- El xoc de civilitzacions interplanetàries del Dr. Hawking
- No, el nucli de la Terra NO s’ha aturat i NO passa res
- Així és com gasten els texans (18 segons)
- Separació de poders entre església i estat The West Wing (2:07 min)
- Rodatge de Mad Max: Fury road (2 min)
- No sap cuinar, però té altres habilitats (30 segons)
- Quantes persones no han visitat ni el museu ni el zoo?
- Tetris a nivell competitiu (12 min)
- Cada secció del mapa té el 10% de la població mundial
- T’agafa son després de dinar?
Cas típic 3681: noi li agrada no trobar civilitzacions extraterrestes
Posted: 2023-02-17 in Recull dels divendres9
Avui recupero el CT1009
Avui la cosa va de ciència, amb una mica de sort potser aprendreu alguna cosa… Podeu per exemple descobrir que…
La força de la pressió atmosfèrica
Xocs de superimants. Si jugueu amb aquestes coses, feu-ho sempre sota la supervisió d’un adult responsable.
L’inquietant Efecte Lenz
La importància de l’oxigen
Us recomano una lectura sobre un manual dels viatges en el temps. Per si mai, ja sabeu, viatgeu en el temps.
Ara que heu despertat el cervell amb uns quants fets curiosos aviam si encerteu alguna pregunta d’aquestes:
Pregunta 1: Un bate y una pelota cuestan 1,10 dólares en total. El bate cuesta un dólar más que la pelota. ¿Cuánto cuesta la pelota? ____ centavos.
Pregunta 2: Si 5 máquinas hacen 5 artículos en 5 minutos, ¿cuánto tardarán 100 maquinas en hacer 100 artículos? ____ Minutos.
Pregunta 3: En un lago hay una superficie cubierta de nenufares. Cada día esa extensión dobla su tamaño. Si tarda 48 días en cubrir todo el lago, ¿cuánto tarda en cubrir la mitad del lago? ____ días.
Northgard és un joc d’estratègia en temps real d’aquells que a part de lluitar contra la facció rival també lluites per tenir una civilització equilibrada, vull dir que hi ha molts factors que has de mantenir en ordre mentre t’expandeixes, el consum de menjar, de llenya, de felicitat, d’or, el nombre d’edificis per zona, i això sumar-li aconseguir recursos especials com metall o pedra, i quan ja ho tens tot una mica controlat arriba l’hivern i la gent compensa a gastar més menjar i llenya. Això vol dir que com més gran sigui el teu exèrcit més costarà de mantenir i menys unitats civils que et generen recursos podràs tenir, buscar un equilibri. M’he quedat a la missió 10 de les 11 que té la campanya, després ja m’he cansat del joc, que al ser en temps real requereix bastant microgestió quan qualsevol t’ataca en alguna zona a l’atzar i tu no estàs mirant. En total he jugat unes 18 hores, reconec que de jove m’agradaven més els RTS, ara m’agrada tenir més temps per pensar. El joc té un 81 al metacrític.
Mafia és un videojoc estil Grand Theft Auto, ambientat en els anys 30, als EUA, que es basa a anar completant missions per fer feliç el cap mafiós del barri. Les missions es basen bàsicament en dues coses, en apallissar o matar gent, i en conduir de pressa d’un punt a l’altre de la ciutat, de pressa pels estàndards dels anys 30 és clar. Malgrat la simplicitat de les accions, el joc està narrat com una pel·lícula fa mafiosos, on nosaltres, els protagonistes, entrem a la banda començant des de baix, però sembla que som l’únic que realment treballa bé en aquesta organització, els altres sembla que estan tot el dia el bar.
El joc era entretingut fins que m’he topat amb una missió on tu i un company heu de liquidar una banda rival, no hi hauria massa problema en superar la missió, si no fos perquè tant tu com el teu company heu de sobreviure, el problema és que si vas massa amb compte, el teu company actua de manera suïcida i l’acaben matant, però si vols evitar que això passi has de ser tu el que vagi ràpidament i acabi mort. M’he cansat d’aquesta missió, i com que és una missió obligatòria, he optat per abandonar el joc quan portava poc més de 6 hores de joc. De totes maneres tampoc és el meu estil de joc preferit. Mafia és un joc que té una edat (2002), però la trama és tan interessant com el primer dia.
Mafia té un 88 al metacrític.
Aquesta setmana he procrastinat poc i no he trobat gairebé enllaços.
- Loop curt sobre la vida rutinària (8 min)
- Ship shapewright una web que genera naus especials aleatòries
- Els febrers de 28 dies tenen 8! (factorial) minuts
- King Arthur… came a lot (46 segons)
Avui recupero el CT1014 sobre rellotges
Un rellotge ideal per la gent que va tard, cortesia de l’Oriol.
Un rellotge per mantenir ocupats als treballadors en l’estació central de Rotterdam
Però quina és la utilitat principal del rellotge? Doncs convertir-los en despertadors i d’aquesta manera es converteixen en un dels aparells més odiats als matins. I alguns per desactivar-los no n’hi ha prou amb un simple toc a la part superior, cal fer una seqüència de ball amb els dits a l’estil dance dance revolution.
Però res que toqui tant la moral com el despertador que fa donacions a beneficència per cada minut que passa.
De fet, el teu subconscient fins i tot aprèn a parar-los automàticament i seguir dormint, però hi ha un mètode per evitar aquesta reacció.
Bé, us deixo que s’ha fet tard ja són les…
Derry Girls és una comèdia irlandesa sobre la vida de cinc estudiants adolescents en una escola de monges, en un poble d’Irlanda del Nord (correcte, ho heu endevinat, el poble es diu Derry) durant els anys 90. Totes les protagonistes són alhora adorables però amb mala llet, i l’humor és el principal en la sèrie malgrat que el fantasma de l’IRA planeja de fons, aquí la guerra entre catòlics i protestants es fa servir més com a recurs humorístic que no pas de conflicte real, de fet, un dels meus capítols preferits és el de les convivències entre una escola de cada bàndol.
Soc incapaç de decidir-me per cap de les protagonistes, totes estan bé en el seu paper, inclús el pobre James, però s’ho té merescut, per ser anglès, però si em pressioneu suficient podria arribar a confessar que em quedo amb la malparlada i sortida Michelle, totes em fan gràcia, però Michelle amb el seu llenguatge directe guanya. No obstant això, tota la resta de noies (i el James, recordem-ho que és un home), són fantàstiques, potser la que menys m’agrada és l’extremadament estranya Orla. Decidir-me entre els secundaris tampoc és gens fàcil, n’hi ha de molt bons com el sofert Gerry sempre amargat pel seu sogre Joe, o el terrible venedor Dennis, l’únic venedor del món que sembla esforçar-se per no vendre res; però en el cas dels secundaris sí que tinc bastant clar que la millor és la pragmàtica i sincera germana Michael, tot el contrari que un esperaria d’una directora d’una escola de monges, no té cap problema en demostrar el desgrat a qualsevol situació. Us poso el trailer de la primera temporada, que com a resum de la sèrie no està gaire ben reeixit, i no fa justícia a la qualitat de la sèrie, però amb un minut per resumir una comèdia no es poden esperar miracles.
Per si la sèrie no fos prou bona, m’agradaria destacar que tots els capítols estan ben acompanyats amb una bonica banda sonora basada en música irlandesa dels 90, és a dir, bàsicament The Cranberries, d’acord també hi ha alguna coseta més, i pot ser que no sigui tota irlandesa, potser també s’inclou música britànica, com per exemple Fat Boy Slim per dir-ne un a l’atzar, o de fet qualsevol grup que cantés en anglès durant els 90 serveix. El càsting és desconegut (bé hi ha Sir Barristan Selmy), tot d’actors irlandesos, la majoria adolescents, però es pot trobar algun actor irlandès famós en algun capítol, per exemple, un que comença per Liam i acaba per Neeson. De comèdies mediocres allargades més del compte n’hi ha moltes, per exemple Modern Family té més de 250 repetitius capítols, però Derry Girls només en té uns escassos 19, del tot insuficients, no podrien treballar una mica més aquest coi d’irlandesos? Per si encara no ha quedat clar, Derry Girls és una meravella, de les millors comèdies que he vist, però ja sabeu que l’humor és molt personal, i l’humor que a mi m’agrada potser no és el que us agrada a vosaltres, pitjor per vosaltres, perquè Derry Girls es mereix tot l’amor que li pugueu donar.
Derry Girls té només 19 capítols d’uns 25 minuts de durada, repartits en tres massa curtes temporades. Té un 7,4 al filmaffinity i un 8,5 a l’imdb.
Nota: 9/10
Recull dels llibres que he abandonat durant el 2022.
- El libro del día del Juicio Final – Connie Willis: 18% 143/780 pàgines llegides. En el 2054 es poden enviar persones al passat, bàsicament es fa servir aquesta tecnologia, no per matar a Hitler i provocar paradoxes, sinó que viatgen historiadors per conèixer la vida del passat, evitant pertorbar res. El llibre comença quan envien una jove historiadora al segle XIV. El llibre té la trilogia de premis fantàstics, el Nèbula del 1992 i l’Hugo i el Locus del 1993, un no sempre coincideix amb la crítica, i aquest és un d’aquests exemples. Trobo que la novel·la se centra poc en el que realment importa, és a dir, la vida en l’edat mitjana, i els viatges en el temps, en canvi, el llibre s’allarga amb detalls, com ara quan ens expliquen que a un protagonista no li agrada la música nadalenca, que als carrers hi ha molta gent fent compres de Nadal, discussions banals amb xoc d’egos entre historiadors, tràmits burocràtics de la universitat de meitats del segle XXI, i un llarg etcètera; amb tota aquesta palla el llibre li costa molt avançar.
- El camino de los reyes – Brandon Sanderson 46% 635/1.354 pàgines llegides. És el principi d’una altra saga de fantasia! Apareix una “màgia” amb unes regles estructurades. Ara em tocaria parlar de l’argument, però és que hi ha molta gent i passen moltes coses, és complicat de resumir-ho i no em paguen suficient perquè faci tal esforç, visiteu la wiki si voleu saber més sobre la trama. Perquè com sol passar amb la majoria de llibres de fantasia moderns, tenim diferents protagonistes que fan de narradors dels seus respectius capítols, i cadascú té la seva història independent malgrat que potser es creuen. Està bé, us parlaré dels principals ordenats de més a menys protagonisme:
-
- Kaladin: Un esclau que serveix com a carn de canó en una gran guerra començada per l’assassinat d’un rei.
- Dalinar Kholin: Un alt príncep, germà del rei assassinat.
- Shallan Davar: Una princesa que vol robar un artefacte màgic, a la filla del rei assassinat, per tal que el seu regne no caigui en decadència.
- Sinverdad: Un assassí amb poders màgics. Assassí del rei. Aquest té poc protagonisme fins on he arribat.
El problema és que la història no està malament, però tampoc està bé, i això vol dir ficar-se en una saga de cinc llibres, els quals tots són totxos com el primer, i fa molta mandra, per tant, ho deixo estar abans que m’acabi cansant del tot.
-
- Bigues llargues d’acer doblegant-se (6 min)
- Quins són els països més arrodonits?
- Els països europeus on la gent es pot considerar blanca
- Chris Martin col·laborant amb Spiderman (1 min)
- Fil de twitter sobre la parcel·lació dels EUA i com plasmar un pla en un tros d’esfera
- Nobody té una bona escena dins d’un autobús (2 min).
- Els Venjadors estil sitcom dels 80 (43 segons)
- Les màquines de construcció més grans (1:44 min)
- Info sobre la Torre Eiffel (2 min)
- Fugiu de la llum blava abans d’anar a dormir (5 min)
- La paradoxa de la roda d’Aristòtil (4:24 min)
Avui recupero un Garfield del CT1639
Recull de reculls de pel·lícules vistes en el 2022
Rànquing de les pel·lícules que més m’han agradat (ja sabeu, segons el meu dubtós criteri), que he vist aquest 2022 (puntuades amb un 7 o més).
- Réquiem por un sueño
- Cortar por la línea de puntos
- La caza del octubre rojo
- Free Guy
- Pleasantville
- Yo, él Y Raquel
- Oxígeno
- No mires arriba
- Colega, ¿dónde está mi coche?
- Stardust
- El ejército de las tinieblas
- Jinetes de la justícia
- CODA: Los sonidos del silencio
- Spider-Man: No Way Home
- Entrevista con el vampiro
- Doce del patibulo
- Una joven prometedora
- Los falsificadores
- Red
- Better days
- El último duelo
Aquest 2022 he vist 71 pel·lícules, 2 més que l’any passat. La mitjana surt a una pel·lícula cada 5,14 dies.
Realment el blog fa 17 anys, però he agafat el costum de mentir en l’edat per així tenir una altra tradició absurda en el blog. Així demostro a la gent que la vida està plena d’enganys constants i que un no es pot fiar ni de la cosa més sagrada que existeix que és Pons’s Blog. Un engany més, l’aniversari no és avui, va ser ahir diumenge, però ja sabeu que l’últim diumenge que va publicar aquest blog era durant el Juràssic.
M’ha quedat maco el dibuix del 15, oi? No sé què més voleu que us digui després de tants casos típics, que seguiu visitant aquest blog? Que seguiu comentant? Això ja ho faig cada any i ja veieu de què serveix… Hauré de segrestar als vostres familiars i éssers estimats per extorsionar-vos per forçar-vos a comentar? Algú podria argumentar que no seria del tot ètic, però aquest blog no s’ha preocupat mai per l’ètica. Si com a mínim el blog complís 18 podria parlar del tòpic de la majoria d’edat, del camí cap a l’adultesa, les responsabilitats i tota la mandanga, però amb “només” 17, encara no toca. Volíeu un CT especial per celebrar l’aniversari? No faig suficient no tancat el blog? Al cap a la fi, que és un aniversari més? Fem el que es fa en tots els aniversaris? Què tal si em canteu l’aniversari feliç o el anys i anys mentre poso cara de circumstàncies, divertit, oi?
Reconec que últimament m’està quedant una mica curts els reculls dels divendres, serà el fred.
- Valencians demanant un cafè (1 min)
- Les boniques tapes de les clavegueres japoneses
- El camaleó daltònic (tira còmica)
- Un mapa de banderes d’Europa, però cada bandera es determina amb quin país comparteixen la frontera més llarga (França inesperada)
- On acaba la bola vermella? (1 min)
- Family Guy amb “actors realistes” (1:17 min)
- Escales de temperatura
- El problema de Josefo de la roda de la mort (4:30 min)
- El número de Graham (5:30 min)
Cas típic 3668: noi li agraden les Sinergies sense control
Posted: 2023-01-25 in Comics, Dimarts Vintage
Ha arribat el moment de votar pel millor CT del 2022, podeu votar per qualsevol post publicat durant el 2022, però per facilitar-vos la vida us dono alguns suggeriments. De fet, un us dono menys suggeriments que mai per tal que no us baseu només en els suggeriments i aneu vosaltres a bussejar entre els posts del 2022. Recordeu, 3 punts pel millor, 2 punts pel següent, i 1 punt pel tercer. I tots els CTs que no siguin votats seran cremats a la foguera! És broma, però era per posar dramatisme a la votació.
Pons's blog 