1. Alvaro Wasabi: Les sales de cine (17min, els primers 3:30 min són spam)
  2. Consells per detectar una bona gelateria
  3. Jurassic Park, versió pollastres de goma (44 segons)
  4. Quan no tens parella per ballar (5 min, però comença al min 2)
  5. Subtítols humorístics alternatius a imatges de wikihow
  6. El salt de l’àngel a Veneçuela a vista de dron (3 min)
  7. Mira fixament el centre d’aquest vídeo, després mira al voltant (5 min, però amb 2 o 3 min és suficient)
  8. Així es conserven aquestes 9 llegendes nonagenàries del cine
  9. Derivando. Nombres i banderes il·legals (4 min)
  10. El món microscòpic a escala humana (4 min)
  11. Com extreure i transportar un obelisc (5 min)
  12. Un anunci clàssic Guerapa (1 min)
  13. Kurzgesagt – In a Nutshell. Com treballa el sistema immunitari (10 min subs en castellà)

Master of none és una comèdia protagonitzada per Aziz Ansari (el personatge es diu Dev), que interpreta un actor de trenta i escaig anys que viu a Nova York. Cada capítol tracta d’un tema, per exemple, el primer capítol va sobre tenir fills, el segon sobre els pares, el tercer sobre els personatges estereotipats que interpreten els indis a la televisió. Però el que més veureu en aquesta sèrie és en Dev tontejant amb noies i en Dev menjant, en Dev és molt petit, però menja molt, podríem dir que Master of None és una comèdia romantico-gastronòmica. I això m’agrada bé? Doncs en principi no massa, però haig de reconèixer que en Dev i les seves parelles han aconseguit caurem bastant bé, els tres amics d’en Dev per altra banda pseee, diguem que els he après a tolerar, el paper del seu pare també està bé, però diguem que no és una sèrie on els secundaris estiguin massa lluïts, excepte en Jeff. Però la tercera temporada de la sèrie canvia totalment, a part de tenir només cinc capítols el protagonisme passa d’en Dev a una amiga del Dev, i la sèrie es converteix en un drama de parella, és tan horrible que m’ha fet abandonar la sèrie a falta de 3 capítols.

Master of None té 25 capítols repartits en tres temporades (10+10+5), un 7,3 al filmaffinity i un 8,3 a l’imdb.

Nota: 6/10

Avui recupero el CT1016 i el CT1012

Avui toca post visual. Toca un recull dels fons de pantalla que he tingut des del març del 2020.

The Witcher 3

Cosmos

Hearthstone

Inside

Darkest Dungeon

Crying Suns

The Mandalorian

Frostpunk

Loki

 

  1. Alvaro Wasabi: Els efectes especials de Star Wars (22 min, els primers 5:30 min son spam, us els podeu saltar)
  2. On estava la teva ciutat fa X milions d’anys?
  3. Estadístiques de Tinder a EUA
  4. Ens costa enfocar el color blau
  5. Missatges curiosos ocults en objectes
  6. “Pintant” amb una màquina d’escriure
  7. Espanya en xifres 2020 segons el I.N.E
  8. Rècord del món de col·locar fitxes de dòmino en 24 hores gràcies a un robot (15 min no cal veure’l sencer…)
  9. Derivando. Intel·ligència artificial i machine learning (8 min)
  10. Un altre cambrer que m’ignora (24 segons)
  11. El truc de màgia del dit tallat portat a un altre nivell (14 segons)
  12. Disfresses de bola de drac així regulars
  13. Toca recuperar un anunci de Levis del 2002 (1 min)

Recull de les últimes 8 pel·lícules que he vist ordenades de pitjor a millor. Com sempre la nota del filmaffinity primer, després la meva. L’última peli no és que sigui molt bona, però és que la resta no eren pas millors.

  1. La escopeta nacional (1978) [7,2][3] Un empresari català organitza una cacera per Madrid i allà trobarà tot de personatges peculiars típics i tòpics de final de l’època franquista, marquesos, cures, ministres, alcaldes, banquers, etc. Tràfic d’influències a dojo. Definitivament no és el meu tipus d’humor ni de pel·lícula.
  2. An Education (2009) [6,6][4]: Anys 60. Una brillant estudiant d’institut ha d’entrar a Oxford, però en la seva vida es creuarà un ric seductor i això trastocarà la seva planejada vida, i més quan descobreixi com es guanya la vida. Peli romàntica amb una mica de drama, no està malament, però no és per mi.
  3. Buenas noches y buena suerte (2005) [6,8][4]: Durant els anys 50 especialment, els ciutadans dels EUA tenien molta por dels comunistes, i d’aquest fet es va aprofitar el govern, de tal manera que quan algú molestava ràpidament era acusat de comunista i el retiraven del mig. Acusat d’aquestes tàctiques un famós programa de la CBS denuncia aquest fet i com us podeu imaginar al govern no li fa massa gràcia. Als de Hollywood els hi encanta parla del món del cine, o de la televisió, i es nota, als de fora d’aquest món no ens solen agradar tant aquestes pel·lícules. Un missatge en favor de la llibertat d’opinió, però el podrien haver fet amb més ritme. Per cert, no li passa res a les vostres televisions, la peli és en blanc i negre.
  4. Expiación, más allá de la pasión (2007) [6,9][5]. L’acció transcorre en el 1935 en un palauet anglès, només una dècada més tard que Downton Abbey, però els canvis en les modes i la conducta són apreciables. Keira Knightley està liada amb James McAvoy, però això no li fa gràcia a la germana petita de Keira, o sigui que aquesta crearà problemes. A la meitat la pel·lícula fa un gir i comença el tros de la guerra, que contràriament al que un pensaria no és més animat. Una pel·lícula romàntica d’amor impossible amb molt drama, no és dolenta, però no fa per mi. Tot i que reconec que el final no l’esperava i m’ha agradat.
  5. Brokeback Mountain (2005) [7,0][6]: 1963, dos joves pastors d’ovelles (Heath Ledger, Jake Gyllenhaal) es coneixen i treballen junts, una cosa porta a l’altre i es fan íntims. Després se separen i fan la vida típica de Wyoming, rodeos, ranxos, cuidar vaques, casar-se i tenir fills, ja que la gent de Wyoming dels anys 60 no entendria que dos homes visquessin junts, però se segueixen veient de tant en tant. La pel·lícula serveix principalment per explicar quina és la diversió en el fet d’anar a pescar, més enllà d’això molt drama, no fa per mi, la part central se m’ha fet molt llarga, però al final m’ha tocat una mica la patata.
  6. El francotirador (2014) [6,4][6]. Durant la guerra d’Irak, Bradley Cooper és el millor franctirador dels EUA, i això no els hi fa gens de gràcia als talibans. Si us agraden les pelis bèl·liques us agradarà moderadament aquest film, a mi m’agraden, però si no us agraden, no us perdreu res per molt Clint Eastwood que la dirigeixi. La part que passa a Iraq està bé (tot i que l’última escena d’acció, de la manera que ataquen els iraquians, sembla un videojoc), la part que passa als EUA és molt tòpica i previsible.
  7. El desafio: Frost contra Nixon (2008) [7,0][6]. La pel·lícula no va sobre el cas Watergate, sinó que se centra en l’entrevista que li van fer a Nixon un cop va dimitir, per tal que respongués sobre els seus delictes a falta d’un judici sobre el cas. Com a bon polític, Nixon era un expert en canviar de tema, desviar l’atenció i respondre la pregunta sense respondre la pregunta. Ja veieu que l’argument de la peli no és gran cosa, però no sé com Ron Howard aconsegueix que la pel·lícula es faci moderadament interessant.
  8. John Carter (2014) [5,4][6]: A veure com ho explico… John Carter, un capità confederat de finals del segle XIX és traslladat a Mart on resulta que hi ha una guerra civil entre marcians que són com humans, però uns éssers eterns semblen interessats en què guanyin la guerra un dels dos bàndols, però l’altre bàndol té una princesa guapa, la qual seduirà a John Carter per tal que els ajudi en la guerra. Tota la pel·lícula té un aire a ciència-ficció barrejada amb fantasia de sèrie B però amb uns efectes espacials i un pressupost enorme. M’ha recordat bastant a Flash Gordon, però sense la música de Queen. La pel·lícula no té res de dolent, però ni els personatges tenen carisma (ni tan sols Jimmy McNulty), ni l’acció té res memorable, i el protagonista es limita a anar de banda a banda per aquest estrany món. A sobre té moments massa Disney, com el gos. Malgrat tot, és entretinguda i amb final satisfactori.

Avui recupero el CT1017. Les frases de les unitats del Starcraft II quan les selecciones estan ben buscades, en especial els Terran:

Per tal que no us hàgiu de mirar el vídeo que és molt llarg i pesat us he resumit les millors

Marine
– He venido a patear traseros y masticar chicle y ya no tengo más… déjalo.
– Tio, es paranoia mía o me está siguiendo esa medevac.

Segador
– Traigo el dolor y la pizza en media hora, si no es gratis
– En ocasiones hago muertos
– Y yo que me pensaba que me apunté para ser agricultor, imagínate mi sorpresa
– Me caes bien por eso te voy a matar el último

Fantasma
– Creo que las fantasmas están… más equipadas
– En ocasiones veo muertos
– Tienes algo ahí en la cara (Bang) ya está.

Crucero de batalla
– ¿Qué son todas estas luces que parpadean?
– He perdido mi sombrero, da la vuelta y vamos a recogerlo
– El Yamato está cargado… y yo también.
– Veo doble, dispara a los dos.
– ¿Qué quieres decir con no nos quedan aceitunas?
– Tengo una noticia, estoy borracho

Artropos
– Elegí un mal día para dejar los paquetes de estimulantes

Erebrion
– Joder tío! Estoy más caliente que un conejo cojo intentando montar una liebre con el culo ardiendo

Persecutor
– Si tengo los cinco dedos, tres en esta mano y dos en la otra

Medevac
– Ni que te hubieran volado los dos brazos
– Date prisa, ¿té falta una pierna o que?
– Atención pasajeros, la hora local no importa por qué pronto estaréis todos muertos
– Nos han dado! ¡Nos han dado! ¡Vamos a morir todos! Es broma, si os hubierais visto las caras
– Bienvenidos al tanatorio volador
– Bienvenido a bordo, ¿eres donante de órganos?

Tanque de asedio
– Mi tipo de daño preferido, el colateral

Thor
– Podría apuntar, pero con esta cosa no es necesario

Bosch, a part de ser una marca d’electrodomèstics, és una sèrie policíaca que es basa en uns llibres de Michael Connelly (en aquest no). Harry Bosch és un d’aquells inspectors de policia típics americans que treballen 25 hores al dia i que no coneixen el significat de cap de setmana ni dies de festa, ni tan sols descansa per Nadal, també és d’aquells policies que creuen que el fi justifica els mitjans, és a dir, que si per atrapar un assassí cal saltar-se algunes normes, se salten i no passa res, bé, sí que passa, que apareixen els d’assumptes interns i comencen a buscar-li problemes, el mateix fan els periodistes, i després ha de passar per investigacions, judicis i altres acusacions. Però també creu en la justícia, no perquè una persona sigui un malparit vol dir que se li pugui acusar de més coses de les que realment ha fet.

El protagonista es Titus Welliver (Potser us sona fent de Glenn Childs a The Good wife, i fent de secundari en alguna pel·lícula), i el seu capità és Lance Reddick que ja tenia experiència de capità de policia a The Wire. Jamie Hector és el company de Bosch i també us hauria de sonar de The Wire fent de Marlo. No he trobat el trailer en català ni castellà o sigui que haureu de pasar amb la versió anglesa.

Aquesta sèrie em deixa diverses preguntes, per exemple, per què l’únic que sembla que resolgui casos en tota la comissaria és el detectiu Bosch? Per què una dona (Annie Wersching) molt atractiva de 37 anys es fixaria en un home de 52 anys moderadament atractiu? Quina versemblança té Larry Kubiac fent d’advocat defensor? En fi. La sèrie no té res de dolent, és simplement una sèrie correcta, investigació policial en recerca i captura d’un assassí en sèrie i alguns delinqüents secundaris més, potser en temporades successives la trama es posa més interessant, però no arribaré a descobrir-ho.

Bosch té un 7,2 al filmaffinity i un 8,4 a l’imdb.

Nota 1a: 5/10

  1. Alvaro Wasabi: La formula per fer trailers (16 min, els 2 primers són spam)
  2. A un casino de Las Vegas en el 1995 es van fer apostes sobre qui va disparar al Sr. Burns
  3. Imposts a les finestres
  4. Anunci tailandès contra el consum d’alcohol, molt clar i directe (30 segons)
  5. La fi del temple d’Artemisa
  6. El poder del canvi de roba instantani (5 min)
  7. Els majors grups d’immigrants a Espanya (3 min)
  8. Noclip.website: Explorant nivells de videojocs tranquil·lament
  9. El meló de Schrödinger (còmic)
  10. Jocs Olímpics espacials (1 min)
  11. El cost de construcció de les vies per països
  12. 30 Personatges els quals la versió jove va ser interpretada pels fills dels actors originals
  13. Movent una mica la càmera pots aconseguir una il·lusió òptica que sembli que una illa es mogui (24 segons)

De fet no m’agrada tornar de vacances, però vaig dir que tornaria a posar el blog en marxa avui, i com que avui és avui per això veieu el CT3445. Vacances bé? Molt bé. Per acabar d’omplir el post us poso la resta de webs rares que em faltava compartir amb vosaltres.

  1. GeoGuessr: Mostra carrers a l’atzar de google maps i heu d’endevinar d’on són
  2. Benedict Cumberbatch generator: Web que genera noms tan altisonants com el d’aquest actor anglès.
  3. Find the invisible cow: Has de trobar una vaca invisible, com més a prop tinguis el punter més fort cridarà.
  4. Bucketlist: Aquesta pàgina serveix per trobar inspiració a coses que vols fer abans de morir, com per exemple pujar el Kilimanjaro, o escriure alguna cosa en ciment fresc.
  5. FutureMe: Et permet enviar-te un mail per a la teva persona futura.
  6. The Wiki Game: Et proposa dues pàgines a l’atzar de la Wikipedia, i mitjançant els enllaços de la wiki has d’arribar d’una a l’altra.
  7. What Should I Read Next: Et recomana llibres a partir del títol del llibre que hagis escrit.

 

Bé, arribat el moment de posar el blog en mode vacances totals, això vol dir que no hi haurà cap més cas típic fins al dia 1 de setembre. Aquesta és la primera vegada que es publicarà el post de comiat de vacances sense que encara tingui escrit i planificat el cas típic de la tornada de vacances, o sigui, que a diferència de sempre, si aquesta vegada em moro durant les vacances, no hi haurà cap cas típic pòstum. Pensant només en el bé del blog i els seus lectors aquestes vacances seré extremadament caut i evitaré posar-me en perills innecessaris, us recomano que vosaltres també feu el mateix perquè no em puc permetre el luxe de perdre més lectors del blog, que ja en queden molt pocs. Bones vacances!

Per tal que no em quedi un Cas típic massa vuit us posaré algunes webs curioses per tal que perdeu el temps:

  1. Put a rang on it: Un compte d’instagram que converteix als famosos en pèl-roigs.
  2. Shut Up And Take My Money: Una web amb articles sense cap utilitat però potser vols
  3. Astronomy Picture Of The Day: La NASA cada dia penja una foto astronòmica diferent
  4. Instructables: Web que recull tutorials sobre com fer diferents coses, tecnològiques, de cuina, treballs manuals, etc.
  5. Where Is This?: Web on la gent pot penjar fotos preguntant quin lloc és i la gent li pot respondre.

Todos nuestros presentes equivocados – Elan Masta (399 pàgines)

En un món paral·lel, l’any 2016 és més avançat tecnològicament i la gent viu més bé, gràcies al descobriment d’una font d’energia pràcticament infinita i fàcil d’obtenir. El problema és que el protagonista, que és el mateix narrador del llibre, ha espatllat el seu present arran d’un viatge en el temps fet fins al dia de la presentació de la font d’energia, fent que aquest sistema d’energia no arribi a funcionar, això provoca que la seva línia temporal es converteixi en la línia temporal que nosaltres vivim, que a veure, no està malament en algunes coses, però es podria millorar en moltes d’altres, i més si la comparem amb el present utòpic que havia viscut el nostre protagonista.

El llibre comença bé, i això és important, perquè ja em coneixeu que no tinc cap mena de miraments en abandonar un llibre a mitges, per tant és important que el llibre enganxi des de les primeres planes, i aquest ho fa. Narra en primera persona, això sempre ajuda a empatitzar amb el protagonista, a més el tema és interessant, explica la seva vida passada mentre en paral·lel explica la societat futurista on viu, mentre ens fas avanços del desastre present on es troba en aquests moments per tal que tinguem ganes de seguir llegint i arribar ràpidament al clímax. Principi bé, mig bé, però al final la cosa no em convenç. Quan llegeixes un llibre de ciència-ficció o de fantasia, l’autor fa un pacte amb l’autor sobre els temes de la versemblança, per posar un exemple que tots coneixem, a Jocs de Trons acceptem que hi hagi dracs que volin, però no acceptaríem per exemple un avió. Doncs cap al final d’aquest llibre m’han passat certes situacions que no accepto, és a dir, puc passar que hi hagi certs invents tecnològics que em semblin pràcticament màgia com ara la mateixa màquina del temps, però hi ha altres invents que em costa d’empassar perquè estan massa encaixats per tal que la trama funcioni. Malgrat això, i malgrat la part del final de la novel·la, reconec que el llibre m’ha agradat.

Sí, a pesar de las numerosas maravillas tecnológicas de mi mundo, la gente seguía siendo asesinada sin ningún motivo. La gente también se comportaba como si fuera gilipollas sin ningún motivo. Pero perdonad, quería hablaros de mi madre, no de mi padre.

—¿Por qué me tuviste? —Porque tenía trabajo que hacer —dijo mi padre— y tu madre se sentía sola.

No hace falta viajar en el tiempo para destruir un mundo. Pero ayuda.

Nota: 6/10

  1. Els capítols nous de ‘Mr. Bean’ amb convidats famosos són mel (33 segons)
  2. Gilgamesh | Destripando la Historia (3 min)
  3. Les abelles porten rellotge
  4. Per saber si la gasolinera està a prop o lluny de la carretera en la qual vas.
  5. El tribut de les tres vaques, una tradició anual espanyola / francesa de més de 600 anys (3:30 min)
  6. Proves olímpiques curioses que ja no es fan
  7. Un noi que es converteix en diferents objectes (28 segons)
  8. Reduflació: Hi ha menys quantitat de producte en l’envàs.
  9. Ajudes en les proves gimnàstiques (48 segons)
  10. La nostra visió ha evolucionat per tal que el vermell destaqui
  11. 10 Trucs de màrqueting
  12. Llamp impacta en una pilota de golf (18 segons)

Avui toca recull de càmeres ocultes perquè patates.

Si un tio xungo no fa prou por imaginat un tio xungo amb telequinesi

L’exhibicionista

Compliments que no són el que semblen (en anglès)

Vas al lavabo i en sortir descobreixes que estàs en una galàxia molt llunyana.

Arribes a casa i resulta que l’han convertit en una piscina de boles

Mirall sense reflex, seràs un vampir?

Avui sense cap raó, un post sobre diferents esports.

Quan no trobes les pales i la pilota de ping-pong i en canvi tens una pilota de futbol

El futur dels recull-pilotes ja està aquí

Mentre toquis la pilota amb la raqueta s’hi val.

Una carrera ciclista molt lenta

Considerem gronxar-se com un esport?

Gairebé 5.000 persones jugant a Matar