Archive for the ‘TV’ Category

Rick & Morty es una sèrie de dibuixos animats per adults, o com a mínim per semi-adults, on els protagonistes són un nen i el seu avi que es un inventor genial. La sèrie es frenètica i no para d’haver-hi acció en els 20 minuts que dura cada capítol, sobretot en Rick (l’avi) sembla que vagi col·locat de speed sempre, mentre que en Mort, el net ,sempre acaba passant-ho molt malament per culpa de les situacions en les que l’involucra el seu avi. El concepte de trauma total es queda molt curt per tal d’identificar l’estat en què acaba en Mort al final de cada capítol. El capítols són tan accelerats que es normal arrancar el capítol amb una situació de perill sense saber com han arribat allà, per exemple en el capítol cinc ja comencen sent atacats per clons dels pares d’en Mort d’una realitat alternativa posseïts pels esperits extraterrestres d’una altra dimensió del futur, lo típic vaja.

Us explico una mica de què van els capítols per tal que us feu una idea de com és la sèrie: El capítol dos es una parodia homenatge a Origen, el capítol tres es com Jurassic Park però en comptes d’un parc de dinosaures es un parc d’atraccions dins del cos d’un humà, no es tan complicat com sembla. El capítol quatre va sobre una simulació informàtica maldestre creada per una raça d’extraterrestres. En el capítol cinc mentre els pares d’en Morty fan sevir uns esclaus temporals per satisfer els seus desitjos, en Rick i en Mort acaben en una presó en un mon de gegants. El capítol sis es més tòpic, va d’una poció d’amor que acaba funcionant malament, però horriblement malament, ni us ho imagineu. En el capítol set veiem un curiós planeta amb una societat hembrista. En el capítol vuit descobrim la estranya programació dels canals de televisió de molts univers paral·lels. En el capítol nou obren una botiga d’objectes sinistres en el poble, per cert, ja he dit que el propietari de la botiga es el diable? El desè capítol es desenvolupa en una plataforma espacial on diferents Ricks i Morts de varis univers paral·lels conviuen per lluitar de manera conjunta contra múltiples amenaces, d’aquests múltiples univers n’hi ha de raros, com ara un que la gent son sofàs, i els sofàs son pizzes, i els telèfons són persones. La temporada 1 acaba amb un capítol on es celebra una festa intergal·làctica, potser és el capítol més fluix.

Rick and Morty es la sèrie amb els capítols més imaginatius, originals i exagerats que he vist mai, que siguin dibuixos fa que això sigui més fàcil, però no li resta gens del mèrit que cada capítol sigui una situació exageradament devastadora nova. No us deixeu enganyar pels rots constants d’en Rick que vists superficialment li donen un aspecte barroer a la sèrie, Rick i Mort no va d’això, Rick i Mort es ciència ficció imaginativa en dosis mega concentrades de 20 minuts trepidants amb un humor cínic i una mica macabre. No es casualitat que el mateix creador de Rick and Morty sigui Dan Harmon el mateix creador de la incompresa pel gran públic Community. De moment la sèrie té 2 temporades completes de 11 i 10 capítols respectivament a la espera que durant aquest 2016 s’acabi d’emetre la tercera temporada.

Rick & Morty han tingut tan èxit que fins hi tot han tingut l’honor de protagonitzar un gag del sofà en els Simpson

Rick and Morty té un 9,3 al imdb i un 8,3 al filmaffinity.

Nota 1a temporada: 8/10

Avui toca parlar de la segona temporada de Fringe, on la trama es més continuada que la primera temporada, es a dir,  els capítols tenen una continuïtat més lligada a part del cas de cada capítol. La segona temporada de Fringe es molt més rara que la primera, tenim univers paral·lels, tenim gent que canvia de cara, gent que ressuscita, gent que explota sola, gent que acaba convertida en cendra, un esser de fum, poders hipnòtics, un virus mortal de fa 75.000 anys, càncer contagiós, un vagó de tren on tothom pateix un infart alhora, i un llarg etcètera de casos estranys, també coneguts com casos Fringe.

Qui no posaria la seva vida en mans d’un boig que acaba de sortir d’un psiquiàtric? A Fringe es lo habitual.

Qui no posaria la seva vida en mans d’un boig que acaba de sortir d’un psiquiàtric? A Fringe es lo habitual.

En l’apartat de gent que coneixem trobem en aquesta segona temporada: Leonard Nimoy (Spock de Star Trek) fent de William Bell. Apareix el pare del Dexter (James Remar) com a jefazo del Centre de Control de Malalties infeccioses. Dos dades intranscendents per allargar aquest curt paràgraf: La vaca continua viva, i sense motiu aparent el opening canvia a un color més vermellós a partir del capítol 20.

Només començar la segona temporada ja es carreguen un personatge bastant principal (dels bons), no està malament, eh? Després ve una tira de capítols on no passa res d’especial fora de la raro de sempre, vull dir, i al capítol 8 la cosa es torna a posar interessant quan parlen dels observadors, i continua interessant durant el capítol 9 i 10. El capítol 11 (igual que el 12 i el 13) ja torna a ser un cas aïllat sense transcendència. Un truc per saber si serà un capítol interessant es que si comença amb “previously on Fringe” serà interessant, per exemple el capítol 15. El capítol 16 es especial perquè comença en el passat (anys 80) i fins hi tot la intro canvia a l’estil dels anys 80, es el capítol més interessant de la segona temporada descomptant el capítol doble final. El capítol 20 es un curiós break en la trama en forma de cine negre. El capítol 21 també surt de la rutina, però pel fet que només surt en Peter, una llàstima, es el protagonista que menys m’agrada. La temporada acaba amb un interessant capítol doble on coneixem la gent de l’alta banda, pensant per enganxar-te en la trama i fer-te venir ganes de veure la tercera temporada.

Fringe té un 7,4 al filmaffinity i un 8,5 al imdb. La crítica de la primera temporada en el CT2409.

Nota 2a temporada: 7/10

Parlem de la novena temporada de Big Bang. El primer capítol es un insofrible doble drama de parella, difícil imaginar un pitjor començament per una comèdia. Per sort el capítol dos està millor, fins hi tot té algun gag amb gràcia i tot, una cosa semblant al capítol tres, però el quatre torna a ser insofrible quan en Sheldon es fa la víctima perquè tothom l’abandona, no suporto en Sheldon! Ja està! Ja ho he dit! Llavors perquè miro Big Bang? Ehm… Pels altres personatges suposo, bé per l’hindú no, aquell tampoc m’agrada, i posats a rajar la Emmy tampoc. Capitol sis acceptable, com el set, podria seguir, però no ho faré. Dir que el capítol 11 es el millor ja que va sobre la estrena de Star Wars Episodi VII. A part d’això cada capítol es com les anteriors temporades, no es que sigui res dolent, però bé, podria ser millor, però no el deixaré de veure. Per cert, us passa a vosaltres que cada vegada us agrada més la Bernadette? Tan física com psíquicament, trobo que hauria de tenir més protagonisme! I menys roba! Però això ja es un altre tema… L’últim capítol contràriament a les altres temporades no passa res extraordinari, es curiós lo poc que s’han esforçat aquesta vegada els guionistes.

Algú ha dit Friends?

Algú ha dit Friends?

Com que Big Bang es una sèrie de capítols de 20 minuts no es mereix un post sencer, per tan acabo de complementar el post afegint que també he acabat la setena temporada de Modern Family que també té capítols de 20 minuts. La setena temporada de Modern Family no es que sigui res de l’altra mon, segueix la tònica de temporades anteriors, ni més ni menys, de fet, fins hi tot continuen acabant les temporades igual, amb un capítol final amb algun viatge per part de tothom, com es nota que són classe mitja-alta… Tot i que Modern Family ha perdut la frescor de les primeres temporades continua donant-li mil patades a Big Bang en quan a qualitat, humor, i bàsicament en tot, per tan si heu de triar a veure una sola sèrie d’humor que siguin les temporades 3 a 10 dels Simpson, per què per alguna cosa es la millor comèdia de tots els temps, però sinó no us va l’animació no ho dubteu mireu Friends, però si ja l’heu vist llavors si, mireu Modern Family perquè segurament no entendreu el genial humor freak de Community.

Nota 9ena Big Bang: 6/10
Nota 7ena Modern Family: 7/10

Borgen, tercera i última temporada. El que veiem al començar la tercera de Borgen es que han canviat les imatges del opening, calia? Algú el mirava amb atenció? Jo crec que no. El segon que veiem es que han passat uns 2 o 3 anys des del final de la temporada anterior i les coses han canviat una mica, es estrany perquè les temporades u i dos representa que amb prou feines passa el temps. Un pensa que la tercera temporada serà un altre any de govern més, però la temporada no va d’això, no va de governar sinó de campanya política. Els temes delicats d’aquesta temporada són: Política d’immigració (restricció de les fronteres?), regulacions de sanitat sobre els animals (qualitat de vida pels animals de les granges en front del rendiment), prostitució (il·legalitzar i criminalitzem els clients?), i varis que no dic per no explicar massa.

Aquesta temporada es més pesada que mai la relació entre la Katrine i el Kasper, aquest dos només fan que alentir la sèrie apartant-la dels temes que importen a la gent que vol mirar Borgen. De fet, aquesta temporada deixa bastant de banda en Kasper, un protagonista clar de les dues anteriors, i quan se li dona protagonisme només es pel seu paper en la relació amb la Katrine, o sigui, totalment desaprofitat, per contra en Torben, que havia tingut un protagonisme moderat es torna protagonista en aquesta temporada per culpa d’una relació que no importa a ningú, des de quan Borgen va de relacions i no de política? Fins hi tot la Birgittie en té una!

Ens han canviat en Kasper per en Torben! Hem sortit perdent!

Ens han canviat en Kasper per en Torben! Hem sortit perdent!

Puc dir que la tercera temporada es la que té la corba d’interès més inclinada en comparació de les dos temporades anteriors, ja que els primers capítols són els més avorrits i els últims els més interessants, especialment l’últim capítol es el més emocionant de tots, de fet, l’últim capítol es titula “eleccions” o sigui que ja us podeu imaginar com acaba la temporada. Tot i així, per mi la tercera temporada es lleugerament més fluixa que les anteriors, però la sèrie continua sent totalment recomanable i l’hagués seguit mirant si haguessin fet més temporades, però no n’han fet i realment tal com acaba tampoc calen més capítols.

En el cas típic 2373  parlo de la primera temporada i en el CT2404 de la segona. Borgen té un 8,5 al imdb i un 8,1 al filmaffinity.

Nota 3era temporada: 7/10
Nota sèrie: 8/10

He decidit començar una sèrie del 2008 i que acaba en el 2013 després d’haver emès 100 capítols repartits en 5 temporades, la sèrie es bastant coneguda, es diu Fringe. La sèrie comença com un procedimetal semblant a un Expedient X però aquí si que passen fets paranormals, tot i que normalment hi ha una explicació “científica” al darrera. Cada capítol sol ser un cas estrany on la agent Olivia de la FBI protagonista haurà d’investigar amb l’ajuda d’un científic genial però boig i el seu fill també bastant genial. Però gairebé tots els casos sempre tenen una cosa en comú, la empresa Massive Dynamic.

La sèrie està plena de coses rares i de gent rara, per exemple un calb anomenat l’observador, però els fets estranys per excel·lència són els casos, uns exemples: Un virus que desfà a la gent. Un vídeo que et fregeix el cervell. Una bomba que deixa la gent enganxada amb gelatina. Una pols que et fa créixer un llimac a l’estomac. Un raig làser que et permet penetrar les estructures sòlides. Un home llop. Gent que explota per combustió espontània… Per si tot lo anterior no fos prou també hi ha una vaca.

Aquests són els estranys protagonistes d’aquesta estranya sèrie plena d’estranys fets

Aquests són els estranys protagonistes d’aquesta estranya sèrie plena d’estranys fets

Com a personatges coneguts tenim el tinent Cedric Daniels (Lance Reddick) de The Wire que aquí fa de jefazo del FBI encarregat del projecte d’investigar el misteriós Patró (així em majúscules) i té bastant protagonisme en la sèrie. En un capítol apareix la ma dreta de Frank Underwood (Michael Kelly interpretant a Doug Stamper) que aquí (podríem dir que també?) fa de dolent. També apareix el jefe de la Teresa Lisbon que sortia al Mentalista (Michael Gaston interpretant a Gale Bertram) que a Fringe fa del típic paper de jefazo que no li agrada com treballa el protagonista i vol cancel·lar el programa. Per acabar, també apareix en un capítol la mare de l’Alicia Florrick de The Good Wife (Mary Beth Peil interpretant Jackie Florrick) fent de la mare d’un ajudant del doctor Bishop.

En aquest paràgraf he agrupat varies idees inconnexes sobre la sèrie, avisats esteu. Fringe comença amb un avió, es nota que el productor es el J.J Abrams, eh? Si l’avió s’hagués estrellat en una illa deserta el dejavú hagués sigut massa dejavú. Un detall característic de Fringe es que les lletres que indiquen a on estem floten sobre el paisatge i tenen una mida desproporcionadament gran.

Al final de cada capítol sempre hi ha escena inquietant i misteriosa que té a veure amb la trama general de la sèrie, així capítol a capítol anem descobrint una mica de totes les coses misterioses que passen, al mateix temps que una pila de nous misteris més misteriosos s’ajunten als que queden pendents per resoldre, tot molt al estil Lost com podeu veure, es d’aquelles sèries que en comptes d’anar solucionant els misteris el que fan es obrir més misteris dels que solucionen, però això fa que la sèrie enganxi, així doncs tot anirà bé si al final realment es tanquen els misteris i no acaba amb una solució patillera com Lost. Durant la primera temporada (la única que he vist fins al moment) la sèrie comença emocionant amb uns capítols que enganxen gràcies a que tots els successos estan relacionats per un misteriós patró i alguna que altra traïció, però a mesura que els casos estranys es tornen rutinaris la sèrie perd una mica fins que al final de temporada se’ns presenta una explicació de perquè tot plegat està relacionat acabant amb un desconcertant capítol final.

Fringe té un 7,4 al filmaffinity i un 8,5 al imdb.

Este el momento del dia que más me gusta, cuando hay algo raro allí fuera pero no tengo ni idea de lo que es, es como una tombola de sucesos siniestros

Nota 1a temporada: 7/10

Borgen! Avui us porto la segona de les tres temporades que té la sèrie que continua 10 mesos després de la primera temporada. La temporada arranca amb alt pressupost ja que veiem un campament militar danès a Afganistan, a més a meitat de la temporada es tornen a gastar els calers en un altre viatget per Àfrica, es nota que la sèrie funciona perquè es gasta el pressupost. A part de la guerra en aquesta temporada es toquen altres temes interessants com ara els comissaris europeus, fan realment alguna cosa o només serveix per enviar un polític a l’exili perquè no molesti? Guerres internes dins del partit, un altre tema delicat que es toca en el capítol tres. Pirates somalis en el capítol quatre (que en el fons es només una oportunitat per remoure el govern, i fins aquí puc explicar sense entrar en espoilers). I molts altres temes que no us diré perquè si us ho expliqués tot ja no tindria gràcia veure la sèrie.

Borgen, aconsegueix que t’importi més la política danesa que la del teu propi país

Borgen, aconsegueix que t’importi més la política danesa que la del teu propi país

Un apunt que no té cap importància: La rossa protagonista s’ha canviat el pentinat, i s’ha equivocat, tot i que quan se’l recull està més maca. Parlant de pentinats? Tan avorrida es la segona temporada? No! Es que la rossa té molt protagonisme i m’hi haig de fixar vulgui o no. Una cosa curiosa dels danesos es que sembla que els seus polítics (ministres i fins hi tot la primera ministra) apareixen molt sovint entrevistats per periodistes imparcials en programes en directe, cosa gens habitual en altres països com ara per dir un al atzar Espanya.

———— inici espoilers ——————

Abans he dit que Borgen em semblava més realista que les dues sèries anteriors, però el fet de l’aventura de la Birgitte amb el conductor l’he trobat totalment fals, no encaixa amb en absolut amb el caràcter de la primera ministra. Tot i que sembla que es una trampa que no porta enlloc. Una altra cosa que veig que no caldria haver posar a la sèrie es el rotllo de les pastilles de la filla, els nens no haurien de tenir tan protagonisme, suficient feina es dirigir un país com per a sobre bregar amb adolescents idiotes!

————– fi espoilers ——————-

Borgen té tres protagonistes principals, la primera ministra Birgitte, el seu cap de comunicacions Kasper (si, el mateix càrrec que Toby Ziegler a l’Ala Oest) i la periodista Katherine. Hi ha altres personatges importants però són més secundaris, per tan tenim que es tracta d’una sèrie amb un protagonisme clar femení però no es tracta d’una sèrie per noies, no es gens fàcil trobar una sèrie així. Tornant a les comparacions que feia de Borgen en la primera temporada amb House of Cards i The West Wing, haig de dir que per les dues temporades que he vist fins al moment Borgen em sembla la més realista de les tres, i això ho dic sense haver estat ficat mai personalment en el mon de la política, però es una impressió que em dona. Aquesta temporada m’ha agradat lleugerament menys que l’anterior degut a que les relacions personals prenen més protagonisme, tan de la Birgitte com del Kasper i la Katherine.

En el cas típic 2373  parlo de la primera temporada. Borgen té un 8,5 al imdb i un 8,1 al filmaffinity.

Nota: 8/10

PD: Recordeu contestar el CT2400 si encara no ho heu fet!

House of Cards temporada IV: La temporada arranca just on va acabar la tercera, això vol dir eleccions, i si heu vist les últimes temporades de l’ala oest ja sabeu lo trepidant i esgotador que pot ser una campanya electoral. En Frank no ha canviat respecte temporades anteriors, continua volent que tot es faci segons la seva manera i que tothom faci el que ell vol, una bellíssima persona, eh? Lamentablement la quarta temporada no arranca gaire fort, perquè us feu una idea, hem d’esperar fins al capítol dos per veure com en Kevin Spacey es dirigeix directament als espectadors per primera vegada en la temporada, tan de bo ho haguessin fet en el capítol u, hagués aconseguit re-connectar més aviat amb l’espectador. Encara que no es dirigeixi al espectador, quan en Kevin Spacey fa un discurs la gent se’l creu, té carisma aquest home, per què no es presenta a president dels EEUU de veritat? Sembla ser que el caràcter agressiu del president rus (que es una paròdia extremada d’en Putin) que vam veure la temporada anterior va agradar a la gent, ja que aquesta temporada torna a tenir protagonisme, i personalment m’agrada en Petrov, m’algrat (o gràcies a això?) que sigui un psicòpata.

Aquest home em fa por

Aquest home em fa por

La quarta temporada es pot dividir en dos parts, els primers sis capítols serien les primàries, i els últims estan més enfocats a les presidencials. Dit això sembla que l’últim capítol sigui el tòpic desenllaç amb les eleccions, però res més lluny de la realitat, en l’últim capítol es on exploten tots els problemes a la cara d’en Frank i haurem de veure la cinquena temporada per saber com se’n surt. Aquests capítols finals, i sobretot l’últim capítol fa que la quarta temporada sigui per mi una de les millors de la sèrie. Però no tot es bo, a part dels dos capítols que enceten la temporada que són una mica fluixos, els deliris i imaginacions d’en Frank també em sobren, tota la resta es totalment disfrutable. Llàstima que falti gairebé un any per gaudir de la cinquena temporada!

– ¿Se arrepiente de no haber tenido hijos?
– ¿Y usted? ¿Se arrepiente de haberlos tenido?

Recordareu altres temporades de House of Cards: Temporada 1. Temporada 2. Temporada 3. House of Cards té un 8,1 al filmaffinity i un 9 al imdb.

Nota quarta temporada: 8/10
Nota sèrie: 7/10