Cas típic 3880: noi li agrada Disco Elysium

L’últim joc que he jugat es diu Disco Elysium, es tracta d’un joc de rol barrejat amb una aventura conversacional. Està ambientat en mon paral·lel que vindria a ser l’equivalent dels anys 80 de la nostra època. Ens encarreguem de portar una espècie de policia que haurà de resoldre l’assassinat d’un treballador del port que l’han trobat penjat d’un arbre, el problema és que el protagonista tindrà greus llacunes de memòria provocades per haver jugat massa amb les drogues, per tant, el jugador va tan perdut per aquest món com el protagonista, i ens caldrà fer moltes preguntes a tothom per orientar-nos. La gràcia principal del joc es basa en el fet que tenim un munt de skills dividits en quatre categories, intel·ligència (dins la qual trobarem paràmetres 10 com ara visió espacial, raonament lògic, coneixement, etc), emocions (10 categories més, per exemple, intimidació, dramatisme, autoritat, persuasió, etc), físic (resistència, força, tolerància al dolor, etc) i habilitats (coordinació, agilitat, observació, etc). Totes aquestes habilitats en serviran per passar amb èxit o fracassar les proves que ens anirem trobant, sumant la nostra puntuació de l’estadística amb una tirada aleatòria de daus. Per tant, segons les habilitats del nostre personatge podrem avançar amb la investigació en una direcció o altra.

El personatge no solament parlarà amb l’altra gent, sinó que també parlarà amb ell mateix, és a dir, tindrà converses internes amb els seus “sentits” i podràs decidir si fiar-te del que et digui per exemple el teu “món interior” o bé fer cas a la teva “intuïció de policia” o a cap d’ells. D’aquesta manera podràs anar modelant el teu cervell, i anar definint idees en el teu cap, per exemple idees polítiques, i podràs triar si ser comunista, feixista, liberal, socialista o el que et vingui de gust, això pot provocar que se’t permeti interioritzar idees que et donaran bonificacions que et donaran bonus en la partida. Podràs acabar coquetejant amb diversos temes, el racisme, si vols també, o també podràs experimentar amb drogues, o també si puges de més segons quina estadística podràs acabar “parlant” amb objectes inanimats com ara la teva corbata, ei, qui sap, potser la corbata us dona bons consells. A part dels companys interiors també tens un company exterior, en Kim, aquest home és un sant, en moltes situacions el faràs passar una vergonya terrible, hi ha situacions que realment he pensat que es giraria i em fotria un cop de puny, però no, en Kim pot posar cara de sorpresa, pot reprovar el teu comportament, pot no estar d’acord amb tot el que dius, però mai t’abandonarà, sense ell el joc no seria el mateix, un aplaudiment per en Kim. Un altre personatge que m’agradaria destacar és Revachol, que no és altre que la ciutat on ens movem, una ciutat amb molta història i personalitat, una ciutat que ens parlarà, una ciutat amb molt per explicar.

No es tracta d’una aventura gràfica, aquí no trobaràs dotzenes d’objectes els quals has de combinar, en trobaràs, però concrets i puntuals, tampoc trobaràs complicats trencaclosques a solucionar, ni hauràs d’anar fent clic a tot per veure què salta. El que sí que trobaràs és bastanta roba i equipament que t’ajudarà a pujar o baixar les teves estadístiques, com tot bon joc de rol. També hauràs de controlar la teva salut física, i la teva salut mental, si alguna de les dues barres arriba a zero moriràs, així com altres resolucions d’esdeveniments que et poden portar directament al Game Over. En canvi, si ho fas bé resoldràs el cas, trobaràs el culpable, el com i el mòbil, i possiblement alguna sorpresa extra, també ompliràs algunes de les grans llacunes de la teva memòria, sempre està bé saber qui ets, no?

Resumint, si us agrada el rol (sense proves de combat, però amb moltes proves de tirades de superació de característica, tant amb daus (amb atzar) com sense daus (passives)), si us agrada resoldre una investigació, i us agrada descobrir nous mons ficticis, aquest joc és per vosaltres. Per mi potser hi he trobat molta lletra, i parlant amb alguns personatges secundaris els he llegit una mica en diagonal, ja que si et despistes massa fent missions secundàries és fàcil perdre l’interès, però quan vas directe a la missió principal el joc es manté fluid i intrigant, jo m’he passat el joc amb 28 hores. Té un impressionant 89 al metascore.