Archive for the ‘Llibres’ Category

Avui toca els reculls del llibre que us vaig prometre ahir. Post vintage dels dimarts? No se de què em parles, això es només un recurs quan no se què publicar i avui no es el cas.

Si la bollería predispone al sobrepeso es por muchas razones: tiene una gran densidad energética, es poco saciante, la intensidad de su sabor puede crear dependencia debido a que produce un estímulo muy exacerbado, el azúcar de su composición es proinflamatorio y altera respuestas hormonales, sus grasas trans desestabilizan las estructuras celulares, sus harinas refinadas disparan la glucemia y promueven el crecimiento de cepas de bacterias intestinales poco recomendables… Es por todo ello y no por uno de sus nutrientes de forma aislada por lo que no es un alimento saludable. Por eso, decir que la bollería es insana solo por el azúcar que contiene sería otro reduccionismo absurdo.

El azúcar en los últimos años se ha convertido en el enemigo público número uno, y actualmente supone una de las prioridades de salud pública mundial. Su consumo es un factor de riesgo a la hora de contraer enfermedades no transmisibles como caries, sobrepeso, obesidad, afecciones cardiovasculares, grasa visceral…, todas ellas relacionadas con el desarrollo de diferentes tipos de cáncer.

Las grasas trans o parcialmente hidrogenadas son el resultado de hidrogenar aceites vegetales para que tengan la textura y el comportamiento de grasas a temperatura ambiente, consiguiendo así solidificarlas y obtener una estructura muy estable. Este resultado da lugar a un tipo de grasa que aúna unas características muy interesantes para la creación de alimentos apetitosos y de buen aspecto. Se ha usado en margarinas, palomitas, comidas preparadas, platos congelados, galletas, bollería, dulces… ¿Dónde está el inconveniente? Como podrás deducir, en la salud, estas grasas se asocian con la aparición de enfermedades cardiovasculares, acumulación de grasa visceral, sobrepeso y obesidad. Actualmente se ha decretado por consenso que son un riesgo para la salud y que su consumo deseable es cero.

Los aditivos tal como los usamos y en las cantidades indicadas son seguros, pero no son inocuos. Nuestros embutidos son muy seguros, pero no son saludables; los nitratos y nitritos que contienen no son inocuos. Nuestros dulces son muy seguros, pero no son saludables; el azúcar de su composición no es inocuo. Nuestras bebidas alcohólicas son muy seguras y estables, pero no son saludables; su alcohol y sulfitos tampoco son inocuos.

Es preferible comprar atún al natural y añadir aceite de oliva virgen extra en casa, que comprar una conserva en aceite de girasol o en un aceite de oliva refinado.

«con vitaminas y minerales». Algo que es completamente irrelevante en la mayoría de los alimentos, dado que prácticamente todos contienen vitaminas y minerales. Sería algo equiparable a anunciar una casa con «puertas y ventanas».

Tenemos papillas «con 8 cereales»… ¿Qué pasa?, ¿que las de uno o dos cereales son peores? Es un sesgo común a casi todos los anuncios, no solo de alimentación. Si puede llevar más nutrientes, aunque sean insanos, siempre nos parece mejor.

Al igual que hay alimentos con grasas poliinsaturadas que no son saludables, como los aceites refinados de semillas o comidas preparadas con aceite de girasol, mientras que otros alimentos con estos nutrientes sí que son muy recomendables. Es el caso de los frutos secos. Este enfoque muchas veces asume que el consumidor piensa que las grasas saturadas son «malas» y el resto son «buenas», y como se puede ver con esos ejemplos no tiene que ser necesariamente así. Por lo tanto, así no es como se determina de verdad la calidad de la grasa, sino que tendría más sentido acudir al listado de ingredientes para comprobar cuál se ha usado en la elaboración. Otra de las cosas inexplicables en la actualidad es que, dentro de todo este desglose de grasas, no haya que separar las que sí tienen un mayor perjuicio: se trata de las «grasas trans» o «grasas hidrogenadas / grasas parcialmente hidrogenadas».

HIDRATOS DE CARBONO: Aunque afortunadamente nos separa la parte de azúcar de almidones, no nos indica si ese azúcar es libre, es añadido o es el presente de manera natural en el alimento. Este valor mete en el mismo saco azúcares que serían perjudiciales con otros que no implican ningún problema para nuestra salud, lo cual es un error.

El semáforo nutricional tampoco es una buena estrategia en el etiquetado a la hora de saber si un alimento es saludable o no lo es.

Los alimentos que aparecen en el listado de ingredientes lo hacen en orden de composición, es decir: el que aparece en primer lugar es el que tiene mayor presencia y el que aparece en último lugar será el menos representativo.

Aunque la obesidad tiene un componente genético, el hábito dentro de la propia casa es mucho más determinante en la obesidad familiar. Importan más los alimentos y las rutinas que se perpetúen que los genes compartidos.

La falta de regularidad a la hora de incorporar comidas saludables nos ha hecho muchas veces creer que un plato saludable compensa a otro poco recomendable. Y no es así. La verdura de la ensalada en la cena no «anula» el bocadillo de salchichón que nos hemos tomado en la merienda.

Anuncis

Mi dieta ya no cojea – Aitor Sanchez

Recordeu que del CT2791 i els 3 successius vaig parlar d’un llibre de nutrició anomenat Mi Dieta Cojea, doncs avui us presento la segona part. La idea es el mateix que la primera part, dir tot el que fa malament la majoria de la gent a l’hora de menjar i dir com es pot fer per menjar millor, per això calen dos llibres? De fet no, però què voleu que us digui m’agrada que em repeteixin les coses perquè se’m obliden, en tot cas dubto que caigui en el tercer. Demà us posaré una pila d’extractes del llibre, perquè si els poso avui el CT em quedarà massa llarg, el que si que us poso avui i en majúscules es de què va el llibre escrit pel propi autor:

  • NO DEBEMOS EVITAR LAS GRASAS.
  • CONTAR CALORÍAS DISTRAE MUCHO MÁS DE LO QUE APORTA.
  • «DIETA EQUILIBRADA» Y «DIETA SALUDABLE» NO SON LO MISMO.
  • SÍ QUE PODEMOS DISTINGUIR ENTRE ALIMENTOS SANOS Y ALIMENTOS INSANOS.
  • LA PIRÁMIDE ALIMENTARIA CLÁSICA NO ES UNA BUENA GUÍA.
  • EL DESAYUNO NO ES LA COMIDA MÁS IMPORTANTE DEL DÍA.
  • LOS HIDRATOS DE CARBONO NO ENGORDAN POR LA NOCHE (NI POR EL DÍA).
  • NO HAY QUE COMER NECESARIAMENTE CINCO VECES AL DÍA.
  • EL COLESTEROL NO ES TAN PELIGROSO COMO NOS LO PINTAN.
  • CUESTA MUCHO ENCONTRAR PRODUCTOS INTEGRALES (DE VERDAD).
  • LOS LÁCTEOS NO SON IMPRESCINDIBLES.
  • LA CARNE NO ES IMPRESCINDIBLE.
  • LA DIETA VEGETARIANA ES PERFECTAMENTE SALUDABLE SI ESTÁ BIEN DISEÑADA.
  • TOMAR PRODUCTOS «NATURALES» NO ES SINÓNIMO DE SALUD.
  • EL AZÚCAR NO ES NECESARIO, SINO QUE ES PERJUDICIAL PARA NUESTRA SALUD.
  • EL ALCOHOL NO ES BUENO PARA EL CORAZÓN NI PARA LA SALUD.
  • LA OBESIDAD SE HA CONVERTIDO EN UNA ENFERMEDAD DE POBRES.
  • LOS ALIMENTOS FUNCIONALES NOS ENGAÑAN MÁS DE LO QUE NOS APORTAN.
  • LOS ADITIVOS, AUNQUE SEAN SEGUROS, NO SIEMPRE SON INOCUOS.

Comencem amb els posts recopilatoris de l’any passat de rigor, començo amb un clàssic, el de les lectures.

L’any passat vaig llegir 14 llibres (veure CT2747) aquest any 10, la pregunta es si l’any que ve llegiré alguna cosa… La culpa com sempre es dels totxos, en serio calia senyor King que el seu llibre tingués 1.132 pàgines? De fet, de la llista tots els que son novel·la passen de les 500 pàgines, em van els llibres llargs què voleu que us digui…

La Puerta de Abandon – James S.A. Corey

La porta de Abandon es la tercera part de la saga The Expanse. Aquest llibre comença just on va acabar l’anterior, es a dir, amb un anell situat més enllà de l’òrbita de Urà creat per la nostra amiga la protomol•lècula, el nostre protagonista James Holden no hi vol anar però hi haurà d’acabar anant perquè sinó no hi hauria llibre, a part s’afegeixen tres personatges nous que també es veuran involucrats, un líder de la Associació de Planetes Exteriors, una clèrica, i una noia que només vol venjar-se d’en Holden costi el que costi, la festa està servida.

Res de nou respecte els altres llibres, aventures al espai, una mica de ciència però sobretot molta ficció. Una vegada més molta gent mor, i molta més gent es salva de miracle, al final sembla que la humanitat sobreviurà com a mínim fins a la quarta part de la saga anomenada en anglès Cibola Burn.

Nota: 6/10

La Guerra de Caliban – James S. A. Corey

La Guerra de Caliban es la continuació de la space opera que comença amb El despertar del Leviatán. La primera pregunta es per què dos persones adultes (Daniel Abraham i Ty Franck) s’amaguen sota el pseudònim de James S. A. Corey? I la segona per què el llibre es diu així si no hi ha cap guerra? La tercera es què coi es Caliban? En tot el llibre no es parla de cap lloc, persona ni cosa que es digui Caliban. De fet ara que ho penso en el primer llibre tampoc hi havia cap Leviatan. Ah! Perdoneu, que voleu saber de què va el llibre? Ara va… James Holden, el capità de la fragata robada Rocinante i la seva tripulació (Naomi, Alex i Amos) estan en una missió per la APE (Associació de Planetes Exteriors) i descobreixen que algú ha estat jugant amb la proto-molècula que vam descobrir en el primer llibre (com a mínim jo la vaig descobrir, si vosaltres no heu fet la feina no es culpa meva). Per alta banda Avarsala (no es diu exactament així però em fa mandra consultar-ho) es una secretaria de la ONU (Nota: en el futur la ONU té poder real) vol evitar que la Terra gasti energies barallant-se amb Mart per tal de solucionar el problema amb la proto-molècula. Resumint, aquesta saga The Expanse (així es diu la sèrie) es una aventureta espacial al estil Star Wars però menys grandiloqüent, més creïble, més política, menys màgica, menys Disney, no tan llunyana, he dit ja lo de creïble?

—Disculpe, señora. ¿Me acaba de dar la orden de espiar al almirante Nguyen?
—No, acabo de pedirte una auditoría completa del tráfico de la red, aunque todo lo que no venga del despacho de Nguyen me va a importar un carajo.

Nota: 7/10

La fi de la mort – Liu Cixin

Últim llibre de la trilogia dels tres cossos, ja us vaig avisar que aquest post arribaria en breu. Podeu repassar les ressenyes dels dos volums anteriors en el CT2574 i el CT2878

Continua la partida de escacs entre la humanitat i la civilització de trisolaris, qui guanyarà? Tindreu la resposta si us llegiu el llibre. Trisolaris pot tenir la tecnologia, però la humanitat té una gran capacitat de supervivència i una mania de no morir mai, però l’espai es obscur i alberga horrors. Us diré el mateix que he dit sobre els dos llibres anteriors, la imaginació i les idees d’aquest escriptor em semblen genials (excepte al final que l’autor es passa de rosca), ara bé, els protagonistes tenen zero carisma i son només uns titelles posats pel mig de les diferents situacions en què es troba la humanitat, el seu punt de vista serveix com a excusa al autor per descriure’ns com es troba la humanitat en cada època. Si supereu el primer llibre que es el que costa més de llegir (en especial la primera part) la resta de la saga ve força rodada, trilogia imprescindible pels amants de la ciència ficció.
Nota llibre: 8/10
Nota trilogia: 8/10

El Bosque Oscuro – Liu Cixin

El Bosc Obscur es el segon llibre de la trilogia del senyor Liu Cixin que comença amb El Problema dels Tres Cossos, el qual us en vaig parlar ara farà poc més d’un any en el CT2574. Per què aquesta pausa entre els llibres? Doncs perquè estava esperant que traduïssin la trilogia completa abans de seguir amb el segon llibre, o sigui que vist el què m’ha agradat aquesta segona part que a ningú li estranyi si el proper post de la categoria llibres va sobre La Fi de la Mort, el últim llibre de la trilogia.

La trilogia del senyor Liu Cixin planteja un contacte amb extraterrestres molt atípics però alhora ho fa de manera versemblant, amb una forma de vida biològica totalment diferent als humans i amb una tecnologia molt increïble però no en el sentit de naus especials espectaculars al estil Star Wars. El planeta extraterrestre també té unes característiques molt diferents al nostre, i si ho penseu es normal, el univers es molt més gran i variat del què ens pensem! El tema de les distàncies i els temps en els moviments espacials també està molt ben resolt de tal manera que encaixi amb les lleis universals de la física, com a mínim ho sembla si no ets autèntic físic.

El llibre es divideix en dos parts, la primera part situada en el present ens explica com la humanitat diposita les seves esperances en quatre individus per tal de definir la estratègia de defensa de la terra. La segona part, en 200 anys en el futur ens mostra el primer contacte directe amb una sonda extraterrestre i com ha avançat la humanitat. La trobada entre dos civilitzacions es mostra en una escala de distància i per tan de temps que no estem acostumats a moure’ns per això els fets passen a un ritme molt diferent, a part que els extraterrestres son éssers molt especials que jo no havia vist en cap altre llibre ni metratge. El llibre avança a través de la visió dels diferents personatges protagonistes que es mouen en àmbits molts diversos de la societat, d’aquesta manera obtenim una visió global de com afecta a la societat aquesta crisis que afecta a tot el planeta.

Resumint, es un llibre molt recomanable pels amants de la ciència ficció gràcies a les seves idees originals, tot i que la manera que té d’escriure l’autor no m’acaba de convèncer, moltes vegades decideix centrar-se molt en els personatges quan lo important realment es l’acció a nivell global.

Nota: 7/10