Enllaços de llegir

 

Enllaços ràpids

Anuncis

Típica tarda de diumenge que no sabeu com omplir? Cap problema us proposaré uns quants jocs de taula.

El pedra, paper, tisores es massa senzill? El piedra, papel, tijera, lagarto, Spock no suposa cap repte? Què tal el Piedra, papel, tijera, pistola, rayo, dragón, agua, aire, esponja, lobo, árbol, humano, serpiente, fuego, diablo?

T’agrada el soroll que fan les fitxes de dòmino que fan al fer-les caure en cadena però et fa mandra posar les peces? Cap problema

T’agrada el Monopoly però et cansa per què les partides s’allarguen interminablement? Cap problema, si t’ho montes bé pots acabar una partida amb tan sols 4 torns (2 torns per jugador). Algú s’ha molestat en calcular-ho.

De petit no paraves de fotre-li cop als botons de colors del Simon? Doncs ja tens aquí el nou Simon sense botons i amb sensors làsers.

Ves amb compte els hackers podrien incendiar la teva impressora…

Xerox 914 la primera copiadora que funcionava amb paper normal. Era capaç de fer 136 copies per hora. Però s’escalfava una mica es podia incendiar, per això portava incorporat un extintor.

Impressions a dos cares, literalment xD

La impressora que imprimeix i desimprimeix. Cortesia de No Puede Creer. Això si, val 4000€

Les impressores aquells éssers tan malparits. Cortesia de cooking ideas.

Recordeu la Gaceta Universitària? Si es que no es que no sou de la meva generació o propera, sigui com sigui no us perdeu gran cosa llevat de la tira còmica que acompanyava la publicació us deixo un exemples cortesia del CT317




Leftovers tercera: Tres anys més tard dels traumàtics fets del final de la segona temporada la vida continua a Jarden, població principal de la zona de “Miracle”, amb més freaks que abans, si això es possible. La temporada comença de manera molt atípica, tothom està feliç i sembla que no hi ha problemes, això no ho havíem vist mai en aquesta sèrie, per tan només pot empitjorar i efectivament les coses es posen al seu lloc quan tothom decideix viatjar literalment a l’altra punta del mon, siguis on siguis l’altra punta sempre es Austràlia. El boig principal d’aquesta temporada es el pare del protagonista que fa coses molt rares per Austràlia, i es pensa que les casualitats son missatges divins i també troba persones que creuen el mateix que ell, bastant pesada aquesta història. Bé, de fet aquesta temporada va una mica d’això, casualitats que semblen impossibles que fan creure a la gent en coses que no son, per altra banda la gent d’aquesta sèrie es poc escèptica i no els hi costa massa deixar-se portar per les seves fantasies, però bé, després de veure com desapareix el 2% de la població mundial sense cap explicació deu ser més fàcil creure en coses sobrenaturals. El motor que mou la setmana temporada es el setè aniversari de la desaparició massiva, que promet que acabarà passant alguna cosa realment impactant. Com a punt més positiu es que la secta amb prou feines apareix. Tal com us vaig dir la musica en aquesta sèrie es especial i aquesta temporada no es una excepció, Take on me, Take me on, I’ll be gone, In a day or two…

La gent es molt exagerada, oi Kevin? Tornes unes quantes vegades de la mort i ja et diuen que ets el nou messies…

Aquesta sèrie es única en molts aspectes, per exemple, la major part del capítol cinc transcorre durant una orgia amb gent disfressada de lleó, no us sembla prou estrany? I si us dic que per allà al mig hi ha un home dient que es Deu tot repartint targetes de visita? No us sembla prou estrany? I si us dic que el capítol comença amb una explosió nuclear provocada per un francès corrent en pilotes? Contràriament a temporades anteriors el penúltim capítol no tracta d’un personatge que no es en Kevin, sinó que es tot el contrari, tracta d’un dels ja famosos “viatges d’en Kevin” més demencial fins hi tot que el de la temporada anterior, un aplaudiment pels guionistes que cada vegada es fumen una merda més dura, de fet penso que quan fan una temporada nova primer fan aquest capítol del viatge i a partir d’aquí fan tota la resta de capítols de la temporada per tal que aquest tingui algun sentit. Si heu vist la segona temporada i no sabeu si veure la tercera us diré per tal de instigar-vos a veure-la en el últim capítol de la temporada expliquen què ha passat amb el 2% de la població guauuu llàstima que no em cregui el personatge que ho explica. Aprofito per desmentir el mite que diu que he plorat en el final del últim capítol.

Aquesta temporada només té 8 capítols (les dos primeres en tenien 10), i els quatre primers capítols els he trobat una mica fluixos. La part positiva es que la sèrie queda tancada, com a mínim això es el que sembla i m’estranyaria molt veure una nova temporada. En general diria que The Leftovers no es una sèrie per tothom, no ajuda massa que la primera temporada li costi posar-se interessant, però també es veritat que es una sèrie si t’agrada et sol agradar molt, jo semblo la excepció al pensar que la sèrie està simplement correcte. Els punts forts són una banda sonora molt integrada en la història, un bon aspecte visual i unes actuacions genials. Els punts incerts serien una història estranya i en principi desconnectada de la realitat que coneixem fins al moment, un avís final, no es una sèrie apte per gent amb instints suïcides.

Primera temporada, segona temporada.
Leftovers té un 7,4 al filmaffinity i un 8,2 al imdb.

Nota 3era: 6/10
Nota sèrie: 6/10

He decidit canviar els dos grups d’enllaços, el primer seran links a articles més llargs de llegir, i el segon grup seran vídeo curts, còmics o texts curts.

Enllaços de llegir

 

Enllaços ràpids

 

Acabem la setmana amb el vostre còmic preferit, de tots, ho sé, Cyanide & Happiness