Archive for the ‘Post ràpids’ Category

Refregit del CT302. M’ha fet gràcia trobar aquest post amb els tres primers mòbils (mòbils, eh? Res de smartphone) que vaig tenir.

Ja no es fan mòbils com abans: Nokia, Connecting People? 3310. El mític mòbil indestructible amb el joc de la serp!

Siemens A65. No el cuidava massa, no…

Brilla tan que es pot veure el reflex de la càmera: Sony Erickson Z310i. Encara aguanta! [Està clar que ARA ja no aguanta]

Mira els 3 juntets!

Recordeu quin va ser el vostre primer mòbil? Quan fa d’això? Quan us va durar? El Nokia 3310 crec que el vaig comprar al 2002.

Post vintage a partir del CT108

Hi ha persones que tenen la idea de que quan van a un hotel ja que han pagat la habitació tot el que hi ha en aquesta es seu, però llavors matisen que ells no roben. Per exemple en Ross de Friends.

– Cojer el mando de la tele seria robar, però las pilas no!
– Cojer el salero seria robar, però no la sal…

Però si tornem a la realitat el que si que fa tothom es agafar els sabons i gels de bany, es una obligació, seria com una espècie de ofensa a l’hotel si no ho agafessis. En canvi el que està al límit de la legalitat son les tovalloles. En el seu dia (un dia de l’any 2003) la cadena Holiday Inn va perdonar el robatori de les seves tovalloles a canvi d’una història de com va robar la tovallola, podeu llegir la notícia completa. Algú ha estat mai en un hotel de la cadena Holiday Inn? I si algú hi ha estat, ha robat les tovalloles? Jo mai he estat en un hotel d’aquesta cadena, però si mai hi vaig no dubtaré en robar la tovallola i a canvi donar-lis una bonica i original història, se que surten guanyant amb el canvi, però en aquest sentit soc altruista.

Máxima de McFee: La materia ni se crea ni se destruye. Sin embargo, se puede perder

BCPP: McAbeu

Com que veig que va agradar el cas típic del dimarts passat sobre la diabetis avui us porto un cas típic reciclat sobre el mateix tema basat en el CT220A. No cal dir que no hi ha premi per encertar totes les preguntes més enllà d’ampliar els vostres coneixements sobre la diabetis tipus 1 (recordo que la tipus 2 es pràcticament una broma en comparació i es una vergonya que porti el mateix nom)

1-Què és la diabetis?
a)Malaltia hereditària lligada al sexe i caracteritzada per una propensió a les hemorràgies abundants, internes o externes, difícils de contenir.
b)Atracció pels morts.
c)Es aquella situació en la que els nivells de sucre (o glucosa) en la sang estan alterats.

2- Quant hi ha valors alts de glucosa en sang, es diu:
a) Hipoglucèmia.
b) Grip intestinal.
c) Hiperglucèmia.

3- En quin grup d’aliments trobem la glucosa?
a) Els de la marca Hacendado.
b) Proteïnes.
c) Hidrats de Carboni.

4- Què és la insulina?
a) Hormona polipeptídica secretada pel pàncrees dels vertebrats, que regula la quantitat de glucosa de la sang.
b) Hormona, un aminoalcohol segregat per les càpsules suprarenals. És segregada en situacions d’estrès i provoca l’excitació de l’organisme: hipertensió sangínia, dilatació dels bronquis,etc.
c) Un lubrificant semblant a la vaselina.

5- Per què serveix la glucosa?
a) Manteniment de les funcions metabòliques dels organismes.
b) Per què no es congeli l’oli del motor del cotxe quan fa fred.
c) Es la principal font d’energia pel cos humà.

6- Què s’ha de fer en cas d’hipoglucèmia?
a) Beure un suc de fruites o un refresc ensucrat.
b) Ingerir algun aliment ric en proteïnes, com la carn, el peix o els ous.
c) Ballar la Macarena.

7- Quins son els primers símptomes d’una hipoglucèmia?
a) Pal·lidesa, tremolors, debilitat
b) Cansament, nàusees.
c) Pics verds i quadres grocs per tot el cos.

8- Quins son els primers símptomes d’una hiperglucèmia?
a) Pics grocs i quadres verds per tot el cos
b) Set, cansament, orinar amb freqüència
c) Mareigs, canvis d’humor, sudoració

9- Per què serveix la insulina?
a) Intervé en l’aprofitament metabòlic dels nutrients, sobretot en amb el anabolisme dels xoco-crispies de Kellogg’s.
b) Intervé en l’aprofitament metabòlic dels nutrients, sobretot en amb el anabolisme de les vitamines.
c) Intervé en l’aprofitament metabòlic dels nutrients, sobretot amb el anabolisme dels hidrats de carboni.

Avui el post refregit que ofereixo es basa en el CT215

Aquelles preguntes sobre la diabetis tipus 1 (a ningú li importen els tipus 2) que sempre has volgut fer i mai no has gosat preguntar:

  1. Ser diabètic tipus 1 es ser un bitxu raro?
    Si i no… Es la segona malaltia crònica més freqüent en l’adolescència dels països del primer mon (la primera es l’asma). A Catalunya hi ha entre 250 i 300 casos nous cada any. Sempre hi ha algú que pringa.
  2. Per què et tornes diabètic tipus 1?
    Realment no se sap! No, no té res a veure que hagis menjat molt sucre. A vegades diuen que es culpa dels “factors ambientals” i es queden tan amples! Com si “factors ambientals” volgués dir alguna cosa! Tot son factors ambientals! També diuen que la genètica influeix, però molta gent es diabètica sense tenir cap antecedent familiar, jo en sóc un bonic exemple.
  3. Però per què li passa això al cos?
    Donat que no tinc gaires lectors habituals que siguin metges faré la versió per tots els públics. Bàsicament als anticossos se’ls hi gira la pilota i no reconeixen els cèl·lules beta que produeix el pàncrees i se les carreguen.
  4. Però que collons fan els cèl·lules beta?
    Fan insulina, i aquesta serveix per processar el sucre i obtenir energia. Quan el cos no pot obtenir aquesta energia del sucre la treu dels músculs i del greix, i per això acabes fet una piltrafilla.
  5. Com es detecta que tens sucre sense processar corrent per la teva sang?
    Doncs el cos intenta eliminar-la. Total que pixes molt, i per no quedar-te deshidratat beus molt. Un altre símptoma es que quan el cos intentar obtenir energia cremant el greix ja que no el pot treure del sucre, i llavors acabes perdent pes (operació bikini versió poc saludable).
  6. Quins son els 3 punts clau per control·lar la diabetis?
    – Insulina: De moment injectada fins que implantin alguna cosa millor.
    – Alimentació: Control·lar els hidrats de carboni, ni molts ni pocs, els justs.
    – Exercici: Ja coneixeu els metges, per qualsevol cosa et recomanen fer exercici.
  7. I la insulina es per sempre?
    No, tan sols fins que et moris o bé fins que treguin els Trident Insulina Fresh o alguna cosa per l’estil.
  8. Tota la vida amb la mateixa dosis d’insulina?
    Doncs es veu que no. Al cap de poc de iniciar el tractament el pàncrees es recupera una mica (continues amb insulina, però menys), es el període anomenat “lluna de mel” (no se qui posa aquests noms…), però al cap d’uns mesos invariablement torna a parar de funcionar, ei digues-li vago.
  9. Així doncs, els diabètics poden fer una vida normal?
    No. Se’ls ha d’apartar de la societat i ficar-los en guetos. No es tracta d’una persona amb diabetis, es una diabetis amb persona. Només faltaria.

BCPP: Xexu

Us porto un post refregit del CT17, el qual vaig fer fa molt temps, fa tan de temps que ni tan sols era diabètic tipus 1, ni tipus 2, ni cap tipus.

A vegades hi ha pel·lícules que fins i tot es preferible anar a fer un polvo abans de mirar-les, encara que et paguin el cine i les crispetes. Ara que parlo d’això, em ve el cap una reflexió, per què costa tan trobar cinemes que facin crispetes de colors? Amb lo bones que son! En canvi tenen una botiga que llaminadures més gran que moltes de les sales, tota plena de tot tipus de llaminadures i no poden vendre unes maleïdes crispetes de colors. Boicot als cines que no tinguin crispetes de colors! Es més! Els hi podríem tirar ous a la façana! Es més! Podríem cremar-los! Es més! Podríem segrestar els treballadors! Es més! Podríem començar la 3era Guerra mundial! Llavors reconstruiríem el mon després de l’holocaust nuclear! I faríem un mon millor on tots els cines venguessin crispetes de colors!

Semblen crispetes normals sucades en pintura plàstica, delicioses!

Semblen crispetes normals sucades en pintura plàstica. Delicioses!

El tema del post d’avui es seriós, així doncs, a vosaltres us agraden les crispetes de colors? Són millors que les normals? Que comenci el debat!

BCPP: McAbeu

Post refregit del CT6.

I la pregunta es: Com descobreixes que son germans? Hi ha bàsicament 3 possibilitats:

a) La mare o el pare (però sol ser la mare), li confessa que no es fill/a únic/a, que fa temps va tenir una aventura amb ves a saber qui i va tenir un fill i que justament es el que ha anat a triar per liarse.
b) Has estat implicat en un crim, i lògicament algun membre del CSI t’ha pillat i fa proves d’ADN i ja esta liat l’assumpte.
c) O la situació més probable, els dos han viscut junts a la mateixa casa des de que van néixer, junt amb 2 persones (un de cada sexe) els quals els dos anomenaven pares. Tenint aquestes premisses, comencen a cavil·lar la possibilitat que son germans.

Moralitat (en xino simplificat “道德”): Sabeu allò de “com mes cosins mes endins”? Doncs es una marranada “ooh es que jo tinc una cosina que esta molt bona” Doncs ves a viure a Shelbyville.

Vosaltres teniu germans? Quan i com veu descobrir que teníeu un germà\na? Recordeu tal descobriment com un fet traumàtic? O quins sentiments veu tenir alhora d’assimilar la idea?

Ja? Ja estem a Nadal? Jo em pensava que tot just avui era dia 23. Doncs si, encara falten dos dies per Nadal, però com que no penso publicar un diumenge m’avanço i us desitjo Bon Nadal. De fet, també us desitjo un Bon Sant Esteve i un Bon any, perquè com ja es tradició d’aquest mateix any, aprofito per agafar vacances del blog a la mínima oportunitat, i això vol dir que fins el dia 2 de gener aquest blog no tornarà a publicar. Pons’s Blog, en decadència des del 2016… Perquè el post no us sembli mig vuit us deixo un vídeo amb visions del Nadal segons diferents directors de cine.

BCPP: ahse