Archive for the ‘TV’ Category

El caçador de cervells es un programa que fan a Tve2 ves a saber quin dia i ves a saber a quina hora, això no em preocupa perquè existint Tve a la carta ho pots veure quan vulguis i fins hi tot descarregar-t’ho per mirar-ho on vulguis. Es un programa de ciència, cada programa tracta un tema, i el presentador es dedica a entrevistar-se amb un, dos, tres o quatre eminències del camp que tracta. Cada programa dura 30 minuts, i amb aquest temps et fas una idea bastant bona sobre el tema. He mirat varis programes: El nou model energètic, els homos sapiens europeus, el cervell, el futur de la medicina, nutrició personalitzada, músculs i ment, i uns quants més. El programa es en castellà, es la 2, però el presenta Pere Estupinyà, un català que té més accent que jo, que ja es dir, aquest home es bioquímic, i porta tota la vida fent divulgació científica i se li dona bé, si mireu el seu programa ho descobrireu. Normalment fa entrevistes a gent espanyola, però en algun programa estiren una mica el pressupost i el fan volar per Europa i cap als EEUU per entrevistar-se amb els experts. Per suposat no cal mirar els capítols amb cap ordre, simplement podeu agafar el tema que més us interessi i mirar-lo i si us agrada seguir amb altres temes.

Aquest home gaudeix amb aprenent ciència i se li nota i ho transmet al públic.

PS: Divendres al ser festa el Recull dels divendres passa al dilluns 4

Godless es una mini-sèrie situada en 1884 als EEUU. El primer capítol arranca fort, amb el resultat d’una matança en un poble, però no patiu, la massacre la veiem posteriorment en un flashback. Però no patiu, això no passa en el nostre poble, el nostre poble ha tingut un altre tipus de desgràcia que ha fet que la majoria dels homes del poble hagin mort (una mica més endavant s’explica), però encara quedin les dones, dones que han hagut de ser fortes i tirant endavant sense els homes. El problema el tenim amb un bandoler i la seva banda d’una trentena d’homes que es dedica a robar als pobles miners.

Les senyoretes també disparen amb rifle


Sobre els actors que conec, tenim la filla gran dels Crawley de Downton Abbey que aquí fa de viuda propietària dels cavalls (Michelle Dockery). El Marshall es el jefe de The Newsroom (Sam Waterson). El presentador de The Newsroom, o dos Tontos muy tontos, aquí fa del líder dels bandolers (Jeff Daniels). El nano simpàtic del corredor del laberinto fa d’ajudant del xèrif (Thomas Brodie-Sangster).

Godless no té gaires capítols (set) però tot i així s’entreté amb coses que no es que aportin gaire a la trama, per exemple veure domar cavalls pot ser visualment molt maco però no es això del què va la sèrie, el mateix amb el tema de la caça. La primera trobada del Marshall amb en Frank m’ha semblat molt irreal, que es exactament igual d’irreal que la trobada d’en Frank i el xerif, una falta de versemblança per duplicat es considera el mateix error? Té varies situacions d’aquestes per culpa que es una sèrie molt poètica, per fer-ho maco fan les coses d’una manera, però la vida no es maca, la vida es de qui s’espavila i fa el què sigui per sobreviure encara que no sigui èpic ni noble. Per ser un Western Godless té relativament pocs trets, exceptuant el últim capítol de 80 minuts, allà hi ha tot els trets que li falten a la resta de capítols multiplicats per tres, però exceptuant el violent final la sèrie es més aviat tranquil·la, ho dic per avisar a aquell que s’esperi una sèrie d’acció o un western més típic. La nota de previsibilitat de la sèrie es un 11/10. Acabo amb un punt a favor, la sèrie està plena de dones maques.

Godless té 7 capítols, un 7,6 al filmaffinity i un 8,3 al imdb.

Nota: 6/10

Years and years es una mini-sèrie britànica que especula com serà el futur proper, va des de l’actualitat fins al 2034, aquest futur el veiem a través dels ulls d’una família anglesa normal. En el futur hi ha els problemes que es preveuen, terrorisme, guerres a Europa de l’est que envien refugiats a tot Europa, això provoca xenofòbia, i això comporta que els partits de dretes guanyin vots, homofòbia, etc. Tensió entre EEUU i Xina, i per suposat Rússia no es quedarà amb els braços plegats, i la resta de països europeus també tindran les seves crisis, fins hi tot es veu alguna que altra estelada. La tecnologia evolucionarà, cada vegada estarà tot més integrat amb la casa i el nostre propi cos. El canvi climàtic. La sanitat i altres privilegis només per qui els pugui pagar. Precarietat laboral, pluriempleats, crisis financeres, bancs que s’enfonsen. Ja ho veieu un futur preciós, però en el fons no sona tan distòpic, sembla més aviat realista. Però si li treus tot aquest ambient lleugerament futurista que et queda? Doncs un drama familiar normal i corrent amb les seves baralles familiars i les seves desgracies.

Una família reunida al voltant de la TV, tal com ha de ser.


Years and years té sis capítols i té un 7,8 al filmaffinity i un 8,4 al imdb.

Nota: 6/10

He tornat amb la quarta temporada de Gomorra? La recordeu? Si, home si, es aquella sèrie que ens mostra Nàpols molt pitjor que si fos el Baltimore de The Wire, a The Wire tenies crim lleugerament organitzat, en canvi a Gomorra tens de tot, crim organitzat, crim sense cap organització i sobretot crim mal organitzat. La cosa va de lo de sempre, el tràfic de drogues i les diferents bandes que controlen els diferents barris de Nàpols, sobretot no vulguis vendre droga en un barri que no es el teu, consell d’amic. Els encarregats de fomentar el turisme de Nàpols es van alegrar quan van dir que farien la sèrie italiana més important de la història ambientada a a Nàpols, llavors no es van alegrar tan quan van saber que la sèrie es diria “Gomorra”, però quan van veure la primera temporada, tots van renunciar del seu lloc de treball. Us he de confessar que una vegada durant unes quantes hores vaig passar per Nàpols i no se com vaig sortir amb vida! Es pot anar a Pompeya sense ni tan sols passar per Nàpols a dinar, es pot fer.

Somrient i fent bona cara no arribes lluny en el mon de la droga


En aquesta quarta temporada tenim un nivell superior, ara que ja som rics amb això de les drogues podem intentar invertir en negocis més legals, el problema es que a la gent li costa confiar, quan saben que ets un cap mafiós que s’ha dedicat a traficar, torturar i matar tenen molta recança a fer cap tracte amb tu, la gent es tan desconfiada que ni tan sols volen portar el fill a la mateixa escola que el fill d’un assassí. També passa el cas contrari, com que et veuen nou en el sector dels negocis legals es volen aprofitar de tu, i això no es bo perquè encara que no vulguis t’acaben forçant a tornar a ser mala persona, a part que quan un està acostumat a fer les coses d’una manera costa adaptar-se a les normes legals, es comprensible. La sèrie toca molts temes, però es sempre en els tema de sempre, la droga, encara que sigui la quarta temporada continuem descobrint noves maneres de transportar i moure la droga, per exemple les velles senyores italianes de 80 anys amb un carro de la compra son les perfectes còmplices, ningú s’ospitaría mai d’elles i justament per això sempre son les meves principals sospitoses, sempre he dit que no et pots fiar de les iaies, totes porten un quilo de droga al carro de la compra, una navalla de papallona a la faixa i una Glock 17 al bolso.

La sèrie m’agrada, perquè la màfia sempre m’ha semblat un tema interessant. Tots els italians mafiosos valoren cinc coses en ordre d’importància de menys a més: La decoració barroca i hortera, l’església catòlica, el menjar que els hi fa la seva mare, els negocis i la família. La sèrie recorre també a altres tòpics com fan altres sèries, per exemple que quan veus un personatge no massa important comença a guanyar importància i fins hi tot coneixem a la seva família, sabem que aviat acabarà morint, trobar l’amor de la teva vida o pitjor encara ser pare et convertirà en futur cadàver en aquest mon, tot pel drama!

Trobareu la 1era temporada en el CT2831, la 2ona en el CT2855 i la tercera en el CT2882. Gomorra té un 8 al filmaffinity i un 8,7 al imdb. De moment hi ha tres temporades amb 12 capítols cada una.

Nota 4rta: 7/10

La cinquena temporada de Orbita Laika ha pres la millor decisió que podria haver triat: Evitar els convidats! Ja no hi ha convidats que no hi pinten res a part de posar una cara coneguda, tothom del programa ve a parlar de ciència, el presentador mateix ja no es un còmic o periodista, es un matemàtic. El programa té una sèrie de col·laboradors que apareixen gairebé a cada programa, però cada programa té el seu col·laborador especial que es expert en el tema sobre el què va el programa en concret. No cal que mireu el capítols per ordre, mireu primer el tema que més us interessa, i si us ha agradat el programa mireu el segon tema que més us interessa, així anar fent. Trobareu els capítols a TVE a la carta.

  • Programa 1: Contacte amb extraterrestres. Ens parlen de la composició de la Via Làctia, de com es generen els àtoms, de com detectar planetes. Després ens comenten com detectar o com enviar missatges a extraterrestres (missatge de Arecibo). Elements de la taula periòdica que serveixen per crear vida. Fan un experiment químic que creen niló. El origen del fenomen OVNIs. Reportatge a una estació de seguiment dels satèl·lits de la ESA. Un biòleg ens parla de convergència evolutiva.
  • Programa 2:  La música. El físic ens parla de ones (sonores) i de ressonàncies. Copes musicals. El biòleg ens parla de la laringe,  l’òrgan que ens permet parlar. Demostració de les freqüències i harmònics en la veu i el piano. Reportatge de estudis de so i el tema de la insonorització. La neurobiòloga ens explica com ens arriba el so al cervell.
  • Programa 3: El cervell. Biaixos cognitius. Il·lusions òptiques. Badalls. Somnis. Dejavus. Neurones. L’evolució del cervell al llarg de la vida. Com percep el cervell els diferents sentits. El detector de mentides.
  • Programa 4: Sexe. Comparació amb altres mamífers. Afrodisíacs i com afecten a les hormones. El dilema de la secretària. La determinació genètica del sexe que no es blanca o negre. Els sexadors de pollastres. Les fases de la excitació sexual. Problemes sexuals físics o psicològics.
  • Programa 5: El esport. Com funcionen els efectes (Efecte Magnus). Medicina esportiva. La aerodinàmica en el ciclisme. Els materials de la roba, transpirable, impermeable, filtre solar, etc. Camins Eulerians. Greix bru o marró. Per què apareixen les agulletes? Begudes energètiques, isotòniques, col·lagen i suplements proteics.
  • Programa 6: El ADN. CRISPR, tallar i enganxar el ADN. Les mutacions, per exemple el color dels cabells pel-roigs. Compartim el 50% del ADN amb una pastanaga. Extreure el ADN d’un plàtan. La epigenètica estudia com el entorn modifica el nostre ADN, pot fer que gens s’expressin o no. Clonació. La estructura de doble hèlice del adn descoberta a través de la cristal·lografia de raig X.
  • Programa 7: El menjar. Em modificat genèticament les fruites i verdures, selecció artificial. Diferencia entre OMG i Transgènics. Menjar processats. Com afecta el canvi climàtic als conreus. Liofilització. Els canvis d’estat de l’aigua depenen de la temperatura però també de la pressió. Els insectes comestibles porten molta proteïna. Diferents tipus de pernil de york. Diferents tipus de formatge. Diferents tipus de pans.
  • Programa 8: Els oceans. Al fons del mar hi ha 90% de les especies i també les especies més antigues. El problema dels plàstics (polietilè, poliestirè, i altres polímers plàstics, elàstics,…). Les zones del fons oceànic. La capacitat calorífica de l’aigua ajuda a regular la temperatura del planeta. La clorofil·la de les algues i fitoplàncton. Formes i propulsors dels vaixells. La pujada del nivell del mar.
  • Programa 9: Malalties. Com funciona el dolor. Ibuprofeno, Omeprazol, paracetamol Alzheimer. Prova de doble cec i el efecte placebo. Bacteris i antibiòtics. Rehabilitació i robòtica. Protectors solars.
  • Programa 10: Visió i camuflatge. Només podem veure el 4% de la matèria de l’univers, la resta es matèria i energia obscura. La neurobiòloga ens explica com funcionen els ulls. Els meta-materials. Índex de refracció. El camuflatge. Els ulls del insectes. La invisibilitat.
  • Programa 11: El art de volar. Com volen els avions? Amb una força de sustentació, tenim el principi de Bernoulli (el tema de les ales corbades per tal que l’aire de sobre vagi més ràpid que el de sota), tenim el efecte Coanda (el aire “s’enganxa” a les coses) i una mica de 3era llei de Newton (acció / reacció). De què estan fets els avions? De fibra de carboni amb resines, i que es això? Mireu el programa… Què passa quan es despressuritza la cabina? Res de bo. Per què hi ha turbulències? Varis factors, canvis de temperatura, zones muntanyoses, tempestes, altres avions. Les esteles dels avions son produides per la condensació dels gasos de les turbines, bàsicament CO2 i aigua. Perquè el menjar del avió es tan insípid? Culpa del soroll, el fred, la sequedat del ambient, i sobretot la baixa pressió, i llavors la gent demana suc de tomàquet perquè es la única cosa que té una mica de gust. Els material del futur dels avions seran nanotubs de grafè que es conductor i es repara sol. Com van aparèixer les ales en el camí de l’evolució.
  • Programa 12: El clima i l’escalfament global. Per l’excés de CO2 augmenta la temperatura i també el PH del aigua canvia i això als bitxos marins no els hi fa gracia. El fenomen del Niño i la Niña. Diferencia entre clima i temps meteorològic. La teoria del caos. Les desalinitzadores. Pujada temperatura global. La fusió del gel dels casquets polars. La empremta ecològica. El problema amb la descongelació del permafrost.
  • Programa 13: Tecnologies del futur. Generar pronòstics en base les dades que detecti cada dispositiu mòbil. Atrapar CO2, per evitar el escalfament global o posar reflectors del raig solars. Ja existeixen ordinadors quàntics.  Menjar liofilitzat.  Algues i fongs microscòpics, soja texturada. Trens amb levitació per superconductivitat i magnetisme. Robots empàtics. El envelliment biològic, pel límit de duplicació de les cèl·lules i per la oxidació.

The Boys tracta sobre una gent que te superpoders, uuuuhhh que original, val d’acord si, però resulta que aquests superherois son una mica egoistes, van una mica a la seva i això implica danys col·laterals, aquests danys col·laterals potser no importen gaire en una peli, però aquí si que importa perquè aquests danys col·laterals potser impliquen que s’han carregat la xicota del protagonista de la sèrie (no es un espoiler perquè això passa en el minut 6 del primer capítol). Normal que estigui una mica molest amb els superherois i per això en Butcher (un agent del FBI) se li presentarà per tal que l’ajudi a treure a la llum com son realment els superherois, i per acabar amb aquesta immunitat amb la qual es mouen pel mon sense afrontar les conseqüències.

La gran majoria dels superherois, que son uns 200, treballen per una empresa, la corporació Vough, que ho gestiona tot, des dels drets d’imatge dels superherois fins a un bufet d’advocats que s’encarrega per exemple de cobrir aquests d’anys col·laterals que provoquen els superherois en compliment del seu deure ajudant a la societat. Per suposat es treu rendiment del reconeixement dels superherois, des de simple merchandising, fins a pelis, anuncis, llibres, videojocs, parcs d’atraccions, el que sigui, si els superherois de ficció mouen molts calers, imagineu els calers que mouen superherois reals. També hi ha diferents nivells de superherois en funció de lo guais que siguin els superpodrers, per exemple Patriota es el millor i seria un espècie de superman i per tant el més fort de tots, però altres supero-herois tenen poders més modests, com el de Profundo que pot parlar amb els peixos i poca cosa més. Llavors dintre de la pròpia Vough hi ha una espècie de lliga de la justícia que representa que son els superherois més famosos, es diuen Els Set, dels quals Patriota es el cap ja que si tens els poders de superman ningú et fa ombra. La sèrie arranca quan un dels 7 es jubila i agafen una noia jove, sincera i maca per substituir-lo, i aquesta descobreix que els superherois no son precisament els ciutadans modèlics que es mostren de cara a la societat.

Em creuríeu si us digués que aquests son els bons?

Qui conec d’aquesta sèrie? Doncs bastanta gent. Elisabeth Shue es la Julie Finlay de CSI que aquí fa de número dos de Vough. Simon Pegg protagonista de la trilogia del Corneto (Arma Fatal, Zombies Party i Bienvenidos al fin del mundo) i també el Scotty del últims Star Treks, aquí fa de pare del protagonista. El protagonista de Banshee aquí es el Patriota (Antony Starr). El nen del sexto sentido, Intel·ligència artificial i Cadena de favors ha crescut (Haley Joel Osment) i aquí fa de mentalista. A The Boys la coneixem com a Queen Maeve, Dominique McElligott (poso el enllaç del imdb perquè la foto de la wiki no li fa justícia) a la realitat, però ja la coneixia com a esposa perfecte del presidentable Will Conway a House of Cards. Per últim Karl Urban conegut pel Bones de Star Trek o Eomer del Senyor dels Anells, o Skurge de Thor, aquí fa de líder d’aquests Boys. Per acabar Giancarlo Esposito surt 2 minuts.

En aquesta sèrie se’ns mostren els superherois d’una manera diferent, on lo important no son les gran accions que fan, sinó veure com realment son fora de la mirada del públic, ens mostren uns aspectes que no es veuen en les produccions normals de superherois, per exemple el sexe o altres vicis, o el tipus de violència que veiem aquí es diferent a la violència tipus d’acció de Marvel o DC, veiem per exemple més trossets de massa encefàlica del que estem acostumats. Podríem dir que la sèrie tira més cap al estil de Deadpool i sobretot cap a Watchmen on la pregunta es la mateixa: Qui vigila als vigilants?

The Boys té una primera temporada de 8 capítols i té un 7,8 al filmaffinity i un 8,8 al imdb.

Nota: 8/10

En el CT3034 us vaig parlar de la primera temporada d’una sèrie de ciència ficció anomenada The Expanse, doncs avui toca parlar una mica sobre la segona i tercera temporada. La sèrie es basa en la trama d’una saga de llibres que també m’estic llegint, hi ha algunes coses que canvia, però la història principal segueix el mateix curs. La segona temporada avarca el final del primer llibre (El despertar del leviatan) i comença la trama del segon llibre (La guerra de Caliban), i els tretze capítols de la tercera temporada donen per acabar la trama del segon llibre i acabar tot el contingut del tercer llibre (La puerta de Abandon), es aquest tercer llibre el que jo vaig trobar una mica més fluix i amb una trama menys interessant, la sèrie ha pensat el mateix que jo i per això ha comprimit l’acció en menys capítols, l’adaptació de la tercera temporada també m’ha semblat la versió amb més canvis respecte el llibre, o potser perquè va ser el últim llibre que em vaig llegir i tenia la història més present a la meva memòria.

La trama de la sèrie no els hi dona gaires oportunitats per tal que tots estiguin somrients , la vida al espai es dura.


The Expanse m’agrada, es ciència ficció bastant ben feta, amb acció, i tot que el tercer llibre hagi pres un rumb que no m’acaba de convèncer tinc bastanta curiositat per saber cap a on tirarà el quart llibre / quarta temporada. Si us agrada la ciència ficció es una sèrie obligatòria, i si no us agrada la ciència ficció heu de canviar les vostres preferències. L’argument en general tracta de com reaccionarà la humanitat amb la trobada d’unes restes de tecnologia extraterrestre, bé, unes “restes”. A part hi ha les confrontacions entre les diferents faccions que té la humanitat, perquè si una cosa que saben fer molt bé els humans es barallar-se sempre entre si.
The Expanse té 13 capítols per temporada, menys la primera que en te 10, i s’espera una quarta a finals d’aquest any. The Expanse té un 6,9 al filmaffinity i un 8,4 al imdb.
Nota 2ona: 7/10
Nota 3era: 7/10