Avui us presentaré el resultat d’un experiment comparatiu, he comparat la primera temporada de The Office versió USA amb la versió de UK, voleu saber quina es millor? Llegiu, llegiu. Les dos The Office estan gravades amb un estil de fals documental, on veiem escenes quotidianes de la oficina intercalada amb talls on els protagonistes expliquen el motiu del seu comportament o donen la seva opinió sobre algú o sobre un fet que acaba de passar. La oficina en qüestió es dedica a la venta de material d’oficina.

Agraeixo que algú s’hagi pres la molèstia de posar els personatges de les dues sèries de costat, feina que jo m’estalvio.

Parlant dels personatges de la versió americana: El cap es Steve Carell i es un imbècil que es creu divertit i el millor cap del mon amb les seves pallassades que no fan gràcia a ningú, si rius d’alguna es purament per vergonya aliena, o perquè les seves bromes són d’un horrible mal gust. El cap no es l’únic imbècil de l’oficina hi ha en Dwight que es creu el subjefe però realment no té cap poder però tot i això fa tot el possible per mostrar-se millor que els altres. Llavors hi la recepcionista, el treballador que se’n fot dels imbècils de l’oficina, el tio del magatzem que es molt bàsic, el tio avorrit de comptabilitat, etc. A les grans empreses els hi encanta trencar la rutina diària de treball amb collonades com el dia de la diversitat fent perdre el temps a tots els treballadors tan sols perquè hi ha un imbècil que no respecte algun concepte bàsic com ara la tolerància.

A la versió anglesa tenim dos actors coneguts actualment Ricky Gervais en el paper de cap imbècil i Martin Freeman en el paper de venedor que se’n fot d’un company pesat i prepotent amb ínfules de grandesa. En les dues sèries hi ha pràcticament els mateixos personatges, i a més a més el primer capítol de cada versió va sobre el mateix i es molt semblant, presentació i possible fusió amb una altra sucursal. El segon capítol ja no es semblant com en el primer, però hi ha alguns moments que es repeteixen. Els capítols següents ja tenen temàtiques totalment diferents, per exemple el quart es sobre un curs de formació i en el cinquè van a un local de festa. Els personatges tenen el mateix rol en les dues sèries, fins hi tot alguns s’assemblen físicament, altres no tan.

Les dos The Office tenen un humor molt especial, es de situacions incomodes, frases desafortunades, accions no ben pensades, no m’acaba de convèncer, es un estil rotllo Parks & Recreation, bé de fet, Parks & Recreation es un estil The Office. La primera temporada de cada sèrie està composada de sis capítols de 30 minuts. La versió anglesa només va durar dos temporades i mitja mentre que la versió americana va aguantar fins la novena temporada amb vint i pocs capítols cada una. Sigui com sigui no penso seguir mirant cap temporada de les dues sèries, però tot i així, si m’hagués de quedar amb una d’elles aquesta seria la versió anglesa on l’humor es més dur, i exceptuant en Dwight els personatges son millors.

The Office UK té un 7.6 al filmaffinity i un 8.6 al imdb. The Office USA té un 7.7 al filmaffinity i un 8.8 al imdb.

Nota USA: 4/10
Nota UK: 5/10

Avui el post refregit del dimarts es basa en el CT140 i conté uns quants extractes del llibre El borracho moderno de Frank Kelly Rich.

– Normes alhora d’anar de copes: Exemples:
* Coses que no es poden dir després de prendre un xupito: “Ui, jo amb això m’emborratxo”, “Odio els xupitos” o “Ai que em puja el regust a la boca”.
* Un home no veu beu amb palleta. A no se que vulguis desprogramar-te el cervell o la cara.
* Si et prens un xupito l’acabes. Si no penses beure-te’l sencer, no haver començat.
* Tota persona que porti 3 o més copes a les mans té dret de pas.
* Si beus a la la feina, beu vodka. Es un alcohol que no deixa olor.

– Coses que ha de fer tot bon borratxo com a mínim una vegada: Exemples:
* Obrir i tancar un bar.
* Visitar la teva fabrica de cervesa o fabrica d’alcohol preferida.
* Compra, fabrica o roba una barra per instal·lar-la a casa.

– Símptomes per detectar si ets un borratxo autèntic: Exemples
* En tres bodegues diferents et senyalen i diuen “Amb la pasta d’aquest tio m’he comprat un iot”
* Sortir a prendre unes canyes implica despertar-se en una altra ciutat tres dies després.
* Sempre cuines amb vi, i a vegades fins i tot n’hi poses en el menjar.

– Argot alchòlic: Exemples:
* Lleig-bús: Misteriós autobús que s’emporta a tot els lletjos del bar i els substitueix pels seus cosins i cosines guapos. Sol arribar a partir de la desena copa.
* Fumero: Tipus de bar, en que en contra de totes les lleis, no solament està permès fumar, sinó que es aconsellable
* Gos rastrer: És aquell gos invisible que es posa entre les cames quant vas més o menys per la desena copa.

– Tipus de cambrers:Exemples:
* La màquina: El que et diu: “Ràpid, què vols?!” El que et vol dir: “Mou-te peça d’engranatge mou-te!”
* Amiga de l’anima: El que et diu: “Caram quina foguera la nit passada! Mira, si ja has cremat mig bar! Et poso lo de sempre?” El que et vol dir: “A mi em paguen per divertir-me! yupiiiiii!”
* El gos vell: El que et diu “Hemingway es prenia les copes aquí” El que et vol dir: “Tu no ets Hemingway”
* El novell: El que et diu “Vodka tònica! I com es fa això??” El que et vol dir: “Em mataràs, oi?”

– Truquets que fas en un bar: Exemple:
* Fer-te amic del porter: “Hi ha moltes bronques per aquí?” Encongiment d’espatlles “No t’avorreixes passant la vida demanant targetes a la gent?” Encongiment d’espatlles “Em fa mala pinta aquell de la camisa esportiva, tranquil si tens problemes jo et cobreixo” Encongiment d’espatlles. Si de debò passa alguna cosa tu el cobreixes des de l’altra punta del local.

– Manual de supervivència del bon bevedor:
* Com recuperar un alcohòlic en procés de recuperació: Deixar-li caure subtils referències enòfiles en les converses. Per exemple, en comptes de dir “Que tal estàs avui?” hauries de dir: “Com aguantaràs sense el teu gran col·lega el alcohol per reconfortar-te i guiar-te per aquesta miserable tempesta de merda que es la vida moderna d’avui en dia?”

– Respostes per les preguntes de sempre: Exemples
* “Ja estàs amb ressaca una altra vegada? “Resposta literària: “entre el patiment i res, em quedo amb el patiment” Resposta políticament correcte: “Ressaca es una paraula tan cruel… Prefereixo dir-li síndrome post-festa.”
* “Per què has de beure cada nit?” Resposta racional: “Per què els cambrers diürns son mes garrepes posant copes” Resposta retòrica: “Per què canten els ocells? Per què les copes valen més ara que fa 5 minuts? per què no em deixes 20€?”

– La història i l’alcohol: Exemples
* 625 dc. Mahoma declara que el alcohol es una maledicció. Els espanyols es pregunten “Com es divertiran els musulmans ara?”
* 711 dc. Els musulmans envaeixen Espanya
* 1494 dc. Apareix el whisky escocès. Primer es venut com a medicament per una variada gamma de malalties, com ara tremolors, sobrietat, la set, o un atac dels anglesos.
* 1938 dc. França veu amb espant com Alemanya es rearma al comandament d’un abstemi amb bigoti de Charlot. Els francesos es pregunten “Com es divertirà aquest home?”
* 1940 dc. Alemanya envaeix França.
* 2000 dc. En EEUU un abstemi arriba al poder. La resta del mon es pregunta: “Com es divertiran els yankees ara?”
* 2003 dc. EEUU envaeix Irak

Celebracions per cada dia de l’any com a excusa per beure:
* 15 Febrer: Dia mundial del Mono de Mar. Juro que no m’ho invento.
* 29 Febrer: Dia del any de traspàs. En Estonia es tradicional saltar sobre una cadira de vímet (mimbre). Els excèntrics dels estonis si que saben divertir-se.
* 19 Abril: Homer Simpson apareix per primera vegada a la televisió.
* 4 Desembre: Primer mort per una bola de bolera (1982). Sorprèn una mica que trigués tan en passar.

Continuo amb Peaky Blinders, estem a 1924 dos anys mes tard respecte el final de la temporada anterior, si la segona temporada començava amb un enterrament, la tercera comença amb un casament, curiós contrast. En aquesta temporada els Peaky Blinders estan tan amunt que han de començar en jugar amb la noblesa, sobretot amb els russos, i ja se sap que dels russos no et pots fiar, a veure, no es que un es pugui fiar massa dels Peaky Blinders, però posats a fer comparacions els russos són encara pitjors. En teoria la aristocràcia hauria de ser un ambient més net que no pas els baixos fons per on feien negocis fins ara els nostres protagonistes, però veurem que tot i que en aparença sembla que si, la realitat es que no.

Aquesta temporada perdem Sam Neil però mantenim Tom Hardy, algo es algo

Totes les temporades de Peaky Blinders tenen una estructura semblant. Al principi la empresa va bé, i això fa que els germans es vinguin amunt i arrisquin més, això els posa en problemes, li foten una pallissa al Tommy, el Tommy aprèn la lliçó i al final acaba guanyant. La tercera temporada es la que hi ha més sexe, la segona temporada es la que hi ha més violència, i la primera temporada es la que hi ha més… Avorriment. En aquesta tercera temporada, tot i que la pròpia tia Polly tingui menys pes en els negocis, la resta de dones Shelby (malgrat que siguin Shelby polítiques) tenen més rellevància en la trama, no tanta com el trio de germans, però deu ni do.

La tercera temporada te una trama interessant, però sense el inspector Chester Campbell aquesta temporada perd categoria, la interpretació de Sam Neill era un dels punts forts de la sèrie, en aquesta temporada el paper de “malvat” l’agafa Paddy Considine que no està malament però prefereixo en Sam Neil. Cada temporada ho dic, però una vegada més remarco la fantàstica factura tècnica de la sèrie, amb una fotografia, una banda sonora i posada en escena insuperable. En quan el final de la temporada es possiblement el més desconcertant que hem vist fins al moment, per tan ara em tocarà esperar a final d’any per la quarta temporada, i pel 2018 la cinquena que ja està confirmada.

Peaky Blinders (que podeu trobar a Netflix) té un 8.1 al filmaffinity i un 8.8 al imdb. Trobareu informació de la primera temporada en el CT2566 i la segona en el CT2585

Nota 3era: 7/10

Si ja vaig tancar per les vacances d’estiu i també per les vacances de Nadal ara no puc ser menys i segueixo amb la decadència i per tan sóc coherent i també tanco per les vacances de setmana santa. Ens tornarem a veure el dilluns 17 amb un post que ni tan sols estarà relacionat amb dilluns de pasqua, així de passota estic. Podríeu prendre exemple i fer el mateix i no publicar en els vostres blogs, perquè total no tinc pensat passar-me a llegir-vos fins passada setmana santa.

Als diabètics ens encanten aquestes festes tan dolces…

BCPP: McAbeu

Acabem la setmana del transport amb el transport més entranyable, el transport públic!

Col·lecció de 17 parades d’autobús curioses, com per exemple aquesta amb aire condicionat

Quan dubtes entre agafar el metro i el cotxe i al final…

Hi ha japonesos que tenen afició als trens, altres tenen afició a les donzelles, i altres tenen afició a les dos coses

El mapa dels metros de Tokio funcionant en temps real, senzillament hipnotitzant.

Aquest anunci demostra que no hi ha res més guai que anar amb bus

Espero que tothom sàpiga nedar perquè el post mono-temàtic d’avui va de vaixells!

Vaixell que sembla que estigui enfonsant-se però no.

El mar es molt gran, hi ha lloc de sobres, però tot i així els submarins poden xocar, bé, si llegiu l’article descobrireu que no va ser un xoc entre submarins.

Heu vist un mai un ascensor per vaixells? ascensor per vaixells (més fotos a la pàgina russa enllaçada)

Un altre tipus d’ascensor per vaixells: Falkirk Wheel

Heu vist mai com es bota un vaixell de mida mitjana? Fàcil, llançant-lo al aigua de costat.

El post de la setmana mono-temàtica de transports d’avui va de…. quina emoció, eh? …. De trens!

Col·lecció de dissenys de locomotores estranyes

Hi ha gent que li agraden tant els trens que es fa la seva pròpia línia de metro.

Si es molest quan et xoquen insectes al parabrises del cotxe imaginat un bitxo d’aquests

OLYMPUS DIGITAL CAMERA

Us heu preguntat mai com es col·loquen les vies del tren? La resposta es evident, amb una màquina col·locadora de vies.

Tren amfibi

BCPP: McAbeu