Comença la jornada intensiva congelada a Pons’s Blog, això vol dir que passeu de cinc tres posts setmanals (de dilluns a divendres dilluns, dimecres i divendres) a tres zero posts setmanals (dilluns, dimecres i divendres zero es zero). Per què? Perquè al estiu el becari vol anar a la platja Perquè marxo. No patiu, al setembre tornarem amb els cinc posts setmanals. Tot i així, tres zero posts setmanals es molt més del que us podeu trobar en un blog normal (o no), o sigui que res de queixar-vos.

No baixo el ritme, marxo de vacances

No baixo el ritme, només marxo de vacances

Qualsevol semblança amb el CT2425 es pura coincidència. Per cert, no us molesteu en publicar res en els vostres blogs fins al dia 1 de setembre perquè penso esborrar tots els posts pendents en el feedly, vacances vols dir vacances també de blogs.

Sense que serveixi de precedent un post sobre futbol

El mundial del 2022 de Qatar està preparant núvols robòtics per refredar l’ambient en els estadis.

Llançament de penal original

Un altre llançament de penal curiós

Imagenio Energia: Des de Telefónica pensen que no s’hauria de desaprofitar la energia del futbol

Acabem amb un emotiu curt on el futbol es protagonista

Per Internet (o més aviat pels blogs) corre (“corre”) un qüestionari relacionat sobre els teus gusts de les sèries, les preguntes les podeu trobar per varis blogs, com per exemple el de l’Anna del cyanide sun. Hi ha varies preguntes interessants, però també hi ha varies preguntes estúpides que la resposta no porta enlloc com ara “No esperava enganxar-me” o “Sèrie abandonada”, però en canvi hi ha vàries preguntes que he trobat més interessants. A diferència de l’altra gent no m’he limitat a respondre les preguntes sinó que directament la resposta es un cas típic sencer on he fet un rànquing de la resposta.

Saludeu a la meva família

Saludeu a la meva família

  • Sèrie preferida? Només cal visitar la part superior de les llistes de la pestanya de sèries.
  • Sèrie vergonya? Només cal visitar la part inferior de les llistes de la pestanya de sèries.
  • Personatge preferit? Al CT2381 amb el top 10 de personatges preferits us remeto
  • Personatge odiat? Al CT2374 amb el top 10 de personatges odiats us remeto.
  • Dolent preferit? Al CT2376 amb el top 10 de personatges malvats us remeto.
  • El millor final? Al CT2008 amb el top 10 dels millors finals us remeto
  • El pitjor final? Al CT2009 amb el top 10 dels pitjors finals us remeto.
  • Sèrie més pesada? Al CT2214 amb el top 5 de les series allargades us remeto.
  • Sèrie cancel·lada? Al CT2212 amb el top 5 de les millors sèries cancel·lades us remeto.
  • Parelles perfectes? Al CT1829 amb el top 10 parelles us remeto.

Heu vist ja la sisena temporada de Joc de Trons? No? Doncs si no voleu espoilers ja podeu marxar corrents d’aquest cas típic. No faré un resum del què ha passat en aquest temporada, ni tampoc donaré la meva opinió, faré una cosa millor, agafaré frases puntuals dels fantàstics resums del Tipo de la Brocha.

Ellaria apuñala al príncipe en el pecho para demostrar que esta serie no discrimina a los minusválidos, No positivamente al menos… Ninguno de los guardias mueve un dedo porque solo queda un minuto para su pausa del bocadillo

Para asombro de los presentes, Dany revela que habla dothraki tan bien como cualquier otro idioma inventado, y se presenta a sí misma, consumiendo una cuarta parte del episodio en enumerar todos sus títulos.

Mientras tanto, en su dormitorio, la Mujer Roja se desviste y se contempla en el espejo; momento en el que todos los hombres que ven la serie con sus novias intentan poner cara de póquer y se colocan discretamente un cojín en el regazo. Sin embargo, la idea de capturar mentalmente esta imagen para recordarla más adelante se esfuma en un instante, que es lo que tarda Melisandre en quitarse su collar mágico y revelar su verdadera y horrible apariencia

Jaime le pregunta si está “airado” con su madre, porque a veces la gente habla así de raro y utiliza términos en desuso para dar color a la serie.

Superada esta prueba, Jaqen acompaña a Arya de vuelta a la Casa de Negro y Blanco, donde podrá seguir recibiendo palos bajo techo. ¡Es una mejora!

Tyrion, experto en dragones, dice que los pobres animalicos no soportan la cautividad, cosa que sabe porque “es mi trabajo: beber y saber cosas”. Si queréis una camiseta con esa frase estampada, HBO la vende en su tienda online. Es la única razón por la que se incluyó en el guión.

A partir de ahora, este será mi patrón para medir todas las cosas. Por ejemplo, si me dicen “Tengo cáncer”. “Mejor eso que una madre y su bebé recién nacido siendo devorados por una jauría de perros”, contestaré.

Melisandre lava el cuerpo de Jon a conciencia (mi enhorabuena a Kit Harrington por contener la erección). Durante unos largos segundos, todos contienen el aliento, esperando a que la magia navideña suceda. Y esperan. Y esperan un poco más. Y otro poco. Y empiezan a oírse tosecillas incómodas.

Ned está a la defensiva y le falta poco para perder cuando Howland Reed se recupera milagrosamente y le clava su espada a Dayne en la rabadilla. Ned remata la faena cortando la cabeza a su adversario. Fatality! Bran está muy sorprendido y un poco defraudado. En la versión de la historia que le contaba su padre, combatían en la ladera de un volcán en erupción, Dayne blandía espadas llameantes que tenían nombre propio, y Ned le derrotaba armado solo con un plátano y sin ayuda de nadie.

Le ha traído un regalo: Osha y Rickon Stark. También le muestra la cabeza de Peludo, el lobo huargo, como prueba de la identidad del muchacho. Jo, qué palo… ¿De verdad hacía falta matar a su mascota para demostrar quién es? Yo creo que bastaría con dejarlo unos minutos en escena, y si no tiene ni una sola línea de diálogo, es que es él.

[El primer diàleg entre Jon Neu i Sansa Stark]
“¿Alguna novedad interesante?”.
“Me casé con Ramsay Bolton y aún estoy buscando en el diccionario palabras para describir todos los horrores a los que me ha sometido. ¿Y tú?”.
“Mis hombres me asesinaron, pero ya estoy mejor”.

Osha ha estado demasiado tiempo al margen de la acción para que su muerte nos importe y los guionistas ni siquiera se han tomado la molestia de reintroducirla como es debido para que volviéramos a cogerle cariño, así que si su marcha os afecta más o menos lo mismo que ver que os estáis quedando sin pasta de dientes, es normal.

A la salida de nuestros héroes, Edd el Penas, en el que constituye su primer acto oficial como 999º Lord Comandante de la Guardia de la Noche, ordena que cierren la “maldita puerta”. Estoy deseando ver su reacción el día que suene el timbre y se presenten los caminantes blancos con su ejército de espectros, dos testigos de Jehová y un vendedor de enciclopedias.

Casa Frey: bodas, bautizos y comuniones. Se garantiza una experiencia familiar inolvidable

– “Debo recordaros que la Casa Glover es vasalla de la Casa Stark, ñañañañañá”, dice Sansa. “Juró responder a nuestra leva”.
– “Supongo que igual que yo debo recordaros que perdí a mi hermano, mi mujer, mis hijos, mi cuñado y mi jardinero porque vuestro hermano Robb se casó con una z**** extranjera y, no contento con eso, confió en los Frey, que solo parecerían más maliciosos si llevarán una etiqueta con la palabra ‘VILLANO’ pegada a la frente”, replica Glover antes de volver al interior de su castillo.
– “Hmmm… El norte lo recuerda vagamente”.

En mitad de un puente, Arya da un último vistazo al panorama digital de la ciudad, con el gran Titán luciendo su cuquísima minifalda al fondo. Sí, tiene tantos buenos momentos que recordar, como cuando practicó la eutanasia a una niña, o cuando la envenenaron y la dejaron ciega, o cuando tuvo que mendigar para sobrevivir, o cuando le dieron una paliza en mitad de la calle y luego otra y otra… Ya sabéis, los buenos viejos tiempos.

– “Estamos aquí por una razón”, dice Thoros, fiel creyente del Señor de la Luz. “Formamos parte de algo mayor que nosotros”.
– “¿Una serie de televisión?”, pregunta el Perro.
– “No, algo mayor”.
– “¿Un fenómeno mundial que los fans viven con gran entusiasmo?”.
– “Deja de tocarme las narices”.

Varys se despide de su amigo sin que la gran dinámica de la pareja se haya aprovechado más de dos minutos en toda la temporada. ¿A dónde viajará ahora? A donde haya nuevos aliados que puedan inclinar la balanza a su favor cuando lleguen a Poniente, porque, según parece, tres dragones, sesenta mil dothrakis, ocho mil inmaculados y un Daario Naharis no son suficientes para conquistar un continente en el que las mayores batallas que hemos visto las han ganado bandos de quinientos desarrapados muertos de hambre

En cuanto ve cómo está el percal, el Pez Negro hace mutis por el foro y acompaña a Brienne y a Pod hasta una barca. Brienne le invita a marcharse con ellos, pero él escoge quedarse y morir fuera de cámara, como los héroes legendarios interpretados por actores demasiado viejos para hacer numeritos con la espada.

Jaqen, que se adapta rápidamente a las circunstancias, le da la bienvenida al club de los Hombres sin Rostro. No caen globos y confeti del techo, pero tampoco son gente muy dada a las celebraciones.
– “Finalmente una chica es nadie”, le dice. No le da un carné de socio, porque sería irónico.
– “Una chica es Arya Stark de Invernalia y está hasta el moño de estas majaderías cultistas y de la sintaxis extravagante”, replica ella. “Hala, me vuelvo a casa”.
– Jaqen le dedica una sonrisa torcida y asiente, porque él sigue molando mucho y lo sabe.

– “Bastardo”, dice Ramsay.
– “Gazpacho”, dice Jon.
– “¿Qué?”
– “Perdón, pensaba que estábamos diciendo palabras al azar”.
La tensión podría cortarse con un cuchillo.
Música de Morricone.

“No os deseo ningún mal”, miente el nigromante. “Pero, por otro lado, alguien tiene que comprobar si de verdad estos cuchillos de la Teletienda cortan tan limpiamente y sin esfuerzo como dice el anuncio”.

“El gato de vuestro hijo, Ser Garras… también se ha suicidado. Se colgó de una viga con su collar antipulgas”.
“Incineradlo y erigid una estatua gigante en su honor. Es lo que Tommen hubiera querido”.

En el vestíbulo de la Ciudadela, sorprendentemente encuentran a un funcionario trabajando. No le pillan desayunando, ni a la hora del bocadillo y tampoco está en uno de sus días moscosos ni de vacaciones. Eso sí, para mantener el equilibrio universal, el hombre les atiende con la misma desgana y mala cara que cabe esperar de cualquier profesional del sector público.

BCPP: Elric

índice-640x480La larga marcha – Stephen King

La llarga marxa es una novel·la de Stephen King sobre 100 adolescents que han de caminar sense parar fins que només quedi un noi caminant. Per què? No ho sabem, es així i punt. Seguim el punt de vista del noi 47 d’aquesta competició i seguim els seus pensaments, però amb prou feines ens expliquen res d’ell. La gran part del llibre es centra en les converses amb els altres nois. Al haver-hi 100 corredors apareixen un munt de secundaris en el llibre, però n’hi ha varis de principals com ara el típic malparit, el que sembla que serà el següent en caure però aguanta no saps com, el que està sonat, el que es fa amic del protagonista.

Com passa en molts llibres d’en King, el llibre comença molt interessant i atrapa des del primer moment, i tot i que només es tracta de nois caminant l’autor aconsegueix fer-ho interessant encara que no siguem uns aficionats al running (de fet no corren, caminen, mínim a 6,5 km/h). Però a mesura que passen les pàgines la trama perd una mica, i es pot fer una mica repetitiva fins al moment que s’acosta al final i només tens ganes de saber qui guanyarà i què passarà quan guanyi. No es un llibre de terror, són 300 pàgines de pressió psicològica i ansietat, no es ben bé el mateix però s’assembla. En certa manera em va recordar al Fugitiu (res a veure amb la peli de Harrison Ford) del mateix autor, però sense desmerèixer aquest llibre, el Fugitiu em va agradar força més.

Nota: 6/10

Rick & Morty es una sèrie de dibuixos animats per adults, o com a mínim per semi-adults, on els protagonistes són un nen i el seu avi que es un inventor genial. La sèrie es frenètica i no para d’haver-hi acció en els 20 minuts que dura cada capítol, sobretot en Rick (l’avi) sembla que vagi col·locat de speed sempre, mentre que en Mort, el net ,sempre acaba passant-ho molt malament per culpa de les situacions en les que l’involucra el seu avi. El concepte de trauma total es queda molt curt per tal d’identificar l’estat en què acaba en Mort al final de cada capítol. El capítols són tan accelerats que es normal arrancar el capítol amb una situació de perill sense saber com han arribat allà, per exemple en el capítol cinc ja comencen sent atacats per clons dels pares d’en Mort d’una realitat alternativa posseïts pels esperits extraterrestres d’una altra dimensió del futur, lo típic vaja.

Us explico una mica de què van els capítols per tal que us feu una idea de com és la sèrie: El capítol dos es una parodia homenatge a Origen, el capítol tres es com Jurassic Park però en comptes d’un parc de dinosaures es un parc d’atraccions dins del cos d’un humà, no es tan complicat com sembla. El capítol quatre va sobre una simulació informàtica maldestre creada per una raça d’extraterrestres. En el capítol cinc mentre els pares d’en Morty fan sevir uns esclaus temporals per satisfer els seus desitjos, en Rick i en Mort acaben en una presó en un mon de gegants. El capítol sis es més tòpic, va d’una poció d’amor que acaba funcionant malament, però horriblement malament, ni us ho imagineu. En el capítol set veiem un curiós planeta amb una societat hembrista. En el capítol vuit descobrim la estranya programació dels canals de televisió de molts univers paral·lels. En el capítol nou obren una botiga d’objectes sinistres en el poble, per cert, ja he dit que el propietari de la botiga es el diable? El desè capítol es desenvolupa en una plataforma espacial on diferents Ricks i Morts de varis univers paral·lels conviuen per lluitar de manera conjunta contra múltiples amenaces, d’aquests múltiples univers n’hi ha de raros, com ara un que la gent son sofàs, i els sofàs son pizzes, i els telèfons són persones. La temporada 1 acaba amb un capítol on es celebra una festa intergal·làctica, potser és el capítol més fluix.

Rick and Morty es la sèrie amb els capítols més imaginatius, originals i exagerats que he vist mai, que siguin dibuixos fa que això sigui més fàcil, però no li resta gens del mèrit que cada capítol sigui una situació exageradament devastadora nova. No us deixeu enganyar pels rots constants d’en Rick que vists superficialment li donen un aspecte barroer a la sèrie, Rick i Mort no va d’això, Rick i Mort es ciència ficció imaginativa en dosis mega concentrades de 20 minuts trepidants amb un humor cínic i una mica macabre. No es casualitat que el mateix creador de Rick and Morty sigui Dan Harmon el mateix creador de la incompresa pel gran públic Community. De moment la sèrie té 2 temporades completes de 11 i 10 capítols respectivament a la espera que durant aquest 2016 s’acabi d’emetre la tercera temporada.

Rick & Morty han tingut tan èxit que fins hi tot han tingut l’honor de protagonitzar un gag del sofà en els Simpson

Rick and Morty té un 9,3 al imdb i un 8,3 al filmaffinity.

Nota 1a temporada: 8/10

El senyor Fabra pensà que seria una bona idea construir un observatori astronòmic al Tibidabo, així estaria lo suficientment allunyat de la ciutat de Barcelona i la seva contaminació lumínica no molestaria a l’hora d’observar el cel, però cent anys més tard la il·luminació de la ciutat li portà la contrària. Per suposat això també es culpa de la Colau.

P_20160701_232736_LL
Aquesta ha sigut la meva astronòmica participació als relats conjunts de juliol de la Carme en substitució dels originals.