Archive for the ‘TV’ Category

House of Cards temporada IV: La temporada arranca just on va acabar la tercera, això vol dir eleccions, i si heu vist les últimes temporades de l’ala oest ja sabeu lo trepidant i esgotador que pot ser una campanya electoral. En Frank no ha canviat respecte temporades anteriors, continua volent que tot es faci segons la seva manera i que tothom faci el que ell vol, una bellíssima persona, eh? Lamentablement la quarta temporada no arranca gaire fort, perquè us feu una idea, hem d’esperar fins al capítol dos per veure com en Kevin Spacey es dirigeix directament als espectadors per primera vegada en la temporada, tan de bo ho haguessin fet en el capítol u, hagués aconseguit re-connectar més aviat amb l’espectador. Encara que no es dirigeixi al espectador, quan en Kevin Spacey fa un discurs la gent se’l creu, té carisma aquest home, per què no es presenta a president dels EEUU de veritat? Sembla ser que el caràcter agressiu del president rus (que es una paròdia extremada d’en Putin) que vam veure la temporada anterior va agradar a la gent, ja que aquesta temporada torna a tenir protagonisme, i personalment m’agrada en Petrov, m’algrat (o gràcies a això?) que sigui un psicòpata.

Aquest home em fa por

Aquest home em fa por

La quarta temporada es pot dividir en dos parts, els primers sis capítols serien les primàries, i els últims estan més enfocats a les presidencials. Dit això sembla que l’últim capítol sigui el tòpic desenllaç amb les eleccions, però res més lluny de la realitat, en l’últim capítol es on exploten tots els problemes a la cara d’en Frank i haurem de veure la cinquena temporada per saber com se’n surt. Aquests capítols finals, i sobretot l’últim capítol fa que la quarta temporada sigui per mi una de les millors de la sèrie. Però no tot es bo, a part dels dos capítols que enceten la temporada que són una mica fluixos, els deliris i imaginacions d’en Frank també em sobren, tota la resta es totalment disfrutable. Llàstima que falti gairebé un any per gaudir de la cinquena temporada!

– ¿Se arrepiente de no haber tenido hijos?
– ¿Y usted? ¿Se arrepiente de haberlos tenido?

Recordareu altres temporades de House of Cards: Temporada 1. Temporada 2. Temporada 3. House of Cards té un 8,1 al filmaffinity i un 9 al imdb.

Nota quarta temporada: 8/10
Nota sèrie: 7/10

La Alexandra Jimenez fent de presentadora de la temporada 11, no està pas malament, millor la Eva Hache, això si.

Monòlegs dolents: Critina Castaño (senyals que envia una noia quan li agrades), Agustin Jimenez (gent que odio), Miguel Lago (soc un fill de puta), Manel Fuentes (la mort), Anabel Alonso (les dietes), Jon plazaola (Els avisos), Miren Ibarguren (problemes amb el seu novio), José Luis Gil (hipsters), J J Vaquero (tinc dos filles), Salva Reina (la fi del mon), Sara Escudero (M’he fet friki), Agustin Jimenenz (la premsa escrita), María Isabel Díaz (recuperar la flama del matrimoni), Manuel Burque (el bidet, superman, el nadons), Anna Simon (les fotos), Felisuco (els gusts de les noies), Txavi Franquesa (50 sombras de Grey), Agustin Jimenez (la gent que no li cau bé), Miki Nadal (balanç 2015), David Broncano (Jaen), Paula Prendes (lligar per internet)

Monòlegs normals: Leo Harlem (viatjar no val la pena), Dani Rovira (què li agrada o no li agrada), Santi Millan (el postureig), Anna Morgade (els runners), Joaquin Reyes (de tot una mica), Berto Romero (cirurgia estètica), Miki Nadal (esports), Agustin Jimenez (las mascotes), José Corbacho (les fotos i els balnearis), David Broncano (no es bebedor), Txabi Franquesa (avions), El Gran Wyoming (el ser humà es idiota), Santi Millan (No tinc habilitats tòpicament masculines), Ernesto Sevilla (els problemes, estar solter, noves generacions), Frank Blanco (com et canvia ser pare), Santiago Segura (les preguntes), Juanra Bonet (la natura es una dona), Joaquin Reyes (la gente mayor), Txabi Franquesa (Coses que no mal fetes del Nadal), Dani Mateo (portar una vida sana), Arturo Valls (tenir un fill), Miki Nadal (Bricolaje), David Broncano (els problemes de internet)

Monòlegs bons: Santiago Segura (animals que cauen be i malament), Gran Wyoming (beneficis de fer-se vell), Goyo Jimenez (a totes les dones els hi agrada ballar, i a cap home li agrada), Dani Mateo (soc una mala persona), Goyo Jimenez (fer-se vell), Santiago Segura (La jubilació), Leo Harlem (Entrenador personal), Quequé (generació intermitja), Goyo Jimenez (l’amor veritable i el maquillatge)

Generació intermitja

Fer-se vell

Animals que cauen bé i d’altres que cauen malament

Sóc mala persona

BCPP: Xexu

No us passa que mireu una sèrie i veieu un personatge que recordeu d’una altra sèrie però no sabeu de quina? El màxim exponent d’aquest fet es Zeljko Ivanek. Si mireu la foto del post segur que sona més que res perquè es la persona que ha sortit en més sèries populars de tot el mon occidental (dels orientals ni idea, perquè com que tots em sembla que fan la mateixa cara). Generalment sol fer de dolent, la cara de malvat que té ajuda al seu encasellament, però en alguna de les seves aparicions no es dolent tot, lo habitual es que surti fent de polític, advocat o més rarament com a doctor.

Hola, me llamo Zeljko Ivanek y me recordareis de otras series como...

Hola, me llamo Zeljko Ivanek y me recordareis de otras series como…

Sèries populars on jo l’he vist

 

Sèries populars que no he vist però apareix.

Ara podria parlar de totes les pelis on ha aparegut fent de secundari, però no acabaríem mai, o sigui que si teniu més curiositat feu un cop d’ull a la seva llarguíssima fitxa del imdb. La pregunta es, el veurem alguna vegada interpretant un paper principal? Talent li sobra, però jo crec que no passarà mai.

PD: Qualsevol semblança amb el CT1030 es pura coincidència.

Setena i última temporada de The Shield. la sèrie dels polis corruptes que no he aconseguit que ningú s’hi senti interessat.

Si fa una barbacoa familiar no pot ser tan dolent, no?

Si fa una barbacoa familiar no pot ser tan dolent, no?

La setena temporada es un caos entre mexicans, armenis, mentides, corruptes, més mentides, polítics, i ja he comentat lo de les mentides? Tothom enganya a tothom, i això fa que no sigui fàcil de seguir, i això des del capítol u de la temporada. Tot plegat es un malabarisme a tres boles entre la banda dels mexicans, la banda dels armenis, i la feina del dia a dia de la policia, i com tot malabarisme quan una bola es descontrola fa caure a les altres dues, bonica metàfora, oi? Si la voleu fer servir m’haureu de pagar drets de copyright. La setena temporada és més que mai en Vic Mackey, tota la trama interessant de la sèrie passa per ell, per cert, ningú troba estrany que la filla d’en Vic sigui bastant més alta que la seva mare i que li tregui gairebé un cap al seu pare? No hi havia filles de talla més reduïda disponibles? La setena temporada es posa realment interessant a partir del capítol 6, d’aquí fins al final de sèrie cada capítol la situació escala exponencialment i no té res a veure amb el funcionament normal de la sèrie vista fins al moment, cada vegada la cosa pinta pitjor i cada capítol queda més clar que no pot acabar bé però al final… No puc explicar el final, no fos cas que algú que llegeix el blog volgués veure la sèrie, cosa que dubto, però mai se sap.

La setena i última temporada es més interessant que qualsevol de les últimes quatre temporades, però tot i així el meu estricte criteri no em deixa posar-li un vuit. Per resumir podríem dir que The Shield (parlant en global de tota la sèrie i no només de la última temporada) es una bona sèrie realista amb el problema de ser massa repetitiva i massa tancada en pocs personatges, l’altre problema amb The Shield es que ja existeix The Wire, la sèrie que té el mateix que The Shield però millor. The Shield es per aquella gent que ja ha vist dos vegades The Wire i encara vol més realisme policial.

Us poso l’enllaç de les altres temporades per si d’allonsis: 1, 2, 3, 4, 5 i 6. The Shield té un 8 al filmaffinity i un 8,8 al imdb

Nota setena: 7/10
Nota sèrie: 7/10

Avui rànquing amb el top 10 dels meus personatges de sèries preferits, ordenats de més a menys.

Ella té raó, si jo fos un tio Acabo de dir “si jo fos un tio”?

Ella té raó, si jo fos un tio
Acabo de dir “si jo fos un tio”?

  1. Chandler Bing [Friends]: Irònic, sarcàstic, cínic, i el millor company de pis d’en Joey, que més pot demanar? Per tot això i molt més es mereix la primera posició de la llista.
  2. Jed Bartlet [The West Wing]: Potser no es el personatge amb més protagonisme de l’Ala Oest però si que es el més important, per alguna cosa es el president dels EEUU durant dos mandats consecutius. Increïblement intel·ligent, sempre aconsegueix trobar la solució justa a qualsevol problema que amenaci el país. Seriós quan cal però bromista quan la ocasió ho permet.
  3. Barney Stinson [How I Met Your Mother]: Personatge estrella de Como Conocí a Vuestra Madre. Si no fos per ell la sèrie no hauria arribat al tercer capítol, sense dubte el personatge més carismàtic de la sèrie que es dedica a lligar indiscriminadament i sense cap remordiment ni vergonya amb tota noia que veu. Un personatge llegendari i sempre ben vestit.
  4. Sherlock Holmes [Sherlock]: Segurament la persona més difícil de conviure, en Watson es un sant per mantenir-se al seu costat, però des del punt de vista de l’espectador es genial. Increïble llest i perspicaç. Bastant inútil en quan a relacions socials, però un geni a l’hora de desarticular trames criminals.
  5. Gregory House [House M.D.]: Personatge principal de la sèrie que porta el seu propi nom. Un doctor misantrop que no li importen els pacients sinó resoldre els misteris que s’amaguen darrera de les malalties més estranyes imaginables, això de salvar vides es només un efecte secundari de ser un crack i encertar el diagnòstic. Per cert, mai es lupus.
  6. Bender Rodriguez [Futurama]: Robot mexicà amb problemes d’alcoholisme que vol matar als humans però que en el fons no es tan malvat. Millor amic d’en Fry. Tot i no ser el protagonista Bender es més de la meitat de Futurama.
  7. Tyrion Lannnister [Game of Thrones]: Tot i ser un Lannister (malvats per la naturalesa de la seva família) es un personatge just i que intenta fer el millor pel regne encara que això vagi contra dels interessos de la seva família. Allunyat dels moralistes dels Stark, en Tyrion no té pels a la llengua a l’hora d’enfrontar-se verbalment amb qualsevol i llançar-li la dura veritat a la cara.
  8. Abed Nadir [Community]: Expert en sèries i en pel·lícules, viu la vida com si fos ficció (de fet, ho és). Company inseparable d’en Troy. La seva imaginació i les seves fantasies han donat lloc a molts dels millors capítols de la sèrie.
  9. Tony Soprano [The Sopranos]: Cap d’una família mafiosa de Nova Jersey. El mon del crim es tan exigent que acaba amb atacs d’ancietat. Mai havia sigut tan fàcil empatitzar amb un criminal. Malgrat sigui una persona malvada ens preocuparem pels seus problemes familiars i “laborals” com si fossin els nostres.
  10. John Dorian (J.D.) [Scrubs]: Protagonista de la comèdia més bon rollista que he vist mai. Personatge sempre alegre i positiu malgrat les situacions tristes que es poden presentar treballant com a metge en un hospital. La super amistat que l’uneix amb en Turk es la més potent de la televisió.

BCPP: Xexu

Pensareu que ja heu vist casos típics sobre llistes de sèries segons qualsevol temàtica. Les millors sèries, les pitjors, els millors finals, els pitjors finals, les més infravalorades, les sobrevalorades, etc. Però avui us porto una nova llista! (De res!) Ordenats de més preferit a menys, el top 10 dels millors malvats!

¿De qué sirve el dinero si no se puede inspirar terror en el prójimo?

¿De qué sirve el dinero si no se puede inspirar terror en el prójimo?

  1. Montgomery Burns [The Simpsons]: Capaç de fer atrocitats tals com tapar el sol es el malvat per excel·lència dels Simpson. Va aconseguir que tot el poble l’odiés en l’únic capítol doble de la sèrie i fins hi tot algú el va disparar (¿Quien disparó al señor Burns?). També es juga bastant amb la seva avançada edat i la seva decrepitud (El síndrome de los tres chiflados). Lamentablement a les últimes temporades el seu personatges es converteix en una paròdia grotesca del què havia sigut.
  2. Al Swearengen [Deadwood]: No es ben bé un malvat, però està clar que de bo no en té res, es un personatge d’aquells ambigus, sense cap dubte es l’ànima de Deadwood, a part de ser el propietari del prostibul, part imprescindible del poble.
  3. Petyr Baelish (Meñique) [Game of Thrones]: Conseller de la moneda del rei, persona amb la qual no es pot confiar mai i sinó que li preguntin al [espoiler] o al [espoiler]. Només es fidel a un bandol, el seu.
  4. Walter White [Breaking Bad]: Professor de química amb càncer al principi, cartel de la droga i coses pitjors al final.
  5. Lorne Malvo [Fargo Temporada 1]: Assassí a sou fred e imprevisiblement perillós
  6. Stringer’ Bell [The Wire]: Número dos de la banda principal de traficants de droga de Baltimore. En el fons es un home de negocis que l’únic que fa es betllar per la seva emrpesa al preu que sigui.
  7. Tony Soprano [The Sopranos]: Cap d’un clan mafiós de New Jersey amb problemes d’ansietat, que tenint en compte la incompetència dels seus sicaris no m’estranya.
  8. Dexter Morgan [Dexter]: Està en aquesta llista perquè és segurament l’assassí en sèrie més famós de les sèries populars dels últims temps. Aprofito una vegada més per despotricar de les quatre últimes temporades de la sèrie.
  9. Stewie Griffin [Family Guy]: Un nadó pot ser un malvat? Stewie Griffin demostra que es possible gràcies a la seva mania de matar la seva mare i a qualsevol altre que s’interposi en els seus objectius.
  10. Nucky Thompson [Boardwalk Empire]: Tot i que Boardwalk Empire no em va acabar d’enganxar reconec que Nucky Thompson es un malvat amb carisma, un Tony Soprano dels anys 20 però amb més estil.

Per tal d’omplir les estones menors a un capítol de 45-50 minuts he optat per mirar monòlegs del Club de la Comèdia. He començat el club de la comèdia per la temporada 10, perquè recordo que vaig veure la primera temporada segur, i la segona gairebé segur que també, en canvi de la tercera i successives ja no ho tenia clar, doncs he començat pel final, total com que els monòlegs no tenen continuïtat alguna. La Eva Hace fa de presentadora de la temporada 10 i ho fa prou bé, depèn del dia, però en general està bé. He dividit els monòlegs en tres categories segons lo que m’hagin agradat.

Monòlegs dolents: Alberto Chicote (sobre el seu programa de pesadilla en la cocina), Agustin Jimenez (la gent baixa), Carmen Lomana (lo difícil que es ser ella), Pepe Viyuela (Coses que fan els nens), Santi Rodriguez (Contes Disney), Juanma Iturriaga (sobre ell mateix), Cristina Castaño (els penis), Dani Martinez (imitacions d’actors espanyols), Falete (Ser Falete), Xavi Franquesa (Gervasi de fer), Dani Rovira (defectes propis i els seus amics), Mario Vaquerizo (ser ell mateix), Agustin Jimenez (pecats capitals i xinesos), Cristina Medina (la sinceritat), el Langui (la seva vida), Roberto Brasero (ser home del temps), Joaquin Reyes (Sóc una mica cabró), Chenoa (lo difícil que es ser Chenoa)

Monòlegs normals: Santi Millan (el postureig), Leo Harlem (els metrosexuals), Keké (el whatsapp), David Guapo (Fixe vs mobil), Ana Morgade (Monologuistes, Bars, Deu), Berto Romero (vida extraterrestre), Joaquin Reyes (soc tonto), Florentino Fernández (personatges mitologics), Goyo Jimenez (Monolegs, la creació del home), Agustín Jimenez (el macho iberico espanyol), Adrian Lastra (el sogre), Alexis Valdes (els metges), Joaquin Reyes (Història d’una orca), Santiago Segura (els gimnasos), Ernesto Sevilla (Si tingués un fill)

Monòlegs bons: Dani Mateo (la cervesa), Ernesto Sevilla (Coses que no li agrada fer), Raul Cimas (Ha perdut la dona i el fill), Ernesto Sevilla (les modes), David Guapo (Proves de la vida en parella), Luis Piedrahita (Els vàters)

Us deixo uns exemples