Archive for the ‘TV’ Category

M’he decidit a acabar Misfits, total, ja només em quedava per veure la cinquena temporada que son 8 capítols i prou. La sèrie havia anat decaient a mesura que els personatges originals havien desaparegut, però tampoc deixava d’estar malament, per tan veure la cinquena temporada no havia de ser cap problema, o si? Per aquells que no recordeu de què anava Misfits us faré un breu resum. En un dels pitjors barris de Londres, hi ha un centre de treball comunitari per joves que han delinquit, tot es normal fins que una estranya tempesta dona poders a aquests joves, però generalment seran un poders mediocres, a part que han anat a parar a mans de un jovent incompetent, malparlat, problemàtic, mandrós, inútil, uns penques, unes lacres de la societat, i un llarg etcètera d’adjectius despectius més. A part d’aixo hi ha gent que amb els poders s’ha trastocat i s’ha tornat malvada, i això farà que gent que abans era bona ara sigui dolenta i com a conseqüència hi haurà alguns morts pel mig. Resumint Misfits son gent mediocre, amb poders mediocres, enfrontant-se a malvats mediocres en un mediocre centre comunitari en un dels barris mes mediocres de Londres. La temporada arranca bé, amb un trasplantament de pulmó a ritme de Digitalism de Pogo, no es spoiler perquè no dic a qui li fa falta el trasplantament ni qui es la noia que necessita tenir sexe amb el noi acabat de trasplantar, de fet, la noia es nova per tan jo tampoc se qui es, de moment… M’encanten aquests inicis caòtics i sense cap sentit estil Misfits. El primer capítol no defrauda ja que els dolents son uns boyscouts, com us quedeu, eh? Ah! Espereu! Ja he dit que son uns scouts adoradors de Satanàs? En aquesta porqueria de barri decrèpit de Londres on es desenvolupa Misfits res és el que sembla, i fins hi tot els seguidors del mal personificat es poden presentar amb qualsevol forma, fins hi tot amb un ridículs pantalons curts.

Els poders que apareixen aquesta temporada són tan o més horribles que els que havíem vist fins ara, voleu exemples? Tenir el poder de provocar-te accidents se’n pot dir poder? I que me’n dieu d’un altre amb el poder de veure a la gent com personatges d’animació? Al seu costat, lo de teixir el futur en un jersei sembla fins hi tot mig útil. Perdre la memòria conta com a poder? O això es una vulgar amnèsia? I què me’n dieu de tenir personalitat doble i realment desdoblar-te en dos persones per poder discutir amb tu mateix, super pràctic, oi? Però un dels meus superpoders preferits es tenir “pits hipnòtics” no vull dir que et puguin controlar la ment, sinó que simplement la gent no pot deixar de mirar-los, genial, no? I que consti que em reservo a no explicar-vos els poders més surrealistes per si algú pren la encertada decisió de veure la sèrie.

El meu personatge preferit de la cinquena temporada

El meu personatge preferit de la cinquena temporada

Altres característiques de Misfists son que segurament deu tenir algun un record relacionat amb la quantitat de paraules malsonants per minut, però no us penseu, no només es fuck, fuck, fuck, hi ha una gran varietat. Misfits també es el color gris, el centre comunitari es gris, el cel sempre està gris, que per alguna cosa es Londres, i si per casualitat el cel no estava gris ja et dic jo que aquell dia no rodaven exteriors, també son grisos els blocs de pisos del voltant i fins hi tot el “llac” té l’aigua grisa. També es marca de la casa que el director del treball comunitari estigui mes sonat que l’anterior, però tot i així el de la cinquena temporada em cau bé. Misfists també son joves amb les hormones revolucionades, i això fa que hi hagi sexe de tot tipus, heterosexual, lèsbic, gay, i algun altre tipus no apte per gent poc imaginativa… D’acord, potser Misfists no es una gran sèrie, però ho compensa amb la seva originalitat, en cada capítol et trobes amb un nou poder que desemboca en situacions totalment noves i originals, en quina altra sèrie podeu dir que això passi? Bé, hi ha alguns poders que s’assemblen, i que tenen resultats semblants, però els capítols semblants perden per golejada davant dels més originals.

L’últim capítol de Misfits coincideix amb la fi del treball comunitari dels protagonistes, molt adequat no us sembla? L’últim capítol no és ni millor ni pitjor que un de normal, està sobre la mitja. Amb la diferència que té una mica de final tendre i emotiu, però no massa a la fi i al cap es Misfits, només us diré que la última paraula que es pronuncia és “escrot”. Aquesta temporada te un nivell lleugerament superior a la anterior, per tan li supera la nota, així doncs la sèrie conserva la nota global de set perquè les primeres temporades compensen la fluixa quarta. Misfits té un 8.4 al imdb i un 7.5 al filmaffinity. Recordareu altres casos típics sobre Misfits: 1738, 1718, 1499

– Finn es el diable!
– Finn?! No! No pot ser!
– No has vist com es comporta?!
– No, impossible…
– Per què no pot ser-ho?!
– Per començar es massa baixet.

Nota cinquena temporada 7/10
Nota sèrie: 7/10

Parks & Recreation va sobreviure a la primera temporada pilot de 6 miserables capítols i va començar de debò amb la segona temporada amb els capítols que realment li toquen, es a dir, 24. Us estareu preguntant per què estic mirant aquesta segona temporada si la primera no em va agradar especialment. Doncs perquè absolutament tothom coincideix en dir que la primera es la mes fluixa de totes i a partir d’aquí la sèrie només fa que millorar, i sabeu què? No menteixen. El primer capítol amb els pingüins gais ja es millor que qualsevol de la primera temporada. La pregunta era: Serà només el primer capítol o tota la temporada millora? En general puc dir que millora. Un exemple de bon capítol es el 2×05 on s’enfronten amb el corrupte sistema colombià. També esta be el capítol 8 on el departament de parcs i recreació s’enfrontarà al departament més malvat i cruel, com tots sabeu estic parlant del departament de biblioteques, us podeu imaginar que entre dos departaments així la guerra es sense quarter. La temporada acaba amb el tancament del govern que hi va haver als EEUU, ho recordeu?

Es la secretària d’estat dels EEUU? No, només la vicepresidenta de parcs i recreació d’una petita ciutat d’Indiana

Es la secretària d’estat dels EEUU? No, només la vicepresidenta de parcs i recreació d’una petita ciutat d’Indiana


Realment els capítols on el Ron te gran part del protagonisme son els millors. Sense dubte es el millor personatge de la sèrie. Llàstima que no siguin gaires capítols, si li donessin més protagonisme encara em podria plantejar mirar la sèrie. A veure, la protagonista, la Leslie, no es que ho faci malament, però no em cau bé, no se, no li acabo de veure la gràcia, i es clar, si la protagonista d’una sèrie ja no et fa el pes és complicat que la sèrie t’arribi a agradar, però reconec que és una mania personal que li he agafat, i entenc perfectament a la gent que li agrada la sèrie, perquè realment no es pas mala sèrie. Un altre personatge que no m’agrada és l’Andy, sí, en Chris Pratt. Dels altres cap queixa, de fet la becària fins hi tot m’agrada. Si no trobo cap comèdia millor no descarto seguir-la mirant, però tinc l’esperança que  trobaré alguna cosa millor.

Passem a la secció d’anècdotes. En el capítol 2, i en alguns capítols successius apareix en Louie C.K. fent d’agent de policia. En el capítol 23 apareix en Rob Lowe, més conegut com a Sam Seaborn de l’ala oest de la casa blanca fent d’entusiasta i positiu auditor del govern, a part de ser un obsessionat de la salut.

Com a curiositat final dir que he vist a la que fa de becaria en la sèrie, la Aubrey (que no Audrey, com seria lo normal) Plaza, com a protagonista d’una peli de segona anomenada “seguridad no garantizada” però com és una peli de viatges en el temps l’havia de veure. Té un 6.1 al filmaffinity i un 7.0 al imdb o sigui que tan dolenta no és, de fet jo li dono un 6 i no solament perquè la mofletuda (en català potser seria “galtuda” però em sona més a persona amb molt de morro que no pas a persona que té unes galtes promiments) Aubrey em caigui bé, de fet em cau més que bé, en la sèrie no, però en la peli m’he enamorat, sóc un romàntic, oi? No! No ho sóc!

Tornant a Parks & Recreation, aquesta té com a nota global de sèrie un 7.9 al filmaffiniy i un 8.6 al imdb.

[Hi ha una pila de ossos rentadors en una pila d’escombraries]
– Tenim un problema amb els ossos rentadors, no els podem tenir aquí al costat de la granja de nadal
– Pensava que els ossos rentadors eren nocturns.
– Els de la nostra ciutat no, son ossos rentadors 24 hores al dia. El cas es que hem de fer alguna cosa sinó començaran a caçar els nens com a hobby.

Nota segona temporada: 6/10

Benvinguts al que segurament serà l’´ultim post sobre Broadwalk Empire d’aquest blog. Esteu llestos per llegir la meva opinió sobre la cinquena i última temporada? No fugiu! Que us estic veient com aneu a tancar la pagina! Traïdors!

Aquesta ultima temporada es mou entre el present, on en Nucky es un traficant i mafiós respectat, i el passat on en Nucky es un nen que va progressant en el mon del poder des del nivell més baix. Veiem la seva evolució des de ser d’un nen poc hàbil però espavilat fins a convertir-se en algú important. Per què han esperat fins la cinquena temporada per mostrar el passat d’en Nucky? Doncs perquè si hagués sigut abans la gent s’hauria avorrit de la sèrie, però com que ara es la ultima temporada ho toleres tot per tal d’acabar-la. En paral•lel veiem l’ascens d’Al Capone i els seus. Per acabar, per donar emoció i aventures tenim la part d’en Chalty White. Però no tot es positiu, també hi ha La part avorrida de la senyoreta Margaret. En el fons la cinquena temporada es com si fos part de la quarta, perquè realment amb la quarta no s’acaben de tancar les trames i per tan aquestes segueixen fins la cinquena tot i que entre una temporada i l’altra han passat uns 7 anys.

El que més m’agrada de la sèrie es veure com tothom tortura el desgraciat d’en Van Alden

El que més m’agrada de la sèrie es veure com tothom tortura el desgraciat d’en Van Alden

Una altra cosa haig de reconèixer al seu favor i es que el final està ben lligat. Ha estat una travessia dura durant cinc llargues temporades però per fi he acabat Broadwalk Empire! Dit així sembla com si es tractés d’una sèrie difícil de veure, i això no es cert, la sèrie es bona, molt bona, amb bons actors, amb una ambientació excel•lent, amb una imatge impecable, però a mi no m’ha enganxat en cap moment.

Nota cinquena temporada: 6/10
Nota sèrie: 6/10

Ja està vista la segona temporada de The Good Wife!

Chicago es petit, bé, no ho és si ho comparem amb que se jo… amb Cornellà, però vull dir que en el mon del dret no es pas massa gran, sempre t’acabes trobant els mateixos jutges i els mateixos fiscals, per tan es habitual que un jutge o fiscal acabi apareixent 3 o 4 vegades per temporada, a alguns te’ls acabes estimant com a bons secundaris, altres els odies com a bons secundaris. Però no només els jutges i els fiscals es repeteixen, també es repeteixen els inspectors de policia, els procuradors, els tècnics criminalistes, etc. De fet és la sèrie on els actors ocasionals son més recurrents. Per no cansar a l’espectador, a la que poden s’inventen alguna cosa per fer que els judicis no siguin repetitius, per exemple en el segon capítol fan un judici en un tribunal militar, però la llei militar no era diferent? I què? son advocats tot terreny! Voleu més exemples de casos curiosos? En el capítol 5 el buffet de l’Alícia se li planteja el cas de presentar una demanda contra un acusat realment inusual, ni més ni menys que l’últim guanyador del premi Nobel de la Pau. El capítol 10 és basa en el clàssic dilema del presoner. El capítol 13 es una demanda mediambiental al estil Erin Brockovich.

Per tal que sapiguem el que pensa l’Alicia sobre temes sentimentals privats hi ha el recurs del seu germà, que serveix perquè la protagonista es sinceri i així l’espectador sàpiga què pensa. El germà es perfecte perquè és un personatge extern que no està lligat a ningú a part de l’Alicia. L’altra opció hagués sigut que l’Alicia parlés sola, però potser hagués quedat una mica sonada… La sèrie també té moments bastant surrealistes, com per exemple el capítol 20 que va sobre una empresa petroliera que es nacionalitzada per Bolivia per l’Hugo Chavez de manera il·legal; no surt la cara d’en Chavez però surt “ell” parlant, bé fent monòlegs divagant sobre qualsevol cosa, com per exemple Courtney Love. És un capítol que pixa bastant fora de test, no us el prengueu en serio…

En aquesta segona temporada la Kalinda continua sent el meu personatge preferit. És agressiva, aparenta que sap el què fa, no té por de ningú, menteix, roba, intimida, enganya, manipula i encara més per aconseguir els seus objectius, per cert, encara que no ho sembli es de “l’equip dels bons”. A part està el tema de la seva ambigüitat sexual que té la seva gràcia i porta a tothom confós. En especial quan tracta amb la seva atractiva “amiga” del FBI, sens dubte un dels bons al·licients per veure la sèrie. El que no m’acaba de quadrar es que una advocada relativament novella com és el cas de la nostra protagonista Alicia actuï sempre en els judicis i en canvi els socis més veterans veiem que estan en el judici però només s’ho miren. Això és que deu passar com en totes les feines, que qui fa la feina de veritat es el de baix i el jefe ho supervisa i ja està. En aquest cas tens el client allà mateix que veu com està pagant una pasta per un buffet molt car però li posen la novella tenint un soci en aparença sense fer res més que discutir en privat les opcions. De fet, fins al capítol 14 d’aquesta segona temporada no veiem un cas que l’Alicia no porta.

Com a actor famós trobem en aquesta segona temporada a Michael J Fox, un malparit de cuidado; l’actor no, eh? El personatge que interpreta. Bé, potser l’actor també ho és, no el conec personalment, per tan no sabria dir sí realment ho és, algun lector del blog el coneix? Tinc molts lectors, algun hi haurà que el conegui, no? no? Com a personatge fa servir els trucs més baixos i rastrers possibles. A veure, es un advocat, per tan ser mesquí i trampós és lo habitual que un esperaria, però en el seu cas encara ho és més de lo esperable. Quins espectacles que munta el cabronàs! A més a més donarà pel sac en més d’un capítol.

Pràcticament l'únic espectacle que li falta muntar al J Fox es anar amb aero-skate al mig d’un judici.

Pràcticament l’únic espectacle que li falta muntar al J Fox es anar amb aero-skate al mig d’un judici.

Al final de temporada està bé, casos interessants, però la trama general encara es posa més interessant, fins que desemboca a un últim capítol amb un cas interessant i la trama general amb un final guai. No hi ha un cliffhanguer específic però ja tinc ganes de seguir amb la següent temporada. La segona és millor que la primera temporada; en la primera reconec que vaig ser generós i li vaig posar un set, per contra en aquesta segona temporada reconec que es mereix totalment el set amb totes les lletres, des de la essa fins la te passant per la e.

Recordareu la primera temporada de The Good Wife en el CT2131. The Good Wife té un 7.6 al filmaffinity i un 8.3 al imdb.
Nota: 7/10

Parks And Recreation es una sèrie estadounidenca d’humor que segueix el format de fals documental que va popularitzar The office, no es casualitat que les dues siguin de la mateixa productora, la NBC. De fet em sembla que hi ha algun actor que és el mateix, però no n’estic segur, avui (a diferència de la majoria de dies) no m’he documentat per fer el post. La protagonista de la sèrie es diu Leslie, és la motivada, innocent e idiota subdirectora del departament de Parcs i Recreació d’una ciutat fictícia dels EEUU. Els seus companys de feina són un cap de departament que odia els parcs, els funcionaris i totes les organitzacions de govern en general; un noi que només busca escaquer-se, enfotre’s de la protagonista i a més es un sortit; una jove becaria que diu les coses tal com les pensa; per acabar hi ha un home que al costat de la resta sembla normal. Sona encoratjador treballar en aquest departament, oi? La primera temporada va sobre la construcció d’un parc sobre un forat d’obra, això dona peu a que s’afegeixin dos personatges més, un mandrós i descuidat noi que va caure al forat i es va trencar les cames, i la seva parella, una noia que es una santa aguantant-lo.

Hi ha series que veure només el pilot ja prometen, però aquesta no seria el cas, de fet, el capítol pilot deixa molt que desitjar. Per sort el segon capítol amb les enquestes porta a porta millora, una mica. El tercer simplement es deixa veure. El quart promet, comença amb una baralla de bosses d’excrements de gossos, però com es evident no es podia mantenir un nivell tan alt en el capítol. El cinquè és el mes fluix de tots, i per compensar el sisè es segurament el millor de tota la temporada.

Per cert, es possible que el noi que cau al forat us soni una mica, es tracta de Chris Pratt, el protagonista de Guardianes de la Galaxia, una de les millors pelis que ha fet Marvel. També l’haureu vist fent de pastor de dinosaures a Jurassic World. La resta d’actors res de res, no crec que us sonin perquè a mi, que soc bastant més culte que vosaltres, no em sonen de res, bé, potser a l’Allau si que li sona algú però ell és un cas a part.

Un d’aquests surt a parks & recreation inteteu endevinar quin

Un d’aquests surt a parks & recreation inteteu endevinar quin

Fins ara no ho he dit però es tracta d’una comèdia. Per sort la primera temporada només es composa de sis capítols. 6 capítols a 20 minuts cada un surt a dos hores de la meva vida llançades a les escombraries. Bé, potser he exagerat una mica, en el fons no es tan dolenta, però ja sabeu que a mi m’agrada més criticar que no pas alabar, es molt més divertit. Al filmaffinity li posen un 7.9 i al imdb un 8.6, tot i que la primera temporada es quedaria amb un 7.4.

Nota: 5/10

Vaig dir que no miraria la vuitena temporada de Big Bang, però ha passat, l’he acabat mirant. ha sigut com trair el meu jo de passat, trair-lo exactament 24 vegades que son els capítols que té la vuitena temporada. En la meva defensa diré que he vist els capítols de manera molt espaiada. No es gaire bona defensa, oi? Ja ho se…. Voleu la llista de bons capítols? Doncs ni idea, però si voleu us puc dir quin es el pitjor capítol de la temporada, el 23, quan venen les mares d’en Sheldon i en Leonard.
Big Bang no està malament, però tampoc es bona, es pse, però com que es una comèdia es fàcil de mirar, i fins hi tot té bons moments de tan en tan, com per exemple en el capítol 5 quan discuteixen sobre retorn al futur 2. Altres moments que m’agraden son les múltiples referències a Firefly, quan per exemple en Sheldon diu que “És una assegurança de bona qualitat igual que ‘Dirigit per Joss Whedon'”. O quan en el capítol 15 apareix l’actor que fa de capità Raynolds. És curiós com en aquest post sembla que estigui recomanant més a Firefly que al propi Big Bang, de fet no només ho sembla.

He agafat la primera imatge que he trobat, aquesta sèrie no és mereix més esforç de cerca.

He agafat la primera imatge que he trobat, aquesta sèrie no és mereix més esforç de cerca.


La cosa que més em molesta de Big Bang són els odiosos riures enllaunats. De debò en el segle XXI hem de tenir-los? Si són els mateixos riures que posaven en les sèries dels anys 50! Segurament més de la meitat de la gent a qui pertanyen aquests riures ja deuen estar criant malves! No suporto que afegeixin aquest riure fals, representa que l’espectador no és prou llest com per saber quan ha de riure? La sèrie podria ser molt més àgil i seguida si no es perdés el temps amb tots aquests riures, tindríem capítols de 15 minuts. No, no, millor donar-li temps al espectador després d’un “bon acudit” perquè tingui temps de riure i no es perdi detall, perquè els guionistes d’aquesta sèrie som tan bons que cada 20 segons fem un gag superbo que mereix ser rigut per tothom. Mort als riures enllaunats!

Parlant de comèdies, aprofito per comentar que he acabat la sisena de Modern Family, a algú li importa? A mi m’importa. Sempre us dic que Modern Family es molt millor que Big Bang, no? Era només per tornar-ho a remarcar, per si de cas encara hi havia algú confós. Modern family segueix amb la mateixa tònica de sempre, si funciona per què canviar.ho, no? Bé, de tan en tan hi ha alguns capítols que surten de lo habitual quan tota la família va a algun lloc de viatge, o també el capítol més diferent fins la data el 6×16 en el que tot el capítol flueix sobre diverses videotrucades, un capítol barat i senzill de fer però sense dubte el més destacable de la temporada.

Nota vuitena Big Bang: 6/10
Nota sisena Modern Family: 8/10

Ja tenim aquí una vegada més el meu psicòpata polític preferit, en Frank Underwood en la tercera temporada de House of Cards, música mestre! Si no voleu espoilers de cap temporada de la sèrie salteu a l’últim paràgraf. Si no voleu espoilers de la tercera temporada, simplement no llegiu la secció convenientment delimitada.

HOC

Si no em voleu fer cas a mi feu cas al Frank


El primer capítol es una mica rotllo, només veiem la recuperació d’en Doug. A algú li importa en Doug? Sí? Doncs a mi no. Lo bo és que després d’un inici fluix és que la sèrie només pot millorar, o m’equivoco? El segon capítol, al estar molt més enfocat en el senyor Underwood millora i molt. A veure, evidentment no és la potència de l’inici de la segona temporada; només faltaria que s’hagués de començar cada temporada amb l’assassinat del personatge més odiós; no és així, en aquest cas la acció ve a través d’una maniobra política. Tornant al tema d’en Doug, realment cal que sempre hi hagi un personatge drogoaddicte i putero? Fa pujar l’audiència o què? Jo pensava que Netflix no es preocupava per aquestes coses. De totes maneres us recordo que no m’importa gens què li passi a en Doug. De fet durant tota la temporada només molesta, però en l’últim capítol la seva part té un final inesperat i m’ha encantat.

En el capítol tres coneixem el president de Rússia. No és el Putin però com si ho fos, només li ha faltat barallar-se contra un ós. En Frank no li cau massa bé i ens ho diu tal qual “Le empujaria escaleras abajo y le prenderia fuego solo para ver como arde… si con eso no iniciase una guerra mundial”. Tot el que he explicat fins ara son detalls però el que seria trama principal de la temporada son les primàries del bàndol demòcrata, es a dir l’Underwood que en un principi no s’havia de presentar (ningú s’ho va creure) contra les altres. Està bé però podria ser millor.

———— inici espoilers ————

Igual que passa en la segona temporada la Claire li fot els plans enlaire al Frank per un impuls, i de igual manera em toca els nassos, reitero la meva posició que la Claire es el personatge més odiós de la sèrie des de que la periodista va morir. No només això sinó que al final de la temporada també puteja al Frank al deixar-li de donar el suport. D’acord que en Frank es malvat i un monstre, però si decideixes estar amb ell estiguis amb ell al 100% sinó deixa’l estar, però no pot ser un ara si ara no. Sort que al final es conseqüent amb lo que acabo de dir. És curiós veure com al llarg de la temporada mentre el suport d’en Doug va de menys a més el suport de la Claire va de més a menys. Bé, el de la Jackie també va de més a menys, igual que el Remy que també va de més a menys. Bé, en aquest últim cas es perquè en Remy va darrera de la Jackie, es curiós com en el món de la política hi ha lloc per l’amor, i no em refereixo a l’amor pels calers o pel poder. Bé, després veure el monstre que és en Frank no m’estranya que la Jackie marxi.

————– fi espoilers ————-

Cada vegada que veig els decorats de la Casa Blanca em recorden inevitablement a l’Ala Oest, el problema es que tot i que les dues son sèries polítiques, tenen ben poc a veure. A The West Wing governaven un país i feien una mica de política i campanya, a House of Cards fan molta política i ningú recorda què coi vol dir això de governar. The West Wing era un equip, House of Cards es el lluïment d’en Kevin Spacey com egòlatra suprem. Una altra comparació, en el capítol 4 en Frank parla sobre teologia en una catedral, igual que en Barlett, amb la diferència que en Barlett no tenia por de dir-li la veritat a la cara directament a Deu a crits, i en canvi en Frank només el provoca entre murmuris. Sigui com sigui amb House of cards sempre em passa el mateix, comença la temporada fluixa i quan la cosa es posa interessant s’acaba. Com a valoració global de la temporada diria que és lleugerament pitjor que la segona, però manté el nivell de set.

Recordeu: Temporada 1. Temporada 2.

Nota: 7/10