1. Descobreix el valor de la incògnita, joc de lògica.
  2. Entrevista exclusiva (y falsa) a Isabel Díaz Ayuso, por José A. Pérez Ledo
  3. Coronavirus Genome, per això els genetistes fan servir el bloc de notes (Còmic XKCD)
  4. Robatori amb escalada (còmic de Sergio Moran)
  5. Els mems ni es creen ni es destrueixen, només es transformen (1 min)
  6. Plàncton bioluminescent anomenat Noctiluca Scintillans a la platja de Venice (Los Angeles – EUA) (1 min)
  7. Es com arrossegar la Torre Eiffel per sobre l’aigua (construcció d’una torre de perforació petroliera subaquàtica) (8 min)
  8. Extraterrestre aterren a Xina (còmic d’humor, però sabeu que es el què acabaria passant)
  9. El pitjor veterinari de la història (Cyanide & Happiness còmic)
  10. Posats a fer gràfiques que realment no aporten cap informació útil fem-ho bé. (còmic XKCD)
  11. Com es van escampar els gats pel món? (97 segons subtítols en anglès)
  12. Com es treu un creuer de l’aigua? Amb el vaixell elevador més gran de món, és clar.
  13. HORRIBLE Spanish: Un canal de youtube atroç que canta cançons famoses en un castellà horrible, per exemple Friends (perdó)
  14. Per a què serveix ensenyar a una rata a conduir?
  15. Michael Davis, un malabarista divertit. Normalment us dic de fer salts en els vídeos llargs, aquest es mereix veure’l sencer (15 min)
  16. Fotògraf pantomima full, un dels meus preferits (1 min)
Las primeras quince vidas de Harry August – Catherine Webb

L’últim llibre que he llegit es de ciència ficció, però sense naus espacials tranquils, es tracta d’un home que neix a principis del segle XX i té una vida bastant normal i mor poc abans d’acabar el segle XX, de moment res extraordinari llevat del fet que quan mor torna a néixer exactament al mateix lloc on havia nascut i amb tots els records de la seva vida passada. Si sou observadors i heu llegit el títol del llibre us podeu imaginar que aquest fet insòlit no solament li passa amb la seva segona vida, hi ha una tercera, una quarta, i possiblement una quinzena vida. El llibre ens explicarà les vides d’en Harry, algunes d’elles més ràpidament que les altres perquè són poc interessants, però especialment les vides dotze, tretze, catorze i quinze son especialment interessants, perquè al final de la seva onzena vida una nena se li acosta just abans que ell mori i li traspassa un missatge vingut del futur a través de diverses generacions el qual li diu que el mon s’acabarà, si això no desperta la vostra curiositat no se què ho farà.

El llibre té tres fases, la primera es la introducció, on aprenem com funciona tot aquest estrany mon de tornar-se a reencarnar en la mateixa persona, tot aquest sistema es una novetat tant pel lector com per en Harry, i per tan ideal perquè el llibre t’atrapi des del principi. La segona part es la biografia d’en Harry, de fet son varies biografies, de varies de les vides que ha viscut en Harry, cada una amb un estil de vida diferent, i de fet tampoc es una biografia clàssica explicada de manera cronològicament lineal, sinó que són moments de les diferents vides d’en Harry escollits per tal de conèixer com es el protagonista del llibre. La última part es “salva l’animadora salva el mon”, aquí es on en Harry s’ha de posar les piles i descobrir perquè coi el mon s’acabarà en un futur, no solament es això sinó que en cada iteració la fi del món es més propera, aquí el llibre es converteix en una novel·la d’espies amb secrets i enganys, amb 500 pàgines hi ha temps per tot!

PS: Ja han comprat els drets per fer la peli.

PS2: Claire North es el pseudònim de Catherine Webb.

Nota: 7/10

Avui recupero el CT785 on us mostrava uns quants curts d’humor d’un noi que domina bastant l’edició de vídeo.

El GPS

El quadre

L’arbre

La pilota

L’interruptor

La taronja

El rellotge

Com que amb el tema del confinament estic mirant algunes pel·lícules més he decidit convertir el post bimestral en mensual, per tan avui us porto les pelis de maig. Com que us queixàveu que sempre punto baix he hagut de re-visionar algunes de les meves pelis preferides, primer us he posat les sis noves, i després la 7, 8 i 9 son les que he vist per segona vegada. Us deixo la puntuació de filmaffinity primer i després la meva.

  1. Le mans ’66 (2019) [7,2][7]: El títol original es Ford vs Ferrari, perquè als americans els hi agrada presumir, però als italians els veiem bastant poc, el just per fer-los quedar malament, bàsicament es Ford, Ford i Ford. La pel·lícula es bastant previsible però queda totalment compensat perquè les actuacions dels dos protagonistes son bones, especialment la de Christian Bale. Dos hores i mitja de peli que passeu bastant bé per tractar-se d’una competició que a la vida real no m’interessaria el més mínim, per tan la peli ha d’estar ben feta.
  2. Midsommar (2019) [6,4][4]: Cinc nois de Nova York van de vacances a un poble perdut de suècia en el qual es celebra un festival molt especial cada 90 anys, el xoc entre la cultura moderna i la tradició d’una comunitat molt tancada serà força important. Es una pel·lícula filmada amb calma, no pas perquè no passin coses, sinó perquè el director deixa temps per pair les escenes, i realment moltes d’elles no son fàcils de pair, però la gent es mou molt a poc a poc. No pots deixar de veure la pel·lícula perquè vols saber quina serà la nova fase del festival, però en conjunt puc dir que no m’ha agradat gaire.
  3. Nerve, un juego sin reglas (2016) [5,4][6]: Un joc proposa reptes a la gent i s’han de gravar fent-los amb el mòbil, i com que els protagonistes son adolescents i per tant estúpids, fan tot el que els hi diuen. Tòpica crítica a les xarxes socials, la privacitat a la xarxa, les modes, la pressió social, la fama instantània, el reptes adolescents, etc. La peli no es massa bona, però tens molta curiositat per saber quin serà el pròxim repte, i per saber si la pel·lícula acabarà malament o molt malament.
  4. Deadpool 2 (2018) [6,8][7]: Deadpool es un anit-heroi que es dedica a fer conya de les pelis de super-herois, en especial de la saga dels X-Men que es en la qual està ficat. A part de la broma també hi ha lloc per l’acció i una mica de drama, fins hi tot hi ha una mica de línia argumental. Si et va agradar la primera la segona també t’agradarà. Deadpool es l’heroi més fresc i de moment el que menys cansa.
  5. Swiss Army Man (2016) [6,3][5]: Paul Dano està perdut i troba el cadàver de Daniel Radcliffe. La pel·lícula es una espècie de Naufrago, però amb més fantasia, i està clar que Paul Dano no té ni la meitat del carisma de Tom Hanks, però s’ha de reconèixer que Radcliffe té més registres interpretatius que en Wilson. Masses bromes escatològiques i sobretot massa fantasia absurda pel meu gust, inclús quant intenten posar un xoc de realitat no poden evitar fer que la fantasia acabi guanyant.
  6. Crudo (2016) [6,2][3]: Una noia estudiosa i vegetariana comença a estudiar veterinària, de no haver vist mai un tros de carn a fer veterinària es un pas força important, allà tot son cadàvers d’animals, sang i viseres, i la noia queda una mica trastocada. Si us agraden les pelis de festes universitàries amb novatades, sexe, drogues i sang aquesta pot ser una pel·lícula per vosaltres, en cas contrari no val pena ni intentar-ho. Us diran que tot això es secundari, que la pel·lícula es realment un viatge interior, un pas de la pubertat a la adultesa, els problemes, bla bla bla, no us deixeu enganyar, va d’una jove amb problemes mentals.
  7. Matrix (1999) [7,9][9]: Neo es un hacker el qual descobrirà un nou mon quan conegui el misteriós personatge de Morfeo, i fins aquí puc explicar sense fer espoilers, si que encara queda algú que no hagi vist aquesta obra mestra. Matrix es un doble referent tant de les pel·lícules de ciència ficció com per les d’acció, té més de 20 anys i els efectes especials continuen sent bastant bons. Té coses una mica WTF com el fet de ser “piles”, però si obvies aquests detalls es una pel·lícula que alterna molt bé entre el descobriment d’aquest nou mon i les escenes d’acció, constantment et manté atent per l’acció o per les escenes d’explicació, l’interès durant tota la pel·lícula no té temps de decaure, però ho fa sense escenes d’acció massa llargues, contràriament a la moda actual d’escenes d’acció interminables que acaben avorrint al espectador que amb tant moviment de càmera acaba perdut. Matrix està plena d’escenes mítiques les quals l’espectador pot seguir sense acabar marejat, de fet, es tot el contrari, desacceleren el temps per tal que tinguis temps d’apreciar el moviment. Si que es veritat que el final queda una mica oberta, però millor haver-ho deixat així que les continuacions, que no diré que siguin dolentes, ni molt menys, però si prescindibles. Un últim consell, nens, recordeu no prendre drogues, en especial pastilles vermelles.
  8. Aliens: El regreso (1986) [7,4][9]:  Sembla que una colònia humana que han fundat en un planeta on la Ripley va trobar uns quants ous d’Alien està tenint problemes (eufemisme), per això decideixen enviar els marines més durs de tota la galàxia (marines terrestres, per suposat) a resoldre el problema. M’encanta quan la gent que va sobrada té problemes, i aquestes marines tenen molts problemes. La situació d’angoixa constant de saber que estan totalment rodejats i sense escapatòria, una atmosfera totalment desoladora. Personalment sempre m’ha agradat molt més aquesta segona part de la saga d’Aliens, les següents parts son dolentes, i la primera part ha quedat una mica antiga, si la reviseu veureu tots els clixés de pelis de por reflectits, i ja no t’agafa res per sorpresa, en canvi aquesta segona part, tot i que té algun “susto” s’enfoca més a l’acció, i no ha envellit tant malament, per exemple el CGI no es veu malament simplement perquè no hi ha CGI, estem a 1986 recordeu? Pràcticament tots els efectes especials son maquetes, tot està construït artesanalment a ma, llavors a tot s’aplica una capa fastigosa negra perquè es la marca Alien, i això es atemporal, potser que les maquetes de naus i vehicles semblin joguines però millor això que un CGI cutre, perquè les maquetes sempre molen. La pel·lícula està plena d’escenes mítiques com el comptador de bales de les metralladores automàtiques o la batalla final amb la reina Alien. A més està plena de referències a la primera part que li donen continuïtat a la història com ara el gat o l’intrigant androide. La senyoreta Ripley es la meva heroïna preferida, per què escollir entre una metralladora amb llançagrades i un llançaflames quan existeix la cinta americana? Qui deia que les segones parts no son bones?
  9. American Beauty (1999) [7,9][9] No sóc especialment fan de les pel·lícules dramàtiques però aquesta m’encanta. Només començar la pel·lícula ja dona un cop de puny a la panxa de l’espectador “Me llamo Lester Burnham. Este es mi barrio. Esta es mi calle. Esta es mi vida. Tengo 42 años. En menos de un año habré muerto. Claro que eso no lo sé aún. Y en cierto modo, ya estoy muerto. Aquí me tienen, cascándomela en la ducha. Para mí el mejor momento del día. A partir de aquí, todo va a peor”. American Beauty es això, la vida en general es una merda, hi poden haver-hi coses bones, per suposat, però en general es una merda, i a diferència del 99,99% de les pel·lícules American Beauty reflexa la realitat americana. Arribes a la mitjana edat, tens una feina segura, una gran casa, una dona i una filla maques, has complet el somni americà, no? Doncs res més lluny de la realitat. American Beauty no es “només” Kevin Spacey i un gran guió, es que fins hi tot la banda la sonora es bona! Però Spacey no es l’únic patètic desgraciat, tothom es patètic i desgraciat en aquesta pel·lícula encara que no ho sembli a primera vista, i també frustrats i sonats i això m’encanta perquè ningú es salva. I el millor es que la pel·lícula no té cap lliçó moral, no acaba convertint els seus personatges en millors persones, no dicta cap fórmula per aconseguir la felicitat, simplement ens presenta la situació, el van viure feliços per sempre es només pels contes, no hi ha una resposta universal per la felicitat. I no, la bossa no es cap metàfora de res, es tant sols un maleïda bossa que vola, no té res, es absurd. Entenc perfectament que no es una pel·lícula per tothom, es d’aquelles pel·lícules que o bé t’agraden molt o no t’agraden gens, jo caic en el primer grup. Voleu veure el millor actor del mon anant coix? Mireu sospitosos habituals, voleu veure el millor actor del mon en el paper de la seva carrera? Mireu American Beauty. Una curiositat, el guionista es Alan Ball, es també el creador de Six Feet Under, no em sorprèn.
  1. Petit joc de lògica
  2. Bola de drac Z: Saga d’en Cèl·lula (8 minuts)
  3. Movent només un parell d’escuradents heu de fer el número més gros possible
  4. Un noi avorrit durant la quarantena (28 segons)
  5. Apocalipsis idiota, por Jose A.Pérez Ledo
  6. Concurs de ganivets (1:16 min)
  7. Baralla entre 2 clans de llúdrigues (1 min)
  8. Quan t’envàs a dormir el cervell aprofita (còmic)
  9. Em sap greu però m’agraden els videoclips de Little Big – Hypnodancer (4 min)
  10. El discretíssim camió de les escombraries que passa a les 3 de la matinada (1:34 min)
  11. Si estàs desanimat necessites veure ballar aquest home (30 segons)
  12. Què hi ha més emocionant que un campionat professional de tronc giratori? (vídeo llarg, aneu fent salts)
  13. El què ens passarà quan s’acabi el confinament (2 min)
  14. Gary Oldman, cadascú que es dediqui al què sap fer (80 segons)
  15. Anunci de futbol argentí (1 min)

Fa poc us vaig parlar de Shameless en el CT3203, però he seguit mirant més temporades de la sèrie (tres temporades més) i tenia ganes de tornar-vos-en a parlar. Es una comèdia, però també es un drama, i no un pas una mica de drama, es drama bastant dur, i encara ho fa més dur el fet que no li costa res fer broma sobre temes molt seriosos, com per exemple la eutanàsia, el suïcidi o fins hi tot algun assassinat a sang freda. També hi ha personatges importants que tenen problemes amb l’alcohol, però no en pla “mira quina gràcia, s’emborratxa i fa tonteries” no, no, problemes d’alcoholisme seriosos que faran que el personatge no tingui mai calers perquè se’ls gasta en alcohol i altres drogues. Shameless va sobre persones horribles, molt horribles, especialment el pare de família, el qual no dubta en mentir, estafar, enganyar, denunciar als seus amics i a la pròpia família, però penseu que després d’haver-ho fet s’enterneix i es sent culpable, demana perdó i arregla la situació? No, això ho faria una sèrie normal, aquí no, aquí en un capítol es comporta com un malparit egoista i en el capítol següent encara supera el limit anterior. Com es normal, els seus fills cada vegada passaran més d’ell, fins hi tot els que en principi se l’estimaven una mica. Shameless es un exemple de com no s’hauria de comportar la gent, de com en comptes de parlar les coses en família la gent prefereix actuar pel seu compte i no importa que els altres surtin perjudicats si un mateix pot treure benefici personal. La família sempre està en problemes, però no problemes familiars dels que fan gràcia, no, autèntics problemes familiars com la mort de familiars propers, problemes de bipolaritat, depressió, etc. Es horrible, i per això es impossible deixar de mirar la sèrie, perquè un vol veure com solucionaran els problemes, que bàsicament es a crits uns amb els altres. De debò que a la sèrie no li falta de res, de res negatiu em refereixo, també hi ha incomodes estances a presó, suplantació d’indemnitat, immigració il·legal, explotació infantil, pederàstia, exhibicionistes, coacció sexual, pallisses a menors, tràfic d’òrgans, robatori de cadàvers, qualsevol cosa inadequada que us podeu imaginar apareix a Shameless, i el pitjor de tot es que les coses que no us podeu imaginar també hi ha apareixen. Mica en mica Shameless ha anat evolucionant, cada vegada es menys comèdia i més drama, potser ho haureu notat per la interminable llista anterior de temes degradables, o potser algú de vosaltres ha rigut amb el tràfic d’òrgans?

Són una família adorable

De moment estic mirant la temporada cinc i continuo amb ganes de seguir fins la temporada deu (si, la sèrie es llarga, té 126 capítols), realment em preocupo pels membres d’aquesta família disfuncional, bé, disfuncional es queda curt, vull dir família caòtica, apocalíptica,… En fi, no passa res quan les desgràcies passen als altres i no a tu o a algú que coneixes, les desgràcies sempre son més morboses de seguir que no pas les coses bones, les coses bones fan enveja, les desgràcies provoquen alleugeriment, “Puc passar per un mal moment però mai estaré ni la meitat de fotut que els desgraciats de Shameless”, per això estic miro Shameless. I vosaltres hauríeu de fer el mateix. Shameless té un 7,8 al filmaffinity i un 8,6 al imdb.

Nota Temporades dos a quatre: 7/10

Avui recupero el CT786 on explico una història personal de com em distrec gastant els calers dels vostres imposts.
Sabeu aquella sensació de bar de tot la vida? Doncs a mi em passa amb el meu CAP. M’explicaré. L’altre dia vaig passar pel CAP com faig cada 3 o 4 mesos per anar a buscar la meva dosis de drogues que tan necessito quant em vaig adonar d’aquesta sensació de “bar de tota la vida”.

Quant arribes al teu bar el cambrer no solament sap que t’ha de posar una cervesa sinó que la cervesa no ha de ser ni Mahou ni Sant Miquel, ha de ser Estrella. Amb el CAP em va passar el mateix. Ja sabien que jo venia a per la droga i per les tires reactives, però encara sabia més.

-Avui en tinc del One touch i del Freestyle, però a tu t’agrada més el One touch, oi que si?
– Si… – de fet jo no sabia que tingués cap preferència en aquest aspecte.
– Quantes en vols?
– No se, com sempre… – i sense que jo pogués acabar de dir la frase.
– Ah! doncs quatre!
Se’n va a una altra habitació a buscar-les, i un cop torna.
– Mira, avui has tingut sort i n’hi ha bastantes al magatzem i te’n porto 5.
– Gràcies. -tot contenint-me per no abraçar-la

Continuant amb el paral·lelisme del bar. Si al cambrer li caus bé, no solament et posarà l’Estrella que sap que vols, sinó que a més a més afegirà unes quantes olivetes o ametlles salades regal de la casa. Doncs una cosa semblant em passa en el CAP.

– Bé, ja que estàs aquí si vols et poso la vacuna de la grip.
– No gràcies, m’agrada córrer el risc.