Avui només m’agradaria rescatar un post dels nois de ion litio sobre les 10 normes que has de donar als xicot de la teva filla. Les negretes son meves, per aquells que digueu que no treballo:

Regla nº 1:
Si aparcas delante de casa y tocas la bocina, será mejor que vengas a entregar un paquete, porque no conseguirás otra cosa.

Regla nº 2:
No tocarás a mi hija delante de mi. Puedes mirarla siempre y cuando no sea fijamente y siempre por encima de su cuello. Si no eres capaz de mantener tus ojos y tus manos alejadas del cuerpo de mi hija, sencillamente te los arrancaré.

Regla nº 3:
Estoy enterado de que la gente de tu edad considera muy moderno llevar los pantalones tan flojos que parece que se les vayan a caer en cualquier momento. Por favor no lo consideres como un insulto, pero tanto tú, como el resto de tus amigos sois completamente idiotas. Aun así, deseo ser agradable y abierto de miras acerca de este asunto, así que te propongo el siguiente compromiso: Puedes venir a mi casa enseñando la ropa interior y con pantalones diez tallas más grande, y no me opondré. Sin embargo, y para asegurarme de que tus pantalones no se bajan “accidentalmente” durante la cita con mi hija, cogeré mi martillo eléctrico y te los fijaré firmemente a la cintura.

Regla nº 4:
Estoy convencido de que estás informado de que en el mundo actual, el sexo sin usar “métodos barrera” de cualquier clase puede matarte. Permíteme explicartelo: hablando de sexo, yo soy la barrera, y sí: puedo matarte.

Regla nº 5:
Está comúnmente asumido que para conocernos, hablaremos de deportes, política y otros temas de actualidad. Por favor, ni lo intentes. La única información que necesitas darme es la hora en la que traerás a mi hija de vuelta a casa sana y salva, y la única respuesta que procede es: “temprano”

Regla nº 6:
No tengo duda de que eres un tipo muy popular, con muchas oportunidades para quedar con otras chicas. Me parece muy bien, siempre y cuando le parezca bien a mi hija. Aparte de eso, desde el momento en que salgas con mi hijita, no saldrás con ninguna otra chica más hasta que ella decidida acabar la relación. Si la haces llorar, yo te haré llorar.

Regla nº 7:
Si permaneces en la puerta de mi casa más de una hora esperando a que mi hija aparezca, no llores ni suspires. Si quieres llegar a tiempo para la película, mejor no conciertes una cita. Mi hija se estará maquillando, un proceso que puede durar tanto como pintar la Gran Muralla China. En vez de quedarte ahí parado, ¿por qué no haces mientras algo útil, como cambiarme el aceite del coche?

Regla nº 8:
Los siguientes lugares no son apropiados para una cita con mi hija:
– Lugares donde haya camas, sofás u cualquier otra cosa más suave que un taburete de madera.
– Lugares donde no haya padres, policía o monjas a la vista.
– Lugares oscuros.
– Lugares donde haya gente bailando, de la mano, o alegre.
– Lugares donde la temperatura ambiente sea suficiente como para que mi hija desee vestir pantalón corto, bañador, top o cualquier otra cosa que no sea un jersey de cuello vuelto bajo un anorak de pluma abrochado hasta la boca.
– Las películas con alto contenido romántico o sexual también están prohibidas, las películas en las que aparezcan sierras eléctricas están bien.
– Los partidos de hockey están bien.

Regla nº 9:
No me mientas. Puedo parecer viejo, calvo, idiota y mentecato. Pero en lo que concierne a mi hija soy el todopoderoso y omnisapiente Dios del Universo. Si te pregunto a dónde vais y con quién, solo tendrás una oportunidad para decirme la verdad, toda la verdad y nada más que la verdad. Tengo una escopeta, una pala y cien metros de terreno detrás de casa. No juegues conmigo.

Regla nº 10:
Ten miedo, mucho miedo. Podría confundir fácilmente el sonido de tu coche en la calle con el de un helicóptero de combate acercándose sobre un campo de arroz cerca de Hanoi. Cuando creo oler a Charlies, las voces de mi cabeza me ordenan que ponga el armamento a punto mientras espero a que traigas a mi hija a casa. En cuanto llegues, deberás salir del coche con las manos en alto bien a la vista, decir el santo y seña, gritar alto y claro que has traído a mi hija a casa a su hora, después volverás a tu coche. No es necesario que entres en mi casa. La cara que verás en la ventana, pintada con colores de camuflaje, es la mía.

The Terror és una minisèrie de 10 capítols sobre una exploració britànica de dos vaixells que en el 1845 van intentar travessar l’àrtic buscant un pas navegable entre Atlàntic i Pacífic, però sembla que serà una expedició molt accidentada. The Terror era el nom d’una de les embarcacions, l’altre es deia the Erebus. La sèrie es basa en un llibre de Dan Simmons (famós per la saga de Hyperion), i aquest es basa en una expedició real. El problema amb les expedicions llargues és que els problemes s’acumulen, primer és el fred, després el gel, després la falta de confiança entre la gent, després un os polar, després la mala alimentació, les malalties, i un llarg etcètera, un problema es pot solucionar, dos també, però un problema no és mai un cas aïllat, els problemes desencadenen en problemes nous, i cada vegada són més i més greus, i tots aquests problemes transformen a la gent, i en situacions límit la gent fa coses que no farien normalment. No us sorprendrà saber que l’expedició va ser un fracàs, però per saber com fracassar haureu de veure la sèrie.

The Terror ens porta interpretacions molt sòlides a càrrec d’actors consagrats com ara Ciarán Hinds (Mace Ryder a Joc de trons, Dumbledore a Harry Potter, Cèsar a Roma), Jared Harris (Legasov a Chernobyl, Moriarty a Sherlock Holmes), Tobias Menzies (Príncep Felip a The Crown, Brutus a Roma, Villiers a Casino Royale). Els dos primers són els capitans de cada vaixell, a més Ciarán és el responsable de l’expedició, Tobias és el seu segon d’abord. Us deixo el trailer subtitulat en castellà

Un consell, quan mireu la sèrie abrigueu-vos bé perquè el fred traspassa la pantalla, són 10 capítols plens de gel. La sèrie té una segona temporada que no té res a veure amb la primera, és una història a part, amb una trama i actors diferents que no he vist, va sobre quelcom japonès. Si noteu que la sèrie es veu ben feta i cuidada i que no s’han tallat amb el pressupost és perquè es tracta de la productora dels germans Scott. Els dos primers capítols no són fàcils de seguir, hi ha molts personatges, molta tripulació a bord, i sí que passen coses importants, però no és constant, tingueu una mica de paciència, val la pena conèixer el destí d’aquesta desgraciada tripulació, perquè sempre es més entretingut veure quan tot va malament que no pas quan tot va bé, i més divertit quan els altres ho passen fatal en comptes d’un mateix.

The Terror té un 6,9 al filmaffinity i un 8,0 a l’imdb

Nota: 7/10

  1. Mil ovelles i un bon gos pastor (1 min)
  2. Truc de màgia amb dos imperdibles (16 segons)
  3. Erupció del volcà Fagradalsfjall (45 segons)
  4. Heu vist mai una limusina travessant una caravana? (30 segons)
  5. Pilota de futbol que no té ganes d’entrar a la porteria (50 segons)
  6. Una garsa borratxa amb pomes fermentades (30 segons)
  7. A 150 km/h en tirolina al Pirineu
  8. Com es veu el món amb diferents deficiències visuals
  9. Pressions entre vasos comunicants (22 segons)
  10. Mantenint l’equilibri (50 segons)
  11. Que et trenquin el cor mai havia estat tan literal (3 min)
  12. Posant “lag” a la teva veu (1 min)
  13. Allau de núvols al Nepal (3 min)
  14. Així sona el gel trencant-se en el llac Baikal (1 min)
  15. Joan participant al Ahora Caigo (1 min)
  16. Passeig virtual pel temple d’Abu Simbel
  17. Dibuixant funcions clàssiques (15 segons)
  18. Canviant mòmies de lloc (2 min)

L’últim joc que he jugat es diu Inside, normalment no l’hauria comprat però Epic Games van fer una promoció i el van deixar per zero euros, es innegable que es un bon preu. Es un joc de trencaclosques en dos dimensions malgrat que l’escenari es presenta en tres dimensions. Un dels punts forts del joc es la seva senzillesa en el control, només farem servir les 4 fletxes de direcció per moure’ns i el Ctrl per realitzar l’acció d’empènyer, estirar o prémer un botó, res més. Un altre factor important d’aquest joc es l’ambientació, en el tràiler oficial que us deixo més avall podeu veure-la. Es tracta d’un futur distòpic on un nen / jove amb samarreta vermella haurà d’intentar sobreviure a una societat totalitària, si un Mon Feliç de Huxley tingués un videojoc tindria aquesta ambientació. El joc no té cap mena de compassió per tu, per això està catalogat per a majors de 18 anys, si algú et descobreix et mata a sang freda sense pensar-ho; per sort el joc ens deixarà tornar a la vida just abans de la nostra fatal decisió per intentar-ho fer-ho bé les vegades que faci falta. Un altre punt a favor del joc es que es més de pensar per resoldre els problemes que no pas de coordinació amb els dits, es a dir, que en general no cal molta traça prement tecles ràpidament. Oblideu-vos de la veu i el diàleg, aquí el protagonista està sol contra la societat, això farà l’atmosfera encara més tètrica i opressiva, l’únic que sabem es que hem de corre constantment sempre tirant cap endavant. El disseny de l’escenari es molt bo, tot i que la paleta de colors es mou principalment entre el negre, el gris i el blanc, però de tan en tan trobarem altres colors. No parlaré més sobre la trama perquè descobrir cada nou escenari es la gràcia del joc.

Que tots els trencaclosques es resolguin en dos dimensions també simplifica molt les opcions alhora de resoldre’ls, malgrat tot, els reptes son originals i cada un requereix pensar una mica per resoldre’l, tampoc molt, perquè no he trobat cap punt on m’hagi encallat i hagi hagut de recorre a una guia, per tan em sento orgullós de mi mateix. No es gaire llarg, jo l’he acabat amb 4 hores i 45 minuts, però és veritat que hi ha 14 objectes ocults pel joc que no son necessaris per acabar el joc però que estan allà per a qui li agradi explorar i completar-ho tot, jo n’he trobat tres i gràcies. Quan ja coneixes la solució als trencaclosques i ets hàbil de reflexes es veu que et pots passar el joc, sense trobar objectes ocults, en dues hores escasses. Es un d’aquells jocs curts i amb escassa re-jugabilitat, però que un cop jugats no s’obliden fàcilment.

Avui recupero el CT948 amb uns quants cartells
– Com dient, aquí fem les coses bé.
cartell

 

– Com dient ja n’hi ha prou de superherois amb malles.
2150952776_bb954f7751

 

– Com dient, hi ha massa humitat al fons del llac per fer segons què.
acampar-lago

 

– Com dient que està prohibit quedar-se empalat?
prohibido-quedarensartado

 

– Com dient que no li mola que aparquis la moto aquí
prohibido-estacionar-vereda

 

– Com dient què no s’hauria de fer en un lavabo.
2199641425_8b63bf9267

 

– Com dient que el lloc més segur per seure potser no es aquest rèptil.
NoTeSientesEnCocodrilo

Ja sabeu que els meus posts preferits son aquells que no aporten contingut nou, aquells que parlen de casos típics que ja existeixen, per alguna cosa Pons’s Blog es el blog més meta del mon. Avui us porto un recull de les millors sèries que he vist com a mínim una temporada en els últims cinc anys. Si voleu veure els enllaços a les sèries visiteu el CT3338, CT3159, CT2955, CT2748 i CT2539. Potser hauria d’actualitzar la pestanya de sèries, però fa molt que no ho faig i seria molt feina. Entre parèntesis el nombre de temporades que he vist, que si la sèrie es bona coincideix amb el nombre total de temporades emeses. Com a idea, qualsevol sèrie per sobre del 60 es bona idea mirar-la, i qualsevol per sobre del 30 ja l’haurien d’haver vist.

  1. Juego de Tronos (8 temporades)
  2. Downton Abbey (6 temporades)
  3. Chernobyl (1 temporada)
  4. Community (6 temporades)
  5. Sherlock (4 temporades)
  6. Better Call Saul (5 temporades)
  7. The Boys (2 temporades)
  8. Rick & Morty (3 temporades)
  9. The night of (1 temporada)
  10. Black Mirror (5 temporades)
  11. Borgen (3 temporades)
  12. The Good Place (4 temporades)
  13. Fleabag (2 temporades)
  14. Shameless (8 temporades)
  15. Narcos (3 temporades)
  16. Roma Criminal (2 temporades)
  17. Gomorra (4 temporades)
  18. Fargo 2 (1 temporada)
  19. The Good Wife (7 temporades)
  20. Watchmen (1 temporada)
  21. The Bronn (4 temporades)
  22. Death Note (2 temporades)
  23. The Shield (7 temporades)
  24. En terapia (3 temporades)
  25. Fargo 3 (1 temporada)
  26. The Deuce (2 temporades)
  27. Buenos presagios (1 temporada)
  28. The expanse (4 temporades)
  29. Gambito de Dama (1 temporada)
  30. American Crime History 1 (1 temporada)
  31. The Crown (4 temporades)
  32. One Punch man (1 temporada)
  33. Fariña (1 temporada)
  34. After Live (1 temporada)
  35. Atac als titans (3 temporades)
  36. Mr Robot (4 temporades)
  37. ZeroZeroZero (1 temporada)
  38. La casa de papel (4 temporades)
  39. Brooklyn nine-nine (5 temporades)
  40. Bojack Horseman (4 temporades)
  41. Mrs Maisel (3 temporades)
  42. House of cards (5 temporades)
  43. Utopia (2 temporades)
  44. Antidisturbios (1 temporada)
  45. Vikings (6 temporades)
  46. Peaky Blinders (5 temporades)
  47. Lo que hacemos en las sombras (2 temporades)
  48. Louie (5 temporades)
  49. Happy (2 temporades)
  50. Modern Family (9 temporades)
  51. Mythic Quest (1 temporada)
  52. Archer (3 temporades)
  53. Verguenza (2 temporades)
  54. Mira lo que has hecho (2 temporades)
  55. Westworld (2 temporades)
  56. The Witcher (1 temporada)
  57. Star Trek lower decks (1 temporada)
  58. The leftovers (3 temporades)
  59. Narcos Mexico (1 temporada)
  60. Succesion (1 temporada)
  61. Oz (1 temporada)
  62. Stranger Things (1 temporada)
  63. Fringe (5 temporades)
  64. Banshee (1 temporada)
  65. The Young Pope (1 temporada)
  66. Big Little Lies (1 temporada)
  67. Altered Carbon (1 temporada)
  68. Love Death & Robots (1 temporada)
  69. The Umbrella Academy (1 temporada)
  70. Por 13 razones (1 temporada)
  71. Mindhunter (1 temporada)
  72. Bodyguard (1 temporada)
  73. Dark (1 temporada)
  74. John Adams (1 temporada)
  75. El cuento de la criada (1 temporada)
  76. The Killing (1 temporada)
  77. Godless (1 temporada)
  78. Years and years (1 temporada)
  79. Big Bang (11 temporades)
  80. Silicon Valley (1 temporada)
  81. Fargo IV (1 temporada)
  82. Ophan Black (1 temporada)
  83. Patria (1 temporada)
  84. This is us (1 temporada)
  85. The office (1 temporada)
  86. 2 hombres y medio (1 temporada)
  87. Veep (1 temporada)
  88. American Crime History 2 (1 temporada)
  1. Donant forma a la fusta (1 min)
  2. Per això no t’has de posar sota un arbre en una tempesta elèctrica. (20 segons)
  3. A vegades prevenir no evita la demència, però altres vegades si, i curar-les de moment cap.
  4. Snowboard sobre sorra (36 segons)
  5. Vaques, ànecs i gossos, en teoria tenen preferència a situar-se cap al nord perquè noten el camp magnètic
  6. La il·lusió òptica de la màscara que gira (2 min)
  7. Així fan la Vienetta (Comtessa de tota la vida) (1 min)
  8. Drons pel dia de Sant Patrici (80 segons)
  9. Un diagrama per saber si pots tenir sexe sense cometre pecat
  10. Hi ha una flota mercant de 100.000 vaixells
  11. Valentin Delluc: Esquí més parapent (1 min)
  12. Forats de guió i altres errors en el cine (47 min, si us interessa el tema no se us farà llarg)
  13. Aplicació per saber quin son els millors moments per saltar-te d’una pel·lícula en cas de necessitat
  14. Pedres gairebé levitant per sobre el llac Baikal
  15. Modelitzant els problemes del món real amb matemàtiques

Gangs of London és una sèrie a anglesa (oh! Sorpresa) sobre les bandes mafioses (oh! Sorpresa) de la capital britànica. La sèrie arranca quan el capo més important de la ciutat és assassinat per uns mindundis, la pregunta és saber qui ha encarregat l’assassinat, el seu fill remourà tota la ciutat per descobrir el culpable. Són mafiosos britànics, tenen un estil diferent dels americans, podríem dir que s’assemblen més als italians en aquest sentit, són més discrets, prefereixen amagar el seu poder, perquè tothom ja els respecta, però no dubten en fer servir la força quan és necessari. Què diferència aquesta sèrie de mafiosos d’altres sèries i pel·lícules? Doncs primer de tot l’estil britànic, i després la violència crua i salvatge, si us espanta la sang millor no us acosteu a aquesta sèrie, hi ha tota mena de violència, amb armes de foc (si us agraden molt els trets, us encantarà el cinquè capítol), amb armes blanques, sense armes, amb altres tipus d’armes, tortures diverses, violència per tots els gusts. No tot és acció, també hi ha lloc pel thriller, de fet és la part principal, on coneixem les diferents famílies mafioses i les relacions entre elles, els interessos de cada personatge, els secrets que amaguen, capítol a capítol descobrim més i més sobre cadascú. Us deixo amb el trailer que igual que la sèrie està ple d’acció i sang.

Parlem dels actors, la majoria són britànics, i els pocs que no ho són poden passar perfectament com habitants de Londres, jo només he reconegut a Michelle Fairley (Catelyn Stark, que aquí fa de mare del protagonista), a Colm Meaney (Miles O’Brien de Star Trek), Joe Cole (John Shelby de Peaky Blinders, aquí fa de protagonista), finalment, David Bradley (Walder Frey) que fa un cameo en el primer capítol.

La primera temporada de Gangs of London són 9 capítols (de moment no hi ha més temporades). Té un 7,6 al filmaffinity i un 8,1 l’imdb.

Nota: 8/10

Un altre recull d’anuncis vintage per avui dimarts, cortesia del CT1064 i del CT1575

personal.musica.com: Heavy, sabem que hi ha una cançó de Britney que t’encanta.

Doritos Rolalas: No trenquis la cadena!

Scribe: Un món de paper

XBox : La vida es curta

Shera: Sostres duradors

Ikea: Rebaixes d’hivern

Intel: La millor tecnologia que Intel ha creat mai.

Bud Light & Lost

Krung Thai Bank: Oblidat de pagar les factures

Cervesa Andes. El teletransporter

  1. Tres problemes matemàtics clàssics (el cargol pujant la paret, el número de 9 entre 1 i 100, les 4 claus i els 4 panys)
  2. Tècniques de defensa personal contra una arma (1 min)
  3. Fer les anàlisis en dejú no és un capritx dels doctors que ens volen fer passar gana
  4. Guia ràpida per saber com actuar quan et trobes un pollet fora del niu
  5. Homes de 25-45 anys víctimes del marriage squeeze, no passa res per morir sol…
  6. No hi ha normes universals, dorm les hores que necessitis, no fa falta que siguin 8, de fet sembla que millor 7
  7. Dues cares a temps real (20 segons)
  8. Aquest cranc bombollejador (He traduït el nom com m’ha semblat) de sorra es construeix una capella en menys de 30 segons.
  9. Així en com funciona una vacuna (1 min, subtítols en anglès)
  10. El bullying que pateix la gent amb ulleres. (90 segons)
  11. Pels fans de la neu i/o dels laberints
  12. Solucions per quan estàs en una zona prohibida per drons (30 segons)
  13. Pla seqüència gravat amb un dron a l’interior d’una pista de bitlles (90 segons)
  14. Com funciona el tancament amb clau d’alguns panys (10 segons, crec que ja vaig compartir un vídeo semblant)
  15. Hi ha tres tipus de gats (20 segons)
  16. Si la gent parlés dels abrics com parla de les vacunes (50 segons, subtítols automàtics en anglès)

PS: La setmana vinent es setmana santa o sigui que ens quedem sense CT durant tota la setmana, ens veiem dimarts 5 d’abril, bones vacances!

Per aquells que encara no ho sabeu en Xexu plega, aquí està el seu post de comiat. Anava a escriure un comentari parlant del tema, però a mesura que escrivia he vist que el comentari em quedava massa llarg, o sigui que per donar més visibilitat al tema he decidit publicar el meu comentari en forma de Cas Típic, passen tan poques coses a la catosfera que això s’ho mereix. Espero que quan Pons’s Blog tanqui el Bona nit també em dediqui un post, i sinó ho fa serà com aquells hipòcrites els quals tu vas al seu enterrament, però després no venen al teu. En fi, us deixo amb la meva indignada resposta.

No és el dia dels innocents, ni aprils fool ni res, llavors la cosa va de veritat? Plegues? Sabia que seria tard o d’hora, però no sabia que seria ja mateix, pensava que aquest any pel teu aniversari tornaries a dir el mateix de sempre, que els blogs van caient, però que aguantes una mica, que no ens pots treure del cap i posaries el recull de fotos de cartells amb els nostres noms i qui dia passa any empeny. Vaig començar a sospitar quan vaig veure que el Llibres i Punt! tenia una rentada de cara nova, amb domini propi inclòs i el Bona nit no, però em pensava que seria més aviat per qüestió de temps, que esperaries justament a l’aniversari del blog per presentar el nou domini i aspecte, qui sap, potser amb un renovat color negre, més negre encara.

Sempre he dit que jo no plegaria fins que tu pleguessis primer, per tant ja m’has tret un pes de sobre i puc plegar quan vulgui, ja sé que el Llibres no tanca, però tu i jo sabem no compta igual. Sense el Bona nit sento que el Pons’s Blog li falta un objectiu, què seria de Batman sense el Joker? Que seria del Piolin sense el Silvestre? Què seria de Thor sense Loki? El post anterior que parlaves de renovar-se, venia en part per això? I la gent vinga a animar-te i donar-te exemples de girs que havien donat en la seva vida, vaig ser dels pocs a dir-te que no, que els canvis no sempre eren positius, que si una cosa funciona no la toquis, però no, t’havies de fer el valent, havies d’engegar el blog a la merda, quin covard! Has pres la decisió fàcil, com aquell pres condemnat a cadena perpetua que decideix penjar-se a continuar vivint. La decisió egoista, on coi es reunirà ara la gent? On es pararà a la gent a discutir? Al blog de la Carme? Au va… Qui guiarà els nous bloggers si els vells abandonen? Et penses que jo no em voldria rendir? Que no em voldria retirar a una merescuda jubilació en una illa paradisíaca amb noies innocents i mig despullades? Et penses que jo no estic cansat de publicar beneiteries? Fins i tot m’he vist obligat a postejar sobre videojocs! Posts que tenen menys èxit que els de sèries! Són CTs que ni l’ahse es llegeix! Però segueixo publicant alguna cosa, perquè sé que el meu blog serveix de punt d’unió, un punt de nexe entre gent estranya, on si no es podrien unir freaks com el Peix o la Roselles? Jo accepto la meva responsabilitat social, i tu si no fossis egoista hauries de fer el mateix. Si no vols fer-ho per tu, pensa més enllà, pensa en la teva comunitat, pensa en el català, som creadors de continguts (anava a posar “de qualitat” però llavors m’ho he repensat) en català, i el català no va tan sobrat a internet, un idioma maltractat, segur que si demanes una subvenció a la generalitat per la difusió de la llengua segur que te la donen, i més ara que els teus estan al govern.

A més a més, que coi ha passat amb els posts del Bona nit? A on anat a parar? 14 anys de posts desapareguts? Com si no haguessin existit? 1.631 posts llançats a les escombraries? Posts memorables com ara el creixement anual dels Ginkos, que encara no entenc per què li importaven a ningú; els posts de l’excursionista de pa sucat amb oli que a tothom li feia mandra llegir-se i ens limitaven a mirar les fotos. Ara de debò, on són les fotos del Blog? Ets el seu esclau i com a tal l’has de complaure penjat anualment una foto seva, em faig creus que no hagis penjat una foto seva en l’últim post. Amb tot això no vull dir que els teus posts fossin interessants, però és que allà estaven els meus preciosos comentaris, no eren teus, no eren un regal, eren només un préstec, que s’han fet? Hi ha censura aquí també? Ara que ets famós en el món polític t’avergonyeixes de què has escrit? Tens por que et comencin a trobar esquelets a l’armari? Jo soc un esquelet? Tens por que et relacionin amb l’ahse?

No soc el comentarista més antic del teu blog, però sí que soc el millor i més modest, i m’ha indignat molt que ni tan sols m’hagis consultat una decisió tan important, per tant no et permeto que ens abandonis, encara, no entenc com els teus altres comentaristes són tan comprensius al respecte. Abandones per la decadència dels blogs? Per la falta de comentaristes? Els teus posts no tenen el mateix feedback que tenien abans? A tots ens passa, no només a tu, jo fa anys que tinc molts menys comentaristes dels que em mereixo i no per això abandono. Trobes que ja no s’arriba a suficient públic amb un blog? Des de quan escrivim per la fama i la fortuna? Ja sé que no s’alimenta igual l’ego si no tenim tants comentaristes, però val més això que res. Abandones el blog per anar a on? No, perdona, no sé on trobar-te, et creus tan famós com perquè sigui fàcil trobar-te? Estàs a twitter amb un altre usuari a part del @llibresipunt? Tens un canal de Youtube on subscriurem i fer-te like? Tens un instagram amb fotos de postureig? T’haig de buscar a Tiktok fent reptes idiotes? És igual, ja li preguntaré al McAbeu que ell ho sap tot.

Arriba el dimarts i arriben els anuncis vintage gràcies al CT1010 i al CT1050

Spring – It’s goot to be you

Nolan’s Cheddar

Zippo

Sara’s Secret

Canal +

La revista Che, amb la seva premissa “fent un mon millor” ens mostra que passaria si el tennis fos una mica més semblant al futbol

Pastilles revitalitzants Centrum. Un anunci que comença bé, però acaba diferent…

Només us diré que es un anunci de Cialis, al final ja acabareu descobrint que ven aquesta marca…

Un portàtil Lenovo Thinkpad fet a prova de iaies

Brahma (cervesa): Instructors de ball

Heinekein: Homes amb talent

Ja he acabat la segona i la tercera temporada de The Deuce, acabant d’aquesta manera la sèrie. Recordareu que vaig parlar de la primera temporada en el CT3366. Han passat dos o tres anys des de la temporada anterior, els negocis sembla que van rodats i sense massa problemes, el bar funciona, la discoteca funciona, el bar també funciona, el saló de massatges bé, les cabines de striptease també, el rodatge de films X va millorant, i el primer capítol d’un germà buscant l’altre per tot arreu és l’excusa perfecta per mostrar-nos com va tot sense ser una excusa forçada. El món del cine X evoluciona, les pel·lícules es fan més complexes, imagineu com eren al principi si dic que guanyen complexitat, més argument, millor direcció, millors títols (Caperuzorra xD) filmació, il·luminació, diàlegs, interpretació, sí, sí, continuo parlant de porno. Per l’altra banda les prostitutes comencen a marxar dels carrers perquè donen mala imatge, i comencen a ficar-se en locals, el problema és que la competència fa saltar friccions entre els diferents promotors, i quan dic promotors em refereixo a les diferents families mafioses italianes que són els que posen la pasta per obrir nous locals, un merder el qual acaben pagant les prostitutes. Finalment tenim la part dels negocis legals, els bars i les discoteques, bé, pot corre una mica de droga pel mig, però res gaire preocupant, se suborna una mica a la policia i aquests fan els ulls grossos. Us poso un altre trailer diferent del que ja vaig posar de la primera temporada, perquè sé que no em veu fer cas i encara no l’heu vist.

Un detall, amb The Deuce passa com amb The Wire, cada temporada té el seu propi opening diferent, la diferència és que han passat molts anys i ja ningú es queda a veure els openings, i més si són llargs. Els protagonistes continuen sent els bessons interpretats per James Franco, un responsable d’una discoteca i responsable en general, i l’altre responsable d’un saló de massatges i  irresponsable en general. Per altra banda Maggie Gyllenhaal es converteix en una autèntica directora de cine X, i sense haver estudiat, només amb moltes ganes, molta feina i moltes idees. L’altre protagonista és el policia Alston, que per ser negre té una progressió bastant bona dins de la policia, suposo que en aquest cas la intel·ligència de la persona preval sobre els prejudicis que puguin tenir els altres. Finalment els proxenetes veuran com s’estan quedant antiquats en aquest món i lluitaran per buscar un sentit a la seva ocupació, però finalment s’adonaran que els temps canvien i s’han de reconvertir. Hi ha molts altres personatges, un gai que munta un bar elegant, una actriu porno que triomfa, uns mafiosos italians, una feminista i molta altra gent. Un fet a tenir en compte durant els anys 80 arriba la sida a Nova York, mal assumpte. Haig de reconèixer que el final de l’últim capítol m’ha emocionat, ja em va passar amb el final de The Wire, doncs a The Deuce passa tres quarts del mateix. A grans trets The Deuce és això, prostitució, porno, discoteques, policia-antivici, mafiosos, és a dir, una bonica i amena classe d’història que va des dels inicis dels anys 70 fins a mitjans dels 80, com el barri de Time Square evoluciona, fins i tot podríem dir que millora.

The Deuce té un 7,7 al filmaffinity i un 8,1 l’imdb.

Nota: 8/10

  1. Temps lliure, un llit i molts vestits de colors (20 segons)
  2. Blob Opera, crea la teva pròpia Òpera
  3. Taller de fòbies varies (2 min)
  4. Time-lapse de la separació del gel del Llac Michigan (1 min)
  5. Aliments que pots coure al microones EL COMIDISTA (4 min)
  6. Parlem de ciència: El fred constipa? (9 min)
  7. El nostre cervell ha evolucionat per recordar només les coses importants (Còmic)
  8. Les formes més ràpides de cuinar carxofes | EL COMIDISTA (4 min)
  9. Quan ets astronauta però ja no estàs al espai (12 segons)
  10. El Comidista: Idees per Esmorzars saludables (7 min)
  11. Matias Prats i els 55 anys (1 min)
  12. Les impressores son Skynet (2 min)
  13. Què és el metabolisme? (18 min)
  14. Levitació quàntica (40 segons)
  15. Quan agafes una onada amb la il·luminació perfecta (20 segons)
  16. Pont autoportant (23 segons)

Avui us vull parlar del últim videojoc que he jugat, el Witcher 3, fa un temps vaig jugar al Witcher 2 i fa més temps al Witcher 1, ja veieu que m’agrada fer les coses per ordre. Els que heu vist la sèrie ja coneixereu la temàtica en què es basa, si heu llegit els llibres encara ho coneixereu més bé. El joc es cataloga com ARPG, es a dir rol d’acció, es a dir pujar el personatge de nivell mentre ens dediquem a parlar amb la gent per fer missions i arreplegar el millor equipament possible per vèncer el proper enemic.

Ens posem en la pell de Geralt de Rivia, un bruixot que viu en una època medieval en la qual hi ha una mica de màgia i uns quants monstres fantàstics escampats pel mon. Geralt porta dues espases, una de plata, ideal per matar monstres, i una altra d’acer ideal per matar monstres humans, a part de les armes Geralt coneix alguns trucs coneguts com a “senyals” com ara poder llançar una ràfega atordidora, un raig de foc, una trampa immobilitzadora, un escut de força i una mica de control mental. A part d’això té pocions que li serviran per millorar temporalment les seves característiques de lluita i verins per les seves espases.

L’objectiu de Geralt en aquest joc es trobar la seva protegida Ciri, que resulta que està sent perseguida per la caçaria salvatge (sigui el què sigui) i per això s’amaga molt bé. En la cerca passarem per diferents llocs, com ara els camps i pantans de Belen, la ciutat de Novigrad, les illes de Skellig i algun altre lloc més, i de passada solucionarem uns quants problemes de la gent d’aquestes zones a canvi d’aconseguir informació sobre la direcció que ha pres Ciri, i també or perquè podem ser un bruixot però no tan tonto com per treballar gratis. Pel camí trobarem vells amics com Jaskier, Triss o Yennefer, entre d’altres. Us deixo un dels trailers del joc, en te varis, he triat aquest en particular perquè naps.

En total he dedicat 102 hores a joc, a 13,49€ que em va costar, surt a 13,22 cèntims l’hora, he tingut entreteniments més cars. A més el joc porta un parell d’expansions que encara no he jugat, i que segurament sumaran unes quantes hores més al joc, però de moment, per variar de registre he decidit jugar a altres jocs amb temàtiques diferents, no es qüestió de saturar-se. Té un 93 a metacrític, poca broma.