Archive for the ‘Webs/Blocs’ Category

El passat dia 5 el Xexu va fer un post interessant (esperem que aquesta frase no li pugi més els fums) en el qual demanava nous blogs als quals seguir. Segons els seus requeriments implicits demana bàsicament blogs en català i que no siguin de temes específics que no tenen cap interès com ara la cuina, la poesia, la fotografia, els blocs sobre infants o les puntes al coixí per citar només alguns exemples. Els blogs que fan ressenyes de llibres són un cas especial, aquests poden tenir interès però n’hi ha tants que em fa mandra recollir-los, a més, aquest són relativament fàcils de trobar, estan molt entrellaçats entre ells, una secta vaja, tres quarts del mateix passa amb els blogs de cine. Ah si, els blogs que son exclusivament de política també em cansen molt i també els he deixat de banda.

En resum, que podria haver deixat un comentari al blog d’en Xexu amb una llista d’uns quants blocs que desconeix, perquè jo se els blogs que ell segueix i els que no, de fet no només d’ell, conec tots els blogs que seguiu els comentaristes de Pons’s Blog perquè teniu spyware meu en el vostres ordinadors, però no patiu, no es perjudicial, no es com el de Facebook que aquell si que… En fi, parlant en termes generals, si qualsevol lector d’aquest blog comenta un blog en Xexu també ho fa, per tan la llista de blogs que li falten a ell també us faltaran a vosaltres. Així doncs Pons’s Blog una vegada més farà una obra social, de res. De fet ja vaig fer una cosa semblant fa un temps, recordeu que durant el 2016 vaig crear una secció que sortia alguns dimarts i parlava sobre els blogs que m’agradaven? (Veure CT2753) Els que passeu per aquí en coneixeu la majoria d’ells però n’hi havia uns pocs que no, lamentablement d’aquests pocs la majoria ja no escriuen, en queda un poc actiu, el Traduquímica et al, però encara en queda un en actiu del tot: La dansa de les neurones, salutacions Gaby!

  • Us puc oferir d’altres blogs que no vaig comentar en el seu dia com ara seriegem que si us agraden les sèries potser us descobreixen alguna cosa interessant.
  • Un altre blog semblant sobre sèries es Cementiri de Pneumàtics.
  • Si sou bibliòfils potser us agrada Llengua de Gat el blog de la Raquel que parla de llibres sense fer pròpiament ressenyes de llibres.
  • Tenim el blog d’en Xavier Vallés a Vista d’Ocell, que majoritàriament parla dels seus viatges exòtics, però de tan en tan en cau algun d’interès general.
  • L’Adriana ens parla de les experiències personals de la seva vida a Escorniflaire.
  • El mateix fa Joana Torres en el seu blog homònim.
  • El vel d’Harmonia es blog de Teresa Costa, una escriptora i traductora.
  • Estranger ens ofereix un post setmanal (més o menys) donant la seva opinió sobre qualsevol tema en el seu blog Onsevol.
  • Pica la pica es el blog de l’Eladi que ens explica la tot el què li agrada, la música, la seva feina, els seus fills i família i sobretot qualsevol cosa que estigui relacionada amb Catalunya, perquè els catalans fan coses i ell es català i molt català.
  • Shaudin Melgar-Foraster té un nom estrany però es catalana, es una escriptora que treballa en la universitat de Toronto i ens explica tan els problemes de la seva vida com coses relacionades amb els seus llibres.
  • Jere Soler ens dona la seva opinió del què passa al mon a Nuesa literària.
  • Persones grans amb opinió ofereix tal qual el que promet, un grup de gent que té una edat (per si no queda clar la edat es avançada…) i cadascú parla del tema que vol.
  • Maria Escalas té una vida molt completa que ens explica a través del seu blog Idò. Música, família, escriptura i molt més.
  • En teoria Enric Senabre opina de tot a Observatori de la ciutadania, però no se com sempre acaba parlant de política, seran els temps que corren.
  • Sergi Pich ens parla de viatges, muntanyes, política catalana i alguna cosa més que ara no recordo a Finestra Oberta.
  • Jordi Dausà ens explica anècdotes de la seva vida (no tinc clar que totes siguin certes o com a mínim tal qual ens explica…), i sempre ens dona la seva opinió personal sobre temes controvertits. Tot això en el Tardes de birres.
  • Des de Lleida es un blog molt curiós que principalment pública dos tipus de post força dispars: Matemàtiques i Música.
  • Malgrat de la Boira. David Vila té un blog sobre la llengua, que està bé, però també sobre Sabadell, que està millor, s’ha de fer publicitat de la ciutat, caram^^
  • Karicies no es el típic blog, tracta d’un projecte d’una escola valenciana on es parla de sexualitat, no tan de la part biològica sinó més aviat de la part social.
  • Enric I. Canela i el seu blog homònim dedicat a temes científics, especialment la biologia i la química, s’ha de notar que precisament es bioquímic!
  • Gargotaire, trenco la norma de recomanar un blog de política, però de fet tampoc es un blog, son gargots xD

Alguns de la llista potser els coneixeu, però val més posar de més que de menys; també en podia afegir alguns més a la llista, però són blogs que no llegeixo tan sovint i fa de mal recomanar sense coneixement més profund, a més, tampoc us vull saturar de feina que si veieu una llista massa llarga llavors us fa mandra i no li doneu a cap enllaç. Si voleu més blogs en la pestanya Blocs (Sí! Aquest blog té pestanyes!) d’aquest blog en trobareu més, però segurament ja els coneixeu.

Anuncis

Recordeu els c@ts? Sí, ja sabeu, aquells premis que mai van saber reconèixer la meva genialitat, avui recupero el CT1282 en el qual em proposava com a candidat a diferents categories.

Encara no has proposat aquest bloc pels c@ts? No se a que coi estàs esperant! i tu et creus un veritable fan d’aquest bloc?! bah… A veure, repassem una mica les categories que ens trobem:

  • Blog literari: En aquesta categoria no caldria proposar el bloc, literatura pròpia i Pons son dos conceptes que no es porten bé. Ja sabeu, lo meu no  es més cercar coses per copiar i plagiar.
  • Blog opinió: En Pons no opina, així no fereix susceptibilitats…
  • Blog aficions: La meva afició es el blog, conta com afició? Doncs res.
  • Blog Original: La veritat, no acabo de veure clar de que va aquesta categoria, però si algú la entén i creu que el meu bloc hi encaixa no em queixaré.
  • Blog Divertit: Aquesta categoria va clarament per mi, suposo que hagués sigut massa descarat posar com a nom de la categoria “Blog Pons”. Per mi, aquest es l’equivalent a l’Oscar a la millor pel·lícula, aquest el premi que estic cercant.
  • Blog Participatiu: Les participacions que proposo sempre son sobre aspectes del propi bloc, suposo que soc massa endogàmic per anar més enllà…
  • Blog Visual: Tampoc encaixo per aquí. Tots es còmics que publico estan curosament triats i robats.
  • Blog revelació: Que sigueu dels desaprensius que fa menys d’un any que coneixeu aquest bloc es el vostre problema, Pons’s Blog se’n orgulleix de tenir més de 6 anys.
  • Blog Cultural: Suposo que no podria considerar els monogràfics sobre coses com el gel, paisatges, cotxes, bicicletes, avions, armes, diners, google, la mort, mapes, i un llanguíssim etc, es puguin contar com a un tipus d’art…
  • Blog Miscel·lania: Doncs sí, a Pons’s blog hi ha de tot. Si trobeu algun bloc amb més varietat que aquest m’ho dieu i es possible que aquell bloc pateixi un “accident”.
  • Blog Reflexiu: Si algú es realment fan de la categoria divagacions meves i m’hi vol posar per aquí, endavant, m’ho prendre com un Oscar secundari, com per exemple al millor vestuari.
  • Blog Catalns al món: Català sí, en el món… bé, Sabadell forma part del món, no? Es igual, ni cas en aquesta categoria.

Recapitulant: DivertitMiscel·lània i si voleu Blog Original.

PS: Que quedi clar que es tracta d’un post vintage, els c@ts no han tornat ni tornaran.

L’altre dia vaig fer el meu tweet 10.000, i dic “altre dia” perquè es una expressió de temps indeterminada que tan es pot referir a ahir com fa una dècada, perquè realment no se quan vaig publicar el meu tweet 10.000 ni quin va ser, tampoc crec que sigui gaire més rellevant que els altres 10.000 i pico tweets que ja porto des del abril del 2011, això seran uns 2.550 dies d’activitat més o menys ininterrompuda i surt una mitja d’uns 3,95 tweets al dia. I què coi twittejo? Doncs entreu i mireu-ho vosaltres mateixos, tampoc es tan complicat. Si us molen les estadístiques el twitter analytics en mostra unes quantes, son unes estadístiques bastant insignificants pel fet que els meus tweets no tenen massa repercussió però quina culpa en tinc jo que la gent no sàpiga valorar totes les coses interessants que comparteixo?

Per l’onzè aniversari del seu blog en Xexu ens demana que expliquem el nostre millor viatge, però resulta que jo que tinc rànquings per tot, de sèries, de llibres, de pel·lícules, no tinc rànquings de viatges, quin fallo, oi? Doncs escullo un viatge que vaig fer justament un parell de setmanes després de la creació del Bona nit i tapa’t tot i que en aquell moment no sabia que existia aquell blog, parlo de Sicília 2007.

Temple grec de Selinunte

Sicília va ser un viatge especial perquè… perquè… realment no va ser especial, però algun viatge haig d’explicar, no? El menjar era molt bo perquè al voltant del Mediterrani sempre es menja bé. Sicília té història grega i sobretot romana, temples i amfiteatres excel·lent conservats, i té edificis renaixentistes fantàstics, però també té natura, per exemple té el volcà Etna, per cert, encara actiu. També té màfia, dins i fora del poble de Corleone. I què més? He dit lo de menjar? Es que vull que quedi clar que el menjar es realment bo. Quants paraules té aquest paràgraf? 102, perfecte.

Si voleu més detalls del viatge teniu el CT209-A, CT209-B i CT209-C. Les fotos han desaparegut dels enllaços misteriosament…

 

Aquest post també ha estat publicat al Roda el mon i torna al bloc.

Un dia de desembre estava tan tranquil quan de cop vaig rebre un inesperat mail, un altre príncep nigerià que necessita treure la seva fortuna del país vaig pensar, però aquesta vegada no la vaig encertar, era molt pitjor, era un mail de la Carme Rosanas. Segur que a molts de vosaltres us sonarà aquesta sensació d’angoixa que vaig tenir alhora de llegir el remitent perquè els mails de la Carme sempre impliquen feina, no t’enviarà un mail per desitjar-te bones festes i prou, no, no, ella sempre demanarà algun favor o altre, si bé es cert que no són grans favors, es a dir, dubto que arribi el dia que em demani les claus del Ferrari o un tros de medul·la òssia, però són petites feinetes com ara col·laborar en els seus projectes blocaires que s’inventa i que et demana sense cap remordiment. Ara em direu que no estic obligat a res, que ningú no m’està apuntant amb una Desert Eagle .50 AE, i teniu raó, però si que tinc una responsabilitat moral perquè jo sóc en Pons (abans d’arribar aquí ho sabíeu, no?), que en Pons col·labori (visca la gent que parla d’ella mateixa en tercera persona!) en un projecte blocaire es la meitat de la feina, sense en Pons la gent passaria de totes aquestes històries, llavors està sobre les meves espatlles (virtuals) el fracàs o l’èxit d’aquest tipus de projectes.

En aquest projecte en concret la Carme em demana, o ens demana, però la veritat em preocupa més el què em demana a mi que el què us demani a vosaltres, que col·laborem en el Roda al mon i torna bloc, blog que esteu llegint ara mateix sense donar-vos ni compte a no ser que estigueu llegint això a Pons’s Blog perquè també s’ha publicat allà (moment de publicitat fet, ara ja podeu parar de llegir si voleu). Resulta que ja fa tres anys de la trobada virtual, no sembla que hagi passat tan de temps, oi? Jo tinc excusa perquè fa temps vaig fer un pacte amb el diable per tenir la immortalitat, però vosaltres mortals hauríeu de ser més conscients del vostre limitat temps en aquesta miserable existència. Doncs sembla que es va acordar que la trobada virtual es repetiria en el 2018, perquè la gent pensava que li faria il·lusió escriure alguna cosa, doncs resulta que no, que realment fa un gran pal escriure un post per aquest blog, i tota la il·lusió que hi havia en el 2015 ha marxat clavegueres avall, fins hi tot la pròpia Carme diu que es un conyàs, paraules textuals, per suposat, ja sabeu com parla ella… En el seu mail recorda que els tres anys de diferència va ser la opció guanyadora en la votació com traient-se de sobre el mort, com donant a entendre que ella va votar una data més llunyana com ara el 2020, el 2025 o possiblement el 3000. Ara es quan arriba la meva part preferida del mail quan diu “En realitat a totes les persones que vareu dir que participaríeu, encara que algunes no ho vareu arribar a fer”, per si no enteneu la frase ja us la tradueixo jo “Tu! Miserable persona sense paraula alguna que promets coses que llavors no compleixes! Et repto a que compleixis el que vas dir ara fa més de tres anys a veure si tens ous!” a més a més afegeix “Ratllem la setantena d’autors” (que es mereix un paràgraf a part) ve a dir “Ja veureu com de tanta gent que som la gran majoria no farà ni punyeter cas i acabarem escrivint els quatre desgraciats de sempre…” Sempre he dit que el derrotisme es una qualitat inherent a tot bon català. Al final de la petició es on la Carme es deixar anar i es nota que se li en fot tot, ja que en comptes de concretar la idea amb un sol objectiu per tal que anem tots a una i la cosa quedi harmoniosa, ens insta a fer el que ens roti perquè prou que ha fet ella escrivint el mail com per anar perseguint a la gent com fa tres anys perquè facin cas de les poques normes que hi havia.

Futurama patrocina la trobada virtual de l’any 3000


Si us ha agradat aquest post doneu-li les gràcies a la Carme que mitjançant el seu mail m’ha inspirat a escriure això durant una nit d’insomni (les 7 PM es nit ja, no?), per contra si no us ha agradat llegir això les culpes també són de la Carme, i el post de la hipotètica trobava virtual del 2021 també serà culpa seva, si es que queda algun blogger en el 2021… Fes like si trobes que els finals apocalíptics són lo millor.

PS: Ara es quan arriba algú i m’esborra el post planificat i tot se’n va a norris, es lo típic que passa en aquest blog, 70 autors i la majoria uns pocatraces, per suposat la culpa es de blogger que permet als inútils trastejar amb els blogs, com a mínim wordpress té la complexitat justa per tal que s’apliqui un filtre d’inutilitat que evita que qualsevol negat faci servir wordpress.

PS2: Per anar tots a una deixeu els comentaris en “l’altre” blog que aquest ja té comentaris sempre mentre que l’altre només en té un cop cada tres anys pobret, però demà els torneu a deixar aquí, eh?!

– Batman em sembla que aquest any no hi haurà blog del Calendari d’Advent!
– No diguis bestieses tòtil! N’hi haurà perquè en Pons ja té preparat el post sobre el caganer! Zas!


Aquesta ha estat la meva reivindicativa participació a favor del calendari d’advent dels relats conjunts de novembre. Últimament cada any em dedico a fer publicitat del blog del Calendari d’advent el qual participo en aquestes festes per tal que hi ha gent suficient per fer posts per tot el desembre, i aquest cop he aprofitat els relats conjunts per fer un 2×1, sóc així d’estalviador.

– M’he inspirat en una tècnica escocesa per vèncer en aquesta guerra. Si William Wallace va ensenyar el cul als seus enemics nosaltres els hi ensenyarem els pits!
– Sap senyor Delacroix que després d’això els escocesos van ser massacrats pels anglesos?
– Raó de més per ensenyar el pits i no el cul!
– Sap que realment això només va passar en la pel·lícula d’en Mel Gibson?
– Sap que realment això només es una pintura?
– Touché


Aquesta ha esta la meva llibertadora participació als relats conjunts d’octubre. Em preocupa poc que ja estiguem a novembre.