Si en el dimarts vintage passat parlava dels c@ts, en aquest parlo dels gats, recupero el CT1606

Si una cosa té internet són gats. Avui una petita mostra.

Gats que fan de jurat

L’Hermitage celebra el dia del gat posant rates entre les obres d’art exposades.

119 Maneres de guardar el teu gat. La meva preferida:

Gats seriosos

Gats impostors

Ombres que fan sospitar que son gats

Gent que vol recuperar el seu gat

Gats que fan d’antivirus

Us heu preguntat mai per què no s’ha de treure a passejar el gat?

Gat ràpid en defensa de la caixa

 

The End of the F***ing World és una sèrie sobre un parell d’adolescents que no encaixen en la societat actual, altrament dit, uns sonats. James és un noi poc sentimental i amb tendències psicòpates que coneix a Alyssa, una noia rebel contra tot, i té idealitzat al seu pare absent. Els dos adolescents viatjaran sense rumb durant un parell de temporades de vuit capítols d’una durada de 20 minuts. No és una gran sèrie, però com a mínim no és la típica sèrie de noi li agrada noia. És complicat catalogar la sèrie en un gènere, es podria resumir com una comèdia negra dramàtica. És una sèrie que funciona gràcies a la curiosa parella protagonista, sobretot Jessica Barden (Alyssa), per cert, sort que recuperen el seu color de cabell en la segona temporada. La primera temporada és més original que la segona, però aquesta tampoc està malament.

The End of the F***ing World té un 7,2 al filmaffinity i un 8,1 l’imdb.
Nota: 7/10

  1. Transformar restes en sumes gràcies al truc del complement a 9 (8 min)
  2. Principis bàsics d’una calculadora (10 min)
  3. Ronald Reagan explicant acudits de soviètics (2:30 min)
  4. ADN Real Madrid (40 segons)
  5. Tres curiositats de breaking bad (2 min)
  6. Flotació, convecció granular i el misteri dels fruits secs (Comença al min 2. 11 min)
  7. No sé per què no havia vist fins ara a Tom Holland ballant Umbrella (2 min)
  8. No s’aconsella escriure la data en format de gat (XKCD)
  9. Anys amb 367 dies cada 5.000 anys, una millor aproximació a l’any solar (12 min)
  10. Droga magnètica (1 min)
  11. Çanakkale 1915: El pont penjant més llarg (1 min)
  12. La posició del pol nord magnètic des del 1590
  13. Tres curiositats de pactar amb el diable (1 min)

Avui recordo la meva primera participació en els c@ts en el CT1609. Uns premis que tenien bona voluntat, però que mai van saber reconèixer l’autèntic talent.

A prendre pel sac el monstre dels comentaris! Ara toca els premis cat!

Si sou observadors, des d’ahir a la tarda el monstre del blog que es nodreix dels teus comentaris ha deixat pas a l’horrible (algú ho havia de dir…) logo dels cats. Per què aquest blog ha estat madurant. Un (bon) blog sempre té 3 passos:

  1. Neix gràcies al seu autor
  2. Creix amb els comentaris dels lectors
  3. Guanyar premis gràcies als subornats membres d’algun jurat.
  4. Conquerir el món

Després de més de cinc anys i mig de blog ja toca passar a la fase 3. I per començar crec que els mediocres premis cats són adequats. Són prou desconeguts per què els blogs amb èxit no es molestin a participar. A més contant que aquesta és la quarta edició, dono per suposat que els blogs mitjanament bons que s’hi han presentat ja han guanyat tots els premis que podrien guanyar.

De moment encara estan en el procés de propostes, o sigui que si algú vol convèncer a algú perquè proposi el seu blog ho pot fer, mentre no el vulgui presentar en cap de les categories on participa aquest blog (divertit i miscel·lània), per què no tindria res a pelar…

Recull de les últimes 8 pel·lícules que he vist ordenades de pitjor a millor, segons el meu gust, això no vol dir que siguin millors pel·lícules, simplement és el que a mi m’agrada. Com sempre la nota del filmaffinity primer, després la meva.

  1. Ocho apellidos catalanes (2015) [4,4][3]: Segona part de Ocho apellidos vascos. La noia basca protagonista de la primera part es vol casar amb un català, un imbècil interpretat per Berto Romero, però el sevillà que és ex-novio seu ho vol impedir, amb l’ajuda del pare de la núvia. La primera part no era bona, però tenir certa gràcia, suposo que les idees bones les devien gastar ja, perquè en aquesta segona part han agafat uns quants tòpics d’andalusos, bascs, i catalans i els han deixat anar a veure què passava, doncs passa una pel·lícula fluixa, que repeteix el mateix argument de la primera part.
  2. El infinito (2017) [5,8][5]: Un parell de germans que de joves havien marxat una secta, de més grans i tornen perquè… no tinc clar perquè, el cas és que quan arriben al campament tot sembla molt maco, però hi ha alguna cosa estranya… Que? Esteu inquietats? És D’aquelles pel·lícules que passen coses estranyes sense cap sentit i te les venen com si en tingués algun, doncs no en té, no us deixeu enganyar.
  3. Manchester frente al mar (2016) [7,1][5]: El germà petit, en els dos sentits, de Ben Affleck s’ha de fer càrrec del seu nebot quan el seu germà es mor, entre aquesta mort i els diversos flashbacks de la vida del protagonista tenim un bon drama familiar muntat. Per cert, Manchester no és la ciutat d’Anglaterra, és un poblet de la costa dels nord-est dels EEUU. Aquest paper li va donar l’Òscar a Casey Affleck, perquè els drames sempre agraden al jurat dels Oscars, si a vosaltres també us agraden les desgràcies familiars aquesta pot ser la vostra pel·lícula, jo no en soc especialment partidari, bona pel·lícula segons la crítica però no per mi.
  4. Alcarràs (2022) [7,7][5]: A una família del camp de Lleida se li acabala concessió d’uns terrenys que tenen plantats arbres fruiters, per l’hereu serà un problema perquè durant tota la vida només ha fet que recollir fruita, per això quan el nou propietari li proposa que s’encarregui del manteniment de les plaques solars que vol posar ho rebutja. Típica situació que el progrés arriba a l’entorn rural, els fills ja no es poden dedicar al mateix ofici que van aprendre dels seus pares, ja que la fruita cada vegada està més mal pagada. Llavors afegeix una mica de drama familiar quan entre germans no s’entenen. Calien dues hores de pel·lícula per explicar això? Jo crec que no, perquè bàsicament veiem a la família recollint fruita, avis contant anècdotes de temps pretèrits, i nens petits jugant mentre són molt bufons i adorables. Llavors per què ha guanyat tants premis en els festivals europeus? Suposo perquè als crítics tenen romantitzat tot el tema del camp, amb els seus arbrets i els seus conillets, i després suma-li unes quantes cullerades de folklore català com ara unes festes populars amb un correfoc, i una mica de menjar estrany com són els caragols, i au, a rebre premis. Una història senzilla i realista contada de manera senzilla.
  5. Hellboy (2004) [6,0][6]: Hellboy és un dimoni que lluita contra les criatures paranormals que travessen al nostre planeta. Els dolents d’aquesta pel·lícula ho tenen tot, són nazis, russos i dimonis. Entretinguda pel·lícula d’acció, on el bo és un monstre lleig i rebel.
  6. CODA: Los sonidos del silencio (2021) [6,6][7]: Ruby és l’única oient de la seva família de sords, això la converteix per força en una noia responsable i treballadora. Un dia descobreix afició pel cant. Sabeu què? Resulta que ja havia vist aquesta pel·lícula, ja que es tracta d’un remake de la peli francesa La família Bélier que vaig veure en el 2014, però com que aquesta versió ha guanyat l’Oscar tenia curiositat per veure què han fet els estatunidencs. Resulta que han fet el mateix, però canviant la granja per un vaixell de pesca, han posat un profe de música més motivat, han fet créixer al germà de la protagonista, han posat una mica més de ritme, i li han posat un interès romàntic a la protagonista. Amb tot això la pel·lícula ha guanyat? Doncs una mica si, i com que la peli ja estava bé de base doncs au, a guanyar l’Oscar perquè les històries de superació personal davant les adversitats familiars agraden a la crítica.
  7. Jinetes de la justícia (2020) [7,0][7]: Mads Mikkelsen és un militar que perd a la seva dona en un accident de tren, però aviat descobrirà que no ha sigut un accident. És la primera vegada que veig Mads Mikkelsen en aquest tipus de paper i la veritat és que com qualsevol actuació seva, ho fa molt bé. És una curiosa barreja entre thriller i comèdia, que funciona força bé, malgrat que el final sigui previsible. Pel·lícula rodona com la roda d’una bicicleta.
  8. Oxígeno (2021) [5,9][7]: Una dona es desperta i es veu atrapada en una càpsula criogènica, però no estarà sola, una espècie d’Alexa, que és qui gestiona la càpsula parlarà amb ella. La protagonista ha perdut oportunament la memòria i només tindrà flaixos del seu passat, que anirà recordant a mesura que el guió ho necessiti. La pel·lícula recorda a Buried i 127 horas, especialment a la primera, perquè l’acció és estàtica, però interessant.
  1. Algú ha fet realitat el videojoc del videoclip de Californication
  2. Per què serveixen les matemàtiques? (8 min)
  3. La inflació còsmica ens condueix a un multiunivers (13 min)
  4. El millor actor que té Marvel no és un superheroi (51 segons)
  5. Crec que m’he descarregat la peli de Batman equivocada (90 segons)
  6. El pont natural de Tiansheng (14 segons)
  7. Les animacions són molt exagerades (13 segons)
  8. Per això és important transmetre els coneixements.
  9. Tots els números tenen nom? Comparant conjunts infinits (7 min)
  10. Transformar restes en sumes gràcies al truc del complement a 9 (8 min)
  11. 3 curiositats sobre Leon el Profesional (90 segons)
  12. Balet aràcnid (16 segons)
  13. Mesurant el temps de reacció d’una mosca
  14. Com es fabrica un Porsche 911 en timelapse (4 min)

Avui recupero el CT1615 amb un gat taronja, llàstima que sigui en blanc i negre.

Avui tocaria publicar, però no tinc res a dir, bé aquestes línies són una publicació en si mateixes, però no tenen contingut rellevat, a diferència del contingut rellevant que esteu acostumats a veure en els posts d’aquest blog. Ens veiem el dimecres en el dimarts vintage.

  1. El primer número “escrit” de la història (4 min)
  2. La teoria de la inflació còsmica (Què va passar abans del Big Bang?) (17 min)
  3. Biaix de supervivència (XKCD)
  4. Com es produeixen els embussos i una possible solució (4:30 min subs castellà)
  5. Aprenent a identificar tancs
  6. Tres minuts de frases mítiques d’anuncis dels 80 (3 min, és clar)
  7. Si veus moltes aranyes juntes vol dir que… (9 segons)
  8. Els problemes de la contaminació ambiental i com mitigar-los.
  9. Complint els desitjos d’aniversari (Loading artist)
  10. Negociant el salari (XKCD)
  11. La limusina més llarga, 30 metres, amb jacuzzi i heliport (4 min)
  12. Com que va tenir èxit, us porto més mapes diversos.
    1. Tots els mapes estadístics d’Itàlia són iguals.
    2. El mateix que l’anterior però a escala planetària.
    3. Les Suïsses que caben a Brasil.
    4. Color mitjà de la bandera per latitud.
    5. Els punts cardinals a l’Antàrtida.
    6. Mapa de qualsevol ciutat europea.
    7. Com estan representats els vianants en cada país europeu.
    8. La part més al nord del Brasil està més a prop del Canadà que de la part més al sud del Brasil

Avui recupero el CT1612 amb uns quants paisatges

Us heu preguntat que es veu des de dalt del món? És a dir, des de dalt de l’Everest? Feu clic.

Sabíeu que a Tasmània tenen una de les roques més estranyes del món? Li diuen el Totem, és un nom força encertat, donat que es tracta d’una columna de 70 metres de roca.

De la mà de The Big Photo he trobat aquesta col·lecció de carreteres anònimes realment espectaculars.

Una de les coves més espectaculars del món (potser la què més?) és la Cova dels Cristalls. A 290 metres sota el terra de Mèxic podem trobar aquesta cova amb temperatures al voltant dels 50ºC i una humitat del 100% amb cristalls de selenita.

La Aldea irreductible ens explica com a Stonehenge li han aparegut un munt de rèpliques a tot arreu.

Col·lecció de deserts i dunes de la mà de Wired.

Enviromental graffiti ens mostra un recull de telefèrics. No apte per gent amb vertigen.

Apa, ja n’hi ha prou per avui! És hora d’enfocar la vista cap a la monòtona realitat!

L’assistenta és una minisèrie semblant al Cuento de la crida, perquè en les dues sèries van d’una noia jove molt putejada per la vida, amb la diferència que en aquesta no fa falta que la protagonista visqui en una societat distòpica, vivint en la nostra societat ja és suficient desgràcia. La sèrie arranca quan una jove mare (Alexandra) decideix abandonar la caravana amb la qual viu amb el pare de la nena perquè el noi té problemes amb l’alcohol, la falta responsabilitat, i també té tendències violentes, no ha arribat a posar-li la mà a sobre a l’Àlex, però abans no passi millor marxar. Total que la noia marxa sense un duro, els seus pares no són de fiar, no té pràcticament amics, total que no pot demanar ajuda a ningú. La sèrie es pot resumir en les lleis de Murphy, si una cosa va malament, segur que pot empitjorar, d’això va la sèrie, veure els problemes de la noia, i quan resolt uns quants problemes i sembla que les coses milloren, tornen a empitjorar per una altra banda. Està bé la sèrie perquè si compares la teva vida amb la de l’Àlex descobreixes que la teva és molt bona. La sèrie també té humor, però moltes vegades és d’aquell humor de riure per no plorar. En la sèrie veiem bàsicament dues coses, l’Àlex netejant cases mentre sona música i l’Àlex patint per la seva filla mentre quelcom passa.

La sèrie es basa en un llibre (adaptada no al peu de la lletra), el qual es basa en una biografia, i té 10 capítols, i s’acaba, res de segones temporades, més sèries hauries de prendre l’exemple. Per cert, l’Andie MacDowell fa de mare sonada de la protagonista, és d’aquells papers que estan fets per recollir premis, però que per l’espectador són insofribles, es la manera senzilla de crear conflicte en la trama, introduir un personatge bipolar. La sèrie no és cap meravella, però si us passa com a mi que la protagonista us cau en gràcia la mirareu, en cas contrari l’abandonareu després d’un parell de capítols. És d’aquelles sèries que agraden a la crítica perquè veure gent patint dificultats, especialment si són dones desvalgudes o nens, sempre agrada als crítics, suposo que veure als altres com s’ho passen bé no mola.

L’assistenta té un 7,4 al filmaffinity i un 8,4 a l’imdb.

Nota: 5/10

  1. Amazon Go pot generar certes suspicàcies (2 min)
  2. Màquines industrials treballant amb precisió (8 min)
  3. Els gats són uns aventurers (2 min)
  4. Un quadre doble (30 segons)
  5. Així ens afecta l’estrès (14 min)
  6. Diversos mapes curiosos.
    1. Com ara el mapa de vies de l’Antàrtida.
    2. Resposta més habitual dels enquestats, després de preguntar-los en quin estat dels EUA es troben.
    3. Com seria Europa si hagués estat colonitzada per europeus.
    4. La zona blava té menys gent que la vermella.
    5. El 50% dels canadencs viuen per sota de la línia vermella.
    6. Cada secció conté el 10% de la població de la terra.
    7. Color mitjà dels texans per estat dels EUA.
    8. Població per càpita dels països europeus.
    9. Països amb banderes amb una lluna vs Països amb una bandera a la lluna.
  7. Duel de gorres (2 min)
  8. Sobre què tracta realment la teoria del Big Bang (13 min)
  9. Problemes escatològics i la barrera de l’idioma (1 min)
  10. La teva ment funciona amb l’escala logarítmica (5 min). Aquest ja el vaig posar fa temps, però m’agrada recordar-lo.

Avui recupero el CT1096 amb la gent del tren.

Avui una nova entrega de la secció “La gent del tren“. Es possible que sigui la primera vegada que us parli de la gent del tren? Digueu-m’ho vosaltres que sou els fans incondicionals d’aquest blog! Sou vosaltres que els hauríeu de saber de memòria els meus posts i recitar-los com si fossin els preceptes de la vostra secta preferida!

El cas és que avui us porto una entrega doble:

1) El noi de la samarreta de màniga curta: La seva descripció ho diu tot. Estem a febrer, i des del novembre que el veig en el banc de l’estació amb una samarreta de màniga curta. I no és precisament que a l’andana de l’estació hi hagi calefacció… La imatge es força surrealista, tothom amb jaquetes i abrics i ell amb una samarreta de màniga curta. És un noi jove, estarà al voltant de la vintena, per tant, és bastant possible que la seva mare estigui viva, en conseqüència, ha d’haver tingut fins recentment una dona que al llarg de la seva vida abans de passar per la porta del carrer li digui que s’abrigui bé, està en el contracte de ser mare, és una clàusula bàsica. Així doncs, nano, per què no li fas cas a la teva mare? No veus que li donaràs un disgust! Mal fill! Hi ha dies que em venen ganes de posar-li la jaqueta per sobre de les seves espatlles i fer-li unes fregues a l’esquena… Per cert, si estàs llegint això i et sents identificat, tranquil, no arribaré a fer-te les fregues, era només una exageració per posar dramatisme a la situació.

2) El noi de la cara d’amargat: Aquest nom també es força explícit i denota perfectament la idea d’aquest subjecte, és un home que té cara d’amargat. Si un dia veus que algú posa mala cara pot ser normal, li passa alguna cosa, ha dormit malament, és igual, qualsevol cosa. Però que cada dia posi aquesta cara d’amargat és realment desagradable. D’acord que potser no el veig en el millor moment del dia, les 7:20 del matí potser no és l’hora feliç de la gent, però és que la seva cara va més enllà de l’amargor, arriba fins al fàstic, fa cara que insinua que tot el que hi ha al seu voltant és fastigós i ho demostra tant com pot, durant tota l’estona que el miro té aquell gest desagradable, una persona normal no pot posar aquesta cara tota l’estona, es cansaria, però ell ja té el rostre emmotllat en aquest gest, és horrible. Com en el cas anterior, el noi tot i no comprendre la seva actitud, sentia una certa empatia cap al pobre noi. En canvi, aquest noi m’amarga el dia només de veure’l, per sort, sol agafar el tren anterior el meu i només el veig les vegades que perd el seu tren.

Actualització: Altres posts de “trens”: 1005, 870, 829,812.

  1. Pesca esportiva sense mort. (17 segons)
  2. Els diamants mach (24 segons)
  3. Coneixeu la ment darrera la paraula diària del wordle (3 min)
  4. La influència del color en l’absorció de la calor (43 segons)
  5. Disparant una pilota de futbol a 80km/h des d’un vehicle que circula a 80km/h (1 min)
  6. Problemes de lag (20 segons)
  7. Problema matemàtic sobre probabilitats del 50%
  8. Cristal·lització a càmera lenta (4 min)
  9. Mecànica quàntica i filtres polaritzats (30 segons)
  10. Les hores en les quals menges afecten diferent al teu organisme
  11. Esborrant objectes de les fotografies fàcilment
  12. Curiositats sobre Superdetective en Hollywood (90 segons)

PS: Avui surt el recull perquè divendres és festa, i també dilluns. O sigui que el proper CT serà el dimecres 20. Bona setmana santa!

Recull de les últimes 8 pel·lícules que he vist ordenades de pitjor a millor, segons el meu gust, això no vol dir que siguin millors pel·lícules, simplement és el que a mi m’agrada. Com sempre la nota del filmaffinity primer, després la meva.

  1. El redentor (2014) [5,7][4]: Un assassí a sou es carrega una nena sense voler mentre complia el seu encàrrec, aquest fet el farà replantejar la vida i començarà a anar en contra dels mafiosos dels seus pagadors. Una pel·lícula de coreans molt violents matant-se amb molta sang i trets. Una espècie de John Wick asiàtic.
  2. El castillo ambulante (2004) [7,8][4]: En un món de finals de segle XIX amb aires de steampunk i màgia, una maledicció converteix una jove en una vella, per tal de recuperar la seva joventut començarà a col·laborar amb un mag. No sé per què encara segueixo mirant les pel·lícules del Studio Ghibli si sé perfectament que no m’agrada aquest estil d’històries fantàstiques, aquesta barreja de màgia i monstres coloristes no em van, ho trobo massa infantil, crec que hauria de deixar d’intentar-ho. I quina mania que té sempre amb representar el mal sempre com monstres negres i pringosos com petroli.
  3. Uncharted (2022) [6,0][6]: L’argument és simple, un trio de caçadors de tresors fan equip per trobar l’or perdut de Magallanes. Recordeu abans quan després d’una pel·lícula d’èxit aprofitaven i treien un videojoc amb el nom de la pel·lícula i aquest era en general dolent? Doncs ara passa al revés, s’aprofiten d’un bon videojoc per fer una pel·lícula fluixa. A veure, no és una mala pel·lícula, és simplement una cinta d’aventures que només destaca per dues coses, la primera és Tom Holland, em cau bé aquest noi, no tinc clar exactament perquè, però em cau simpàtic, i la segona és que un tros de la pel·lícula passa a Barcelona mentre alguns personatges fan turisme per la ciutat, i a mi sempre em fa gràcia reconèixer llocs on he passat. No cal veure la pel·lícula a excepció que sigueu fans del videojoc o de Tom Holland.
  4. Ip Man (2008) [7,3][6]: En els anys trenta, en un poble de la Xina, Ip Man és un mestre de les arts marcials que viu tranquil·lament, fins que arriba la Segona Guerra Mundial, els japonesos envaeixen la Xina i els xinesos comencen a passar-ho malament, Ip Man entre ells. Si us agrada veure xinesos pegant-se sense gaire exageració aquesta és la vostra pel·lícula. En tot moment un intueix perfectament cap a on anirà la trama, però el protagonista té el seu encant, tota la resta de personatges, especialment els japonesos, són caricatures.
  5. Enemy (2013) [6,4][6] Un professor d’història mira una pel·lícula i veu com un actor secundari és igual que ell, ràpidament es comença a obsessionar amb aquest home. Em sap greu posar-li una nota tan normal en una pel·lícula tan curiosa, però tot i ser 90 minuts d’inquietud constant, tots els protagonistes m’han posat bastant dels nervis amb la seva actitud. Una altra pel·lícula on Jake Gyllenhaal fa d’antiheroi, en aquest cas per partida doble.
  6. No mires arriba (2021) [6,7][7]: Un parell de científics detecten un meteorit que es dirigeix a la terra, com reaccionarà la societat a aquest fet? Malament. Qualsevol fet es pot polititzar, de tot es pot treure rèdit econòmic, tot crea debat, i tot són notícies que s’obliden tan aviat com es creen. Una espècie d’Idiocracia, però presa una mica més seriosament, no obstant això, no deixa de ser una sàtira sobre cap a on es dirigeix la societat actual. Dicaprio m’agrada pràcticament sempre, i en aquesta peli no és una excepció, i Meryl Streep i Cate Blanchett també fan grans papers. El gurú barreja de Jobs, Musk i Zuckerberg és tan real que fa por.
  7. Free Guy (2021) [6,2][8]: Free guy, interpretat per Ryan Reynolds (Deadpool, Ases calientes) és un NPC normal d’un videojoc de l’estil GTA, fins que un dia desperta i pren consciència pròpia quan coneix una jugadora interpretada per Jodie Comer (Killing Eve). Es tracta d’una pel·lícula d’acció salvatge com pot ser el GTA, amb humor, però amb una trama simple on el dolent és molt dolent i simple, tot i això, els bons són manipulats i estafats per l’antagonista. Al final la lliçó moral cau en el clàssic missatge moralista de jocs triple A dolents, jocs indis bons. La peli té un estil molt semblant als Lego Movies, i a mi em cau simpàtic aquest rotllo. El film està molt recarregat d’efectes especials, i la suposada rebel·lia està edulcorada per a tots els públics, amb trama romàntica inclosa. Tanmateix, la pel·lícula és molt entretinguda, com a mínim ho ha sigut per mi, i té un munt de referències freaks, o sigui que m’ha agradat, i la parella d’actors protagonistes són molt carismàtics, a part que estic enamorat de Jodie Comer o sigui que soc poc parcial.
  8. Réquiem por un sueño (2000) [7,8][8]: Un noi drogoaddicte (Jared Leto) malviu com a camell, però s’acaba esnifant tots els beneficis i mai li arriba pel somni d’ampliar el negoci i traficar més a gran escala. Per altra banda, la seva mare, fa dieta per poder participar en el seu concurs preferit de la televisió, per resumir-ho, puc dir que no seguirà el mètode correcte per aprimar-se. Només pel muntatge de la pel·lícula ja val la pena veure-la, no cal ser gaire cinèfil per adonar-se com d’atípicament estan fetes les escenes. A més, la banda sonora és fantàstica, prova d’això és que s’ha fet servir en molts trailers d’altres pel·lícules. Si voleu deixar les drogues per sempre, aquesta és la pel·lícula perfecta per ajudar-vos. Ara tinc ganes de veure més pel·lícules de Jennifer Connelly.