Archive for the ‘TV’ Category

Sí? Lo del títol es cert? M’agrada la quarta temporada de Boardwalk Empire? Doncs pssseee.

La cosa comença moguda, cinc morts en quatre escenaris diferents, ningú massa important, es clar, però tampoc eren uns desgraciats insignificants. Per cert, es important que escriviu bé els noms dels mafiosos: Alfonso Capone, no es tan difícil, no? Penso que li estan donant massa protagonisme al cara cremada. Si, molt bé, fa gràcia perquè té la meitat de la cara destrossada, però més enllà d’això què aporta? Res. Que ocupés una part de la temporada dos vale, molava, a la tres ja començava a fer-se pesat, però en la quarta ja no el suporto. En cada temporada hi ha un personatge secundari nou que no aporta res a la trama, en la quarta es tracta del fill gran de l’Eli que es dedica a fer festes amb alcohol de contraban. Sempre passa amb algú o altra, i fa que la primera meitat de la temporada sigui pesada. I el meu amic l’agent sempre trist Van Adlen què fa? Doncs cada dia que passa està més sonat. El seu nivell de sonadesa (¿?) va pujant exponencialment temporada a temporada, m’imagino que en la cinquena temporada votarà a Ciutadans…

Nelson Van Alden, quan sembla que no pot caure més baix cau una mica més.

Nelson Van Alden, quan sembla que no pot caure més baix cau una mica més.

——————— INICI ESPOILERS ——————-

Lo millor de la quarta temporada es que amb prou feines surt la Margarett. El pitjor es que continua sortint la mare del Darmody , de fet no entenc com és va poder salvar de la matança en el final de la tercera temporada quan tenia tots els números per palmar-la, realment hi ha gent que té sort, i no solament això sinó que ha aconseguit sobreviure fins la quarta temporada.

———————- FI ESPOILERS ———————

La quarta temporada de Boardwalk Empire segueix amb l’estil de les seves predecessores, es a dir, comença fluix, continua fluix, i al final es posa interessant. Interessant però ja està. Així doncs per mi la quarta temporada és la més fluixa de la sèrie. Ànims que ja només queden els 8 capítols de la temporada cinc! Si voleu recordar altres temporades visiteu el CT1771, CT2063 i 2109.

Nota: 6/10

La segona temporada de Community coincideix amb l’inici del segon curs escolar a la universitat comunitària de Greendale. Per primera vegada en la sèrie veiem imatges de fora la universitat! Les habitacions on dormen els protagonistes! Uauuu! Caram! Bah, tampoc n’hi ha per tan… La novetat més important de la temporada es que el senyor Chang ja no es professor sinó alumne, això sí, continua sent un boig perillós. Ara deixeu-me fer un repàs dels millors capítols per veure si li pico la curiositat a algú.

El capítol quatre es dels millors de la temporada. Fan un homenatge a les pel•lícules de l’espai, en especial a Armagedon. On la nau especial es un simulador fet per una empresa de menjar ràpid de tres inicials que comença amb K i acaba amb FC. Però millor es el capítol 5 on l’Abed es el protagonista per ser una espècie de Jesus i mentrestant els vells es comporten com joves, les dues parts del capítol son igual de bones. Tot i que el capítol sis amb els zombies també mola molt, a part de recordar els tòpics de les pel•lícules de zombies i fotre conyes de pelis de terror com amb el gat d’Alien, aquest capítol també m’ha recordat molt a Misfists. Preneu nota sobre el capítol nou que sobresurt de la mitjana amb la seves teories de la conspiració. Com a curiositat el capítol onze està fet totalment amb ninots en stop motion, es un capítol totalment surrealista on l’Abed busca el sentit del Nadal, com a capítol en si no és dels millors, però d’original ho és una bona estona. El capítol tretze és dels més èpics de la temporada, i això que “només” va sobre una partida de dracs i masmorres. La Britta no és dels meus personatges preferits però en el capítol quinze va tan de tia oberta i enrotllada amb la homosexualitat que… bé, s’ha de veure. Però igual que hi ha bons capítols també hi ha capítols fluixos, per exemple el divuit. El vint-i-ú és el tòpic capítol recopilatori, amb la diferència que tot el que és recopila realment no ha passat, o com a mínim no hem vist que hagi passat, community és així d’especial.

Malgrat que el nivell global de la segona temporada es lleugerament millor que el de la primera, cap dels capítols de la segona supera individualment el capítol 23: Modern warfare ni al capítol 21: Contemporary American Poultry. Això és el que hauria dit fins a arribar al capítol 22. Però en el capítol doble número 23-24 de la segona temporada tornem a tenir un altre macro-paintball, aquest cop al estil far west amb tocs a lo Sergio Leone com ara els colors pujats i amb música estil Enrio Moricone inclosa, fins hi tot amb un opening personalitzat pel capítol en qüestió. Fins hi tot hi ha com a actor convidat en Josh Holloway, més conegut com el Sawyer de Lost (gràcies imdb!). Després dels capítols de paintball la universitat queda tan bruta i destrossada que crec que els hi surt més a compte llençar-ho tot i tornar a fer els decorats de nou, en serio, no tenen mesura. Per cert, he dit que la segona part del paintball canvia l’ambientació del Far West a Star Wars? ˆˆ

No vull acabar sense recomanar-vos una crítica sobre un que després de veure el pilot no va voler seguir però finalment s’ho ha replantejat i no s’ha penedit en absolut.

[Tot el grup rodeja en Jeff i el comencen a seguir mentre camina]
– Si me dejais llegar hasta el abrelatas os alimentaré.

[Degà]
– ¡Empieza el desfile de cachorritos! Venid ràpido porque cuando más tardeís más creceran y menos adorables seran

[Professor de psicologia al començar el segon semestre]
– Perdonad el retraso pero es que no ha habido manera de encontrar Greendale estando sobrio.

Spanish rap

Nota segona temporada: 9/10

El Rude

L’agent 008 està rodejat per tres esbirros. Per sort decideixen atacar-lo d’un en un i d’aquesta manera l’agent 008 no té problemes per desfer-se d’ells gràcies a uns hàbils cops de karate. En aquell moment apareix un home gros, molt gros, molt molt gros. S’acosta lentament cap a l’agent 008, fa cruixir els artells, després mou el coll a banda i banda i també cruix. Ràpidament l’agent 008 li llança un cop de puny a l’estomac amb totes les seves forces, l’home roman impassible i després somriu, agafa l’agent 008 com un ninot de palla i el llança volant contra una taula. L’agent 008 sap té problemes, problemes grossos.

Realment només amb “Rude” no estic satisfet amb la traducció del concepte “The Brute”. Sí, soc un perfeccionista, ja ho se. Parlaríem d’un individu atroç, brutal, bestial, barbar, violent, tosc,… Queda clar el concepte? No del tot? Cap problema, tot el contingut del post d’avui girarà al voltant d’aquesta definició.

És tracte d’un personatge invariablement malvat, del qual la seva principal característica es la força bruta i la resistència. Per demostrar que a nivell de força l’heroi no té res a fer, aquest li estavellarà una cadira contra la seva esquena, la cadira es destruirà i el rude ni s’immutarà. Però tot el que té es un gran talent per la lluita, la única cosa que sap fer bé, realment bé, tan bé que és molt possible que en la primera lluita fins hi tot guanyi contra l’heroi. Generalment tindrà un nivell d’intel·ligència baix, per això la única manera que tindrà l’heroi per desfer-se d’ell serà utilitzant la astúcia. Això fa que tot i la seva força el rude no sigui mai l’enemic final, sinó generalment el pas anterior a enfrontar-se contra ell, es a dir, el rude és el pas intermedi entre els esbirros vulgars i el malvat en cap.

Normalment el rude, al ser tot músculs i res de cervell serà víctima d’insults cap a la seva intel·ligència i això farà que es torni encara més violent i que ataqui cegament sense vigilar el seu entorn, sent moltes vegades aquesta la seva perdició, típic precipici, pou sense fons, riu de lava, paret amb una punxa que ideal per empalar, aigua amb taurons o piranyes, etc.

Exemples:

  • Equipo A: Cada capítol l’Equipo A s’enfronta a una banda de criminals diferent, però sempre hi havia un personatge de la banda enemiga que feia el paper de nèmesis per M.A. Barracus. Ni en Fenix, ni en Murdock ni l’Annibal s’hi podien enfrontar, era feina única i exclusiva per M.A.
  • Bola de Drac Z: En Nappa, el company d’en Vegeta. És una bèstia enorme i resistent, i sembla indestructible, i es just l’avantsala de l’autèntic enemic, en Vegeta.
  • James Bond: Conegut com a Mandíbules (Jaws). Surt a La espia que em va estimar i a Moonraker. Es un gegant de 2 metres i 17 centímetres amb les dents metàl·liques. Hi ha altres rudes a James Bond però aquest és el més famós.
  • Cançó de gel i focSer Gregor Clegane, conegut com la Muntanya es un rude malvat al servei dels Lannister.
  • Spiderman: En Rhino o Rinoceront. Com el seu nom indica es fort com a tal, però és més tonto que una sabata.
  • Indiana Jones: El mecànic de l’avió del campament Nazi a Egipte de Indiana Jones a la recerca de l’arca perduda. (aportació de Roselles)

Aquesta ha sigut la meva quarta participació al projecte de la taula periòdica de l’escriptura d’en Sergi. Recordareu altres participacions: Riure malèfic, camises vermelles, accions subvertides.

BCPP: Roselles

He començat a veure The Good wife una sèrie sobre… Es tracta d’un procdemiental, per tan només hi ha tres opcions possibles:
a) Policies
b) Metges
c) Advocats
La opció correcta es la C! Enhorabona als guanyadors, acaben de guanyar un joc de taula sobre The Good Wife que poden reclamar a la CBS, la productora de la sèrie, a la resta més sort la propera vegada! Per cert, sabeu per què bàsicament hi ha procedimentals d’aquests tres oficis, no? Doncs perquè treballen a tota hora i no tenen ni un minut de vida personal, i si la tenen es per sortir amb els colegues de la feina. Estan fatal aquests nord-americans.

Heu vist què elegants? Sembla que treballin en buffet d’advocats.

Heu vist què elegants? Sembla que treballin en buffet d’advocats.

Contràriament a les sèries que solc veure la protagonista de The Good Wife és una dona. Era una experiència que em feia por perquè podria acabar mirant una sèrie per noies, però la vida és dels valents, així doncs m’he arriscat a veure la primera temporada. La protagonista estava casada amb el fiscal general del districte, però ell acaba a la presó, així doncs ella decideix reprendre la seva carrera com advocada en un buffet per tal de mantenir-se ella i els seus dos fills. La dona és molt bona acadèmicament però li falta experiència, per tan en aquesta primera temporada veiem com s’esforça molt i fa el què pot però li falta rodatge en aquest mon de veterans, sobretot en els primers capítols, després ja veiem que es una crack.

No us ho havia dit fins ara però els productors executius de la sèrie son els germans Scott. Una altra cosa que no us he dit i també m’agrada es l’opening, no pas pel contingut que son un parell d’imatges en blanc i negre i les lletres sinó per la duració, exactament dura 10 segons, 13 si tenim en compte el fos a negre del final. Un opening o ha de ser molt bo o ha de ser curt. Els capítols tenen dos parts, la part principal que sol ser una trama independent sobre el cas del capítol i en menor mesura la trama general sobre el cas del marit de la protagonista va avançant i descobrint nous aspectes. A mesura que avança la temporada cada vegada els casos individuals de cada capítol tenen menys protagonisme i el cas del marit va agafant més temps de capítol, de tal manera que tot i que la sèrie és un procedimental només la meitat del capítol es dedica al cas del moment, cosa que no havia vist en cap altre procedimental.

Repassem uns quants capítols?

  • Capítol 10: 9 mesos en un reformatori per què un nano de 13 anys es va defensar d’un abusador llençant-li un llibre pel cap? Quina merda de societat tenen als EEUU? Això es justícia? No vull viure en aquell país.
  • El capítol 14 és dels que més m’ha agradat. En ell he après que pots agafar coses d’un escenari d’un crim si abans la policia no ho ha decretat com a tal, sembla que al fer-ho un sigui còmplice del crim, oi? Quines coses que tenen les lleis. El capítol té frases tan guais com “Nos pagan para defender a nuestro cliente, no para descubrir la verdad”.
  • El capítol 18 està fet des d’un punt de vista diferent, en comptes de ser des del punt de vista de l’Alicia (així es diu la protagonista) o des d’algun dels advocats defensors està vist a través dels ulls del jurat. Una espècie de 12 homes sense pietat però amb un cas no tan suculent com en la peli.
  • Capítol 23 i últim de la temporada: Es presenta un cas més, però amb un resultat més agredolç del què és habitual. Per entendre què vol dir això heu de veure el capítol. I per seguir bé el capítol 23 us heu d’haver vist els 22 capítols anteriors.

———— Inici espoilers ————

De moment en aquesta primera temporada acaben guanyant gairebé tots els casos, bé, no es cert, gairebé tots els casos acaben bé, que no es ben bé el mateix. M’hagués agradat que més casos haguessin anat malament, hagués sigut com més realista… En canvi on veig que la sèrie és més realista és en la direcció del buffet, en especial al final de temporada on tot va malament i sembla que no es salvarà, aquest tros de trama he de reconèixer que m’ha agradat, ja que no és un cliffhanger de última hora de l’últim capítol ficat amb calçador sinó que porta varis capítols gestant-se.
Sobre si l’Alicia és queda el buffet o és queda l’altre associat junior tenia clar que seria l’Alicia, per què sinó quin sentit té la sèrie si no continua fent d’advocada? Però tot i així m’ha sigut una mica de greu pel nano, per un moment vaig pensar que és podrien quedar els dos. Però reconec que fer treballar el nano pel dolent té la seva gràcia també. El cliffhanger del final en el qual ha de triar entre el seu marit i el Will, jo ho tinc clar que triarà el marit, perquè la sèrie es diu The Good wife, no? Sinó es diria, The Good husband changer…

————– Fi espoilers ————-

La sèrie va bé però em sobren detalls com ara que el fill de l’Alicia (la protagonista, la bona esposa) es dediqui a fer d’investigador privat. Per què els productors tenen la mania de donar protagonisme als adolescents quan no cal? No té res a veure que a mi em caiguin malament tots els adolescents per defecte, sort que jo em vaig saltar aquesta etapa.

Contràriament al que sol ser habitual, en aquesta sèrie m’agraden més els personatges femenins que els masculins, en especial m’agrada la Kalinda, i no només per les seves cames, sinó també pel seu caràcter que no es talla un pel amb ningú. Fins hi tot em cau bé la sòcia “malvada” del buffet. Bé, si que hi ha una dona que no em cau bé, l’àvia, però aquesta no compta, aquest personatge està fet expressament per a ser odiat. Per contra els homes de la sèrie son més fluixos, començant pel marit i acabant per l’altra soci del buffet. Un altre personatge que m’agrada és la nova advocada del marit, encara que surt poc. També m’agrada el cap de campanya del marit, encara que com haureu deduït aquest no és una dona.

Al principi era molt reticent a veure-la perquè les sèries d’advocats no son fruit de la meva devoció, però sense donar-me compte m’ha anat enganxant, potser a vosaltres us passa el mateix si li doneu una oportunitat. Li anava a posar un 7 a la sèrie, però com que últimament us heu queixat que poso masses 7, doncs he sigut més dur i li poso un 6. Si de cas ja li posaré el 7 que es mereix si durant la segona temporada aguanta el nivell de la primera sense fer-se repetitiva. Que coi! la sèrie es mereix un 7 i li poso un 7 i si algú no li agrada que es queixi als comentaris!

La primera temporada consta de 23 capítols, de fet com qualsevol de les altres 5 temporades que té actualment la sèrie, ja que aquesta continua actualment en emissió per la sisena temporada. Com que la productora no és la HBO els capítols no duren 50-60 minuts sinó que és la CBS per tan duren uns 40 minuts. The Good Wife té un 7.6 al filmaffinity i un 8.3 al imdb, tot i que la mitjana de la primera temporada en el imdb seria un 8.1

[Mentre el client li dona la ma a l’Alicia]
– No se inquiete, la maté con la otra mano.

Nota: 7/10

Futurama, autoparodiant-se des de 1999 ^^

clic per ampliar

En el títol em refereixo a la setena temporada de Futurama no pas a la setena versió de Futurama, tot i que tenint en compte les vegades que han cancel·lat la sèrie i l’han tornat a emetre potser si que seria gairebé la setena versió. La setena no, però si que han cancel·lat la sèrie 3 vegades. En teoria aquesta vegada si que s’acaba definitivament la sèrie amb aquesta temporada, però amb Futurama mai se sap.

Mirat fredament setena temporada de Futurama no es gran cosa, es una mica simpsonitzada, vull dir que pateix l’efecte Simpson, es nota el desgast dels anys i això que només porta set temporades. A diferència dels Simpson, Futurama encara es deixa veure bé, uns capítols més que d’altres. Per exemple el capítol 12 seria dels que no es deixa veure, igual que el 17. Per contra, el capítol 13 amb el seu format documental es dels que si. Igual que el capítol 14 amb la seva cinta de Moebius i el seu rotllo amb les dimensions especials també mola. En general les trames no son gran cosa, però hi ha forces gags pel mig que estan posats amb gràcia.

Capítol 22: Apareix la empresa MumSanto (us sona? xD). Que com que fa experiments genètics que serien il•legals a la Terra els fa voltant sobre la terra amb una nau gegant, té lògica, no? El capítol ens ensenya que jugar amb la genètica es dolent, encara que sigui amb finalitats tan malvades com abaratir la producció alimentaria en tot el mon…

Que no us enganyi el títol del capítol 23 “juego de tonos” no té res a veure amb “juego de tronos”, per mi va ser una decepció tot i que el capítol no està malament. El 24 es un bon capítol, no puc dir el mateix del 25. El capítol 26 comença prometent, sabeu que al inici de l’opening, sota de les lletres de Futurama sempre posa una frase, no? Doncs en la de l’últim capítol en comptes de posar una frase emotiva perquè es l’últim capítol, posa: ” Venjeu-nos!”. El capítol ens porta la Lluna, que com els fans recordaran va ser el lloc on van fer la primera entrega, llavors el capítol comença a jugar amb el espai temps de la manera que només Futurama pot fer i fi!

[un èssers li diuen al Bender]
– Eres el heroe más legendario de la tierra!
– Que te zurzan Gilgamesh!
[arriben els altres]
– Oh! Bender, estás vivo! Alabado sea Gilgamesh!

Nota temporada: 7/10
Nota sèrie: 8/10

Si ho tradueixo perd la poca gràcia que té.

Si ho tradueixo perd la poca gràcia que té.

Recordeu en Patrick Jane? Qui? Sí, home sí! El Mentalista! Ah! Pensava que havies dit que ja no miraries més aquesta sèrie! Sí que ho havia dit si, però m’he assabentat que la setena es per fi la última temporada! Donat que amb la broma ja havia vist 6 temporades i aquesta setena ja es la última i a sobre només té 13 capítols doncs crec que seria una tonteria no acabar la sèrie, no?

El primer capítol comença així:

[El cap de la Lisbon la truca]
– Lisbon, se que todavia te quedan dias libres, però necesito tu ayuda
– Claro, no hay problema, voy para allá

[Cap del Pons el truca]
– Pons, se que todavia te quedan dias libres, però necesito tu ayuda
– Hahahahahahahaha

Al principi d’aquesta setena temporada veiem la Lisbon més contenta que mai, no para de somriure! I no és un somriure cínic dels seus, es un somriure de felicitat! Els que sàpiguen com ha acabat la sisena temporada ja es poden imaginar perquè està tan contenta. Els que no ho sàpiguen tampoc crec que això els hi tregui la son.

———— INICI ESPOILERS ———–

El John el Rojo ja el teniem mort de la temporada passada, per tan en aquesta setena només queda arreglar el rotllo amorós entre en Patrick i la Lisbon, ja que en l’últim capítol de la temporada passada es fan un petó! Més de 130 capítols sense tocar-se! Hi havia més tensió que entre el Mulder i l’Scully de Expedient X! Amb la diferència que aquests son més atractius.

M’ha agradat veure com els personatges amb nom i cognom no son immortals, estic parlant de la jove Vega. Us heu fixat amb en Wylie? Sembla que no sigui possible ser més blanc, però quan es carreguen la Vega es torna encara més translúcid.

El final de la sèrie no es gaire lluït. Si estan fent servir en Jane com a esquer per una assassí en sèrie per què no el vigilen més? Per què només li posen un sol agent com a protecció i a sobre el més patata? I què me’n dieu de l’assassí? Mata al periodista només per trucar al FBI des del mòbil?! En fi, lo del casament té un passe, però lo del fill ja ho trobo excessiu, es taaaan tòpic i crec que podria haver posat un parell de “a” més de lo tòpic que és.

————– FI ESPOILERS ————

Al tenir la meitat de capítols que les altres temporades han aprofitat per gastar-se el pressupost sobrant en els capítols, per exemple es passen un capítol a Beirut, o si no es Beirut serà alguna ciutat d’aquelles islàmiques, jo no he estat mai a Beirut per tan no sabria dir, vosaltres si? Va, vinga no m’expliqueu les vostres vacances que avui estem aquí per parlar del Mentalista. El que no té aquesta temporada és res d’en Wayne ni de la Van Pelt, jo no els trobo a faltar pas, però potser algú si.

És el Mentalista una sèrie que recomanaria? En principi no, a excepció que t’agradin molt els procedimentals de policies o bé trobis que en Simon Baker es molt atractiu. La sèrie es entretinguda però no té res més d’excepcional si descomptem els capítols de la primera meitat de la sisena temporada.

Nota: 6/10

Algú ha vist la tretzena temporada de CSI Las Vegas? No? Ningú? Llavors la catorzena temporada encara l’heu vist menys, no? Es que a ningú li interessa conèixer com treballen els criminalistes per resoldre els casos? Ui quin poc interès en aprendre com encobrir assassinats… La tretzena i catorzena temporada de CSI són més aviat mono-cas. Es a dir un sol cas per capítol. Recordeu aquells temps amb 2, 3 i fins hi tot 4 casos per capítol? Erets incapaç de recordar pràcticament res de cap cas! Faré un ràpid resum del què passa en la tretzena que no considero espoiler perquè no és res de l’altre mon: A l’inici de temporada s’arreglen els problemes amb la família d’en DB Rusell (el cap dels CSI), després en Nick adopta un gos policia retirat. En Hodges (el de rastres) es casa amb una bellesa italiana a la qual pràcticament no entén. La Morgan (la filla del Xèrif de Las Vegas, que per cert, abans era un malparit però quan arriba la seva filla es converteix de cop en bona persona) no té clar si li mola més en Hodges o en Greg. Per ser un procedimental amb capítols aïllats auto-conclusius no està gens malament les coses que van passant, no? Per l’últim capítol porten a Black Sabbath, això no té cap implicació amb la trama del capítol però aporta música al principi del mateix. El que si que aporta contingut i ajuda es el doctor Gaius Baltar de Battlestar Galactica, bé, en el capítol de CSI li diuen un altre nom, es evident… A part que el capítol es com un homenatge de Seven. Per no desentonar amb les últimes temporades el capítol es doble i queda partit amb el final de temporada. Com es lògic, la catorzena temporada comença tancant el capítol final de la tretzena. Per si de cas, no us explicaré res de l’argument no fos cas que algú li tingui estima a la Morgan i fins aquí puc llegir…

A CSI Las Vegas ningú diu frases lapidàries al estil Horatio.

A CSI Las Vegas ningú diu frases lapidàries al estil Horatio.

——————- INICI ESOILERS ——————-

Al principi de la catorzena temporada fan veure com si la Morgan s’hagués mort, i no pas una vegada, sinó dues vegades! Però no em preocupa massa, no es un personatge que trobi imprescindible. En canvi hi ha un moment en el capítol que sembla que mataran en Brass! En Brass! Es el meu personatge preferit que encara queda a la sèrie! En Brass! Un dels pocs personatges que ha aparegut durant les 14 temporades! Realment m’hagués enfadat molt si se l’haguessin carregat.

Al principi de la catorzena temporada també s’acaba la història d’amor entre en Hodges i la Isabella. De fet es normal, no tenien res a reveure. En Hodges un es CSI de laboratori molt freak i raro i en canvi ella es una bellesa italiana. El que deia, res a veure. Ha quedat un cas per resoldre! Feia molt que no quedava un cas sense solució! Es el capítol 14×18! Gràcies al MEV que els CSI de Las Vegas son fal·libles! El final de la temporada 14 no té res d’especial, tan sols que sembla que el capità Brass fa les paus amb la seva filla, pel què fa el cas del capítol es un cas com un altre; decebedora manera d’acabar una temporada.

——————– FI ESPOILERS ——————–

He vist 14 temporades de CSI Las Vegas (l’únic! l’inconfusible!) i moltes coses han canviat amb tants capítols, com per exemple la majoria dels protagonistes, però hi ha una cosa que no ha canviat, que tots son uns work-alcholics, continuen barallant-se els uns amb els altres per a veure si es queda amb el cadàver i en conseqüència amb la víctima. Una curiositat, un dels capítols de la catorzena surt un cas que es increïble que no hagués sortit fins ara: Un home té molta sort al casino, guanya molta pasta (de manera legal!) i l’endemà a la matinada el troben mort en carreró. Una cosa tan típic i tòpica de les Las Vegas us ho podeu creure que no hagués passat fins ara? No us ho creieu, oi? Dubteu de la meva memòria, no? Doncs us dic que no havia passat mai!

Us heu fixat que en Nick s’ha deixat una barba igual que la que portava en Grissom? Entre això, i que ja té algun pel blanc a la barba i comença a tenir alguna que altra entrada, sumat al fet que també li ha agafat afició als bitxos, no creieu que en Nick cada vegada es més Grissom? O son paranoies meves? Per cert, sabeu qui es la dona d’en Ted Russell (el jefe dels CSIs del torn de nit)? Es justament la productora d’en Frasier, la Roz Doyle! Algú se l’esperava veure-la en aquesta sèrie? Jo està clar que no.

De tan en tan un capítol una mica diferent de l’esquema habitual com es el cas del capítol 14×19 va bé, tan de bo n’hi haguessin més. Una recomanació, no mireu el capítol 14×20 mentre esmorzeu, dineu o sopeu, no us puc dir més. En general CSI no es una sèrie apte per gent aprensiva que la mira mentre menja, però aquest capítol s’emporta el premi. En el capítol 21 coneixem una agent de la FBI que és ciber-psicòloga especialista en ciència forense cibernètica, com us heu quedat, eh? Aquest capítol serveix per presentar el spin-off de CSI que tractarà sobre ciber-delictes. Calia? Jo crec que no.

Això és tot sobre la temporada 13 i 14 de CSI. Ens veiem en el proper post de CSI on parlaré de la quinzena temporada, que si no es desdiuen, serà la última del mític CSI Las Vegas!

Nota temporada 13: 6/10
Nota temporada 14: 6/10
Nota global sèrie: 7/10