Archive for the ‘Webs/Blocs’ Category

Avui recupero el CT1623 on es veu la meva relació d’amor-odi amb els premis c@ts.

– Organitzador Premis Cats: T’haig de comunicar una mala notícia
– Jo: Quina?
– OPC: El teu bloc no ha estat nominat.
– Jo: Què?
– OPC: El nombre de nominats estava limitat a un màxim de 6 per categoria
– Jo: A les normes no deia res d’això.
– OPC: Cada any ho hem fet així…
– Jo: Però teníem un tracte!
– OPC: Al final he decidit ser ètic…
– Jo: Ètic?! Si cada any hi ha els mateixos nominats i cada any guanyen els mateixos!!
– OPC: Tampoc n’hi ha per tant.
– Jo: Tots plegats sou una secta que només feu que votar-vos entre vosaltres!!
– OPC: El que és important és participar…
– Jo: Participar? Per què creus que he estat publicant posts durant més de 5 anys i mig?
– OPC: …
– Jo: Creus que realment m’agrada escriure posts pràcticament 5 dies a la setmana?
– OPC: …
– Jo: Creus que m’ho he passat bé escrivint més de 1200 posts?
– OPC: …
– Jo: Creus que hi trobo plaer en aguantar els comentaris de la gent?
– OPC: …
– Jo: Tot plegat per què? Ni tan sols per estar nominat al pitjor premi de la blogosfera?
– OPC: Faltava gent que proposes el teu bloc.
– Jo: Doncs si es tracta de tenir moltes proposicions per acabar nominat, sàpigues que l’any vinent serà diferent
– OPC: Exacte, l’any que ve tindràs una altra oportunitat.
– Jo: L’any que ve utilitzaré tots els meus recursos per tenir moltes propostes.
– OPC: Ben fet.
– Jo: L’any que ve convocaré les forces de les tenebres!
– OPC: Senyor Pons…
– Jo: L’any que ve, despertaré l’exèrcit de l’Inframon perquè intercedeixi en el meu favor!
– OPC: Senyor Pons…
– Jo: L’any que ve reuniré les hordes d’Orcs i Uruk-hais!
– OPC: Senyor Pons…
– Jo: L’any que ve els Senyors del Caos i els meus súcubs exerciran el seu poder!
– OPC: Pons…
– Jo: Què?! Què?! Com goses interromprem?
– OPC: Que només pot recomanar blocs qui tingui un bloc.
– Jo: Saps què? A la merda! Qui collons vol un premi Cat? Esteu frescos, ara penso muntar el meu propi parc d’atraccions premi, amb casino i meuques. És més, passo del premi.

I així és com honorablement i esportivament he decidit renunciar als premis Cat.

Avui recupero el CT1577, que parlava de blogs en crisis, res a veure amb la crisi dels blogs.

Feliç dia del blocaire en crisis!

No sé qui es va inventar això del dia del blocaire en crisi, el cas és que ho he anat veient en molts blocs que avui es celebra aquesta efemèride, i, per tant, aquest bloc no podria fer menys que fer-se ressò d’aquesta data assenyalada per qualsevol blocaire que es mereixi.

En el cas d’aquest bloc, estranyament trobareu que entri en crisis, potser hi ha posts més fluixos, potser hi ha posts menys el·laborats, però sempre trobareu alguna coseta que d’altra. I si ve una crisi, no serà de cop i volta. Contant que aquest bloc té normalment una provisió de posts que omplen tranquil·lament els dos mesos (actualment de més de tres) següents, la crisi inspirativa m’hauria de durar més de dos mesos i de moment, contant el motivat que estic i les ganes que hi poso encara hi ha blog per temps.

Exemples de blocs en crisis (de l’any passat…)

etc.

Cala de Sa Tuna. 15 d’agost, 11:15h
– El Josep no havia de venir? No és habitual que faci tard.
– Sí, és estrany, jo li vaig dir clarament, a les 11:00h a Sa Tuna.

Platja de Palamós. 15 d’agost, 11:15h
On coi són aquella colla? Sempre tan impuntuals tots, a més, encara no entenc per què es va decidir aquesta indumentària per un dia de platja. El gipó negre fa molta calor, i més amb la camisa blanca plena d’encaixos i punyetes. Els pantalons greguescos tampoc semblen gaire adients per un dia de platja, i menys encara si portes mitges cobrint tota la cama. Posar-se una beca li semblava excessiu en principi, però ha pensat que, ja que es feia, es feia bé. Però el que era totalment innecessari és la capa; no obstant això, ha de reconèixer que és la part que fa més goig. Bé, ja estic cansat d’esperar, els trucaré a veure:
– Ei! On sou? Veniu ja o què? M’estic fregint vestit de tuna!


Aquesta ha estat la meva participació per la celebració dels 15 anys del Col·lecció de moments de la Carme.

Per aquells que encara no ho sabeu en Xexu plega, aquí està el seu post de comiat. Anava a escriure un comentari parlant del tema, però a mesura que escrivia he vist que el comentari em quedava massa llarg, o sigui que per donar més visibilitat al tema he decidit publicar el meu comentari en forma de Cas Típic, passen tan poques coses a la catosfera que això s’ho mereix. Espero que quan Pons’s Blog tanqui el Bona nit també em dediqui un post, i sinó ho fa serà com aquells hipòcrites els quals tu vas al seu enterrament, però després no venen al teu. En fi, us deixo amb la meva indignada resposta.

No és el dia dels innocents, ni aprils fool ni res, llavors la cosa va de veritat? Plegues? Sabia que seria tard o d’hora, però no sabia que seria ja mateix, pensava que aquest any pel teu aniversari tornaries a dir el mateix de sempre, que els blogs van caient, però que aguantes una mica, que no ens pots treure del cap i posaries el recull de fotos de cartells amb els nostres noms i qui dia passa any empeny. Vaig començar a sospitar quan vaig veure que el Llibres i Punt! tenia una rentada de cara nova, amb domini propi inclòs i el Bona nit no, però em pensava que seria més aviat per qüestió de temps, que esperaries justament a l’aniversari del blog per presentar el nou domini i aspecte, qui sap, potser amb un renovat color negre, més negre encara.

Sempre he dit que jo no plegaria fins que tu pleguessis primer, per tant ja m’has tret un pes de sobre i puc plegar quan vulgui, ja sé que el Llibres no tanca, però tu i jo sabem no compta igual. Sense el Bona nit sento que el Pons’s Blog li falta un objectiu, què seria de Batman sense el Joker? Que seria del Piolin sense el Silvestre? Què seria de Thor sense Loki? El post anterior que parlaves de renovar-se, venia en part per això? I la gent vinga a animar-te i donar-te exemples de girs que havien donat en la seva vida, vaig ser dels pocs a dir-te que no, que els canvis no sempre eren positius, que si una cosa funciona no la toquis, però no, t’havies de fer el valent, havies d’engegar el blog a la merda, quin covard! Has pres la decisió fàcil, com aquell pres condemnat a cadena perpetua que decideix penjar-se a continuar vivint. La decisió egoista, on coi es reunirà ara la gent? On es pararà a la gent a discutir? Al blog de la Carme? Au va… Qui guiarà els nous bloggers si els vells abandonen? Et penses que jo no em voldria rendir? Que no em voldria retirar a una merescuda jubilació en una illa paradisíaca amb noies innocents i mig despullades? Et penses que jo no estic cansat de publicar beneiteries? Fins i tot m’he vist obligat a postejar sobre videojocs! Posts que tenen menys èxit que els de sèries! Són CTs que ni l’ahse es llegeix! Però segueixo publicant alguna cosa, perquè sé que el meu blog serveix de punt d’unió, un punt de nexe entre gent estranya, on si no es podrien unir freaks com el Peix o la Roselles? Jo accepto la meva responsabilitat social, i tu si no fossis egoista hauries de fer el mateix. Si no vols fer-ho per tu, pensa més enllà, pensa en la teva comunitat, pensa en el català, som creadors de continguts (anava a posar “de qualitat” però llavors m’ho he repensat) en català, i el català no va tan sobrat a internet, un idioma maltractat, segur que si demanes una subvenció a la generalitat per la difusió de la llengua segur que te la donen, i més ara que els teus estan al govern.

A més a més, que coi ha passat amb els posts del Bona nit? A on anat a parar? 14 anys de posts desapareguts? Com si no haguessin existit? 1.631 posts llançats a les escombraries? Posts memorables com ara el creixement anual dels Ginkos, que encara no entenc per què li importaven a ningú; els posts de l’excursionista de pa sucat amb oli que a tothom li feia mandra llegir-se i ens limitaven a mirar les fotos. Ara de debò, on són les fotos del Blog? Ets el seu esclau i com a tal l’has de complaure penjat anualment una foto seva, em faig creus que no hagis penjat una foto seva en l’últim post. Amb tot això no vull dir que els teus posts fossin interessants, però és que allà estaven els meus preciosos comentaris, no eren teus, no eren un regal, eren només un préstec, que s’han fet? Hi ha censura aquí també? Ara que ets famós en el món polític t’avergonyeixes de què has escrit? Tens por que et comencin a trobar esquelets a l’armari? Jo soc un esquelet? Tens por que et relacionin amb l’ahse?

No soc el comentarista més antic del teu blog, però sí que soc el millor i més modest, i m’ha indignat molt que ni tan sols m’hagis consultat una decisió tan important, per tant no et permeto que ens abandonis, encara, no entenc com els teus altres comentaristes són tan comprensius al respecte. Abandones per la decadència dels blogs? Per la falta de comentaristes? Els teus posts no tenen el mateix feedback que tenien abans? A tots ens passa, no només a tu, jo fa anys que tinc molts menys comentaristes dels que em mereixo i no per això abandono. Trobes que ja no s’arriba a suficient públic amb un blog? Des de quan escrivim per la fama i la fortuna? Ja sé que no s’alimenta igual l’ego si no tenim tants comentaristes, però val més això que res. Abandones el blog per anar a on? No, perdona, no sé on trobar-te, et creus tan famós com perquè sigui fàcil trobar-te? Estàs a twitter amb un altre usuari a part del @llibresipunt? Tens un canal de Youtube on subscriurem i fer-te like? Tens un instagram amb fotos de postureig? T’haig de buscar a Tiktok fent reptes idiotes? És igual, ja li preguntaré al McAbeu que ell ho sap tot.

Avui us porto un recull de webs estranyes, però estranyes estranyes.

  1. Sempre jutja un llibre per la seva portada: Això es el què fan en aquesta web, jutjar els llibres per les seves portades.
  2. heeeeeeeey: Hooooo!
  3. Estrany o confús: Et porta a enllaços de productes de ebay que et deixen estranyat i/o confós.
  4. Bufetada d’anguila: Ofereix el què promet si passes el cursor per sobre la imatge.
  5. Destrossa les parets: Fes clic i trenca parets
  6. Jackson Pollock: Crea el teu propi quadre al estil Jackson Pollock. Fent clic canviant de color.
  7. Cavall infinit: Un cavall amb les potes infinites, o com a mínim més llargues que la meva paciència fent scroll
  8. Passwords passiu agressius: T’insulta quan poses un password massa senzill
  9. Gats votant: Agafa els gats i fer-los votar botar, i si vols també fas ploure gats.
  10. La zona zen: 3 jocs, re-seguir una espiral, encendre botons i fer rodones fractals
  11. Escriure com hacker: Ves prement tecles mentre per pantalla sembla que escriguis codi de hackers (perquè està en lletres verdes sobre fons negre)
  12. Apunta al punter: Mou el punter i espera una estona fins que trobi la foto correcte

Els blogs estan morts, tothom ho sap, per això el present passa pel youtubers. En principi no estic gaire interessat en els youtubers perquè s’enrotllen molt i expliquen poc, i costa més de llegir-los en diagonal com ho faries amb un post d’un blog, però tot i així he trobat alguns canals més o menys entretinguts pels meus interessos. No son els millors youtubers però són els que em distreuen. Entre claudators posaré el nombre de subscriptors que tenen i el promig de reproduccions per vídeo de mitjana.

Te lo resumo [4.000.000 / 2.000.000]: Resums de pel·lícules i sagues de manera divertida. 10 – 15 minuts. Si no heu vist el Rey León millor buscar una peli que si hageu vist.

Pero eso es otra Historia [500.000 / 400.000]: Explica diferents moments de la història amb certa gràcia i ritme amb capítols de 10 minuts. Si no us interessa Mesopotàmia hi ha altres èpoques.

Canal Random [750.000 / 300.000]: Fan crítiques de pel·lícules però el més destacat son els vídeos on busquen els erros de les pelis. Vídeos de 10 minuts. Si no has vist Braveheart millor busca una peli en el seu canal que hagis vist.

Kripparrian [1.000.000 / 200.000]: Es el youtuber més famós de Hearthstone, que es el joc que més hores he jugat. No té més. Solen ser vídeos de 20-30 min. No té sentit que mireu el vídeo si no jugueu al joc.

Pantomima Full [200.000 / 500.000]: Fan parodia sobre diversos tipus de persones en vídeos de 1 minut. Molta gent els comparteix per twitter, ja els coneixereu segurament.

Alguns diran que potser no feia falta, però aquest blog està ple de post que no fan falta, uns 3.000 aproximadament, però em venia de gust fer-ho igualment. Avui aviso que renuncio a participar de manera oficial als relats conjunts. Ah, però que hi participava? Doncs si! En concret he participat a 58 edicions dels relats conjunts, el primer dels quals va ser el de novembre del 2012, això suma gairebé 5 anys de relats conjunts, bé es cert que no sempre han estat consecutius i també es cert que ara feia temps que no participava en cap relat, en concret el últim va ser el novembre del 2017.

Això vol dir que ja no tornaré a participar en cap relat conjunt? De manera oficial no, però es possible que hi participi de manera extraoficial. Quina es la diferència entre participar de manera oficial i la manera extraoficial? Això donaria per un altre post. Com veieu un post totalment necessari de Pons’s Blog, i així qui dia passa cas típic que empeny. Ens veiem en el proper post on us explicaré que també he renunciat oficialment a escriure més posts programats en el cartes al futur, bé, es igual, ja ho dono per dit

Us sona l’error 404, no? Si coi, el típic page not found. Es una de les pàgines més desesperants que et pots trobar, per això avui us mostro una pàgines 404 originals ^^
404_min4043_min4045_min
4046_min4047_min40411_min40412_min40413_min
40423_min

Altres vegades el que no trobes no es un page not found, sinó un car not found xD
404

I altres vegades no trobes un edifici
obra_geek

Pàgina 404 amb lemmings: Salva el màxim nombre de lemmings possibles d’aquesta pàgina 404 interactiva.
404

Avui em sento bona persona. Bé, tot lo bona persona que hem puc sentir jo, es clar… El que vull dir es que en el post d’avui deixaré pàgines força útils, ja ho veureu ^^

10 trucs de youtube

  1. Veure vídeos d’alta qualitat
  2. Incrustar vídeos d’alta qualitat
  3. Tallar la reproducció i enllaçar a la part interessant
  4. Amaga el quadre de cerca
  5. Incrustar només una part del vídeo
  6. Reproduir automàticament un vídeo incrustat
  7. Reproduir en bucle un vídeo incrustat
  8. Desactivar Vídeos Relacionats
  9. Evitar el filtrat regional
  10. Descarregar un vídeo

Com eliminar documents bloquejats al imprimir
printer1

net stop spooler
del systemroot\system32\spool\printers\*.shd
del systemroot\system32\spool\printers\*.spl
net start spooler

Remindr: Es una pàgina que t’avisarà de qualsevol event que programis. Com? Aquesta es la gràcia, hi ha múltiples opcions: correu electrònic, per missatgeria electrònica per a les xarxes basada en el protocol XMPP / Jabber, per SMS i través de Twitter.
Remindr

Fent servir Google com un servei de descarrega de mp3. Només cal enganxar en el quadre de cerca:

-inurl:(htm|html|php) intitle:”index of” +”last modified” +”parent directory” +description +size +(wma|mp3) “BANDA/CANCIÓN”

JPEG Resizer: Com reduir la mida d’una imatge sense perdre qualitat
jpeg-resizer-3

My best: Pàgina per trobar i comparar les millors ofertes en les factures domèstiques (TV, mòbil, electricitat, aigua, assegurances)
mybestoption comparador

Falta d’idees a l’hora de fer el dinar? 6 webs de receptes
¿Qué cocino hoy?
Recetae
Recetas de hoy
Todo Recetas
Recetas.com
Ver y Cocinar

PS: El post es del 2014 (gran reserva) o sigui que es normal que s’hagi quedat una mica antiquat, però què havia de fer? Llençar-lo? Jo no llenço mai un CT!

Coneixeu la Cosa Húmeda? No patiu, es un enllaç SFW ja que es tracta d’un bloc, i la cosa humida es el cervell. Lamentablement el bloc ja fa temps que va tancar, però té texts força bons, us enllaços tres d’exemple i si em feu cas i els llegiu, es possible que seguiu investigant pel vostre compte. I si no em feu cas… bé, no voldria que això sembles una amenaça, però jo de vosaltres no temptaria a la sort…

Ja que estic posat amb els posts humorístics aliens al bloc, us enganxo un quart article que es d’un altre bloc però també val molt la pena:

Un esperaria que em dediqués a alabar i/o criticar la última temporada de Joc de Trons, oi? Doncs no, em limitaré a posar les frases dels reculls del Tipo de la Brocha (TDLB) que més m’han agradat. Per suposat hi ha espoilers per donar i per vendre i més! Per suposat us recomano que us els llegiu sencers perquè son genials, com a mostra us en deixo uns quants.

Al entrar en el patio de la fortaleza de los Stark, Jon baja de su caballo y corre a abrazar a Bran, que si no estuviera postrado en una silla de ruedas le sacaría dos cabezas. “Qué feo te has puesto hijo de p***”, le dice. Bran le da la bienvenida con el mismo entusiasmo que a la propaganda electoral.

“¿Y qué comen los dragones, a todo esto?”, pregunta Sansa.
“Lo que desean”, contesta Dany, que de vez en cuando sufre accesos de delirium targaryens. Y añade por lo bajini: “Pero sobre todo pelirrojas”.
“¿Qué habéis dicho?”.
“Que menudo avance las cámaras infrarrojas”.
Jon suspira y entierra la cabeza entre los brazos.

“Jo, creía que la Compañía Dorada tenía elefantes”, protesta la reina sin sospechar lo poco que tardaría internet en convertir su decepción en meme.
“Son unas bestias excelentes”, explica Strickland, “pero no están hechas para grandes travesías marinas”.
“O sea que hemos agotado el presupuesto para los efectos especiales, ¿verdad?”.
“Del todo”.

El Caballero de la Cebolla sugiere que deberían casarse.
“¿Y si los Siete Reinos, por una vez en su mierda de historia, fueran regidos por una mujer justa y un hombre honorable?”, se pregunta.
He dicho que se refería a Jon y Dany, pero en realidad no sé de quiénes está hablando. ¿Una mujer justa y un hombre honorable? No me suenan de nada.

[Jaime se encuentra con Bran] “Tengo que deciros una cosa. Es algo que me reconcome desde hace años. Sucedió cuando estuvimos de visita con el rey Robert, mucho antes de que empezara todo este berenjenal de los caminantes blancos. Vos estabais haciendo parkour por los tejados. Un juego imprudente, pero comprensible para un crío de tan corta edad. De pronto, os asomasteis a la ventana del piso en el que mi hermana Cersei y yo jugábamos a las canicas. A causa de vuestra torpeza, al subiros al alféizar resbalasteis, y aunque yo corrí y estiré el brazo para alcanzaros, no llegué a tiempo. ‘¡Agarraos a mí mano, por favor!’, grité. Pero fue inútil. Y ese es el peso con el que he cargado desde entonces”.
Bran permanece en silencio.
“Bueeeno, solo quería asegurarme de que recordáis lo mismo que yo. Ha sido una conversación muy constructiva. Luego nos vemos. Que vaya todo sobre ruedas”.

El fuego de los dragones podría matarlo (Al Rey de la Noche). Pero también es probable que no. Del mismo modo, se desconoce el efecto que podría causarle un yunque de acero valyrio arrojado sobre su cabeza.

Supongo que los guionistas querían asegurarse de que no olvidásemos quién es el villano ni lo que está en juego en la inminente batalla. ¿Quién sabe?, a lo mejor el lunes que viene vemos un millón de espectros corriendo hacia Invernalia y pensamos que pretenden pedir el aguinaldo.

Dany ordena a Tyrion que permanezca en la cripta con las mujeres y los niños. “Vos sois único”, le dice. “No podéis luchar tan bien como nuestros dobles, pero podéis pensar mejor que cualquiera. Estáis aquí porque servís de contrapunto a mi limitado talento interpretativo y por vuestra mente”.

Mientras la canción suena de fondo, vemos cómo viven distintos personajes los últimos momentos de calma con sus seres queridos: Sam se mete en la cama con Elí y su hijo, Theon y Sansa comparten unas gachas repugnantes, Arya escucha a Gendry roncar como un toro con sobrepeso, Gusano Gris y Missandei se besuquean, y Jorah… se sube a su caballo. Imagino que es su caballo favorito.

Como suele decir Melisandre, la noche es oscura y alberga errores. Errores del director de fotografía mezclados con problemas de compresión propios de la plataforma de HBO, que provocan que la imagen pierda claridad y muestre horribles escalados de grises

Me da penilla verlo sacrificarse (Beric), pero si pensamos que este es el papel que R’hllor le tenía reservado y la razón por la que lo ha resucitado tantas veces, no es un final tan grandioso como podíamos esperarnos. Quiero decir, el Señor de Luz podría haber conseguido el mismo resultado tirando un armario ropero en mitad del pasillo.

Jorah sucumbe a sus heridas.
-Siempre te recordaré como un amigo, Jorah.
-¿E-el mejor amigo?
-Amigo y punto, ¿vale?

Tyrion se acerca a hablar con Bran y le dice que su silla de ruedas es impresionante. El muchacho soseras, al que hay que mover de vez en cuando para que no coja mucho polvo, responde que su silla es “igual que la que un tal Daeron Targaryen hizo para su sobrino tullido hace ciento veinte años”. Si alguien sabe por qué esta conversación es relevante a estas alturas de la serie, puede compartir esa perla de sabiduría con nosotros en los comentarios o escribirme a correobasura@gmail.com.

Daenerys entra en la habitación de Jon, que está un poco piripi, y le dice que ella nunca pudo amar a Ser Jorah como él la amaba a ella y ella ama a Jon. Por alguna razón, a Jon le pone a cien hablar de un señor maduro al que le gustaban jovencitas, y la pareja se besa apasionadamente.

Sorprendentemente, la escabechina de la batalla contra los caminantes blancos no fue para tanto, y las tropas de Inmaculados y norteños solo se han visto rebajadas a la mitad. Las de los dothrakis podrían estar más afectadas, pero no me he molestado en contar cuántas fichas retira el cabecilla dothraki de la mesa cuando hacen el recuento (imagino que todas y que en la próxima reunión traerá un indio de Playmobil para representarse a sí mismo).

Estoy deseando que Daenerys reine para que traiga la paz y prosperidad a los Siete Reinos con su psicopatía, megalomanía y esquizofrenia paranoide.

Después de haber visto la locura roquera lisérgica que es Mandy y el perturbador remake de Suspiria en el mismo fin de semana, agradezco haber madrugado el lunes con un producto televisivo más convencional y de menor ambición técnica y estética; algo grandioso, que busca el espectáculo y la sorpresa inmediata, pero que no pretende dejar un poso artístico ni huella emocional. ALF era la serie que necesitaba. Y después vi Juego de Tronos.

Tyrion utiliza las prerrogativas de la Mano de la Reina para entrar en la tienda en la que tienen prisionero a su hermano Jaime y liberarlo. No preveo que esto tenga consecuencias para Tyrion en el corto plazo. Es más, apuesto a que cuando Daenerys se entere de que ha soltado a su prisionero, se lo toma estupendamente. A lo mejor incluso le da una medalla a la buena voluntad. No obstante, y por si acaso me equivoco, ¿cuántos fallos más dijo que podía cometer su Mano antes de convertirlo en una minisalchicha quemada?

Tyrion le recuerda a Jon que si oye el tañido de las campanas, eso significa que la ciudad se ha rendido.
“¿Y entonces empiezo a comerme las uvas?”, pregunta Jon.
Creo que Jon no es la persona a la que debería estar recordándole este detalle

No soy un experto en fuego de dragón, pero viendo sus efectos explosivos, me da la impresión de que en Desembarco del Rey barnizan las puertas con nitroglicerina y hacen la argamasa con Goma-2

“Estás sangrando”, dice Cercsei al ponerse toda la mano pringosa y comprobar que Jaime tiene más ombligos que de costumbre.
“No es más que un arañazo”, dice él, fan de los Monty Python.

Cersei se viene abajo y llora como una niña asustada.
“¡Buaaa! ¡No quiero morir! ¡No me dejes morir! ¡Buaaa!”.
El esfuerzo interpretativo de Lena Headey en la última escena de su personaje es de agradecer. No digo que la actriz no mereciera ganar un millón de dólares por episodio por quedarse mirando por la ventana y bebiendo vino, pero… Perdón, eso era exactamente lo que quería decir.

La interpretación de Dinklage desde el principio del episodio hasta este instante es para que lo cubran de Emmys. Con su 1,32 de estatura tampoco harán falta muchos.

Si os sorprendió la multiplicación de los panes y los peces en la Biblia, la multiplicación de los Inmaculados y de los dothrakis en este episodio os dejará alucinados. Ya sabíamos que los dothrakis reaparecían después de muertos gracias a las mecánicas propias de los videojuegos, pero los que rompen los esquemas en este mitín son los Inmaculados, que de repente son cien veces más de los que fueron nunca. Que estén castrados es lo de menos, porque deben de reproducirse por escisión, como los anélidos

Dany camina al frente. Justo entonces Drogon despliega las alas tras ella para alzar el vuelo, de tal forma que, durante un breve instante, parece que sea ella quien tenga alas de dragón. Es tan sutil como cuatro pianos de cola cayéndote en la cabeza, pero si una serie de fantasía no se puede permitir esta clase de momentos espectaculares, apaga y vámonos.

Jon visita a Tyrion en su celda improvisada.
“¿Has traído vino?”, pregunta el Gnomo, que tiene claras sus prioridades.
Jon no trae vino. El hombre es un desaborido y lo único que siempre lleva encima es una cara de mustio que no puede con ella.

Este es el registro con el que Kit Harrington manifiesta su conflicto interno cuando no sabe qué cara poner. Ya se lo decía su profesor de interpretación del Worcester Sixth Form College: “Kit, seré claro: eres guapete, pero tienes el rango interpretativo de una lechuga, así que cuando tengas que expresar emociones fuertes o un conflicto interno, coges una silla o un taburete y te sientas con la cabeza gacha”. Y en esto Kit lo clava. El culo, quiero decir. En el taburete.

Pese a todo, Jon besa a Dany con amor verdadero, sin que su mojigatería norteña se interponga en el camino de un buen morreo.
Y entonces, cuando sus labios se separan, le dice:
“Os advertí que no os fiarais de mí”.
Y la apuñala.
Naaah, es broma.
“Los Lannister os mandan recuerdos”, le dice.
Y la apuñala.
Naaah, es broma.

Coneixeu en Wardog? No? Es un administrador de sistemes que té un bloc on explica les seves experiències laborals amb clau d’humor. Tot el que explica es gairebé verídic :P

Us enllaço 3 entrades que son molt divertides, i si us han agradat contineu amb la resta del bloc:

En Xexu ha demanat que escrivim un relat breu sobre dos blocaires inactius i un altre que estigui actiu, per què? Doncs perquè li agrada demanar coses quan s’acosta l’aniversari del seu blog. Heus aquí la meva proposta.

Avui aclarirem la misteriosa desaparició de Alba Pifarré i Montse Lladó. En teoria es tracta de dos desaparicions aïllades i sense relació alguna però la realitat es ben diferent. Alba ens abandona al març del 2014 amb un innocent post sobre el cafè, o potser el cafè no es tant innocent? Hi ha qui assegura que l’Alba va desaparèixer de la catosfera perquè va tenir un fill, i això li va prendre protagonisme al blog, però tothom sap que això es fals, un fill amb prou feines et roba temps, es súper fàcil de compaginar la teva vida amb un fill, un fill no et canvia per res la vida, amb prou feines notes que el tens. ehem… Per altra banda, Montse desapareix uns mesos abans, concretament a l’octubre de 2013 amb un post “sense ànim d’ofendre”, però està clar que si que va ofendre a algú… Per cert, a la Montse no se li coneix cap fill nou nascut en el 2013, quina seria la seva excusa? Doncs la excusa es la mort, més concretament la seva. Hi ha gent que assegura haver-la vist comentar en altres blogs més enllà del fatídic octubre del 2013, però només són rumors. La veritat resta amagada de la llum fins avui. Sense més preàmbuls, Ahse es va carregar a les dues ex-bloggers simplement pel fet que van deixar de comentar a Pons’s Blog o sigui que ja sabeu què no heu de deixar de fer.

Vaig per endavant que actualment faig servir el Chrome, però el post d’avui va sobre el Firefox

Per exemple, si poseu els següents codis en la barra del Firefox us apareixeran una informació curiosa

  • about:mozilla
  • about:robots
  • about:config
  • about:cache
  • about:credits
  • about:license
  • about:buildconfig

Sabieu que el Firefox ha aconseguit el 100% d’usuaris en un continent. Sabeu quin….? La Antàrtida
firefox-antartida-1

Infografia del Firefox (2010…)
Firefox-Números

Una extensió que es diu Shaved Bieber et permet eliminar qualsevol cosa relacionada amb ell
justin-bieber-funny-quotes

La comparació es amb el chrome, però seria igual de vàlida amb el firefox
CR_444032_explorer

Ja es desembre i això es sinònim de Calendari d’Advent, una vegada més Pons’s Blog hi participarà per donar fama a l’event. No es mereixen.

Jersei nadalenc de Street Fighter

Per què conformar-se amb un horrible jersei nadalenc quan pots tenir tot un “traje“?

Llums de Nadal no aptes per malpensats

El Nadal vist segons els punts de vista de diferents directors de cinema. El meu preferit Martin Scorsese.

La segona part del vídeo anterior. En aquest em quedo amb Tarantino.

Decorar la casa està bé, però quedar d’acord amb tots els veïns per fer una decoració musical i lumínica sincronitzada es un altre nivell

Esteu tots esperant a xocolata final, oi? Doncs us deixaré una cosa millor, una correlació entre els premis Novels per cada 10 milions d’habitants i el consum de xocolata per capita, o sigui que ja sabeu què toca, em refereixo a posar-vos a investigar, per suposat.

Va vinga, us deixo un Kraken de xocolata