La fi de la mort – Liu Cixin

Últim llibre de la trilogia dels tres cossos, ja us vaig avisar que aquest post arribaria en breu. Podeu repassar les ressenyes dels dos volums anteriors en el CT2574 i el CT2878

Continua la partida de escacs entre la humanitat i la civilització de trisolaris, qui guanyarà? Tindreu la resposta si us llegiu el llibre. Trisolaris pot tenir la tecnologia, però la humanitat té una gran capacitat de supervivència i una mania de no morir mai, però l’espai es obscur i alberga horrors. Us diré el mateix que he dit sobre els dos llibres anteriors, la imaginació i les idees d’aquest escriptor em semblen genials (excepte al final que l’autor es passa de rosca), ara bé, els protagonistes tenen zero carisma i son només uns titelles posats pel mig de les diferents situacions en què es troba la humanitat, el seu punt de vista serveix com a excusa al autor per descriure’ns com es troba la humanitat en cada època. Si supereu el primer llibre que es el que costa més de llegir (en especial la primera part) la resta de la saga ve força rodada, trilogia imprescindible pels amants de la ciència ficció.
Nota llibre: 8/10
Nota trilogia: 8/10

Anuncis

Avui us porto el CT210 o el CT379, no importa quin de fet son el mateix, o sigui que us porto el mateix post per 3era vegada, i això que es un post que ni jo mateix he escrit.

(Unos desconocidos están haciendo alguna chorrada)

– Pues la Mari me regaló una pulsera de plata que…. aghhh…
– Churri, ¿Estás bien?
– ¡Cof cof whaghh!
– ¡¡¡Churri!!!
– ¡Cuack!
– ¡Dios mío! ¡Que alguien me ayude!

TUUUUUUN TIIIINNNNNN……….
Ti Tiiiruuuriiiiiiiru… Ti Tiiiruuuriiiiiiiru…….
¡¡¡DOCTOOOR… HOUSE!!!

(House y el Neurólogo Negro (”H” y “NN”) caminan por un pasillo del hospital. House se trinca un puñao de pastis):

– Neurólogo Negro: La paciente sufrió una reacción alérgica a las aminotopotasas calciformes de sus calcetines.
– House: ¿El TAC mostró niveles altos de churriminoácidos?.
– NN: No, y los torrínidos están en 14 miligramos por kilo.
– H: Que le hagan una cojoscopia a ver si muestra signos de ostetitación.
– NN: ¿Insinúas que tiene chungopatitis? Sólo hay un caso entre un millón, no tiene sentido…. cortisona y “pacasa”.
– H: ¿Ah no? entonces…. ¿Por qué se rasca la oreja izquierda?.
– NN: ?¿?¿?¿?¿?¿?¿¿??
– H: Que le hagan los análisis.

(House se trinca un puñao de pastis, se las ingenia para no pasar consulta, y de paso nos enseña algo mas de la vida…. y después…)

– Churri: No me encuentro b… cof cof aghhhhh!
– NN: Sufre una parada cardiorrespiratoria!! ¡¡20 miligramos de tritopotasa!!
– Marido de la churri: ¡¡Mi mujer se muere!! ¡¡¡Hagan algo!!!

(La entuban, la electrocutan, y le salvan la vida. House se trinca un puñao de pastis. Él y su equipo discuten en una sala con una pizarra de rotuladores. De cada frase entiendes una o dos palabras: conjunciones y pronombres.)

– Tia Buena Empollona (TBE) : Ha reaccionado a los esteroides, no puede ser una alergia común.
– H: ¡Muy bien! ¿Te has dado cuenta tú solita?
– TBE: /mode_miradasesina ON
– H: Bien, yo tengo razón, tiene chungopatitis. Hay que ponerle lejía en vena
– TODOS: ¡Pero qué dices! ¡Si no tiene chungoloquesea podrías matarla! blahblahblah
– H: Aquímandoyouuuuuuu

(Le aplican el tratamiento y la paciente se pone a morir otra vez, la entuban, la electrocutan, y la salvan….)

– H: Vale, no era chungopatitis

(House se trinca un puñao de pastis. Luego, decide que hay que allanar la casa del paciente y, de paso, cambiarle la medicación por otra de alguna enfermedad que como máximo aparezca una vez entre 1 millón)

Alguno o algunos miembros del equipo de House (tenemos una Tía Buena Empollona, un Neurólogo Negro y un Australiano Pijo –AP–) allanan la casa, plagian la escena de recogida de pruebas de CSI y, cuando no encuentran nada (porque no tienen cojo-zoom™), hacen alguna chorrada como comerse algo de la nevera o cepillar al perro del paciente… )

(De vuelta en el hospital. House se trinca un puñao de pastis.)

-House: ¡¡¡Hacedle una punción lumbar!!!
-TBE: Pero, es demasiado peligroso, podriamos desencadenar una…
-House: ¡¡¡Hacedle una punción lumbar!!!
-AP:La punción lumbar no está indicada en…
-House: ¡¡¡Hacedle una punción lumbar!!!
-N.N: ¡¡¡Pero si no tiene médula!!!
-House: ¡¡¡¡HE DICHO QUE LE HAGÁIS UNA PUNCIÓN LUMBAR!!!!

(En algún momento también hay escenita de laboratorio con interesantísimas pipetas y frascos, ¡Bieeeeen! )

– Churri: Memueromáaaaas……

-¡Dadme un tubo y una bolsa de aire! A un lado que voy…zzZZZzztTTTTttztttztz… y… le salvan la vida)

– Jefa Buenorra del Hospital: ¡La paciente se ha puesto verde!, ¡Os la vais a cargar!, ¡¡House es un incompetente!! (aunque siento una terrible admiración y aprecio de verdadera amiga hacia él, así que no haré nada) .

(House se trinca un puñao de pastis. Luego pasa consulta y se ríe de sus pacientes… Luego, reflexiona en la terraza y el Oncólogo Ligón (OL) le da una lección moral de valores. House le recuerda que le pone los cuernos a su mujer, y el OL le dice “sí, pero tú estás solo y amargado, chincha, chincha”, y House le dice una bordería pero en el fondo piensa sobre ello y pone cara de pena. Posteriormente veremos a House trincando pastis mientras golpea una pelota contra la pared con una mano y juega con un yoyó en la otra. De fondo, una telenovela con médicos como protagonistas).

(Vuelven a la sala de la pizarra. House se trinca un puñao de pastis.)

– NN: La última chorrada que le pusimos casi la mata.
– H: Porque no tiene eso que nos inventamos… ¿Qué puede ser….?.
– NN: Oye, siempre que nos quedamos sin ideas suelo decir que…
– TODOS: ¡¡¡QUE NO!!! ¡¡¡QUE NO ES LUPUS, COHONE!!!

(House se trinca un puñado de pastis, pone su ojo a 15 mm de la cámara, le pega a algo con el bastón y se vuelve de espaldas a la pizarra).

– H: A ver, que no se me ocurre nada, DIAGNÓSTICO DIFERENCIAL
– TODOS: ¡¡HURRA!! ¡¡Creíamos que no lo ibas a decir nunca!!

(House se queda mirando una polilla que revolotea en una lámpara con forma de yin-yan… y, en ese momento, un búho sale de una ratonera y se come la polilla, lo cual parece dejar a House absorto en una tremenda revelación, que le incita a trincarse un puñao de pastis).

– H: ¿Cómo pude pasarlo por alto? ¡Se rasca la oreja izquierda! ¡Todo cuadra!. ¡¡Tiene el Mal Infernal de Howkinson™!!
– TODOS: ¡¡¡HALAAAAA!!! ¡¡¡SOBRAOOOO!!! Es 1/2 caso en un trillón de muchillones!!! (pero conocemos la afección porque el saber no ocupa lugar, sobre todo si tienes guión).
– H: Australiano Pijo (AP)… cuando estuviste en casa de la paciente, ¿No dijiste que te lavaste los dientes con su cepillo de madera?
– AP: Si, ¿y?
– H: Y, ¿Te parece eso normal??
– TBE: Los cepillos de madera acumulan ácaros que pueden actuar de desencadenantes del Mal Infernal de Howkinson™ y blah blah….
– H: ¡Muy bien, Tía Buena Empollona! Por eso te contraté… ¡y porque estás buena, claro!
– NN: ¿¡¿¡¿PERO ESTÁIS TODOS LOCOS?!?!? ¡Cómo va a tener eso! ¡Si ni siquiera existe! ¡Y además no puede ser que haya información de una cosa que solo he ha pasado a un tío en toda la historia de la medicina!. ¿Es que soy el único que no ha perdido la cabeza??
– AP: Bueno… yo de pequeño estudiaba seminario pero dios me abandonó y desde entonces…..
– NN:¿?¿??¿?¿?¿??
– H: Tengo razón y todos vosotros sois una bosta.

(Resulta que, como siempre, al cuarto intento House tenía razón, aunque era totalmente imposible, y el paciente se salva)

– NN: No me puedo creer que tuviera razón otra vez.
– TBE: Es mi héroe
– AP: ¿Os dais cuenta de que todos los médicos excepto House somos unos incompetentes, y que si no fuera por él se nos habrían muerto todos los pacientes de la serie?
– NN: sí tío, y no veas como me joroba….
– TBE: En realidad es un hombre maravilloso que tiene taaaanto que enseñarnos……
– LOS DOS: (Zorra….)

De noche, en su casa, House suelta el bastón, intenta andar y se esnafra contra el pico de la mesa. Luego se pone a tocar el piano. La cámara se aleja…

TUUUUUUN TIIIINNNNNN……….
Ti Tiiiruuuriiiiiiiru…
Ti Tiiiruuuriiiiiiiru……. (fundido en negro)

Robat de CPI, més concretament del Forum de CPI.

Segona temporada de WestWorld, la recordeu? Es aquella sèrie que la HBO li dedica un ingent pressupost amb la idea d’aconseguir que es converteixi en el nou producte estrella del canal un cop l’any vinent s’acabi Joc de Trons, però sembla que el tret li ha sortit malament perquè més enllà de la idea inicial la sèrie es normaleta i estic sent generós perquè els paisatges, el maquillatge i els efectes especials son de cine, però si em limités avaluar la trama pffff. Aquesta segona temporada arrenca directe en l’acció, més que res perquè està obligada degut al què va passar al últim capítol de la primera, ah, no ho sabeu? Doncs no seré jo el que us ho explicarà, tot i que hi ha detalls que no em caben de quadrar, rotllo “aquest no estava mort?” i “aquest no havia marxat? Per què torna?”, però bé, serem bons i ens creurem el què ens expliquen.

Ni l’home de negre es capaç de salvar aquesta segona temporada

La sèrie continua bastant amb la tònica de la temporada anterior, amb la excepció que aquesta vegada no cal un munt de estona repetitiva per explicant-se com funciona el parc perquè ja ens ho sabem de sobres. Els minuts de la sèrie es reparteixen entre gent parlant de filosofia, gent en pilotes (s’ha de notar que es la HBO) i gent disparant-se, per suposat el últim grup es el més entretingut de tots, protagonitzat per Ed Harris un home que ja té una edat però que aguanta força bé les escenes d’acció, de fet Ed Harris es el motiu número u per veure aquesta sèrie, pràcticament podríem dir l’únic motiu perquè quan comencen a xerrar sobre temes metafísics n’hi ha per fotre’s un tret, de fet també acaben embolicant el bo de l’Ed en trames avorrides de fora del parc, increïble!

Com que el tema cowboys ja està vist de la temporada anterior en aquesta temporada tenim indis, de la India, i sobretot samurais japonesos, son més que res l’excusa per posar més sang i membres amputats a la sèrie, com si realment li faltés, tot i això com a mínim la història dels samurais no es tan avorrida com la del indi natiu americà, quin rotllo! No es que les trames resultin avorrides en si mateixes per falta d’acció, sinó que es culpa de tota aquesta atmosfera prepotent que ho envolta tot, aquests aires que es dona la sèrie d’anar donant la informació en compta gotes a través d’escenes soltes e inconnexes en comptes de fer-ho tot lineal, clar i entenedor per l’espectador; no, es veu que la moda es donar la informació tota barrejada, no fos cas que cada nova dada no fos sorprenent. La segona temporada de WestWorld acaba amb un capítol interminable (90 minuts) per tal de tancar la història d’aquesta temporada, però sembla que la HBO té pensat fer una tercera temporada que jo no veuré.

Nota 2ona: 5/10

Una setmana més recollint enllaços.

  1. Un article sobre les conspiracions científiques de la ma de Jose A. Pérez Ledo
  2. Disney ha creat un robot autònom capaç de fer acrobàcies i servir com a doble d’acció en espectacle
  3. Duayen: l’esprai que ho fa tot indestructible. (1 min)
  4. Un problema creixent (còmic de Loading Artist)
  5. Infectant mosquits per evitar malalties infeccioses
  6. Fusteria Lego al Món Real (3:30 min)
  7. Colour by Numbers, una instal·lació que permet jugar amb la il·luminació d’una torre a Estocolm des de qualsevol lloc del món
  8. Així es distribueix la massa d’éssers vius de la terra
  9. Vídeo de seguretat aèria de Turkish Airlines amb els personatges de Lego the movie. (3:40 min)
  10. El teu edifici té una cascada de 100 metres d’alçada?
  11. Apagant el foc amb bombes
  12. El necessari robot que fa saltar pedres sobre l’aigua (no cal mirar tot el vídeo ni molt menys)

Avui un post universal! Vull dir sobre l’univers…

Penseu que totes les estrelles son enormes boles de gas super mega calentes? Doncs n’hi ha que no escalfen gaire, com per exemple la CFBDSIR 1458 10b
enana-marron

SkySurvey és una fotografia de 5.000 megapíxels (5 GPX) composta a partir de 37.440 fotos individuals, que mostra el cel nocturn en tot el seu detall i esplendor, a pantalla completa, 360 graus i un zoom gairebé infinit.

SkySurveyBanner

El cel està quiet al llarg de la nit? Tot el contrari!

Univers Sandbox: vols jugar amb l’univers? Bé… és un simulador interactiu per a Windows, en què els ingredients són estrelles, planetes i un toc de gravetat. El resultat és que es pot «jugar» a crear sistemes solars i veure els efectes de modificar les seves masses i trajectòries, fer-los col·lisionar i aquest tipus de coses.

M’acompanyeu a un viatge èpic a través de l’univers?

Avui us porto una sèrie d’animació japonesa, no es el meu estil de sèrie, però 12 capítols de 20 minuts passen força ràpid, en el fons els 240 minuts un se’ls pot prendre com un parell de pelis. La sèrie es diu One Punch Man i va d’un superheroi, res molt original, però la gràcia es que es un heroi tan ridículament fort que guanya els combats amb un sol cop, per tan encara que sembla que la sèrie va de baralles la realitat es que no, perquè ja em direu quin tipus de baralla es una que s’acaba amb un sol cop. En el mon de One Punch es habitual que apareguin monstres de tot tipus de manera normal en les ciutats japoneses, i per això hi ha una organització de superherois de diferents nivells encarregada d’enfrontar-se a tots aquests monstres, i tot i que el protagonista es el superheroi més fort, un mediocre resultat en les proves d’accés el posaran la categoria d’heroi més baixa, amb còmics resultats, bé tota la sèrie es bastant còmica, es clarament una sèrie d’humor que fa paròdia de les típiques sèries de lluita. El protagonista es un noi de 25 anys que segons les seves pròpies paraules fa d’heroi en el seu temps lliure, no es pren les coses massa en serio, es força despistat i despreocupat, més interessat en els detalls de la vida quotidiana que en els grans perills que amenacen les ciutats.

Havíeu vist mai un superheroi calb?

One Punch Man té un 7,8 al filmaffinity i un 9 al imdb. La primera temporada son 12 capítols de 20 minuts i de moment no hi ha segona temporada però s’espera que arribi més aviat que tard, tot i que si voleu podeu mirar 6 capítols OVA que han sortit que jo no he vist però intentaré trobar.

Nota: 7/10

Recordeu que cada divendres teniem un recull d’enllaços, oi?

  1. Gent tallant sabó, el recopilatori que no estaves esperant (1 min)
  2. Saps per què serveixen els 7.900 satèl·lits que té la Terra?
  3. Què tal les vacances? Còmic de eh tio
  4. Els espanyols ja no som tan baixets com abans (Mapa de l’alçada pro-mig dels europeus)
  5. Estàs segur de seguir aquesta moda de la llet crua?
  6. Quina mida de cafè vol? (Comic de Loading Artist)
  7. Una espasa làser massa llarga (curt de 3 min)
  8. Colada de lava del volcà Kilauea
  9. Si voleu estar fresquets aneu a l’Antartida. 98 sota zero.
  10. Així es va enfonsant el cràter Halemaumau del volcà Kilauea
  11. Gossos desconcertats amb trucs de màgia (2:25 min)
  12. Disney ha creat un robot autònom capaç de fer acrobàcies i servir com a doble d’acció en espectacles
  13. Fuck! De tan en tan toca compartir una escena de The Wire (4:45 min)

PS: 10 i 11 el blog estarà de pont, ens veiem el 12.