best-served-cold-by-joe-abercrombie1La mejor venganza – Joe Abercrombie

La Mejor Venganza en castellà o Best Served Cold en anglès que sona millor, es un llibrot (més de 800 pàgines) de fantasia sobre la (oh! sorpresa!) venjança. Us explico només el primer capítol que equival a menys del 3% del llibres. Monza Murcatto, una famosa mercenària, es traida pels seus suposats aliats, els quals assassinen al seu germà i la donen per morta a ella, la protagonista del llibre, cometent així l’error més gran de la seva vida perquè quan intentes matar a una persona coneguda com “la Serpiente de Talins” i “la Carnicera de Caprile” i no ho aconsegueixes al 100% pateixes greument les conseqüències. El llibre es una successió de assassinats curosament planejats (però problemàticament executats) per part de la implacable protagonista que comptarà amb l’ajuda d’uns interessants secundaris. Però el que comença com una venjança, acaba en una trama que anirà fent bola de neu fins a canviar el destí de tot un continent, poca broma.

Des d’un principi es deixa clar que els protagonistes no són precisament uns angelets, però en comptes d’anar-se redimint i arreglant com passa en molts llibres aquests encara es tornen més malparits, i recordeu que estem parlant dels “bons”, eh? Els dolents comencen dolents i acaben igual de dolents, però si al principi del llibre tenies clar que volies que guanyessin els “bons” al final tampoc et semblaria malament que no guanyés ningú perquè ningú es salva de fer barbaritats. Es cert que la trilogia de la Primera Llei em va agradar més, en especial gràcies a que els protagonistes eren més carismàtics, en Glokta per sobre de tots, però La Millor Venjança també es prou bona, i si voleu llegir Abercrombie però a us fa mandra llegir una trilogia de tres llibres potser no us en fa tanta llegir una història que queda tancada en un sol llibre, encara que aquest tingui 800 pàgines. Estava dubtant entre posar-li un set o un vuit, però ja sabeu, sóc un tio exigent, o sigui que es queda amb un set, que continua sent molt bona nota.

Us podeu fiar de la meva opinió o també podeu fer cas a la opinió del George R. R. Martin quan diu:

Entre sus personajes hay tiranos y torturadores, un par de envenenadores, un asesino en serie, un borracho traidor, un oscuro bárbaro y un sangriento mercenario. Y éstos son los buenos. Las batallas son vívidas y viscerales, la acción brutal, el ritmo imparable y Abercrombie amontona las traiciones y los giros de la trama de forma que no dejamos de preguntarnos cómo acabará todo.

Recordareu a Joe Abercrombie per ser l’autor de la trilogia de la primera llei que es composa dels llibres: La veu de les espases, Abans que els pengin i l’últim argument dels reis

—Para formar parte de una banda de asesinos a sueldo, creo que soy un hombre demasiado considerado.
—No tardarás en comprobar que algunos asesinos a sueldo pueden ser gente muy agradable —se echó otro lingotazo y le devolvió la botella—. Por supuesto que no me refiero a ninguno de nuestro grupo. —Diablos, no. Somos una mierda de hombres. Y de mujer.

—¿Cuánto has estado borracho esta vez?
—Me parece que era verano cuando comencé a darle a la botella. ¿En qué mes estamos?
—Seguro que no estamos en el mismo año.

—¿Qué hacía en la cárcel?
—Estaba allí por matar a su mujer, cortarla en trozos, hacer un estofado con ellos y luego comérselo.
En la mesa se hizo el silencio. Cosca carraspeó con fuerza para luego comentar:
—Confío en que hayas preparado este estofado sin tener que recurrir a la mujer de nadie.
—El carnicero me dijo que era cordero, y no tuve ningún motivo para dudarlo —Amistoso levantó en alto su tenedor—. Además, nadie vende la carne humana tan barata.

—Ordene a sus hombres que mantengan la posición todo lo que puedan.
El coronel se lamió los labios antes de preguntar:
—¿Y luego…?
—Eso es todo —Salier no había apartado la mirada de la imponente escultura.
—Excelencia —el militar se dirigió hacia la puerta. Y, sin lugar a dudas, hacia una muerte heroica e inútil, ya fuese en aquella brecha o en otra. A Cosca siempre le había parecido que las muertes más heroicas eran las más inútiles.

—Vamos, vamos, amigos —musitó él, sopesando la espada—. ¿Por qué no me atacáis uno a uno? ¿No tenéis honor?
—¿Honor? —dijo uno, rezongando—. ¿Nosotros?
—¡Vosotros os disfrazasteis para lanzar un ataque cobarde y a traición contra nuestro general! —exclamó el otro entre dientes, el rostro colorado por la afrenta.
—Es cierto. Es cierto —Cosca bajó la espada—. Y la vergüenza que se me clava en el corazón no me deja vivir. Me rindo. El que estaba a la izquierda no se lo creyó ni durante un instante. Pero sí el que estaba a la derecha, que, un tanto perplejo, bajó la espada. El cuchillo que Cosca acababa de lanzar fue hacia él.

—¡Pero si odias a Orso!
—Oh, pues claro que le desprecio profundamente, eso lo sabe todo el mundo; pero no tengo nada en contra de su dinero.

—Además, ¡di la vida por ti!
—¡Joder, pero si no te moriste!
—Bueno. Los rumores acerca de mi muerte suelen ser exagerados.

—Quizá debieras decidirte de una vez por uno u otro bando —Monza no se rió, porque no le hacía mucha gracia.
—¿Y por qué tendría que decidirme? —Cosca levantó la petaca, tomó un sorbo y se relamió muy satisfecho—. Es una guerra. La razón no está en ninguno de los dos bandos.

Aunque fuera difícil argumentar algo en contra de todo lo expuesto, ya era demasiado tarde para echarse atrás, por no hablar de que un hacha clavada en la cabeza suele poner punto y final a cualquier discusión.

Nota: 7/10

La segona temporada de Rick i Mort continua just allà on es va acabar la primera, creant així per primera vegada en la sèrie el primer capítol amb continuació, però això no vol dir que l’últiom capítol acabés amb un cliffhanger, simplement semblava que tot havia acabat però veiem que no. Aquesta segona part del capítol es bastant millor que la primera, que segurament es podria considerar com el capítol més fluix de la primera temporada, en canvi en la segona part tenim un capítol dividit literalment en dos mons d’incertesa que divideix la realitat en dos possibilitats.

Això es un univers on les persones són pizzes i les pizzes són persones

Això es un univers on les persones són pizzes i les pizzes són persones

Altes capítols curiosos són el que una ment tipus eixam absorbeix la personalitat de tot un planeta. El capítol en que paràsits alienígenes adopten personalitats de personatges de la sèrie que realment no han aparegut mai alterant els records dels personatges reals (crec que es el meu capítol preferit de la temporada). En un altre capítol un cap gegant extraterrestre controla el clima de la terra, en aquest capítol es fa una paròdia doble sobre els reality shows i sobre la religió, bonica combinació. Capitol 7: Teràpia matrimonial, vampirs i clons. El capítol vuit es una seqüela del capítol sobre els canals de televisió intergal·lactics de la primera temporada barrejat amb un dilema del pare d’en Mort: Vosaltres renunciareu al vostre penis a canvi de salvar la vida a una de les persones més influents de la galàxia? No respongueu ara, pensen-ho bé. La segona temporada acaba amb un desconcertant final que necessita urgentment que s’arregli amb la temporada tres. Per cert, quedeu-vos sempre a veure el final dels crèdits perquè sempre surt alguna escena final surrealista extra relacionada amb algun punt del capítol que val la pena.

– ¿Vendes armas a asesinos para gastarte la pasta en videojuegos?
– ¿Sabes qué Morty? Yo tambien se tergiversar las palabras para que todo lo que haces suene mal.

– Podemos utilizar el sistema supersónico del Area 51
– ¿Como sabe usted eso? ¡Es alto secreto!
– ¡Por diós! ¡Se utilizar Google Maps!

– ¿Sabe pilotar un Blackhawk?
– ¿Cabe la polla del Papa en un donut?
– Pues no estoy seguro…
– Pues lo mismo

– Tenemos prisa ¡Ràpido! ¡Conviertete en coche!
– ¡¿Que?!
– La semana pasada té implanté unos nanobots con la programación necesaria para recombinar tu átomos para formar un coche
– Vale, lo voy a intentar
– Bah, da igual, cogeremos este taxi.

[Aterrant en un planeta qualsevol i preguntant al primer habitant que veuen]
– ¿En tu planeta venden líquido limpia-parabrisas o vais a empezar a flipar y a adorarnos como dioses?

Rick and Morty té un 9,3 al imdb i un 8,3 al filmaffinity. Recordareu la primera temporada en el CT2435.
Nota segona temporada: 8/10

Recordeu que abans de vacances els dimarts feia allò de parlar sobre algun blog que m’agrada? Doncs encara hem queda algun blog sobre el què parlar. El blog a qui dedico el post en la secció “fem la pìlota a altres blogs” es diu Centpeus i no parla dels animalets que us esteu imaginat, sinó que parla de ciència en general. El blog es escrit pel polifacètic doctor en Biologia Daniel Closa, investigador del CSIC, divulgador i escriptor. Pensareu, buff, articles científics, buff, pot ser dur de llegir això, doncs res més lluny de la realitat, els seus articles no son gens densos, al contrari, el blog està pensat per acostar cada dia un tema científic al lector amb un article amb una extensió d’entre 500 i 700 paraules, però ple d’enllaços que permet al lector aprofundir més en el tema si ho creu oportú. A més, si algun concepte no ha quedar quedat clar podeu deixar un comentari i en Dani (hi ha confiança) us respondrà el vostre comentari encantat. Si no està de vacances, cada dia laborable publica un post puntualment a les vuit del matí, i ja sabeu lo que a mi m’agraden els blogs que publiquen regular i puntualment.

Aquest es en Dani, i per donar versemblança de fons hi ha un munt de trastos científics.

Aquest es en Dani, i per donar versemblança de fons hi ha un munt de trastos científics, potser estan posats en un croma, o potser són de veritat, què se jo. En la foto té un posat seriós, però es simpàtic, prova d’això es que encara no m’ha fet fora del seu blog

El blog no compta amb masses massa comentaristes, ja que la ciència es un tema que dona massa lloc a discussió ja que els fets són els fets i es poden demostrar mitjançant proves empíriques i per tan no hi ha lloc a controvèrsia, però estic segur que té un gran nombre de lectors que llegeixen el blog cada dia amb moltes ganes, jo un d’ells. A més, en Dani, sempre que pot parla de ciència relacionada amb temes d’actualitat, vull dir que no es d’aquells blogs que tenen posts pre-fets des de fa anys i publiquen quan no tenen res millor a publicar. Per tan, us encoratjo a deixar de ser lleugerament més ignorants llegint diàriament el post del Centpeus.

BCPP: Xexu

L’estrès de la ciutat li estava passat factura en forma d’ansietat, així doncs el metge li va recomanar que per tal d’alleugerir el seu estat el millor que podia fer es una escapada al camp on tindria calma i tranquil·litat. En la seva primera nit fora de la ciutat es trobava estirat en el llit d’una casa rural esperant que li arribés la son amb el teló de fons d’un cor d’udols, un brunzit d’insectes, xiscles misteriosos, cops llunyans, frecs furtius, esgarips, tictacs desconcertants, terrorífics sons com de rascada, terribles aleteigs molt propers i tota la resta de l’orquestra que es coneix com “la tranquil·litat del camp”.

72-2020_ph_web
Aquesta ha sigut la meva campestre participació als relats conjunts de setembre.

BCPP: Xexu, Sergi

Últim dia d’anuncis, la setmana vinent ja tornaré a la programació habitual mal que us pesi

L’anunci de companyia energètica més èpic (ja es dir perquè tots són molt èpics)

L’anunci més nord-americà possible

Home embarassat

Anar amb autobús es lo que més mola!

Honda en paper

L’anunci japonès de rigor (els jugador del Metal Gear ho entendran, els altres potser no…)

Anem al gra

I per això els unicorns no existeixen

Kobe Bryan vs Lionel Messi

Anunci de fast food honest

Assegurances, solucionen qualsevol problema

Persones imitant els gats famosos d’Internet

Tots els tòpics dels anuncis de begudes

Avui dimecres ja us ho hauríeu de saber: Setmana, anuncis, monotemàtica.

Viure amb lag es complicat (però vist des de fora pot ser divertit)

Si navegeu (per Internet no cal) poseu-vos una armilla salvavides

Nivell idioma “currículum anglès nivell mig” per entendre-ho. No explico res per no espatllar la sorpresa,

Discovery Channel i el seu King of Summer (si, es Rob Lowe)

Tan de bo tots els bancs fossin així de transparents

Us canvio l’anunci japonès de rigor per un anunci dels 90 que va ser incomprensiblement censurat

BCPP: McAbeu