Enllaços llargs / de llegir

 

Enllaços ràpids

 

Anuncis

El post sobre el rànquing de sèries que ningú esperava que no es més que la fusió del CT2649 i el CT2742 i així sabeu exactament quines són les millors, les pitjors i les sèries “intermitges” que he vist l’any anterior.

    1. Joc de Trons – T7
    2. Fargo – T3
    3. The Night of
    4. Roma Criminal – T1
    5. Roma Criminal – T2
    6. The Good Wife – T7
    7. Narcos – T3
    8. Community – T6
    9. Death Note
    10. Bron – T3
    11. WestWorld- T1
    12. Sherlock – T4
    13. Vikings – T4
    14. Vikings – T3
    15. Vikings – T2
    16. Peaky Blinders – T3
    17. Peaky Blinders – T2
    18. The LeftOvers – T2
    19. Archer – T1
    20. Vikings – T1
    21. House of cards – T5
    22. The LefOvers – T3
    23. Banshee – T1
    24. The Young Pope – T1
    25. Big Little Lies
    26. The LeftOvers – T1
    27. Por 13 razones – T1
    28. John Adams
    29. El cuento de la criada – T1
    30. Sillicon Valley – T1
    31. Peaky Blinders – T1
    32. The Killing – T1
    33. The Office UK & USA – T1
    34. Dos hombres y medio – T1

34 temporades en 12 mesos no està malament, surt a gairebé 3 temporades per mes, d’on trec el temps?

El post del recull de llibres llegits en el 2017 en el qual sempre quedo en evidència per lo curt que es en comparació la llista d’altres blogs, però tampoc es una competició, no…?

El 2016 vaig llegir 22 llibres, aquest 2017 només 14, l’any vinent només seran 8 o 9? Espero que no. Recordeu que aquí no apareixen els llibres que he deixat a mitges. La excusa principal d’aquest any es que els de ciència ficció i fantasia són totxos gegants. Tierras Rojas 632 pàgines, El Retorn del Cató 608, La guerra larga 512 pàgines, Los Heroes 792 pàgines, i suma i segueix. Llàstima que aquesta mateixa excusa ja la vaig dir l’any passat. Una vegada més els triomfadors han estat Pratchett i Abercrombie, suposo que a falta del primer hauré de seguir atentament les publicacions del segon. Si voleu visitar aquest mateix post de l’any anterior aprofiteu que es gratis 2016 (part 1, part 2).

BCPP: Eva

Post vintage de Friends? Això no ho havia fet ja? Pot ser… El d’avui es basa en el CT310

Chandler
“A veces me gustaría ser lesbiana. ¿He dicho eso en alto?”

“Oye, Monica. ¿Puedo hacerte un pregunta culinaria? Si ahora cocinas con gas ciudad … ¿significa que tu nuevo novio secreto es mejor en la cama que Richard?”

“¡Janice! Ni siquiera sabía que estabas embarazada ¿Quién es el pobre humano al que le robaste su esencia?”

Joey
“Puede que los Tribbiani no seamos grandes pensadores, ni tampoco líderes mundiales, pero sabemos comer!”

– Concursante (que intenta describir crema): Se le echa al café
– Joey: Cuchara, las manos, la boca.
– Concursante: Es blanca.
– Joey: Papel, nieve, un fantasma.
– Concursante: Mas pesada que la leche.
– Joey: Una piedra, un perro, la Tierra.
– Concursante: Paso (nueva palabra: Mayonesa). Se pone en un bocadillo.
– Joey: Salami, anchoas, mermelada.
– Concursante: Es blanca.
– Joey: Papel, nieve, un fantasma.
– Concursante: Hecha de huevos.
– Joey: ¿Pollos?
– Concursante: PASO
– Joey: OH.

Ross
(Cuando Rachel le recrimina que engulle): Me crié con Mónica. Si no comía rápido, no comía.

Phoebe
“¡¡Ohh!! Me encantaría, pero no me apetece”

“Yo soy una persona alegre y positiva, tu eres como papá noel… colgado de prozac… en Disneylandia… ¡¡Echando un polvo!!”

(A Monica cuando Enma-el bebe de Rachel- deja de llorar) “Por fin vuelvo a oir las voces dentro de mi cabeza”

Rachel
(hablando por teléfono) “Es como si toda mi vida la gente me hubiese dicho ¡eres un zapato, eres un zapato, eres un zapato, eres un zapato! Y hoy me he preguntado por primera vez ¿Y si no quiero ser un zapato? ¿Qué pasa si quiero ser un bolso o un sombrero?”

Justo antes de dar a luz:”¿Sabes esa sensación de cuando intentas sacar un san bernardo por el trasero?”

Monica
Mónica y Rachel dan consejos a Chandler sobre como conseguir complacer a una mujer en la cama, y Mónica ha dibujado un esquema de las partes erógenas femeninas, enumerándolas.
OK, tú puedes, eh … empezar con uno pequeño, un uno, un dos; un uno, dos, tres; un tres; un cinco; un cuatro, un tres-dos; un dos, un dos-cuatro-seis; dos-cuatro-seis; cuatro; un dos; ¡dos!, ¡cuatro-siete!, ¡cinco-siete!, ¡seis-siete!, ¡siete, siete!, ¡siete siete!, ¡siete-siete-siete!, ¡siete-siete!, …, siete.

Si us hagués buscat els vídeos (ara estarien censurats per youtube) en comptes de les transcripcions segur que ho trabarieu més divertit, però si sou autèntics fans de la sèrie hauríeu de tenir les imatges gravades en el vostre cap a prova de censura de youtube.

Avui faré un repàs a les sèries que he vist en aquesta segona meitat del 2017. Per veure els rànquing de la primera part visiteu el CT2649 Per cert T1, T2, etc, vol dir Temporada 1, Temporada 2, etc.

    1. Joc de Trons – T7
    2. Fargo – T3
    3. Narcos – T3
    4. Community – T6
    5. Death Note
    6. The LeftOvers – T2
    7. Archer – T1
    8. House of cards – T5
    9. The LefOvers – T3
    10. Banshee – T1
    11. Big Little Lies
    12. The LeftOvers – T1
    13. Por 13 razones – T1
    14. El cuento de la criada – T1
    15. Sillicon Valley – T1
    16. The Killing – T1
    17. Dos hombres y medio – T1

Estic totalment enganxat a Joc de Trons i ni les incoherències temporals, ni les geogràfiques, ni les decisions absurdes dels protagonistes em faran pensar que es una mala sèrie, per molt previsible que sigui cada vegada més degut a la convergència dels personatges sóc fan acèrrim a Joc de Trons. Tenint en compte només les sèries terrenals Fargo ha sigut la millor sèrie d’aquesta segona meitat amb una tercera temporada protagonitzada una vegada més per una policia molt especial i un malvat encara més especial, perquè a Fargo els dolents són l’atractiu principal, sense oblidar el doble paper de Ewan Mcgregor. La tercera temporada de Narcos no solament aconsegueix que no trobem a faltar a Pablo Escobar sinó que simpatitzem amb un pobre Jorge Salcedo que estarà tota la estona entre la DEA i el càrtel de Cali, la professionalitat i les ganes de l’agente Peña fan que oblidem  ràpidament el paper de narrador de l’agent Murphy de les temporades anteriors. Potser la sisena i última temporada de Community no es la millor, tampoc es la pitjor, però malgrat tot està dintre de les millors sèries d’aquesta segona part de l’any gràcies al seu humor i a les seves originals situacions inversemblants, més tot el meta-joc que porta la auto-paròdia dels extra estereotipats protagonistes. Death Note ha estat una sorpresa perquè mai hauria pensat que una sèrie manga em pogués arribar a enganxar d’aquesta manera, si bé es veritat que a tres quarts de sèrie hi ha un fet que la fa grinyolar una mica i desitges que l’haguessin acabat, però al final es prou acceptable. The LeftOvers es possiblement una de les sèries més originals que he vist mai, amb una primera temporada una mica lenta i potser pesada amb el tema de la secta, la segona temporada agafa velocitat de creuer i té capítols realment molt bons, en la tercera temporada repeteix esquemes de la segona, però tot i això continua sent una sèrie molt curiosa, certament no es una sèrie per tothom, malgrat no sigui una sèrie per mi reconec que hauria sigut un error no veure-la. Archer es una comèdia d’animació amb mala llet d’espies dels 80-90, l’acció es l’excusa per veure en el comportament dels miserables i egoistes personatges que no tenen cap empatia pels seus companys. House of cards continua sent interessant però es nota que hauria de ser hora d’anar acabant-la, certament la sortida a la llum del assetjament d’en Kevin Spacey precipitarà la sèrie cap al seu final. Banshee es una sèrie d’acció, moderadament entretinguda, previsible i violenta, res de nou. Big Little Lies es una mini-sèrie sobre mares de classe alta amb problemes de classe alta on s’acaba cometent un assassinat de classe alta, simplement es deixa veure. Por 13 razones es una sèrie d’adolescents pensada per agradar als adolescents on els els tòpics problemes d’adolescents (pràcticament apareixen tots els problemes típics) semblen el més important del mon. El cuento de la criada s’ha emportat l’Emmy a la millor sèrie que la protagonista es una dona maltractada física i piscològicament en una societat radicalment heteropatriarcal, el infern femení convertit en distopia, un plantegem interessant que m’ha acabat cansat per culpa que no paren de rebolcar-se en les misèries de la protagonista. Sillion Valley es una comèdia sobre les noves startups típiques de Sillicon Valley, nous emprenedors que s’han de menjar el mon motivats per gurús excèntrics, divertida si, però no massa. The Killing, la versió danesa, es com un Bron/Broen però amb un argument menys interessant, amb uns personatges més normals i una protagonista acceptable però res més. Dos hombres y medio es una comèdia amb un humor fàcil i sense complicacions, busco alguna cosa més què voleu que us digui.

Enllaços lents / de llegir

 

Enllaços ràpids

En el cast típic d’avui us presento els intents de lectura que no han arribat a bon port durant aquest passat 2017.

    • Los jardines de la luna – Steven Erikson: 11% llegit 91/803 pàgines. Aquest llibre es l’inici d’una saga de 10 llibres sobre un mon de fantasia i màgia ambientat en l’edat mitjana. Un gran imperi en guerra, uns quants mags, unes quantes fetilleres (vol dir “hechiceras”, però a mi em sona no se perquè a costureres…), grans exercits i un munt de pobres desgraciats camperols que moren simplement per estar al mig d’una guerra que ni els va ni els hi ve. M’he avorrit d’ell perquè suposo que ja m’he llegit un munt de llibres semblants, a més, aquests es d’aquells que estan massa plens de màgia pel meu gust, perquè una cosa es posar-hi algun drac i alguns no-morts, una altra es posar pel mig mags amb poders màgics amb límits de poder bastant difusos.
    • NOS4A2 – Joe Hill: 12% llegit 80/661 pàgines. Per una banda tenim una espècie de pederasta que recluta un imbècil per ajudar-lo a segrestar nens. Per l’altra tenim una nena que es capaç de retornar a un lloc del seu passat travessant una espècie de túnel espai-temporal. Com ajuntaran aquestes històries? Ni ho se ni m’importa perquè el llibre no m’ha enganxat. El llibre sembla que hagi estat escrit sense centrar-se gaire, l’autor va escrivint i explicant coses però realment li costa molt centrar-se en lo important, i comença a escriure diàlegs i accions i detalls i bla bla bla, però realment no passa res massa interessant, m’ha recordat una mica als totxos més grans del Stephen King, els llibres més curts va més al gra i passen millor. Llavors es quan he descobert que Joe Hill es fill de Stephen King.
    • Silmarillion J.R.R. Tolkien: 25% llegit 96/373 pàgines. Es un recull d’històries sobre la primera edat del mon en la Terra Mitja creada pel Tolkien. En aquesta primera edat apareix una espècie de deu que crea les races que ja coneixem, elfs, homes i nans, a part d’un munt de bitxos més. Però també apareix un enemic molt molt xungo, i també apareix un enemic secundari, menys poderós que potser us sona, un tal Sauron. El llibre està narrat en pla descriptiu de tot el què passa de la manera més infumable i soperiferament possible, encadenant noms i accions com si no hi hagués un demà, ni un sol diàleg, res que ho faci passar una mica més bé, tot amanit amb un llenguatge arcaic (més de mig segle endarrere). Hi ha guerres i batalles però no estan explicades amb detall ni veiem l’acció d’un protagonista clar, sinó que narren “xocs” entre el bé i el mal d’una manera poc clara on la terra es veu trastocada, massa màgia pel meu gust.
    • Al final del arco iris – Vernor Vinge: 23% llegit 108/464 pàgines. En un futur proper la gent portarà un ordinador integrat que li permetrà viure la vida amb una connexió permanent en un mon físic sobreposat amb tot d’elements de realitat virtual augmentada. El protagonista es un poeta que gràcies a la medicina moderna es recupera del seu alzheimer i ha d’adaptar-se a aquesta nova societat. Al final resulta que el que no s’ha sabut adaptar en aquesta societat he sigut jo, el pròleg crida l’atenció amb una trama fosca sobre publicitat subliminal molt potent però el llibre en si mateix es centra molt en la vida d’aquest poeta que resulta que s’ha comportat sempre com un imbècil i ara que es vell ningú es preocupa per ell. Per cert, ha guanyat els premis Hugo i Locus de 2007