Archive for the ‘Webs/Blocs’ Category

Avui gran incoherències de la vida:

  • Per què “tot junt” s’escriu separat i “separat” s’escriu tot junt?
  • En cas d’emergència com es trenca el vidre del martell per trencar vidres?
  • Si res s’enganxa al tefló, com s’ho fan per enganxar-ho a la paella?
  • Per què li diem “beguda” a la beguda fins hi tot abans que ens la haguem beguda?
  • Per què els dos temes que més apareixen en revistes femenines són “Accepta’t a tu mateixa tal com ets” i “Com perdre X quilos en un mes”?
  • Qui gaudeix més, els infants de la infància o els adults del adulteri?
  • Per què “abreviatura” es una paraula tan llarga?
  • Per què si et teclat no funciona el missatge d’error diu “Prem qualsevol tecla per continuar”?
  • Per últim però més important: Per què en les capses de tabac Camel no hi ha un camell sinó un dromedari?


Com que la proposta del relat conjunt de juliol de la Carme no es un relat conjunt oficial la meva participació tampoc ha sigut un relat com a tal, es coherent, no?

Les ofertes de creuers de la companyia Ulisses són les que ofereixen els millors packs d’activitats amb més emocions i entreteniments, ara bé, si se’ls hi ha de posar una pega es que són famosos pel seu incompliment dels horaris establerts.

Aquesta ha estat la meva epopeica participació als relats conjunts de juny.

BCPP: Sergi

Em sembla que algun dia ja us havia parlat del bloc de Mi mesa coeja. I tant que si, els casos 998, 852, 614 i alguna altre que segur que em deixo.
Concretament avui recomanaré els posts del tipus “10 cosas que” i com exemple aquests tres:

10 coses que no has dir-li a un home quan t’ensenya la foto del seu fill

1. Ajá.
2. Demasiado joven para ti, ¿no crees?
3. ¡¡Madre de Dios!!
4. ¿Qué le das de comer, vacas enteras?
5. ¿Es…? O sea, quiero decir… ¿Es… normal?
6. Vaya, ese día te la follaste sin ganas, ¿eh?
7. ¿La foto es para mí o…?
8. Bueno, para el campo te vale.
9. No sé nada de niños, pero, ¿ese bulto qué implica?
10. Se parece a tu hermano.

10 raons per no obrir les fosses comunes

1. El olor.
2. Las obras reducirán los arcenes, con el consiguiente peligro para los peatones y los ciclistas.
3. Alteración del ambiente natural de los gusanos, con consecuencias impredecibles para esta especie.
4. Hay gente que igual no quiere que la saquen de las fosas, ¿se les ha consultado algo a ellos?
5. El terreno libre de cadáveres será inmediatamente recalificado para que hagan dinero los de siempre.
6. La cremación de todos esos cadáveres liberará muchísimo CO2, lo cual es malísimo para el medioambiente.
7. La ubicación de las fosas no está documentada, por lo que alguno puede tomarse la justicia por su mano y hacerse una avería cavando justo encima de los cables de la luz.
8. Algunas fosas pueden encontrarse debajo de carreteras, y lo que no puede ser es que tengamos que desviar el tráfico pudiendo desviar la Historia.
9. El riesgo de la pérdida de perspectiva: se empieza abriendo fosas comunes y se acaba diciendo que un bando era bueno y el otro malo.
10. No ha pasado el tiempo suficiente. Todo el mundo sabe que la justicia no debe aplicarse hasta pasadas, al menos, 10 generaciones. Por aquello de no reabrir viejas heridas.

Decàleg per a la igualtat entre homes i dones

1. Todos los varones tendrán la obligación de “estar raros” al menos una vez al mes sin necesidad de conocer las causas. Si una mujer insistiera en conocer el motivo de su estado, el varón deberá responder: “Ay, no sé, déjame”.
2. Todo varón deberá estar destemplado al menos una vez al día.
3. Todo varón estará obligado a negarse a tener sexo sin causa aparente de cuando en cuando.
4. Todo varón deberá admitir que otro varón es guapo cuando así lo considere, pero a cambio dirá: “eso sí, vaya pantalón más feo que lleva”.
5. Todo varón necesitará llorar de vez en cuando para desahogarse, sin que haya un motivo concreto para ello.
6. Toda mujer estará obligada a saber leer un mapa sin girarlo y todo varón deberá aprender a doblarlo.
7. Todos los varones deberán aceptar que una relación sexual no debe acabar necesariamente en orgasmo, y toda mujer deberá comprender que, si no te corres, no has acabado.
8. Toda mujer se sentirá sexualmente atraída por el 90 por ciento de los varones, salvo que esté borracha, en cuyo caso se tirará cualquier cosa y se arrepentirá por la mañana.
9. Todo varón se depilará las ingles cada 15 días para sentirse más seguro de sí mismo.
10. Todos los hombres y mujeres tendrán las mismas oportunidades en el ámbito laboral, lo que provocará que los hombres empiecen a ir a las entrevistas de trabajo con escotes y minifaldas.

Us he parlat mai de Mi Mesa Cojea? Es clar que si! Teniu el cas típic 998, el 852, el 795 i 614 i algun altre que segur que em deixo pel camí perquè ja porto molts posts…
Avui concretament us recomanaré la secció d’entrevistes:

– Hola, perdoni que la molesti però volia informar-la sobre una promoció de telefonia molt avantatjosa…
– No m’interessa gràcies
– No li interessa pagar menys en la seva factura de telèfon?
– No, gràcies, estic contenta amb la meva companyia actual.
– Però si ni tan sols ha escoltat la oferta que li vull oferir, ja veurà com…

No feia ni una setmana que Alexander Graham Bell havia registrat la patent del telèfon i ja havia aparegut la figura del pesat venedor telefònic i el pitjor de tot es que era publicitat presencial.

Aquest ha estat la meva telefònica participació als relats conjunts de maig.

BCPP: Xexu

Per celebrar els 10 anys del seu blog la Carme ha proposat que expliquem alguna anècdota de la nostra vida blocaire. Un pensaria que amb més de 11 anys aquest blog deu tenir moltes anècdotes per recordar, però o bé tinc mala memòria o bé sóc molt exigent en quan el concepte “d’anècdota digne d’explicar” o bé aquest blog es una bassa d’oli on no passa res, o potser si…

Avui us explicaré com em vaig convertir en l’únic blog de la catosfera amb guarda-espatlles de sèrie, pels despistats diré que parlo de l’ahse, pels encara més despistats refutaré per mil·lèsima vegada que jo i l’ahse siguem la mateixa persona, primera perquè no estic segur que l’ahse sigui una persona i segon perquè mai m’han diagnosticat cap trastorn de personalitat múltiple, lo de la personalitat megalòmana i la psicopatia són altres temes que ara no venen al cas…

Aquesta delicada fulla ha protegit el blog des de temps pretèrits

L’ahse no existia al inici de Pons’s Blog (bé, potser si que existia, però no feia acte de presència) va arribar a Pons’s Blog el últim dia de l’any 2008, quan tothom es pensava que ja no podia passar res extraordinari aquell any, anaven molt equivocats. El primer comentari va ser “El monzo, per què t’agrada?” El primer comentari i ja qüestionant el meu criteri! Lo curiós es que fins al maig no en vaig tornar a saber res, però a partir del 13 de maig del 2009 ja no va desaparèixer mai més. La primera increpació que va fer a un comentarista que havia criticat un aspecte del meu blog va ser el 29/06/2009 quan va dir “Jorjo, ets un no-acabat! Aquesta plantilla es perfecta!”. A partir d’aquest moment qualsevol que es fiqués amb el blog o amb mi acabaria despertant la ira d’ahse, que sona a maledicció bíblica però que realment es molt pitjor. I des d’aquell llunyà 2008 que el blog compta amb un guarda-espatlles sempre fidel amb més de 10.000 comentaris (10.119 en el moment d’escriure aquest post) que vetllen pel meu benestar i sobretot pel malestar dels comentaristes irrespectuosos. Llarga vida a l’ahse, llarga vida a Pons’s Blog i llarga vida al Pons!

PS: El noi li agrada noia, noi li agrada la setmana de les il·lusions òptiques (5/5) el trobareu dilluns 15 ja que la Carme volia celebrar l’aniversari del blog el dia de l’aniversari blog, que es demà, quines coses que té aquesta dona… per tan havia de publicar el post abans del dia 13, així doncs flotarà sobre la seva consciència aquest desordre provat a Pons’s Blog. Ara em sortirà amb excuses dient que ella va avisar el dia 28 d’abril i que tenia temps per planificar i bla bla bla però l’ahse segur que em dona la raó.

– Ostres! Deus ser l’electricista que menys treballes de tots, sempre et sento dir que te’n vas de pont!
– No es ben bé això, no vaig DE pont, vaig AL pont que sempre s’ha d’arreglar una llum o altre…


Aquesta ha estat la meva elèctrica participació als relats conjunts d’abril.