Archive for the ‘Llibres’ Category

Loba Negra – Juan Gómez-Jurado

Loba Negra es la segona part de les aventures de Antonia Scott i Jon Gutiérrez que ja vaig conèixer a Reina Roja. En aquest cas l’acció es trasllada a Marbella, quan algú es carrega el tresorer del mafiós rus més important de la península, també es volien carregar la dona del tresorer, però el pla no surt bé i Lola aconsegueix escapar. Lola Antonia i Jon seran enviats a Marbellla per trobar a Lola i descobrir perquè s’han carregat el tresorer i qui ha sigut; a part un nou personatge entrarà en joc, la Loba Negra, i fins aquí puc explicar de l’argument.

El llibre segueix l’estil de Reina Roja, gent important, involucrada en merders importants, gent espavilada que dedueix coses, molts calers pel mig i sobretot molts morts. Capítols relativament curts, amb bastant acció, alguns tocs d’humor, i diferents punts de vista per conèixer què va passant en paral·lel en cada moment, sembla ser que es una tàctica que funciona, o com a mínim a mi m’agrada l’estil de Juan Gómez-Jurado.

Parece normal. Al menos todo lo normal que pueda parecer el ser humano más inteligente del planeta que es al mismo tiempo agente de una organización secreta europea con una actividad rayana en lo ilegal. Así, sin comas, impresiona más.

Nota: 7/10

Els àngels em miren – Marc pastor

Jo llegint un escriptor català, quines coses, eh? Hola Marc! Passem a la trama. En un món paral·lel (ho comento perquè aquí Catalunya es independent), Abraham Corvo es un inspector dels mossos encarregat d’esbrinar qui s’ha carregat dues adolescents sota el que sembla un espècie de ritual estrany. Per complicar una mica les coses un parell de famílies rivals aprofitaran el cas per barallar-se entre si. Sí, amics, la típica novel·la negra, també llegida des del punt de vista del narrador investigador protagonista, tot i que aquest inspector ens amaga un secret especial sobre ell que en mica en mica anirem descobrint. Al principi em va enganxar, però després es torna més rutinària, suposo que al final tampoc em preocupava tant descobrir qui era l’assassí. Valoració: Entretinguda sense més.

—A la carrera vaig llegir un estudi criminològic sobre el tema: la correlació entre ascensors i criminalitat, des d’una perspectiva d’antropologia urbana.
—Sí?
—No. Et prenia el pèl.

—Gras? prim?
—Ni gras ni prim.
—Normal —rebla Tur.
—Sí —fa petar la llengua—. No els estic ajudant gaire, oi?
—Sí, i tant. No et preocupis…
—Busquen un home normal, amb la cara normal i vestit normal, es podria dir que ja gairebé el tenen.

Nota: 5/10

Las primeras quince vidas de Harry August – Catherine Webb

L’últim llibre que he llegit es de ciència ficció, però sense naus espacials tranquils, es tracta d’un home que neix a principis del segle XX i té una vida bastant normal i mor poc abans d’acabar el segle XX, de moment res extraordinari llevat del fet que quan mor torna a néixer exactament al mateix lloc on havia nascut i amb tots els records de la seva vida passada. Si sou observadors i heu llegit el títol del llibre us podeu imaginar que aquest fet insòlit no solament li passa amb la seva segona vida, hi ha una tercera, una quarta, i possiblement una quinzena vida. El llibre ens explicarà les vides d’en Harry, algunes d’elles més ràpidament que les altres perquè són poc interessants, però especialment les vides dotze, tretze, catorze i quinze son especialment interessants, perquè al final de la seva onzena vida una nena se li acosta just abans que ell mori i li traspassa un missatge vingut del futur a través de diverses generacions el qual li diu que el mon s’acabarà, si això no desperta la vostra curiositat no se què ho farà.

El llibre té tres fases, la primera es la introducció, on aprenem com funciona tot aquest estrany mon de tornar-se a reencarnar en la mateixa persona, tot aquest sistema es una novetat tant pel lector com per en Harry, i per tan ideal perquè el llibre t’atrapi des del principi. La segona part es la biografia d’en Harry, de fet son varies biografies, de varies de les vides que ha viscut en Harry, cada una amb un estil de vida diferent, i de fet tampoc es una biografia clàssica explicada de manera cronològicament lineal, sinó que són moments de les diferents vides d’en Harry escollits per tal de conèixer com es el protagonista del llibre. La última part es “salva l’animadora salva el mon”, aquí es on en Harry s’ha de posar les piles i descobrir perquè coi el mon s’acabarà en un futur, no solament es això sinó que en cada iteració la fi del món es més propera, aquí el llibre es converteix en una novel·la d’espies amb secrets i enganys, amb 500 pàgines hi ha temps per tot!

PS: Ja han comprat els drets per fer la peli.

PS2: Claire North es el pseudònim de Catherine Webb.

Nota: 7/10

Avui recupero el CT657 sobre el llibre Grandes mentiras para niños pequeños de Andy Riley

Grandes mentiras para niños pequeños – Andy Riley

No només puc viure de Calvins i Garfields, també haig d’obrir a altres fronteres comicals (de comic). Per això suposo que pel meu aniversari em van regalar “Grandes mentiras para niños pequeños” del mateix creador que els “Conills suicides“, el senyor Andy Riley.

Guaiteu-lo:

nens0nens1nens2nens3nens4nens5

Reina roja – Juan Gómez-Jurado

Un inspector de policia basc que es bona persona però ha fet les coses sense seguir el procediment correcte serà utilitzat per protegir una investigadora fora de sèrie que està investigant un assassinat d’un noi molt important sense que tot això surti a la llum. Aquesta investigadora anomenada Antonia Scott forma part d’un projecte europeu de súper-investigadors d’elit anomenat “Reina Roja”, i no explico res més perquè qualsevol cosa extra podria arruïnar la gràcia del llibre. Només dir que tot bastant es flipat la veritat, però la “flipadesa” amb que ho explica enganxa força, de fet es el principal atractiu del llibre. Capítols curts amb finals intrigants, personatges que son uns cracs o van de cracs, recorda una mica a Dan Brown però sense ser estil Dan Brown, es un estil més directe, més cru, no tan americà, es complicat d’explicar però a mi m’ha agradat. Un ritme ràpid, un parell de personatges protagonistes amb carisma, un cas important, què més voleu?

El comisario tampoco quiso explicarle nada cuando Jon le preguntó por Mentor: —¿De dónde coño ha salido? ¿Del CNI? ¿De Interior? ¿De los Vengadores?

Nota: 8/10

Avui us porto el post de llibres abandonats que heu trobat a faltar des de fa un parell d’anys ja que en el 2018 no en vaig abandonar cap.

  • El rio de los dioses – Ian McDonald: 10% llegit 65 / 633 pàgines. Després de llegir més de 60 pàgines encara no m’he assabentat de què va el llibre. Hi ha un futur distòpic, hi ha robots amb intel·ligència artificial que es rebel·la, hi ha gent molt rica, molt pobre, hi ha algun assassinat, però el llibre no para de fer salts entre històries inconnexes que no atrapen per enlloc.
  • Espació revelación – Alastair Reynolds: 13% llegit 97/709 pàgines. Es una història de ciència ficció que costa una mica de seguir, tant per la gran quantitat d’avenços tecnològics, com per les diferents històries que es van succeint a la vegada, com pels salts temporals, com per la manera que té l’autor d’escriure. Per una banda una arqueòleg intenta descobrir perquè una antiga civilització es va extingir, per una altra una víctima assassina al seu assassí en una immensa nau, i per una tercera banda una assassina es capturada per algú per algun motiu que ja mai descobriré.
  • Detrás de sus ojos – Sarah Pinborough: 28% llegit 95/327 pàgines. No dieu que surti de la meva zona de confort i llegeixi coses diferents? Doncs això es molt diferent, tracta d’una secretaria que es penja del seu cap que es un psicòleg, aquest home està casat amb una dona, el qual tenen un matrimoni una mica estrany, en el sentit que la cosa no va bé. Resumint, drama de dones que es topen amb tios guapos i llests però que son uns fills de sa mare.
  • Heridas Abiertas – Gillian Flynn: 35% llegit 111/311 pàgines. Em vaig llegir Perdida de la mateixa autora (es va fer una peli i tot), però el seu segon llibre es força més fluix. Una reportera d’un diari de segona de Chicago va a investigar l’assassinat d’un parell de nenes en el seu poble natal de mala mort, allà es trobarà moltes xafarderies típiques de poble i poques respostes sobre els assassinats.

Aquests quatre llibres abandonats poden mig justificar la diferència amb els llibres llegits del 2018, o això m’agradaria pensar.

Avui toca un dels típics posts recopilació del què ha passat l’any passat. Llibres llegits en el 2019:

Vuit miserables llibres llegits en tot l’any! No arribo ni a llibre per mes! Per sota dels 10 llibres llegits l’any passat (CT2954). Pensar que no fa gaire, l’any 2016 vaig llegir 22 llibres, gairebé tres vegades més que aquest any! En aquest pas l’any vinent llegiré 5 llibres, i al 2021 possiblement ja no sabré ni llegir.

La quema de Cíbola – James S.A. Corey

Aprofitant que aquest desembre s’ha estrenat la quarta temporada de The Expanse (sempre em sona estrany això de posar “de The” però no puc treure el “The” perquè forma part del nom i sense el “de” sona estrany), he llegit el llibre que correspon als fets d’aquesta temporada Cibola crema. Què coi es Cibola? Ni idea, en tota el llibre no en parla. La sèrie continua allà on va quedar, recordeu que teníem la humanitat dividida en tres faccions, la Terra, Mart i els planetes exteriors, quan la tensió es màxima entre els tres es descobreix una “tecnologia” extraterrestre, doncs per dir-ho simplificadament la quarta temporada va sobre els problemes que sorgeixen al aprofitar aquesta tecnologia. Per resumir-ho sense espoilers es podria dir que la humanitat es una experta en buscar-se conflictes entre si mateixa, per sort el nostre protagonista James Holden intentarà posar pau a la galàxia una vegada més, se’n sortirà? Hauràs de llegir el llibre o veure la sèrie per saber-ho.

Passem a la valoració personal, doncs psee. Em cauen bé Holden Noami, Amos, Alex i els altres, però com a trama aquest quart llibre es el més fluix. No es nota que estigui en joc el destí del sistema solar com passava amb els tres primers, aquí està en joc la vida d’unes quantes persones, i que si moren en el fons la humanitat seguirà vivint igual. Segur que miro la quarta temporada de la sèrie, però sobre si seguir llegint o no ja ho veurem, vull dir que la sèrie ho fa prou bé com per poder-me estalviar els llibres, últimament em quedo sense temps i no faig res, ja s’han acabat les festes de Nadal?!

També he vist la quarta temporada de la sèrie, aprofito el mateix post comentar les diferències. El llibre es veu des la perspectiva de Basia (un colon del planeta), Havelock (el segon de la seguretat de la nau Israel), Elvi Okoye (una científica terrícola), Naomi i per suposat en Holden. A part del punt de vista d’aquestes personatges en la sèrie veiem més coses, per exemple la història dels pirates cinturonians, també tota la història dels contrabandistes a Mart no apareix res en el llibre. En el llibre Noami i Alex no baixen al planeta. Per alguna raó Basia i Lucia intercanvien els seus papers en la trama.

¿Alguna vez os da la sensación de que es el universo quien nos persigue? —A veces me da la sensación de que es el universo quien te persigue a ti —dijo Amos con una sonrisa—. Y me parto viéndolo.

—Luego —dijo Amos—, cuando te des cuenta de que deberíamos haber llevado estas cosas [armes pesades], me voy a reír de ti lo que no está escrito. Justo antes de que muramos, claro.

— Ahora ha ocurrido esto de la luna.
—¿Qué luna?
—La que se está fundiendo, capi —apuntilló Amos.
—Vale, esa. Lo siento. Tengo muchas cosas en qué pensar. No es algo que pueda controlar, así que intento olvidarlo para que no me afecte —dijo Holden. Luego añadió—: No tengo que hacer nada con el tema de la luna, ¿verdad?
—Por ahora, podemos limitarnos a dejar que los científicos sean quienes nos digan si tenemos que asustarnos —respondió Amos—. A mí me vale.

Nota llibre: 6/10
Nota 4a temporada: 6/10

Petirrojo – Jo Nesbo


Petirojo es un llibre d’investigació criminal, el qual es mou entre dos escenaris, el “present” any 1999 /2000 a Oslo i durant la segona guerra mundial en el front soviètic. En el present el protagonista es un inspector de policia que dispara (sense voler) contra un membre del servei secret dels EEUU i el re-col·loquen en un lloc on no faci nosa. En el passat el protagonista es un soldat noruec que lluita amb els nazis. El problema es quan la policia s’assabenta que algú ha comprar un rifle molt car i poc després comença a morir gent de manera violenta, cosa molt poc habitual en un país tranquil i civilitzat com Noruega.

Haig de reconèixer que m’he perdut una mica amb aquest llibre, llavors cap al final la cosa m’ha quedat més clara, per començar, el fet que siguin tots noms amb noruec fa que ni tan sols tingui clar si es un home o una dona, quin coi de nom es Sindre? I Juul? I Even? Això em despistava molt, i llavors hi ha un parell de personatges que per motius de trama son per dir-ho sense gaire espoilers una mica confusos de seguir. Resumint el llibre no està malament, però crec que estic descobrint que les novel·les d’investigació criminal per molts girs sorprenents que tinguin, en general no son el meu gènere preferit, però no estan malament per passar l’estona.

Nota: 6/10

Dies irae – César Pérez Gellida

La segona part del llibre Memento Mori. Aquí el nostre inspector de Valladolid anirà a Trieste a agafar un assassí en sèrie, mentrestant el psicòleg rus estarà pels Balcans explicant misèries de la guerra d’aquella zona ja que la va viure de primera ma quan treballava al servei de Rússia. L’assassí mata, que per alguna cosa es la seva feina, i el policia l’intenta agafar, que hi hagi una tercera part que tanqui la trilogia us pot fer pensar lo bé que fa la seva feina el policia… Mentrestant el psicòleg s’encarregarà de resoldre uns assumptes pendents de fa anys que tenia amb cert genocida de la guerra dels Balcans. Per suposat els camins d’aquestes tres persones s’acabaran creuant. Igual que passa amb el primer llibre, a falta d’un quart de llibre pel final hi ha un gir inesperat dels esdeveniments que et dona una empenta per acabar amb ganes el llibre. Resumint, el llibre entreté però no apassiona, igual que els seus personatges, que no cauen malament però el únic destacable dels tres es el psicòleg. Tercera i última part? Doncs suposo que si que caurà, però sense massa pressa.
Nota: 6/10

Memento mori – César Pérez Gellida

Perquè un a vegades es fot un cop al cap i acaba llegint llibres d’autors del país. Típic thriller d’investigació criminal. Un assassí en sèrie corre per Valladolid matant gent, i un inspector de policia l’haurà de pillar abans la ciutat no acabi despoblada. A diferència de la majoria de novel·les criminals aquí intercalen capítols amb el poli com a protagonista i el assassí com a protagonista, o sigui que gaire misteri per saber qui serà no hi ha… El assassí es el típic intel·lectual culte que va sobrat, que ho té tot planificat, sota control, li agrada la poesia i la música autèntica i menysprea la música popular actual. El inspector també es el tòpic home que només viu per treballar, es veu que això passa tant a Las Vegas com a Valladolid, per tant si us feu inspectors ja sabeu que us toca renunciar a la vostra vida personal.

Arriba un moment que el llibre deixa de ser tan tòpic i es amb l’arribada del psicòleg rus, per fi un personatge original i amb gràcia que ràpidament fa amistat amb el protagonista, l’arribada d’aquest home també coincideix amb uns moviments més agosarats dels assassí en sèrie, benvinguda saquejada en la història. Avís pels qui vulguin llegir-lo, es el primer llibre d’una trilogia de llibres, tot i això si voleu només llegir només aquest primer es pot fer, la història queda “feliçment” tancada si evites llegir-te el últim capítol; d’acord, si, hi ha algun punt obert, però lo principal està tancat. Jo tot i que si que he llegit el últim capítol no tinc problema en deixar-lo aquí de moment, més endavant pensaré si segueixo o no amb la resta de llibres, de moment canvio de temàtica. El assassí es tan tòpic que em cau fatal, i la meitat de capítols son protagonitzats per aquest home, malament en aquesta part, per contra el policia no em cau ni bé ni malament, i finalment i més important la trama en si mateixa m’ha agradat, té girs inesperats, tal i com un espera en una novel·la d’aquest tipus, i no son gaire forçats, tot i que si hi ha varis de moments de “justament ara, mira quina casualitat”. Ah si, se’m oblidava, representa que la part original del llibre es que a part d’alguns poemes el llibre està ple de lletres de cançons, representa que estan allà per ambientar i tal, em sap greu però ni les he llegit, de fet no em sap greu.

Nota: 6/10

La estrella de Pandora – Peter F. Hamilton

Potser alguns us estareu preguntant com es que fa segles que no parlo de cap llibre, la culpa la té aquest llibre de gairebé 800 pàgines a lletra petita que us presento avui. Començo amb l’argument. En un futur la humanitat ha trobat una manera de crear una espècie de forats de cuc per tal de transportar-se d’un planeta a un altre de manera immediata als diferents planetes de la galàxia, d’aquesta manera la humanitat ha aconseguit colonitzar varis planetes i tenir una xarxa de transport de mercaderies ràpida, eficient i barata. La història es centra en varies trames, hi ha un terrorista anti-sistema perseguit per la justícia que li agrada posar bombes reivindicant no se sap exactament què. Una altra trama es una detectiu que persegueix un home que s’ha carregat la seva dona rica. Llavors a partir d’aqui surt la trama de l’amant de l’home que s’ha carregat la seva dona. També tenim el inventor dels forats de cuc que s’ha perdut en un planeta molt fred. Però la trama més important sembla ser la d’un astrònom que ha descobert que una estrella ha desaparegut de manera immediata i sense cap motiu aparent, serà això la prova de la descoberta de vida intel·ligent? De fet, si fos així no seria la primera vegada que la humanitat es troba amb vida intel·ligent, hi ha hagut dos ocasions més en que la humanitat ha contactat amb extraterrestres, però uns extraterrestres una mica especials, cada una a la seva manera, i si no vull fer espoilers millor que no doni més detalls. A part de la gran capacitat de colonització de planetes que ofereixen els forats de cuc la humanitat també ha inventat una altra tecnologia interessant que et permet rejovenir-te, no solament l’aspecte físic sinó que en teoria pots tornar-te immortal traspassant els teus records en un clon teu en el cas que al teu cos físic li passi alguna cosa, i passar alguna cosa vull dir que se’l carreguin.

En quan el llibre el trobo molt irregular, les noves tecnologies presentades i la trama en general estant bé, però perd molta estona en descripcions, i en subtrames que personalment no m’interessen gaire o gens, d’acord que serveixen per conèixer més els protagonistes, però al final tens un llibre de gairebé 800 pàgines, no crec que fos complicat eliminar unes quantes pàgines per tal que la història anés més directe al gra, que bàsicament es saber què coi ha passat en aquell sistema estel·lar que algú ha posat una barrera gegant super-sofisticada per algun motiu.

Resumint el llibre es bo, molt bo, però està ple de farciment amb llargues descripcions de planetes on només es troben dos personatges i mai més passa res allà, està ple de personatges que tenen una història que no encaixa per enlloc amb la trama principal, sobretot hi ha moltes històries al principi de molts personatges i no es que et perdis, però són trames que no veus què aporten fins que al final acaben encaixant en la història, i quan dic al final vull dir que hi ha trames que no connecten fins que estàs més enllà del 95% del llibre. La bona notícia es que si supereu les 200 primeres pàgines del llibre les quals només enganxa la trama d’una cinquena part dels personatges, després la cosa es més fàcil de llegir. Un avís final, sembla que l’autor no ha tingut suficient amb 800 pàgines de lletra petita per acabar la seva història o sigui que s’espera una segona part que la tanqui amb unes tantes pàgines més.

Nota: 6/10

La veritat sobre el cas Harry Quebert – Joël Dicker

Fa més de 30 anys algú es va carregar la Nola, una noia de 15 anys, totes les proves apunten contra el famós escriptor Harry Quebert, entre elles el fet de trobar-se enterrat en el jardí de casa seva el seu cadàver. Mentrestant Marcus Goldam, un escriptor de 30 anys té la crisis de la fulla en blanc després d’haver publicat la seva primera novel·la amb bastant èxit, podrà ajudar Marcus al seu mentor Harry? O només en traurà profit de la història per publicar el seu segon llibre sobre el cas que tot Amèrica vol llegir? Marcus s’entrevistarà amb tothom perquè a través dels records dels diferents habitants del poble anirem recordant com era la vida en el 1975 just abans abans que morís Nola assassinada.

Els capítols on apareixen en Harry i la Nola sempre son exactament iguals “T’estimo molt Harry! T’estimo molt Nola però no es possible estar junts”, es a dir, que un terç del llibre podria anar fora i el lector no perdria cap contingut rellevant per la trama, ens ha quedat molt clar que Harry i Nola s’estimen però no poden estar junts, de debò que si. Al final llibre fan un resum punt a punt de tot el que va portar a la mort de Nola, no fos cas que el lector anés despistat i no fos suficient espavilat com per connectar tots les històries que han anat sorgint al llarg del llibre, tot que i que si que es veritat que hi ha un tros de la investigació d’en Marcus que la ometen al lector i la guarden per la explicació final per donar un últim cop d’efecte. A part d’aquests dos punts que no m’han agradat es pot dir que el llibre està prou bé, la veritat es que el llibre enganxa, realment vols saber qui s’ha carregat a la noia, es el mínim que se li demana a un thriller d’investigació, no?

—He pasado delante de su antigua parroquia —dije—. Se ha convertido en un McDonald’s.
—El mundo entero se está convirtiendo en un McDonald’s, señor Goldman.

—Este coche es una basura, sargento.
—Es un vehículo de la policía estatal. Un poco de respeto, por favor.
—Entonces es una basura estatal. ¿Y si ponemos algo de música?
—Ni lo sueñe, escritor. Estamos investigando un caso, no somos amiguitas dando un paseo.
—Bueno, pues pondré en mi libro que conduce como un ancianito.
—Ponga música, escritor. Y póngala fuerte. No quiero oírle hasta que hayamos llegado.

Nota: 7/10

Simulacions de vida – Enric Herce

En un futur no massa llunyà la gent viu enganxada al dispositiu Log, en el fons, res que no sigui gaire diferent del smartphone actual, a través d’aquest la gent interacciona amb la societat i amb qualsevol servei que aquesta ofereix. El llibre comença amb capítols aïllats on cadascun en presenta un personatge que aparentment no té res a veure amb el dels capítols anteriors, fins que en mica en mica descobreixes que hi ha una relació entre tots. El capítol més curiós es el primer de tots, una intel·ligència artificial dedicada al sistema de préstec de llibres d’una biblioteca que sembla massa humana i es penja d’una de les seves usuàries. Els altres capítols són més normals, un lladre de logs, infidelitats amoroses, coses així avorridetes, fins que de cop el autor canvia el xip i es treu de la butxaca una secta que fa atacs bio-terroristes i hackers que salven el mon de l’apocalipsis tecnològic, s’ha de reconèixer que això anima al llibre que estava temptat d’abandonar.
Nota: 5/10

Estación Once – Emily St. John Mandel

El llibre es una distòpia en la qual una grip molt xunga es carrega el 99% de la població mundial, i el 1% ha de sobreviure en un mon on la civilització tal i com la coneixem s’ha enfonsat. El llibre es centra en una banda de música / companyia de teatre itinerant que va de poble en poble pujant la moral de la gent que queda viva que no s’ha tornat boja o bé s’ha tornat violenta. El lema de la banda es “No es tracta només de sobreviure”. Aquesta història va intercalada amb flashbacks de la vida abans de la pandèmia d’un actor famós i les seves parelles amoroses, una part bastant insofrible del llibre la veritat. La part bona es que es ciència ficció i distòpia, la part dolenta? Tota la resta…
Nota: 3/10