Silicon Valley es una comèdia protagonitzada per informàtics d’una empresa de … no ho endevinareu mai… Silicon Valley! Els protagonistes son uns genis capaços de crear aplicacions tan útils com l’Alerta-mugrons, que fa una cosa tan útil com detectar les noies amb els mugrons erectes més properes, el futur ja està aquí! Els cincs amics i companys de pis que munten la startup són curiosos, per exemple un dels companys es satànic, si, tal com sona, adorador de Satan, no es entranyable? Bé, potser entranyable no es la paraula. Un altre es un pakistanès, sempre hi ha un pakistanès, llavors està el geni i principal creador de la idea, que es un compressor d’arxius que es la hòstia, llavors tenim el assessor que va totalment perdut, llavors hi ha el manager que es un inútil però allà està.

D’esquerra a dreta: El pakistanès insegur, el que no en té ni idea però es prepotent, el geni, el que va de bon rotllo que va perdut, i el satànic que va a la seva

Silicon Valley es mofa de moltes coses, la principal els directius de companyies que tenen aplicacions que ni ells mateixos saben trobar-li una utilitat però que les venen com si fossin el nou Facebook, amb l’esperança que Google els compri. Les bromes més bèsties se les emporten els grans directius, que tots són una paròdia de Steve Jobs en un o altre sentit, cada un més estrany i maniàtic que l’altre, però els joves programadors innocents també s’emporten unes quantes punyalades per l’esquena. L’ambient en general alterna un ambient de treball distès i amb festes per una banda però amb molta pressió i terminis límit per l’altra també dona molt joc. La pregunta que us estareu fent serà “Però jo que sóc una persona normal, es a dir, un no-informàtic, m’agradarà aquesta sèrie?” Jo diria que si, perquè si que hi ha alguna broma tècnica, però la majoria estan al abast de la comprensió dels mortals, moltes de les quals no cal ni haver tocat mai un ordinador per entendre-les ja que es suficient en haver viscut en el segle XXI en contacte amb la societat.

Personalment podria dir que la sèrie m’agrada però no m’entusiasma, no descarto veure la segona temporada, però ara mateix tinc altres comèdies a la vista que em criden més l’atenció que la segona temporada de Silicon Valley, si cap d’aquestes no em convenç no descarto tornar-hi. He trigat molt a dir-ho però la sèrie es de la HBO, o sigui que un mínim de qualitat està assegurada. Hi ha gent que la compara amb Big Bang Theory, jo no ho faria, lo únic que Big Bang busca es fer riure en cada escena com ho demostren els seus insofribles riures enllaunats, mentre que Silicon Valley explica una història que avança linealment al llarg dels capítols, hi ha moments per fer gags divertits i hi ha moments per fer avançar la història, moltes vegades no són moments excloents.

– Us heu fixat que els programadors sempre van en grups de cinc? Un asiàtic, un gordo amb cua, un indi de la Índia, un blanc escanyolit i alt i un altre amb una barba estranya.

La primera temporada de Silicon Valley té 8 capítols de 30 minuts (La sèrie no està acabada i l’any vinent sortirà la cinquena temporada) i té un 7,4 al filmaffinity i un 8,6 al imdb.

Nota: 6/10

Anuncis

Donat que això de viure en temps interessants va per llarg he decidit que Pons’s Blog tornarà a normalitat dintre del possible, això vol dir que si l’estat espanyol no envia a l’exercit per tallar Internet a Catalunya hi haurà un cas típic cada dia de la setmana vinent, tot i això Pons’s Blog no oblida ni perdona els fets ocorreguts aquests dies anteriors, en especial el 1-O, per tan com a últim dia de protesta avui no hi ha recull dels divendres malgrat ser divendres. Però com que ser que els meus lectors necessiten la seva dosis de Casos Típics malgrat la situació de la nació Pons’s Blog ha de continuar oferint el seu servei de primera necessitat.

Si us hi fixeu bé em podeu veure allà al costat de…

Pons’s Blog s’adhereix a la aturada general convocada per avui 3 d’octubre. Els fets viscuts la jornada de l’1-O han significat un cop molt dur a la democràcia del nostre país. Les actuacions repressives de les forces de seguretat per impedir el normal desenvolupament d’un procés de votació, carregant contra els milers de persones que de manera pacífica i democràtica volien exercir el seu dret de participació, provocant més de 800 ferits, significa una de les accions més greu que s’han fet contra la democràcia en el nostre país. Per això i fins a nou avís Pons’s Blog atura la seva activitat normal. No faltaran les veus (segurament provinents del govern espanyol) que diran que Pons’s Blog s’atura per la seva crisis d’idees que porta arrossegat des de fa temps (encara que de moment no s’ha fet notar realment en la qualitat del blog), però us asseguro que l’únic motiu real es el que esmento al principi d’aquest post. També es ressentirà la meva activitat comentadora en d’altres blogs, però des de la tornada de vacances ja estava una mica ressentida aquesta activitat, tot i això no descarto comentar en algun que altre blog. Sobretot sigueu assenyats mentre el vostre guia espiritual Pons està absent, sigueu bons i ens veiem per les concentracions pacífiques.

Nintendo Company patrocina aquest post sobre el Tetris

Veig Tetris per tot arreu

Tetris Torus: Un tetris circular

Paper blocs:  Un tetris en 3D

99 Bricks: Tetris segons les lleis físiques

Batalla en el tetris

PD: Els casos típics 2664 i 2665 han desaparegut com mitjons en una rentadora.

Enllaços interessants

Enllaços divertits

En la tercera temporada de Narcos no hi ha Escobar però hi ha càrtel de Cali que funciona diferent a Escobar, si Escobar es rodejava del poble i volia mostrar-se, el càrtel de Cali es relacionava amb la èlit i el seu objectiu era passar tan desapercebut com fos possible tot i tenir una capitalització de empresa de Fortune 500. Un cop Escobar queda fora de circulació Cali passa a ser l’enemic numero u que havia aprofitat per créixer i estendre’s per tot arreu mentre tota la policia estava pendent de Escobar. Javier Peña es el narrador protagonista d’aquesta temporada (la veritat es que l’agent Murphy d’anteriors temporades no apareix ni es troba a faltar) i ens explica coses tan sorprenents com ara que en els seus millors dies el càrtel de Cali passava diàriament 3 tones de cocaïna al dia cap a EEUU, i si la cocaïna va cap als EEUU els diners tornen, i aquests s’han de blanquejar, i per això està Panamà, la Suïssa de centreamèrica.

El més divertit de ser poli es fer aquests croquis amb fletxes i fotos, després toca detenir a la gent però això ja fa més mandra

En aquesta temporada ens trobem actors coneguts com Javier Camara,  Edward James Olmos (Adama de Galactica) i Shea Whigham (el cap de policia de Broadwalk Empire). M’ha quedat una mica curt el paràgraf sobre els coneguts, oi?

Fins el capítol tres la DEA està lligada i no pot actuar, però a partir del quatre les coses es posen en marxa de veritat, en aquest punt la sèrie es on realment arranca a tota marxa, i en el capítol set la guerra! Entre qui? Ha… heu de mirar la sèrie, només us puc dir que hi ha motosseres pel mig, sona divertit, oi? Però el personatge que més m’ha agradat d’aquesta temporada no ha sigut cap agent de la DEA ni cap capitost del càrtel (per la vostra informació n’hi ha quatre), sinó el responsable de la seguretat de cártel, Jorge Salcedo un personatge que es mou en la corda fluixa i realment arribes a patir per ell, o sigui que recordeu el nom de Matias Varela i potser el sentireu quan reparteixin premis. Narcos ja no té el factor sorpresa de la primera temporada, ni el personatge carismàtic de Pablo Escobar, però ha guanyat amb una història més sòlida repartida entre diferents personatges, entre els quals veiem bons que no són massa bons (ejem CIA) i dolents que no son tan dolents, en aquesta temporada els canvis de bàndol i les aliances insospitades estan a l’ordre del dia, això no treu que les traïcions es paguin cares. Acabo amb una promo, després del càrtel de Medellin i de Cali, el proper objectiu del super agent Peña es Mèxic, però això serà en la quarta temporada.

Narcos es una sèrie de Netflix que té un 9,0 al imdb i un 8,1 al filmaffinity. Recordareu la Temporada 1 i la Temporada 2.

Nota 3era: 8/10

El Retorn del Cató – Matilde Asensi

Recordeu el Últim Cató? Doncs aquest es la segona part. La nostra protagonista i narradora es la Ottavia una italiana casada amb un Egipci que viuen a Toronto i son rotllo arqueòlegs. La trama comença quan els hi comuniquen que han trobat una carta que parla d’uns ossaris amb mitja dotzena de germans de Jesús, si aquell que en teoria havia nascut d’una verge, deu ni do lo prolífica que va ser la dona per ser verge, eh? L’objectiu serà trobat aquests ossaris.

La protagonista es una dona pija i molt finolis, no la recordava tan pàmfila en el llibre anterior, no demano que sigui una Indiana Jones, però una mica més aventurera no estaria malament, d’acord que es una rata de biblioteca, però que s’escandalitzi cada vegada que trobi una tela d’aranya es ridícul, també es ridícul el seu comportament adolescent respecte a les relacions sentimentals dels altres, i no comentaré més per no espatllar par de la trama, però ja us dic, ridícul. El llibre es entretingut però sense més, la veritat tinc bastant més bon record de la primera part. Aquest llibre es un estil al Dan Brown, però menys flipat en general, aquí no hi ha dolents tan dolents que volen destruir el mon, però també té moments força exagerats no patiu (com certa tomba amb un nombre ingent de trampes mortals que funcionen amb… sorra), però en la comparació surt perdent, els Dan Brown són tan exagerats que tenen un to auto-paròdic, a més estan escrits amb cliffhangers (em falta vocabulari català) constants, Robert Langdon em cau millor que Ottavia Salina, què hi farem, a part que aquí no hi ha masses girs imprevist, va avançant la investigació força lineal, ara cap aquí ara cap allà però sense masses sorpreses, no us dic totes les sorpreses que jo hi hauria posat perquè llavors si us llegiu el llibre ja sabreu que no apareix cap d’elles.

Nota: 6/10