1. Freqüències de noms a Espanya, segons l’INE (2019). Coneixeu moltes Afrodisias? I Parmenias?
  2. Esborrany del missatge nadalenc del rei, per Jose A. Pérez Ledo
  3. Monami Ohno fa escultures boniques només amb cartó
  4. Avui toca recordar Austin Powers 2 “Parece un enorme po…” (1 min)
  5. El Comidista: Els nou manaments del rostit nadalenc (6 min)
  6. El tall que es fa a la massa de pa abans d’entrar al forn té varies funcions. Serveix perquè els gasos de la cocció puguin sortir controladament. Per donar una textura i una crosta diferent. Per poder identificar el forner o com a millora estètica, etc. Vídeo: Jacob Rosendahl (1 min)
  7. Regalar pernils es bona mesura contra la pandèmia per tal que la gent no surti de casa
  8. Enorme xilòfon al bosc de Kyushu, el Japó toca una melodia de Bach quan una bola de fusta fa rodar cada “tecla” (2 min)
  9. El hobby horse, aquella “competició” de “gent adulta” saltant amb un cavallet de joguina (3 min)
  10. Els Old Harry Rocks es troben a Dorset i formen part de La costa Juràssica. És un Patrimoni de la Humanitat localitzat al sud d’Anglaterra, a prop del Canal de la Mànega. L’Atlàntic ha erosionat aquests penya-segats de guix i sílex durant ~66 milions d’anys. Vídeo: Mel & Jona. (1 min)
  11. Les tres millors il·lusions òptiques del 2020 (3 vídeos d’un minutet)
  12. La copa de Pitàgores obliga a beure amb moderació: si la copa s’omple massa, es buida automàticament. En aquesta construcció el principi s’encadena diverses vegades (15 segons)
  13. El truc del paper que és teletransporta de cordill (30 segons)
  14. Vox i els feixistes – Polònia (2:30 min)
  15. Quan la llum travessa medis diferents modifica la direcció a conseqüència del canvi de velocitat (es redueix dins l’aigua, augmenta al sortir). Aquest fenomen de la llum produït en substàncies amb diferents índex de propagació, es coneix com a refracció. (20 segons)
  16. La neu i la boira sobre les muntanyes semblen una ona de mar a Lake County, Oregon (1 min)

Recull de les últimes 10 pel·lícules que he vist. El CT es publica avui, però el 90% de les pelis de la llista (es a dir 9 de 10) les he vist al final del 2020, per tant entren dins del recull del 2020. Com sempre la nota del filmaffinity primer, després la meva.

  1. Jojo Rabbit (2019) [7,2][6]: Durant l’alemanya nazi, un nen de deu anys és molt fanàtic de Hitler, fins i tot se l’imagina com amic imaginari, però un dia descobreix que la seva mare (Scarlett Johansson) amaga una noia jueva a casa. És una comèdia dramàtica, sobretot comèdia, perquè tot i que la situació global és dramàtica hi ha molta paròdia i humor absurd, suposo que ja han passat molts anys dels fets i es pot fer conya dels nazis. Tot i que el protagonista és un nen de deu anys he tolerat bastant bé la peli perquè el nano es força eixerit. Típica peli agradable per tota la família que agrada a tothom.
  2. Las aventuras de Ford Fairlane (1990) [6,0][5]: Ford Fairlane és un detectiu privat, el podríem definir com la barreja entre Ace Ventura, Torrente i Axel Foley de superdetectiu en Hollywood. Com us podeu imaginar no es tracta d’una pel·lícula que triomfi entre la crítica dels festivals de cine independents, simplement és una pel·lícula d’humor senzill però moderadament efectiu, amb acció i algun toc d’investigació. És una pel·lícula que crida “Som els anys noranta i no ens avergonyim de res!” La pel·lícula ha deixat algun moment per la posteritat com la frase “Tanto gilipollas y tan pocas balas”, fins i tot trobem un actor mig conegut, Ed O’Neill, protagonista de Matrimonio con hijos i Modern Family.
  3. Història de un matrimonio (2019) [7,2][4]: Segona peli de la llista en la qual apareix Scarlett Johansson, en aquesta està casada amb el jove Darth Vader de la nova trilogia de Star Wars, i només començar es decideixen divorciar, el problema és que tenen un fill en comú i els dos treballen junts en el teatre. La pel·lícula gira al voltant del divorci, que en un principi semblava un tràmit simple, però cada vegada es va complicant més, de debò espero que tots els divorcis no siguin així de complicats en la realitat, ara entenc perquè tothom odia als advocats. Suposo que la pel·lícula intenta que l’espectador es posicioni a favor d’un dels dos progenitors, no tinc clar si la decisió hauria de ser òbvia, però el pare sembla que s’emporta la pitjor part, algú que l’ha vist pensa el mateix? Reconec que els dos protagonistes fan un bon paper, però per mi dues hores i quart de pel·lícula em sembla excessiu per veure un matrimoni divorciar-se. Crec que em costarà tornarà a veure una pel·lícula de Noah Baumbach.
  4. La Odisea de los Giles (2019) [6,7][4] En un poblet d’Argentina uns quants ajunten cales per fer una cooperativa i comprar una processadora de gra, però coincideix amb el corralito i es queden sense la pasta que havien posat al banc, perquè el director del banc se l’emporta, i els vilatans buscaran venjança. En teoria és  una comèdia, però a mi no m’ha fet gaire gràcia. Sempre queda l’emoció de les pel·lícules d’atracaments, però la veritat és que el pla és bastant fluix, i no s’arriba a transmetre tensió a l’espectador. Ricardo Darin aprofita per colar en la pel·lícula el seu fill que fa el paper del seu propi fill, que original, oi?
  5. La LEGO Ninjago película (2017) [5,3][4]: Normalment trobo entretingudes les pel·lícules de Lego, però aquesta és l’excepció, hi ha acció frenètica com totes, però la història és previsible i moralista a més no poder, és la més infantil de totes, i hi ha poc humor apte per adults, reconec que aparegui una gata és un punt a favor, sense dubte, però m’ha decebut, si heu de mirar una pel·lícula de Lego, si us plau que no sigui aquesta.
  6. Los diez locos mandamientos (2007)[4,1][5]: La pel·lícula es basa en deu relats, els quals, en teoria, cada una es basa en un dels deu manaments, tots els relats presenten situacions excepcionals, en les quals hi ha molta broma, algunes amb més gràcia que d’altres, però en general no massa. Els relats estan entrellaçats entre si amb personatges compartits per donar una mica de coherència global al film. Les millors històries són la primera (Estimaràs Déu sobre totes les coses.),  la cinquena (No cobejaràs els béns aliens), i la desena (Santificaràs les festes.), la resta són entre dolentes i molt dolentes. No us puc enganyar, la pel·lícula en global no és bona, però totes les històries les presenta Paul Rudd, i aquest home cau bé a tothom, per tan automàticament la pel·lícula millora de regular a passable.
  7. Mujercitas (2019) [7,0][7]: Enèsima adaptació d’un clàssic de la literatura. Explica la vida de quatre germanes adolescents durant el final de la guerra de secessió. Durant aquesta època cada germana tindrà una vocació artística diferent i algunes toparan amb els complicats camins de l’amor. No és el meu tipus de pel·lícula, però tinc curiositat pels clàssics. Dura 135 minuts, i reconec que a estones se m’ha fet pesada, però haig de reconèixer que al final entre moment romàntic i drama m’ha aconseguit toca una mica la fibra, només una mica. Finalment, que Bob Odenkirk tingui un petit paper suma punts. Abans de començar la pel·lícula no hauria pensat que aquesta seria la segona millor pel·lícula del post, i guaita, sorpresa.”- ¡Qué más da! Las niñas quieren ver mujeres casadas, no coherentes -Pero ese no es el mejor final -El mejor final es el final que vende.”
  8. Richard Jewell (2019) [7,1][5]: Richard Jewell treballa com a vigilant de seguretat en les Olimpiades de Atlana 96 i descobreix una motxilla amb una bomba i avisa per tal d’evacuar  la zona salvant la vida de molta gent i es converteix en un heroi, però en investigar més a fons el cas la cosa es complica, perquè diguem que Richard no és un ciutadà modèlic… A la peli apareix Olivia Wilde, que fa un paper molt diferent de la 13 de House, però interpreti a qui interpreti sempre està guapa. Apareix Jon Hamm, el prota de Mad Men i la resta no els conec. Es un drama molt suau dirigit per Clint Eastwood basat en una història real. El protagonista no és carismàtic, i la història és trista, però tampoc té massa suc, de les pelis més fluixes que ha dirigit Eastwood.
  9. Michael Clayton (2007) [6,3][5]: George Clooney treballa per un bufet d’advocats i es dedica a solucionar problemes, ell aconsella què s’ha de fer en situacions delicades i coneix a la gent adequada per resoldre cada tipus de situació. En un cas en concret, hi ha un advocat que s’encarrega de defensar un client que és una companyia de pesticides, com sempre passa en les pel·lícules, aquest tipus de companyies són el mal en forma de corporació i es dediquen a intoxicar la gent, l’advocat en qüestió, en aprofundir sobre el cas sembla que vol canviar de bàndol i envien a Clooney a solucionar-ho.  Clooney sol interpretar papers que solen fer bastanta ràbia, sempre prepotent, sempre sobrat, però això fan els bons actors despertar-te sentiments, siguin positiu o negatius, però aquesta pel·lícula l’he trobat una mica fluix, igual que la trama que no m’ha enganxat gaire, exceptuant al final de tot que és quan es precipita la situació i la gent parla clar. Curiosament a la crítica li ha agradat bastant.
  10. EL juicio de los 7 de Chicago (2020)[7,1][7]: A qui li importa l’argument quan el director i guionista es Aaron Sorkin? Està bé, us faré cinc cèntims del tema. Estem a 1969, hi ha 7 persones acusades de conspirar en contra de la seguretat nacional per haver organitzat protestes en contra la guerra del Vietnam, però que hi ha llibertat d’expressió als EUA? Bé… Això es una peli de Sorkin, ja hauríeu de saber com es fan les coses, primer de tot el govern dels EUA ha d’estar pel mig de tot, després gent que parla molt de pressa, gent molt llesta discutint, poca acció muscular però molta acció intel·lectual. A més apareixen tres persones conegudes: Jeremy Strong (el de Succession), Sacha Baron Cohen (el de Borat), i Joseph Gordon-Levitt (el de Origen que no es Dicaprio). La pel·lícula es basa en fets reals però Sorkin ho converteix en un espectacle. Us agradarà la peli? Es fàcil, no us agraden els judicis? Llavors no, perquè tota la peli es un judici, en canvi si us agraden aquesta es la vostra pel·lícula. La gràcia del judici es que estan acusant a set (o vuit) persones molt diferents que no tenen res a veure perquè en teoria han fet el mateix crim, conspiració “És la primera vegada que em jutgen per les meves idees”.

Recupero el CT954. Avui toca anuncis relacionats una mica amb el sexe, només una mica tranquils, es per tots els públics, més o menys.

Wonderbra: Parking

Wonderbra: Taüt

Wonderbra: Espiral

Axe: Que tal estic?

Test d’embaràs (si us dic el producte us espatllo la gràcia)

Hahn (cervesa)

Jim Bean: El Bourbon

Llista de les temporades de les series que he vist aquest 2020 ordenades de millor a pitjor. A la nomenclatura habitual (T1=Temporada 1, END=Sèrie acabada, GIVE UP=Sèrie abandonada), afegeixo el tag [Mini] que significa mini-sèrie.

  1. Cosmos: Otros mundos [T2]
  2. Better Call Saul [T5]
  3. Mr Robot [T4-END]
  4. The Boys (No té CT) [T2]
  5. Watchmen [Mini]
  6. Fleabag [T1-T2-END]
  7. The Good Place [T4-END]
  8. Shameless [T2-T8]
  9. The Crown [T1-T2]
  10. ZeroZeroZero [Mini]
  11. Mrs Maisel [T1-T3]
  12. Antidisturbios [Mini]
  13. Lo que hacemos en las sombras [T1-T2]
  14. La casa de papel [T3-T4]
  15. Mythic Quest [T1]
  16. Shameless [T1]
  17. The Witcher [T1]
  18. The Expanse [T4]
  19. Brooklyn Nine-Nine [T1-T3]
  20. Peaky Blinders [T5]
  21. Star Trek: Lower Decks [T1]
  22. Altered Carbon [T1-GIVE UP]
  23. Succession [T1-GIVE UP]
  24. Dark [T1-GIVE UP]
  25. McMillions [Mini]
  26. Tiger King [Mini]
  27. This is us [T1-GIVE UP]
  28. Veep [T1-GIVE UP]

Us enllaço les sèries del 2019 per si teniu curiositat. En el 2019 vaig veure 35 temporades, mentre que en el 2020 n’han caigut 41. També es veritat que aquest any he mirat més mini-series que acostumen a tenir pocs capítols, i en general, encara que siguin sèries normals la tendència global a es a escurçar les temporades, recordeu quan les temporades eren de 24 capítols? Doncs avui en dia lo habitual es que no passin de 10. La primera posició de Cosmos estava cantada pràcticament abans de veure la temporada, a part d’aquest documental cada vegada estic més satisfet amb Saul Goodman, moltes ganes de veure la sisena i última temporada, molt satisfet també del final de Mr Robot i continuo enganxat a The Boys. Destacar també que tres comèdies s’han emportat molt bona valoració i no es habitual en el gènere, felicitats a Fleabag, The Good Place i Shameless per la seva originalitat i humor. Watchmen s’emporta el premi revelació com a la sèrie que arriba discretament i sense fer massa soroll i no esperava que estigués tant bé malgrat que el final no es massa satisfactori.

  1. Impressionant realitat augmentada inspirada amb la saga Matrix. Olivier Goguel ha utilitzat els programaris LIDAR, Unity i ARKit per crear aquest sorprenent entorn (30 segons)
  2. Portant el mòbil a arreglar (1 min) 
  3. 50 ous crus en 15 segons (1 min)
  4. Peixos amb problemes increibles (còmic)
  5. Vídeo de presentació d’una acadèmia de dobles d’acció (4 min)
  6. Cuitant amb aparells que pots trobar en una habitació d’hotel (50 segons)
  7. La història del Super Glue (90 segons)
  8. En els experiments de cimàtica es fa vibrar una superfície i s’hi estudia com el so i la vibració produeixen efectes periòdics. Kenichi kanazawa és tot un mestre en aquest tema, el seu art fa temps que es coneix a tot el món. Volum amunt Altaveu amb tres ones sonores, però no espereu una gran melodia (2 min)
  9. La vacuna de Vox – Polònia (2 min)
  10. Comença a caminar després d’una discussió amb la seva dona i es fa més de 400 quilòmetres
  11. Quina és l’arrel quadrada de 16? +4? -4? Les dues?
  12. L’anunci nadalenc d’una farmàcia a domicili (2:30 min)
  13. Màgia a la cantina russa de l’exèrcit (40 segons)
  14. Les aventures d’un hàmster (2 min)
  15. Els camins de l’evolució són inescrutables
  16. Les preguntes estúpides de les entrevistes de treball (còmic)
  17. Practicant el patinatge sobre gel (1 min)

Aquest 2020 ha estat especialment prolífic pel que fa a llibres abandonats, si la cosa segueix així, l’any vinent veureu com deixo més llibres abandonats que no pas completats.

  • Todo lo que muere – John Connolly: 29% 146/490 pàgines. Un policia amb problemes d’alcoholisme (com el 80% dels polis de ficció) torna a casa i troba la seva dona i filla brutalment assassinades. Arran d’això acaba deixant el cos de policia i es fa detectiu privat. El cas de la seva dona queda sense resoldre fins que temps més tard ell està investigant una mort relacionada amb la màfia. No és mal llibre, però simplement no m’enganxa la història.
  • El Vivo – Anna Starobinets: 29% 108/365 pàgines. Estem en un futur on tots els humans estan connectats per un sistema representat com una única unitat anomenada, no ho diríeu mai, el “Vivo”. Aquesta entitat controla la població mundial, de tal manera que sempre hi ha 3.000 milions de persones en el món, quan algú es mor, neix una altra persona que en teoria és la seva reencarnació. Sempre funciona així fins que arriba “Zero” un nano que neix fora de la xarxa del Vivo. Societat rara, amb un ambient estrany, i el llibre se centra en detalls de la vida quotidiana del nen i també capítols sobre interrogatoris que fan a la gent en contacte amb Zero. Implicació zero amb aquest llibre.
  • Las Luminosas – Lauren Beukes. 33% llegit 116/343 pàgines. El llibre presenta capítols alternats entre dos protagonistes. Per una banda un home que fa salts en el temps a través d’una porta temporal, des de 1929 fins a 1933, i es dedica a matar gent, normalment noies joves. Per altra banda la supervivent d’un atac per part del protagonista anterior que vol saber qui la volia matar i perquè i a qui més ha atacat aquest home. L’home no està massa bé del cap i això fa que els seus capítols siguin una mica confusos. Els capítols de la noia són més clars, però que sigui filla d’una família totalment desestructurada no ajuda al fet que la trama sigui agradable.
  • La chica mecánica – Paolo Bacigalupi. 15% llegit 84/540 pàgines. En el futur els combustibles fòssils s’han esgotat, i per tant els mitjans de transport se n’han ressentit molt, i com a alternativa de producció d’energia es fan servir uns animals creats per enginyeria genètica, si és bastant surrealista. L’escalfament global ha fet pujar el nivell dels mars, i això ha desencadenat conflictes a diferents països. L’alimentació és pràcticament tota transgènica, i això fa que les plagues i les pestes apareguin amb facilitat a causa de la falta de varietat. L’acció se situa a Tailàndia i el nom del llibre és definit per una noia robot que sembla que no té els privilegis de ser humana perquè de fet és un robot. El llibre està ple de modisme amb paraules pròpies del sud-est asiàtic que expressen accions, estats d’ànim o sentiments, que has d’anar deduint pel context i fa molt pesada la lectura.
  • Amanecer Rojo – Pierce Brown 46% llegit 200/433 pàgines. Drown és un nano que treballa com a perforador a Mart, i ell, com altres “roigs” treballa de valent per tal de terraformar i fer habitable el planeta, llavors hi ha els “grisos” que són la policia, i finalment els “daurats” que són l’elit de totes les castes de colors que hi ha. És una espècie de Jocs de Fam, però l’escriptura no m’ha semblat que enganxés, ja estic cansat del típic heroi jove que fa una revolució contra un sistema de castes injust, infiltrant-se en una espècie d’acadèmia especial amb moltes proves de supervivència extrema que ha muntat el sistema.
  • El ladron cuántico – Hannu Rajaniemi: 12% llegit 40/323 pàgines. Seré sincer, no he entès gran cosa del poc que he llegit d’aquest llibre. Ens trobem en un futur llunyà
    i ple de coses noves. Per una banda, una noia amb una nau espacial especial, ajuda a escapar d’una presó mental (¿?), però també física, a un lladre que es dedica a robar personalitats (¿?). Per una altra banda dos homes investiguen la mort d’un home en xocolata desfeta, això pot semblar més comprensible, però els mètodes d’investigació no són normals, entre els quals està el fet de ressuscitar la víctima i preguntar-li què va passar. No sé si el problema és que no entenc els autors finesos o que és una ciència-ficció massa avançada per mi, el cas que és m’he cansat de no entendre res.

Com a dada, els llibres no llegits sumen en total 694 pàgines, com un parell de llibres normals sencers.

Avui recupero el CT955 amb anuncis amb autobusos

Anunci de Tacos

Piles Duracell.

Air India.

Axe

Anunci de seguretat vial en un autobus

Barretes de xocolata “Just one bite”

Anunci de rellotges.

Anunci d’un centre per perdre pes.

Anunci de National Geographic

Anunci de detergent

Anunci del Zoo de Copenhague

Avui toca recopilar tots els llibres que he llegit durant el 2020, no patiu, no és una llista gaire llarga.

  1. Africanus: el hijo del cónsul – Santiago Posteguillo (720p): 7/10
  2. La Torre – Daniel O’malley (600p): 7/10
  3. La librería del señor Livingstone – Mónica Gutiérrez (288p): 5/10
  4. Loba Negra – Juan Gómez-Jurado (552p): 7/10
  5. Els àngels em miren – Marc pastor (432p): 5/10
  6. Las primeras quince vidas de Harry August – Catherine Webb (544p): 7/10
  7. Reina roja – Juan Gómez-Jurado (568p): 8/10
  8. La quema de Cíbola – James S.A. Corey (608p): 6/10

Ja ho veieu, vuit llibres llegits en tot un any, com a mínim no són menys que en el 2019, però tampoc són més… Poso l’excusa de sempre, llibres llargs, excepte un parell tots passen de les 500 pàgines, i la mitjana de pàgines està en 539 pàgines per llibre (més del doble que la del Xexu per posar un exemple a l’atzar), i el total ascendeix a 4.312 pàgines llegides durant el 2020. Segons la famosa Classificació McAbeu de Llibres (CML) he llegit 1 llibre normal, 5 de llargs i 2 totxos. Pel que estic content és que en general he llegit llibres que m’han agradat bastant, i això hauria de ser el més important. Però bé, no us deixeu enganyar per les bones notes dels llibres d’aquesta llista, el dimecres publicaré la llista de llibres abandonats durant el 2020 i veureu que és pràcticament tan llarga com aquesta. Un petit avanç, els llibres no llegits sumen en total 694 pàgines, com un parell de llibres normals.

  1. Aquest tir de golf es coneix com el passeig de Jesús (90 segons)
  2. Canibales. Procés de selecció definitiu (3 min)
  3. Sempre que parles amb un personatge NPC (1 min)
  4. La claquetista de Malditos Bastardos també és un espectacle (3 min)
  5. El telescopi d’Arecibo cau a trossos, adéu al refugi dels malvats de James Bond (2 min)
  6. Aquests pèndols de diferents llargades comencen de manera sincronitzada, però, a mesura que avança la demostració, els més llargs es queden per darrere dels més curts. Al cap d’un minut i mig, tots tornen a sincronitzar-se. Es coneix com el “pèndol d’ones” (90 segons)
  7. Hidroformació explosiva d’una esfera d’acer. (18 segons)
  8. Pot el fred causar refredat o facilitar que agafem una grip? No directament… però si indirectament (6 min)
  9. Batman vs Superman: Escena eliminada (6 min)
  10. Aquest quadre és de Sergio Cadenas, segons des de l’angle que ho miris envelleix (19 segons)
  11. Avui toca recordar un clàssic, les endevinalles de Batman (30 segons)
  12. Els formats del cinema. Escafandra Visión. Nolan y el IMAX. Es llarg però és interessant. (26 min)
  13. Un gronxador bastant gros (26 segons)
  14. En condicions de fred intens (per sota els -20°C) i quan hi ha cristalls de gel en suspensió, la llum (natural o artificial) es pot reflectir formant pilars de colors com aquests. Els va enregistrar Tote Light el dimarts passat (1 de desembre) a Tyumen (Rússia). (70 segons)
  15. La clàssica il·lusió òptica de les peces iguals corbes (20 segons)

Avui recupero el CT957 amb tires còmiques de XKCD, no falla mai.

xkcd es el nom d’una web impronunciable on podem trobar unes tires còmiques totalment recomanables. Segons la seva descripció es tracta d’un webcòmic sobre romanç, sarcasme, mates i llenguatge.

Us deixo uns exemples:

purity

windows_7

im_an_idiot

132_music_knowledge

523_decline

Benvinguts al 2021! Ja se que aquest es el quart dia de l’any, però Pons’s Blog no es d’aquells pesats que reenvia el missatge de bon any nou a tots els contactes de whattsapp a les 00:00 del dia 1 mentre encara s’està ennuegant amb el raïm, Pons’s Blog es assenyat i et desitja bon any nou quan toca, perquè tampoc es d’aquells que encara et diu bon any al febrer. Han anat bé les festes de Nadal? Realment no m’interessa saber-ho, però es la típica pregunta que es fa per cortesia, però si m’ho expliqueu m’ho llegiré en diagonal.

Començant l’any amb mems de gats, aquest any promet ser ben original

Si us esteu preguntant què portarà la nova temporada de Pons’s Blog, hauríeu de saber que la temporada d’aquest blog no comença a principis d’any, sinó que comença el 29 de gener que es l’aniversari del blog. Però bé, la idea es que el 2021 sigui com l’any passat, continuï amb la fórmula de 4 posts per setmana, dilluns i dimecres CT lliure, dimarts vintage gairebé cada dimarts i recull dels divendres els divendres, es clar. A part es molt possible que acabi omplint el gener amb el CT resums de l’any anterior, les cada vegada més decreixents estadístiques del blog, el resum de les sèries vistes del 2020, els (pocs) llibres llegits, la llista de llibres abandonats (que sol ser més esperada que la dels llibres llegits perquè es tracta de llibres inèdits en aquest blog), el recull del reculls de pel·lícules (o potser us pensàveu que els reculls de pelis que faig de tan en tan us estalviarien el recull anual? Sóc ben capaç de fer un recull de reculls de posts de pel·lícules i quedar-me ben ample) i finalment el rànquing amb els millors posts del 2020 (on cada vegada vota menys gent). Com veieu són moltes llistes per fer en aquest gener, veurem si m’hi caben totes, i sinó es així segur que el febrer en pot acollir alguna. Quin es el vostre CT recull preferit? També em llegiré la resposta en diagonal, perquè llegir paraula per paraula està sobrevalorat. Benvinguts i comencem!

Ja se que el 2020 encara no s’ha acabat, però avui jo agafo vacances, el que significa que el blog també, no patiu que tornaré, concretament el dia 4 de gener del 2021, això vol dir 11 dies sense casos típics, intenteu aguantar el mono com sigui, encara que per fer-ho hageu de recorre a vicis saludables com ara fer esport o menjar sa. El dia 4 tornaré tornaré segur perquè ja tinc el post programat, o sigui que us ho podeu apuntar a l’agenda amb retolador vermell, no toleraré cap altre color. Ja sabeu les recomanacions sanitàries, eviteu quedar amb els vostres familiars a excepció que siguin el tipus de familiars que voleu enterrar l’any vinent.

Aquest CT també serveix per fer un resum de l’any, serà un resum molt resumit “Covid-19”, apa ja està. La veritat es que a Pons’s Blog s’ha notat poc l’efecte de la pandèmia, serà que aquest blog es asimptomàtic, o bé ha esquivat els virus gràcies a que els seus lectors llegeixen sempre amb mascareta i comenten amb les mans desinfectades amb gel hidroalcohòlic.

El sindicat em diu que es obligatori acabar l’any amb un mem de gats

Es l’últim CT de l’any, hauria d’estar més treballat! Res més lluny de la realitat. Va, no us queixeu que us deixo una clàssica nadala com a acomiadament. Bon Nadal!

Avui recupero el CT927 amb el llistat d’opcions que et dona quan et passes el Monkey Island II. Les negretes son meves.

como jugar un poco al tenis.

o lavar el coche.

o preparar la cena.

o unirte a un grupo de musica funk.

o viajar al extranjero.

o presentarte a presidente.

o hablar con alguien del otro sexo.

o engrasar el coche.

o ser huesped de una fiesta de salchichas.

o cavar para encontrar un tesoro enterrado.

u ordeñar una vaca.

o competir aullando con el perro del vecino.

o llevar a cabo una lobotomia.

o pintar una linea amarilla por el centro de la calzada donde esta tu coche.

o escribir tu nombre en la nieve.

o enseñarle a las almejas a tejer canastas.

o cantar canciones gallegas tradicionales en un banco.

o plantar arboles en un parque publico.

o confundir a la persona que tienes al lado.

o construir una mesa triangular.

o brincar y saltar.

o montar en un tren.

u ordenar tus calcetines en orden alfabetico.

o jugar a los bolos con tu mama.

o enseñarles juegos a las mariposas.

o tejer una colcha.

o publicar una revista sobre lapices.

o comer helado de limon con trozos de piña dentro.

o asfaltar una autopista.

o aprender a dibujar.

o aficionarte a la fotografia.

o aprender a decir la hora.

o falsificar dinero.

o salir a comer a un italiano.

o hacer un traje.

o bañar a la iguana.

o ir de pesca.

o pintarle la casa a un desconocido en medio de la noche.

o aprender a hacer windsurf.

o ir a la peluqueria.

o sacarle punta a los lapices.

o darle de comer a un tucan.

o tomar el sol.

o hacer un crucigrama.

o comprar ropa de ultima moda.

o ir a la playa.

o jugar al tute con tu padre.

o regar las plantas.

o construir una casa de muñecas.

o invitar a unos amigos para comer salmon con vino blanco.

Africanus: el hijo del cónsul – Santiago Posteguillo (720 pàgines)

No és habitual en mi llegir res de novel·la històrica, però aquest llibre és entretingut perquè parla del imperi Romà, i els romans sempre s’estaven barallant amb algú o altre. Aquest llibre en concret gira al voltant de dos personatges que van viure durant el segle III a.c. Aquests són Publio Escipión i Anibal Barca (res a veure amb el silenci dels anyells). Ells són dos dels protagonistes més importants de les guerres púniques, els romans i els seus legionaris contra els cartaginesos i els seus elefants. Són dues cultures diferents que s’enfronten durant l’època antiga, els romans amb la seva cultura romana copiada dels grecs, i els cartaginesos amb la seva cultura robada d’algú altre… maneres de fer diferents, però tots amb el mateix objectiu, tenir el control del Mediterrani.

En l’antiguitat les guerres bàsicament les guanyava qui portava més gent a la batalla, les coses eren més simples, la tecnologia era important, però tampoc massa, els rivals podien tenir una espasa una mica més esmolada que la teva, o un escut una mica més gros, però realment la diferència entre els equipaments entre exèrcits no solia ser massa gran. A partir d’aquí és on l’estratègia militar juga un paper important, Anibal per una banda i Publio per l’altra en saben bastant d’estratègies per portar l’exercit rival en una situació desfavorable. Hi ha molt de mite amb el fet que Anibal va portar elefants des d’Africa fins a Itàlia, que fins i tot va creuar els Alps amb elefants, bé, la realitat és una mica més avorrida, la veritat és que només un elefant va arribar viu fins a l’altra banda dels Alps, o sigui que en concret, en aquesta guerra poca cosa van fer els elefants. Sí que és veritat que per lluitar contra exèrcits menys disciplinats com ara els Ibers els elefants feien el seu efecte dissuasiu, perquè a la realitat, costava molt que els elefants fessin cas als seus cridadors, pràcticament causaven el mateix caos a les files aliades que als rivals.

Pel mig de la història apareix la trama d’un escriptor d’obres de teatre, no entenc què hi pinta exactament, i francament són les parts més avorrides del llibre, es podien treure perfectament i tindríem un bon llibre 100 pàgines més curt. En total són pràcticament 800 pàgines d’història antiga, bàsicament batalles, i això que només és el primer llibre de la trilogia, però l’he trobat força entretingut, els protagonistes són carismàtics, i sempre fa gràcia quan el que té menys efectius acaba guanyant la batalla gràcies a la seva intel·ligència, el clàssic “Vale más maña que fuerza”. Vull continuar amb els altres dos llibres, com a mínim el segon, però de moment canviaré de llibre per no saturar-me del tema, però puc dir que m’ha agradat, potser pel fet que no tenia gaires esperances que m’agradés.

Nota: 7/10

  1. Parlant de números grans i la notació per expressar-los (12 min) Quin és el nombre més gran que pots pensar?
  2. La il·lusió òptica dels cercles que giren però no es mouen
  3. Cànon de Pachelbel interpretat per innombrables trens, els sons van ser registrats (i acoblats) pel maquinista txec Pavel Jirásek (2 min)
  4. La granja cyberpunk russa (4 min)
  5. Les 26 millors disfresses del “Halloween mundà” celebrat a Taiwan i el Japó
  6. Poques coses més relaxants que veure una megaexcavadora de 5.600 tones movent-se fent saltets (2 min)
  7. Una partida de Pac-Man a escala humana en un laberint, amb excavadores com a personatges (2 min)
  8. Un altre recull de Records Guinness absurds
  9. El pont penjant de vianants més llarg del món. 516 metres de longitud i 150 sobre el riu.
  10. Aquest home ha inventat una màquina perquè els ocells netegin seu barri de tapes d’ampolles, fent que cada vegada que porten una, la màquina els doni menjar a canvi (50 segons)
  11. Creen un vaixell amb forma de cremallera perquè sembli que està obrint l’aigua allà per on passa (3 min)
  12. Què és el que més t’espanta?
  13. Vida abans de la pandèmia (còmic XKCD)
  14. Confirma que no ets un robot (80 segons)
  15. Així es feien les bandes sonores dels dibuixos animats (1 min)
  16. Mutsu, cobert de neu, Japó, un grup de macacos japonesos eviten la neu mitjançant l’ús de cables aeris per arribar al un bosc (1 min)
  17. Jose A. Pérez Led: Protocolo (ficticio) para cenar en Navidad
  18. Per això no és recomanable llançar petards en una claveguera (1 min)