Aquest post també ha estat publicat al Roda el mon i torna al bloc.

Un dia de desembre estava tan tranquil quan de cop vaig rebre un inesperat mail, un altre príncep nigerià que necessita treure la seva fortuna del país vaig pensar, però aquesta vegada no la vaig encertar, era molt pitjor, era un mail de la Carme Rosanas. Segur que a molts de vosaltres us sonarà aquesta sensació d’angoixa que vaig tenir alhora de llegir el remitent perquè els mails de la Carme sempre impliquen feina, no t’enviarà un mail per desitjar-te bones festes i prou, no, no, ella sempre demanarà algun favor o altre, si bé es cert que no són grans favors, es a dir, dubto que arribi el dia que em demani les claus del Ferrari o un tros de medul·la òssia, però són petites feinetes com ara col·laborar en els seus projectes blocaires que s’inventa i que et demana sense cap remordiment. Ara em direu que no estic obligat a res, que ningú no m’està apuntant amb una Desert Eagle .50 AE, i teniu raó, però si que tinc una responsabilitat moral perquè jo sóc en Pons (abans d’arribar aquí ho sabíeu, no?), que en Pons col·labori (visca la gent que parla d’ella mateixa en tercera persona!) en un projecte blocaire es la meitat de la feina, sense en Pons la gent passaria de totes aquestes històries, llavors està sobre les meves espatlles (virtuals) el fracàs o l’èxit d’aquest tipus de projectes.

En aquest projecte en concret la Carme em demana, o ens demana, però la veritat em preocupa més el què em demana a mi que el què us demani a vosaltres, que col·laborem en el Roda al mon i torna bloc, blog que esteu llegint ara mateix sense donar-vos ni compte a no ser que estigueu llegint això a Pons’s Blog perquè també s’ha publicat allà (moment de publicitat fet, ara ja podeu parar de llegir si voleu). Resulta que ja fa tres anys de la trobada virtual, no sembla que hagi passat tan de temps, oi? Jo tinc excusa perquè fa temps vaig fer un pacte amb el diable per tenir la immortalitat, però vosaltres mortals hauríeu de ser més conscients del vostre limitat temps en aquesta miserable existència. Doncs sembla que es va acordar que la trobada virtual es repetiria en el 2018, perquè la gent pensava que li faria il·lusió escriure alguna cosa, doncs resulta que no, que realment fa un gran pal escriure un post per aquest blog, i tota la il·lusió que hi havia en el 2015 ha marxat clavegueres avall, fins hi tot la pròpia Carme diu que es un conyàs, paraules textuals, per suposat, ja sabeu com parla ella… En el seu mail recorda que els tres anys de diferència va ser la opció guanyadora en la votació com traient-se de sobre el mort, com donant a entendre que ella va votar una data més llunyana com ara el 2020, el 2025 o possiblement el 3000. Ara es quan arriba la meva part preferida del mail quan diu “En realitat a totes les persones que vareu dir que participaríeu, encara que algunes no ho vareu arribar a fer”, per si no enteneu la frase ja us la tradueixo jo “Tu! Miserable persona sense paraula alguna que promets coses que llavors no compleixes! Et repto a que compleixis el que vas dir ara fa més de tres anys a veure si tens ous!” a més a més afegeix “Ratllem la setantena d’autors” (que es mereix un paràgraf a part) ve a dir “Ja veureu com de tanta gent que som la gran majoria no farà ni punyeter cas i acabarem escrivint els quatre desgraciats de sempre…” Sempre he dit que el derrotisme es una qualitat inherent a tot bon català. Al final de la petició es on la Carme es deixar anar i es nota que se li en fot tot, ja que en comptes de concretar la idea amb un sol objectiu per tal que anem tots a una i la cosa quedi harmoniosa, ens insta a fer el que ens roti perquè prou que ha fet ella escrivint el mail com per anar perseguint a la gent com fa tres anys perquè facin cas de les poques normes que hi havia.

Futurama patrocina la trobada virtual de l’any 3000


Si us ha agradat aquest post doneu-li les gràcies a la Carme que mitjançant el seu mail m’ha inspirat a escriure això durant una nit d’insomni (les 7 PM es nit ja, no?), per contra si no us ha agradat llegir això les culpes també són de la Carme, i el post de la hipotètica trobava virtual del 2021 també serà culpa seva, si es que queda algun blogger en el 2021… Fes like si trobes que els finals apocalíptics són lo millor.

PS: Ara es quan arriba algú i m’esborra el post planificat i tot se’n va a norris, es lo típic que passa en aquest blog, 70 autors i la majoria uns pocatraces, per suposat la culpa es de blogger que permet als inútils trastejar amb els blogs, com a mínim wordpress té la complexitat justa per tal que s’apliqui un filtre d’inutilitat que evita que qualsevol negat faci servir wordpress.

PS2: Per anar tots a una deixeu els comentaris en “l’altre” blog que aquest ja té comentaris sempre mentre que l’altre només en té un cop cada tres anys pobret, però demà els torneu a deixar aquí, eh?!

Anuncis

En el post vintage d’avui us recordo el CT315.

Coolpix – Camera amb zoom òptic

Scotch – Cinta adhesiva

Sostre d´una zona habilitada per fumadors

Wonderbra

I algun anunci més extra de regal perquè aquest 2018 sóc més generós que mai! De moment… Anuncis posats en llocs (in)oportuns com per exemple aquest parell.

Galeria amb curioses parades d’autobús.

Com cada anys passat reis us ensenyo que m’han portat els reis, aquest any va de jocs de taula.

Un sudoku amb lletres en comptes de números

Tres en ratlla definitiu. Un tres en ratlla format de 9 tres en ratlles, entreu a la web per llegir les instruccions.

Un cub de Rubik força gros, de fet mida edifici

M’han portat uns escacs perquè els reis saben que en sóc un expert, mireu com jugo

Chess RTS: M’agraden també les versions alternatives dels escacs com aquest que es juga sense torns, en temps real.

Finalment també m’han regalat moltes peces de domino, moltíssimes

Em sembla que aquesta es la vegada que posaré el Blog em mode “Vacances de Nadal” durant més temps, avui començo les vacances i no ens tornarem a veure fins el dia 8 de gener, us recordareu de tornar? Es important que ho feu perquè sinó em quedaré sense visites i un blog sense visites es com una serp de cascavell sense verí, es a dir, que no podria sobreviure, segur que no havíeu vist mai comparar un blog amb una serp de cascavell, per aquest tipus d’originalitat no podeu oblidar-vos de tornar el dia 8! I què hi trobareu l’any vinent a Pons’s Blog? Doncs el què toca a cada principi d’any, recopilacions del què ha passat en el 2017, sèries, llibres llegits, llibres llegits a mitges, més sèries, pel·lícules, sèries amb rànquings, estadístiques del blog, encara més sèries amb encara més rànquings, etc, veieu per on anirà la cosa, no? Amb una programació així de prometedora qui voldria perdre-se-la? No cal que respongueu. Recordeu que quan jo em poso de vacances no solament es posa de vacances el blog sinó que us podeu anar oblidant de veurem passar pels vostres blogs a comentar per tan el millor que podeu fer es seguir la corrent que marca Pons’s blog i posar-vos també de vacances, Pons’s blog s’atura i s’atura el mon!

Pons’s Blog es vesteix de Nadal

No es el primer recull del divendres que no es publica un divendres, per tan no cal que poseu cara de sorpresa.

Enllaços de llegir / lents

 

Enllaços ràpids

Acabem la setmana del cine, efectivament la setmana s’acaba un dimecres què passa? Demà hi ha una altra cosa, i divendres una altra.

9 actors que sempre fan el mateix en els posters de les seves pelis, per exemple Jennifer Anniston sempre està descontenta amb el noi que l’acompanya.

El número Bacon es el xifra que es fa servir per relacionar el grau de separació entre actors en relació les pel·lícules en les que han treballat. El nom va sortir arrel de Kevin Bacon.

Infografia sobre a quina productora pertanyen les principals franquícies de pel·lícules.

Les 250 millors pel·lícules segons imdb en menys de 3 minuts (pot marejar una mica)

Deu títols de crèdit que són millors que la pel·lícula que ve després, per exemple Eurotrip

Segon dia de la setmana del cine de només tres dies, sense comentaris.

Recull de 25 cabells “de pel·lícula”, com a mostra David Bowie.

Us deixo amb un dels Honest trailers, n’hi ha una pila, per exemple Avatar, es poden posar subtítols en anglès per aquells que tingueu un “nivell mig” d’anglès.

Recull dels efectes especials més horribles, es recomano especialment veure Demonio tieso, El espacio en Turquía, El robot de trapero, La serpiente fantástica i El dinosaurio de plástico us enganxo el vídeo d’aquest últim.

Mica de CGI de la ma de Brainstorm Digital per a Boardwalk Empire

Les 25 millors escenes de tiroteig, els vídeos no hi son, els heu de buscar vosaltres mateixos al youtube com he fet jo amb Heat (lo bo comença al minut 4), molts trets i aquí res no explota. Jo que he sóc fan de les escenes d’acció he gaudit amb tots 25.