Enllaços interessants

Enllaços divertits

Aprofitant que els dos grups d’enllaços tenen el mateix nombre de punts dono per acabat el recull dels divendres, perquè després us queixeu que es massa llarg malgrat siguin vídeos de 20 segons i articles de 300 paraules.

Anuncis

El venedor de salep anunciava el seu producte tot alabant les beneficioses propietats del tubercle de la orquídia amb la qual s’elabora la farina aromàtica que composa aquesta beguda tradicional. Però per allà passava en Pons disposat a discutir que tals beneficis no eren suficients per compensar el sucre que afegia el venedor per endolcir la beguda.

El sucre es horrible ja que està format exclusivament de glucosa i fructosa, que són els pitjors carbohidrats que pots prendre, perquè no tots els carbohidrats són iguals o funcionen igual si no, podríem alimentar-nos perfectament de coca-cola, llaminadures i hamburgueses. La realitat és que quan prens una beguda ensucrada com per exemple el salep, càrregues una enorme quantitat de carbohidrats en forma de diferents sucres, sense fibra i pobres en qualsevol altre component, i quan prens verdures, prens també carbohidrats, però en una altra forma totalment diferent (i no són els mateixos sucres) ja que la proporció de fibres i altres elements és totalment diferent. En la capacitat de disparar insulina sembla ser que es troba un dels punts importants. Amb un índex glucèmic molt alt, es dispara la insulina i es descomponen els sucres, que el cos converteix en greix ja que no pot gestionar-immediatament. Amb els carbohidrats de les verdures (per exemple), la gestió dels sucres és molt més lenta, permetent que el cos les gestioni mes a llarg termini i no s’emmagatzemin en greix. Amb els hidrats de carboni d’absorció lenta, com els de les verdures, el fetge es capaç d’emmagatzemar la glucosa i la deixa anar a mesura que el cos la necessita. Hi ha també una relació amb la sacietat. Quan prenem aliments tipus salep, aquests s’assimilen molt més ràpid i a les poques hores apareix de nou la fam i quan tenim el cos “educat” per al sucre, aquest es torna addicte i “exigeix” que apaivaguis la fam a força de sucres. Sembla que en aquest procés entra fins hi tot la capacitat dels bacteris del sistema digestiu d’influir en el sistema nerviós.

D’aquesta manera en Pons va convèncer al venedor de salep per tal que fes servir edulcorants artificials en comptes de sucre i d’aquesta manera millorar substancialment la salut dels seus clients.


Aquesta ha estat la meva dolça participació als relats conjunts de setembre, si ja se que estem al octubre, però es que ningú m’ha avisat que hi hagués una data límit, qui sap, potser el relat conjunt d’octubre el trec al desembre o mai.

Banshee es una sèrie de quatre temporades que va sobre home que surt de la presó i suplanta el xerif d’un poble on hi viu la seva còmplice que ara està casada amb un altre home i ha muntat una família amb un nen (uns 10 anys) i una nena (16 anys), del nen només en sabem una cosa i es que te asma, la raó es donar drama a la sèrie, la nena per contra te més protagonisme i dona més pel sac. El protagonista es un expert en baralles de carrer, això vol dir que la sèrie es violenta, només en el capítol pilot ja tenim tres morts i un grapat de ferits, de fet el protagonista es passa tota la temporada solucionant els problemes a cops de puny, en cap ocasió se’l veu dialogant, raonant, fent servir la llei, sempre a cops de puny. El passat de la La historia del protagonista es força típica, un lladre treballa per un tio xungo i la seva parella es el seu còmplice, decideixen no repartir el boti amb el seu jefe i el jefe s’emprenya i els vol matar.

A la sèrie surten aquestes quatre noies, ho dic per si algú necessita arguments de pes per veure-la

No se que passa en aquest poble, tothom es baralla amb la policia i fins hi tot els hi disparen i ningú acaba detingut, en part perquè alguns acaben morts, es a dir no hi ha terme mig o lliure o al dipòsit de cadàvers. La mitjana per capítol es que el protagonista rep un parell de pallisses per capítol, ell sempre reparteix més del que rep, però tot i així no el veiem passar en cap moment per l’hospital (bé, un cop en tota la temporada), una persona normal ja estaria morta després de los primeres pallisses, però el protagonista sembla que li troba gust a barallar-se amb tothom. Una altra constant obligatòria de la sèrie es el sexe, la mitjana serien dos polvos per capítol, la majoria dels quals protagonitzats pel nostre xèrif. Apunt sobre actors coneguts: El tio del FBI es Derek Cecil el nostre Seth Grayson de House of cards.

Tal i com manen els tòpics la filla adolescents s’ha d’embolicar amb gent xunga relacionada amb drogues, i la gent que trafica amb drogues sempre es violenta. De fet no se sap com però la filla sempre està al mig de tots els merders que passen en el poble, es un imant de problemes amb potes, amb potes no gaire llargues, ja que si la seva mare es alta (li treu un cap a la filla), i el pare es alt (li treu mig cap a la mare), per què coi la filla ha sortit tan baixeta? Té 16 anys, pot ser que creixi una mica més però no massa més, que no menja verdures? Continuem amb més tòpics, en aquesta sèrie es molt fàcil reconèixer els dolents, si veus que un personatge parla amb accent es que es dolent segur, ja sigui accent holandès, sud-americà, d’europa de l’est, qualsevol accent serveix, això indica inequívocament que es dolent, ja que segons sembla tots els dolents venen de fora del país, en aquest sentit sembla que aquesta sèrie l’hagi fet Donald Trump. La ex parella del prota no es massa espavilada, pensa “trairé el meu ex que es amic meu per tal d’entregar-lo al seu pitjor enemic, ja que així segur que el tio dolent em deixa en pau”, es clar que si, els dolents d’aquest tipus de series es caracteritzen per complir sempre totes les promeses que fan als bons, mai els enganyen, mai! Però el prota la perdona perquè simplement li fa un polvo, perquè tots els homes som així de primaris. Quan vols que un tio t’oblidi i et deixi fer la teva vida, tirar-te’l no sembla la opció mes lògica, o m’equivoco?

El poble de Banshee es petit, mostra d’això es que només hi ha 4 agents de policia en total (cadascun representa un tòpic, el vell, la noia maca, el negre fort i per sobre de tot el jefe crak), però el poble té de tot, té un escorxador, té traficants de drogues, té prostitutes, té crim organitzat, té una comunitat Amish, té indis (natius americans) amb el seu corresponent casino, té una comunitat de neonazis, una banda de motoristes itinerant, només li falta una central nuclear i un badulaque, potser apareixen en la segona temporada conjuntament amb el Krusty Burguer, no perdo l’esperança…

El curiós d’aquesta sèrie es que està produïda i en part escrita per Alan Ball, el geni que ens va portar A Dos Metros Bajo Tierra (no literalment, sinó la sèrie), aquesta i Banshee tenen entre poc i res a veure, per què senyor Ball? Per què no podia seguir fent el què millor sap fer? Voleu més referències de Alan Ball? American Beauty, llavors per què Banshe no diré que es dolenta però es tan normal i plena de tòpics? Els malvats són malvats simplement perquè son malvats, i per guanyar calers es clar, i els bons malgrat tinguin secrets sempre fan el bé i mai no aprofiten quan tenen avantatge sobre els malvats, sempre ha de ser una baralla justa o en tot cas injusta a favor del dolent. Rescats al ultim segon, cops i tortures que matarien a qualsevol però no al nostre protagonista, “quin es el pla? Matar-los a tots”. Ho veieu? Tot tòpics. Ei, que la sèrie es distreta, però no té massa més, per tan de moment no veuré la següent temporada.

La primera temporada de Banshee consta de 10 capítols de 45 minuts cada un. En total la sèrie té quatre temporades i 38 capítols. Té un 8,4 al imdb i un 7,1 al filmaffinity.

Nota: 6/10

Òbviament no estic dient que m’agradin els Simpson actuals, em refereixo als Simpson clàssics, els que són anteriors a la temporada 12. Avui he saquejat el CT323 per tal de fer el post vintage d’avui.

Mr Burns: Y este debe ser… Brut
Bart: Bart
Homer: No le corrijas Brut!

Krusty: ¡Hey, chicos! ¿A quien quereis?
Audiencia: ¡A Krusty!
Krusty: ¿Y cuanto me quereis?
Audiencia: ¡Muchíssimo!
Krusty: ¿Qué haríasis si yo dejare de salir en la tele?
Audiencia:¡Nos suicidiaríamos!

Toshiro: Señor Simpson-san, iré al grano de arroz. Tenemos razones para creer que ha comido usted… veneno. No asustarse, detrás de carta, plano de camino al hospital.

Faith: Lisa, soy Faith Crowley, redactora de patriostimo del Reading Digest.
Homer: ¡Oh, me encanta su revista! Y la sección de “Cómo mejorar su facilidad de palabra” la encuentro muy, muy, muy… eso.

Marge: Cuanto se tarda en entregar una pizza?
El camión con el rótulo “Entrega de pizzas”, un radar y una antena se marcha y momentos después llega un camion con un rotulo que dice “Flowers By Irene” con la primera letra de cada palabra muy muy grande.

Marge: Debemos renunciar a cualquier clase de lujo.
Homer: Por ejemplo, no pasamos la vida vacunando a Maggie contra cosas que ni siquiera tiene.
Marge: Yo estaba pensando que podriamos ahorrar en cerveza.
Homer: Eso no va a ninguna parte.

Fritz: ¡Oh, gracias! No hablo correctamente, pero debo decir que su cerveza es … como se dice, repugnante. ¿Lo he dicho bien? Quiero decir que solo un cerdo la beberia.

Señor Burns: Mírelo, atiborrándose a rosquillas durante su jornada. Pero siga, siga atiborrándose. No sabe que se acerca lentamente a la rosquilla envenenada (risa maligna). Porque hay una envenenada… ¿verdad, Smithers?
Smithers: Hmmm. No señor, lo discutí con nuestros abogados y la consideran asesinato.
Señor Burns: ¡Maldita sea su estampa!

Trabajadora de la agencia: ¿Y qe motivos le impulsan a solicitar un hermano pequeño?
Cerebro de Homer: ¡No digas venganza! ¡No digas venganza!
Homer: Eh… ¡venganza!
Cerebro de Homer: ¡Anda y vete a la porra!
(La trabajadora pone una X en la casilla de venganza. Hay otras casillas como: rencor, malicia, aburrimiento, provecho…)

Agente del CRN: Aún no sé como se provocó la fusión. No habia material nuclear en la unidad.
Señor Burns: ¡Bueno está bién! Hablemos de sobornos… ¡Vean! Pueden elegir entre la lavadora o la secadora que les muestra el atractivo Smithers, o pueden cambiar ambas cosas por lo que hay en esta caja.
Agente del CRN: ¡La caja! ¡La caja!

(Burns y Smithers ven a Homer charlando con Flanders que es el Demonio a través de la cámara de seguridad)
Burns: ¿Quién es ese de patas de cabra? Me gusta el corte de su capa.
Smithers: El Principe de las Sombras. Lo tiene citado a las 11.

(Homer lloriqueando)
Mindy: ¿Qué te sucede?
Homer: Que vamos a hacer el amor…
Mindy: Oh bueno… no hay por que hacerlo
Homer: Sí, hay que hacerlo. Me lo dijo la galleta del postre
Mindy: Los postres no siempre tiene razón
Homer: ¡Pero són tan dulces!

BCPP: McABeu, Eva

A Tot Vapor – Terry Pratchett

Au, ja està, ja m’he llegit tots els llibres de Mundodisco! Ja no té sentit la meva vida? Mmmm si que en té, algú ha de cuidar de Pons’s Blog… Aquest es l’últim llibre de la saga de la revolució Industrial dels quals els seus últims tres llibres coincideixen amb la saga Moist von Lipwig, en total serien cinc i cadascun està protagonitzat per algun invent revolucionari que canvia la societat: Imágenes en acción (el cinema), La verdad (La premsa), Cartas en el asunto (El sistema postal), Dinero a mansalva (El sistema bancari) i A Todo Vapor (El ferrocarril). En aquesta quarantena novel·la de Mundodisco un enginyer espavilat aplica la màquina de vapor per fer una locomotora, veient els canvis que aquesta tecnologia comportarà el Patrici envia el seu “home per a tot” Moist von Lipwig a fer-se càrrec de la companyia de ferrocarril.

La primera part del llibre tracta sobre les dificultats d’introduir una tecnologia nova en una societat existent, més tots els problemes tècnics de la construcció i desenvolupament de la tecnologia en si mateixa, en la segona part el conflicte subjacent amb una certa comunitat serà el catalitzador per impulsar la propaganda final que el ferrocarril realment tampoc necessitava i dotar de més acció una trama ja prou activa però sempre va bé com a excusa per fer aparèixer cameos dels nostres personatges preferits. La temàtica subjacent de la novel·la es el racisme i la por de la societat als canvis, una mica el que sempre toca aquesta saga de la revolució industrial. Dintre dels Pratchett es dels normalets, això vol dir que dintre de les novel·les de fantasia en general es de lo millor que et pots trobar. No té nota al imdb ni al filmaffinity perquè això es un llibre coi!

Així són els trasgos:

Del Crepúsculo la Oscuridad se encogió de hombros como solo podía hacerlo un trasgo. El efecto visual era el de un paquete de serpientes bailando.

Adora Belle bajó la vista para contemplar un rostro que solo un batallón de madres frenéticas podría amar.

Així es el patrici:

Yo, señor Mustachen, soy un patrono sumamente ejemplar y comprensivo. Lo demuestra la circunstancia de que su cabeza todavía repose bien visible sobre sus hombros, a pesar de que podría estar en, bueno, en tantísimos otros lugares, ya me entiende.

—¿Qué sabemos del señor Stibbings? ¿Es alguna clase de experto en inmoralidad?
—¿El de Gravilla Suelta, milord? Sé de buena tinta que tiene una amante muy joven, señor. Una señorita que antes trabajaba en el Conejito Rosa, donde estaba muy bien considerada, creo.
—¿En serio? Todo un experto, pues. —Vetinari suspiró y continuó—: Aunque por supuesto, no creo atribución mía supervisar la vida privada de mi pueblo.
—Milord —señaló Drumknott—, como tirano eso es exactamente lo que hacéis.
Vetinari le dedicó una mirada que no llegaba a emplear una ceja alzada pero que daba a entender que podía llegar a darse si el receptor de la mirada forzaba su suerte.

Un tal capitán Pendiente está muy preocupado por los gases nocivos que rodearán las vías de tren. —Lord Vetinari cerró el periódico de golpe y exclamó—: El pueblo de Ankh-Morpork ya está acostumbrado a los gases nocivos. Son su derecho de nacimiento. No solo están acostumbrados, sino que insisten discretamente en emitir más.

Cuando eche mano usted de un periódico quizá repare en una pequeña disculpa firmada por el director del Times en la que explica que se ha eliminado el crucigrama, ya que la autora se toma una temporada de descanso motivada por las presiones que supone mantener un estándar de pasatiempos resolubles pero aun así lo bastante exigentes. Por supuesto, tengo por norma no regodearme, pero me temo que esa mujer ha encontrado la horma de su zapato. Encargaré a Drumknott que le haga llegar una caja de bombones, de parte de un admirador secreto. ¡Al fin y al cabo, soy generoso en la victoria!

—Tengo que preguntárselo, señor. ¿Por qué hay que hacerlo así? Vetinari sonrió.
—¿Sabe guardar un secreto, señor Mustachen?
—Ya lo creo, señor. He guardado muchos.
—Fantástico. La cuestión es que yo también. No necesita saber por qué.

Així són les notes a peu de pàgina:

El término «aliciente» exige que la persona que lo pide se frote el índice y el pulgar con picardía, usted ya me entiende, jefe.

Així són les descripcions:

Cuando llegaron a la terminal de Quirm, los recibió la forma extremadamente grande del sargento Detritus de la Guardia de la Ciudad de Ankh-Morpork, que montaba guardia ante la Traviesa de Hierro blandiendo su Pedacificador, un arma que, por decirlo de alguna manera, funcionaba al por mayor.

El castillo de lady Margolotta tenía algo de inevitable. Cuando las grandes puertas de madera se abrían con lentitud, chirriaban todas las bisagras. Al fin y al cabo, había que cuidar las apariencias y la ambientación. ¿Qué clase de vampiro viviría en un castillo que no chirriase y crujiera cuando se esperaba?

Las plantas tropezadoras eran como las plantas rodadoras, solo que menos atléticas. Ese dato contiene todo lo que hace falta saber acerca de Slake.

Altres:

No se preocupe, señor Mustachen, tiene instrucciones expresas de no matarle… hoy. Húmedo tomó buena nota y se volvió para echar un último vistazo rápido a Disgusto, que inventó una mala cara nueva solo para él, un recordatorio de que había muchas, muchísimas cosas dolorosas que podían hacérsele a una persona sin llegar a matarla.

Slake era uno de esos lugares, pensó Húmedo, que se ponen en los mapas porque resulta embarazoso dejar huecos en blanco.

El señor Simnel ha dejado claro que, aunque es fácil lidiar con la estupidez, la imbecilidad profunda es dificilísima de eliminar. Me pregunto cuántos crímenes atroces se habrán perpetrado justo después de que una persona bienintencionada dijese ‘yo solo…’”.

Nota: 7/10

Històricament Pons’s Blog sempre havia publicat cinc posts entre setmana passés el què passés però… Un dia vaig decidir que durant la jornada d’estiu (juliol i agost) els posts setmanals els reduirien de 5 a 3. Després vaig decidir que directament m’agafaria els dies de vacances també com a vacances del blog. Ha arribat el moment de reduir encara més els dies de publicació de posts, fins ara era indiferent als festius que queien entre setmana, he decidit deixar de banda aquesta indiferència, això vol dir que tampoc hi haurà cas típic en els dies festius, començant per demà mateix, i per suposat divendres pont, que per això aquesta pàgina es diu pont’s blog… Ho veieu com necessito fer festa? Apa, ens veiem dilluns, sigueu bons i no celebreu massa el 12 d’octubre. Com a conseqüència dels festius entre setmana les xifres de casos típics deixaran de coincidir amb els múltiples de cinc els divendres, ui quin problema més gros… No patiu, fa temps que he superat el TOC, ho podré suportar.

Publico tants Casos típics que no puc descansar com MEV demana

Post robat del CT283 el qual ja va ser un post d’emergència per falta de contingut, per tan aquest es un post d’emergència d’un post d’emergència. Seria l’equivalent de missatge de copiar i enganxar que arriba als grups de whatsapp però de l’any 2007. Per seguir l’esperit del dimarts vintage no m’he molestat ni a traduir-lo.

1-El amor eterno dura aproximadamente 3 meses.
2-No te metas en el mundo de las drogas… Ya somos muchos y hay poca.
3-Todo tiempo pasado fue anterior.
4-Tener la conciencia limpia es síntoma de mala memoria.
5-El que nace pobre y feo tiene grandes posibilidades de que al crecer, desarrolle ambas condiciones.
6-Los honestos son inadaptados sociales.
7-El que quiere celeste, que mezcle azul y blanco.
8-Pez que lucha contra la corriente, muere electrocutado.
9-La esclavitud no se abolió, se cambió a 8 horas diarias.
10-Si la montaña viene hacia ti, ¡corre, es un derrumbe!
11-Lo importante no es ganar, sino hacer perder al otro.
12-No soy un completo inútil… Por lo menos sirvo de mal ejemplo.
13-La droga te buelbe vruto.
14-Si no eres parte de la solución, eres parte del problema.
15-Errar es humano… pero echarle la culpa a otro es mas humano todavía.
16-El que nace pa tamal, nunca ta bien.
17-Lo importante no es saber, es tener el teléfono del que sabe.
19-Yo no sufro de locura… la disfruto a cada minuto.
20-Es bueno dejar el trago, lo malo es no acordarse donde.
21-El dinero no hace la felicidad…. ¡La compra hecha!
22-Una mujer me arrastró a la bebida… Y nunca tuve la cortesía de darle las gracias.
23-Si tu novia perjudica tu estudio, deja el estudio y perjudica a tu novia.
24-La inteligencia me persigue… pero yo soy mas rápido.
25-Huye de las tentaciones… despacio, para que puedan alcanzarte.
26-La verdad absoluta no existe; y esto es absolutamente cierto.
27-Hay un mundo mejor ¡pero es carísimo!
28-Ningun tonto se queja de serlo. No les debe ir tan mal.
29-Estudiar es desconfiar de la intelegencia del compañero de al lado.
30-La mujer que no tiene suerte con los hombres, no sabe la suerte que tiene.
31-No hay mujer fea, sino belleza rara.
32-La pereza es la madre de todos los vicios. Y como madre… hay que respetarla.
33-Si un pajarito te dice algo… debes estar loco pues los pájaros no hablan.
34-En cada madre hay una suegra en potencia.
35-Lo importante es el dinero, la salud va y viene.
36-Trabajar nunca mató a nadie… Pero, ¿para qué arriesgarse?
37-No te tomes la vida en serio, al fin y al cabo no saldrás vivo de ella.
38-Felices los que nada esperan, porque nunca serán defraudados.
39-El alcohol mata lentamente… No importa, no tengo prisa.
40-La confusión está clarísima.
41-Mátate estudiando y serás un cadaver culto.
42-Lo triste no es ir al cementerio, sino quedarse.
43-Hay dos palabras que te abrirán muchas puertas: “Tire” y “Empuje”.
44-¿Para que tomar y manejar si puedes fumar y volar?
45-Dios mío, dame paciencia… ¡pero dámela YAAAA!
46-De cada 10 personas que miran televisión, cinco son la mitad.