Archive for the ‘TV’ Category

Benvinguts al que segurament serà l’´ultim post sobre Broadwalk Empire d’aquest blog. Esteu llestos per llegir la meva opinió sobre la cinquena i última temporada? No fugiu! Que us estic veient com aneu a tancar la pagina! Traïdors!

Aquesta ultima temporada es mou entre el present, on en Nucky es un traficant i mafiós respectat, i el passat on en Nucky es un nen que va progressant en el mon del poder des del nivell més baix. Veiem la seva evolució des de ser d’un nen poc hàbil però espavilat fins a convertir-se en algú important. Per què han esperat fins la cinquena temporada per mostrar el passat d’en Nucky? Doncs perquè si hagués sigut abans la gent s’hauria avorrit de la sèrie, però com que ara es la ultima temporada ho toleres tot per tal d’acabar-la. En paral•lel veiem l’ascens d’Al Capone i els seus. Per acabar, per donar emoció i aventures tenim la part d’en Chalty White. Però no tot es positiu, també hi ha La part avorrida de la senyoreta Margaret. En el fons la cinquena temporada es com si fos part de la quarta, perquè realment amb la quarta no s’acaben de tancar les trames i per tan aquestes segueixen fins la cinquena tot i que entre una temporada i l’altra han passat uns 7 anys.

El que més m’agrada de la sèrie es veure com tothom tortura el desgraciat d’en Van Alden

El que més m’agrada de la sèrie es veure com tothom tortura el desgraciat d’en Van Alden

Una altra cosa haig de reconèixer al seu favor i es que el final està ben lligat. Ha estat una travessia dura durant cinc llargues temporades però per fi he acabat Broadwalk Empire! Dit així sembla com si es tractés d’una sèrie difícil de veure, i això no es cert, la sèrie es bona, molt bona, amb bons actors, amb una ambientació excel•lent, amb una imatge impecable, però a mi no m’ha enganxat en cap moment.

Nota cinquena temporada: 6/10
Nota sèrie: 6/10

Ja està vista la segona temporada de The Good Wife!

Chicago es petit, bé, no ho és si ho comparem amb que se jo… amb Cornellà, però vull dir que en el mon del dret no es pas massa gran, sempre t’acabes trobant els mateixos jutges i els mateixos fiscals, per tan es habitual que un jutge o fiscal acabi apareixent 3 o 4 vegades per temporada, a alguns te’ls acabes estimant com a bons secundaris, altres els odies com a bons secundaris. Però no només els jutges i els fiscals es repeteixen, també es repeteixen els inspectors de policia, els procuradors, els tècnics criminalistes, etc. De fet és la sèrie on els actors ocasionals son més recurrents. Per no cansar a l’espectador, a la que poden s’inventen alguna cosa per fer que els judicis no siguin repetitius, per exemple en el segon capítol fan un judici en un tribunal militar, però la llei militar no era diferent? I què? son advocats tot terreny! Voleu més exemples de casos curiosos? En el capítol 5 el buffet de l’Alícia se li planteja el cas de presentar una demanda contra un acusat realment inusual, ni més ni menys que l’últim guanyador del premi Nobel de la Pau. El capítol 10 és basa en el clàssic dilema del presoner. El capítol 13 es una demanda mediambiental al estil Erin Brockovich.

Per tal que sapiguem el que pensa l’Alicia sobre temes sentimentals privats hi ha el recurs del seu germà, que serveix perquè la protagonista es sinceri i així l’espectador sàpiga què pensa. El germà es perfecte perquè és un personatge extern que no està lligat a ningú a part de l’Alicia. L’altra opció hagués sigut que l’Alicia parlés sola, però potser hagués quedat una mica sonada… La sèrie també té moments bastant surrealistes, com per exemple el capítol 20 que va sobre una empresa petroliera que es nacionalitzada per Bolivia per l’Hugo Chavez de manera il·legal; no surt la cara d’en Chavez però surt “ell” parlant, bé fent monòlegs divagant sobre qualsevol cosa, com per exemple Courtney Love. És un capítol que pixa bastant fora de test, no us el prengueu en serio…

En aquesta segona temporada la Kalinda continua sent el meu personatge preferit. És agressiva, aparenta que sap el què fa, no té por de ningú, menteix, roba, intimida, enganya, manipula i encara més per aconseguir els seus objectius, per cert, encara que no ho sembli es de “l’equip dels bons”. A part està el tema de la seva ambigüitat sexual que té la seva gràcia i porta a tothom confós. En especial quan tracta amb la seva atractiva “amiga” del FBI, sens dubte un dels bons al·licients per veure la sèrie. El que no m’acaba de quadrar es que una advocada relativament novella com és el cas de la nostra protagonista Alicia actuï sempre en els judicis i en canvi els socis més veterans veiem que estan en el judici però només s’ho miren. Això és que deu passar com en totes les feines, que qui fa la feina de veritat es el de baix i el jefe ho supervisa i ja està. En aquest cas tens el client allà mateix que veu com està pagant una pasta per un buffet molt car però li posen la novella tenint un soci en aparença sense fer res més que discutir en privat les opcions. De fet, fins al capítol 14 d’aquesta segona temporada no veiem un cas que l’Alicia no porta.

Com a actor famós trobem en aquesta segona temporada a Michael J Fox, un malparit de cuidado; l’actor no, eh? El personatge que interpreta. Bé, potser l’actor també ho és, no el conec personalment, per tan no sabria dir sí realment ho és, algun lector del blog el coneix? Tinc molts lectors, algun hi haurà que el conegui, no? no? Com a personatge fa servir els trucs més baixos i rastrers possibles. A veure, es un advocat, per tan ser mesquí i trampós és lo habitual que un esperaria, però en el seu cas encara ho és més de lo esperable. Quins espectacles que munta el cabronàs! A més a més donarà pel sac en més d’un capítol.

Pràcticament l'únic espectacle que li falta muntar al J Fox es anar amb aero-skate al mig d’un judici.

Pràcticament l’únic espectacle que li falta muntar al J Fox es anar amb aero-skate al mig d’un judici.

Al final de temporada està bé, casos interessants, però la trama general encara es posa més interessant, fins que desemboca a un últim capítol amb un cas interessant i la trama general amb un final guai. No hi ha un cliffhanguer específic però ja tinc ganes de seguir amb la següent temporada. La segona és millor que la primera temporada; en la primera reconec que vaig ser generós i li vaig posar un set, per contra en aquesta segona temporada reconec que es mereix totalment el set amb totes les lletres, des de la essa fins la te passant per la e.

Recordareu la primera temporada de The Good Wife en el CT2131. The Good Wife té un 7.6 al filmaffinity i un 8.3 al imdb.
Nota: 7/10

Parks And Recreation es una sèrie estadounidenca d’humor que segueix el format de fals documental que va popularitzar The office, no es casualitat que les dues siguin de la mateixa productora, la NBC. De fet em sembla que hi ha algun actor que és el mateix, però no n’estic segur, avui (a diferència de la majoria de dies) no m’he documentat per fer el post. La protagonista de la sèrie es diu Leslie, és la motivada, innocent e idiota subdirectora del departament de Parcs i Recreació d’una ciutat fictícia dels EEUU. Els seus companys de feina són un cap de departament que odia els parcs, els funcionaris i totes les organitzacions de govern en general; un noi que només busca escaquer-se, enfotre’s de la protagonista i a més es un sortit; una jove becaria que diu les coses tal com les pensa; per acabar hi ha un home que al costat de la resta sembla normal. Sona encoratjador treballar en aquest departament, oi? La primera temporada va sobre la construcció d’un parc sobre un forat d’obra, això dona peu a que s’afegeixin dos personatges més, un mandrós i descuidat noi que va caure al forat i es va trencar les cames, i la seva parella, una noia que es una santa aguantant-lo.

Hi ha series que veure només el pilot ja prometen, però aquesta no seria el cas, de fet, el capítol pilot deixa molt que desitjar. Per sort el segon capítol amb les enquestes porta a porta millora, una mica. El tercer simplement es deixa veure. El quart promet, comença amb una baralla de bosses d’excrements de gossos, però com es evident no es podia mantenir un nivell tan alt en el capítol. El cinquè és el mes fluix de tots, i per compensar el sisè es segurament el millor de tota la temporada.

Per cert, es possible que el noi que cau al forat us soni una mica, es tracta de Chris Pratt, el protagonista de Guardianes de la Galaxia, una de les millors pelis que ha fet Marvel. També l’haureu vist fent de pastor de dinosaures a Jurassic World. La resta d’actors res de res, no crec que us sonin perquè a mi, que soc bastant més culte que vosaltres, no em sonen de res, bé, potser a l’Allau si que li sona algú però ell és un cas a part.

Un d’aquests surt a parks & recreation inteteu endevinar quin

Un d’aquests surt a parks & recreation inteteu endevinar quin

Fins ara no ho he dit però es tracta d’una comèdia. Per sort la primera temporada només es composa de sis capítols. 6 capítols a 20 minuts cada un surt a dos hores de la meva vida llançades a les escombraries. Bé, potser he exagerat una mica, en el fons no es tan dolenta, però ja sabeu que a mi m’agrada més criticar que no pas alabar, es molt més divertit. Al filmaffinity li posen un 7.9 i al imdb un 8.6, tot i que la primera temporada es quedaria amb un 7.4.

Nota: 5/10

Vaig dir que no miraria la vuitena temporada de Big Bang, però ha passat, l’he acabat mirant. ha sigut com trair el meu jo de passat, trair-lo exactament 24 vegades que son els capítols que té la vuitena temporada. En la meva defensa diré que he vist els capítols de manera molt espaiada. No es gaire bona defensa, oi? Ja ho se…. Voleu la llista de bons capítols? Doncs ni idea, però si voleu us puc dir quin es el pitjor capítol de la temporada, el 23, quan venen les mares d’en Sheldon i en Leonard.
Big Bang no està malament, però tampoc es bona, es pse, però com que es una comèdia es fàcil de mirar, i fins hi tot té bons moments de tan en tan, com per exemple en el capítol 5 quan discuteixen sobre retorn al futur 2. Altres moments que m’agraden son les múltiples referències a Firefly, quan per exemple en Sheldon diu que “És una assegurança de bona qualitat igual que ‘Dirigit per Joss Whedon'”. O quan en el capítol 15 apareix l’actor que fa de capità Raynolds. És curiós com en aquest post sembla que estigui recomanant més a Firefly que al propi Big Bang, de fet no només ho sembla.

He agafat la primera imatge que he trobat, aquesta sèrie no és mereix més esforç de cerca.

He agafat la primera imatge que he trobat, aquesta sèrie no és mereix més esforç de cerca.


La cosa que més em molesta de Big Bang són els odiosos riures enllaunats. De debò en el segle XXI hem de tenir-los? Si són els mateixos riures que posaven en les sèries dels anys 50! Segurament més de la meitat de la gent a qui pertanyen aquests riures ja deuen estar criant malves! No suporto que afegeixin aquest riure fals, representa que l’espectador no és prou llest com per saber quan ha de riure? La sèrie podria ser molt més àgil i seguida si no es perdés el temps amb tots aquests riures, tindríem capítols de 15 minuts. No, no, millor donar-li temps al espectador després d’un “bon acudit” perquè tingui temps de riure i no es perdi detall, perquè els guionistes d’aquesta sèrie som tan bons que cada 20 segons fem un gag superbo que mereix ser rigut per tothom. Mort als riures enllaunats!

Parlant de comèdies, aprofito per comentar que he acabat la sisena de Modern Family, a algú li importa? A mi m’importa. Sempre us dic que Modern Family es molt millor que Big Bang, no? Era només per tornar-ho a remarcar, per si de cas encara hi havia algú confós. Modern family segueix amb la mateixa tònica de sempre, si funciona per què canviar.ho, no? Bé, de tan en tan hi ha alguns capítols que surten de lo habitual quan tota la família va a algun lloc de viatge, o també el capítol més diferent fins la data el 6×16 en el que tot el capítol flueix sobre diverses videotrucades, un capítol barat i senzill de fer però sense dubte el més destacable de la temporada.

Nota vuitena Big Bang: 6/10
Nota sisena Modern Family: 8/10

Ja tenim aquí una vegada més el meu psicòpata polític preferit, en Frank Underwood en la tercera temporada de House of Cards, música mestre! Si no voleu espoilers de cap temporada de la sèrie salteu a l’últim paràgraf. Si no voleu espoilers de la tercera temporada, simplement no llegiu la secció convenientment delimitada.

HOC

Si no em voleu fer cas a mi feu cas al Frank


El primer capítol es una mica rotllo, només veiem la recuperació d’en Doug. A algú li importa en Doug? Sí? Doncs a mi no. Lo bo és que després d’un inici fluix és que la sèrie només pot millorar, o m’equivoco? El segon capítol, al estar molt més enfocat en el senyor Underwood millora i molt. A veure, evidentment no és la potència de l’inici de la segona temporada; només faltaria que s’hagués de començar cada temporada amb l’assassinat del personatge més odiós; no és així, en aquest cas la acció ve a través d’una maniobra política. Tornant al tema d’en Doug, realment cal que sempre hi hagi un personatge drogoaddicte i putero? Fa pujar l’audiència o què? Jo pensava que Netflix no es preocupava per aquestes coses. De totes maneres us recordo que no m’importa gens què li passi a en Doug. De fet durant tota la temporada només molesta, però en l’últim capítol la seva part té un final inesperat i m’ha encantat.

En el capítol tres coneixem el president de Rússia. No és el Putin però com si ho fos, només li ha faltat barallar-se contra un ós. En Frank no li cau massa bé i ens ho diu tal qual “Le empujaria escaleras abajo y le prenderia fuego solo para ver como arde… si con eso no iniciase una guerra mundial”. Tot el que he explicat fins ara son detalls però el que seria trama principal de la temporada son les primàries del bàndol demòcrata, es a dir l’Underwood que en un principi no s’havia de presentar (ningú s’ho va creure) contra les altres. Està bé però podria ser millor.

———— inici espoilers ————

Igual que passa en la segona temporada la Claire li fot els plans enlaire al Frank per un impuls, i de igual manera em toca els nassos, reitero la meva posició que la Claire es el personatge més odiós de la sèrie des de que la periodista va morir. No només això sinó que al final de la temporada també puteja al Frank al deixar-li de donar el suport. D’acord que en Frank es malvat i un monstre, però si decideixes estar amb ell estiguis amb ell al 100% sinó deixa’l estar, però no pot ser un ara si ara no. Sort que al final es conseqüent amb lo que acabo de dir. És curiós veure com al llarg de la temporada mentre el suport d’en Doug va de menys a més el suport de la Claire va de més a menys. Bé, el de la Jackie també va de més a menys, igual que el Remy que també va de més a menys. Bé, en aquest últim cas es perquè en Remy va darrera de la Jackie, es curiós com en el món de la política hi ha lloc per l’amor, i no em refereixo a l’amor pels calers o pel poder. Bé, després veure el monstre que és en Frank no m’estranya que la Jackie marxi.

————– fi espoilers ————-

Cada vegada que veig els decorats de la Casa Blanca em recorden inevitablement a l’Ala Oest, el problema es que tot i que les dues son sèries polítiques, tenen ben poc a veure. A The West Wing governaven un país i feien una mica de política i campanya, a House of Cards fan molta política i ningú recorda què coi vol dir això de governar. The West Wing era un equip, House of Cards es el lluïment d’en Kevin Spacey com egòlatra suprem. Una altra comparació, en el capítol 4 en Frank parla sobre teologia en una catedral, igual que en Barlett, amb la diferència que en Barlett no tenia por de dir-li la veritat a la cara directament a Deu a crits, i en canvi en Frank només el provoca entre murmuris. Sigui com sigui amb House of cards sempre em passa el mateix, comença la temporada fluixa i quan la cosa es posa interessant s’acaba. Com a valoració global de la temporada diria que és lleugerament pitjor que la segona, però manté el nivell de set.

Recordeu: Temporada 1. Temporada 2.

Nota: 7/10

The newsroom, temporada 3: Lo bo d’aquesta tercera temporada es que va al gra des del primer capítol, segurament ho fa així ja que només disposa de sis capítols per obrir i tancar la trama. En el primer capítol ja sabem que la empresa propietària de l’emissora de noticies per coses dels inversors acabarà venuda a… no se… qualsevol altre? També sabem que el nostre simpàtic i ètnic indi (de la Índia) s’ha ficat en problemes per aconseguir informació classificada del Pentàgon, petri misteri, petri emoció! En el segon capítol ja comencen les coses incomprensibles. La (meva odiada) rossa va en tren tan tranquil·la quan de cop escolta un home parlant sobre el Pentàgon i residus tòxics. Quina casualitat! És el subdirector de medi ambient parlant d’un tema delicat i confidencial al mig del vagó d’un tren públic! El mon està ple d’imbècils que son subdirectors de medi ambient?! Parlant de rosses, en la tercera temporada apareix una rossa nova a la redacció, i sabeu què? També fa estupideses! Crec que Aaron Sorkin odia les rosses per alguna cosa i per això fa que en la seva sèrie totes siguin odioses. De fet aquesta segona rossa que ja es deixa caure en la segona temporada ha aconseguit ser més odiable que la rossa original, té mèrit! La temporada acaba amb un capítol amb un munt de flashbacks per tal de poder comparar com els protagonistes han canviat amb aquests tres anys de sèrie. Força emotiu, però ho hagués estat més si la sèrie hagués sigut més llarga i més bona. Tot i això es un bon final. Estic content d’haver-la acabat.

Us podeu imaginar quina seria la meva resposta.

Us podeu imaginar quina seria la meva resposta.

—————- inici espoilers —————-

La cosa escala molt de pressa, no pensava que realment acabaria tan de temps a la pressó. Qui ho hauria de dir que la ètica periodística arribaria tan lluny, si de fet semblen dos paraules que no poden anar juntes, penseu-ho bé “ètica” i “periodisme” sembla que no quallin per enlloc! Però resulta que si, que en McAvoy es sacrifica per no haver de rebel·lar una font. El recurs de carregar-se un protagonista perquè el final sigui més emotiu és un truc de sobres conegut, però reconec que funciona.

—————– fi espoilers ——————

És curiós com després d’haver vist tot els capítols de The Newsroom encara em costa creure que el protagonista i seriós presentador de les noticies, en Jeff Daniels sigui el mateix company d’en Jim Carrey a dos “Tontos muy Tontos”, perquè després algú digui que aquest home no té registres diferents. A diferència de la primera temporada la tercera temporada es centra poc en com és fa el programa de noticies, i a diferència de la segona la tercera va directe al gra amb un doble fil argumental interessant. Així doncs considero que la tercera temporada es la millor temporada tot i que és la més curta.

Recordareu la primera temporada de The Newsroom en el CT1897 i la segona en el CT2153

Nota temporada: 8/10
Nota sèrie: 7/10

No és obligatori haver vist altres sèries per gaudir de Community però ajuda bastant.

No és obligatori haver vist altres sèries per gaudir de Community però ajuda bastant.

En la primera temporada de community s’apunten tots a espanyol on el professor es un xinés tarat anomenat Chang, en la segona tots s’apunten a antropologia i el professor es un passota alcohòlic, i en aquesta tercera temporada toca biologia el professor és l’Omar de The Wire, o el Chalky White de Broadwalk empire. A community fa de ex-presidiari xungo. En aquesta tercera temporada apareix la figura del vice-degà que es interpretat per John Goodman, quin nivell, eh? En John Goodman es capaç de segrestar 6 estudiants per fer-los competir per veure qui és el millor arreglador d’aires condicionats, i per tal que quan els nois ho expliquin ningú els cregui ha posat un astronauta fent panninis i un Hitler negre. El que més m’ha agradat del primer capítol és l’homenatge a 2001: odissea espacial provocat pel gas per monos, no pregunteu, s’ha de veure. En el capítol tres en Chang té una història per separat de la resta del grup, aguantarà el nivell tot sol? Es dedica a fer de detectiu i li surt força bé, em refereixo a l’humor, com a detectiu és una paròdia del gènere. Passem a la creme de la creme. Un dels millors capítols és el quart i els seus 7 plànols temporals possibles. El capítol cinc és el clàssic de Halloween, que no està malament però el de la primera temporada era millor, perquè el de la primera temporada hi havien zombis i tothom sap que sempre un capítol amb zombies és millor que qualsevol capítol sense zombies, es de calaix.

Si odieu els musicals no us acosteu al capítol 10, per mi el pitjor capítol de la temporada, no pas perquè sigui dolent sinó perquè és un musical, ja està. Per exemple el capítol 12 es pitjor que el 10 i el 12 no es pas musical. Per contra si haig de triar el millor capítol de la temporada em quedo amb la èpica baralla de coixins del capítol 14; capítol íntegrament gravat com si fos un documental històric. Un altre exemple de capítol especial és el 17 on la sèrie es converteix en una sèrie d’investigació policial on la víctima es l’experiment de biologia d’una patata germinada en un pot de vidre, una sinopsis així us ha de cridar l’atenció si o si! Gran capítol en el que va col·laborar Dick Wolf creador de drames criminals com les famoses Llei i odre o Chicago Fire. El capítol 19 seria el típic capítol recopilatori de moments divertits sinó fos perquè tots els moments que apareixen en el recopilatori son totalment inèdits però fan referència a coses que han passat en altres capítols, molt meta i molt guai tot plegat. Però si parlo de capítols especials el més especial de tots es el 20 en el que els personatges i tot el mon esta fet en l’estil videojoc de 8 bits.

————- inici espoilers ———–

En alguns moments de varis capítols de la temporada es fa referència a que no hi haurà paintball al final d’aquesta temporada i resulta que al final no n’hi ha :(

————— fi espoilers ————

Com veieu la tercera temporada també està plena de capítols divertits però sobretot originals i trencadors de l’esquema clàssic. Si em feu triar entre la segona i la tercera temporada no sabria què dir-vos, potser la segona una mica millor pel fet que potser en general els capítols tenen més bon nivell, però la tercera temporada té més capítols originals.

[Troy mirant en el bolso de l’Annie]
– Como és un test de embarazo?
– Como un boli
– Ah vale, menos mal, luego esto és una pistola.

Recordeu el post sobre la primera temporada i sobre la segona.
Nota:9/10