Més dimarts vintage amb anuncis cortesia del CT644, CT672 i CT696.

Toyota: Tot si val per quedar-se el cotxe.

Subaru Forester: Rentant un cotxe de manera sexy

El carismàtic sergent M.A. (o Mr T) ens anuncia a la seva manera Snickers. (Corre com un home de veritat)

Epaksa’s Kincho: L’anunci d’un insecticida d’un japonès emocionat amb el seu ball i la seva cançoneta.

Direct TV. Tendre anunci nadalenc amb uns personatges que no acaben d’encaixar en la típica imatge del nadal.

Anunci de Xbox 360 ple d’acció i dispars, però poques armes.

Cowboys amb… gats¿? Un curiós anunci de la consultora EDS.

PS: Em sorprèn com fa anys trobàvem normal veure els vídeos de youtube a 240p o màxim 480p

Patria és una sèrie espanyola sobre dues famílies basques, una d’elles amb una víctima d’ETA i una altra amb un membre d’ETA empresonat. La sèrie es mou entre el moment que ETA declara que abandona la lluita armada i uns vint o vint-cinc anys abans. La sèrie té només vuit capítols, però es fa lenta i repetitiva perquè tot gira al voltant de la mort d’un empresari, hi ha escenes que apareixen repetides o molt semblants en més d’un capítol, flashbacks que ja hem vist només allargats amb alguna imatge o frase extra. A més apareixen tots els tòpics possibles, l’homosexual, el discapacitat, les velles que fan marro i no se suporten, el cura… Els personatges no em cauen bé, perquè tant d’un bàndol com de l’altre son bastant estúpids tots plegats, en especial em venen moltes ganes d’escanyar la dona de cada família, però a part d’elles dues hi ha molts altres personatges tossuts que no volen escoltar als altres i només van a la seva. Els actors tampoc n’hi ha cap que m’hagi captivat, de fet, en concret el fill de l’assassinat és el que he trobat que actua pitjor. Digueu-me morbós, però la part més interessant de tota la sèrie han sigut les tortures als presos d’ETA per part de la Guàrdia Civil, encara que si haig de ser sincer, tampoc no han sigut gaire originals, no han fet res que no m’imagines. Per sort només són 8 capítols i la sèrie queda tancada, cosa que jo hauria resumit en quatre o cinc capítols màxim. Ara bé, sembla que soc l’únic a qui li ha agradat poc perquè en general la gent i la crítica la puntuen bé.

Us presento a les dues velles amargades que amargaran la vida a tothom del seu voltant.

Patria té un 7,8 al filmaffinity i un 8,2 al imdb.

Nota: 5/10

  1. Enigma de lògica: Encertant els barrets blaus i vermells que porta cadascú
  2. El meu avi, un crack contra els nazis
  3. El pitjor millor riure (1 min)
  4. Arc de Sant Martí circular (28 segons)
  5. Entenent la mecànica orbital en 1 minut (dos vídeos d’un minut)
  6. Com ordenes els ous? (Còmic XKCD)
  7. Així es pinten els plats, amb una teta gegant (30 segons)
  8. La pluja cinètica, obra d’art (1 min)
  9. La terra es mou en relació la Via Lactea (20 segons)
  10. Preu del tabac en els diferents països. Si aneu a Pakistan porteu tabac.
  11. Un joc una mica malparit (90 segons)
  12. Bucle infinit de regadores (40 segons)
  13. Rècord de bombolles de sabó dins d’una bombolla de sabó (2 min)
  14. Ara ja sabeu a qui li heu de demanar pasta de la vostra província.
  15. El valor de l’economia intangible (16 min). No compartiria un vídeo llarg si no fos interessant.
  16. El hàmster que supera proves estil Portal (3 min)
  17. Per què se l’anomena conill a l’òrgan sexual femení?

Utopia és una sèrie (molt) britànica del 2013, ho dic només començar per tal que no us confongueu amb el remake que ha fet EUA just l’any passat. La sèrie és una curiosa barreja entre thriller, misteri i comèdia negra. Cinc persones es coneixen en un fòrum d’internet parlant d’una novel·la gràfica, la qual sembla vaticinar alguns desastres que van succeint, una banda de pirats pensareu, no? Potser canvieu d’opinió quan una organització secreta comença a perseguir a aquests nois. Per altra banda, l’ajudant del ministre de sanitat del Regne Unit és coaccionat per tal que compri moltes dosis d’una vacuna russa contra un virus que de moment sembla que no té gaire recorregut. La sèrie arranca forta, en el primer capítol moren unes quantes persones, i en torturen una altra, amb un mètode força creatiu, però efectiu, diguem que he après un parell de coses noves. De fet aviso que la sèrie és bastant violenta, un parell de morts per capítol és el mínim, no es pot fer una conspiració com cal si no mor molta gent, i si moren assassinats a sang freda a mans de psicòpates molt millor. Voleu un exemple de conspiració que es descobreix al llarg de la sèrie? La SARS no va existir, tan sols van ser casos d’afectacions respiratòries variades sense cap relació. Per això dic que aquesta sèrie farà les delícies dels conspiranoics, i més dels que sospitin de la procedència de la Covid-19.

Com a actors coneguts per mi només un Nathan Stewart-Jarrett, que coneixia de Misfits. A mesura que els capítols avancen anirem descobrint qui és aquesta organització, perquè persegueix als nois, i qui és l’autor de la novel·la gràfica Utopia, la qual té una segona part no publicada. Si us agraden les sèries de conspiracions amb misteri i humor negre aquesta és la vostra sèrie, i si no us agraden, em sap greu perquè us perdreu una entretinguda sèrie original. Ara bé, a mesura que els capítols avancen la trama es complica, i els personatges comencen a fer canvis de bàndol bastant increïbles. No us enganyaré, el millor capítol de tota la sèrie és el primer, amb això no vull dir que la resta de capítols no siguin bons, però la sèrie comença tan forta que és impossible que aguanti el ritme, és veritat que sempre és més fàcil arrencar bé i crear expectatives altes que no pas resoldre bé la trama i oferir un bon final. El segon millor capítol de la sèrie és el primer de la segona temporada, on ens expliquen clarament el passat per entendre perfectament com hem arribat en el present on ens trobem. Per tal que us feu una idea de com és Utopia, podríem dir que és una barreja entre Misfits i Black Mirror. A Utopia els personatges que es mouen arrossegats per unes circumstàncies que els superen i van improvisant sobre la marxa, i la veritat és que els hi surt bastant bé. Aviso que Utopia és una sèrie cancel·lada, però tampoc l’afecta molt, vull dir que el final queda obert, però l’espectador pot interpretar com la història conclou, i vista que la primera temporada és lleugerament millor que la segona ja em sembla bé que s’acabi aquí abans de fer-se repetitius, com a curiositat la versió dels EUA ha estat cancel·lada també. Un consell final, si algú us pregunta on està Jessica Hyde, millor dir que no sabeu qui és.

Utopia té 12 capítols repartits entre 2 temporades. Té un 7,6 al filmaffinity i un 8,4 a l’imdb.

Nota: 7/10

Avui recupero el CT480, CT628, CT601 i el CT596 per portar-vos anuncis

Pepsi

Victoria Bitter (Cervesa)

Citroën C1

Coca cola i el món real™

Anunci perfecte per deixar de fumar

Siemens: Fleggaard Skydive (l’heu de veure a YouTube perquè és una mica NSFW)

De fet no, no m’agraden les estadístiques del 2020 perquè son força dolentes comparades amb anys pretèrits, però es culpa de la gent que no visita aquest blog, el contingut es tan bo com sempre o millor!

  • Durant el 2020 17.342 lectors (no únics), 3.415 (únics) han passat per aquest blog, uns quants més que els 12.380 de l’any passat, tot i això lluny de les 23.359 visites que van passar al 2016 i encara més lluny de les 32.206 del 2015. Els blogs continuen amb decadència però com a mínim es manté sense decaure més. L’augment ha sigut gràcies al octubre que estranyament ha estat el mes més vist des d’aquest blog des del febrer del 2015, encara no se quin post d’octubre va ser tan visitat.
  • La mitjana de visites per dia al blog es de 48, bastant per sobre de les 34 de l’any passat però lluny de les 64 del 2016, no vull ni comparar amb el 2015. Això vol dir que s’ha mort la meitat de la població o què?
  • En aquest passat any 2020 s’han publicat 187 casos típics, només 9 menys que el 2019, oi que semblava que aquest any havia fet moltes vacances? Doncs resulta que encara en podia fer més! Això vol dir un CT cada 1,95 dies!
  • Durant el 2020 el blog a rebut 3.158 comentaris (comptant els meus i els de l’ahse), per comparar el 2019 el blog va rebre 2.884 comentaris, lluny queden però dels 3.727 comentaris de l’any 2018, i més lluny dels 5.115 comentaris del 2017. Si descomptes els meus comentaris i els de l’ahse em quedaria amb uns 1.000 comentaris de la “gent normal”, quina misèria!
  • Per tant la mitjana de comentaris per post augmenta una mica a 16,89 comentaris per post, respecte el 14,71 del 2019.
  • El top de comentaristes queda tal que així: Ahse, Pons, El Peix, McAbeu Xexu.
  • El posts del 2020 tenen 70.192 paraules, això son 375 paraules per post. 103 paraules per post més que el 2019!
  • El post més visitat ha estat el CT3304 doblegant papers, seguit pel CT3157 aniversari del blog i tanco el top 3 amb el CT3159 amb el llistat de sèries del 2019.
  • Xarel·10 es el blog que continua portant més visites que qualsevol altre blog, segon es l’Allau i tercer classicscinema.blogspot.com. Com a curiositat hi ha gent rara que em visita a través de twitter.
  • 131 imatges penjades durant el 2020, que son menys que les 191 penjades en el 2019.
  • Deixant de banda Espanya, els visitants dels països que més em visiten són: EUA, Canadà i Romania.
  • Els enllaços on la gent fa més clics en aquest blog són vídeos de youtube i enllaços a twitter.


Fins aquí les estadístiques del què ha donat aquest 2020. Si teniu curiositat en el CT3155 trobareu les estadístiques del 2019.

  1. Aquest noi ja no és el mateix d’ençà que ha vist Tenet (2 min)
  2. Mapa amb la qualitat dels boscs de tot el món
  3. El Comidista: Nou trucs per utilitzar millor el microones (2:30 min)
  4. Mirjana Kika Milosevic aconsegueix que l’expressió “se m’ha fet un nus a l’estómac/panxa” sembli real. (40 segons)
  5. Quan un connector no fa bon contacte (2 min)
  6. Com fer servir una pala, per Jose A. Pérez Ledo
  7. Guerra de neu com un videojoc (40 segons)
  8. Grans moments de Ahora Caigo recull del APM (1 min)
  9. Així es veuen els llamps des de l’Estació Espacial Internacional. Recordeu que el llampec i el tro són efectes secundaris. El primer (el resplendor) es pot veure des de la superfície i des de l’espai, en canvi, el segon només es pot escoltar on hi ha aire i a pocs quilòmetres. (20 segons)
  10. Anuncis d’ulleres que no s’entelen (2 min)
  11. Els gossos també s’ho passen bé a la neu (35 segons)
  12. És un clàssic, però segueix sorprenent. Tots els cubs són idèntics, del mateix color i mida. Apareixen de tonalitats diferents degut simplement al degradat del fons. I semblen ser més grans com més allunyats.
  13. Transportant una aspa d’un aerogenarador
  14. La agència alimentaria europea ja dona el vist i plau per menjar una espècie de cuc.
  15. Es coneix en anglès com a Reverspective (perspectiva inversa) a l’estil d’art que genera il·lusions òptiques dependent de l’angle en què s’observen. Aquí un exemple, una obra de Patrick Hughes que es podia contemplar al museu de Birmingham (Regne Unit). (50 segonss)

Avui toca parlar de la quarta temporada de Fargo, la qual comença com sempre dient que es basa en fets reals (Ha!). Aquest cop ens situem a Missouri, en els anys 50. Primer arriben els jueus i després els irlandesos, i finalment els qui controlen “els negocis” són els mafiosos italians, però arriben els negres, o si ho preferiu els afroamericans. Dues bandes que es toleren, però es vigilen de prop, en mig de tot això, dues atracadores es fugaran de la presó, sumeu-li la policia corrupta, un Marshall, i una infermera que no cuida gens bé als seus pacients. Us poso el trailer per tal que mireu quina pinta té tot plegat

Com a actors coneguts per mi són tres aquesta temporada, l’actor de papers còmics Chris Rock, i que per general no em cau massa bé, aquí fa un paper correcte, Jessie Buckley, que l’havia vist fent de científica nuclear a Chernobyl i aquí fa d’infermera assassina, i finalment el més conegut per mi, Salvatore Esposito més conegut com a Gennaro Savastano de Gomorra, el problema amb aquest actor és que a Gomorra tothom té només dues emocions, o enfadat o seriós, i Fargo funciona diferent, els personatges són més excèntrics i fan cares estranyes, i no li queda gens bé en aquest home, sembla que faci el pallasso i no me’l crec. Sense dubte aquesta ha estat per mi la temporada més fluixa de Fargo, no hi ha cap malvat carismàtic, ni cap bo carismàtic, ni ningú amb gaire carisma, simplement és una guerra de bandes mafioses amb uns quants elements extres pel mig per fer la història més original, però res que atrapi massa l’atenció de l’espectador. De fet, he trobat la temporada bastant lenta, de fet, fins i tot hi ha un capítol que de tan lent és en blanc i negre. Tot i això hi ha una cosa que no canvia amb Fargo, i és que en acabar la temporada, la població de la ciutat s’acaba reduint considerablement, els que més surten beneficiats són les funeràries, morts de tota mena, per negocis, per venjança, morts previsibles, morts inesperades, morts absurdes. Com les temporades de Fargo són històries totalment independents us recomano que mireu totes les temporades de la sèrie llevat d’aquesta.

La quarta temporada de Fargo té un 7 al filmaffinity i un 7,6 al imdb

Nota 4a: 5/10

Avui recupero el CT951 amb un posters d’anuncis originals

Listermint: Colutori bucal (x2 anuncis)

Tulipan (profilàctics): Oncles feliços.

ChannelTwo:4 llargue setmanes de mundial de fubol.

Si us plau feu servir condó

Durex: Gel per l’estimulació femenina

L’astronauta li diu a l’altre “Has escoltat això?”

Wonderbra: tens 918915 peticions d’amistat

Pastilles per l’insomni amb l’eslògan “mai hauràs dormit tan profundament”

Patates reals per un mon falç

ArtFoco: Òptica, la visió es fundamental

WWF: Es el teu torn

Aquest cas típic és el súmmum la de la recopilació, ja que consta d’un recull de reculls de pel·lícules, el proper pas serà fer un recull de reculls de reculls de pel·lícules, jo de vosaltres no descartaria que acabés passant, esteu atents. En el 2020 he fet 9 casos típics parlant dels films que he vista, principi feia un post cada dos mesos, però per evitar una carrega variable de pel·lícules per CT he acabat fent posts amb 10 films cada un.

  1. Novembre – Desembre (10)
  2. Octubre – Novembre (10)
  3. Setembre – Octubre (10)
  4. Agost – Setembre (10)
  5. Juliol – Agost (10)
  6. Juny – Juliol (13)
  7. Maig (9)
  8. Març – Abril (12)
  9. Gener – Febrer (16)

En total 100 pel·lícules vistes aquest 2020, 100 clavades, la xifra es casualitat, moltes més que l’any passat, que van ser 59. De mitjana surt a 8,33 pelis al mes. Per què he mirat tantes pelis aquest any? Pel confinament? Tot podria ser. Ara podria fer la mitjana de la nota de les 100 pel·lícules vistes, però la veritat és que seria molta feina, si algú vol entrar als enllaços i fer-ho per mi li estaré agraït. El post m’ha quedat una mica curt o sigui que afegiré el rànquing de les 10 millor pelis que he vist aquest 2020

  1. Indiana Jones y la última cruzada (1989)
  2. Trilogia del señor de los anillos (2001-2003)
  3. Cadena Perpetua (1994)
  4. La lista de Schindler (1993)
  5. Malditos Bastardos (2009)
  6. Gladiator (2000)
  7. Matrix (1999)
  8. American Beauty (1999)
  9. Aliens: El regreso (1986)
  10. Downton Abbey (2019)

Ara faré el mateix rànquing, però només amb les pelis que he vist per primera vegada en el 2020, ja veureu com es força diferent.

  1. Downton Abbey (2019)
  2. The Gentlemen: Los señores de la máfia (2019)
  3. Puñales por la espalda (2019)
  4. 1917 (2019)
  5. Parasitos (2018)
  6. Whiplash (2014)
  7. Deadpool 2 (2018)
  8. El juego de la sospecha (Cluedo) (1985)
  9. Le mans ’66 (2019)
  10. Tenet (2020)

 

Com és habitual, poso una imatge que no correspon que la gent esperaria trobar

Avui aquest blog no compleix 16 anys, en compleix 15, però m’agrada confondre la gent que només llegeix el títol, de totes maneres 15 anys també són bastants anys, si el blog fos un ésser humà, voldria dir que ja estaria a l’últim any de l’ESO, en el cas que els blogs estudiessin l’ESO, que encara no ho tinc clar. Però 15 anys són molts anys? Doncs depèn de com ho miris, aproximadament el 15% de la població catalana té menys de 15 anys, ara bé, el 100% dels lectors habituals d’aquest blog tenen més de 15 anys. Però també us haig de dir que la majoria de blogs que llegiu tenen menys de 15 anys, però també hi ha blogs estranys com el d’en Macip o el Dani Closa que en tenen més, però són casos rars perquè són divulgadors científics, i ser divulgador científic no és ser normal, potser Pons’s Blog també és divulgació, però en tot cas divulgació de continguts estranys.

Però bé, complir anys no és tan complicat, només es tracta de néixer i llavors mantenir-se amb vida, hi ha molta gent que és capaç de fer-ho, fins i tot els votants de VOX. En el cas d’un blog, mantenir-se amb vida significa anar publicant periòdicament, com veieu, aquest és el post 3.345, per tant es pot dir que he mantingut el blog bastant viu, si feu la divisió us sortiran uns 223 posts per any, si bé és cert que els últims anys he reduït una mica la quantitat de posts anuals encara es manté per sobre dels 180 (187 publicats per ser exactes durant el passat 2020, si voleu més dades, us haureu d’esperar al post d’estadístiques del 2020, paciència), això vol dir que l’any encara hi ha més dies amb Cas Típic que no pas sense ell, sou afortunats de viure en aquesta època, vull dir, que millor poder llegir Pons’s Blog que no pas haver viscut a l’edat mitjana i morir abans dels trenta per culpa de la pesta negre o perquè se t’ha infectat un tall al dit.

Acabo amb la part pessimista de rigor, dubto que el blog aguanti quinze anys més viu, per tant, com diu l’àvia en el dinar de cada Nadal des de fa més de quinze anys “Celebrem-ho bé aquest any, perquè l’any vinent no hi seré” i llavors passa a afartar-se de polvorons i torrons i fotre’s un cigaló amb tassa gran amb més alcohol que cafè i penses que amb aquest ritme no arribarà ni a la setmana que ve. Vinga, ja començo jo “Moltes felicitats Pons’s Blog!”

Se que avui no es divendres, no us penseu que vaig tant perdut, però es que aquest divendres toca un post especial que no puc ajornar, o sigui que el recull del divendres el faig avui dimecres, espero que no us molesti

  1. Simplement un anunci de menjar japonès com qualsevol altre (1 min)
  2. Un altre anunci japonès, aquest cop el clàssic encenedor usb, diferents versions (2 min)
  3. Enganxines de superherois pels teus objectes quotidians (15 segons)
  4. El Comidista: Com distingir un bon pernil ibèric d’un cutre (3 min)
  5. La torre invertida de Sintra
  6. Quan fas un favor i reculls les entregues del veí (1 min)
  7. 7 rècords Guinness d’escacs
  8. El Comidista: Consells per fer croquetes (2 min)
  9. Fent tombarelles amb un dofí (50 segons)
  10. Els llibres no són un obstacle per aplicar la física a l’enginyeria (2 min)
  11. Wrapping Paper. Els regals són millors si els mires des d’una altra perspectiva (Còmic XKCD)
  12. Fil de twitter sobre els miralls de Rjukan
  13. Hi ha gats més curosos que altres (1 min)
  14. Slinkys i escales infinites de fusta (2 min)
  15. Història del daltonisme (2 min)
  16. Web per mirar per la finestra d’algú altre.
  17. Per si a alguna li agraden les primeres cites emocionants: Roba un banc i la fa conduir durant la fugida.

Últimament estic recuperant CT d’anuncis, seguim amb la ratxa: CT953

Condomi: Botiga eròtica

ASPE : Històries criminals

Shumensko: Capsa de cerveses

Volkswagen Golf GTI

Greenpeace: Donam la ma

Stop’n grow: Prou de mossegar-se les ungles

Creu roja: necessitem voluntaris

Llenceria Blus: Bossa raig-X

QualityLand – Marc-Uwe Kling (464 pàgines)

Us va agradar el capítol de Black Mirror 3×01 Nosedive? Aquell en que una noia vivia en un futur (proper) on tothom estava avaluant i sent avaluat per tothom i a tota hora, sona divertit, oi? Doncs això es Qualityland un país on la gent està classificada per nivells en funció a lo útils que són per la societat, en teoria. Si baixes per sota del nivell 10 ets considerat un inútil i justament al nostre protagonista acabarà en aquesta circumstància, cosa que li farà patir unes quantes incomoditats. Paral·lelament seguirem la carrera política de la primera intel·ligència artificial que es postula com a president del país, la competència es un polític xenòfob que farà campanya amb arguments demagògics, o arguments sense lògica alguna, o directament sense arguments, només amb consignes buides que no signifiquen res. La tercera història que seguim es la del fill d’un polític important i ric que veurà que la seva vida no para d’empitjorar. El primer terç del llibre es només la introducció per tal que coneguem com funciona aquest món, i coneguem els protagonistes, la acció de debò comença quan el desgraciat d’en Peter rep un objecte que els algoritmes infal·libles han determinat que vol però que realment no necessita per res i intenta retornar-lo. Per fer-nos una idea més global de com funciona aquest país, els capítols del llibre venen separats per notícies que un pot trobar en aquest món distòpic, amb alguns comentaris dels lectors, els quals et fan venir ganes de plorar al veure el nivell que tenen.

El llibre m’ha agradat, perquè descriu el sistema distòpic amb humor, es un humor negre, perquè rius per no plorar, però hi ha fets que explica que realment no estem massa lluny que acabin passant, o que directament ja estan passant a petita escala. Per tal d’entendre millor de què parlo he copiat bastant fragments del llibre. El principal atractiu del llibre es la descripció de la societat, que bàsicament es com acabarà la nostra societat si portem el nostre actual sistema al extrem, consumisme màxim, món bombolla personalitzat per cadascú, nivells socials, algoritmes que ningú entén que ho controlen tot, incapacitat per modificar el sistema quan aquest genera un problema, entre d’altres. Pel què fa l’argument i el camí del protagonista es la part més fluixa, reconec que he empatitzat més amb la intel·ligència artificial Jhon of Us que no pas amb el Peter, el qual fins hi tot acaba caient en el tòpic de la trama romàntica. Malgrat tot reconec que el llibre m’ha agradat.

Se produjo una crisis económica de tal magnitud que pasó a conocerse como la Crisis del siglo. Era, por lo menos, la tercera Crisis del siglo en apenas una década.

—Una vez, en el colegio —dice él—, tuve una novia que había pedido una versión personalizada de Juego de tronos en la que no muriera nadie. Los personajes tenían una crisis de identidad y emigraban, o algo parecido.

—¿No le gustan las películas de Terminator? —pregunta Calíope.
—Bueno —dice Carrie—, Pink no soporta que al final siempre ganen los humanos.
—¡Porque no es realista! —exclama el QualityPad antes de apagarse.

—Bueno, después de comparar nuestros perfiles, QualityPartner está seguro de que encajamos bien y, desde luego, no será por tus dotes como interlocutor. O sea que probemos el sexo, a ver qué tal…
—Ah… —dice Peter—. Pues sí, tiene mucha lógica.

Volvamos a empezar. En esta central del servicio técnico los clientes de OneKiss pueden devolver productos no deseados. ¿Correcto?
—Correcto.
—Yo soy cliente de OneKiss. ¿Correcto?
—Correcto.
—Y aquí tengo un vibrador rosa con forma de delfín que es un producto no deseado.
—No.
—¿Cómo que no?
—El vibrador rosa con forma de delfín no es un producto no deseado.
—Eso todavía lo decido yo.
—No.
—¿Cómo que no?
—Que no.

Star Wars – Episodio 16 ¡El imperio tiene un nuevo plan diabólico! ¡Se trata de otra Estrella de la Muerte! Por suerte, los caballeros Jedi principiantes Ro-Pu-Ni y Ching-Chong-Chang cuentan con el apoyo del capitán Kirk y de míster Spock, que han llegado a una galaxia muy, muy lejana

Nota: 8/10

  1. Freqüències de noms a Espanya, segons l’INE (2019). Coneixeu moltes Afrodisias? I Parmenias?
  2. Esborrany del missatge nadalenc del rei, per Jose A. Pérez Ledo
  3. Monami Ohno fa escultures boniques només amb cartó
  4. Avui toca recordar Austin Powers 2 “Parece un enorme po…” (1 min)
  5. El Comidista: Els nou manaments del rostit nadalenc (6 min)
  6. El tall que es fa a la massa de pa abans d’entrar al forn té varies funcions. Serveix perquè els gasos de la cocció puguin sortir controladament. Per donar una textura i una crosta diferent. Per poder identificar el forner o com a millora estètica, etc. Vídeo: Jacob Rosendahl (1 min)
  7. Regalar pernils es bona mesura contra la pandèmia per tal que la gent no surti de casa
  8. Enorme xilòfon al bosc de Kyushu, el Japó toca una melodia de Bach quan una bola de fusta fa rodar cada “tecla” (2 min)
  9. El hobby horse, aquella “competició” de “gent adulta” saltant amb un cavallet de joguina (3 min)
  10. Els Old Harry Rocks es troben a Dorset i formen part de La costa Juràssica. És un Patrimoni de la Humanitat localitzat al sud d’Anglaterra, a prop del Canal de la Mànega. L’Atlàntic ha erosionat aquests penya-segats de guix i sílex durant ~66 milions d’anys. Vídeo: Mel & Jona. (1 min)
  11. Les tres millors il·lusions òptiques del 2020 (3 vídeos d’un minutet)
  12. La copa de Pitàgores obliga a beure amb moderació: si la copa s’omple massa, es buida automàticament. En aquesta construcció el principi s’encadena diverses vegades (15 segons)
  13. El truc del paper que és teletransporta de cordill (30 segons)
  14. Vox i els feixistes – Polònia (2:30 min)
  15. Quan la llum travessa medis diferents modifica la direcció a conseqüència del canvi de velocitat (es redueix dins l’aigua, augmenta al sortir). Aquest fenomen de la llum produït en substàncies amb diferents índex de propagació, es coneix com a refracció. (20 segons)
  16. La neu i la boira sobre les muntanyes semblen una ona de mar a Lake County, Oregon (1 min)