Archive for the ‘TV’ Category

El resum de l’any en quan a sèries vistes per mi durant aquest 2016 podria fer-lo de moltes maneres però he optat per la clàssica agrupació segons el rumb de la sèrie.

  • Continuïtat amb bon nivell: En plena forma segueix Joc de Trons, acabant una sisena temporada amb un parell de capítols èpics, continua sent sense cap rival la meva sèrie preferida. La segona temporada Bron es tan o més interessant que la primera, Bron es la sèrie perfecte per arriscar-se a donar el salt fora de les conegudes productores americanes i angleses, per molt que sigui l’enèsima sèrie sobre assassins en sèrie. En tercer lloc, The Good Wife es una sèrie que comença normaleta però mica en mica ens hi anem enganxant, no tan pels seus protagonistes sinó pels seus variats i especials secundaris, la temporada cinc arriba al seu màxim esplendor i aguanta el nivell fins la sisena.

    - I aquest qui era? - No pateixis, amb sort serà un dels personatges que morirà en breu

    – I aquest qui era?
    – No pateixis, amb sort serà un dels personatges que morirà en breu

  • Noves incorporacions bones: En primer lloc, Rick & Morty ha sigut la millor sorpresa de l’any amb el seu humor cínic, absurd i directe, espero amb moltes ganes la tercera temporada. A molt poca distància segueix Narcos, que amb 20 capítols aconsegueix introduir-te plenament en el mon del narcotràfic i el terrorisme, encara que per la temàtica no ho sembli, es una sèrie que recomano a tothom. A Borgen descobrim com funciona la política d’un país aparentment tranquil e insignificant com es Dinamarca, es una sèrie sorprenent interessant i ben feta, una llàstima que no sigui massa coneguda, tot i així aviso que la tercera temporada baixa una mica de qualitat. S’ha parlat molt de Mr Robot, i la veritat es que la primera temporada es prou bona, sinó no estaria en aquesta secció, llàstima que la segona sigui més fluixa, però igualment tinc ganes de veure la tercera.

    Només 5 dels personatges són del elenc de la sèrie, la resta són tot impostors.

    Només 5 dels personatges són del elenc de la sèrie, la resta són tot impostors.

  • Manté el nivell: La sèrie més destacable d’aquesta secció es Community, la cinquena temporada recupera el declivi de la quarta temporada i gairebé es posa al magnífic nivell de les tres primeres temporades. House of cards continua magníficament encapçalat per Kevin Spacey i Robin Wright, amb aquests dos grans actors difícilment la sèrie pot decaure massa, tot i així la temporada quatre té alts i baixos. The Shield manté el nivell embolicant la troca com només aquests policies sabent fer, sinó hagués vist abans The Wire segur que aquesta sèrie m’hagués agradat més. A algú ja se li farà repetitiu i gastat Modern Family, a mi no, jo encara l’aguanto tot i que ja ha perdut la originalitat i frescor inicial.

    Tot molt normal, normalíssim.

    Tot molt normal, normalíssim.

  • Baixa el nivell: Aparèixer en aquesta secció no es necessàriament dolent, de fet he guardat les seccions realment dolentes pel final. Aquí ens trobem Black Mirror la compra de la sèrie per part de Netflix ha fet que la sèrie canviï una mica, continua sent bona, però al augmentar el nombre de capítols també augmenta la possibilitat que algun d’aquests sigui més fluix, no us confongueu tinc moltes ganes de veure la quarta temporada. CSI Las Vegas, quan una sèrie porta 15 temporades té molts números que es mereixi un descans, CSI es una franquícia que ja s’ha donat molt de si, però tot i això encara aconseguien fer capítols originals, alguns. Louie té un humor dur i realista que no es gens fàcil de pair, perquè barreja situacions d’humor i drama, i com més temporades passen més dramàtica es.

    Ningú apostava que la sèrie podria aguantar sense Gil Grissom però ho va fer

    Ningú apostava que la sèrie podria aguantar sense Gil Grissom però ho va fer

  • No baixa el nivell perquè ja era baix: Tothom està d’acord que les temporades u i dos són les millors de Homeland, en la tercera la cosa s’espatlla i quan sembla que la quarta encara està prou bé arriba la cinquena i fa que decideixi abandonar la sèrie definitivament sobretot gràcies a la histèrica psicòtica de la Carrie. Big Bang es d’aquelles sèries que al durar 20 minuts et serveixen per un omplir una breu estona que impedeix que puguis veure una sèrie de veritat, es una sèrie que no em fa massa gràcia, però tampoc em fa pena, per tan continuo amb ella. Què dir sobre la temporada 25 dels Simpsons, lluny queden les temporades horribles, encara més lluny queden les temporades bones, o sigui que segueixo mirant les actuals temporades mediocres per inèrcia.

    Que algú cancel·lí la sèrie que aquesta dona està patint massa

    Que algú cancel·li la sèrie que aquesta dona està patint massa

  • Noves incorporacions decebedores: La primera de la llista es Fringe, prometia una sèrie d’investigació de casos estranys, i abans que es convertís en repetitiva els productors han optat per embolicar-la amb situacions que no acaben de funcionar bé, la sèrie no es dolenta, i en Walter es un bon personatge, però no rutlla del tot. Oz es la primera sèrie potent que va treure la prestigiosa HBO per això suposo que tenia les expectatives molt altes, i quan vaig veure que la trama era interessant però no enganxava vaig acabar una mica decebut. Després de tota la publicitat que ha rebut Stranger Things té l’honor d’emportar-se el premi a la sèrie que més m’ha decebut aquest 2016, no es que la sèrie sigui dolenta, però esperava més, com a mínim esperava tolerar més als nens protagonistes.

    Sembla una mica boig, però en realitat ho està molt.

    Sembla una mica boig, però en realitat ho està molt.

Si fos dels que es disculpen diria que ho sento per posar dos CT seguits sobre sèries però com que no sóc d’aquest tipus de persona doncs us fot… fotografieu la cara de decepció.

El primers capítols de la temporada estan relacionats amb el senyor Bishop (si heu vist The Wire el coneixereu com Stringer Bell, bé, no es el mateix, però es un paper que s’assembla molt), però l’acusat del cas del capítol no es ell, sinó un protagonista més principal de la sèrie. En el capítol 5 apareix la meva (i de tots!) secundaria preferida, la gran Elsbeth Tascioni! Durant aquesta temporada el seu personatge estarà relacionat estretament amb el segon personatge més excèntric de la sèrie (ella es el la primera), un agent del FBI interpretat per Kyle MacLachlan que era el famós agent Dale Cooper de Twin Peaks que tots recordarem de la temporada anterior. Un altra secundari habitual Neil Gross, el magnat multimilionari del buscador Chumhum, dels secundaris pintorescs aquest seria el menys pintoresc, però això no vol dir que no sigui un personatge curiós perquè en aquesta sèrie els secundaris són tots uns personatges, com per exemple el homicida de esposes Colin Sweeney, bé, potencialment homicida. Però si hi ha un secundari que ha aconseguit anar més enllà i passar de ser secundari recurrent a secundari molt recurrent aquest es en Michael J. Fox interpretant al malparit de advocat Luis Canning que sempre està moribund però mai es mor. Per mi, un dels millors capítols de la temporada es el 14, un capítol molt imaginatiu, imaginatiu en el sentit que casi tot el capítol passa en la ment de l’Alicia, però curiosament es el capítol més mal puntat de la temporada en el imdb.

Malvat número 1

Malvat número 1

Sobre gent coneguda d’altres sèries. En el capítol tres apareixen en Wilson de House fent de mediador cristià (?!) i també apareix el forense de CSI NY fent de demandat en un cas de llavors transgèniques. En aquesta temporada també apareix en el germà matemàtic de Numb3rs que veiem que s’ha engreixat molt, gairebé no el reconeixia, sembla que s’hagi menjat a ell mateix! Aquí fa d’ajudant de campanya. També apareix en Niles Crane, el germà petit de Frasier, no l’he reconegut a la primera perquè està més vell (òbviament), està més calb i porta barba i es converteix en el rival polític més bona persona que s’ha enfrontat mai contra un personatge bo, evitant la tòpica lluita bo contra dolent a canvi d’una lluita de bo contra encara més bo. Qui casi surt en el capítol 16 però al final no surt es el president més famós dels EEUU, evidentment parlo de Martin Sheen, el president Jed Bartlet.

Contràriament a temporades anteriors en la sisena es habitual que els casos s’allarguin durant diversos capítols, donant així més profunditat a aquest i també permet que la trama general de la sèrie avanci més ràpid, tot són avantatges, tot i això els casos continuen sent d’actualitat: Llavors transgèniques, robatori de programadors en empreses tecnològiques emergents, impressores 3D, intercanvis d’arxius P2P, matrimoni homosexual, etc. Tothom diu que The Good Wife es una sèrie que va millorant temporada a a temporada fins arribar a la temporada cinc, això vol dir que la temporada sis empitjora? No! Això vol dir que en la temporada sis manté el gran nivell obtingut fins al moment, la temporada sis es pràcticament tan bona com la cinc. Si en la temporada cinc va desaparèixer un personatge important, la temporada sis no podia ser menys i també perd un personatge clau i fins aquí puc explicar.

Nota sisena: 8/10

La tercera temporada de Black Mirror té el doble de capítols que les temporades anteriors (sis), i això es degut a que la productora Netflix l’ha comprat, però tot i això continua tenint l’esperit de les temporades anteriors, amb els mateixos futurs distòpics per culpa d’algun tipus de novetat tecnologia. Aviso que en els resums dels capítols hi ha espoilers sobre la trama dels mateixos però no sobre el desenllaç.

Els pobres desgraciats protagonistes de la tercera temporada

Els pobres desgraciats protagonistes de la tercera temporada

  1. Caiguda en picat: Ens trobem en un futur on tothom valora de 1 a 5 estrelles a tothom a qui es troba pel camí, i per tan tenir alta popularitat ho és tot, tothom fa fotos i vídeos “cuquis” per tal d’agradar a l’altra gent, la veritat es que viure en un mon amb tanta cursileria ensucrada es vomitiu, ser fals i mantenir les aparences es més important que qualsevol cosa, un infern. Per mi es el futur més distòpic que han ensenyat, sí, fins hi tot pitjor que aquell que psicòpates et persegueixen per matar-te, com a mínim els assassins et venen de cara. Es una situació molt semblant al capítol 8 de la cinquena temporada de Community, però a Community era molt més exagerat perquè a Community no tenen cap mesura, m’encanta!
  2. Playtest: Va sobre un videojoc de terror de realitat augmentada, o sigui que millor no mireu aquest capítol de nit. Aquest capítol no es com els altres, vull dir que no es tracta d’una tecnologia potencialment bona utilitzada malament, sinó que es tracta d’una tecnologia que ja es perillosa de per si.
  3. Calla i balla: La lliçó moral del capítol es “Posa un esparadrap a la càmera web del portàtil”. Altres consells bàsics són: “No posis el teu telèfon a internet i no confiïs en cap executable sense referències”. Per cert, en aquest capítol apareix en Bronn de Juego de Tronos. El capítol com a tal no es del mateix rotllo que el de les dos primeres temporades, però tot i així enganxa perquè la història cada vegada s’embolica més i més i tens curiositat per saber com acabarà. Per acabar aquest consell es meu, les oficines bancaries tenen relativament poca pasta fora de la caixa forta, la qual es d’obertura retardada i triga massa en obrir-se com per esperar, o sigui que realment no surt a compte atracar i menys a cara descoberta.
  4. San Junipero: Lesbianes a principis dels 80. El dilema de voler viure una vida artificial després de la mort o simplement morir. Jo em quedo amb la vida artificial, en el fons el cos es només un suport físic, les nostres cèl·lules es van renovant periòdicament, al cap de 5 anys pràcticament totes les cèl·lules del nostre cos han canviat per altres, quin sentit té mantenir un cos físic que falla?
  5. La ciència de matar: Un futur on uns militars persegueixen una espècie de infectats, En aquest capítol apareix en Doug Stamper De House of cards. Lo de sempre, els militars mai no diuen la veritat per tal que els soldats siguin més eficients matant.
  6. Odi nacional: En aquest capítol es mostra com en un futur el Twitter només servirà per odiar a la gent, de fet, avui en dia barallar-se amb altres ja es la principal funció d’aquesta xarxa social. En aquest futur les abelles ja s’han extingit (en el nostre present van pel camí i no se sap del cert el motiu) i les han substituït per mini-robots abella per tal de pol·linitzar les flors. Aquest capítol es protagonitzat per la dona del Nucky Thompson de Boardwalk Empire. A diferència dels altres de la temporada que duren 55-60 minuts aquest dura 90 minuts.

En les dos primeres temporades era més aviat que la tecnologia feia el mal perquè la societat es tornava més imbècil gràcies a la tecnologia, en aquesta temporada es la pròpia tecnologia que es manipulada per fer el mal, no és exactament el mateix, bé, tret del primer capítol que es l’únic de la tercera que compleix plenament la premissa. Tot i això es una bona temporada, en especial els capítol 1, 3 i 6, els meus preferits..

Nota 3era: 7/10

Què passa amb Stranger Things que ha tingut tanta popularitat? Fàcil, es tracta d’una sèrie de Netflix, i com que sembla que es la única plataforma que permet veure sèries de manera mig decent en aquest país, doncs s’han popularitzat especialment les seves sèries. Per si això fos poc Stranger Things ens transporta a principis dels 80, dècada on la principal generació consumidora de sèries va viure la seva infància, això comporta un munt de nostàlgia i de records de pel·lícules mítiques dels 80 on els nens eren els protagonistes, com els Goonies o E.T. Strangers Things comença tal com el seu nom ens fa sospitar, amb un fet estrany, i què hi ha més estrany que una base subterrània al mig del bosc on les llums fan pampallugues i un científic fuig tot neguitós des ves a saber què? M’agraden les sèries que comencen amb acció, ja hi haurà temps per les converses més endavant quan ens haguem ficat en la trama.

Si em poso a anomenar els elements nostàlgics d’aquesta sèrie no acabaré mai, així que em limitaré als més principals: Jocs de rol, nens en bicicleta per barris residencials amb cases amb patis enormes, senyor dels anells (els llibres es clar), radioaficionats (a falta de Internet…), walkie-talkies (a falta de mòbils), Star Wars, He-man, i un llarg etcètera. Tot això per no parlar de la música dels vuitanta que ho impregna tot. Qui surt en aquesta sèrie que jo conegui? Doncs una de les protagonistes es a Winona Ryder, que per cert ja té 45 anys, o sigui que ja no es l’adolescent que vam conèixer a Beetlejuice. La resta per mi són uns desconeguts.

Per si no havia quedat clar l’ambient retro de la sèrie.

Per si no havia quedat clar l’ambient retro de la sèrie.

Fins el capítol 3 veiem que passen coses estranyes que no ens acaben d’ensenyar però predominen els típics fets de la vida d’un poblet dels anys 80, la noia bona que s’ajunta amb males influències, la mare que quan desapareix el seu fill es torna boja, el grupet de nens geeks que li agraden les coses freaks, tot molt tòpic, però a partir del capítol 4 les coses comencen a posar-se interessants sobretot perquè el xèrif del poble es més espavilat i expeditiu del què semblava en principi, de fet, es el meu personatge preferit. No dic que en els primers capítols la sèrie no enganxi, perquè gràcies a aquests elements fantàstics que mig s’insinuen i mig es mostren aconsegueixen cridar l’atenció, però no és fins llavors quan es mostra més quan la trama es posa interessant i aquest punt es el capítol 4.

——————- inici espoilers ——————-

Hi ha algunes coses que no entenc:
– Si no tenen cap problema en carregar-se l’amo del restaurant i un client només perquè han estat en contacte amb la nena però realment no saben res, llavors perquè no es carreguen el xèrif?
– Hi ha punts ridículs com la captura dels bons per part dels dolents, que no veien que hi havia dotze guàrdies? Dotze!
– El mon de l’altra banda no s’aguanta per enlloc. De què serveix tenir un portal si llavors hi pots entrar per un arbre al mig del bosc?
– La cosa rara es mou com vol, no? Llavors perquè no mata a tothom?
– Cremen el monstre i llavors l’apaguen amb l’extintor? Què amables!

——————— fi espoilers ——————–

Ja sabeu què en penso de les sèries amb nens com a protagonistes, no ho sabeu? Per què quedi ben clar no m’agraden, per tan que Stranger Things ho sigui no em fa massa gràcia, però reconec que aquests nens son tolerables, menys el que no té dents, aquest no el suporto. Massa fantasia sense cap ni peus pel meu gust, i crec que no sóc l’únic que pensa el mateix, i també he dit abans lo que pensava de les sèries amb nens protagonistes, no? Doncs això que Stranger Things no està malament, gens malament, però no es per mi. A més, només són 8 miserables capítols, quines poques ganes de treballar!

Stranger Things té un exagerat 8,0 al filmaffinity i un mega sobrevalorat 9,0 al imdb.

Nota: 6/10

PS: Ja heu fet el test del CT2500?

Mr Robot, temporada dos, ja us vaig avisar que no trigaria gaire a veure la segona temporada. En aquesta temporada l’Elliot està més sonat que l’anterior temporada, i això no m’agrada. De fet, la segona temporada té un començament molt dolent, durant els tres primers capítols només veiem l’Elliot sonat, es cert que els personatges secundaris fan alguna cosa, però tampoc es massa interessant, perquè com ja sabíem de la primera temporada els secundaris d’aquesta sèrie tenen poc interès, tret del executiu psicòpata, es clar, però aquest personatge tampoc apareix, o sigui que els primers capítols de la segona temporada són fent servir paraules tècniques un pfff. La excusa que els primers capítols siguin així es per demorar la explicació que ens deuen des del final de la primera temporada, una cosa es crear tensió, l’altre es fer-se pesats. Bé, he mentit, si que hi ha un personatge aprofitable aquests primer capítols de la temporada, en Craig Robinson, que aquí fa d’un espècie de extorsionador tranquil, la veritat es que en Craig fa un paper molt diferent al que ens té acostumats aquest home que sonarà de títols de culte tals com “Juerga hasta el fin”, “Superfumados” i “Jacuzzi al pasado”, però quan es troba amb l’Elliot sembla que es contagiï de la seva bogeria i comença a dir coses que sonen molt transcendentals però que no volen dir res, si us fixeu en les seves frases ho veureu clarament. A part d’aquest home tenim una nova secundaria, la Grace Gummer, una policia, que com totes les policies de les sèries americanes es una addicta a la feina i que no se ben bé perquè però em cau bé, convertint-se d’aquesta manera en el meu personatge preferit de la temporada per sobre del protagonista.

Posarem com a actriu a una model, què podria sortir malament? Mmmmm tot?

Stephanie Corneliussen. Posarem com a actriu a una model, què podria sortir malament? Mmmmm tot?

Llista d’apunts ràpids:

  • Cremar els calers està molt bé de cara a la galeria per reivindicar i tal, però no seria millor donar-los a una ONG? Quina merda d’antisistemes.
  • Reconec que l’estil comèdia de finals del 80 del capítol 6 es una bona idea.
  • Una sèrie no es guai de veritat fins que aquesta es fica amb la religió, per tan Mr Robot es definitivament guai a partir del capítol tres d’aquesta segona temporada.
  • Les coses que fa l’exercit obscur son molt molt rares i no se què hi guanyen sent tan raros.
  • La sèrie està plena de frases que sonen molt bé però no volen dir res tals com: “El control es tan real com un unicornio de una pierna meando al final del arco iris”

Mr Robot es d’aquelles sèries que no són exactament lineals, es a dir, en la major part del temps la acció es seqüencial però hi ha uns certs flashbacks de tan en tan d’aquells que haguessin evitat moltes sorpreses si l’espectadors els hagués vist abans; a això se li ha de sumar el fet que a vegades no es mostra la realitat sinó la realitat segons el punt de vista del protagonista, i si aquest protagonista està sonat a vegades potser que les dues realitats no coincideixin. Una cosa que no se li pot negar a Mr Robot es que es la sèrie més fidedigne en quan es escenes de sistemes informàtics, però i què? Si no es una bona sèrie per molt versemblant que sigui en aquest fet no ens serveix com a sèrie a recomanar. Resumint, la segona temporada de Mr Robot comença fluixa, després es cert que remunta i es posa interessant, però no es comparable a la primera temporada. Sense dubte es una sèrie per continuar-la seguint, però ja no amb les ganes que em va deixar al acabar la primera temporada.

Nota 2ona: 6/10

BCPP: Roselles

La crítica de la temporada 25 dels Simpson la poso en format llista que sembla que passa més bé en temps d’immediatesa que vivim:

  • La temporada 25 comença amb un capítol paròdia de Homeland, per tan si no heu vist la primera temporada de Homeland no entendreu gran cosa del capítol, per contra si l’heu vist el capítol té certa gràcia, especialment si no et cau bé la sonada de la Carrie.
  • Com a curiositat, en el capítol 4 apareix un personatge espanyol que es diu Eduardo Barcelona, i es de Barcelona, el capítol en si es força fluix, com la majoria de capítols de la temporada.
  • Haig de reconèixer que la presentació nadalenca del capítol 8 està molt bé, llàstima no poder dir el mateix de la resta del capítol.
  • El capítol 11 es bastant acceptable.
  • El capítol 16 es un altre dels capítols que es salven, en ell podem veure el mundial de Brasil, on tot està ple de corrupció, suborns, faltes simulades, comentaristes exagerats, etc.
  • El capítol 18 del futur està prou bé.
  • El capítol 19 no està bé, però si el seu final a lo Modern Family i l’anunci final.
  • El millor capítol de la temporada es el 20, on els Simpson estan fets de Lego, i l’argument es sorprentment original.
  • El últim capítol no té res especial, però com a mínim no es dolent.
  • Sense dubte lo millor d’aquesta temporada són els opening dels capítols, des de l’especial de Nadal, el Hobbit, Minecraft, i un llarg original etcètera.

Nota temporada 25: 5/10
Com que potser us heu quedat amb ganes de mes us enganxo un foto amb varis cartells que apareixen en la sèrie durant les primeres temporades (demano disculpes per algunes de les traduccions)
cr_797256_ingenio

La cinquena de Fringe arranca amb aquell futur distòpic on els observadors ho controlen tot que vam deixar penjat en el capítol 19. Considerem això com a spoiler? Ho consideraria si algú estigués interessat en veure la sèrie, però després d’aquesta crítica ho dubto molt. Una cinquena i última temporada on hi ha un Peter, que ja em queia malament sent el Peter normal, imagineu aquest Peter de la cinquena temporada més raro que mai.

Amb quin univers us quedeu? Amb o sense dirigibles?

Amb quin univers us quedeu? Amb o sense dirigibles?

Nota curiosa: En el capítol 9 hi ha un homenatge a Monty Phyton Flying Circus. En el capítol 11 deixen de donar voltes i fent coses que no saben perquè es tan fent i per fi comencen a donar explicacions. Un dubte ràpid, si representa que el nen es tan emocional, llavors perquè es tan poc expressiu que ni tan sols mou una pestanya? Això contant que tingués pestanyes es clar. No serà cap sorpresa si us dic que no sóc gaire fan de les històries d’amor però la història d’amor que hi ha en aquesta sèrie es de lo més insofrible que he vist en sèries des de… des de…. reference not found, i la noia encara, es sobretot al noi a qui no aguanto, quina llàstima que sigui el co-protagonista. Anem per feina, què trobem en l’últim capítol de Fringe? Llàgrimes i abraçades bàsicament, també hi ha acció però això es bastant secundari en front del drama. Però també hi ha temps per la vaca, perquè gràcies a la vaca tot s’arregla! No es veritat, però si jo hagués escrit el guió si que hagués sigut així, una llàstima. Com a curiositat, en el segon capítol d’aquesta temporada apareix l’agent de la CIA que surt a la segona temporada de Narcos, Eric Lange.

La bona notícia es que la cinquena temporada en comptes de tenir un parell de desenes de capítols només en té una dotzena llarga (això vol dir 13), la mala notícia, doncs bàsicament tota la temporada en si. Bé, potser he exagerat. A veure, es la temporada més diferent de la resta? Rotundament si. Es la pitjor temporada de la sèrie? Rotundament també. La temporada cinc es realment dolenta? Rotundament Psssnoo.

Fringe té un 7,4 al filmaffinity i un 8,5 al imdb. La crítica de la primera temporada en el CT2409. La de la segona temporada al CT2433 La tercera en el CT2451 i la quarta en el CT2474

Nota cinquena: 5/10
Nota sèrie: 6/10