Tal com diu el títol del post avui toca animalons marins.

Meduses que no piquen, directament…

Himantolophus: Probablement el peix més lleig del mon:

M’agrada la pesca per què es una activitat tranquil·la i relaxada i sobretot per la soledat que t’envolta. Per això m’agrada pescar en el llac Antogo.

El Rap pescador: El malparit es tan ràpid que si no ho veus en càmera lenta no t’adones de res.

I per acabar, Fogonazos en porta més peixos caçant a càmera lenta.

Per cert, la setmana vinent marxo de pont, per tan deixo el blog de vacances fins el dia 12, feu bondat!

BCPP: Eva

Avui dia 1 de desembre comença a funcionar oficialment com cada any des del 2007 el blog del calendari d’advent. Els millors dies seran el dilluns 12 i el dimecres 14 de desembre que es quan es publicaran els meus posts, si es que algú no em desprograma els post, que tot podria ser, llavors em veuria obligat a tallar-li les mans, un llàstima tenint en compte que entrem en una època plena de pau i amor… Però la resta de dies també es podran llegir posts acceptables durant tot el desembre si es que hi ha suficients bloggers per omplir tots els dies del mes, per això la meva crida a la participació del blog. Si ja heu participat en anys anteriors ja tindreu permís per accedir i si aquest fos el vostre primer any envieu un mail a la Mireia (unaltreinvent@gmail.com) per demanar-li accés.

Un calendari d'advent amb els dies desordenats, això si que es maldat pura!

Un calendari d’advent amb els dies desordenats, això si que es maldat pura!


Si voleu més informació sobre el blog del calendari d’advent podeu entrar al CT2263 que vaig escriure l’any passat explicant com funciona el blog. Aprofito per fer encara més auto-propaganda i fer publicitat dels meus posts publicat en aquest blog, en especial us recomano els de l’any passat (CT2272 i CT2773)

  • CT1401: Nadal 2012
  • CT1794: Joguines 2013
  • CT2039: Joguines 2014
  • CT2772: Història del Calendari d’Advent (1/2)
  • CT2773: Història del Calendari d’Advent (2/2)

I sense més preàmbuls el guanyador del Concurs del CT2500 es…

MacAbeu!

Si algú busca premis, felicitacions, agraïments als participants o alguna cosa per l’estil en aquest post crec que això exemplifica perfectament el total desconeixement del blog i per tan el motiu pel qual no ha guanyat aquest concurs de preguntes. El canvi de la font a l’hora d’anomenar el guanyador es premi més que suficient, comptant que encertar més preguntes que ningú dona un prestigi increïble, a part de superioritat moral davant de la resta de mortals que no estan a l’alçada en quan a coneixements de vital importància com és tota informació relacionada amb aquest fantàstic blog. Si teniu curiositat per saber què tal ho han fet la resta de participants:

  1. McAbeu: 3 errors
  2. Ahse: 6 errors
  3. Gemma Sara: 7 errors
  4. Ciutadà K: 8 errors
  5. Eva: 9 errors
  6. Roselles: 9 errors
  7. Xexu: 10 errors
  8. Sergi: 10 errors
  9. Xavier Pujol: 12 errors
  10. Teresa: 13 errors.

Refregit del CT4. No, no sempre posaré els casos típics dels dimarts vintage en ordre, però de moment ho faig, res a dir, no?

No se que dir… Tothom te els seus mals dies, ara mateix no recordo perquè, el cas es que ara estic feliç. A més, tothom sap (gracies a CSI) que les dones solen utilitzar verí tan per matar com per matar-se, en comptes de fer servir pistoles.

Si una noia et diu que abans d’acabar sortint amb tu es fotria un tret al cap, doncs ja saps que es una noia sincera i que diu les coses amb claredat i sense ambigüitats, i això es molt d’agrair, normalment et sortirà amb excuses com ara “no ets el meu tipus” (si la persona en qüestió fos cruel afegiria “ni el de cap altre vertebrat del planeta”), o bé diria “no vull espatllar la nostra amistat” (una de les justificacions més odiables de totes), o bé la que fan servir a les entrevistes de treball “tu et mereixes algú millor que jo” (la versió de les entrevistes seria “està massa qualificat per aquesta feina”), o bé la meva preferida “a partir d’ara soc lesbiana”.

Moralitat (en francès “morale”): Si una noia amenaça que es fotria un tret al cap abans que sortir amb tu, per l’amor de Déu! (o era per la mort de Déu? es curiós que paraules com “mort” i “amor” es puguin confondre) desisteix! No facis que la població femenina minvi! Sigues solidari!

El contingut del post em serveix per preguntar als lectors quines formules feu servir per refusar als pretendents que no us interessen. També tinc curiositat per saber quines són les pitjors frases que han fet servir per refusar-vos a vosaltres. Per suposat a mi no m’han refusat mai, perquè sóc irrefusable… ehem…

PS: Interessant article del centpeus d’avui.

Ja s’ha acabat el termini per participar al concurs del CT2500! Avui les respostes correctes al post. En cursiva els comentaris sobre les vostres respostes.

1.1- Sobre les fotografies en els posts de llibres
a) Solen anar alineades a la dreta
“Solen portar un peu de foto” Han dit uns quants, suposo que es confonen amb les fotos dels posts de sèries, però posar un peu de foto a una foto d’un llibre no ho he trobat mai necessari.

1.2- Què NO m’agrada posar en els meus posts?
c) Poemes
Per sort aquí la gent ho ha tingut clar

1.3- Els comentaris són:
a) Gratuïts, de moment…
Que siguin gratuïts no vol dir que les donacions no siguin benvingudes.

1.4- En quin idioma està escrit majoritàriament el blog?
b) Català
Doncs no! Era una pregunta trampa, està escrit en Ponsià! Que es com el català però amb faltes d’ortografia.

2.1- Les vacances més llargues d’aquest blog han sigut durant el:
d) 2016
Cada any que passa més mandrós, què serà lo proper reciclar posts?

2.2- Els posts sobre sèries van a la categoria:
c) TV
Molta gent quedarà sorpresa al descobrir que no hi ha categoria “sèries” en aquest blog.

2.3- En l’ordinador, el scroll (desplaçament vertical) de la pàgina principal del blog es:
c) Sense límit
Per molt que a casa la Teresa no hi hagi scroll o que al Marroc estigui limitat a 20 posts, a la resta del mon es il·limitat.

2.4- Quins solen ser els posts més senzills de l’any?
b) Any nou
Podríem dir que es el dia més constant de tot l’any, encara que la constància signifiqui el mínim esforç

3.1- Quantes setmanes monotemàtiques (cada dia de la setmana dedicat al mateix tema) ha tingut el blog aquest 2016?
c) 3
Els que heu contestat menys de 3 us he posat falta, els que heu dit més deixeu els psicotròpics.

3.2- Qui d’aquests NO ha guanyat mai un concurs de preguntes sobre Pons’s Blog
d) Xexu
En Xexu mai ha sigut un guanyador, com a mínim en aquest blog. Lo curiós es que ell es pensa que ha guanyat alguna cosa…

3.3- Durant el 2016 he dedicat bastants dimarts a parlar sobre:
a) Blogs que m’agraden
Aquesta era un bon reglar contant que estava en la tercera secció de preguntes.

3.4- Comptant aquesta entrada com a últim post publicat, quants posts té publicats aquest blog?
b) 2500
Gairebé tothom l’encerta, menys alguns que encara no us creieu que vagi tan sincronitzat. La vostra falta de fe em resulta molesta!

4.1- Quin es el post més vist d’aquest 2016?
b) CT2315: 10 anys de Pons’s Blog
Es que 10 no es compleixen cada dècada, oh, espera…

4.2- Quin es el domini que més ha enllaçat aquest blog?
c) http://www.filmaffinity.com
Aquesta era complicada jo també hagués votat per imdb però resulta que es filmaffinity.

4.3- Quin ha estat el mes amb més visites a Pons’s Blog d’aquest 2016?
a) Gener (el blog està en decadència)
Tot i que m’agrada veure com la gran majoria de gent pensa que el blog no està en decadència (de visites)

4.4- Quin ha estat l’any amb més visites a Pons’s Blog
e) 2015
Quin gran any el 2015, com no hi hagi un miracle el 2016 serà pitjor, en quan a visites, en quan a contingut sempre millora, es clar.

5.1- Quin es l’únic cas típic encriptat?
1289
Tot i que la resposta de l’ahse es mereix també ser correcta “Cap. La veu del Pons parla clarament perquè tot mortal l’entengui i en prengui nota ^^”. Com a curiositat aquesta ha estat la única pregunta que ningú ha encertat.

5.2- Quin es el país Europeu del qual aquest blog rep més visites? (descomptant Espanya).
Romania.
Perquè Marroc està fora d’Europa perquè sinó… continuaria guanyant Romania.

5.3- Quantes visites porta aquest blog des de que està a WordPress? (Qui més s’acosti a la xifra exacte guanya)
220.082
Tot i que “se les mereix totes!” es una opció que m’agrada la xifra exacte es 220.082. Els que han dit menys de 200.000 que recordin el CT2324.

5.4- Comptant fins ahir a les 23:59, quants comentaris té Pons’s Blog? (Qui més s’acosti a la xifra exacte guanya)
39.237
Mentre que la majoria falla per millers n’hi ha un que ha fallat només per centenars.

Com que demà es dimarts i toca post vintage serà el dimecres quan donaré el nom del guanyador i de tots els altres perdedors, vull dir participants.

BCPP: Xexu

Quin temps fa avui? El post d’avui no us donarà cap pista sobre el temps d’avui, però aprendreu moltes coses respecte a la climatologia, o no…

WeatherSpark: Una pàgina web pels freaks de la meteorologia. Dades i més dades sobre el temps que farà demà.

Ha acabat de ploure i ara surt l’arc de Sant Martí ^^

Arc de Sant Martí vs Tornado: Fight!!

Ui, em sembla que pedrega una mica

Tempesta de neu de 20 hores en 40 segons

PS: Ja heu fet el test del CT2500?

BCPP: Consol

3db4784d-5027-4465-b98b-24725bd70049img400Armada – Ernest Cline

Recordeu a Ernest Cline? Si, coi, l’autor de Ready Plaery One. Si el seu primer llibre em va agradar molt estava clar que li havia de donar una oportunitat al seu segon llibre, no?

Armada va d’un noi d’uns 18 anys dels EEUU que es molt bo en un videojoc anomenat Armada que es un joc tipus shooter de naus en primera persona. El seu pare que va morir just quan ell va néixer ja era un freak dels videojocs i de la ciència ficció i sembla que ell n’ha heretat l’afició, especialment per la temàtica dels anys 80, això vol dir que igual que a Ready Plaer One, aquí ens tornem a trobar un munt de referències de la cultura Pop, en llistaré una petita part per tal de no fer la llista molt llarga, les clàssiques: Star Wars, Star Treck, Tron, Juegos de guerra o Starfighter, la aventura comienza, El senyor dels anells, Excalibur, ZZ Top, AC/DC, Van Halen, Queen, Peter Gabriel, Superman, Thor, Expediente X, Doom, Polybus, Space Invaders, E. T., La cosa (El enigma de otro mundo), Exploradores, Enemigo mío, Aliens (El regreso), Abyss, Terminator, El Juego de Ender, 2001: Una odisea del espacio, Mad Max, Dungeons & Dragons, Encuentros en la tercera fase, Karate Kid. I algo a més actuals: Independence Day, Hombres de negro, Starship Troopers, Contact, Battlestar Galactica, Firefly, Portal, Deep Impact, Guerra mundial Z.

Ja veieu que el senyor Ernest Cline no s’allunya gaire de la seva zona de confort, però com a mínim aquesta vegada situa l’acció en el nostre present. Igual que en la novel·la anterior, l’Ernest (hi ha confiança) ens sap introduir molt bé dins del videojoc de tal manera que tenim curiositat per saber com funciona tot plegat, de fet, a mi em passa que quan algú a qui li agrada molt un videojoc i el ven molt bé t’agrada escoltar-lo parlant d’ell, però llavors el proves tu i et resulta avorrit en part perquè no li treus el suc que li treu un expert que el domina. Bé, però vosaltres direu, es que a mi els videojocs no m’agraden, a excepció del Candy Crush, llavors aquest llibre es per mi? Doncs no n’estic segur però pots provar-ho, bé, concretament pots provar Ready Player One que es millor, i si t’agrada pots continuar per aquest. Però en aquesta novel·la no tot són videojocs i referències a la cultura pop també té una trama de ciència ficció totalment increïble (en els dos sentits de la paraula) que el senyor Cline explica gradualment per tal de mantenir l’atenció del lector, gradualment no vol dir lentament, sinó que ho fa escaladament, de tal manera que com més explica la situació més ganes tens de saber més. De fet, un dia gairebé em salto la meva parada…

Llàstima del final que es previsible, perquè una cosa es que et vagin donant pistes de com pot acabar, l’altre es que la teoria del protagonista encaixi pràcticament al 100% amb el què acabarà passant. Clarament el llibre va de més a menys, amb final precipitat inclòs. També hi ha alguna mort gratuïta la qual es un sacrifici que no serveix per res a part de donar dramatisme. També apareix un personatge que després d’introduir-lo de manera interessant acaba només servint per fer màgia amb la tecnologia i que qualsevol cosa que la trama necessiti es faci amb quatre simples clics. A sobre el final no queda tancat del tot, o sigui que si es volgués es fer es podria fer una seqüela, però vist que aquest llibre no es tan bo com el primer dubto molt que l’autor vulgui seguir per aquest camí.

Nota: 7/10

PS: Ja heu fet el test del CT2500?