Archive for the ‘TV’ Category

Community es una sèrie d’humor sobre un grup d’estudi de 7 alumnes d’una universitat comunitària. Us presentaré els personatges:

  • Jeff Winger: És el protagonista, es un advocat que ha de llicenciar-se per poder exercir, ja que fins ara feia servir un títol falç fals. Es un vividor i es vol lligar la noia guapa.
  • Britta: És rosa i guapa i constament està preocupada per demostrar que es bona persona, per això en un principi en Jeff no li cau bé.
  • Shirley: És la tòpica mare afroemericana divorciada i catòlica amb dos fills. Es xafardera i vol fer el bé.
  • Pierce: És un home gran que cau malament a tothom. Fa bromes desafortunades i de mal gust. No es bo en res i ningú no el vol. La seva presència en el grup serveix com a contrast per fer sentir els altres millor.
  • Troy: És esportista jove no massa llest però tampoc massa tonto. Fa una gran parella junt amb l’Abed.
  • Annie: Es una adolescent innocent e insegura d’ella mateixa que busca ser acceptada perquè li costa fer amics.
  • Abed: Es un pakistanés mig autista que utilitza les sèries i pel·lícules per entendre les relacions socials reals. Fa una gran parella junt amb en Troy.
  • Señor Chang: Es un xinés que es professor d’espanyol. Es un professor horrible que es fa odiar pels alumnes.
  • Degà: Es un entusiaste de la seva feina. No para de muntar activitats perquè els estudians estiguin a gust. Però d’alguna manera o altra sempre acabarà ficant en problemes a la gent del grup d’estudi.

El meu personatge preferit es l’Abed. De fet, crec que el preferit de tothom. Lamentablement només es el quart en protagonisme després d’en Jeff, la Britta i en Pierce. A qui vull enganyar? A part d’en Jeff els altres 6 tenen aproximadament el mateix protagonisme. Bé, potser en Pierce sobresurt lleugerament per sobre dels altres per això de ser en Chavey Chais i haver sigut més famós que els altres, que son joves i encara no han sigut mai famosos, si es que alguna vegada arribaran a ser-ho realment es clar.

Els capitols en els quals l’abet té protagonisme son els millors, ara em ve el cap en aquell que la Shirley i la Annie es fan policies del campus i l’Abed fa que complir tots els tiopics de les pel·lícules de policia, tots i cada un. Es genial. Un dels millors capítols sinó el millor es quan fan l’homenatge a Casino. On en comptes de jocs i drogues el que es mou son palets de pollastre. Com no podia ser d’una altra manera la veu en off es de l’Abed el senyor del cine. O potser el millor capítol es de la partida de paintball a gran escala del capítol 23, es complicat decidir-se entre un capítol i l’altre.

Les temporades coincideixen amb els cursos escolars. Bé, no estic del tot segur perquè només he vist la primera temporada, però seria de suposar que si en la primera es així en la resta també, no? Algú que hagi vist la sèrie m’ho pot confirmar? Pel que veig les tres primeres temporades son de vint i pocs capítols mentre que la quarta i cinquena només en tenen 13. Durant aquest mes de març s’estrenarà la sisena temporada si no passa res. No ho he dit però sent una comèdia suposo que ja es sobreenten que son capítols de 20 minuts.

Sense dubte es una comèdia que seguirè mirant. Actualment, llevat de Modern Family no veig cap sèrie còmica que estigui al nivell d’aquesta. No és una gran sèrie, es simplement una sèrie còmica divertida, son situacions entretingudes amb personates simpàtics i diàlegs divertits, no li demano res més a una comèdia.

Community té un 8,6 al imdb, un 7,7 al filmaffinity i un 8 a casa meva.
Nota: 8/10

BCPP: Xexu

Segona part del post de Fargo

Actors

Apareix algú conegut a la sèrie? Doncs resulta que si, apareix en Watson, vull dir en Bilbo, vull dir en Martin Freeman. Si sou una mica cinèfils també us sonarà en Billy Bob Thorton, que podriem dir que es el protagonista de la sèrie. També apareix en Colin Hanks, actor que recordareu de la pitjor temporada de Dexter, parlo de la sisena, es clar.

Em cau bé en Bob, que realment a la sèrie es diu Lorne Malvo (no confondre amb Malmo, la tercera ciutat més gran de Suècia). Per què? Senzillament perquè es dedica a fer el mal sense cap justificació, simplement pel plaer de fer el mal. Caòtic maligne 100%. En Bob es estrany de collons, cada vegada que algú li pregunta quelcom personal deixa a l’altre flipat amb una resposta imprevista. Ja sigui quan li pregunten el nom per recollir un paquet, quan li pregunten per quanta gent es l’habitació, etc.

Varis actors ho fan bé en la sèrie, però s’han de remarcar dos grans actuacions: Martin Freeman i Billy Bob Thorton, els dos estan excel·lents cada un en el seu paper. Us fa res aixecar-vos un moment i aplaudir-los? Penso que s’ho mereixen.

———- Inici espoilers ———–

Vist que en Watson es possiblement l’home més desgraciat dels EEUU, gairebé ho trobo normal que exploti i mati a la seva dona. Aquests son els problemes de no practicar un esport que et desfoga com ara la boxa o el frontó, al final algú del teu voltant ho acaba pagant quan el got de la paciència s’omple.

Al final del primer capítol en ensenyen com acollonir a un policia, però aviso que no funcionarà a la realitat a excepció que siguis la meitat de bon actor que en Bob Thorton. Gran escena.

Al final del primer capítol en ensenyen com acollonir a un policia, però aviso que no funcionarà a la realitat a excepció que siguis la meitat de bon actor que en Bob Thorton. Gran escena.

Igual que el local de streaptease, un altre fet obligatori en els thrillers es quan aparten del cas a l’únic policia que pot resoldre el crim, això passa en el segon capítol. De moment anem bé, complint amb els tòpics, com ha de ser.

Un altre gran escena d’en Bob es quan no solament no es carrega l’assassí a sou que se’l volia carregar, sinó que l’allibera de la policia i que intenti matar-lo com a venjança per haver matat el seu company. Es un tio molt molt molt xungo, i pel pentinat que porta ningú ho diria.

Crec que la policia de Bemidji guanyaria les olimpíades a la incompetència policial si no deixessin participar la Molly que es la única del departament que té un saldo positiu en el coeficient intel·lectual. Un nou cap de policia més incompetent que el recent ascendit implicaria algú el qual la seva mare li hagués de fer el nus les sabates.

Fargo em té totalment desconcertat. Vull dir que es totalment imprevisible, soc incapaç d’imaginar-me com anirà la trama. A part del ja comentat primer capítol, per exemple, en el quart capítol ja detenen en Bob; en quina sèrie detenen al dolent només al principi de la sèrie? Aquesta imprevisibilitat (qualitat d’imprevisible) es deu sobretot a en Bob, es un assassí tan fred i sense cap sentiment que provoca que sigui impossible saber quin serà el seu proper pas. Tampoc m’esperava en absolut el salt temporal d’un any sencer que fan en mig del capítol 8, esperava que fos una història continuada, i que encara que acabés de manera injusta tot acabaria en els mateixos dies, però una vegada més equivocava les meves sospites sobre la direcció que prendria Fargo.

Hi ha una cosa que no em quadra gens. Si per aquelles casualitats de la vida resulta que us creueu en el camí d’un assassí a sou, però per sort no va per vosaltres. Si al cap d’un any us el torneu a trobar, l’aneu a saludar com si fos el vostre forner habitual? Penseu-ho una estona, no us precipiteu en la resposta. Ho heu pensant? Doncs resulta que en Watson escull la opció contrària a la vostra. Tota la història la he trobat bastant ben tramada menys aquest fet.

No se si a tothom que ha vist Fargo li ha passat, però jo volia que en Bob se sortís amb la seva. Vull dir que es carregués en Watson i que fugis tranquil·lament del poble tot deixant un rastre de cadàvers. Potser es cosa meva que soc malvat i vull que un personatge clarament malvat guanyi, però la seva mort m’ha posat trist. El que més em fot es que se l’hagi carregat el carter; com a mínim hauria d’haver sigut en Watson.

————Fi espoilers————
Conclusions

Abans de mirar un capítol de Fargo jo tinc un ritual que consisteix en abrigar-me bé i posar-me una manta per sobre, perquè aquell coi d’estat de Minesota es fred de collons. Blanc i fred, així es el poble. Si miro la sèrie a l’hora de sopar es imprescindible que aquest sigui alguna cosa bena calenta al estil sopa o estofat, menjar una amanida tot mirant Fargo seria temptar el risc d’agafar una hipotèrmia. També es cert que podria haver mirat la sèrie en un altre estació que no fos l’hivern, en part reconec que es culpa meva, però què caram! Així entro dintre de la trama! Se m’estan gelant els peus tan sols de escriure aquest article.

Fargo és sinònim de freeeeed

Fargo és sinònim de freeeeed

Un altre fet que m’agrada de Fargo son els inicis de capítol on aparentment ens ensenyen les imatges d’una trama que sembla que no tingui absolutament res a veure amb la nostra història, però abans d’acabar el capítol veiem que ens equivocàvem, estan relacionades i molt.

Es pot dir que Fargo es thriller amb bastants tocs d’humor negre al estil de la pel·lícula dels Coen, però segons el meu punt de vista, es encara més exagerat, i per tan més divertit. A part està clar que 500 minuts de metratge donen per més joc que no pas 95, ja que no es tracta de estirar la mateixa trama i donar-la de si, sinó de crear una trama totalment nova, amb subtrames incloses, però ficada dins del mateix ambient que Fargo original. Es a dir, un poble petit, congelat i bastant aïllat ple de paletos ambiciosos i bastant irascibles.

[bob]- Tengo dos números uno de una ambulància y otro de una funeraria. Dependiendo de la respuesta que me de a mi pregunta voy a utilizar uno o el otro.

[la policia troba el cadàver d’un home amb un ganivet que li sobresurt del cap]
– Que pongo como causa de la muerte?
– Que se explica por si sola

Fargo té un 7,8 al filmaffinity i un 9,1 al imdb. Addicionalment s’ha emportat l’Emmy a la millor minisèrie del 2014, poca broma.
Nota:8/10

Introducció

Recordeu Fargo? La peli dels Coen del 96? Doncs hi ha una sèrie amb el mateix nom que diu basar-se en la pel·lícula però realment la història no té res a veure, amb nous personatges, accions diferents. Sigui com sigui, resulta que últimament s’ha posat de moda, i com que només son 10 capítols de 50 i pocs minuts tampoc es un gran esforç veure-la, malgrat que la pel·lícula de la que més o menys es basa li vaig posar com a nota un 6/10 ara fa bastants anys.

Què ens ofereix Fargo a part de fer-nos agafar fred amb els seus paisatges gelats? Per començar es basa en fets reals que van passar a Minesota durant el 2006. Ens avisen que per protegir la identitat dels que queden vius s’han canviat els noms, això ja ens hauria de fer sospitar que no tindrem pas pocs cadàvers.

Primer capítol

En la primera escena ja tenim un accident de transit, sempre va bé per posar acció només començar per tal d’enganxar a l’espectador, com a mínim si aquest espectador soc jo funciona. També apareix un home amb calçotets, suposo que van pensar que si a Breaking Bad funcionava aquí ho podrien copiar.

Es curiosa la vida de venedor d’assegurances, perquè la teva feina consisteix a recordar constantment a la gent que es poden morir, i és més, qualsevol cosa els pot matar, e immediatament després parlar de pasta, no es fàcil enfocar-ho bé. Tot això bé per què en Watson treballa com a tal. A la sèrie es diu Lester, però a mi m’agrada més dir-li Watson. Però la pitjor feina del mon no es la única desgràcia d’en Watson, també li fan bullying, té un germà que l’odia, una dona horrible i a sobre es troba el sonat d’en Billy Bob Thorton a l’hospital, que a partir d’ara serà només Bob. Així doncs es en Watson el més desgraciat de la sèrie? Sense dubte si, es més, diria que de tot Minesota.

Aquesta cara es la del home més desgraciat de tot Minesota

Aquesta cara es la del home més desgraciat de tot Minesota

Per si us preocupa saber no pas si surt o no un club de streaptease, que això es evident que ha de passar, sinó quan apareix, us diré que és en el primer capítol. Ja esteu tranquils? Bé, podem seguir. Si fem la mediana del nivell d’intel·ligència de la gent del poble ens trobem que supera lleugerament el d’un escarabat de la patata, potser es per culpa del fred, qui sap. I dic mediana i no mitjana perquè el cap de policia i la seva ajudant fan augmentar bastant la mitjana.

Sempre fa mandra començar una sèrie nova perquè no coneixes a ningú, això sol implicar que el primer o primers capítols seran més lents per tal de presentar als espectadors els personatges que hi ha. A Fargo no passo això. Fargo comença directe al gra, des del primer capítol Fargo està carregada d’acció, en especial la segona meitat on al acabar el capítol et dona la sensació que han passat moltes coses i que no pot ser que tot just hagis vist el primer. Com poden haver muntat aquest merder en menys d’una hora?

Detalls

Crec que els EEUU son dels pocs països del mon, sinó que potser es l’únic, en el qual et regalen una escopeta si compres un pack de 3 mitjons, o coneixeu alguna botiga del vostre barri que faci una oferta semblant? Si la fan, potser va sent hora de canviar de barri.

Passa a totes les sèries i pel·lícules, però encara segueixo flipant amb el fet que quan disparen un policia, després d’estar ingressat una estoneta, el metge els hi dona l’alta i altre cop cap a treballar. Això quan directament el poli s’escapa de l’hospital sense esperar l’alta del metge. D’acord que el cas pot estar interessant. Però t’han disparat! Quan triga la gent a recuperar-se d’un tret? Encara que no sigui una zona vital un tret té el seu període de recuperació. Estic parlant com si tingués molta experiència en ferides de bala, oi? Ja sabeu que soc un home de mon.

Tothom sap que la millor manera de fer desaparèixer un cadàver si estàs a Las Vegas es enterrar-lo al mig del desert, però si estàs en mig de Minesota a l’hivern què fas? A Minesota no tens cap desert, però tens una cosa millor, tens llacs congelats, només cal fer un forat a la capa de gel i llençar al cadàver, fantàstic, no?

Capítol 7: Veureu un tiroteig en un edifici com segurament no l’haureu vist mai.

Capítol 9: Em poso trist, perquè em dono compte que Fargo només té 10 capítols i no pas 12 com recordava. Un veritable llàstima. En canvi les sèries mediocres vinga a fer temporades de 24 interminables capítols! Què mal repartit que està el mon!

He rebut queixes que alguns posts sobre sèries son massa llargs, o sigui que demà continuarè amb els actors, els espoilers i les conclusions.

Aprofito que fa poc que he vist l’especial de Nadal per parlar de Black Mirror. Algun comentarista m’havia preguntat per aquesta sèrie, però mai li havia dedicat un cas típic. Black Mirror no es una sèrie normal amb capítols amb continuïtat, amb això no vull dir que sigui un procedimental on cada capítol sigui un cas al estil CSI, tampoc es així. Black Mirror son capítols totalment independents, amb històries totalment independents, on res es repeteix, ni tan sols els personatges, de fet es poden mirar els capítols de manera desordenada i no passa res. El únic nexe en comú que té un capítol de Black Mirror amb un altre es la temàtica. Normalment ens situa en un futur proper en el qual hi ha hagut algun avanç tecnològic el qual planteja problemes ètics força interessants, generalment aquest nou avanç tecnològic sembla que porta més desgràcies que no pas alegries. La sèrie et fa reflexionar perquè els invents actualment son impossibles, però sembla que si avança només una mica més la biotecnologia podrien acabar sent possibles i vist el resultats que apareixen en els capítols fa bastanta por.

El logo ja dona una mica de mal rotllo.

El logo ja dona una mica de mal rotllo.


Actualment hi ha 7 capítols de Black Mirror, els he valorat de la següent manera.

Reconec que potser m’he passat posant el 9 al especial de Nadal, potser ha sigut perquè feia un any que no treien un capítol i m’ha agradat tornar a trobar un capítol. Els capítols duren uns 45 minuts amb alguna excepció que s’allarga una mica més, i el especial de Nadal dura hora i quart. La sèrie es britànica i està produïda pel Channel 4 i creada per un tal Charlie Brooker. Si us agraden les distopies tecnològiques i les reflexions sobre problemes morals i ètics segurament us agradarà Black Mirror. Tan sols son 7 capítols i gràcies a la seva falta de continuïtat no esteu obligats a veure’ls tots si no us agraden els primers que veieu, per tan no teniu cap excusa per no donar-li com a mínim una oportunitat.

Black Mirror té un 8,8 al imdb i un 7,4 al filmaffinity.

Nota: 8/10

Lamentablement he acabat la tercera i última temporada de Deadwood. Recordareu altre posts de Deadwood si feu un cop d’ull al CT2020 i al CT2050.

La tercera i última temporada comença amb el fet més típic de tot el poble, i aquest es l’Al prenent una tassa de cafè en el balcó de bon matí mentre observa el carrer principal del poble. Si en els 36 capítols de Deadwood no em vist aquesta escena o una molt semblant mínim una dotzena de vegades no l’hem vist cap. Crec que en cada post sobre Deadwood ho dic, però m’encanta el personatge de l’Al Swearengen, i no només únicament perquè en una cada dues frases que diu incorpori alguna paraulota, es el seu caràcter, la seva prosa, la seva expressivitat, com s’encarrega ell mateix dels assumptes, un petit exemple: “Así es como se limpia una mancha de sangre, joder!” M’encanta . Es el motiu principal per el qual la sèrie té el 8 i no un 7 o menys.

Al Swearengen necesita tenir-ho tot controlat sinó s'emprenya

Al Swearengen necesita tenir-ho tot controlat sinó s’emprenya


La baralla del capítol 5 es de les meves brutes, lletges, dures i doloroses que he vist mai. Es un xoc de trens entre dos pesos pesats on només amb les mans nues es faran mal, però on la resistència de les dues bèsties juga un paper més important que la força. No es en absolut la típica baralla a cops de punys clars i directes que es veuen en els salons de l’oest, es un xoc de contacte i cops a curta distància. La vida a l’antic oest era lletja i aquesta baralla ho demostra.

———————– INICI ESPOILERS ———————–

Bàsicament tot el poble està en contra del senyor Hertz. El motiu es que vol comprar tot el poble, i si no pot farà servir els calers per comprar uns mercenaris i així quedar-se tot el poble, que com a tal no tindria res d’especial si no fos perquè les prospeccions mineres son bastant fructíferes. Així el panorama es clar: Un home ric i amb mercenaris contra tot el poble on cada personatge es heterogeni i té els seus propis principis. A part d’això el senyor Hertz no dubta en matar no sols a qui es creua amb els seus interessos, sinó a qualsevol que calgui per tal que els seus plans es compleixin segons ell ha maquinat. A part que té un caràcter prepotent i desagradable. Així doncs es normal que el senyor Hertz no tingui absolutament cap amic en el poble.

La sèrie acaba com si fos un final de temporada. Queden els bons vius i queden els dolents vius. Simplement s’evita la confrontació quan s’enllesteix la venjança i quan la viuda ven la mina. Podria haver sigut el típic Western i que el dolent hagués mort en un duel al mig del poble, però llavors no seria Deadwood.

———————— FI ESPOILERS ————————

Voleu saber com es aquesta sèrie? D’acord, passem a la comparacions metafòriques. Deadwoood es com un Soprano de l’oest. Deadwood es una obra de Shaekspeare amb els dialegs modificats per encabir-hi paraulotes.

No es cap secret que la sèrie va ser cancel•lada, però el final de la tercera temporada no deixa cap història a mitges. El poble podia continuar, amb nous conflictes i nous personatges amb problemes nous, i es una llàstima que no hagi sigut així, però com a mínim van tenir el detall de deixar acabar la temporada amb un final. No es un final tancat, però tampoc es un final obert. En general no crec que sigui un final que agradi, però no es mal final. A tothom que diu que no val la pena veure la sèrie perquè la van cancel•lar i no té un final autèntic els hi diria que no fessin cas de la cancel•lació i que gaudeixin de Deadwood.

[Al al Bu]- A ver, cuentame que has estado haciendo en tu viaje a San Francisco. Bah, da igual, de todas maneras no te voy a entender.

[Al al periodista]- No has pensado que si hablases de forma más directa no parecerias tan gilipollas?

[Al a la viuda] – Uno nunca se acostumbra a que lo disparen.

Cuando no miente Al es el hombre más honrado que conozco

Nota temporada 8/10
Nota sèrie: 8/10

BCPP: IgnasiOliveras

Ja heu vist la quarta temporada de Homeland? Si encara no l’heu vist en aquest post us donaré motius per fer-ho, i podeu llegir tranquils, la secció de espoilers està com sempre convenientment delimitada.

Per veure Homeland i gaudir-ho com cal ens ens hem de posar a la pell d’un americà de bé, com per exemple un agent de la CIA. Comencem: La vida del terrorista iraquià (o afganès o pakistanès, realment hi ha diferència per la CIA?) es molt dura. Per exemple, si li deixes el teu cotxe a un amic has de recordar-li de dir que no se’n vagi a la seva caseta del desert aillada, perquè llavors la CIA autoritzarà un atac amb un F-15 sobre la teva caseta i Booooom! Però com que es el primer capítol de la quarta temporada de Homeland i a més es l’aniversari de Carrie estem de sort i no ens hem carregat a ningú innocent (des del punt de vista de la CIA hi ha iraquians innocents?), el de la caseta al mig del no res era realment el terrorista perillós. En els capítols següents les coses ja no sortiran tan rodades. Això si, la celebració de l’aniversari de la Carrie es una porqueria. Per cert, que les coses surtin rodades vol dir que ha mort el terrorista que volíem i només hi ha hagut 39 víctimes col·laterals més, però fet i fet eren iraquians (o afganesos o pakistanesos, a qui li importa?), per tan això de víctimes es com exagerat, no? Vull dir que no eren persones de veritat, es a dir estadounidencs, o com a mínim canadencs. Coi de llibertat de premsa que exagera les coses… Però no ha sigut un míssil prou gran, perquè la administració Obama ha retallat en defensa i ja no es poden llançar míssils tan grossos com feien en la feliç època Bush, maleits liberals pacifistes! Per culpa d’això ha sobreviscut un nano! I aquest nano que tot i que ja era un terrorista en potència, perquè tots els afganesos ho son, després de la operació reeixida encara serà més terrorista. Per començar penja un vídeo on es veu el suposat “casament” ha! Està clar que es tracta d’un entrenament per formar terroristes! Gent rient? Estan dissimulant, son tàctiques per explotar bombes somrient! Gent ballant? Son moviments d’atac terroristes! Hi ha nens? No! Son terroristes nans!

Comencem a despertar l'esperit nadalenc

Homeland va una mica tard i us desitja un bon nadal

Només m’ha calgut un capítol per recuperar tota la mania que li tenia a la Carrie, només hi ha una explicació plausible, vol dir que es molt bona actriu. “Pudimos hacer más por él” En serio? Disparar i carregar-te 4 o 5 persones d’una multitud de varies dotzenes assedegada de sang no es suficient? Què més es podia fer? Trucar a Batman?

Què li ha passat en Quinn? Està molt sec! Sembla que no li hagin donat res de menjar entre la tercera i la quarta temporada! D’acord que a Pakistan es deu menjar fatal, però coi, alguna cosa s’ha de menjar, pobre home… A sobre l’ajuntes amb la Carrie i sembla que tinguis una convenció d’anorexics. A part d’estar sec com una mala cosa està pàl·lid i no fotem, si una cosa sobra en aquells països es el sol! En general fa molt mala cara aquest home, sembla que els de maquillatge li facin bullying. També em preguntava perquè la Carrie i en Quinn no s’havien liat en la tercera temporada. Ara la resposta està clara, en Quinn les prefereixes amb més…. més… més corbes. Sobre gusts ja sabeu.

D’acord que acabats de néixer els nens no solen ser macos, per molt que els pares diguin el contrari, i per molt que la gent del voltant d’ells fingeixi que si, que son preciosos (per què la gent fingeix, no? ningú creu que realment siguin macos, o si?) Però la filla de la Carrie es força lletja, no? Vull dir que ha de sortir a la tele, realment no en pots triar un de més maco? Està clar que de gran serà una noia intel·ligent perquè quin cap més gros que té!

Com s’ho farà la Carrie, una noia de 30 i escaig anys, en forma i de bon veure per reclutar a un nano perquè treballi com a informador el qual està en una edat tal que les seves hormones no paren de bombejar testosterona a tota màquina? Alguna idea? Bingo…. No, ho sento, aquest fet es tan evident que ni tan sols compta com a espoiler.

Tal com passa a les altres temporades van saltant coses força incoherents: “Se dirige hacia un campo de entrenamiento”. Un segon, un segon. Saben on hi ha un camp d’entrament i no fan res? Estem parlant d’un camp d’entrenament de terroristes pel que entenc, o es tracta d’un camp d’entrenament de criquet? Podria ser, estem parlant de Pakistan.

—————– INICI ESPOILERS —————–

Cada dia que passa la Carrie es més odiosa. Es baralla amb en Quinn, amb qui està per sota seu, amb la noia àrab, amb tothom! No m’estranya que a la que puguin el seus subordinats aprofitin una excusa per aixafar-li el nas.

Una altra vegada amb els brots psicòtics de la Carrie?! Es un tema que han tret en cada maleïda temporada de la sèrie! No se vosaltres, però jo ja estic fart de la veure la Carrie alterada, cridant i dient incoherències.

Jo em pensava que la política de EEUU era no negociar amb terroristes, però ara resulta que si. Des de quan l’han canviat? No per res, eh? Però potser m’interessaria segrestar a algú i fer xantatge.

Perquè en Quinn decideix anar pel seu compte a salvar la ambaixada? Si els marines que queden no poden perquè pensa que ell podrà? Aquest tipus d’acció de la Carrie m’ho espero, però d’en Quinn? Amb lo sensat que és? Què no veu que es un suïcidi? Que no pensa en la llogatera formosa que l’espera als EEUU? Si no fos ficció se l’haguessin ventilat de seguida, però per sort en Quinn es un super agent al estil James Bond. Només cal veure com ell tot sol va alliberar la ambaixada de mans del terroristes, si no es carrega a tota la cèl·lula terrorista sencera es perquè fugen, i amb una sola pistola, i crec que sense ni tan sols recarregar. Sobren marines i falten agents com en Quinn.

Si us plau que algú m’expliqui que coi es l’últim capítol de la temporada. Portàvem una bona temporada, amb acció, amb intriga, amb problemes, amb traïcions, amb coses de terroristes, etc etc. I arribem a l’últim capítol i la sèrie es converteix en una telenovel·la. Estic parlant en serio. Passeigs pel parc amb la nena, el rotllo amb en Quinn, el drama del pare mort, el drama de la mare desapareguda que torna després d’anys i panys sense saber res, un germanastre. Que més falta? Per què no apareix un germà bessó sud-americà ja posats? Ja que fas un culebró fes-ho bé i posa un Carrie-Roberto! Per què ho fan això els guionistes? Ha sigut culpa de la Carrie que els hi ha exigit una trama per poder lluir-se més i plorar i fer crits histèrics de la manera sobre-actuada que la caracteritza?

—————— FI ESPOILERS ——————-

Parlant de terrorisme. Algú ha vist el opening de la sèrie sencer? I la música? vull dir el sorolls que acompanyen la intro, això si que es terrorisme! Es terrorisme visual i sonor! Es horrible! i a sobre es llarga! dura més d’un minut! Es tortura en tota regla, hi ha presos a Guantanamo que els torturen amb imatges i sons molt més suportables.

El final de tot l’han deixat d’una manera per tal que hi hagi una cinquena temporada, però ho han fet de tal manera que no tinc cap ganes de veure aquesta cinquena temporada. Si se que la cinquena es la última temporada la veuré, sinó la veritat es que també, però aquest capítol final m’ha deixat molt mal regust de boca, tant que li anava a posar un 8 a la temporada però al final li deixo un 7. Després de tota la acció d’anteriors capítols el capítol 12 es un anti-clímax total.

Malgrat tot lo comentat anteriorment i reiterant el fet que la Carrie em cau en poca gràcia, haig de reconèixer que possiblement la quarta temporada de Homeland es la millor, potser empatada amb la segona per culpa de l’horrible últim capítol. Per tan si heu vist les tres primeres seria estúpid no veure la quarta.

Nota quarta temporada: 7/10
Nota sèrie: 7/10

Quarta temporada de Louie vista. Recordeu Louie d’anteriors casos típics, no? Hauríeu
6qGUV
En el segon capítol de la quarta temporada torna a apareixer en Jerry Seinfeld, i torna a fer el paper de cabró malparit una altra vegada. No es allò que dius “que cabron he he he” no, no, es de dir: “Serà malparit!” Es a dir, es un personatge totalment diferent al que ja coneixiem per la seva sèrie, perquè tothom coneix Seinfeld, no? no? No patiu, només era la comèdia més vista als EEUU.
HappyBirthdayLouisCK-48337
La quarta temporada es una mica diferent, els capítols tenen una certa continuitat, son trames que comencen en un capítol i no acaben fins uns quants capítols seguents, a més es va introduint trames secundàries, que poden acabar en el mateix capítol o no.

Al final de la quarta temporada apareix Jeremy Renner, més conegut com a Ojo de Halcon a Los Vengadores. Fent de superheroi? No exactament, més aviat com a venedor de maria… Es curiós veure’l en un paper així.

Sigui com sigui la sèrie va canviant. La veritat, al principi m’agrada més, feia més gràcia, ara les històries son més reals i no hi ha tan lloc per l’humor. Continua estant bé, però…

Us deixo amb un monòleg que no es de la sèrie, però si del seu protagonista.

Nota quarta temporada: 6/10