Archive for the ‘TV’ Category

Segona temporada de WestWorld, la recordeu? Es aquella sèrie que la HBO li dedica un ingent pressupost amb la idea d’aconseguir que es converteixi en el nou producte estrella del canal un cop l’any vinent s’acabi Joc de Trons, però sembla que el tret li ha sortit malament perquè més enllà de la idea inicial la sèrie es normaleta i estic sent generós perquè els paisatges, el maquillatge i els efectes especials son de cine, però si em limités avaluar la trama pffff. Aquesta segona temporada arrenca directe en l’acció, més que res perquè està obligada degut al què va passar al últim capítol de la primera, ah, no ho sabeu? Doncs no seré jo el que us ho explicarà, tot i que hi ha detalls que no em caben de quadrar, rotllo “aquest no estava mort?” i “aquest no havia marxat? Per què torna?”, però bé, serem bons i ens creurem el què ens expliquen.

Ni l’home de negre es capaç de salvar aquesta segona temporada

La sèrie continua bastant amb la tònica de la temporada anterior, amb la excepció que aquesta vegada no cal un munt de estona repetitiva per explicant-se com funciona el parc perquè ja ens ho sabem de sobres. Els minuts de la sèrie es reparteixen entre gent parlant de filosofia, gent en pilotes (s’ha de notar que es la HBO) i gent disparant-se, per suposat el últim grup es el més entretingut de tots, protagonitzat per Ed Harris un home que ja té una edat però que aguanta força bé les escenes d’acció, de fet Ed Harris es el motiu número u per veure aquesta sèrie, pràcticament podríem dir l’únic motiu perquè quan comencen a xerrar sobre temes metafísics n’hi ha per fotre’s un tret, de fet també acaben embolicant el bo de l’Ed en trames avorrides de fora del parc, increïble!

Com que el tema cowboys ja està vist de la temporada anterior en aquesta temporada tenim indis, de la India, i sobretot samurais japonesos, son més que res l’excusa per posar més sang i membres amputats a la sèrie, com si realment li faltés, tot i això com a mínim la història dels samurais no es tan avorrida com la del indi natiu americà, quin rotllo! No es que les trames resultin avorrides en si mateixes per falta d’acció, sinó que es culpa de tota aquesta atmosfera prepotent que ho envolta tot, aquests aires que es dona la sèrie d’anar donant la informació en compta gotes a través d’escenes soltes e inconnexes en comptes de fer-ho tot lineal, clar i entenedor per l’espectador; no, es veu que la moda es donar la informació tota barrejada, no fos cas que cada nova dada no fos sorprenent. La segona temporada de WestWorld acaba amb un capítol interminable (90 minuts) per tal de tancar la història d’aquesta temporada, però sembla que la HBO té pensat fer una tercera temporada que jo no veuré.

Nota 2ona: 5/10

Anuncis

Avui us porto una sèrie d’animació japonesa, no es el meu estil de sèrie, però 12 capítols de 20 minuts passen força ràpid, en el fons els 240 minuts un se’ls pot prendre com un parell de pelis. La sèrie es diu One Punch Man i va d’un superheroi, res molt original, però la gràcia es que es un heroi tan ridículament fort que guanya els combats amb un sol cop, per tan encara que sembla que la sèrie va de baralles la realitat es que no, perquè ja em direu quin tipus de baralla es una que s’acaba amb un sol cop. En el mon de One Punch es habitual que apareguin monstres de tot tipus de manera normal en les ciutats japoneses, i per això hi ha una organització de superherois de diferents nivells encarregada d’enfrontar-se a tots aquests monstres, i tot i que el protagonista es el superheroi més fort, un mediocre resultat en les proves d’accés el posaran la categoria d’heroi més baixa, amb còmics resultats, bé tota la sèrie es bastant còmica, es clarament una sèrie d’humor que fa paròdia de les típiques sèries de lluita. El protagonista es un noi de 25 anys que segons les seves pròpies paraules fa d’heroi en el seu temps lliure, no es pren les coses massa en serio, es força despistat i despreocupat, més interessat en els detalls de la vida quotidiana que en els grans perills que amenacen les ciutats.

Havíeu vist mai un superheroi calb?

One Punch Man té un 7,8 al filmaffinity i un 9 al imdb. La primera temporada son 12 capítols de 20 minuts i de moment no hi ha segona temporada però s’espera que arribi més aviat que tard, tot i que si voleu podeu mirar 6 capítols OVA que han sortit que jo no he vist però intentaré trobar.

Nota: 7/10

Si ens pensàvem que mirant les dos primeres temporades de Gomorra ja sabíem tot el que s’ha de saber sobre el negoci de la droga resulta que estàvem equivocats, en la tercera temporada coneixem nous mètodes i noves maneres de fer negocis. També coneixerem nous clans mafiosos que corren per Nàpols, de fet mirant aquesta sèrie un pensaria que més de la meitat de la població napolitana es mafiosa. Poca cosa puc afegir si no vull fer espoilers, només remarcar que vist el final de la tercera em sorprèn que hi hagi una quarta temporada programada per l’any vinent, està clar que la sèrie no serà igual com fins ara, anava a afegir el clàssic que sempre ens deixen els bons però a Gomorra no n’hi ha cap de bo, tots son uns malparits, però hi ha malparits que els hi agafes més estima que als altres. La sèrie continua estant al nivell de la primera i la segona temporada, però m’estic tornant exigent i en aquesta temporada li baixo lleugerament la nota de 8 a 7.

Ja he posat fotos dels protagonistes en els posts de la temporada 1 i 2, en aquest toca veure la imatge del barri de Nàpols que no promociona la oficina de turisme de la ciutat


Trobareu la 1era temporada en el CT2831 i la 2ona en el CT2855. Gomorra té un 8 al filmaffinity i un 8,7 al imdb. De moment hi ha tres temporades amb 12 capítols cada una.
Nota 3era. 7/10

Avui us parlaré de Fariña, una sèrie espanyola, si he dit espanyola, ho heu llegit bé, la última sèrie que vaig veure produïda a la península va ser Plats Bruts o sigui que us podeu imaginar que Fariña ha ser excepcional en algun sentit. La sèrie es basa en l’exitós llibre del mateix títol de Nacho Carretero, acabant la trama en la Operació Nècora, la operació antidroga més gran de la història realitzada a Espanya.

Fariña parla del narcotràfic a Galícia, i al principi ens pot recordar en part a Narcos, salvant les distàncies, es clar, les principals semblances a part del droga en si mateixa, són que comencen intercalant imatges reals històriques amb la imatges de la sèrie, de fet, només ho fan al principi i al final, també compta amb una veu en off per situar-nos en el context històric, ja que la sèrie avança a raó de any per capítol des del 1981 fins al 1990. El tràfic comença amb el tabac, però després s’apunten a la festa el haixix i la coca, tot molt ben organitzat amb una cooperativa. A principis dels 80 el tràfic de tabac era només una falta, pagaves una multa i ja està, però al 83 van aplicar una nova llei en la que t’enviaven a presó, això era més serio, i ja posats a que t’arriscaves pel tabac perquè no pujar l’aposta i guanyar més amb la fariña? En paraules del propi sergent de la Guàrdia Civil, el negoci de la droga era tan rentable a Galícia i donava tanta feina a tothom que els puticlubs no donaven abast i havien d’importar les prostitutes de Portugal.

Als EEUU tenen el pòquer, a Galícia hi ha el domino

El punt de vista de la sèrie gira al voltant de Sito Millanco, un nano que comença al món del narcotràfic des de sota de tot fins que aconsegueix fer-se el rei. Part de l’èxit de la sèrie es deu al seu carismàtic personatge, que ja aviso que en absolut es un Pablo Escobar, entre cometes podríem dir que aquest no es un “malparido hijodeputa”, aquest es més aviat un “home de negocis”. Saber que es tracta d’una història real també motiva a fer la trama més creïble, perquè a vegades costa imaginar com aquests traficants van arribar a viure tan bé sense que ningú els molestés tants i tants anys fent-se d’or, segurament ajudava que els beneficis es repartien en una comunitat que en principi era bastant pobre ja que bàsicament es dedicaven feines dures i poc remunerades com la pesca i a agricultura, i que et donin una feina fàcil amb grans beneficis sempre es d’agraïr. Un apunt final, els personatges parlen en castellà però pràcticament tots tenen un marcat accent gallec i depèn de quin costa una mica d’entendre, però a mesura que vas veient capítols ja et vas acostumant.

Fariña són 10 capítols de 60 minuts cada un, la segona temporada no se l’espera ja que la història queda ben tancada. Té un 7,7 al filmaffinity i un 8,3 al imdb.

Nota: 7/10

Recordeu la sèrie dels clons de Orphan Black? No? Repasseu el CT2805, si ho recordeu torneu a repassar també el CT2805 perquè el CT d’avui serà molt curt perquè no estic massa inspirat per escriure sobre aquesta sèrie. Orphan Black continua amb aquesta combinació estranya de intriga, acció i comèdia, no aconsegueix fer cap de les tres coses massa bé, en especial la comèdia, de fet lo millor que li surt es la intriga i els girs de guió constants, molt d’ells no tenen massa sentit, però la trama no para de donar voltes, el què en un moment es el teu enemic, en la següent escena es converteix en el teu aliat, per què? Doncs per sorprendre al espectador, però quan les sorpreses són constants i no tenen cap sentit el que s’aconsegueixes es l’efecte contrari, “Oh mira, un altre clon, qui ho hauria esperat…”, “Oh mira ara resulta que el dolent no es tan dolent i passa a ajudar a la protagonista, qui ho hauria esperat…”. En el fons l’argument principal es molt tòpic, mare amb filla petita farà el què faci falta per protegir la seva filla contra bàsicament tothom, corporacions malvades que juguen a ser Deus incloses.

Mai una protagonista havia estat tan sobreexplotada


Orphan black té un 7,2 al filmaffinity i un 8,3 al imdb. La primera segona temporada son 10 capítols de 40 i pocs minuts. En total són cinc temporades però no seré jo qui veurà les tres restants
Nota 2ona: 5/10

Recordeu Gomorra? Aquella sèrie sobre mafiosos Napolitana que em va agradar i en vaig parlar en el CT2831? Doncs la segona temporada em continua agradant i per això li dedico el post d’avui. L’equilibri de poders ha canviat bastant respecte la primera temporada de Gormorra, es complicat explicar-vos més sense entrar en espoilers, tan sols diré que el poder en aquesta segona temporada està bastant més repartit i es bastant més inestable que la primera temporada, també hi ha més enterraments que en la primera, les funeràries són un bon negoci a Nàpols.

Treballant honradament no es fan aquestes piles de calers


Hi ha series que hi ha personatges bons i personatges dolents, també hi ha sèries amb personatges que a vegades són bons i a vegades dolents, doncs en aquesta sèrie no és salva ningú, tots són uns malparits sense excepció, per molt protagonistes que siguin els personatges d’aquesta sèrie no dubten en trair a qui faci falta per mantenir el poder, i si hi ha alguna excepció a la norma aquest no triga en morir perquè no es pot ser mig bo en aquest mon si vols sobreviure. Resumint una bona sèrie per gaudir de la màfia en acció, com una espècie de Roma Criminal però en modern. Si no em voleu fer cas a mi, feu cas a l’Allau. Potser m’ha quedat curt el post però si la sèrie es bona no hi ha massa més a afegir i més quan ja estic parlant de la segona temporada.

Gomorra té un 8 al filmaffinity i un 8,7 al imdb. De moment hi ha tres temporades amb 12 capítols cada una.

Nota 2a: 8/10

Tercera i última temporada de En Terapia, la sèrie on cada capítol consta de dos persones xerrant durant 20 minuts. Passem directament als pacients d’aquesta temporada.

  • Sunil: Es un indi (de la Índia) d’uns 60 anys que porta 4 mesos a Nova York i no s’adapta a viure a la ciutat, està deprimit, no fa res durant el dia, no menja, no es dutxa, una joia. Però aquesta depressió ha vingut donada per molts canvis en la seva vida: La mort de la seva dona, la seva jubilació anticipada d’una feina de professor de matemàtiques que li interessava molt i com ja he dit el canviar de país. Viure amb el seu fill i la seva nora no serà precisament agradable per ell, un home una mica especial.
  • Frances: En Paul va fer teràpia amb la seva germana fa 18 anys i ara comença la Frances, una actriu que té problemes per recordar les frases, quin tòpic, eh? La seva germana es mor de càncer, la seva filla no li fa cas, s’arrepenteix de no haver estat més amb la seva mare quan s’estava morint, bla bla. La pacient més avorrida.
  • Jesse: Un adolescent, gai, adoptat, d’uns 17 anys que li agrada la fotografia. Li encanta el mòbil i li encanta cridar l’atenció i intenta escandalitzar sempre que pot, en resum es un autèntic imbècil, però bé, és un adolescent, per tan ser imbècil es pràcticament la norma. Com la gran majoria d’adolescent en Jesse no té cap respecte per la seva mare. Ja he dit que em cauen malament els adolescents, no? Es comporta com imbècil amb tothom i després es queixa que ningú se l’estima, vaja quina sorpresa!
  • Addele: Es la nova terapeuta d’en Paul, amb la excusa de la recepta d’unes pastilles per dormir la va a veure. A partir d’aquí comencen a parlar d’ell, sobre el seus problemes i com els va tractar amb la antiga terapeuta. Per suposat també aprofiten per parlar dels seus altres pacients, però sobretot del nou rumb que patirà la vida d’en Paul.

Mireu-me sóc un adolescent i sóc el rei del drama!

Aquesta temporada es pitjor perquè una quarta part de les sessions m’avorreixen (la frances), una altra quart apareix un adolescent odiós que no aguanto, i per tan només m’agraden la meitat dels capítols. Encara Sort que aquesta temporada no hi ha teràpies amb múltiple gent! Gairebé per eliminació Sunil es el meu pacient preferit de la temporada. Aquesta temporada es lleugerament pitjor que les anteriors, o potser també que al ser capítols amb una estructura molt repetitiva al final la sèrie se m’acabi fent repetitiva, una temporada està molt bé, dos també, però la tercera ja seria el límit, m’alegro que ho hagin deixat aquí abans de fer-se pesats.

La tercera temporada té 28 capítols de 25 minuts de durada. En teràpia té un 7,6 al filmaffinity i un 8,3 al imdb. La primera temporada en el CT2763 i la segona al CT2775

Nota 3era: 7/10
Nota global: 8/10