Archive for the ‘TV’ Category

Mare of Easttown és una minisèrie sobre una detectiva interpretada per Kate Winslet, la qual ha d’investigar un assassinat en un poblet de Pennsilvània i en paral·lel ha d’aconseguir que la seva vida privada no s’enfonsi, però no és fàcil, està divorciada i el seu exmarit viu a la casa del costat, té una filla adolescent, un fill que es va suïcidar que li va deixar una neta, la seva nora està en rehabilitació per drogues, la seva mare que viu a casa seva i no para criticar-la, a sobre li posen un nou company de feina jove vingut de la ciutat per ajudar-la en el cas. A sobre Easttown és un d’aquells pobles on tothom es coneix amb tothom, o sigui que la sèrie es podria haver titulat “Easttwon contra Mare”. Dels actors, a part de Winslet em sonen Evan Peters (Quicksilver a la saga de X-men) fent d’inespector i Guy Pearce (el de Memento) que aquí fa d’escriptor que es vol lligar la Winslet.

Mentiria si digués que la sèrie no està bé, però el problema és que ja he vist un munt de sèries i pel·lícules d’investigació criminal en un poblet fred dels EUA, esperava que aquesta tingués alguna cosa més, alguna cosa que no tenen les altres, per exemple el moment de “deixa el cas i donam la placa i la pistola” també el té, però no té la visita obligada que hi ha en tota investigació que et porta a un club d’estriptis, i bé, sí que té alguna cosa diferent, té un parell de girs mig inesperats, té a Kate Winslet, i aquesta té més problemes familiars que ningú, però no és això el que jo buscava.

Mare of Easttown té 7 capítols, un 7,7 al filmaffinity i un 8,5 a l’imdb

Nota: 5/10

The Watch és una sèrie de la BBC ambientada en el món de fantasia de Discworld creat per Terry Pratchett, més concretament es basa en els personatges de la saga de la Guàrdia. La sèrie no adapta cap dels llibres de Pratchett, però agafa elements, frases i moments reconeixibles de varis dels llibres de la saga de la Guardia, en especial Guardies Guardies i Ronda de Nit, però podríem dir que la trama és inèdita a no sé què diguem que és una fusió extremadament lliure del primer i el sisè llibre de la saga. Per començar, la sèrie segueix la seva pròpia línia temporal, on ens trobem amb una guàrdia amb Vimes, Angua, Jovial, Detritus i l’últim agent que s’hi uneix és l’ingenu i motivat agent Zanahoria; el Colon i el Nobbs no existeixen.

Pratchett no era famós per la seva quantitat de personatges femenins, o sigui que la sèrie s’ha pres la llicència de fer uns quants canvis de sexe, el més destacable Lord Vetinari, però n’hi ha d’altres com el doctor Cruces, en principi no em sembla malament, si no fos perquè esperava una mica més de Vetinari (és difícil superar l’actuació de Charles Dance a Cartas en el asunto). En canvi estic satisfet amb altres personatges com Lady Sybil, Angua o Zanahoria, i amb el que estic més satisfet és amb el protagonista, el capità Samuel Vimes (Richard Dormer, conegut com a Beric Dondarrion), només per ell ja val la pena veure la sèrie, Lady Sybil no està malament, tot i que no té absolutament res a veure amb el personatge de les novel·les, aquí té molt més protagonisme, segurament massa, i amb un caràcter violent que en les novel·les nasti de plasti. Però el personatge d’en Vimes m’agrada, tot i que tampoc s’assembla al Vimes que coneixem dels llibres, li falta ser un gat vell, a la sèrie va bastant perdut, bé, molt perdut i gran part del seu caràcter ha estat fagocitat pel de Lady Sybil; però malgrat el pobre guió que li han donat reconec que el sr Dormer ha fet molt bona feina, ara és quan l’aplaudiu.


La sèrie té un estil més cyberpunk i retrofuturista que no pas medieval o victorià, tot i que també té tocs medievals i també hi ha màgia com en l’obra original, de fet hi ha molta màgia pel meu gust, i això fa que doni la sensació que la màgia serveix per justificar els avanços de la trama, però a vegades té la seva gràcia, com ara el sistema antiviolència del geriàtric. Malgrat tot, la sèrie és 100% pratchetiana, i hauria de deixar satisfet a la majoria dels seus fans, com a mínim els fans que han entès que es tracta d’una obra inspirada en els personatges de Pratchett, no pas una obra fidel als seus llibres, hi ha molt fan que no tolera gens bé els canvis. D’igual manera, hi ha gent que li cosa tolerar la barreja de gèneres, com ara aquesta sèrie que mescla moments còmics (menys dels que li tocarien, tot s’ha de dir) i moments seriosos, per mi no hi ha problema, ja que m’ha deixat satisfet i amb ganes de veure més temporades, perquè tot el que tingui un regust de Pratchett ha de ser com a mínim acceptable, com és el cas en el qual ens trobem, que no és una gran sèrie, però com que jo no soc imparcial quan es parla de Pratchett a mi m’ha agradat, malgrat que hi hagi unes quantes escenes on el guió fa aigües i fins i tot es reutilitzen recursos narratius una mica patilleros. Si heu vist aquesta sèrie, us recomano una llista de vídeos que comença aquí, ho dic perquè els vídeos estan plens d’espoilers de la trama, però està molt ben analitzada la sèrie. Una última pregunta, per què aquí els mags no porten barret?

The Watch té 8 capítols, un cruel 4,6 al filmaffinity i un pobre 5,2 a l’imdb.

Nota: 7/10

 

Avui toca un post d’aquells que t’han m’agraden perquè no aporto pràcticament contingut nou, efectivament ho heu endevinat, es tracta d’un post recopilatori. Ara que hem passat la primera meitat de l’any us porto el rànquing de les 26 temporades de les sèries que he vist en els primers sis mesos de l’any, em podia esperar perfectament a fer l’any complet però patates. Algunes posicions no tenen Cas Típic perquè ja he parlat amb anterioritat de la sèrie. Ordeno les sèries de millor a pitjor.

  1. Gangs of London [Temporada 1]
  2. The Deuce [Temporades 2, 3 Final]
  3. Bruja Escarlata y Vision [Mini-sèrie]
  4. Invencible [Temporada 1]
  5. Gambito de Dama [Mini-sèrie]
  6. The Crown [Temporades 2, 3, 4]
  7. The Deuce [Temporada 1]
  8. The Expanse [Temporada 5]
  9. The Mandalorian [Temporades 1 i 2]
  10. The Terror [Mini-sèrie]
  11. Utopia [Temporades 1 i 2 Final]
  12. Brooklyn Nine-Nine [Temporada 5]
  13. Falcon y el soldado de invierno [Mini-sèrie]
  14. Vikings [Temporada 6 Final]
  15. Manhunt: Unabomber [Mini-sèrie]
  16. Love, Death + Robots [Temporada 2]
  17. Fargo [Temporada 4]
  18. Real Humans [Temporada 1]
  19. Raised by wolves [Temporada 1]
  20. Ray Donovan [Temporada 1]
  21. Patria [Mini-sèrie]

 

La segona temporada de Love, Death + Robots només té 8 capítols, igual que la primera temporada aquesta sèrie es basa en curts animats de diferent durada (màxim 18 minuts, mínim 7) fets amb estils i temàtiques molt variades, però tots tenen en comú el tema dels robots, i la mort, l’amor és més discutible que aparegui en tots. Passo a comentar-los:

  1. Servicio al cliente automatizado: Bastant fluix. Un aspirador automàtic es torna assassí i la senyora truca a assistència tècnica, però com sol passar no ajuden com un esperaria.
  2. Hielo: Molt fluix. Uns adolescents van a veure unes balenes en un planeta de gel. Fi.
  3. Respuesta evolutiva: Bastant bé. En un món a camí entre Blade Runner i el Quinto Elemento, amb una Diva inclosa, hi ha molta diferència entre els rics i els pobres, vull dir com ara però més exagerat. La cosa està en el fet que està prohibit que neixi gent perquè han descobert el secret de la vida eterna i si ningú passa a l’altre barri, falta espai.
  4. Nieve en el desierto: El millor de la temporada. Ofereixen una recompensa per un home albí que viu al desert. Per començar té el tipus d’animació que més m’ha agradat, després hi ha acció i un petit gir final.
  5. La hierba alta: Bastant fluix. Un tren s’atura al mig d’un camp amb herba alta i res de bo passa.
  6. Por toda la casa: Bastant bé. El del pare Noel, és el més curt però el més intens.
  7. Cobijo: Bastant fluix. Un pilot s’estrella en un planeta i en entrar en una nau té problemes amb el robot de manteniment.
  8. El gigante ahogado: Bastant fluix. Descobreixen el cadàver d’un gegant.

Si sumem la durada de tots els capítols, resulta en 105 minuts, hora i 45 minuts, com una peli, per això vaig estar temptat a incloure-la com a una entrada més de l’últim recull de pelis. Us poso el trailer de la primera temporada per tal que us feu una idea de la varietat d’estils artístics que componen els capítols, si sou propensos a l’epilèpsia millor no mireu el vídeo.

Vaig parlar de la primera temporada en el CT3063. La segona temporada de Love, death + Robots té un 6,2 al filmaffinity i un 8,5 a  l’imdb.

Nota: 6/10

The Mandalorian és una sèrie de Disney ambientada en l’univers de Star Wars protagonitzada per Pedro Pascal (Peña Narcos, Oberyn a Juego de Tronos), o això ens diuen, perquè sota del casc hi podria haver qualsevol persona, però no està sol, comparteix protagonisme amb un ninot de peluix que és la millor campanya de màrqueting de la franquícia d’ençà que va sortir el droide BB-8. Tot i tractar-se d’una aventura en un univers futurista, les trames dels capítols i l’ambientació recorden molt als westerns, un home sol contra el món, un entorn àrid i hostil. La trama és extremadament senzilla, el mandalorià és un caça-recompenses que li encarreguen entregar una persona (un petit Yoda) a un destí, però pel camí trobarà obstacles. El protagonista és increïblement hàbil lluitant, només en el primer capítol s’enfronta amb uns 30 enemics i se’ls carrega a tots només amb l’ajuda d’un droide, té poders especials? Jo diria que no, simplement funciona la màxima de Star Wars la qual diu que els dolents mai encerten un tret i els bons no fallen mai, una mica avorrit. De fet, en tota la temporada potser surten com a màxim uns 9 o 10 aliats del protagonista, però el total de soldats d’assalt imperial que es carreguen deu ser entre 300 i 400, no exagero, el que exagera és la sèrie, que amb prou feines fereix cap dels bons.

El millor que té la sèrie és la fotografia i la música, per mi no són els elements més importants en una sèrie, però quan aquests fan goig es diu i ja està. Sobre la fotografia ja vaig compartir un vídeo en un recull dels divendres on parlava del stagecraft. Ara la part no tan bona, The Mandalorian funciona com l’Equipo A, cada capítol arriben a un lloc nou, salven els grangers de la banda de bandolers de torn, abracen a la filla del granger, i marxen abans no els trobin els caça-recompenses i mai es veu sang per enlloc. Estic una mica cansat de les sèries per a tots els públics, no demano una sèrie expressament per a mi, però prefereixo una sèrie que no estigui pensada per agradar a tothom, The Mandalorian és així, una sèrie entretinguda que no desagrada a ningú, però tampoc desperta passió, a no sé què siguis un fan de l’univers Star Wars, cosa que jo fa temps que no soc. La part bona que hi hagi tant contingut de l’univers Star Wars és que es poden permetre el luxe de fer-se autoparodia, per exemple amb la llegendària punteria dels soldats d’assalt imperials, i això és d’agrair, perquè la major part de l’humor de la sèrie surt de les moneries que fa el mini-yoda i la veritat em cansa una mica.

Els blasters làser estan molt bé perquè fan llum, però no entenc com no es posen més de moda els mini-míssils teledirigits que fa servir el protagonista només en alguns moments, amb el pràctic que seria fer-los servir sempre, i és curiós com ningú més els té. Sé que estem parlant de planetes de l’extrem de la galàxia, que estan poc poblats, però així i tot em fa la sensació que en cada planeta que visiten només hi ha dos o màxim tres pobles, i la resta és desert o selva, com si fossin tots mini-planetes amb un radi de pocs centenars de quilòmetres. La galàxia potser molt molt llunyana i amb naus futuristes, però igual que el nostre planeta està plagada de sectes, primer vam conèixer els Jedis, que són una secta, no ens enganyem, es van treure de la màniga el dels midiclorians per semblar més científics, però secta, i amb aquesta sèrie coneixem els mandalorians uns altres tarats que no es treuen el casc ni per fotre un clau, o això suposo perquè la sèrie es Disney i en aquests metratges ningú sap què és el sexe, ves a saber com es deuen reproduir la gent en aquesta galàxia. Hagués estat bé unes preses falses en forma d’humor al final de la sèrie on es veiés el protagonista traient-se el casc i que a sota no hi hagués Pedro Pascal, que hi hagués per exemple Jar Jar Binks o Chewbacca, o Pablo Escobar o Bryan Cranston (Ho dic perquè el dolent és Giancarlo Esposito)

En acabar la primera temporada estava dubtant entre veure la segona temporada o deixar la sèrie, però Giancarlo Esposito (Gus Fring a Breaking Bad i Better Call Saul) fent de dolent (només faltaria!) m’ha acabat de convèncer. Ja que parlo d’actors coneguts m’he deixat d’anomenar a Carl Weathers (Dillon a Depredador i Apollo Creed a Rocky), i el director de la sèrie és Jon Favreau (que interpreta a Happy a tots els Ironman i a més va ser director de la primera i productor de les següents). Parlaria de l’actuació de Pedro Pascal, però es passa tota la sèrie amb el casc posat, o sigui que no tinc ni idea de quina cara posa en cada situació. La segona temporada la trobem plena de cameos de gent coneguda, Timothy Olyphant, que aquí també fa de Marshall igual que a Deadwood, Michael Biehn (Kyle Reese a Terminator), Katee Sackhoff (Starbuck de Battlestar Galactica), Titus Welliver (Glenn Childs a The Good Wife). Malgrat que hi ha alguns personatges secundaris recurrents, la majoria de capítols de The Mandalorian són històries autoconluents, llevat dels dos últims capítols de cada temporada, tampoc són capítols massa llargs, molt pocs hi ha que arribin a 50 minuts, i en canvi n’hi ha bastants que no arriben ni als 40 minuts.

The Mandalorian té 16 capítols repartits en dues temporades, s’espera mínim una tercera. Té un 7,7 al filmaffinity i un 8,8 a l’imdb.

Nota: 7/10

Falcon y el Soldado de Invierno és una minisèrie de sis capítols de Marvel que va sobre una missió que hauran de complir aquests dos herois de segona línia. Recordeu el final de End Game quan el Capità Amèrica es jubila i li dona l’escut al seu amic Sam? Doncs aquí comença la sèrie, amb en Sam (Falcon) pensant que li fa cosa substituir al capità Amèrica i millor no, bé, de fet la sèrie arranca amb una increïble (en el sentit que no es pot creure, per exemple, des de quan un minidron petit com un estel pot portar míssils, una metralladora, i tenir vol i apuntat automàtic?) escena d’acció per tal que els fans de Marvel no s’avorreixin, després quan ja tenim a la gent contenta després de l’acció podem veure com els protagonistes parlen i són humans. Fins ara, en les pel·lícules aquests dos personatges havien tingut poc protagonisme i cap dels dos tenia massa carisma, i després de la sèrie continuen sense tenir-lo. Els dos herois hauran de treballar plegats, però tenen caràcters una mica diferents, i al principi no es portaran massa bé, el blanc una mica boig, el negre no tant, igualet que Arma Letal, o la tercera de Jungla de Cristal. Per fer la seva missió hauran de demanar ajuda a un malvat, el clàssic pacte amb el dolent per atrapar un altre dolent, per cert aquí el dolent és pèl-roig, cap novetat perquè tothom sap que els pèl-roigs són malvats.
Es nota molt que es tracta d’una sèrie Disney, a part de no sortir res de sexe, ni tan sols mig mugró, es nota especialment en el tema de la mort que es tracta d’un tema absolutament tabú en un context on la superforça, les navalles, les armes de foc i qualsevol arma mortal són el pa de cada dia, veus que tots els personatges, tant d’un bàndol com de l’altre queden totalment horroritzats quan algú mor, quan amb les hòsties que es foten l’estrany és que no passi constantment. També és curiós que en aquest context de lluita antiterrorista, ni la policia ni l’exercit ni els marines apareixen per enlloc, i si apareixen no fan absolutament res, d’acord que hi ha gent amb superforça, però amb un tret els mates igual, repeteixo, es nota molt que això es Disney.

Com que Bruja Escarlata y Visión em va agradar vaig pensar que aquesta també m’agradaria, però tot i tractar-se de produccions de Marvel i tenir diferents punts en comú són sèries força diferents, no vull dir que una sigui millor que l’altra, però aquesta l’he trobat menys original i més previsible i tòpica, com ara que no pot faltar el personatge que no és malvat per se, només orgullós i cregut fins a límits absurds, però quan li maten l’amic es torna boig de venjança. No paren de repetir el concepte que no tot és blanc o negre, que hi ha matisos, que la causa no pot justificar els mitjans, i que la clàssica separació entre bons i dolents cada vegada està més difuminada. Resumint es tracta d’una sèrie d’acció entretinguda i res més, és el que voleu veure?

Falcon y el Soldado de Invierno té un 6,2 al filmaffinity i un 7,5 l’imdb.

Nota: 6/10

Invencible és una sèrie d’animació d’Amazon sobre superherois, de moment té una sola temporada amb 8 capítols. En aquesta realitat hi ha alguns superherois voltant pel planeta, una mica com passa a The Boys. El protagonista de la sèrie és un adolescent que és fill d’un d’aquests superherois i poc abans dels 18 anys és quan se li activen els poders, és el paquet de poders estàndard, superforça, supervelocitat i vol. El protagonista ha d’intentar compaginar la nova vida de superheroi amb la vida d’un adolescent, ja us ho dic ara que no li surt massa bé, però la part interessant de la sèrie no és aquesta, la part important és què passa amb el seu pare, amb Omniman, sembla que aquest amaga un secret que no es desvetllarà fins al final de la temporada.

Tot i tractar-se d’animació la sèrie no és per nens, la violència extrema i la crueltat són ben presents des del primer capítol, la sang està d’oferta i en un món amb gent amb superpoders també hi ha supermorts, em refereixo que quan hi ha gent amb una capacitat de destrucció brutal enfrontant-se a altres amb la mateixa capacitat, el nombre de víctimes col·laterals també és brutal. Tot i això, a diferència la majoria d’herois aquests semblen més preocupats per salvar vides d’innocents que de lluitar contra el malvat de torn, això no vol dir que ho aconsegueixin, però com a mínim fan l’esforç. Podeu veure el primer capítol, i si el final del mateix no us intriga gens ni mica ni us pica la curiositat per veure el següent ja podeu deixar la sèrie. La primera temporada només té 8 capítols de 45 minuts, estaré pendent quan en facin més.

Invencible té un 7,7 al filmaffinity i un 8,8 a l’imdb.

Nota: 8/10

Raised by wolves és una sèrie de ciència-ficció, en la qual la terra és inhabitable per culpa d’una guerra mundial, un parell d’androides han sigut enviats a un planeta extraterrestre habitable amb 6 embrions humans per tal de salvar l’espècie de l’extinció, els dos androides intentaran fer sobreviure els nens en un planeta àrid. Però la tranquil·litat els hi durarà pocs anys, perquè arribarà una nau amb humans de l’altra facció. I no puc explicar res més de la trama perquè capítol a capítol van passant esdeveniments que canvien la situació, a part que hi ha flashbacks de què va passar a la terra que ens explicaran entre altres temes qui són els personatges.

Com a coneguts només he reconegut Travis Fimmel (Ragnar Lothbrok de Vikings), i bé, el productor i director d’alguns capítols és Ridley Scott. Això significa que no van escassos a l’hora de gastar-se el pressupost en efectes especials, sobretot en el final del primer capítol on s’asseguren que tindràs ganes de veure el següent capítol. La marca Scott es nota en la manera que està tractada aquesta distopïa, per exemple en els androides molt orgànics amb “sang” blanca, uns androides que a vegades costen molt de destruir, i altres vegades ben poc, i un cop malmesos (per exemple quan els han crivellat a trets) semblen molt senzills de reparar. Dels androides tampoc m’agrada el vestuari, semblen ballarins de dansa contemporània, i a vegades fan moviments que encara ho recorden més, no m’agrada.

La sèrie té un plantejament inicial interessant, però de seguida fica elements que em grinyolen una mica com ara el tema dels creients del Sol, un pensa que el tema sectes ja estaria superat en un futur, però sembla que no, a més és superjeràrquica i tradicional, no encaixa bé amb el tema naus especials i androides intel·ligents. Quan la sèrie se centra en la part de ciència-ficció bé, però fica pel mig temes més fantasiosos és quan ja no m’ha agradat. El mateix passa quan els personatges estan entenimentats la cosa funciona bé, però quan es tornen bojos malament. Per mi la sèrie va de més a menys, el nou món, el conflicte plantejat entre les faccions humanes sembla interessant, però quan els personatges perden el nord, comencen a tenir al·lucinacions, comencen a passar coses estranyes sense explicació, la gent va canviant de bàndol sense massa raó, és quan un es cansa de la sèrie, i la trama final de l’embaràs és directament per maleir la mare del guionista.

Raised by wolves té un 6,4 al filmaffinity i un 7,6 al imdb.

Nota: 5/10

Real humans es una sèrie sueca del 2012 que sembla una capítol de Black Mirror, en aquest mon paral·lel la humanitat ha creat uns robots amb intel·ligència artificial, però estranyament sembla que només els fan servir com a robots domèstics i també per ajudar a la gent dependent, en els altres camps sembla que no hi han entrat gaire, bé en el terreny sexual també es fan servir robots, però es que la industria pornogràfica sempre es pionera en adoptar qualsevol millora tecnològica. La trama avança en paral·lel amb quatre grups protagonistes, el primer uns robots rebels s’escapen ajudats per un humà, després tenim una família que incorpora un robot assistent a la seva vida, després un home perd la seva dona per culpa de la mania que li té als robots, finalment un home gran ha de canviar de robot ajudant perquè el seu s’ha espatllat i el nou model no li fa massa el pes. La sèrie sueca té dos remakes, un dels EUA anomenat Humans i un altre rus anomenat Mejores que nosotros, jo he mirat la sèrie original perquè patates.

No deixen massa clar en quina part de suècia passa la història, però sembla que es en poble realment petit perquè pràcticament tots els personatges s’acaben creuant amb tots, les casualitats i coincidències son inusualment altes. El comportament dels robots també es particularment estrany, a vegades tenen una intel·ligència artificial que els fa capaços d’entendre sentiments humans, comportaments complexos dels humans i fins hi tot maquinar plans rebuscats, però altres vegades actuen sense cap mena de sentit comú. També es curiós que poden tenir converses que els farien indistingibles d’un humà, però semblen incapaços de copiar els moviments naturals que faria un esser humà malgrat tenen la psicomotricitat suficient. La sèrie consta de 20 capítols repartits simètricament en dos temporades, només he vist la primera temporada, perquè he decidit que no em convenç el suficient per seguir veient-la.

Real Humans té un 7,0 al filmaffinity i un 7,9 al imdb.

Nota: 5/10

Bruja Escarlata y Visión és una minisèrie de Marvel (Disney) de 9 capítols de 30 minuts de durada cada un (Que es queden en 20 minuts si li traiem l’opening, els crèdits i el previously), per tan també ens la podem prendre com una peli de 3 hores llargues, que pot semblar molt, però encara és més curta que algunes pelis de superherois, i no miro a ningú senyor Snyder… El format és una comèdia de situació clàssica (comença en els anys 50) barrejada amb ciència-ficció, ja que els dos protagonistes han d’intentar fer vida normal mentre mantenen en secret els seus superpoders. La part de comèdia és correcte, però la part de ciència-ficció on es va mostrant de mica en mica un secret en l’estranya situació en la qual es troben els protagonistes és la més interessant i intrigant, de fet, si heu vist End Game la situació de Visión us semblarà especialment estranya. Si no us agrada gaire el que veieu en els tres primers capítols, cosa totalment incomprensible per mi, feu-me cas i espereu a veure el capítol quatre on la sèrie fa un gir molt fort.

M’agrada molt com treballen Elizabeth Olsen i Paul Bettany, en les pel·lícules tenen molt pocs minuts per demostrar el seu talent, aquí tenen més marge i m’agrada com ho fan, és més, crec que estic enamorat de la jove Olsen. M’encanta la idea de veure dos personatges totalment fora de lloc, pareu-vos a pensar el fet de posar dos superherois mega-poderosos de Marvel en una sitcom clàssica, no enganxen per enlloc, bé, la idea és semblant a Embrujada (Bewitched) però més exagerat. Però la sèrie no solament parodia les comèdies dels anys 50, de fet fa un repàs a totes les generacions de sitcoms familiars fins a arribar a l’actualitat, passant pel Show de Dick Van Dyke, Roseanne, Malcolm in the Middle, Modern Family, etc. Però la part de sitcom és només l’embolcall general, la trama de subjacent a aquesta irrealitat és el que us mantindrà enganxats. Si haig d’escollir la part que menys m’ha agradat trio el final, perquè és la part més típica, és un final a l’estil Marvel i ja he vist moltes pel·lícules de Marvel, i sempre acaben igual, suposo que molta gent no estaria satisfeta si no acabés així. Us deixo amb el trailer.

Bruja Escarlata y Visión té un 7,0 al filmaffinity i un 8,1 al imdb.

Nota: 8/10

Ray Donovan és el nom del protagonista de la sèrie del mateix nom. La feina de Ray és encarregar-se dels problemes de l’altra gent, però no problemes de gent normal, problemes de gent rica, que són problemes diferents, com per exemple despertar-te al llit al costat d’una prostituta morta per sobredosis. Ray treballa per a dos socis jueus a Los Angeles, i té un parell d’empleats a càrrec seu que l’ajudaran a arreglar els problemes dels seus clients. Però la majoria dels seus problemes no seran laborals sinó que vindran per part de la seva pròpia família, la seva dona, els seus dos fills adolescents, els seus dos germans que no són gaire espavilats, especialment el que té problemes amb l’alcohol, però per sobre de tot el pare de Ray, acabat de sortir de la presó, serà un gran mal de cap constant.

He vist la primera temporada que són 12 capítols, la sèrie té 6 temporades més, 82 capítols en total que duren oficialment 50 minuts, però són 45 si li restes el “previously…”. La sèrie és principalment un drama seriós, però té uns quants moments desconcertants en els quals es torna una comèdia estranya, com ara quan droguen a l’home del FBI o quan un dels jueus perd el cap. Les històries dels dos germans les trobo estúpides, i tots els problemes amb els fills adolescents són directament insofribles. La sèrie m’ha recordat una mica a Banshee, per l’estil d’home crack que es baralla amb tothom, acaba guanyant i després es tira la tia jove i guapa, però és la versió dolenta de Banshee perquè no hi ha tantes dones guapes, ni hi ha tanta acció, i a sobre hi ha adolescents insofribles i germans idiotes pel mig. Entenc que la dona aguanta tot això perquè ell la manté en una mansió la qual té una cuina on podria cabre tot el meu pis. La sèrie gira massa al voltant de la família d’en Ray, i cada vegada es veuen menys els seus negocis, massa protagonisme als fills adolescents, si realment vol fer un drama familiar que aprenguin de Shameless, el qual tampoc és creïble en la seva forma, però com a mínim Shameless ho fa de manera divertida.

Ray Donovan té un 7,0 al filmaffinity i un 8,3 al imdb.

Nota 1a: 5/10

Manhunt: Unabomber és una minisèrie basada en un cas real que va investigar l’FBI, un assassí en sèrie es dedicava a enviar bombes a través del servei postal, des de finals dels 70 fins a finals dels 90 i que per fi el van enganxar gràcies, al protagonista d’aquesta minisèrie. La sèrie és força tòpica en el sentit que el protagonista és un crac en lo seu, en aquest cas la creació de perfils psicològics, però com sempre els superiors el tenen menystingut i no li fan cas, però com que és tan bo demostrarà que tenia raó. La sèrie es mou en paral·lel entre 1995 quan va el protagonista va començar a participar en el cas i el 1997 quan el terrorista vol parlar amb el seu captor abans de declarar-se culpable. La sèrie es entretinguda a estones però l’oblides tan bon punt l’has acabat de veure, perquè tan el protagonista com l’antagonista són personatges molt tòpics. La recomanaria només a gent que li encantin les persecucions d’assassins en sèrie.

A la categoria d’actors coneguts trobem que el protagonista de la sèrie es Sam Worthington (el soldat paraplegic protagonista d’Avatar), Chris Noth fa d’agent en cap de l’FBI de la zona de San Francisco (Us sonarà de ser el marit de l’Alicia a The Good Wife), Paul Bettany es l’antagonista (Vision, dels Vengadores).

Manhunt: Unabomber té 8 capítols i un 8,1 al imdb i un 7,4 al filmaffinity.

Nota: 6/10

The Terror és una minisèrie de 10 capítols sobre una exploració britànica de dos vaixells que en el 1845 van intentar travessar l’àrtic buscant un pas navegable entre Atlàntic i Pacífic, però sembla que serà una expedició molt accidentada. The Terror era el nom d’una de les embarcacions, l’altre es deia the Erebus. La sèrie es basa en un llibre de Dan Simmons (famós per la saga de Hyperion), i aquest es basa en una expedició real. El problema amb les expedicions llargues és que els problemes s’acumulen, primer és el fred, després el gel, després la falta de confiança entre la gent, després un os polar, després la mala alimentació, les malalties, i un llarg etcètera, un problema es pot solucionar, dos també, però un problema no és mai un cas aïllat, els problemes desencadenen en problemes nous, i cada vegada són més i més greus, i tots aquests problemes transformen a la gent, i en situacions límit la gent fa coses que no farien normalment. No us sorprendrà saber que l’expedició va ser un fracàs, però per saber com fracassar haureu de veure la sèrie.

The Terror ens porta interpretacions molt sòlides a càrrec d’actors consagrats com ara Ciarán Hinds (Mace Ryder a Joc de trons, Dumbledore a Harry Potter, Cèsar a Roma), Jared Harris (Legasov a Chernobyl, Moriarty a Sherlock Holmes), Tobias Menzies (Príncep Felip a The Crown, Brutus a Roma, Villiers a Casino Royale). Els dos primers són els capitans de cada vaixell, a més Ciarán és el responsable de l’expedició, Tobias és el seu segon d’abord. Us deixo el trailer subtitulat en castellà

Un consell, quan mireu la sèrie abrigueu-vos bé perquè el fred traspassa la pantalla, són 10 capítols plens de gel. La sèrie té una segona temporada que no té res a veure amb la primera, és una història a part, amb una trama i actors diferents que no he vist, va sobre quelcom japonès. Si noteu que la sèrie es veu ben feta i cuidada i que no s’han tallat amb el pressupost és perquè es tracta de la productora dels germans Scott. Els dos primers capítols no són fàcils de seguir, hi ha molts personatges, molta tripulació a bord, i sí que passen coses importants, però no és constant, tingueu una mica de paciència, val la pena conèixer el destí d’aquesta desgraciada tripulació, perquè sempre es més entretingut veure quan tot va malament que no pas quan tot va bé, i més divertit quan els altres ho passen fatal en comptes d’un mateix.

The Terror té un 6,9 al filmaffinity i un 8,0 a l’imdb

Nota: 7/10

Ja sabeu que els meus posts preferits son aquells que no aporten contingut nou, aquells que parlen de casos típics que ja existeixen, per alguna cosa Pons’s Blog es el blog més meta del mon. Avui us porto un recull de les millors sèries que he vist com a mínim una temporada en els últims cinc anys. Si voleu veure els enllaços a les sèries visiteu el CT3338, CT3159, CT2955, CT2748 i CT2539. Potser hauria d’actualitzar la pestanya de sèries, però fa molt que no ho faig i seria molt feina. Entre parèntesis el nombre de temporades que he vist, que si la sèrie es bona coincideix amb el nombre total de temporades emeses. Com a idea, qualsevol sèrie per sobre del 60 es bona idea mirar-la, i qualsevol per sobre del 30 ja l’haurien d’haver vist.

  1. Juego de Tronos (8 temporades)
  2. Downton Abbey (6 temporades)
  3. Chernobyl (1 temporada)
  4. Community (6 temporades)
  5. Sherlock (4 temporades)
  6. Better Call Saul (5 temporades)
  7. The Boys (2 temporades)
  8. Rick & Morty (3 temporades)
  9. The night of (1 temporada)
  10. Black Mirror (5 temporades)
  11. Borgen (3 temporades)
  12. The Good Place (4 temporades)
  13. Fleabag (2 temporades)
  14. Shameless (8 temporades)
  15. Narcos (3 temporades)
  16. Roma Criminal (2 temporades)
  17. Gomorra (4 temporades)
  18. Fargo 2 (1 temporada)
  19. The Good Wife (7 temporades)
  20. Watchmen (1 temporada)
  21. The Bronn (4 temporades)
  22. Death Note (2 temporades)
  23. The Shield (7 temporades)
  24. En terapia (3 temporades)
  25. Fargo 3 (1 temporada)
  26. The Deuce (2 temporades)
  27. Buenos presagios (1 temporada)
  28. The expanse (4 temporades)
  29. Gambito de Dama (1 temporada)
  30. American Crime History 1 (1 temporada)
  31. The Crown (4 temporades)
  32. One Punch man (1 temporada)
  33. Fariña (1 temporada)
  34. After Live (1 temporada)
  35. Atac als titans (3 temporades)
  36. Mr Robot (4 temporades)
  37. ZeroZeroZero (1 temporada)
  38. La casa de papel (4 temporades)
  39. Brooklyn nine-nine (5 temporades)
  40. Bojack Horseman (4 temporades)
  41. Mrs Maisel (3 temporades)
  42. House of cards (5 temporades)
  43. Utopia (2 temporades)
  44. Antidisturbios (1 temporada)
  45. Vikings (6 temporades)
  46. Peaky Blinders (5 temporades)
  47. Lo que hacemos en las sombras (2 temporades)
  48. Louie (5 temporades)
  49. Happy (2 temporades)
  50. Modern Family (9 temporades)
  51. Mythic Quest (1 temporada)
  52. Archer (3 temporades)
  53. Verguenza (2 temporades)
  54. Mira lo que has hecho (2 temporades)
  55. Westworld (2 temporades)
  56. The Witcher (1 temporada)
  57. Star Trek lower decks (1 temporada)
  58. The leftovers (3 temporades)
  59. Narcos Mexico (1 temporada)
  60. Succesion (1 temporada)
  61. Oz (1 temporada)
  62. Stranger Things (1 temporada)
  63. Fringe (5 temporades)
  64. Banshee (1 temporada)
  65. The Young Pope (1 temporada)
  66. Big Little Lies (1 temporada)
  67. Altered Carbon (1 temporada)
  68. Love Death & Robots (1 temporada)
  69. The Umbrella Academy (1 temporada)
  70. Por 13 razones (1 temporada)
  71. Mindhunter (1 temporada)
  72. Bodyguard (1 temporada)
  73. Dark (1 temporada)
  74. John Adams (1 temporada)
  75. El cuento de la criada (1 temporada)
  76. The Killing (1 temporada)
  77. Godless (1 temporada)
  78. Years and years (1 temporada)
  79. Big Bang (11 temporades)
  80. Silicon Valley (1 temporada)
  81. Fargo IV (1 temporada)
  82. Ophan Black (1 temporada)
  83. Patria (1 temporada)
  84. This is us (1 temporada)
  85. The office (1 temporada)
  86. 2 hombres y medio (1 temporada)
  87. Veep (1 temporada)
  88. American Crime History 2 (1 temporada)

Gangs of London és una sèrie a anglesa (oh! Sorpresa) sobre les bandes mafioses (oh! Sorpresa) de la capital britànica. La sèrie arranca quan el capo més important de la ciutat és assassinat per uns mindundis, la pregunta és saber qui ha encarregat l’assassinat, el seu fill remourà tota la ciutat per descobrir el culpable. Són mafiosos britànics, tenen un estil diferent dels americans, podríem dir que s’assemblen més als italians en aquest sentit, són més discrets, prefereixen amagar el seu poder, perquè tothom ja els respecta, però no dubten en fer servir la força quan és necessari. Què diferència aquesta sèrie de mafiosos d’altres sèries i pel·lícules? Doncs primer de tot l’estil britànic, i després la violència crua i salvatge, si us espanta la sang millor no us acosteu a aquesta sèrie, hi ha tota mena de violència, amb armes de foc (si us agraden molt els trets, us encantarà el cinquè capítol), amb armes blanques, sense armes, amb altres tipus d’armes, tortures diverses, violència per tots els gusts. No tot és acció, també hi ha lloc pel thriller, de fet és la part principal, on coneixem les diferents famílies mafioses i les relacions entre elles, els interessos de cada personatge, els secrets que amaguen, capítol a capítol descobrim més i més sobre cadascú. Us deixo amb el trailer que igual que la sèrie està ple d’acció i sang.

Parlem dels actors, la majoria són britànics, i els pocs que no ho són poden passar perfectament com habitants de Londres, jo només he reconegut a Michelle Fairley (Catelyn Stark, que aquí fa de mare del protagonista), a Colm Meaney (Miles O’Brien de Star Trek), Joe Cole (John Shelby de Peaky Blinders, aquí fa de protagonista), finalment, David Bradley (Walder Frey) que fa un cameo en el primer capítol.

La primera temporada de Gangs of London són 9 capítols (de moment no hi ha més temporades). Té un 7,6 al filmaffinity i un 8,1 l’imdb.

Nota: 8/10