Archive for the ‘TV’ Category

La segona temporada de Rick i Mort continua just allà on es va acabar la primera, creant així per primera vegada en la sèrie el primer capítol amb continuació, però això no vol dir que l’últiom capítol acabés amb un cliffhanger, simplement semblava que tot havia acabat però veiem que no. Aquesta segona part del capítol es bastant millor que la primera, que segurament es podria considerar com el capítol més fluix de la primera temporada, en canvi en la segona part tenim un capítol dividit literalment en dos mons d’incertesa que divideix la realitat en dos possibilitats.

Això es un univers on les persones són pizzes i les pizzes són persones

Això es un univers on les persones són pizzes i les pizzes són persones

Altes capítols curiosos són el que una ment tipus eixam absorbeix la personalitat de tot un planeta. El capítol en que paràsits alienígenes adopten personalitats de personatges de la sèrie que realment no han aparegut mai alterant els records dels personatges reals (crec que es el meu capítol preferit de la temporada). En un altre capítol un cap gegant extraterrestre controla el clima de la terra, en aquest capítol es fa una paròdia doble sobre els reality shows i sobre la religió, bonica combinació. Capitol 7: Teràpia matrimonial, vampirs i clons. El capítol vuit es una seqüela del capítol sobre els canals de televisió intergal·lactics de la primera temporada barrejat amb un dilema del pare d’en Mort: Vosaltres renunciareu al vostre penis a canvi de salvar la vida a una de les persones més influents de la galàxia? No respongueu ara, pensen-ho bé. La segona temporada acaba amb un desconcertant final que necessita urgentment que s’arregli amb la temporada tres. Per cert, quedeu-vos sempre a veure el final dels crèdits perquè sempre surt alguna escena final surrealista extra relacionada amb algun punt del capítol que val la pena.

– ¿Vendes armas a asesinos para gastarte la pasta en videojuegos?
– ¿Sabes qué Morty? Yo tambien se tergiversar las palabras para que todo lo que haces suene mal.

– Podemos utilizar el sistema supersónico del Area 51
– ¿Como sabe usted eso? ¡Es alto secreto!
– ¡Por diós! ¡Se utilizar Google Maps!

– ¿Sabe pilotar un Blackhawk?
– ¿Cabe la polla del Papa en un donut?
– Pues no estoy seguro…
– Pues lo mismo

– Tenemos prisa ¡Ràpido! ¡Conviertete en coche!
– ¡¿Que?!
– La semana pasada té implanté unos nanobots con la programación necesaria para recombinar tu átomos para formar un coche
– Vale, lo voy a intentar
– Bah, da igual, cogeremos este taxi.

[Aterrant en un planeta qualsevol i preguntant al primer habitant que veuen]
– ¿En tu planeta venden líquido limpia-parabrisas o vais a empezar a flipar y a adorarnos como dioses?

Rick and Morty té un 9,3 al imdb i un 8,3 al filmaffinity. Recordareu la primera temporada en el CT2435.
Nota segona temporada: 8/10

Ho sento, però segueixo pesat amb The Wire. No se pas a que espereu per veure-la, ja us la vaig recomanar!. Que voleu vídeos? Doncs tindreu vídeos!

♪Fi fi fi♪
♪fí fifi fífifiu♪
♪fi fifi fi fi fi♪
Omar coming, yo

Omar surt a comprar Cheerios i alguna sorpresa extra.

Un policia modèlic com es en Jimmy McNulty

Interrogant a la gent del port

Ensenyant a jugar escacs

Cansat d’esperar que la gent de Netflix posi la cinquena temporada de The Good Wife, he tirat pel dret i mirat aquesta temporada sense esperar a ningú. La temporada arranca just com va acabar la quarta temporada amb la Alicia obrint la porta a l’home que ningú esperava que aparegués, si voleu saber els detalls mireu la sèrie que per això la recomano molt.

Sóc fan d’aquest home

Sóc fan d’aquest home

Tot i que en aquesta temporada tenen poca importància, la sèrie continua plena de casos estranys: Un cas tancat amb execució en 48 hores. La NSA barallant-se amb la privacitat d’un buscador. Un cas amb doble jurat (tranquils, jo tampoc sabia que això fos possible). Però també hi ha casos dels clients habituals com el nostre amic traficant Lemon Bishop. Però lo millor d’aquesta cinquena temporada es que des del primer capítol i en tots els capítols de la temporada la trama general de la sèrie avança sense excepció, tan en la part de l’Alicia com del seu marit. Les lluites internes en el mon de la política com en el buffet d’advocats són més dures que mai. Molts capítols no giren al voltant d’un cas judicial com passava en les primeres temporades, i en d’altres capítols directament ni veiem cap cas judicial, tot es trama, trama, trama. De fet, el capítol cinc ja sembla un final de temporada. Canviant de tema només un apunt, que sigui tan complicat trobar unes oficines en lloguer a Boston Chicago em sembla molt estrany, des de l’esclat de la bombolla els lloguers han baixat i la demanda encara més i tot i que no segueixen baixant més tampoc puja la demanda. Tot plegat es només per crear una situació incòmode i mig divertida però ja està.

En aquesta cinquena temporada trobem varis secundaris que ens sonaran. En el capítol tres apareix la Donna Moss (Janel Moloney) de l’Ala Oest fent de mare i clienta del buffet de l’Alicia. En el capítol 10 apareix Walter Bishop (John Noble) de Fringe, justament l’altra sèrie que estic veient amb paral·lel amb The Good Wife, i curiosament fa un paper molt semblant al de Fringe. En el capítol 11 apareix el  Dar Adal (F. Murray Abraham) de Homeland. En el capítol 13 apareix Wallace Shawn famós per interpretar en Vizini a la princesa promesa (gran pel·lícula apte per tots els públics). Trobem també l’Observador (Michael Cerveris) de Fringe fent de nou fiscal de l’estat. En el capítol 20 apareix Richard Alpert (Nestor Carbonell) de Lost.

M’agrada que el protagonisme de l’Eli Gold es mantingui alt aquesta temporada, es el meu secundari habitual preferit, cobri el què cobri Alan Cumming per aquest paper, per mi es menys del que es mereix. Molt fan també aquesta temporada del David Lee (Zach Grenier) i la seva mala llet permanent, un tio molt cabró, però totalment necessari en el buffet. Destacar que al capítol 4 ja apareix la meva secundaria recurrent preferida: Elsbeth Tascioni (Carrie Preston), que port sort torna a sortir més endavant en la mateixa temporada. Fins al capítol 18 no apareix el meu altre secundari recurrent preferit, l’advocat cabró interpretat per Michael J. Fox, però el més curiós es que en aquest capítol la seva trama no es la part més interessant, perquè en la cinquena temporada més que mai hi ha problemes per tot arreu, especialment hi ha molts problemes en el capítol 19 on tot gira al voltant del nostre assassí, ric i fetitxista sexual preferit: Colin Sweeney (Dylan Baker).

En els casos d’aquesta temproada sol apareix bastant temes de empreses relacionades amb Internet, per exemple hi ha una que es l’equivalent de Google, i també una altra que es l’equivalent de Reddit. Però a part dels casos del buscador Chipmunk també surten altres casos tecnològics, com ara Silk Road, ja sabeu, no? Si coi, la pàgina de del mercat negre que funciona sota Tor de tràfic de drogues i armes, segur que tots sabeu de què us parlo, no us feu els despistats, si fins hi tot es poden contractar sicaris, es genial! Bé, ho era, perquè el FBI la va tancar al 2013.

Igual que anteriors temporades, la temporada s’acaba amb una important pregunta sense resposta. Però entremig de la temporada hi ha varis capítols que acaben amb cliffhungers, però especialment hi ha un capítol que acaba com un final de temporada perquè tela amb el què passa… Només dir que a partir d’aquest moment la sèrie canvia totalment.

Recordareu la primera temporada de The Good Wife en el CT2131, la segona, la tercera i la quarta. The Good Wife té un 7.6 al filmaffinity i un 8.3 al imdb.

Nota cinquena temporada: 8/10

Fringe temporada tres. Casos raros d’aquesta temporada: Una caixa que al obrir-la fon el cervell a la gent del voltant. Un codi que esborra la memòria del cervell. Un vell que absorbeix la joventut dels nens. Etc.  En aquesta temporada tenim casos raros (casos fringe) en els dos univers, perquè no només el nostre univers es rar.  El Walternativo no es tan dolent com podria semblar a primera vista, si deixem de banda l’insignificant detall que vol destruir el nostre univers, no es tan malvat quan per exemple té molt clar que no vol experimentar amb nens, cosa que el nostre Walter no ha tingut absolutament cap problema per fer, així doncs, quin es el veritable Walter malvat? Per cert, he descobert el misteri de quan el opening es blau o vermell! Blau el capítol passa en el nostre mon, vermell en l’altre! Però hi ha altres models d’opening…

Fringe i els seus diferents openings

Fringe i els seus diferents openings

En el primer capítol de la temporada apareix Andre Royo, el Reginal Bubbles de The Wire, segurament el Cedric l’haurà enxufat. En el capítol 10 apareix el doctor Brown de Regreso al futuro, que aquí fa de vell músic.

El què no m’agrada de la sèrie: En el capítol 14 no m’agrada gens, passen totalment de intentar donar explicacions científiques i directament donen poders físics als sentiments, no m’agrada el caire que està girant la sèrie en aquest capítol. També estic cansat de capítols auto-conclusius que no porten enlloc, són tots massa semblants.

El què m’agrada: En canvi el capítol 15 es un flashback on tot es retro, fins hi tot la intro. El capítol 19 són dibuixos animats i LSD. Els capítols finals 21 i 22 també estan bé.

La temporada acaba amb el capítol més incomprensible de tota la sèrie fins al moment, hauré de veure la quarta temporada per descobrir de què va tot plegat. Descomptant aquests capítols de final de temporada he de confessar que estic perdent interès en la sèrie.

Fringe té un 7,4 al filmaffinity i un 8,5 al imdb. La crítica de la primera temporada en el CT2409. La de la segona temporada al CT2433

Nota 3era: 6/10

Per Internet (o més aviat pels blogs) corre (“corre”) un qüestionari relacionat sobre els teus gusts de les sèries, les preguntes les podeu trobar per varis blogs, com per exemple el de l’Anna del cyanide sun. Hi ha varies preguntes interessants, però també hi ha varies preguntes estúpides que la resposta no porta enlloc com ara “No esperava enganxar-me” o “Sèrie abandonada”, però en canvi hi ha vàries preguntes que he trobat més interessants. A diferència de l’altra gent no m’he limitat a respondre les preguntes sinó que directament la resposta es un cas típic sencer on he fet un rànquing de la resposta.

Saludeu a la meva família

Saludeu a la meva família

  • Sèrie preferida? Només cal visitar la part superior de les llistes de la pestanya de sèries.
  • Sèrie vergonya? Només cal visitar la part inferior de les llistes de la pestanya de sèries.
  • Personatge preferit? Al CT2381 amb el top 10 de personatges preferits us remeto
  • Personatge odiat? Al CT2374 amb el top 10 de personatges odiats us remeto.
  • Dolent preferit? Al CT2376 amb el top 10 de personatges malvats us remeto.
  • El millor final? Al CT2008 amb el top 10 dels millors finals us remeto
  • El pitjor final? Al CT2009 amb el top 10 dels pitjors finals us remeto.
  • Sèrie més pesada? Al CT2214 amb el top 5 de les series allargades us remeto.
  • Sèrie cancel·lada? Al CT2212 amb el top 5 de les millors sèries cancel·lades us remeto.
  • Parelles perfectes? Al CT1829 amb el top 10 parelles us remeto.

Heu vist ja la sisena temporada de Joc de Trons? No? Doncs si no voleu espoilers ja podeu marxar corrents d’aquest cas típic. No faré un resum del què ha passat en aquest temporada, ni tampoc donaré la meva opinió, faré una cosa millor, agafaré frases puntuals dels fantàstics resums del Tipo de la Brocha.

Ellaria apuñala al príncipe en el pecho para demostrar que esta serie no discrimina a los minusválidos, No positivamente al menos… Ninguno de los guardias mueve un dedo porque solo queda un minuto para su pausa del bocadillo

Para asombro de los presentes, Dany revela que habla dothraki tan bien como cualquier otro idioma inventado, y se presenta a sí misma, consumiendo una cuarta parte del episodio en enumerar todos sus títulos.

Mientras tanto, en su dormitorio, la Mujer Roja se desviste y se contempla en el espejo; momento en el que todos los hombres que ven la serie con sus novias intentan poner cara de póquer y se colocan discretamente un cojín en el regazo. Sin embargo, la idea de capturar mentalmente esta imagen para recordarla más adelante se esfuma en un instante, que es lo que tarda Melisandre en quitarse su collar mágico y revelar su verdadera y horrible apariencia

Jaime le pregunta si está “airado” con su madre, porque a veces la gente habla así de raro y utiliza términos en desuso para dar color a la serie.

Superada esta prueba, Jaqen acompaña a Arya de vuelta a la Casa de Negro y Blanco, donde podrá seguir recibiendo palos bajo techo. ¡Es una mejora!

Tyrion, experto en dragones, dice que los pobres animalicos no soportan la cautividad, cosa que sabe porque “es mi trabajo: beber y saber cosas”. Si queréis una camiseta con esa frase estampada, HBO la vende en su tienda online. Es la única razón por la que se incluyó en el guión.

A partir de ahora, este será mi patrón para medir todas las cosas. Por ejemplo, si me dicen “Tengo cáncer”. “Mejor eso que una madre y su bebé recién nacido siendo devorados por una jauría de perros”, contestaré.

Melisandre lava el cuerpo de Jon a conciencia (mi enhorabuena a Kit Harrington por contener la erección). Durante unos largos segundos, todos contienen el aliento, esperando a que la magia navideña suceda. Y esperan. Y esperan un poco más. Y otro poco. Y empiezan a oírse tosecillas incómodas.

Ned está a la defensiva y le falta poco para perder cuando Howland Reed se recupera milagrosamente y le clava su espada a Dayne en la rabadilla. Ned remata la faena cortando la cabeza a su adversario. Fatality! Bran está muy sorprendido y un poco defraudado. En la versión de la historia que le contaba su padre, combatían en la ladera de un volcán en erupción, Dayne blandía espadas llameantes que tenían nombre propio, y Ned le derrotaba armado solo con un plátano y sin ayuda de nadie.

Le ha traído un regalo: Osha y Rickon Stark. También le muestra la cabeza de Peludo, el lobo huargo, como prueba de la identidad del muchacho. Jo, qué palo… ¿De verdad hacía falta matar a su mascota para demostrar quién es? Yo creo que bastaría con dejarlo unos minutos en escena, y si no tiene ni una sola línea de diálogo, es que es él.

[El primer diàleg entre Jon Neu i Sansa Stark]
“¿Alguna novedad interesante?”.
“Me casé con Ramsay Bolton y aún estoy buscando en el diccionario palabras para describir todos los horrores a los que me ha sometido. ¿Y tú?”.
“Mis hombres me asesinaron, pero ya estoy mejor”.

Osha ha estado demasiado tiempo al margen de la acción para que su muerte nos importe y los guionistas ni siquiera se han tomado la molestia de reintroducirla como es debido para que volviéramos a cogerle cariño, así que si su marcha os afecta más o menos lo mismo que ver que os estáis quedando sin pasta de dientes, es normal.

A la salida de nuestros héroes, Edd el Penas, en el que constituye su primer acto oficial como 999º Lord Comandante de la Guardia de la Noche, ordena que cierren la “maldita puerta”. Estoy deseando ver su reacción el día que suene el timbre y se presenten los caminantes blancos con su ejército de espectros, dos testigos de Jehová y un vendedor de enciclopedias.

Casa Frey: bodas, bautizos y comuniones. Se garantiza una experiencia familiar inolvidable

– “Debo recordaros que la Casa Glover es vasalla de la Casa Stark, ñañañañañá”, dice Sansa. “Juró responder a nuestra leva”.
– “Supongo que igual que yo debo recordaros que perdí a mi hermano, mi mujer, mis hijos, mi cuñado y mi jardinero porque vuestro hermano Robb se casó con una z**** extranjera y, no contento con eso, confió en los Frey, que solo parecerían más maliciosos si llevarán una etiqueta con la palabra ‘VILLANO’ pegada a la frente”, replica Glover antes de volver al interior de su castillo.
– “Hmmm… El norte lo recuerda vagamente”.

En mitad de un puente, Arya da un último vistazo al panorama digital de la ciudad, con el gran Titán luciendo su cuquísima minifalda al fondo. Sí, tiene tantos buenos momentos que recordar, como cuando practicó la eutanasia a una niña, o cuando la envenenaron y la dejaron ciega, o cuando tuvo que mendigar para sobrevivir, o cuando le dieron una paliza en mitad de la calle y luego otra y otra… Ya sabéis, los buenos viejos tiempos.

– “Estamos aquí por una razón”, dice Thoros, fiel creyente del Señor de la Luz. “Formamos parte de algo mayor que nosotros”.
– “¿Una serie de televisión?”, pregunta el Perro.
– “No, algo mayor”.
– “¿Un fenómeno mundial que los fans viven con gran entusiasmo?”.
– “Deja de tocarme las narices”.

Varys se despide de su amigo sin que la gran dinámica de la pareja se haya aprovechado más de dos minutos en toda la temporada. ¿A dónde viajará ahora? A donde haya nuevos aliados que puedan inclinar la balanza a su favor cuando lleguen a Poniente, porque, según parece, tres dragones, sesenta mil dothrakis, ocho mil inmaculados y un Daario Naharis no son suficientes para conquistar un continente en el que las mayores batallas que hemos visto las han ganado bandos de quinientos desarrapados muertos de hambre

En cuanto ve cómo está el percal, el Pez Negro hace mutis por el foro y acompaña a Brienne y a Pod hasta una barca. Brienne le invita a marcharse con ellos, pero él escoge quedarse y morir fuera de cámara, como los héroes legendarios interpretados por actores demasiado viejos para hacer numeritos con la espada.

Jaqen, que se adapta rápidamente a las circunstancias, le da la bienvenida al club de los Hombres sin Rostro. No caen globos y confeti del techo, pero tampoco son gente muy dada a las celebraciones.
– “Finalmente una chica es nadie”, le dice. No le da un carné de socio, porque sería irónico.
– “Una chica es Arya Stark de Invernalia y está hasta el moño de estas majaderías cultistas y de la sintaxis extravagante”, replica ella. “Hala, me vuelvo a casa”.
– Jaqen le dedica una sonrisa torcida y asiente, porque él sigue molando mucho y lo sabe.

– “Bastardo”, dice Ramsay.
– “Gazpacho”, dice Jon.
– “¿Qué?”
– “Perdón, pensaba que estábamos diciendo palabras al azar”.
La tensión podría cortarse con un cuchillo.
Música de Morricone.

“No os deseo ningún mal”, miente el nigromante. “Pero, por otro lado, alguien tiene que comprobar si de verdad estos cuchillos de la Teletienda cortan tan limpiamente y sin esfuerzo como dice el anuncio”.

“El gato de vuestro hijo, Ser Garras… también se ha suicidado. Se colgó de una viga con su collar antipulgas”.
“Incineradlo y erigid una estatua gigante en su honor. Es lo que Tommen hubiera querido”.

En el vestíbulo de la Ciudadela, sorprendentemente encuentran a un funcionario trabajando. No le pillan desayunando, ni a la hora del bocadillo y tampoco está en uno de sus días moscosos ni de vacaciones. Eso sí, para mantener el equilibrio universal, el hombre les atiende con la misma desgana y mala cara que cabe esperar de cualquier profesional del sector público.

BCPP: Elric

Rick & Morty es una sèrie de dibuixos animats per adults, o com a mínim per semi-adults, on els protagonistes són un nen i el seu avi que es un inventor genial. La sèrie es frenètica i no para d’haver-hi acció en els 20 minuts que dura cada capítol, sobretot en Rick (l’avi) sembla que vagi col·locat de speed sempre, mentre que en Mort, el net ,sempre acaba passant-ho molt malament per culpa de les situacions en les que l’involucra el seu avi. El concepte de trauma total es queda molt curt per tal d’identificar l’estat en què acaba en Mort al final de cada capítol. El capítols són tan accelerats que es normal arrancar el capítol amb una situació de perill sense saber com han arribat allà, per exemple en el capítol cinc ja comencen sent atacats per clons dels pares d’en Mort d’una realitat alternativa posseïts pels esperits extraterrestres d’una altra dimensió del futur, lo típic vaja.

Us explico una mica de què van els capítols per tal que us feu una idea de com és la sèrie: El capítol dos es una parodia homenatge a Origen, el capítol tres es com Jurassic Park però en comptes d’un parc de dinosaures es un parc d’atraccions dins del cos d’un humà, no es tan complicat com sembla. El capítol quatre va sobre una simulació informàtica maldestre creada per una raça d’extraterrestres. En el capítol cinc mentre els pares d’en Morty fan sevir uns esclaus temporals per satisfer els seus desitjos, en Rick i en Mort acaben en una presó en un mon de gegants. El capítol sis es més tòpic, va d’una poció d’amor que acaba funcionant malament, però horriblement malament, ni us ho imagineu. En el capítol set veiem un curiós planeta amb una societat hembrista. En el capítol vuit descobrim la estranya programació dels canals de televisió de molts univers paral·lels. En el capítol nou obren una botiga d’objectes sinistres en el poble, per cert, ja he dit que el propietari de la botiga es el diable? El desè capítol es desenvolupa en una plataforma espacial on diferents Ricks i Morts de varis univers paral·lels conviuen per lluitar de manera conjunta contra múltiples amenaces, d’aquests múltiples univers n’hi ha de raros, com ara un que la gent son sofàs, i els sofàs son pizzes, i els telèfons són persones. La temporada 1 acaba amb un capítol on es celebra una festa intergal·làctica, potser és el capítol més fluix.

Rick and Morty es la sèrie amb els capítols més imaginatius, originals i exagerats que he vist mai, que siguin dibuixos fa que això sigui més fàcil, però no li resta gens del mèrit que cada capítol sigui una situació exageradament devastadora nova. No us deixeu enganyar pels rots constants d’en Rick que vists superficialment li donen un aspecte barroer a la sèrie, Rick i Mort no va d’això, Rick i Mort es ciència ficció imaginativa en dosis mega concentrades de 20 minuts trepidants amb un humor cínic i una mica macabre. No es casualitat que el mateix creador de Rick and Morty sigui Dan Harmon el mateix creador de la incompresa pel gran públic Community. De moment la sèrie té 2 temporades completes de 11 i 10 capítols respectivament a la espera que durant aquest 2016 s’acabi d’emetre la tercera temporada.

Rick & Morty han tingut tan èxit que fins hi tot han tingut l’honor de protagonitzar un gag del sofà en els Simpson

Rick and Morty té un 9,3 al imdb i un 8,3 al filmaffinity.

Nota 1a temporada: 8/10