Archive for the ‘TV’ Category

Leftovers tercera: Tres anys més tard dels traumàtics fets del final de la segona temporada la vida continua a Jarden, població principal de la zona de “Miracle”, amb més freaks que abans, si això es possible. La temporada comença de manera molt atípica, tothom està feliç i sembla que no hi ha problemes, això no ho havíem vist mai en aquesta sèrie, per tan només pot empitjorar i efectivament les coses es posen al seu lloc quan tothom decideix viatjar literalment a l’altra punta del mon, siguis on siguis l’altra punta sempre es Austràlia. El boig principal d’aquesta temporada es el pare del protagonista que fa coses molt rares per Austràlia, i es pensa que les casualitats son missatges divins i també troba persones que creuen el mateix que ell, bastant pesada aquesta història. Bé, de fet aquesta temporada va una mica d’això, casualitats que semblen impossibles que fan creure a la gent en coses que no son, per altra banda la gent d’aquesta sèrie es poc escèptica i no els hi costa massa deixar-se portar per les seves fantasies, però bé, després de veure com desapareix el 2% de la població mundial sense cap explicació deu ser més fàcil creure en coses sobrenaturals. El motor que mou la setmana temporada es el setè aniversari de la desaparició massiva, que promet que acabarà passant alguna cosa realment impactant. Com a punt més positiu es que la secta amb prou feines apareix. Tal com us vaig dir la musica en aquesta sèrie es especial i aquesta temporada no es una excepció, Take on me, Take me on, I’ll be gone, In a day or two…

La gent es molt exagerada, oi Kevin? Tornes unes quantes vegades de la mort i ja et diuen que ets el nou messies…

Aquesta sèrie es única en molts aspectes, per exemple, la major part del capítol cinc transcorre durant una orgia amb gent disfressada de lleó, no us sembla prou estrany? I si us dic que per allà al mig hi ha un home dient que es Deu tot repartint targetes de visita? No us sembla prou estrany? I si us dic que el capítol comença amb una explosió nuclear provocada per un francès corrent en pilotes? Contràriament a temporades anteriors el penúltim capítol no tracta d’un personatge que no es en Kevin, sinó que es tot el contrari, tracta d’un dels ja famosos “viatges d’en Kevin” més demencial fins hi tot que el de la temporada anterior, un aplaudiment pels guionistes que cada vegada es fumen una merda més dura, de fet penso que quan fan una temporada nova primer fan aquest capítol del viatge i a partir d’aquí fan tota la resta de capítols de la temporada per tal que aquest tingui algun sentit. Si heu vist la segona temporada i no sabeu si veure la tercera us diré per tal de instigar-vos a veure-la en el últim capítol de la temporada expliquen què ha passat amb el 2% de la població guauuu llàstima que no em cregui el personatge que ho explica. Aprofito per desmentir el mite que diu que he plorat en el final del últim capítol.

Aquesta temporada només té 8 capítols (les dos primeres en tenien 10), i els quatre primers capítols els he trobat una mica fluixos. La part positiva es que la sèrie queda tancada, com a mínim això es el que sembla i m’estranyaria molt veure una nova temporada. En general diria que The Leftovers no es una sèrie per tothom, no ajuda massa que la primera temporada li costi posar-se interessant, però també es veritat que es una sèrie si t’agrada et sol agradar molt, jo semblo la excepció al pensar que la sèrie està simplement correcte. Els punts forts són una banda sonora molt integrada en la història, un bon aspecte visual i unes actuacions genials. Els punts incerts serien una història estranya i en principi desconnectada de la realitat que coneixem fins al moment, un avís final, no es una sèrie apte per gent amb instints suïcides.

Primera temporada, segona temporada.
Leftovers té un 7,4 al filmaffinity i un 8,2 al imdb.

Nota 3era: 6/10
Nota sèrie: 6/10

Anuncis

Big Little Lies es la miniserie de set capítols guanyadora de l’Emmy a la millor miniserie de l’any, i es (oh sorpresa) de la HBO. El primer capítol es la presentació de les protagonistes, perquè en aquesta sèrie absolutament totes les protagonistes son dones, això vol dir que es una sèrie per dones? Doncs no del tot, perquè jo com a home (Semi-Deu masculí si ho preferiu) he gaudit força del comportament vil d’aquestes dones. L’ambient del barri es extremadament pijo i elitista, i tothom es Ric, així amb la primera lletra majúscula, això vol dir que son tan rics que tenen un vestidor tan gran que hi podria viure una família, i quan fan una festa per la seva filla de sis anys es gasten l’equivalent a tot el PIB d’un petit país centrafricà. Les mares que porten els nens a l’escola son falses, traïdores i els hi encanta aparentar, però especialment els hi encanta llançar-se punyals.

Mares perfectes amb els seus perfectes fills, em venen perfectes arcades.

La substància es l’assasinat que ens comenten només començar, i llavors ve tota la historia prèvia de com s’ha arribat a això, en aquest sentit recorda una mica a Por 13 razones, ja que l’espectador té ganes de saber qui a matat a qui i sobretot perquè ho ha fet, a mesura que van passant els capítols veiem com les antipaties creixen entre els personatges. A diferencia de a por 13 razones els personatges es comporten amb més o menys coherència, com a mínim ho fan d’acord amb la seva personalitat però sense ser absurd. El fet que desencadena el conflicte es una cosa tan innocent com una acusació (falsa?) d’un nen de 6 anys ha donat un cop a un altre, això seria un fet anecdòtic si les mares dels dos nens no fossin tan especials, la resta de les mares es posaran de part d’una o de l’altre segons com de bé els hi caigui cada mare.

A la sèrie apareix Nicole Kidman, però qui s’emporta més minuts de metratge es Reese Witherspoon famosa per ser una Rubia muy legal, dos vegades. Reese té dos filles una de 6 anys i una altra adolescent, es una d’aquelles dones que li agrada estar ficada en tot perquè sempre vol ajudar i demostrar com d’activa és. Per altra banda Kidman té un parell de bessons de 6 anys i està molt feliçment casada, com a mínim es el que sembla a primera vista, però ràpidament descobrim que no es així, bàsicament aquesta es la part la qual ha fet guanyar l’Emmy a la sèrie i a l’actriu perquè a la critica li encanten aquest tipus de drames de dones maltractades pel seu marit. La tercera protagonista es una mare soltera (Shailene Woodley) que acabar d’arribar a la ciutat, i en principi es la més normal i menys pija de totes (i més pobre), però descobrim que també amaga drames. També apareixen els marits i una parella més (Laura Dern amb el seu home) amb la filla com a víctima de la agressió i un director de teatre. La resta són secundaris els quals només en veurem declaracions vagues dels interrogatoris que fa la policia que només serviran per llançar merda contra les protagonistes. I també hi ha titelles, titelles perilloses perquè son una mala influencia.

Ho diré clar, el final m’ha decebut, durant els sis capítols et preparen amb el misteri sobre qui serà l’assassí, qui serà la víctima i perquè s’haurà comés el crim, durant els sis capítols se’ns plantegen varis candidats possibles, però el final no es que sigui inesperat, tot apuntava en una direcció i efectivament no falla. Parlant del final, després de resoldre’s els misteri que dona tensió a tota la sèrie hi ha com un epíleg de imatges alegres que em sobra totalment, necessari per omplir el temps de metratge per complir la hora de capítol? De fet aquest no es el únic moment innecessari, la sèrie en va plena d’imatges de la platja i el mar, que ja sabem que es molt bonic, però tenim pressa. Resumint m’han agradat les interpretacions creïbles però la història l’he trobat normal.

Big Little Lies té 7 capítols de 55 min de durada (aprox). Té un 7,8 al filmaffinity i un 8,6 al imdb.

Nota: 6/10

He vist la temporada 15 de Family Guy i continua com sempre, es a dir, trames absurdes però a canvi ofereix un munt de gags, molts no són massa bons, però hi ha uns quants que estan prou bé i de tan en tan n’hi ha algun de brillant, es a dir, més o menys com els Simpsons actuals però molt millor en general, a part que a Padre de Família són més cínics, incisius, políticament incorrectes i directament malparits. Family Guy segueix amb l’estil d’humor de sempre, i això m’agrada, ja son 15 temporades de relativament bona comèdia sense gaire decadència. Alguna cosa remarcable aquesta temporada? Moltes suposo, però el que més gràcia m’ha fet es que en el capítol dos coneixem al petit Tom Cruise, que li posa la veu l’autèntic Tom Cruise, un dels millors capítols de la temporada junt amb el capítol 10 on van a Corea i fan paròdia de tots els tòpics coreans.

El petit Tom Cruise de Family Guy sempre somrient

El petit Tom Cruise de Family Guy sempre somrient de manera psicòtica

Aprofito per dir que també he vist la temporada 25 dels Simpson, no es una temporada dolenta, però millor que no faci comentaris per respecte a la memòria gloriosa de la sèrie.

Ja que estem en comèdies, també he vist la desena de Big Bang. Com a anècdota en un capítol apareix el cunyat del Walter White de Breaking Bad (Dean Norris) fent de militar, també apareix el tio aquell que feia d’agent del FBI a Dexter (Keith Carradine) i també feia de pistoler crack amb depressió de a la primera temporada de Deadwood (Wild Bill Hickock). Una nota final, el capitol 18 es possiblement el millor de la temporada. Big bang porta el extrem de les comèdies de 20 minuts arribant a fer capítols que no arriben a 17 minuts, 16:57 en total.

Per acabar amb les comèdies també he vist la vuitena temporada de Modern Family. Res a comentar de nou, segueix amb la tònica de sempre. Com a curiositat en uns quants capítols apareix Nathan Fillion, ja sabeu, el capità Raynolds de Firefly, o potser el coneixeu més en el seu paper de Castle. En el capítol 10 apareix Kelsey Grammer més conegut com el Dr. Frasier Crane.

Archer es una comèdia d’animació amb capítols de 20 minuts de durada sobre un espia estil James Bond, amb la diferencia que intenta treballar lo menys possible i dedicar-se al vici i a les dones tan com pot, de fet, tampoc es tan diferent del James Bond clàssic. No us deixeu enganyar pel fet que sigui animació, aquí hi ha referències sexuals, violència i humor negre en quantitats industrials, es a dir, no es per nens ni ments escandalitzables. El espia Archer treballa per una organització privada secreta americana (que curiosament es diu ISIS) que funciona igual de matusserament que qualsevol pyme, aquí tothom s’escaqueja de treballar tan com pot, només s’esforcen per perseguir les xafarderies d’oficina i ni tan sols la cap de tot plegat es seriosa, ja que està embolicada amb el cap del KGB i aquesta li explica totes les operacions secretes. Amb tots aquests despropòsits i molts d’altres com coi aconsegueixen fer les missions? De miracle i amb molta sort, i en part gràcies a que l’altre agent, la Lana Kane es força competent. Encara que cada capítol es una missió independent la sèrie va acumulant una sèrie de temes recurrents que fan avançar la trama general, d’aquesta manera veiem com les relacions entre el personal de la organització es van fent i desfent, i també gaudim dels personatges secundaris que són realment especials. Realment l’humor de Archer no es per tothom, però seria una llàstima que fos per tu i no li donessis una oportunitat. Jo tinc pensat veure la segona temporada, vosaltres ni tan sols veureu la primera?

Armes, dones i alcohol, no per aquest ordre, de fet, sense cap mena d’ordre.

La primera temporada té 10 capítols i té una puntuació de 7,3 al filmaffinity i un 8,7 al imdb

Nota: 7/10

Després d’un nou i extremadament llarg opening arriba la segona temporada de Leftovers, pels desmemoriats aquí esta el CT2666 que parla sobre la primera temporada. A continuació ens trobem en l’edat de pedra, però no patiu a partir d’aquí la sèrie ja es més normal, dintre de la normalitat de Leftovers… La cosa es centra en un poble de Texas de més de 9.000 habitants on ningú ha desaparegut, i els vidents, sacerdots i altres estafadors varis es dediquen a atreure turistes al poble / parc d’atraccions i en aquest poble es on es trasllada la nostra família protagonista de la primera temporada.

Jarden es el poble de moda, qui s’apunta a anar-hi de vacances?

Aquesta temporada es més especial que la primera, per exemple, sembla que algú s’ha equivocat amb l’ordre dels dos primer capitolis de la sèrie. Un altre exemple es el final del capítol 7, segurament un dels moments més desconcertants que he vist mai en cap sèrie, encara estic decidint si això es bo o no, igual que en el capítol 8 no se si els guionistes son uns genis o s’havien pres substancies il·legals abans de pensar el capítol, de fet una cosa no exclou l’altra, possiblement el millor capítol de la temporada i de la sèrie. Lamentablement el capítol 9 cau fora de la trama interessant tal com ja van fer amb el penúltim capítol de la temporada anterior, malparits, però tot va relacionat per tal d’ajuntar totes les trames en el desè i últim capítol, aquest guionistes si que tenien un pla i no com els de Lost.

El somnambulisme del protagonista cada vegada va a pitjor, jo d’ell em prendria la medicació, en la primera temporada ja li va portar molts disgusts, però en la segona la cosa empitjora, no m’estranya que vagi tot el dia cansat, amb les excursions nocturnes que es fot! Bones noticies, aquesta temporada la secta rara té menys protagonisme i el que té esta vist des d’un altre punt de vista. Podríem dir que cada capítol està protagonitzat per un personatge, i segons el personatge que sigui el capítol es clarament pitjor o millor, malgrat que les histories entre els personatges estiguin molt entrellaçades, per exemple, per mi la pitjor història es la del capellà. La sèrie te un humor una mica peculiar, quan fa “bromes” en moments dramàtics i tensos, per exemple el grill (només ho entendreu si heu vist la sèrie). Per mi el millor personatge es l’interpretat per Carrie Coon malgrat pagui massa per les cases en runes, no us mentiré, es possible que vingui influenciat per la tercera temporada de Fargo on també es protagonista. Està clar que la ajudant del ajudant del cap de gabinet de l’ala oest (Janel Moloney) no guanyarà un premi a la millor interpretació en aquesta sèrie perquè no interpreta res, no perquè l’actriu ho faci malament, sinó perquè el personatge està paralitzat i ja porta així dos temporades, sembla que no existeixen els miracles a Miracle Town, o si?

The Leftovers no es una sèrie que m’entusiasmi i m’enganxi com li passa a molts dels seus fans, però el que es indiscutible es que és la sèrie amb la banda sonora més encertada que he vist fins al moment, per alguns aquest punt els hi pot semblar irrellevant, jo mateix hagués opinat el mateix abans de veure aquesta sèrie, per exemple Peaky Blinders té una musica que destaca molt perquè es rock en una sèrie de principis del segle XIX, però amb Leftovers no es que la musica destaqui i prou, la musica encaixa dins de la trama, no té solament bona musica sinó que té la musica correcte en els moments correctes i això marca la diferència. Recordo que la sèrie no va de buscar la causa de perquè el 2% de la població va desaparèixer, sinó que va sobre la gent, aquest fet extraordinari es només el catalitzador per despertar les tensions i el drama acumulat de la gent, hi ha els que basen la seva vida en el moment de la desaparició com tots els sonats de la secta i altres que només volen passar paginar però resulta impossible. Com en la vida real tothom busca la felicitat, però tal com la vida real es impossible arribar-hi, la vida està plena de circumstàncies que ho impedeixen, i a més a més cal afegir tot allò que no té sentit i no podem controlar, de res serveix enterrar les misèries perquè tard o d’hora acabaran sortint a la llum. Resumint, la segona temporada perd la irregularitat de la primera temporada per oferir una sèrie més estable, per tan si ja has aguantat la primera temporada es un error molt gran no seguir amb la segona.


Leftovers té un 7,4 al filmaffinity i un 8,2 al imdb.

Nota 2ona: 7/10

Banshee es una sèrie de quatre temporades que va sobre home que surt de la presó i suplanta el xerif d’un poble on hi viu la seva còmplice que ara està casada amb un altre home i ha muntat una família amb un nen (uns 10 anys) i una nena (16 anys), del nen només en sabem una cosa i es que te asma, la raó es donar drama a la sèrie, la nena per contra te més protagonisme i dona més pel sac. El protagonista es un expert en baralles de carrer, això vol dir que la sèrie es violenta, només en el capítol pilot ja tenim tres morts i un grapat de ferits, de fet el protagonista es passa tota la temporada solucionant els problemes a cops de puny, en cap ocasió se’l veu dialogant, raonant, fent servir la llei, sempre a cops de puny. El passat de la La historia del protagonista es força típica, un lladre treballa per un tio xungo i la seva parella es el seu còmplice, decideixen no repartir el boti amb el seu jefe i el jefe s’emprenya i els vol matar.

A la sèrie surten aquestes quatre noies, ho dic per si algú necessita arguments de pes per veure-la

No se que passa en aquest poble, tothom es baralla amb la policia i fins hi tot els hi disparen i ningú acaba detingut, en part perquè alguns acaben morts, es a dir no hi ha terme mig o lliure o al dipòsit de cadàvers. La mitjana per capítol es que el protagonista rep un parell de pallisses per capítol, ell sempre reparteix més del que rep, però tot i així no el veiem passar en cap moment per l’hospital (bé, un cop en tota la temporada), una persona normal ja estaria morta després de los primeres pallisses, però el protagonista sembla que li troba gust a barallar-se amb tothom. Una altra constant obligatòria de la sèrie es el sexe, la mitjana serien dos polvos per capítol, la majoria dels quals protagonitzats pel nostre xèrif. Apunt sobre actors coneguts: El tio del FBI es Derek Cecil el nostre Seth Grayson de House of cards.

Tal i com manen els tòpics la filla adolescents s’ha d’embolicar amb gent xunga relacionada amb drogues, i la gent que trafica amb drogues sempre es violenta. De fet no se sap com però la filla sempre està al mig de tots els merders que passen en el poble, es un imant de problemes amb potes, amb potes no gaire llargues, ja que si la seva mare es alta (li treu un cap a la filla), i el pare es alt (li treu mig cap a la mare), per què coi la filla ha sortit tan baixeta? Té 16 anys, pot ser que creixi una mica més però no massa més, que no menja verdures? Continuem amb més tòpics, en aquesta sèrie es molt fàcil reconèixer els dolents, si veus que un personatge parla amb accent es que es dolent segur, ja sigui accent holandès, sud-americà, d’europa de l’est, qualsevol accent serveix, això indica inequívocament que es dolent, ja que segons sembla tots els dolents venen de fora del país, en aquest sentit sembla que aquesta sèrie l’hagi fet Donald Trump. La ex parella del prota no es massa espavilada, pensa “trairé el meu ex que es amic meu per tal d’entregar-lo al seu pitjor enemic, ja que així segur que el tio dolent em deixa en pau”, es clar que si, els dolents d’aquest tipus de series es caracteritzen per complir sempre totes les promeses que fan als bons, mai els enganyen, mai! Però el prota la perdona perquè simplement li fa un polvo, perquè tots els homes som així de primaris. Quan vols que un tio t’oblidi i et deixi fer la teva vida, tirar-te’l no sembla la opció mes lògica, o m’equivoco?

El poble de Banshee es petit, mostra d’això es que només hi ha 4 agents de policia en total (cadascun representa un tòpic, el vell, la noia maca, el negre fort i per sobre de tot el jefe crak), però el poble té de tot, té un escorxador, té traficants de drogues, té prostitutes, té crim organitzat, té una comunitat Amish, té indis (natius americans) amb el seu corresponent casino, té una comunitat de neonazis, una banda de motoristes itinerant, només li falta una central nuclear i un badulaque, potser apareixen en la segona temporada conjuntament amb el Krusty Burguer, no perdo l’esperança…

El curiós d’aquesta sèrie es que està produïda i en part escrita per Alan Ball, el geni que ens va portar A Dos Metros Bajo Tierra (no literalment, sinó la sèrie), aquesta i Banshee tenen entre poc i res a veure, per què senyor Ball? Per què no podia seguir fent el què millor sap fer? Voleu més referències de Alan Ball? American Beauty, llavors per què Banshe no diré que es dolenta però es tan normal i plena de tòpics? Els malvats són malvats simplement perquè son malvats, i per guanyar calers es clar, i els bons malgrat tinguin secrets sempre fan el bé i mai no aprofiten quan tenen avantatge sobre els malvats, sempre ha de ser una baralla justa o en tot cas injusta a favor del dolent. Rescats al ultim segon, cops i tortures que matarien a qualsevol però no al nostre protagonista, “quin es el pla? Matar-los a tots”. Ho veieu? Tot tòpics. Ei, que la sèrie es distreta, però no té massa més, per tan de moment no veuré la següent temporada.

La primera temporada de Banshee consta de 10 capítols de 45 minuts cada un. En total la sèrie té quatre temporades i 38 capítols. Té un 8,4 al imdb i un 7,1 al filmaffinity.

Nota: 6/10

Silicon Valley es una comèdia protagonitzada per informàtics d’una empresa de … no ho endevinareu mai… Silicon Valley! Els protagonistes son uns genis capaços de crear aplicacions tan útils com l’Alerta-mugrons, que fa una cosa tan útil com detectar les noies amb els mugrons erectes més properes, el futur ja està aquí! Els cincs amics i companys de pis que munten la startup són curiosos, per exemple un dels companys es satànic, si, tal com sona, adorador de Satan, no es entranyable? Bé, potser entranyable no es la paraula. Un altre es un pakistanès, sempre hi ha un pakistanès, llavors està el geni i principal creador de la idea, que es un compressor d’arxius que es la hòstia, llavors tenim el assessor que va totalment perdut, llavors hi ha el manager que es un inútil però allà està.

D’esquerra a dreta: El pakistanès insegur, el que no en té ni idea però es prepotent, el geni, el que va de bon rotllo que va perdut, i el satànic que va a la seva

Silicon Valley es mofa de moltes coses, la principal els directius de companyies que tenen aplicacions que ni ells mateixos saben trobar-li una utilitat però que les venen com si fossin el nou Facebook, amb l’esperança que Google els compri. Les bromes més bèsties se les emporten els grans directius, que tots són una paròdia de Steve Jobs en un o altre sentit, cada un més estrany i maniàtic que l’altre, però els joves programadors innocents també s’emporten unes quantes punyalades per l’esquena. L’ambient en general alterna un ambient de treball distès i amb festes per una banda però amb molta pressió i terminis límit per l’altra també dona molt joc. La pregunta que us estareu fent serà “Però jo que sóc una persona normal, es a dir, un no-informàtic, m’agradarà aquesta sèrie?” Jo diria que si, perquè si que hi ha alguna broma tècnica, però la majoria estan al abast de la comprensió dels mortals, moltes de les quals no cal ni haver tocat mai un ordinador per entendre-les ja que es suficient en haver viscut en el segle XXI en contacte amb la societat.

Personalment podria dir que la sèrie m’agrada però no m’entusiasma, no descarto veure la segona temporada, però ara mateix tinc altres comèdies a la vista que em criden més l’atenció que la segona temporada de Silicon Valley, si cap d’aquestes no em convenç no descarto tornar-hi. He trigat molt a dir-ho però la sèrie es de la HBO, o sigui que un mínim de qualitat està assegurada. Hi ha gent que la compara amb Big Bang Theory, jo no ho faria, lo únic que Big Bang busca es fer riure en cada escena com ho demostren els seus insofribles riures enllaunats, mentre que Silicon Valley explica una història que avança linealment al llarg dels capítols, hi ha moments per fer gags divertits i hi ha moments per fer avançar la història, moltes vegades no són moments excloents.

– Us heu fixat que els programadors sempre van en grups de cinc? Un asiàtic, un gordo amb cua, un indi de la Índia, un blanc escanyolit i alt i un altre amb una barba estranya.

La primera temporada de Silicon Valley té 8 capítols de 30 minuts (La sèrie no està acabada i l’any vinent sortirà la cinquena temporada) i té un 7,4 al filmaffinity i un 8,6 al imdb.

Nota: 6/10