Amb el record del CT2742 acabo amb la tetralogia de posts sobre el Roda el món i torna al bloc, a partir d’ara ja podré tornar a recordar CT escrits a dins de Pons’s Blog tal i com el MEV mana. Aquest últim post ja no es de la trobada virtual del gener del 2015 sinó que va ser al gener del 2018, per simplificar-ho diguem que no va ser tan emotiva com la primera.
 
Un dia de desembre estava tan tranquil quan de cop vaig rebre un inesperat mail, un altre príncep nigerià que necessita treure la seva fortuna del país vaig pensar, però aquesta vegada no la vaig encertar, era molt pitjor, era un mail de la Carme Rosanas. Segur que a molts de vosaltres us sonarà aquesta sensació d’angoixa que vaig tenir alhora de llegir el remitent perquè els mails de la Carme sempre impliquen feina, no t’enviarà un mail per desitjar-te bones festes i prou, no, no, ella sempre demanarà algun favor o altre, si bé es cert que no són grans favors, es a dir, dubto que arribi el dia que em demani les claus del Ferrari o un tros de medul·la òssia, però són petites feinetes com ara col·laborar en els seus projectes blocaires que s’inventa i que et demana sense cap remordiment. Ara em direu que no estic obligat a res, que ningú no m’està apuntant amb una Desert Eagle .50 AE, i teniu raó, però si que tinc una responsabilitat moral perquè jo sóc en Pons (abans d’arribar aquí ho sabíeu, no?), que en Pons col·labori (visca la gent que parla d’ella mateixa en tercera persona!) en un projecte blocaire es la meitat de la feina, sense en Pons la gent passaria de totes aquestes històries, llavors està sobre les meves espatlles (virtuals) el fracàs o l’èxit d’aquest tipus de projectes.

En aquest projecte en concret la Carme em demana, o ens demana, però la veritat em preocupa més el què em demana a mi que el què us demani a vosaltres, que col·laborem en el Roda al mon i torna bloc, blog que esteu llegint ara mateix sense donar-vos ni compte a no ser que estigueu llegint això a Pons’s Blog perquè també s’ha publicat allà (moment de publicitat fet, ara ja podeu parar de llegir si voleu). Resulta que ja fa tres anys de la trobada virtual, no sembla que hagi passat tan de temps, oi? Jo tinc excusa perquè fa temps vaig fer un pacte amb el diable per tenir la immortalitat, però vosaltres mortals hauríeu de ser més conscients del vostre limitat temps en aquesta miserable existència. Doncs sembla que es va acordar que la trobada virtual es repetiria en el 2018, perquè la gent pensava que li faria il·lusió escriure alguna cosa, doncs resulta que no, que realment fa un gran pal escriure un post per aquest blog, i tota la il·lusió que hi havia en el 2015 ha marxat clavegueres avall, fins hi tot la pròpia Carme diu que es un conyàs, paraules textuals, per suposat, ja sabeu com parla ella… En el seu mail recorda que els tres anys de diferència va ser la opció guanyadora en la votació com traient-se de sobre el mort, com donant a entendre que ella va votar una data més llunyana com ara el 2020, el 2025 o possiblement el 3000. Ara es quan arriba la meva part preferida del mail quan diu “En realitat a totes les persones que vareu dir que participaríeu, encara que algunes no ho vareu arribar a fer”, per si no enteneu la frase ja us la tradueixo jo “Tu! Miserable persona sense paraula alguna que promets coses que llavors no compleixes! Et repto a que compleixis el que vas dir ara fa més de tres anys a veure si tens ous!” a més a més afegeix “Ratllem la setantena d’autors” (que es mereix un paràgraf a part) ve a dir “Ja veureu com de tanta gent que som la gran majoria no farà ni punyeter cas i acabarem escrivint els quatre desgraciats de sempre…” Sempre he dit que el derrotisme es una qualitat inherent a tot bon català. Al final de la petició es on la Carme es deixar anar i es nota que se li en fot tot, ja que en comptes de concretar la idea amb un sol objectiu per tal que anem tots a una i la cosa quedi harmoniosa, ens insta a fer el que ens roti perquè prou que ha fet ella escrivint el mail com per anar perseguint a la gent com fa tres anys perquè facin cas de les poques normes que hi havia.

Futurama patrocina la trobada virtual de l’any 3000

Si us ha agradat aquest post doneu-li les gràcies a la Carme que mitjançant el seu mail m’ha inspirat a escriure això durant una nit d’insomni (les 7 PM es nit ja, no?), per contra si no us ha agradat llegir això les culpes també són de la Carme, i el post de la hipotètica trobava virtual del 2021 també serà culpa seva, si es que queda algun blogger en el 2021… Fes like si trobes que els finals apocalíptics són lo millor.

PS: Ara es quan arriba algú i m’esborra el post planificat i tot se’n va a norris, es lo típic que passa en aquest blog, 70 autors i la majoria uns pocatraces, per suposat la culpa es de blogger que permet als inútils trastejar amb els blogs, com a mínim wordpress té la complexitat justa per tal que s’apliqui un filtre d’inutilitat que evita que qualsevol negat faci servir wordpress.

Dies irae – César Pérez Gellida

La segona part del llibre Memento Mori. Aquí el nostre inspector de Valladolid anirà a Trieste a agafar un assassí en sèrie, mentrestant el psicòleg rus estarà pels Balcans explicant misèries de la guerra d’aquella zona ja que la va viure de primera ma quan treballava al servei de Rússia. L’assassí mata, que per alguna cosa es la seva feina, i el policia l’intenta agafar, que hi hagi una tercera part que tanqui la trilogia us pot fer pensar lo bé que fa la seva feina el policia… Mentrestant el psicòleg s’encarregarà de resoldre uns assumptes pendents de fa anys que tenia amb cert genocida de la guerra dels Balcans. Per suposat els camins d’aquestes tres persones s’acabaran creuant. Igual que passa amb el primer llibre, a falta d’un quart de llibre pel final hi ha un gir inesperat dels esdeveniments que et dona una empenta per acabar amb ganes el llibre. Resumint, el llibre entreté però no apassiona, igual que els seus personatges, que no cauen malament però el únic destacable dels tres es el psicòleg. Tercera i última part? Doncs suposo que si que caurà, però sense massa pressa.
Nota: 6/10

  1. Saltant per sobre la tanca. En la seva imaginació sortia genial (50 segons)
  2. Fum i foc en una bombolla de sabó (1:38 min)
  3. Sort que hi ha un adult responsable sempre al aguait (25 segons)
  4. Hi ha una pista a Dinamarca pensada per ser gaudida especialment durant la pluja (2 min)
  5. En el mateix dia. No fa gràcia però m’ha pillat amb la guàrdia baixa o algo.
  6. Quan t’apuntes a Factor X UK sense cap talent però ets un monstre del espectacle (6 min)
  7. Es important no deixar-se ningú als agraïments (29 segons)
  8. Intel aconsegueix un nou record: 2018 drones volant sincronitzats (3:33 min)
  9. Piqapoo: la pinça amb bossa per a cues de gos que atrapa la femta directament des del seu anus (2:45 min)
  10. Efecte dominó estructural: 3 persones durant dos dies de treball i 22.000 peces (40 segons)
  11. Va estar fent-se fotos en què sortia l’anell, un mes abans de demanar-li matrimoni.
  12. Vols que els teus gats es distreguin sols? (2:40 min)
  13. Traslladen una estació d’autobusos de 30.000 tones 90 graus sobre la seva posició inicial (1:20 min)
  14. Brexit 2128. Son les seves tradicions i s’han de respectar.
  15. La majestuosa bellesa dels matalassos inflables migrant en grup (1:16 min)

Years and years es una mini-sèrie britànica que especula com serà el futur proper, va des de l’actualitat fins al 2034, aquest futur el veiem a través dels ulls d’una família anglesa normal. En el futur hi ha els problemes que es preveuen, terrorisme, guerres a Europa de l’est que envien refugiats a tot Europa, això provoca xenofòbia, i això comporta que els partits de dretes guanyin vots, homofòbia, etc. Tensió entre EEUU i Xina, i per suposat Rússia no es quedarà amb els braços plegats, i la resta de països europeus també tindran les seves crisis, fins hi tot es veu alguna que altra estelada. La tecnologia evolucionarà, cada vegada estarà tot més integrat amb la casa i el nostre propi cos. El canvi climàtic. La sanitat i altres privilegis només per qui els pugui pagar. Precarietat laboral, pluriempleats, crisis financeres, bancs que s’enfonsen. Ja ho veieu un futur preciós, però en el fons no sona tan distòpic, sembla més aviat realista. Però si li treus tot aquest ambient lleugerament futurista que et queda? Doncs un drama familiar normal i corrent amb les seves baralles familiars i les seves desgracies.

Una família reunida al voltant de la TV, tal com ha de ser.


Years and years té sis capítols i té un 7,8 al filmaffinity i un 8,4 al imdb.

Nota: 6/10

Com que no hi ha dos sense tres el post vintage que toca avui també es va publicar el mateix gener del 2015 en el roda el bloc, ja ho veieu, aquell mes gairebé vaig escriure més fora de casa que dins. Correspon al CT2068

Hola gent de la trobada virtual! Soc altre cop en Pons. Em coneixereu de…. Bé si a aquestes alçades de la meva carrera blocaire no em coneixeu vol dir que aneu molt despistats. La veritat es que no tenia previst fer un tercer post per la trobada, però la pressió social m’hi ha obligat, fins hi tot la gent m’aturava pel carrer demanant-me de genolls que ho fes.

Aprofito doncs el post per acomiadar aquesta trobada, com a mínim per part meva com a autor, ja que encara queden dies per altres autors i per tan per continuar comentant nous posts. Com a administrador del bloc podria adjudicar-me el privilegi de planificar el post per l’últim dia de la trobada, però fet i fet ser administrador d’aquest bloc no es tan especial com m’agradaria, gairebé hi ha més administradors que participants, que no tinc gaire clar què hi pinten perquè en el fons la feina bruta la fet pràcticament tota la Carme, i jo no he fet res més que un altre participant, si descomptem tranquil·litzar l’Assumpta que sempre és posa molt nerviosa quan es tracta d’esdeveniments col·laboratius entre varis bloggers, i arreglar alguna petita trencadissa provocada per un administrador sapastre; no vull criminalitzar a la persona en qüestió per tal que no la senyaleu pel carrer i ho passi malament la pobre Sílvia, upss…

No he controlat si al final els 87 apuntats han fet la seva feina i han escrit mínim un post per cap, però si algú ha fallat no passa res, que no es preocupi que no es despertarà amb un cap de cavall al llit, o en el seu defecte el cap de la seva mascota preferida.

El poster de la paret de la meva habitació

M’ha sorprès gratament veure que la planificació dels posts al llarg del mes ha estat prou bona i espaiada i que hi ha hagut pocs imprevists. Digueu-me malpensat però un parell de posts esborrats sense voler per algú que no es l’autor els esperava. Ja sabeu, son aquelles coses que passen sense mala fe, però acaben passant quan hi ha 83 parells de mans tocant el mateix (no tenim cap participant manc, no? Si el tenim, si us plau que no s’ofengui, prou mèrit que té escrivint amb una sola ma).

També m’ha fet il·lusió veure la elevada xifra de comentaris per post. Sobretot si tenim com a referència només el nombre de comentaris dels posts previs a la trobada que publicava la Carme on lo habitual era que hi haguessin pocs comentaris o directament una quantitat irrisòria que feia plorar al MEV.

Per últim també m’ha alegrat apreciar com la qualitat dels posts escrits ha estat força alta. Com sempre, uns m’han agradat més que els altres, però en general son bons; tranquils, us estalviaré passar vergonya i no faré un rànquing ordenant els posts d’aquesta trobada segons el meu (encertat) criteri.

Va contra el meu tarannà (bonica e infrautilitzada paraula) fer un post fora del meu bloc sense fer-me publicitat, per tan aprofito per recordar a algun despistat que encara no sap quan fa anys Pons’s Blog (fet força improbable per altra banda), que demà dia 29 de gener compleix 9 (nou, pels de lletres) anys. No vull que us sentiu obligats a passar demà a felicitar-me, però que sapigueu que passaré llista. No vull que us ho prengueu com un amenaça, més aviat seria com una extorsió, trobo que la paraula “extorsió” té més classe, serà per la “x”? Per tal que no us perdeu pel camí us deixo l’enllaç futur al Cas Típic del novè aniversari: CT2069. Recordeu que al ser un enllaç futur aquest no funcionarà fins el dia 29/01/2015 a les 06:00.

Acabo dient que ha estat un plaer participar en aquesta trobada. Per qualsevol cosa ja sabeu on em podeu trobar, i el més important, jo se on trobar-vos ;)

Avui aquest blog (Pons’s Blog pels despistats) compleix just 5.000 dies de vida. Per celebrar-ho escriuré en català totes les xifres del u al cinc-mil. Nooo, tranquils, que es broma, ho escriure amb nombres romans! No, no, tampoc. Per celebrar-ho només bufaré un pastís virtual amb 5.000 espelmes, com que són espelmes virtuals no hi ha risc d’incendi, i com que es un pastís virtual no hi ha perill d’hipoglucèmia. En un dia com avui, quan veig que el meu blog té 5.000 dies de vida començo a recapacitar sobre el ús que li dono al meu temps lliure o ja posats de la meva vida en general i la conclusió es… Que m’ho callo perquè no vull deprimir a ningú. No es cap secret si us descobreixo que cada vegada costa més compaginar la vida del blog amb el què es la meva autèntica passió: Perdre el temps! Tant és així que cada vegada em fa més mandra escriure entrades de qualitat per culpa d’una mandra cada vegada més gran, aquesta mandra va acabar cobrant forma, com una condensació de l’aire, fosca i perversa, i el monstre de la mandra segueix creixent fins a esdevenir una gegantina aberració a la qual es impossible vèncer sense un llança-flames, o sigui que no em puc prometre aguantar 5.000 dies més, però si 3 dies més, un s’ha de marcar fites assumibles.

5.000 son molts dies, encara que no tants com 5.001 per dir un número qualsevol encara més gran

  1. Els mètodes de repartiment estan evolucionant tant, que ja no necessiten ni que estiguis a casa (13 segons)
  2. El que te Jurassic Park 1 que no tenen les seqüeles (8 min subtítols autogenerats en anglès)
  3. Qualsevol lloc es bo per una primera cita. (1 min)
  4. Quan li dius a la teva dama d’honor que pot venir vestida com vulgui (1 min)
  5. Quantes possibilitats hi ha que se t’escapi el mòbil en una muntanya russa i l’agafi al vol un altre passatger? (45 segons)
  6. Trucs paterns perquè el fill es prengui la medicina (còmic)
  7. La sèrie de Batman dels 60 es una meravella, té escenes com Bruce Wayne parlant amb si mateix per telèfon (1:50 subtítols autogenerats en anglès)
  8. Aquesta dona ha batut Record Guinness menjar maionesa: 3 pots i mig en (3 minuts)
  9. Top 20 països que més CO2 emeten (1800 – 2014) (3 min)
  10. La empremta ecològica del què menges, resumint, fes-te vegetarià de proximitat.
  11. Els minuts d’aparició dels caràcters de Marvel al llarg de les pelis del MCU (2 min)
  12. Street Fighter en V.O. (40 segons)
  13. Quin és el nombre més divertit que pots multiplicar per 2? (7 min)
  14. Tots hem fet un canvi de sentit allà on no es podia, tampoc n’hi ha per tant… (13 segons)
  15. No es un xaval gaire espavilat. Broma del clau. (1:48 min)