1. Una família envia felicitacions de Nadal cada any amb un “estil” diferent
  2. Arbres de Nadal adaptats al gremi en el qual treballes
  3. Retrats hiperrealistes
  4. Una d’aquelles llistes de curiositats ben curioses
  5. Gira en un eix vertical o horitzontal? (1 min)
  6. Ganes de veure un accident múltiple? (1:20 min)
  7. Estadístiques de Pornhub del 2019
  8. Molestant policies en Topless (7 min)
  9. La moda de l’aigua embotellada
  10. Resum correcte de Frozen (8 min) #TeLoResumoAsíNomás
  11. Microorganismes ampliats i colorejats, macos, eh?
  12. Resum Desafio Total (9 min) #TeLoResumoAsíNomás
  13. Lladres molt professionals (44 segons)
  14. Això és el que passa si intentes fotocopiar aigua (37 segons)

 

Avui toca un dels típics posts recopilació del què ha passat l’any passat. Llibres llegits en el 2019:

Vuit miserables llibres llegits en tot l’any! No arribo ni a llibre per mes! Per sota dels 10 llibres llegits l’any passat (CT2954). Pensar que no fa gaire, l’any 2016 vaig llegir 22 llibres, gairebé tres vegades més que aquest any! En aquest pas l’any vinent llegiré 5 llibres, i al 2021 possiblement ja no sabré ni llegir.

Avui recupero el CT2476 sobre la sincronització del calendari gregorià.

Parlem de sincronització, bé, primer parlo jo i en tot cas si us ve de gust podeu parlar vosaltres en la zona del final del post allà on posa “Comentaris” (per ser més exactes posa “Comenta que es gratuït, de moment…” que ve a significar el mateix però amb més gràcia), segur que els lectors més espavilats ja s’havien fixat en aquesta interessant zona del blog, això vol dir que a partir d’avui tindré un munt de comentaris per part de lectors menys espavilats que no havien comentat fins ara perquè no sabien que es podien escriure comentaris? Tot podria ser… Ara faig un salt de paràgraf perquè veig que m’estava allunyant massa del tema del què volia parlar en aquest cast típic, preparats? Un, dos, tres, salt de paràgraf!

Sincronització, així amb negreta, perquè es la paraula clau d’aquesta sèrie de posts, si, efectivament, serà més d’un post, o es que potser no us heu fixat en el títol? Com els lectors més fidels d’aquest blog sabran a vegades passa que la numeració dels CT (significa Castors Tiquis-miquis, no, no, vol dir Casos Típics) acaba una mica descontrolada i alguns CT es perden, es dupliquen, tripliquen, salten endavant en el temps, tornen enrere, i coses pitjors que no diré perquè hi ha nens llegint això. Per tan m’ha semblant adient que ara que actualment el blog va correctament sincronitzat en relació el número de post és el moment de parlar sobre les diverses sincronitzacions que va patir el calendari que fa servir la nostra estimada civilització, també conegut com a Calendari Gregorià en honor del Papa Gregori XIII, no va ser una unificació de calendari fàcil perquè l’assumpte va durar més de tres segles, però no avancem esdeveniments, anem pas a pas.

Les primeres bases del nostre calendari les trobem en l’època romana, ja sabeu, Asterix i Obèlix i allò de “Estan bojos aquests romans”, estarien bojos, però com a mínim sabien organitzar un calendari. Juli Cèsar va ser qui va realitzar la reforma del calendari a l’any 46 a.c. Ja ho veieu, mentre es dedicava a conquerir la meitat del mon conegut l’home també tenia temps per reformar el calendari, era un prodigi! Abans de la reforma d’aquest home ja existia un calendari i la part bona es que el calendari ja tenia els dotze mesos que tots coneixem (o hauríem de conèixer), la part dolenta es que només tenia 355 dies, on coi eren els 10 dies i escaig que falten? Es que en l’època romana la terra donava voltes al sol amb més prestesa? No! Simplement anaven desincronitzats l’any solar i l’any civil, quina putada, no? Doncs si, per això cada quatre anys es feia un nyap, que consistia en afegir dos mesos extres a l’any de 22 i 23 dies. O sigui que ens trobem amb 3 anys curts de 355 dies i llavors un any interminable de 400 dies dividit en 14 mesos, no s’havia de ser un crac per veure que això era un cristo de calendari, bé, encara no havia nascut Jesús, per tan l’expressió deuria ser un altra, em sembla que simplement en deien un puto desastre. Tornem amb el nostre amic Juli Cèsar, com us deia al principi d’aquest llarg paràgraf, va ser qui va decidir que aquest caòtic calendari s’havia d’arreglar sí o sí i després de consultar-ho amb uns col·legues astrònoms egipcis, ja que els egipcis eren més espavilats i portaven uns quants mil·lennis seguint un calendari solar com deu mana (o més ben dit, Ra, Deu del sol mana), va crear el calendari julià (que menys que posar-li el seu nom, no?), un calendari amb cap i peus on els anys tindrien 365 dies amb els anys de traspàs de 366 dies inclosos, així sí!

Recordeu a Assegurançatòrix, el bard del poble? La seva música era molt apreciada

Recordeu a Assegurançatòrix, el bard del poble? La seva música era molt apreciada

El calendari julià anava prou bé, tan bé que va funcionar durant un mil·lenni i mig, que es diu ràpid però són una bona pila d’anys, per exemple, bastants més dels que té la sogra. Però el calendari julià no era perfecte, tenia un lleuger desajust, catxis dena! El calendari considerava que els anys duraven 365 dies i 6 hores, i que aquestes 6 hores es corregien afegint un dia extra cada quatre anys, concretament un dia que potser us sonarà, el 29 de febrer, quina casualitat, eh? El cas es que l’any solar no dura 365 dies i 6 hores sinó que dura 365 dies, 5 hores, 48 minuts i 45 segons. En un primer moment els 365 dies i 6 hores pot semblar una bona aproximació a la realitat, i realment ho és si pensem en l’esperança de vida mitja de l’home en aquella època, però si ho mirem en segles resulta que després d’un segle anem gairebé 19 hores desfasats! Oh! Horror! Es hora d’aixecar els braços i començar a corre histèrics en cercles!

Acabo el post aquí deixant per demà la intriga de saber com van arreglar tal des-ajustament. Pons’s Blog, creant tensió dramàtica des el 2006 ^^

Avui toca decidir quin ha estat el millor post del 2019. Podeu votar qualsevol cas típic, però aquí us llisto els meus preferits. 3 punts pel primer 2 pel segon i 1 pel tercer.

  • CT3135: Renunciant als relats conjunts
  • CT3131: El fantàstic nº 31
  • CT3123CT3125: Esports estranys
  • CT3119CT3121: Monogràfic Cyanide & Happiness
  • CT3304: 5.000 dies
  • CT3100: El no concurs del CT3100
  • CT3094: Dimarts si, dijous no.
  • CT3086: Letònia
  • CT3066: Els meus 15.000 comentaris
  • CT3056-57-58-59: Monogràfic d’edificis.
  • CT3051-52-53-54: Monogràfic de vegetació
  • CT3041-42-43-44: Monogràfic de cotxes
  • CT3036-37-38-39: Monogràfic d’art
  • CT3026-27-28-29: Monogràfic de paisatges
  • CT3018-19-20: Monogràfic de futbol
  • CT3012: Comentari 50.000
  • CT3007-8-9-10: Setmana mono-temàtica del còmic.
  • CT3000: El fabulós 3.000
  • CT2997: Relat blocaires inactius.
  • CT2992: Monogràfic d’il·lusions òptiques
  • CT2982-83-84-85: Monogràfic del temps
  • CT2977: Resultat del millor post del 2018
  • CT2972-73-74-75: Monogràfic del esport.
  • CT2968: 13 anys de blog.
  • CT2965: El millor post del 2018
  • CT2960: Estadístiques del 2018
  1. Les belugues son els gossos del mar (1 min)
  2. Dona consternada després que la seva parella digués el que realment estava pensant (1 min)
  3. Balls icònics dels 50 fins a l’actualitat. (6 min)
  4. Positiu Pantomima Full (1 min)
  5. Compareu la contaminació de l’aire de la vostra ciutat amb el d’altres en aquest interactiu del NYT
  6. Les sèries de TV més populars (1986-2019) (8 min)
  7. Deixarem anar 1,5 milions de globus d’heli per batre un rècord … què podria sortir malament? (2 min)
  8. El centre de la Terra és uns dos anys més jove que la superfície, a causa de la relativitat d’Einstein
  9. Urbanització Pantomima Full (1 min)
  10. La primera vegada que un home es va llançar a l’aigua des de 172 metres sense palmar (3 min)
  11. El jugador de bàsquet universitari més alt del món amb braços extra llargs (10 min, podeu anar fent salts)
  12. Dos sorpreses inesperades en només 9 segons (9 segons)
  13. Quant paguem a l’any per tenir la nevera encesa 24/7?
  14. Demolició made in USA que perfectament podria haver estat dirigida per Michael Bay (8 min)

La quema de Cíbola – James S.A. Corey

Aprofitant que aquest desembre s’ha estrenat la quarta temporada de The Expanse (sempre em sona estrany això de posar “de The” però no puc treure el “The” perquè forma part del nom i sense el “de” sona estrany), he llegit el llibre que correspon als fets d’aquesta temporada Cibola crema. Què coi es Cibola? Ni idea, en tota el llibre no en parla. La sèrie continua allà on va quedar, recordeu que teníem la humanitat dividida en tres faccions, la Terra, Mart i els planetes exteriors, quan la tensió es màxima entre els tres es descobreix una “tecnologia” extraterrestre, doncs per dir-ho simplificadament la quarta temporada va sobre els problemes que sorgeixen al aprofitar aquesta tecnologia. Per resumir-ho sense espoilers es podria dir que la humanitat es una experta en buscar-se conflictes entre si mateixa, per sort el nostre protagonista James Holden intentarà posar pau a la galàxia una vegada més, se’n sortirà? Hauràs de llegir el llibre o veure la sèrie per saber-ho.

Passem a la valoració personal, doncs psee. Em cauen bé Holden Noami, Amos, Alex i els altres, però com a trama aquest quart llibre es el més fluix. No es nota que estigui en joc el destí del sistema solar com passava amb els tres primers, aquí està en joc la vida d’unes quantes persones, i que si moren en el fons la humanitat seguirà vivint igual. Segur que miro la quarta temporada de la sèrie, però sobre si seguir llegint o no ja ho veurem, vull dir que la sèrie ho fa prou bé com per poder-me estalviar els llibres, últimament em quedo sense temps i no faig res, ja s’han acabat les festes de Nadal?!

També he vist la quarta temporada de la sèrie, aprofito el mateix post comentar les diferències. El llibre es veu des la perspectiva de Basia (un colon del planeta), Havelock (el segon de la seguretat de la nau Israel), Elvi Okoye (una científica terrícola), Naomi i per suposat en Holden. A part del punt de vista d’aquestes personatges en la sèrie veiem més coses, per exemple la història dels pirates cinturonians, també tota la història dels contrabandistes a Mart no apareix res en el llibre. En el llibre Noami i Alex no baixen al planeta. Per alguna raó Basia i Lucia intercanvien els seus papers en la trama.

¿Alguna vez os da la sensación de que es el universo quien nos persigue? —A veces me da la sensación de que es el universo quien te persigue a ti —dijo Amos con una sonrisa—. Y me parto viéndolo.

—Luego —dijo Amos—, cuando te des cuenta de que deberíamos haber llevado estas cosas [armes pesades], me voy a reír de ti lo que no está escrito. Justo antes de que muramos, claro.

— Ahora ha ocurrido esto de la luna.
—¿Qué luna?
—La que se está fundiendo, capi —apuntilló Amos.
—Vale, esa. Lo siento. Tengo muchas cosas en qué pensar. No es algo que pueda controlar, así que intento olvidarlo para que no me afecte —dijo Holden. Luego añadió—: No tengo que hacer nada con el tema de la luna, ¿verdad?
—Por ahora, podemos limitarnos a dejar que los científicos sean quienes nos digan si tenemos que asustarnos —respondió Amos—. A mí me vale.

Nota llibre: 6/10
Nota 4a temporada: 6/10

Avui no toca post de dimarts vintatge, tot i que es dimarts, això si, però es un dimarts amb regust a dilluns, per allò de la tornada de vacances. Avui simplement toca un post de control per assegurar-me que tots heu sobreviscut a les festes i que heu recordat tornar al meu blog com a bons fans que sou. Si esteu presents digueu quelcom en els comentaris i així sabré que esteu vius. Si ningú contesta tanco el blog i feina que m’estalvio, però em sembla que no tindré aquesta sort. Ja ho veieu, aquí començant el any amb alegria e il·lusió…