Archive for the ‘TV’ Category

Tercera i última temporada de En Terapia, la sèrie on cada capítol consta de dos persones xerrant durant 20 minuts. Passem directament als pacients d’aquesta temporada.

  • Sunil: Es un indi (de la Índia) d’uns 60 anys que porta 4 mesos a Nova York i no s’adapta a viure a la ciutat, està deprimit, no fa res durant el dia, no menja, no es dutxa, una joia. Però aquesta depressió ha vingut donada per molts canvis en la seva vida: La mort de la seva dona, la seva jubilació anticipada d’una feina de professor de matemàtiques que li interessava molt i com ja he dit el canviar de país. Viure amb el seu fill i la seva nora no serà precisament agradable per ell, un home una mica especial.
  • Frances: En Paul va fer teràpia amb la seva germana fa 18 anys i ara comença la Frances, una actriu que té problemes per recordar les frases, quin tòpic, eh? La seva germana es mor de càncer, la seva filla no li fa cas, s’arrepenteix de no haver estat més amb la seva mare quan s’estava morint, bla bla. La pacient més avorrida.
  • Jesse: Un adolescent, gai, adoptat, d’uns 17 anys que li agrada la fotografia. Li encanta el mòbil i li encanta cridar l’atenció i intenta escandalitzar sempre que pot, en resum es un autèntic imbècil, però bé, és un adolescent, per tan ser imbècil es pràcticament la norma. Com la gran majoria d’adolescent en Jesse no té cap respecte per la seva mare. Ja he dit que em cauen malament els adolescents, no? Es comporta com imbècil amb tothom i després es queixa que ningú se l’estima, vaja quina sorpresa!
  • Addele: Es la nova terapeuta d’en Paul, amb la excusa de la recepta d’unes pastilles per dormir la va a veure. A partir d’aquí comencen a parlar d’ell, sobre el seus problemes i com els va tractar amb la antiga terapeuta. Per suposat també aprofiten per parlar dels seus altres pacients, però sobretot del nou rumb que patirà la vida d’en Paul.

Mireu-me sóc un adolescent i sóc el rei del drama!

Aquesta temporada es pitjor perquè una quarta part de les sessions m’avorreixen (la frances), una altra quart apareix un adolescent odiós que no aguanto, i per tan només m’agraden la meitat dels capítols. Encara Sort que aquesta temporada no hi ha teràpies amb múltiple gent! Gairebé per eliminació Sunil es el meu pacient preferit de la temporada. Aquesta temporada es lleugerament pitjor que les anteriors, o potser també que al ser capítols amb una estructura molt repetitiva al final la sèrie se m’acabi fent repetitiva, una temporada està molt bé, dos també, però la tercera ja seria el límit, m’alegro que ho hagin deixat aquí abans de fer-se pesats.

La tercera temporada té 28 capítols de 25 minuts de durada. En teràpia té un 7,6 al filmaffinity i un 8,3 al imdb. La primera temporada en el CT2763 i la segona al CT2775

Nota 3era: 7/10
Nota global: 8/10

Anuncis

Gomorra, la sèrie basada en la pel·lícula, que es basa en la novel·la, que es basa en la realitat, es la gràcia dels italians, que la seva màfia els hi proporciona trames interessants, ja ho vam descobrir amb Roma Criminal (CT2543 i CT2568) i amb Gomorra passa el mateix. La trama: Una família mafiosa italiana (de Nàpols, els Savastano) es baralla amb altres per la distribució de la droga a la ciutat, realment es la banda més perillosa de totes. El protagonista es en Ciro, un dels matons preferits del capo i amic íntim de la família, en principi es eficient, lleial i espavilat, tot el que un cap mafiós desitja. La família protagonista son uns horteres, tot daurat, una televisió emmarcada com un quadre amb un marc barroc, quadres de tigres, gerros horribles, els seus integrants son el pare i cap de família, un home expeditiu i espavilat, la seva dona té un fort caràcter, i el seu fill un acomodat de la vida fins que a mitja temporada fa un canvi provocat per un trauma, tot i així no m’acaba de convèncer aquest personatge, es una nano immadur i impulsiu que no fa res de bo, i els seus amics són pitjors que ell.

Els protagonistes gomorressos, era gomorrencs?


Gomorra es una sèrie molt educativa en el sentit que veiem molt bé com funciona un clan mafiós actual. Especialment detallat es el tema de la violència i sobretot la producció i distribució de la droga, la principal font d’ingressos de la màfia moderna, tot molt pedagògic. També es molt important veure la part dels contactes per tal de tenir un bon subministrament de matèria prima per una banda i un bon servei de distribució per l’altra, i més important encara es tenir en compte la competència i fer un cop sobre la taula de tan en tan per fer-se respectar. Controlar els polítics també es important, per suposat. La primera meitat de la temporada serveix per conèixer com funciona la estructura de la banda, els personatges, què fan, com ho fan, els rivals, una mica la situació general, llavors venen tres capítols més fluixos però que serveixen per preparar la trampa que esclatarà en els últims tres capítols, els millors de la temporada, amb final impactant que et deixa amb ganes de veure la segona temporada.

Gomorra té un 8 al filmaffinity i un 8,7 al imdb. De moment hi ha tres temporades amb 12 capítols cada una.

Nota 1a: 8/10

Últimament m’he enganxat a un contingut televisiu però no es tracta d’una sèrie com m’havia passat fins ara sinó que es traca d’un programa! Es diu Que Qui Com i el fan al 33 a alguna hora dels dimecres i dels dijous, però en la nostra època a qui coi li importa quan s’emet un programa? Lo important es que pots trobar tots els capítols al Tv3 a la carta. Hi ha un munt de capítols ja que el primer capítol es va emetre el 15 de març del 2006, en total hi ha més de 300 capítols emesos d’una mitja hora de durada, de moment jo en dec haver vist una vintena llarga, us dic de què tracten alguns dels capítols que he vist: Del dolor, La batalla del Ebre durant la guerra Civil, la simulació de les condicions de vida marcianes a Riotinto, L’efectivitat dels medicaments, els trucs audiovisuals, el cub de Rubik, els microplàstics, el vaivé de les platges, les femtes, els efectes especials, la electricitat, la gravetat, estadística i probabilitat, els insectes, el cotxe elèctric, cuinar a través de foc, microones i inducció, els gossos, flors, pol·len i fruits, l’entrenament, les mans, i uns quants programes més que em dec haver deixat.

El que jo us recomano es el què jo vaig fer, vaig buscar en la llista total de tots els programes alguns capítols relacionats amb els temes que més en cridaven l’atenció, i com que de seguida em vaig enganxar al programa ara directament vaig amb la intenció de mirar tots els programes perquè la mitja horeta del programa passa volant gràcies al seu format interessant, totalment de caire divulgatiu i agradable de seguir perquè van alternant entre explicacions i experiments en plató amb els reporters que es desplacen a algun laboratori o centre de recerca per parlar amb experts que dominen del tema. El director i presentador es Jaume Vilalta un home que se li dona bé explicar i comunicar, i els reporters actuals son Pere Renom i Georgina Pujol. Que el programa estigui bé no ho dic només jo, de fet s’ha emportat un grapat de premis.

El presentador envoltat dels dos reporters actuals


Per cert, si voleu exportar els programes del tv3 a la carta fora de la web, jo faig servir aquesta web que permet descarregar els vídeos en format mp4. Així doncs el Què Qui Com es el motiu per el qual fa dies que no us porto un post sobre sèries que ja aniria tocant, això no vol dir que no miris series, sinó que les miro intercalades amb programes del Què Qui Com. Amb tots els respecte però el Què Qui com li fot vint patades puntades de peu al Orbita Laika com a programa de divulgació científica. Si voleu llegir la transcripció escrita sobre algun dels programes podeu consultar el blog del programa, però es molt més entretingut i didàctic mirar el programa amb tota l’ajuda visual que aporten les imatges dels experiments. Si amb tot el què he escrit encara no esteu disposats a donar una oportunitat al programa us copiaré l’objectiu del programa:

“Quèquicom” té la voluntat de dotar els espectadors dels coneixements bàsics per entendre la natura i els aspectes cientificotècnics d’aquesta societat i, alhora, per facilitar la comunicació dels científics amb els ciutadans. En definitiva, “Quèquicom” pretén despertar la curiositat cap a la ciència com una manera d’interpretar la realitat i com a eina per viure més bé.

Les àrees temàtiques d’interès principal per al programa són:

  • Les ciències bàsiques i experimentals
  • La salut (també psicològica)
  • La natura i el medi ambient
  • La tecnologia
  • La història entesa com a lligam dels àmbits anteriors

BCPP: McAbeu

Orphan Black es una sèrie no gaire coneguda co-producció canadenca i dels EEEUU però que podeu trobar a Netflix però al no ser producció pròpia no es ven com la millor sèrie del mon mundial.

La serie comença quan la protagonista veu que una noia físicament idèntica a ella es llença a la via d’un tren i mor atropellada. Com que la seva vida de 30 i pocs anys com a traficant de droga es bastant horrible decideix suplantar la identitat de la suïcida gràcies a que ha robat el bolso i aquest conté, mòbil, claus i cartera amb un munt de carnets i targetes i d’aquesta manera buidar el compte corrent de la morta, però aviat descobrirà que no ha sigut tan bona idea, primera de tot perquè la noia era policia i segon perquè descobrirà que la morta no es la única persona amb el seu aspecte.

Aquesta es la protagonista, bé, de fet no ben bé, es complicat.

Es complicat parlar d’aquesta sèrie sense fe espoiler perquè constantment ens donen informació nova, però us diré que la cosa va de clons de la protagonista, si, estem parlant de clons humans, es legal? No però… Es científicament viable? En teoria si…. Si us va semblar curiós el doble paper de Ewan McGregor a la tercera temporada de Fargo espereu a veure els efectes especials que fa servir la sèrie per tal que la protagonista pugui tenir converses e interaccionar amb si mateixa, si us hi fixeu veureu coses estranyes que no acaben d’enganxar.

La sèrie es acceptable perquè ens ofereix acció constant, girs de guió, un bon ritme, personatges misteriosos que amaguen informació, una mica de sexe, i comportaments no massa versemblants dels personatges, en especial del exageradament amanerat germà d’acollida de la protagonista i el extremadament estúpid ex-novio de la protagonista, però em sembla que pocs són els personatges que no es salten la coherència només perquè la trama pugui avançar. Realment hi ha moments que la sèrie enganxa força, i tenir una protagonista femenina en una sèrie d’acció no es massa habitual. Tinc apunt la segona temporada però això no es garantia que la acabi mirant, ja veurem.

Orphan black té un 7,2 al filmaffinity i un 8,3 al imdb. La primera temporada son 10 capítols de 40 i pocs minuts.

Nota: 6/10

Recordeu vikings? aquells salvatges nòrdics que es barallen amb tothom, moren a cabassos, i malgratat tot sempre en queden més? Doncs han tornat en la cinquena temporada de la sèrie, més violents que mai i fent accions amb menys sentit que mai, suposo que això és el que els fa entretinguts, bé, això i que l’acció es constant, i dintre de l’acció s’inclouen les matances, ben sanguinolentes i bàrbares tal com han de ser les bones matances. Però la temporada anterior no s’havien reunit tots els vikings de escandinava per lluitar contra X (on X = el enemic de torn)? Això van dir, però en aquesta temporada hi ha més ducs, més reis i més comtes que abans no havien sortit, igual que va passar en la quarta temporada respecte la tercera i la tercera respecte la segona.

En el segle IX la gent no tenia mesura amb l’ombra d’ulls.

En aquesta temporada el bàndol anglès compta amb un reforç important, un bisbe que se li dona molt bé lluitar i es força espavilat, malgrat tot, tan un bàndol com l’altra caurà en trampes que fan enrojolar al espectador de lo evidents que son, però ja se sap que en el segle IX la gent era diferent, en concret, segons aquesta sèrie la gent era imbècil o bé els hi agradava suïcidar els seus soldats. Fan servir tàctiques militars tan bones com ara no aprofitar que l’enemic es retira caòticament per fer més baixes, en comptes d’això el deixen marxar tot alegres deixant que els vençuts, es reagrupin i preparin un nou assalt la propera vegada. A falta d’un únic protagonista clar aquesta temporada té varis personatges que volen sobresortir però no tenen prou carisma o directament el guió els porta per situacions ridícules.

Però tot son guerres? No pas, per exemple Bjorn fa turisme 11 segles abans que sigues main stream, es marca un creuer per tot el mediterrani, parant de port en port, no gaire diferent del que es fan avui en dia, però menys multitudinari, i igual que els turistes actuals després torna a casa i es fa pesat ensenyat les fotos a la família. Però no es l’únic que va de vacances, Floki descobreix Islàndia, tan una història com l’altre només serveixen per omplir minuts de cada capítol, em sap greu però cap d’elles té el menor interès… Cada temporada que passa els protagonistes porten més brutícia i més tatuatges, de fet no sé sap ben bé on comença una cosa i acaba l’altre, però si van tots iguals com els distingim? Fàcil, pel pentinat i la barba, sembla un concurs de pentinats i barbes extravagants. Resumint, vikings continua amb la tònica de sempre (bé, potser una mica pitjor des de la desaparició de vosaltres ja sabeu qui), si us agrada ja sabeu el què hi trobareu, i si no us agrada… doncs ja sabeu el què hi trobareu.

Temporades anteriors: Primera, segona, tercera i quarta.

Nota 5ena: 7/10

La quarta temporada de Òrbita Laika es presentada per Goyo Jimenez, es a dir, igual que la segona i la tercera, i per mi millor perquè m’agrada més que l’Àngel Martin, que no es que ho fes malament, però Goyo em cau millor. No canvien de presentador però canvien altres coses, per exemple, ja no estan en na nau espacial sinó en un plató, i ja no porten la gent amb tele-transportador sinó amb un tobogan, s’ha perdut glamour si…

El plató està ple de llums que fan coses molt boges

El programa va així:
– Presenten el convidat
– Llavors fan una connexió amb Pedro Duque, el astronauta.
– Llavors una noia (suposo que té nom) presenta un youtubers de ciència
– Santi Garcia, matemàtic ens mostra un vídeo reportatge.
– Glòria Garcia Cuadrado, física teòrica ens explica alguna cosa.
– El Dani, físic experimental, fa un experiment

  • En el primer capítol la convidada es Ruth Lorenzo, que es veu que es una cantant. En aquest capítol aprenem perquè no ens fem gràcia quan ens fem pessigolles a nosaltres mateixos. Coneixem la Patrulla Acrobàtica Àguila. La Glòria ens explica algo sobre el ADN. Llavors Dani fa algun experiment sobre velocitat i acceleració.
  • En el segon capítol la convidada es Eva Amaral, que aquesta si que la coneixia, es cantant. Aprenem lo xunga que es la toxina butolínica. El youtuber de la setmana ens parla de paleontologia. El matemàtic ens ensenya alguna cosa sobre el busseig. La Glòria ens explica com es detecten els exoplanetes i què en podem saber d’ells. El Dani ens explica que el sabó es hidròfil i lipidiòfil.
  • 3er capitol: Convidat el còmic Flippy. Un astrofísic convidat ens explica com d’important es trobar aigua líquida en els exoplanetes. El youtuber del programa explica coses de física nuclear. Glòria ens parla de supernoves. Daniel ens ensenya el canó de Galileu, també ens porta un experiment amb la pressió atmosfèrica. Aquest és possiblement el programa més interessant fins al moment. El matemàtic ens parla del joc de la ruleta i les probabilitats (guanya la banca).
  • 4rt capitol : Professor Luis Arsuaga, paleontòleg. el matemàtic s’ajunta amb un expert en supervivència i ens explica com funcionen els teixits transpirables impermeables. Gloria ens explica que els satèl·lits seran el rastre que deixarem pel futur ja que no estan afectats per la erosió del planeta. Dani fa un experiment amb electromagnetisme.
  • Capítol cinc: Rubén Pozo, un roquer segons sembla, bé, de fet el què sembla es un yonki, però bé passem pa la ciència! El youtuber del capitol es el protagonista “date un voltio”, aquest ja el coneixia i us puc dir que es realment interessant, tot i que ja sabeu que jo sóc més de blogs que de vídeo blogs. El Santi ens porta un reportatge on explica la relació de les matemàtiques i la física amb la musica. La Glòria ens explica com podríem comunicar-nos amb extraterrestres. Aquest es el pitjor capítol de la temporada.
  • Capitol 6: El convidat es un  mag, Jorge Blas, us sona? a mi tampoc. Quants quilòmetres fa una persona al llarg de la seva vida? entre 50.000 i 250.000 Km. Segons l’estat d’ànim estem la nostra temperatura corporal varia. En breu es llançarà una sonda que serà l’objecte més ràpid creat per l’home 700.000Km/h. Ens parlen del Hyperloop. El matemàtic ens parla dels cotxes elèctrics autònoms. La Gloria parla de la superposició quàntica. El Daniel ens porta exemples de levitació.
  • Capítol 7: Natch, un d’aquests famosos no famosos que sempre porten com a convidats en aquest programa, aquest en concret fa rap. En aquest programa aprenem que el segon lloc del nostre cos on hi ha més neurones es l’aparell digestiu, uns 100 milions. Aprenem que hi ha més àtoms en un got d’aigua, que gots d’aigua en tota la terra. Impressores 3D per imprimir menjar. Santi va al Basc Culinari Center. Gloria ens explica de quins àtoms està format el cos humà. Dani fa algun experiment sobre alguna cosa que no he apuntat.
  • Capítol 8: La cuina Carme Ruscalleda es la protagonista. Els ocells pica-soques experimenten cops de fins a 1000g de desacceleració. Santi va a la seu de Google a Espanya. La Glòria ens explica coses del cervell. Dani ens porta experiments de sòlids que es comporten com líquids.
  • Capítol 9: Sara Escudero, una humorista que crida molt i no fa gracia. Santi ens explica com funciona la física dels vaixells a vela. Gloria ens explica com són les cèl·lules i que per exemple tenim uns 40 bilions al nostre cos. Dani fa un experiment sobre algo que no he apuntat.
  • Capítol 10. José Garrido es un torero i es compleix els tòpic i resultar ser el convidat més tonto de la temporada. Dada rapida, L’alcohol triga 6 minuts a arribar al cervell. El Santi va a Montmeló i aprèn la física de les motos. Gloria ens porta un astrofísica que ens explica com funciona el sol.
  • Capítol 11: Ve Jordi Moyà actor i director de cine. Santi va a veure als a bombers de Reus. La Glòria ens parla de la radioactivitat. Dani fa reaccions exotèrmiques, es a dir foc.
  • Capítol 12: La convidada es Ana Álvarez que es una actriu. Dani ens explica que gràcies a la manipulació genètica es poden crear mamífers fluorescents. Santi aprofita un salt amb paracaigudes per explica quatre coses sobre la gravetat. Gloria ens explica què passarà el futur de la terra, un període glacial, moviment de les plaques tectòniques fins a formar Pangea 2, xocarà un meteorit ben gros, etc. Dani ens fa experiments amb electricitat.
  • Capítol 13 i últim: El convidat es el millor de tots, Pedro Duquessa. Santi se’n va a Teruel on hi ha una empresa que llença coets espacials. Gloria ens explica coses sobre els forats de cuc i Dani fa explotar coses.

Si sou observadors veureu que cada vegada el resum del capítol es més curt, això vol dir que cada vegada estic més mandrós, no té res a veure amb la qualitat del capítol en si mateix. Recomanaria aquest programa? No se què dir, potser si us interessa molt la ciència li podeu donar una oportunitat ja que no es fàcil trobar divulgació científica per la televisió. A TVE a la carta trobareu els 13 capítols. Temporada 1 , Temporada 2 i Temporada 3 de Orbita Laika.

Avui toca parlar de la quarta temporada de Peaky Blinders. Per culpa dels fets del final de la tercera tota la família està molt emprenyada amb el cap de família Tommy, es comprensible, lo del final de la tercera va ser una autèntica putada, ho recordeu? Ah, me’n oblidava ningú mira aquesta sèrie. Aquesta temporada està dominada per la presència de la màfia siciliana, una gent molt expeditiva, intenteu no fer-los enfadar. També hi ha problemes sindicals, protestes, vagues i aquestes coses desagradables pels pobres empresaris com el nostres protagonistes que a part de negocis il·legals també en tenen uns quants de legals per diversificar el negoci, però això és secundari en aquesta temporada el problema gros són els maleïts espaguetis, no literalment, vull dir els italians.

Quan busqués mafiós al diccionari apareix aquesta foto

En l’apartat d’actors coneguts tenim a Adrien Brody com a antagonista principal de la temporada, realment fa el paper d’un personatge molt fastigós, la veritat és que ho fa perfecte, potser sobreactua pel gust d’algú però a mi em sembla bé. Com a mercenari a sou tenim Aidan Gillen més conegut com a Littlefinger (tot i que jo ja el coneixia fent del polític Carcetti a The Wire), aquí fa de gitano, no li acabo de veure gaire en aquest paper, però com que es tros d’actor s’adapta a qualsevol cosa.

La temporada comença forta, amb el cadàver d’un personatge important, endevineu quin? Ah si, me’n oblidava, ningú mira aquesta sèrie… Però per mi la mort més impactant no és la primera de la temporada sinó la última, la cinquena temporada perdrà molt sense aquest personatge, i la veritat és que estic enfadat perquè aquesta última mort és una mica gratuita, vull dir que podien haver deixat el personatge viu. En general valoro positivament la temporada, hi ha acció, hi ha tensió, hi ha traïció, que més es pot demanar? Que el germà gran no sigui tan imbècil? Es part de la gràcia de la sèrie, que per contrast el germà mitjà sembli molt més llest. Els personatges nous són interpretats per actors de categoria i els actors ja coneguts ja sabem que també ho fan bé, suma-li una ambientació de principi de segle XX excel·lent i una trama mínimament interessant i la bona sèrie surt sola.

Peaky Blinders (que podeu trobar a Netflix) té un 8.1 al filmaffinity i un 8.8 al imdb. Trobareu informació de la primera temporada en el CT2566, la segona en el CT2585 i la tercera al CT2591.

Nota: 7/10