Archive for the ‘Humor’ Category

Avui faig una mica de neteja de tires d’humor gràfic que tenia mig perdudes

Saps quin es el meu personatge preferit de totes les series que son comèdia però no son animació i no pertany a Friends? Si estàs pensant en el Barney Stinson de Com vaig conèixer a la vostra mare, l’has encertat ^^. Avui el post va dedicat a ell.

Barney depreador

Tengo una cosa…

Barney a la presó

Barney is back!

La transformació

57 dies?!

Nothing suits me like a suit

AGU00098596

Diós hizo el mundo en siete dias y se nota – Luís Piedrahita (224 pàgines)

Per canviar d’aires i llegir alguna cosa diferent que no sigui novel·la he decidit provar amb una cosa diferent, un llibre de poesia. Hahahaha! No! No! ni que m’hagués tornat boig! Jo llegint poesia! Us ho imagineu? Hahahaha! ni a punta de pistola.
Es tracta d’una recopilació de monòlegs d’un dels meus monologuistes preferits, en Luís Piedrahita, un gallec amb molta gràcia explicant monòlegs. La seva principal característica es que fa monòlegs sobre coses quotidianes i senzilles com ara bosses de plàstic, escombres, la marca que deixen els gots a sobre la taula, etc. Evidentment escoltar un monòleg en directe guanya molt, encara que sigui només vist per la tele o internet també es molt millor que no pas llegit, però si ja saps com actua i mentre llegeixes i penses com ho faria ell encara té certa gràcia. I com dèlia abans es curtet i serveix per canviar una mica de registre de lectura. Au, ara ja puc tornar amb les novel·les.
Es complicat posa nota a un llibre que no sigui novel·la, així doncs li he posat una mica la nota al atzar.

Está el cubito de bolsa de gasolinera, ese cubito con conciencia de grupo. De hecho, sólo tiene esa conciencia. Abres la bolsa, intentas sacar un solo cubito y es imposible, están todos garrapiñados. Se hacen uno, como Unamuno, y forman un bloque gigante. Intentas meter el bloque en el vaso y no cabe. La única solución es tomarte el cubata en el bidé.

La población de bolsas de plástico ha ido creciendo tanto que ha tenido que organizarse en clases sociales. La reina de todas es la bolsa de El Corte Inglés; fina, elegante, de plástico del bueno… todo lo que metas en esa bolsa se dignifica. Puedes entrar en el Palacio de la Moncloa con un gato muerto, si va en bolsa de El Corte Inglés nadie te dirá nada.

Después de las bolsas de El Corte Inglés y las del supermercado están las bolsas de clase humilde, como esas verdes que no tienen marca y sirven para meter fruta, calcetines y abuelas. ¿No habéis visto que cuando empieza a llover las abuelas sacan una bolsa verde y se la ponen en la cabeza?

Jamás entenderé las fundas de los sofás. Por lo visto hay gente que dice: «Tengo un sofá horrible, pero no pasa nada, voy a ponerle una funda espantosa». ¿Qué pensará el sofá? «Soy tan valioso que me disfrazan de pordiosero para no levantar sospechas».

Las cintas están allí de exposición. ¿Quién compra una cassette en una gasolinera? Hay que estar muy desesperado para ir conduciendo y decir: «¡Necesito oír a María Jesús y su acordeón, necesito oír a María Jesús y su acordeón. En la próxima gasolinera paro, sin falta, y me compro una cassette de María Jesús y su acordeón».

La fotocopiadora es el único electrodoméstico que sigue teniendo el mismo tamaño que cuando se inventó. Es un aparato que sólo sirve para copiar un folio y tiene el tamaño de dos lavadoras adultas. Eso es como si la cafetera tuviera el tamaño de un surtidor de gasolina.

El lenguaje del gruñido era muy chungo, por eso ya casi nadie lo usa, sólo los conductores de autobuses:
– ¿Me puede avisar cuando llegue a la plaza de España?
– Grrr…
– ¿Que si me puede avisar cuando lleguemos a la plaza de España?
– ¡Que grrrr!
Lo cierto es que no todos los conductores de autobús hablan con gruñidos, sólo los que son amables.

Hay una frase que resume las reglas de todos los juegos del mundo: «No, es que en mi casa jugamos así». Dicho eso, dicho todo. Ya te puede pillar la poli jugando al tres en raya con cocaína. Tú los miras así, con las pupilas dilatadas, y dices: «No, es que en mi casa jugamos así».

La zambomba. Eso no es un instrumento digno. No estás escuchando a la Sinfónica de Berlín, y piensas: «Espera, espera, que ahora viene el solo de zambomba».

Nota: 6/10

Acabo de recordar que tenia una categoria per acudits. Pobreta, està tan abandonada!

– Bona tarda. El meu nom és Oswaldo Fuentes i li truco de Movistar. Em pot indicar el seu nom per dirigir-me a vostè?
+ “Iker Casillas”.
– Encantat Sr Casillas. És vostè el titular?
+ Un moment si us plau … ¡¡¡¡¡ADANNNN!! ¡¡¡¡És per tu!

Un home entra en un bar i demana un whisky. S’asseu a la barra i en això que veu un mico anar d’un costat a un altre de la barra.
Tot d’una el mico posa els seus genitals dins del vas de whisky. L’home indignat s’acosta cap al cambrer i li diu:
– Perdoni però és que el mico m’ha posat els seus ous en el meu got.
Amb el que el cambrer respon:
– Disculpi cavaller però el mono no és meu. Pertany al pianista.
S’acosta l’home al pianista i li diu:
– Escolti, sap vostè per què el mono m’ha posat els seus ous en el meu vas?
I el pianista respon:
– Home, no me la sé, però si me la taral·leja …

Que le dice un jardinero a otro?
Nos vemos cuando podamos…

– Quina diferència hi ha entre un Ferrari i un sac de nens morts?
Que jo no tinc cap Ferrari en el garatge.

Què necessita Chuk Norris per entrar en una casa?
Estar fora.

Batman li està pegant una pallissa al Espantaocells, fins que aquest no pot més i diu:
-Tant de bo hagués escoltat a la meva mare quan era petit.
– Què et deia?
– No puc saber-ho! ¡¡No l’escoltava!

Sent el dia dels innocents estic pràcticament obligat a fer un post sobre bromes

Nena que desapareix a l’ascensor

Espant a l’ascensor

Concurs amb trampa

Triant roba interior

Funeral al pati de casa

Nadó en venta

Just for laughs patrocina aquest post

Carnisseria + lavabo + casament

L’anell del mort

Congelats en el super

Manifestació

El lladre camuflat

El mirall sense reflex

Avui post d’imbècils. Espero que ningú es senti identificat…

Per exemple, tenim un “suïcida”

Tenim un crack de la electricitat, que va denunciar a l’escola per no avisar que electrocutar-se els mugrons podria ser perillós.

Tenim un crack de donar un cop al tancar la porta

Tenim una crack del zoom

Tenim un crack saltant de bassal en bassal

Tenim un crack dels incendis

Tenim un crack aparcant

Normalment no soc de recomanar blogs, per això ja teniu la pestanya de blogs on us podeu servir vosaltres mateixos. Però de tan en tan faig excepcions. Per exemple avui us parlaré del Tipo de la brocha un noi que es dedica a escriure informes sobre qualsevol cosa que sigues guai de quant érem petits, en especial series i dibuixos animats. Abans aquest home estava en Ion litio, blog que també vaig recomanar fa un temps, però va marxar per fer el seu propi blog. De totes maneres us deixo uns enllaços a alguns dels seus posts que més m’han agradat

També us poso alguns enllaços de quant estava en Ion litio.

Aprofiteu que comença el cap de setmana per llegir-vos els posts que us recomano i molts d’altres ;)

Avui acudits trilingües: En català, en anglès i en castellà.

– Per què en els pessebres catalans la Verge Maria es mare soltera?
– Per estalviar el sant Josep!

– Quin és l’únic animal que hiverna durant la primavera?
– La lesbiana. Perquè és al·lèrgica al pollen.

Un jueu li diu al seu amic català:
– Tinc un truc per menjar gratis.
– Vatua! Explicam com t’ho fas!
– Vaig al restaurant bastant tard, demano un entrant, plat principal, formatges, postres i em prenc el meu temps per pendrem el café, el conyac, mentre em fumo un bon puro i espero a que tanquin. Quant ja estan tancant em ve el moso i em pregunta si puc anar pagant per què ja s’en van. Llavors jo li responc: “Però si ja li he pagat al teu colega abans que s’en anés”. Així de simple.
– Genial! Ho probem junts demà? -Pregunta el català
– D’acord – contesta el jueu
El dia seguent els dos amics van al restaurant, demanen de tot i esperen fins al moment de tancar. Llavors s’acosta el moso i els hi pregunta si pot cobrar, i el jueu diu:
– Ja li hem pagat al teu colega que ja ha marxat.
I el català afegeix:
– Estem des de fa estona esperant el canvi…

Teacher:
– Can you tell the name of 3 great Kings who have brought happiness and peace into people’s lives?
Student:
– Smo-king , Drin-king and Fuc-king

Un tío entra en un bar y ve a un mono sentado en la barra.
-Oiga, ¿y este mono?
-Ah, mire lo que hace…
El camarero saca un bate de beisbol y le pega una hostia en la cabeza al mono que lo tira de la barra.
-Pero que hace, hombre, ¡que lo va a matar!
-Que no, mire…
Entonces el mono se levanta, se sube a la barra, le baja la bragueta al camarero y le hace una mamada.
-Coño, ¡esto es increíble!
-Le gustaría probar?
-Vale, pero no me dé muy fuerte con el bate.

Sale el médico de revisar al esposo y habla con la mujer:
– Mire señora, la verdad, el aspecto de su marido no me gusta nada.
– La verdad doctor, a mí tampoco, pero es tan bueno con los chicos…

– ¿Me da un café con leche corto?
– Se me ha roto la maquina, cambio….

El atracador, pistola en mano, entra en un banco:
– A ver, todo el dinero, rapido!!!
Nada mas recibirlo del cajero, el ladron se da la vuelta y pregunta al cliente mas cercano:
– Oye, tu, has visto algo, me acabas de ver robar ?
Aquel hombre, nervioso, le contesta:
– Claro, claro que le he visto …
Va el tio y le pega ocho tiros uno detrás de otro. De inmediato, se dirige a dos mujeres y un hombre que tenia enfrente y le dice al hombre:
– Y tu, tu me has visto robar en este banco ?
Y el hombre contesta:
– No, yo no he visto nada, pero mi mujer y mi suegra no se han perdido detalle ….

Pues esta mañana, al levantarme, me encontraba tan mal que decidí matarme tomándome 1000 aspirinas.
– ¿Ah, si? ¿Y que paso?
– Después de tomarme la segunda me encontré mejor.

Llegir les etiquetes es molt important! Sinó com sabries que per exemple aquesta estora té “trampa”?

Les etiquetes també ens informen del contingut de la caixa, i també del nombre d’objectes del seu interior, per exemple en aquesta capsa de sabates tenim la certesa que com a promig trobarem 2 sabates. Però podríem trobar-nos una, o fins i tot tres!

Les etiquetes també ens donen informació essencial sobre el rentat de la peça de roba.

Les etiquetes també ens indiquem com NO hem d’utilitzar la peça de roba, per exemple aquesta no serveix pel sumo.

Les etiquetes ens informen sobre el que porta la botella, el que passa es que quant ho llegim llavors ens podem sentir una mica estafats al saber que realment em pagat per comprar fum.

Però les meves etiquetes preferides són les de les begudes, per exemple les de Pepsi, que et donen consell realment avançats per evitar autèntics desastres

Però el premi a les millors indicacions se l’emporta aquest lavabo:

Bromes de càmera oculta pel dia dels innocents, què original, oi?

Ets un bon ciutadà i llences una ampolla a reciclar i…

L’assassí ballarí

El cap del maniquí

Mafia en el parking

Les noies transformables en vells

El ciutadà sempre ajudant a les forces de la llei

Els japonesos sempre van un pas més enllà amb les bromes

La típica classe de gimnàs

No, no, ha sigut ell, si es clar…

Els japonesos,  aquells malparits

Senyor agent, no es el que sembla…

Carinyo, no es el que sembla…

Recopilació d’humor gràfic sense ordre ni concert que guardava per un dia neutre tal com avui.

I l’últim era massa llarg per enganxar-lo així que poso el link i gràcies.

Después de otra reunión de la CE , algunos ministros decidieron pasar por el Museo del Louvre para aliviar el “estrés” y se paran meditativos ante un precioso cuadro de Adán y Eva en el Paraíso.
Suelta Angela Merkel:
– Miren que perfección de cuerpos: ella esbelta y delgada, él con cuerpo atlético, los músculos perfilados … Los estereotipos son necesariamente alemanes.
Sarkozy respondió de inmediato:
– De ninguna manera. Es evidente que el erotismo que se puede ver desde ambas figuras… ella tan femenina … él tan masculino … saben que pronto llegará la tentación … Sólo pueden ser franceses.
Moviendo negativamente la cabeza, Gordon Brown arriesga:
– Of course not! Miren atentamente … la serenidad de sus rostros, la delicadeza de la pose, la sobriedad del gesto … Sólo pueden ser Ingleses.
Después de unos segundos más de contemplación, Zapatero exclama:
– NO ESTOY DE ACUERDO.. Miren bien: no tienen ropa, no tienen zapatos, no tienen casa, sólo tienen una manzana para comer … no protestan y encima piensan que están en el paraíso … No tengo la menor duda, son españoles…

– Do you speak English?
– Yes!
– Name?
– Abdul al-Rhazib.
– Sex?
– Three to five times a week.
– No, no…I mean male or female?
– Yes, male, female, sometimes camel.
– Holy cow!
– Yes, cow, sheep, animals in general.
– But isn’t that hostile?
– Horse style, doggy style, any style!
– Oh dear!
– No, no! Deer run too fast…

Un barco tenía un capitán muy valiente. Un día van a atacar un barco pirata, entonces, el capitán le dice a uno de sus soldados:
– ¡Tráigame mi camisa roja!
El soldado se la lleva, y van a la batalla y ganan. Al otro día vienen dos barcos piratas y el capitán le vuelve a decir:
– ¡Tráigame mi camisa roja!
Ese día vuelven a ganar, entonces, el soldado le pregunta al capitán:
– Capitán, ¿por qué cada vez que vamos a batalla, usted pide su camisa roja?
Y el capitán le contesta:
– Porque si me llegan a herir, ustedes no se darían cuenta, y seguirían peleando.
Al otro día vienen 10 barcos piratas, y el capitán le dice:
– ¡Tráigame mis pantalones marrones!

Hombre: ¿Dios?
Dios:     ¿ Si?
Hombre ¿Puedo preguntarte algo?
Dios:       Por supuesto!
Hombre: Que es para ti un millón de años?
Dios:       Un segundo
Hombre: Y un millón de euros?
Dios:       Un céntimo
Hombre: Dios …. podrías darme un céntimo?
Dios:       Espera un segundo

George W. Bush y Tony Blair están en una cena en la Casa Blanca.
Un invitado se acerca y les pregunta:
– ¿De qué están hablando?
– Estamos haciendo planes para la Tercera Guerra Mundial, -dice Bush.
– ¿Y cuáles son esos planes?,dice el invitado.
– Vamos a matar 14 millones de moros de mierda y 1 dentista -contesta Bush.
El invitado les mira confundido y pregunta:
– ¿Un dentista? ¿Por qué van a matar a un dentista?.
– Bush le da una palmada en la espalda a Blair y le dice:
– ¿Qué te dije? ¡Nadie va a preguntar por los moros!

Quatre pinzellades sobre religió

En la Ciudad del Vaticano hay dos Papas por kilómetro cuadrado.

La església del monstre espagueti volador (FSM) o pastafari cada vegada té més força!

Repartint benediccions a l’engròs.

Com fer el teu propi Benedicte XVI

Pare de dia, Sith lord per la nit.

Per què Jesús no es pot transformar en camió de bombers

Això es absurd!

Ara ja podem començar realment una croada

La culpa es del becari

Els problemes que ens haguéssim estalviat si haguéssim enviat el col·lega a rescatar a Jesús en el seu moment.

Matemàtiques i religió

Deus per tots els gustos

Patró dels electricites

Noticia curiosa: Primer li neguen la entrada per anar disfressat de Jedi, però llavors li demanen perdó ja que segueix la religió coneguda del “Jeedisme“.