Utopia és una sèrie (molt) britànica del 2013, ho dic només començar per tal que no us confongueu amb el remake que ha fet EUA just l’any passat. La sèrie és una curiosa barreja entre thriller, misteri i comèdia negra. Cinc persones es coneixen en un fòrum d’internet parlant d’una novel·la gràfica, la qual sembla vaticinar alguns desastres que van succeint, una banda de pirats pensareu, no? Potser canvieu d’opinió quan una organització secreta comença a perseguir a aquests nois. Per altra banda, l’ajudant del ministre de sanitat del Regne Unit és coaccionat per tal que compri moltes dosis d’una vacuna russa contra un virus que de moment sembla que no té gaire recorregut. La sèrie arranca forta, en el primer capítol moren unes quantes persones, i en torturen una altra, amb un mètode força creatiu, però efectiu, diguem que he après un parell de coses noves. De fet aviso que la sèrie és bastant violenta, un parell de morts per capítol és el mínim, no es pot fer una conspiració com cal si no mor molta gent, i si moren assassinats a sang freda a mans de psicòpates molt millor. Voleu un exemple de conspiració que es descobreix al llarg de la sèrie? La SARS no va existir, tan sols van ser casos d’afectacions respiratòries variades sense cap relació. Per això dic que aquesta sèrie farà les delícies dels conspiranoics, i més dels que sospitin de la procedència de la Covid-19.

Com a actors coneguts per mi només un Nathan Stewart-Jarrett, que coneixia de Misfits. A mesura que els capítols avancen anirem descobrint qui és aquesta organització, perquè persegueix als nois, i qui és l’autor de la novel·la gràfica Utopia, la qual té una segona part no publicada. Si us agraden les sèries de conspiracions amb misteri i humor negre aquesta és la vostra sèrie, i si no us agraden, em sap greu perquè us perdreu una entretinguda sèrie original. Ara bé, a mesura que els capítols avancen la trama es complica, i els personatges comencen a fer canvis de bàndol bastant increïbles. No us enganyaré, el millor capítol de tota la sèrie és el primer, amb això no vull dir que la resta de capítols no siguin bons, però la sèrie comença tan forta que és impossible que aguanti el ritme, és veritat que sempre és més fàcil arrencar bé i crear expectatives altes que no pas resoldre bé la trama i oferir un bon final. El segon millor capítol de la sèrie és el primer de la segona temporada, on ens expliquen clarament el passat per entendre perfectament com hem arribat en el present on ens trobem. Per tal que us feu una idea de com és Utopia, podríem dir que és una barreja entre Misfits i Black Mirror. A Utopia els personatges que es mouen arrossegats per unes circumstàncies que els superen i van improvisant sobre la marxa, i la veritat és que els hi surt bastant bé. Aviso que Utopia és una sèrie cancel·lada, però tampoc l’afecta molt, vull dir que el final queda obert, però l’espectador pot interpretar com la història conclou, i vista que la primera temporada és lleugerament millor que la segona ja em sembla bé que s’acabi aquí abans de fer-se repetitius, com a curiositat la versió dels EUA ha estat cancel·lada també. Un consell final, si algú us pregunta on està Jessica Hyde, millor dir que no sabeu qui és.

Utopia té 12 capítols repartits entre 2 temporades. Té un 7,6 al filmaffinity i un 8,4 a l’imdb.

Nota: 7/10

Avui recupero el CT480, CT628, CT601 i el CT596 per portar-vos anuncis

Pepsi

Victoria Bitter (Cervesa)

Citroën C1

Coca cola i el món real™

Anunci perfecte per deixar de fumar

Siemens: Fleggaard Skydive (l’heu de veure a YouTube perquè és una mica NSFW)

De fet no, no m’agraden les estadístiques del 2020 perquè son força dolentes comparades amb anys pretèrits, però es culpa de la gent que no visita aquest blog, el contingut es tan bo com sempre o millor!

  • Durant el 2020 17.342 lectors (no únics), 3.415 (únics) han passat per aquest blog, uns quants més que els 12.380 de l’any passat, tot i això lluny de les 23.359 visites que van passar al 2016 i encara més lluny de les 32.206 del 2015. Els blogs continuen amb decadència però com a mínim es manté sense decaure més. L’augment ha sigut gràcies al octubre que estranyament ha estat el mes més vist des d’aquest blog des del febrer del 2015, encara no se quin post d’octubre va ser tan visitat.
  • La mitjana de visites per dia al blog es de 48, bastant per sobre de les 34 de l’any passat però lluny de les 64 del 2016, no vull ni comparar amb el 2015. Això vol dir que s’ha mort la meitat de la població o què?
  • En aquest passat any 2020 s’han publicat 187 casos típics, només 9 menys que el 2019, oi que semblava que aquest any havia fet moltes vacances? Doncs resulta que encara en podia fer més! Això vol dir un CT cada 1,95 dies!
  • Durant el 2020 el blog a rebut 3.158 comentaris (comptant els meus i els de l’ahse), per comparar el 2019 el blog va rebre 2.884 comentaris, lluny queden però dels 3.727 comentaris de l’any 2018, i més lluny dels 5.115 comentaris del 2017. Si descomptes els meus comentaris i els de l’ahse em quedaria amb uns 1.000 comentaris de la “gent normal”, quina misèria!
  • Per tant la mitjana de comentaris per post augmenta una mica a 16,89 comentaris per post, respecte el 14,71 del 2019.
  • El top de comentaristes queda tal que així: Ahse, Pons, El Peix, McAbeu Xexu.
  • El posts del 2020 tenen 70.192 paraules, això son 375 paraules per post. 103 paraules per post més que el 2019!
  • El post més visitat ha estat el CT3304 doblegant papers, seguit pel CT3157 aniversari del blog i tanco el top 3 amb el CT3159 amb el llistat de sèries del 2019.
  • Xarel·10 es el blog que continua portant més visites que qualsevol altre blog, segon es l’Allau i tercer classicscinema.blogspot.com. Com a curiositat hi ha gent rara que em visita a través de twitter.
  • 131 imatges penjades durant el 2020, que son menys que les 191 penjades en el 2019.
  • Deixant de banda Espanya, els visitants dels països que més em visiten són: EUA, Canadà i Romania.
  • Els enllaços on la gent fa més clics en aquest blog són vídeos de youtube i enllaços a twitter.


Fins aquí les estadístiques del què ha donat aquest 2020. Si teniu curiositat en el CT3155 trobareu les estadístiques del 2019.

  1. Aquest noi ja no és el mateix d’ençà que ha vist Tenet (2 min)
  2. Mapa amb la qualitat dels boscs de tot el món
  3. El Comidista: Nou trucs per utilitzar millor el microones (2:30 min)
  4. Mirjana Kika Milosevic aconsegueix que l’expressió “se m’ha fet un nus a l’estómac/panxa” sembli real. (40 segons)
  5. Quan un connector no fa bon contacte (2 min)
  6. Com fer servir una pala, per Jose A. Pérez Ledo
  7. Guerra de neu com un videojoc (40 segons)
  8. Grans moments de Ahora Caigo recull del APM (1 min)
  9. Així es veuen els llamps des de l’Estació Espacial Internacional. Recordeu que el llampec i el tro són efectes secundaris. El primer (el resplendor) es pot veure des de la superfície i des de l’espai, en canvi, el segon només es pot escoltar on hi ha aire i a pocs quilòmetres. (20 segons)
  10. Anuncis d’ulleres que no s’entelen (2 min)
  11. Els gossos també s’ho passen bé a la neu (35 segons)
  12. És un clàssic, però segueix sorprenent. Tots els cubs són idèntics, del mateix color i mida. Apareixen de tonalitats diferents degut simplement al degradat del fons. I semblen ser més grans com més allunyats.
  13. Transportant una aspa d’un aerogenarador
  14. La agència alimentaria europea ja dona el vist i plau per menjar una espècie de cuc.
  15. Es coneix en anglès com a Reverspective (perspectiva inversa) a l’estil d’art que genera il·lusions òptiques dependent de l’angle en què s’observen. Aquí un exemple, una obra de Patrick Hughes que es podia contemplar al museu de Birmingham (Regne Unit). (50 segonss)

Avui toca parlar de la quarta temporada de Fargo, la qual comença com sempre dient que es basa en fets reals (Ha!). Aquest cop ens situem a Missouri, en els anys 50. Primer arriben els jueus i després els irlandesos, i finalment els qui controlen “els negocis” són els mafiosos italians, però arriben els negres, o si ho preferiu els afroamericans. Dues bandes que es toleren, però es vigilen de prop, en mig de tot això, dues atracadores es fugaran de la presó, sumeu-li la policia corrupta, un Marshall, i una infermera que no cuida gens bé als seus pacients. Us poso el trailer per tal que mireu quina pinta té tot plegat

Com a actors coneguts per mi són tres aquesta temporada, l’actor de papers còmics Chris Rock, i que per general no em cau massa bé, aquí fa un paper correcte, Jessie Buckley, que l’havia vist fent de científica nuclear a Chernobyl i aquí fa d’infermera assassina, i finalment el més conegut per mi, Salvatore Esposito més conegut com a Gennaro Savastano de Gomorra, el problema amb aquest actor és que a Gomorra tothom té només dues emocions, o enfadat o seriós, i Fargo funciona diferent, els personatges són més excèntrics i fan cares estranyes, i no li queda gens bé en aquest home, sembla que faci el pallasso i no me’l crec. Sense dubte aquesta ha estat per mi la temporada més fluixa de Fargo, no hi ha cap malvat carismàtic, ni cap bo carismàtic, ni ningú amb gaire carisma, simplement és una guerra de bandes mafioses amb uns quants elements extres pel mig per fer la història més original, però res que atrapi massa l’atenció de l’espectador. De fet, he trobat la temporada bastant lenta, de fet, fins i tot hi ha un capítol que de tan lent és en blanc i negre. Tot i això hi ha una cosa que no canvia amb Fargo, i és que en acabar la temporada, la població de la ciutat s’acaba reduint considerablement, els que més surten beneficiats són les funeràries, morts de tota mena, per negocis, per venjança, morts previsibles, morts inesperades, morts absurdes. Com les temporades de Fargo són històries totalment independents us recomano que mireu totes les temporades de la sèrie llevat d’aquesta.

La quarta temporada de Fargo té un 7 al filmaffinity i un 7,6 al imdb

Nota 4a: 5/10

Avui recupero el CT951 amb un posters d’anuncis originals

Listermint: Colutori bucal (x2 anuncis)

Tulipan (profilàctics): Oncles feliços.

ChannelTwo:4 llargue setmanes de mundial de fubol.

Si us plau feu servir condó

Durex: Gel per l’estimulació femenina

L’astronauta li diu a l’altre “Has escoltat això?”

Wonderbra: tens 918915 peticions d’amistat

Pastilles per l’insomni amb l’eslògan “mai hauràs dormit tan profundament”

Patates reals per un mon falç

ArtFoco: Òptica, la visió es fundamental

WWF: Es el teu torn

Aquest cas típic és el súmmum la de la recopilació, ja que consta d’un recull de reculls de pel·lícules, el proper pas serà fer un recull de reculls de reculls de pel·lícules, jo de vosaltres no descartaria que acabés passant, esteu atents. En el 2020 he fet 9 casos típics parlant dels films que he vista, principi feia un post cada dos mesos, però per evitar una carrega variable de pel·lícules per CT he acabat fent posts amb 10 films cada un.

  1. Novembre – Desembre (10)
  2. Octubre – Novembre (10)
  3. Setembre – Octubre (10)
  4. Agost – Setembre (10)
  5. Juliol – Agost (10)
  6. Juny – Juliol (13)
  7. Maig (9)
  8. Març – Abril (12)
  9. Gener – Febrer (16)

En total 100 pel·lícules vistes aquest 2020, 100 clavades, la xifra es casualitat, moltes més que l’any passat, que van ser 59. De mitjana surt a 8,33 pelis al mes. Per què he mirat tantes pelis aquest any? Pel confinament? Tot podria ser. Ara podria fer la mitjana de la nota de les 100 pel·lícules vistes, però la veritat és que seria molta feina, si algú vol entrar als enllaços i fer-ho per mi li estaré agraït. El post m’ha quedat una mica curt o sigui que afegiré el rànquing de les 10 millor pelis que he vist aquest 2020

  1. Indiana Jones y la última cruzada (1989)
  2. Trilogia del señor de los anillos (2001-2003)
  3. Cadena Perpetua (1994)
  4. La lista de Schindler (1993)
  5. Malditos Bastardos (2009)
  6. Gladiator (2000)
  7. Matrix (1999)
  8. American Beauty (1999)
  9. Aliens: El regreso (1986)
  10. Downton Abbey (2019)

Ara faré el mateix rànquing, però només amb les pelis que he vist per primera vegada en el 2020, ja veureu com es força diferent.

  1. Downton Abbey (2019)
  2. The Gentlemen: Los señores de la máfia (2019)
  3. Puñales por la espalda (2019)
  4. 1917 (2019)
  5. Parasitos (2018)
  6. Whiplash (2014)
  7. Deadpool 2 (2018)
  8. El juego de la sospecha (Cluedo) (1985)
  9. Le mans ’66 (2019)
  10. Tenet (2020)

 

Com és habitual, poso una imatge que no correspon que la gent esperaria trobar

Avui aquest blog no compleix 16 anys, en compleix 15, però m’agrada confondre la gent que només llegeix el títol, de totes maneres 15 anys també són bastants anys, si el blog fos un ésser humà, voldria dir que ja estaria a l’últim any de l’ESO, en el cas que els blogs estudiessin l’ESO, que encara no ho tinc clar. Però 15 anys són molts anys? Doncs depèn de com ho miris, aproximadament el 15% de la població catalana té menys de 15 anys, ara bé, el 100% dels lectors habituals d’aquest blog tenen més de 15 anys. Però també us haig de dir que la majoria de blogs que llegiu tenen menys de 15 anys, però també hi ha blogs estranys com el d’en Macip o el Dani Closa que en tenen més, però són casos rars perquè són divulgadors científics, i ser divulgador científic no és ser normal, potser Pons’s Blog també és divulgació, però en tot cas divulgació de continguts estranys.

Però bé, complir anys no és tan complicat, només es tracta de néixer i llavors mantenir-se amb vida, hi ha molta gent que és capaç de fer-ho, fins i tot els votants de VOX. En el cas d’un blog, mantenir-se amb vida significa anar publicant periòdicament, com veieu, aquest és el post 3.345, per tant es pot dir que he mantingut el blog bastant viu, si feu la divisió us sortiran uns 223 posts per any, si bé és cert que els últims anys he reduït una mica la quantitat de posts anuals encara es manté per sobre dels 180 (187 publicats per ser exactes durant el passat 2020, si voleu més dades, us haureu d’esperar al post d’estadístiques del 2020, paciència), això vol dir que l’any encara hi ha més dies amb Cas Típic que no pas sense ell, sou afortunats de viure en aquesta època, vull dir, que millor poder llegir Pons’s Blog que no pas haver viscut a l’edat mitjana i morir abans dels trenta per culpa de la pesta negre o perquè se t’ha infectat un tall al dit.

Acabo amb la part pessimista de rigor, dubto que el blog aguanti quinze anys més viu, per tant, com diu l’àvia en el dinar de cada Nadal des de fa més de quinze anys “Celebrem-ho bé aquest any, perquè l’any vinent no hi seré” i llavors passa a afartar-se de polvorons i torrons i fotre’s un cigaló amb tassa gran amb més alcohol que cafè i penses que amb aquest ritme no arribarà ni a la setmana que ve. Vinga, ja començo jo “Moltes felicitats Pons’s Blog!”

Se que avui no es divendres, no us penseu que vaig tant perdut, però es que aquest divendres toca un post especial que no puc ajornar, o sigui que el recull del divendres el faig avui dimecres, espero que no us molesti

  1. Simplement un anunci de menjar japonès com qualsevol altre (1 min)
  2. Un altre anunci japonès, aquest cop el clàssic encenedor usb, diferents versions (2 min)
  3. Enganxines de superherois pels teus objectes quotidians (15 segons)
  4. El Comidista: Com distingir un bon pernil ibèric d’un cutre (3 min)
  5. La torre invertida de Sintra
  6. Quan fas un favor i reculls les entregues del veí (1 min)
  7. 7 rècords Guinness d’escacs
  8. El Comidista: Consells per fer croquetes (2 min)
  9. Fent tombarelles amb un dofí (50 segons)
  10. Els llibres no són un obstacle per aplicar la física a l’enginyeria (2 min)
  11. Wrapping Paper. Els regals són millors si els mires des d’una altra perspectiva (Còmic XKCD)
  12. Fil de twitter sobre els miralls de Rjukan
  13. Hi ha gats més curosos que altres (1 min)
  14. Slinkys i escales infinites de fusta (2 min)
  15. Història del daltonisme (2 min)
  16. Web per mirar per la finestra d’algú altre.
  17. Per si a alguna li agraden les primeres cites emocionants: Roba un banc i la fa conduir durant la fugida.

Últimament estic recuperant CT d’anuncis, seguim amb la ratxa: CT953

Condomi: Botiga eròtica

ASPE : Històries criminals

Shumensko: Capsa de cerveses

Volkswagen Golf GTI

Greenpeace: Donam la ma

Stop’n grow: Prou de mossegar-se les ungles

Creu roja: necessitem voluntaris

Llenceria Blus: Bossa raig-X

QualityLand – Marc-Uwe Kling (464 pàgines)

Us va agradar el capítol de Black Mirror 3×01 Nosedive? Aquell en que una noia vivia en un futur (proper) on tothom estava avaluant i sent avaluat per tothom i a tota hora, sona divertit, oi? Doncs això es Qualityland un país on la gent està classificada per nivells en funció a lo útils que són per la societat, en teoria. Si baixes per sota del nivell 10 ets considerat un inútil i justament al nostre protagonista acabarà en aquesta circumstància, cosa que li farà patir unes quantes incomoditats. Paral·lelament seguirem la carrera política de la primera intel·ligència artificial que es postula com a president del país, la competència es un polític xenòfob que farà campanya amb arguments demagògics, o arguments sense lògica alguna, o directament sense arguments, només amb consignes buides que no signifiquen res. La tercera història que seguim es la del fill d’un polític important i ric que veurà que la seva vida no para d’empitjorar. El primer terç del llibre es només la introducció per tal que coneguem com funciona aquest món, i coneguem els protagonistes, la acció de debò comença quan el desgraciat d’en Peter rep un objecte que els algoritmes infal·libles han determinat que vol però que realment no necessita per res i intenta retornar-lo. Per fer-nos una idea més global de com funciona aquest país, els capítols del llibre venen separats per notícies que un pot trobar en aquest món distòpic, amb alguns comentaris dels lectors, els quals et fan venir ganes de plorar al veure el nivell que tenen.

El llibre m’ha agradat, perquè descriu el sistema distòpic amb humor, es un humor negre, perquè rius per no plorar, però hi ha fets que explica que realment no estem massa lluny que acabin passant, o que directament ja estan passant a petita escala. Per tal d’entendre millor de què parlo he copiat bastant fragments del llibre. El principal atractiu del llibre es la descripció de la societat, que bàsicament es com acabarà la nostra societat si portem el nostre actual sistema al extrem, consumisme màxim, món bombolla personalitzat per cadascú, nivells socials, algoritmes que ningú entén que ho controlen tot, incapacitat per modificar el sistema quan aquest genera un problema, entre d’altres. Pel què fa l’argument i el camí del protagonista es la part més fluixa, reconec que he empatitzat més amb la intel·ligència artificial Jhon of Us que no pas amb el Peter, el qual fins hi tot acaba caient en el tòpic de la trama romàntica. Malgrat tot reconec que el llibre m’ha agradat.

Se produjo una crisis económica de tal magnitud que pasó a conocerse como la Crisis del siglo. Era, por lo menos, la tercera Crisis del siglo en apenas una década.

—Una vez, en el colegio —dice él—, tuve una novia que había pedido una versión personalizada de Juego de tronos en la que no muriera nadie. Los personajes tenían una crisis de identidad y emigraban, o algo parecido.

—¿No le gustan las películas de Terminator? —pregunta Calíope.
—Bueno —dice Carrie—, Pink no soporta que al final siempre ganen los humanos.
—¡Porque no es realista! —exclama el QualityPad antes de apagarse.

—Bueno, después de comparar nuestros perfiles, QualityPartner está seguro de que encajamos bien y, desde luego, no será por tus dotes como interlocutor. O sea que probemos el sexo, a ver qué tal…
—Ah… —dice Peter—. Pues sí, tiene mucha lógica.

Volvamos a empezar. En esta central del servicio técnico los clientes de OneKiss pueden devolver productos no deseados. ¿Correcto?
—Correcto.
—Yo soy cliente de OneKiss. ¿Correcto?
—Correcto.
—Y aquí tengo un vibrador rosa con forma de delfín que es un producto no deseado.
—No.
—¿Cómo que no?
—El vibrador rosa con forma de delfín no es un producto no deseado.
—Eso todavía lo decido yo.
—No.
—¿Cómo que no?
—Que no.

Star Wars – Episodio 16 ¡El imperio tiene un nuevo plan diabólico! ¡Se trata de otra Estrella de la Muerte! Por suerte, los caballeros Jedi principiantes Ro-Pu-Ni y Ching-Chong-Chang cuentan con el apoyo del capitán Kirk y de míster Spock, que han llegado a una galaxia muy, muy lejana

Nota: 8/10

  1. Freqüències de noms a Espanya, segons l’INE (2019). Coneixeu moltes Afrodisias? I Parmenias?
  2. Esborrany del missatge nadalenc del rei, per Jose A. Pérez Ledo
  3. Monami Ohno fa escultures boniques només amb cartó
  4. Avui toca recordar Austin Powers 2 “Parece un enorme po…” (1 min)
  5. El Comidista: Els nou manaments del rostit nadalenc (6 min)
  6. El tall que es fa a la massa de pa abans d’entrar al forn té varies funcions. Serveix perquè els gasos de la cocció puguin sortir controladament. Per donar una textura i una crosta diferent. Per poder identificar el forner o com a millora estètica, etc. Vídeo: Jacob Rosendahl (1 min)
  7. Regalar pernils es bona mesura contra la pandèmia per tal que la gent no surti de casa
  8. Enorme xilòfon al bosc de Kyushu, el Japó toca una melodia de Bach quan una bola de fusta fa rodar cada “tecla” (2 min)
  9. El hobby horse, aquella “competició” de “gent adulta” saltant amb un cavallet de joguina (3 min)
  10. Els Old Harry Rocks es troben a Dorset i formen part de La costa Juràssica. És un Patrimoni de la Humanitat localitzat al sud d’Anglaterra, a prop del Canal de la Mànega. L’Atlàntic ha erosionat aquests penya-segats de guix i sílex durant ~66 milions d’anys. Vídeo: Mel & Jona. (1 min)
  11. Les tres millors il·lusions òptiques del 2020 (3 vídeos d’un minutet)
  12. La copa de Pitàgores obliga a beure amb moderació: si la copa s’omple massa, es buida automàticament. En aquesta construcció el principi s’encadena diverses vegades (15 segons)
  13. El truc del paper que és teletransporta de cordill (30 segons)
  14. Vox i els feixistes – Polònia (2:30 min)
  15. Quan la llum travessa medis diferents modifica la direcció a conseqüència del canvi de velocitat (es redueix dins l’aigua, augmenta al sortir). Aquest fenomen de la llum produït en substàncies amb diferents índex de propagació, es coneix com a refracció. (20 segons)
  16. La neu i la boira sobre les muntanyes semblen una ona de mar a Lake County, Oregon (1 min)

Recull de les últimes 10 pel·lícules que he vist. El CT es publica avui, però el 90% de les pelis de la llista (es a dir 9 de 10) les he vist al final del 2020, per tant entren dins del recull del 2020. Com sempre la nota del filmaffinity primer, després la meva.

  1. Jojo Rabbit (2019) [7,2][6]: Durant l’alemanya nazi, un nen de deu anys és molt fanàtic de Hitler, fins i tot se l’imagina com amic imaginari, però un dia descobreix que la seva mare (Scarlett Johansson) amaga una noia jueva a casa. És una comèdia dramàtica, sobretot comèdia, perquè tot i que la situació global és dramàtica hi ha molta paròdia i humor absurd, suposo que ja han passat molts anys dels fets i es pot fer conya dels nazis. Tot i que el protagonista és un nen de deu anys he tolerat bastant bé la peli perquè el nano es força eixerit. Típica peli agradable per tota la família que agrada a tothom.
  2. Las aventuras de Ford Fairlane (1990) [6,0][5]: Ford Fairlane és un detectiu privat, el podríem definir com la barreja entre Ace Ventura, Torrente i Axel Foley de superdetectiu en Hollywood. Com us podeu imaginar no es tracta d’una pel·lícula que triomfi entre la crítica dels festivals de cine independents, simplement és una pel·lícula d’humor senzill però moderadament efectiu, amb acció i algun toc d’investigació. És una pel·lícula que crida “Som els anys noranta i no ens avergonyim de res!” La pel·lícula ha deixat algun moment per la posteritat com la frase “Tanto gilipollas y tan pocas balas”, fins i tot trobem un actor mig conegut, Ed O’Neill, protagonista de Matrimonio con hijos i Modern Family.
  3. Història de un matrimonio (2019) [7,2][4]: Segona peli de la llista en la qual apareix Scarlett Johansson, en aquesta està casada amb el jove Darth Vader de la nova trilogia de Star Wars, i només començar es decideixen divorciar, el problema és que tenen un fill en comú i els dos treballen junts en el teatre. La pel·lícula gira al voltant del divorci, que en un principi semblava un tràmit simple, però cada vegada es va complicant més, de debò espero que tots els divorcis no siguin així de complicats en la realitat, ara entenc perquè tothom odia als advocats. Suposo que la pel·lícula intenta que l’espectador es posicioni a favor d’un dels dos progenitors, no tinc clar si la decisió hauria de ser òbvia, però el pare sembla que s’emporta la pitjor part, algú que l’ha vist pensa el mateix? Reconec que els dos protagonistes fan un bon paper, però per mi dues hores i quart de pel·lícula em sembla excessiu per veure un matrimoni divorciar-se. Crec que em costarà tornarà a veure una pel·lícula de Noah Baumbach.
  4. La Odisea de los Giles (2019) [6,7][4] En un poblet d’Argentina uns quants ajunten cales per fer una cooperativa i comprar una processadora de gra, però coincideix amb el corralito i es queden sense la pasta que havien posat al banc, perquè el director del banc se l’emporta, i els vilatans buscaran venjança. En teoria és  una comèdia, però a mi no m’ha fet gaire gràcia. Sempre queda l’emoció de les pel·lícules d’atracaments, però la veritat és que el pla és bastant fluix, i no s’arriba a transmetre tensió a l’espectador. Ricardo Darin aprofita per colar en la pel·lícula el seu fill que fa el paper del seu propi fill, que original, oi?
  5. La LEGO Ninjago película (2017) [5,3][4]: Normalment trobo entretingudes les pel·lícules de Lego, però aquesta és l’excepció, hi ha acció frenètica com totes, però la història és previsible i moralista a més no poder, és la més infantil de totes, i hi ha poc humor apte per adults, reconec que aparegui una gata és un punt a favor, sense dubte, però m’ha decebut, si heu de mirar una pel·lícula de Lego, si us plau que no sigui aquesta.
  6. Los diez locos mandamientos (2007)[4,1][5]: La pel·lícula es basa en deu relats, els quals, en teoria, cada una es basa en un dels deu manaments, tots els relats presenten situacions excepcionals, en les quals hi ha molta broma, algunes amb més gràcia que d’altres, però en general no massa. Els relats estan entrellaçats entre si amb personatges compartits per donar una mica de coherència global al film. Les millors històries són la primera (Estimaràs Déu sobre totes les coses.),  la cinquena (No cobejaràs els béns aliens), i la desena (Santificaràs les festes.), la resta són entre dolentes i molt dolentes. No us puc enganyar, la pel·lícula en global no és bona, però totes les històries les presenta Paul Rudd, i aquest home cau bé a tothom, per tan automàticament la pel·lícula millora de regular a passable.
  7. Mujercitas (2019) [7,0][7]: Enèsima adaptació d’un clàssic de la literatura. Explica la vida de quatre germanes adolescents durant el final de la guerra de secessió. Durant aquesta època cada germana tindrà una vocació artística diferent i algunes toparan amb els complicats camins de l’amor. No és el meu tipus de pel·lícula, però tinc curiositat pels clàssics. Dura 135 minuts, i reconec que a estones se m’ha fet pesada, però haig de reconèixer que al final entre moment romàntic i drama m’ha aconseguit toca una mica la fibra, només una mica. Finalment, que Bob Odenkirk tingui un petit paper suma punts. Abans de començar la pel·lícula no hauria pensat que aquesta seria la segona millor pel·lícula del post, i guaita, sorpresa.”- ¡Qué más da! Las niñas quieren ver mujeres casadas, no coherentes -Pero ese no es el mejor final -El mejor final es el final que vende.”
  8. Richard Jewell (2019) [7,1][5]: Richard Jewell treballa com a vigilant de seguretat en les Olimpiades de Atlana 96 i descobreix una motxilla amb una bomba i avisa per tal d’evacuar  la zona salvant la vida de molta gent i es converteix en un heroi, però en investigar més a fons el cas la cosa es complica, perquè diguem que Richard no és un ciutadà modèlic… A la peli apareix Olivia Wilde, que fa un paper molt diferent de la 13 de House, però interpreti a qui interpreti sempre està guapa. Apareix Jon Hamm, el prota de Mad Men i la resta no els conec. Es un drama molt suau dirigit per Clint Eastwood basat en una història real. El protagonista no és carismàtic, i la història és trista, però tampoc té massa suc, de les pelis més fluixes que ha dirigit Eastwood.
  9. Michael Clayton (2007) [6,3][5]: George Clooney treballa per un bufet d’advocats i es dedica a solucionar problemes, ell aconsella què s’ha de fer en situacions delicades i coneix a la gent adequada per resoldre cada tipus de situació. En un cas en concret, hi ha un advocat que s’encarrega de defensar un client que és una companyia de pesticides, com sempre passa en les pel·lícules, aquest tipus de companyies són el mal en forma de corporació i es dediquen a intoxicar la gent, l’advocat en qüestió, en aprofundir sobre el cas sembla que vol canviar de bàndol i envien a Clooney a solucionar-ho.  Clooney sol interpretar papers que solen fer bastanta ràbia, sempre prepotent, sempre sobrat, però això fan els bons actors despertar-te sentiments, siguin positiu o negatius, però aquesta pel·lícula l’he trobat una mica fluix, igual que la trama que no m’ha enganxat gaire, exceptuant al final de tot que és quan es precipita la situació i la gent parla clar. Curiosament a la crítica li ha agradat bastant.
  10. EL juicio de los 7 de Chicago (2020)[7,1][7]: A qui li importa l’argument quan el director i guionista es Aaron Sorkin? Està bé, us faré cinc cèntims del tema. Estem a 1969, hi ha 7 persones acusades de conspirar en contra de la seguretat nacional per haver organitzat protestes en contra la guerra del Vietnam, però que hi ha llibertat d’expressió als EUA? Bé… Això es una peli de Sorkin, ja hauríeu de saber com es fan les coses, primer de tot el govern dels EUA ha d’estar pel mig de tot, després gent que parla molt de pressa, gent molt llesta discutint, poca acció muscular però molta acció intel·lectual. A més apareixen tres persones conegudes: Jeremy Strong (el de Succession), Sacha Baron Cohen (el de Borat), i Joseph Gordon-Levitt (el de Origen que no es Dicaprio). La pel·lícula es basa en fets reals però Sorkin ho converteix en un espectacle. Us agradarà la peli? Es fàcil, no us agraden els judicis? Llavors no, perquè tota la peli es un judici, en canvi si us agraden aquesta es la vostra pel·lícula. La gràcia del judici es que estan acusant a set (o vuit) persones molt diferents que no tenen res a veure perquè en teoria han fet el mateix crim, conspiració “És la primera vegada que em jutgen per les meves idees”.

Recupero el CT954. Avui toca anuncis relacionats una mica amb el sexe, només una mica tranquils, es per tots els públics, més o menys.

Wonderbra: Parking

Wonderbra: Taüt

Wonderbra: Espiral

Axe: Que tal estic?

Test d’embaràs (si us dic el producte us espatllo la gràcia)

Hahn (cervesa)

Jim Bean: El Bourbon

Llista de les temporades de les series que he vist aquest 2020 ordenades de millor a pitjor. A la nomenclatura habitual (T1=Temporada 1, END=Sèrie acabada, GIVE UP=Sèrie abandonada), afegeixo el tag [Mini] que significa mini-sèrie.

  1. Cosmos: Otros mundos [T2]
  2. Better Call Saul [T5]
  3. Mr Robot [T4-END]
  4. The Boys (No té CT) [T2]
  5. Watchmen [Mini]
  6. Fleabag [T1-T2-END]
  7. The Good Place [T4-END]
  8. Shameless [T2-T8]
  9. The Crown [T1-T2]
  10. ZeroZeroZero [Mini]
  11. Mrs Maisel [T1-T3]
  12. Antidisturbios [Mini]
  13. Lo que hacemos en las sombras [T1-T2]
  14. La casa de papel [T3-T4]
  15. Mythic Quest [T1]
  16. Shameless [T1]
  17. The Witcher [T1]
  18. The Expanse [T4]
  19. Brooklyn Nine-Nine [T1-T3]
  20. Peaky Blinders [T5]
  21. Star Trek: Lower Decks [T1]
  22. Altered Carbon [T1-GIVE UP]
  23. Succession [T1-GIVE UP]
  24. Dark [T1-GIVE UP]
  25. McMillions [Mini]
  26. Tiger King [Mini]
  27. This is us [T1-GIVE UP]
  28. Veep [T1-GIVE UP]

Us enllaço les sèries del 2019 per si teniu curiositat. En el 2019 vaig veure 35 temporades, mentre que en el 2020 n’han caigut 41. També es veritat que aquest any he mirat més mini-series que acostumen a tenir pocs capítols, i en general, encara que siguin sèries normals la tendència global a es a escurçar les temporades, recordeu quan les temporades eren de 24 capítols? Doncs avui en dia lo habitual es que no passin de 10. La primera posició de Cosmos estava cantada pràcticament abans de veure la temporada, a part d’aquest documental cada vegada estic més satisfet amb Saul Goodman, moltes ganes de veure la sisena i última temporada, molt satisfet també del final de Mr Robot i continuo enganxat a The Boys. Destacar també que tres comèdies s’han emportat molt bona valoració i no es habitual en el gènere, felicitats a Fleabag, The Good Place i Shameless per la seva originalitat i humor. Watchmen s’emporta el premi revelació com a la sèrie que arriba discretament i sense fer massa soroll i no esperava que estigués tant bé malgrat que el final no es massa satisfactori.