Simulacions de vida – Enric Herce

En un futur no massa llunyà la gent viu enganxada al dispositiu Log, en el fons, res que no sigui gaire diferent del smartphone actual, a través d’aquest la gent interacciona amb la societat i amb qualsevol servei que aquesta ofereix. El llibre comença amb capítols aïllats on cadascun en presenta un personatge que aparentment no té res a veure amb el dels capítols anteriors, fins que en mica en mica descobreixes que hi ha una relació entre tots. El capítol més curiós es el primer de tots, una intel·ligència artificial dedicada al sistema de préstec de llibres d’una biblioteca que sembla massa humana i es penja d’una de les seves usuàries. Els altres capítols són més normals, un lladre de logs, infidelitats amoroses, coses així avorridetes, fins que de cop el autor canvia el xip i es treu de la butxaca una secta que fa atacs bio-terroristes i hackers que salven el mon de l’apocalipsis tecnològic, s’ha de reconèixer que això anima al llibre que estava temptat d’abandonar.
Nota: 5/10

Vist que un dels posts més votats del any passat va ser una setmana sobre cartells he pensat en recuperar el CT533 que va sobre senyals. Afegeixo també algunes senyals inèdites, de res.
– Estem d’acord que només sabem que signifiquen les senyals quan acabem de fer el teòric del carnet. Llavors ens oblidem per sempre. Per exemple, algú recorda que vol dir aquesta?

prohibidohablarcomiques

– I aquesta, què? Molt inquietant

– Però a vegades hi ha el cas contrari, senyals que són massa explicites, que ho deixen tot molt clar. Massa clar potser?

70-a-0

– Llavors hi ha les senyals amb les restriccions. Com ara la de prohibit girar “excepte bus” o “excepte bus i taxi” i penso, i que té d’especial un taxi que no tingui el meu cotxe? eh?! eh?! i m’indigno, per tan us podeu imaginar la meva reacció al trobar aquesta senyal amb aquesta restricció…

– Vigileu amb els cocodrils

– No alimenteu el castor, amb la senyal ja va servit

– Sempre hi haurà rebels

En Xexu ha demanat que escrivim un relat breu sobre dos blocaires inactius i un altre que estigui actiu, per què? Doncs perquè li agrada demanar coses quan s’acosta l’aniversari del seu blog. Heus aquí la meva proposta.

Avui aclarirem la misteriosa desaparició de Alba Pifarré i Montse Lladó. En teoria es tracta de dos desaparicions aïllades i sense relació alguna però la realitat es ben diferent. Alba ens abandona al març del 2014 amb un innocent post sobre el cafè, o potser el cafè no es tant innocent? Hi ha qui assegura que l’Alba va desaparèixer de la catosfera perquè va tenir un fill, i això li va prendre protagonisme al blog, però tothom sap que això es fals, un fill amb prou feines et roba temps, es súper fàcil de compaginar la teva vida amb un fill, un fill no et canvia per res la vida, amb prou feines notes que el tens. ehem… Per altra banda, Montse desapareix uns mesos abans, concretament a l’octubre de 2013 amb un post “sense ànim d’ofendre”, però està clar que si que va ofendre a algú… Per cert, a la Montse no se li coneix cap fill nou nascut en el 2013, quina seria la seva excusa? Doncs la excusa es la mort, més concretament la seva. Hi ha gent que assegura haver-la vist comentar en altres blogs més enllà del fatídic octubre del 2013, però només són rumors. La veritat resta amagada de la llum fins avui. Sense més preàmbuls, Ahse es va carregar a les dues ex-bloggers simplement pel fet que van deixar de comentar a Pons’s Blog o sigui que ja sabeu què no heu de deixar de fer.

Avui fa una setmana del l’últim recull del divendres això vol dir que torna a ser divendres! Increïble introducció…

  1. Smash Mouth sense música perd una miqueta… (1:16)
  2. El efecte CSI en els jutjats reals
  3. Una demostració d’un diagrama de Voronoi físic amb pintura i vidres (2 min)
  4. Perseguir la migració de les papallones monarques no es gens fàcil
  5. Katelyn Michelle Ohashi ens demostra com aconseguir un 10 en gimnàstica artística (2 min)
  6. Ja us heu canviat a la tarifa elèctrica amb discriminació horària? Si no ho heu fet no patiu, la vostra elèctrica ja ho farà per vosaltres i es quedarà la diferència…
  7. Deixalles de plàstic en Kg / Capita dels països europeus.
  8. El peix Bruixa, l’animal més bavós
  9. Eviteu les marques de cosmètics que presumeixin amb segells tals com “cruelty free” o “not tested on animals”
  10. Una foto de DNI diferent
  11. Les pseudoterapies no fan cap mal… si descomptem els centenars de morts que provoquen cada any.
  12. El kazajistanès sona igual que un motor dièsel intentant arrencar a -40º. (50 segons)
  13. Versió femenina del vídeo anterior. (50 segons)
  14. Resum de tots els anuncis orientats a dones i a homes (1 min)

 

Avui acabo amb la setmana monotemàtica preferida d’en McAbeu

El quadrat A i B son del mateix color.

El rectangle gris només es d’un color

La barra recta que es torça? No, només es un truc de perspectiva

No es cap truc, simplement es per saber si el teu color dominant es el verd o el groc segons les fletxes que hagis vist primer.

Aquesta imatge que mareja una mica i sembla que es mogui no es cap gif, es un jpg de tota la vida

Test d’atenció, has notat algun canvi? Només algun?

Acabo amb un 5 il·lusions òptiques resumides en 2 minuts.

Més il·lusions! Sinó no fos així no estaríem a la setmana de les il·lusions, estaríem a la setmana de les desil·lusions…

Pots trobar el truc en aquest triangle impossible de Lego?

Si mires el punt verd desapareixen els punts grocs. Per si vols saber la raó.

Una barra recta passant per un forat corbat!

Els cercles que sembla que giren dins d’un altre però que en realitat no ho fan

Acabo amb un vídeo recopilatori de 6 minuts i mig d’il·lusions conegudes

Comencem forts, amb les tres millors il·lusions del 2014, ja sabeu que Pons’s Blog sempre està a la última.
Aquesta il·lusió mostra com el cervell converteix en zones monocolor les àrees entre les línies negres quan aquestes estan en moviment. És una mica marejador però si mires al centre veuràs que deixes de veure la varietat de colors per veure només dos. (© 2014 Mark Vergeer, Stuart Anstis, and Rob van Lier)

Aquesta il·lusió és una versió del clàssic efecte Ebbinghaus, pel qual un punt sembla més gran si el col·loquem al costat de cercles petits i viceversa (aquest truc explica per què en algun restaurant et posen un plat molt gran i et sembla que tens poc menjar) – Quan es posa en moviment, la il·lusió és encara més potent perquè el cercle central sembla engrandir-se i encongir-se. Si et concentres en el cercle central, la il·lusió perd efecte. (© 2014 Christopher D. Blair, Gideon P. Caplovitz, and Ryan E.B. Mruczek)

El tercer guanyador és un exercici fantàstic que consisteix a barrejar imatges que són iguals però semblen diferents amb imatges que són diferents però semblen iguals. Si segueixes les indicacions, creuràs que les dues similars són unes, però res és el que sembla. (© 2014 Kimberley D. Orsten and James R. Pomerantz)

Un quadre que canvia de perspectiva segons et vas movent?

Acabo amb la Anamorfosis: Il·lusió d’una forma plana geomètrica sobreposada sobre un objecte tridimensional