores_en_tuenti
VEF_199908_yahoo_respuestas_veterinario_experto
VEF_213187_yahoo_respuestas_grandes_talentos_ocultos_en_yahoo_respuestas
VEF_251292_yahoo_respuestas_poh_mushaas_gracias_primoh
tumblr_mdy5ksTIwE1qc8755o1_500
VEF_331125_yahoo_respuestas_pues_de_hecho_tiene_bastante_sentido

Demà passat sant innocents! Doncs res, ja sabeu que toca, no? Si, coi el típic post de bromes de càmera oculta.
La tele màgica

El carro del supermercat

La tortuga monstruosa

El mort de l’ascensor

Sopa magnètica

El Stop gay

PD: Recordeu el 1800

Avui faig una mica de neteja de tires d’humor gràfic que tenia mig perdudes

Saps quin es el meu personatge preferit de totes les series que son comèdia però no son animació i no pertany a Friends? Si estàs pensant en el Barney Stinson de Com vaig conèixer a la vostra mare, l’has encertat ^^. Avui el post va dedicat a ell.

Barney depreador

Tengo una cosa…

Barney a la presó

Barney is back!

La transformació

57 dies?!

Nothing suits me like a suit

AGU00098596

Diós hizo el mundo en siete dias y se nota – Luís Piedrahita (224 pàgines)

Per canviar d’aires i llegir alguna cosa diferent que no sigui novel·la he decidit provar amb una cosa diferent, un llibre de poesia. Hahahaha! No! No! ni que m’hagués tornat boig! Jo llegint poesia! Us ho imagineu? Hahahaha! ni a punta de pistola.
Es tracta d’una recopilació de monòlegs d’un dels meus monologuistes preferits, en Luís Piedrahita, un gallec amb molta gràcia explicant monòlegs. La seva principal característica es que fa monòlegs sobre coses quotidianes i senzilles com ara bosses de plàstic, escombres, la marca que deixen els gots a sobre la taula, etc. Evidentment escoltar un monòleg en directe guanya molt, encara que sigui només vist per la tele o internet també es molt millor que no pas llegit, però si ja saps com actua i mentre llegeixes i penses com ho faria ell encara té certa gràcia. I com dèlia abans es curtet i serveix per canviar una mica de registre de lectura. Au, ara ja puc tornar amb les novel·les.
Es complicat posa nota a un llibre que no sigui novel·la, així doncs li he posat una mica la nota al atzar.

Está el cubito de bolsa de gasolinera, ese cubito con conciencia de grupo. De hecho, sólo tiene esa conciencia. Abres la bolsa, intentas sacar un solo cubito y es imposible, están todos garrapiñados. Se hacen uno, como Unamuno, y forman un bloque gigante. Intentas meter el bloque en el vaso y no cabe. La única solución es tomarte el cubata en el bidé.

La población de bolsas de plástico ha ido creciendo tanto que ha tenido que organizarse en clases sociales. La reina de todas es la bolsa de El Corte Inglés; fina, elegante, de plástico del bueno… todo lo que metas en esa bolsa se dignifica. Puedes entrar en el Palacio de la Moncloa con un gato muerto, si va en bolsa de El Corte Inglés nadie te dirá nada.

Después de las bolsas de El Corte Inglés y las del supermercado están las bolsas de clase humilde, como esas verdes que no tienen marca y sirven para meter fruta, calcetines y abuelas. ¿No habéis visto que cuando empieza a llover las abuelas sacan una bolsa verde y se la ponen en la cabeza?

Jamás entenderé las fundas de los sofás. Por lo visto hay gente que dice: «Tengo un sofá horrible, pero no pasa nada, voy a ponerle una funda espantosa». ¿Qué pensará el sofá? «Soy tan valioso que me disfrazan de pordiosero para no levantar sospechas».

Las cintas están allí de exposición. ¿Quién compra una cassette en una gasolinera? Hay que estar muy desesperado para ir conduciendo y decir: «¡Necesito oír a María Jesús y su acordeón, necesito oír a María Jesús y su acordeón. En la próxima gasolinera paro, sin falta, y me compro una cassette de María Jesús y su acordeón».

La fotocopiadora es el único electrodoméstico que sigue teniendo el mismo tamaño que cuando se inventó. Es un aparato que sólo sirve para copiar un folio y tiene el tamaño de dos lavadoras adultas. Eso es como si la cafetera tuviera el tamaño de un surtidor de gasolina.

El lenguaje del gruñido era muy chungo, por eso ya casi nadie lo usa, sólo los conductores de autobuses:
– ¿Me puede avisar cuando llegue a la plaza de España?
– Grrr…
– ¿Que si me puede avisar cuando lleguemos a la plaza de España?
– ¡Que grrrr!
Lo cierto es que no todos los conductores de autobús hablan con gruñidos, sólo los que son amables.

Hay una frase que resume las reglas de todos los juegos del mundo: «No, es que en mi casa jugamos así». Dicho eso, dicho todo. Ya te puede pillar la poli jugando al tres en raya con cocaína. Tú los miras así, con las pupilas dilatadas, y dices: «No, es que en mi casa jugamos así».

La zambomba. Eso no es un instrumento digno. No estás escuchando a la Sinfónica de Berlín, y piensas: «Espera, espera, que ahora viene el solo de zambomba».

Nota: 6/10