Avui començo vacances i el blog també, tornaré el dia 2 de setembre, i el blog també. En teoria tocaria tornar amb 5 posts setmanals, però la veritat es que aquest juliol amb tres posts per setmana, un dels quals es un recull del divendres m’ha funcionat bastant bé, i no he notat així la pressió per haver d’escriure masses posts. No està decidit encara, però no us sorprengueu si el dia 3 no hi ha cas típic, però tampoc us sorprengueu massa si el dia 3 hi ha cas típic, el que si seria estrany fora que el dia dos no hi hagués cas típic llavors si que us podeu sorprendre.

Merescudes vacances


Menys posts i memes dolents, el què havia sigut aquest blog i el que es ara, eh? En fi, no em falleu i recordeu tornar el dia 2.

“Mira lo que has hecho” es el nom de la sèrie que tothom coneix com “la sèrie del Berto Romero”. El plantejament es simple, Berto Romero que fa el paper de Berto Romero, es a dir, un còmic famós, està vivint amb parella amb una noia, i la sèrie just arranca amb el naixement del seu fill. A partir d’aquest moment viuran les diferents etapes de cria d’un nadó, el no dormir, el no menjar, la guarderia, les visites constants dels pares i germans de la parella, també dels amics, dels consells de tothom, etc. Resumint una de les pitjors maneres de complicar-se una vida feliç.

La sèrie es una comèdia d’humor pensada per fer decaure la taxa de natalitat del país, els solters i parelles sense fills riuran pensant del merder del que s’han escapat, els pares amb fills ja crescuts riuran d’alleujament tot pensant que ja no hauran de tornar a patir cap d’aquestes tortures popularment acceptades que acompanyen a la cria d’un fill, i bé, les parelles que vulguin tenir fills s’ho pensaran dos vegades abans de fer tal imprudència. La sèrie es basa en teoria en la vida real d’en Berto, fins hi tot en la segona temporada veiem con en Berto grava la primera temporada de la sèrie. La sèrie sol introduir flashbacks i algun flashforward per comparar situacions, passades, presents i alguna futura, i el principi de cada capítol hi ha algun tret original especial. En Berto Romero em cau bé, per tant la sèrie era una aposta bastant segura. Un apunt final, l’aparició del seu “amic” Buenafuente es fa esperar, però no decep.

Mira lo que has hecho té 12 capítols (sis per temporada) i té un 6,9 al filmaffinity i un 7,4 al imdb.

Nota: 7/10

Avui toca parlar de Happy! Primer l’argument. Nick es un policia retirat que fa de sicari el qual se li apareix un amic imaginari quan li foten un tret i li agafa un infart, quanta informació en una sola frase, oi? Doncs encara hi ha més, la nena la qual ha imaginat aquest esser imaginari està segrestada per un para noel sinistre que segresta nens. Per cert, Happy es el nom de l’amic imaginari, i es una espècie de petit unicorn blau amb ales. En aquesta sèrie els dolents son molt dolents, queda clar quan fan el pitjor que un pot fer, es a dir, fer coses a nens petits les quals… bé, diguem les quals son coses que no s’han de fer a nens petits, bé, ni a nens ni a ningú, però especialment a nens, no voleu saber els detalls. Per altra banda els bons no massa bons, ja que apallissar, torturar i matar gent no et converteix en principi en bona persona, però si aquests els quals apallisses, tortures i finalment mates son aquells que ajuden a fer aquelles coses als nens et converteixes en bo, així funciona el sistema.

La cara del protagonista es de pura i genuïna felicitat


Happy! es una sèrie d’acció, humor i sang, ja se que “sang” no es un gènere en si mateix, però en aquesta sèrie es podria considerar que si. El protagonista es passa tota la estona inconscient, delirant, barallant-se, fugint, drogant-se o directament matant gent, us podeu imaginar que no es una sèrie per a tota la família, a no se que la família es digui de cognom Adams. Sembla ben bé que el protagonista estigui jugant al Grand Thef Auto per tota la ciutat, els dolents el persegueixen, el polis el persegueixen, els neutrals, també el persegueix, sort que en Nick es un home dur, una persona normal hauria mort unes 17 vegades al llarg dels 8 capítols de la sèrie. Nick es la peça clau sobre la que s’aguanta tota la sèrie, es un protagonista d’aquells indiscutibles, com un Dr House a House o un Tony Soprano als Soprano. Per cert, tot això passa durant el nadal, això vol dir que la banda sonora de la sèrie es basa molt en la música nadalenca, lo de la pau i amor, això si a cas ja ho deixem per una altra sèrie.

Happy! consta de vuit capítols la primera temporada, té un 7,2 al filmaffinity i un 8,3 al imdb.

Nota: 7/10

  1. Un dibuix sense cap paradoxa (20 segons)
  2. Un casament ple de glamour (2 min)
  3. Coses farcides de mongetes que no haurien d’estar farcides de mongetes, la galeria que no estaves esperant
  4. Una web que intenta endevinar d’on ets per com parles el castellà. Es veu que jo sóc gallec.
  5. Leif Sundberg completa el circuit d’American Ninja Warrior en menys d’1 minut (1 minut i poc)
  6. Hem de sortir al carrer per no tornar-nos miops? bufff prefereixo portar ulleres xD
  7. Trailer amb baix pressupost de Star Wars IV (2 min)
  8. El trailer del Quinto Elemento amb baix pressupost es una obra mestra (2:18 min)
  9. Les onades de calor no son cap broma (1:30 min)
  10. La física del casc d’obra comparat amb altres objectes rígids.
  11. Rànquing amb els super-herois amb més poders
  12. El pitjor traductor (4 min)
  13. Cal amagar dades que poden donar arguments en contra d’una idea que si que funciona? M’he explicant fatal però no se com posar-li un bon títol al article
  14. Uns quants insults en castellà que s’estan perdent per la falta d’ús.
  15. Ohhh mira quin conillet més bufó! Però senyora gavina, què fa? No, no, no! (1 min)

Buenos Presagios (Good Omens) es la mini-sèrie de la BBC basada en una novel·la de Terry Pratchett i Neil Gaiman del mateix nom, per suposat havia de veure aquesta sèrie. Si bé es cert que no es dels meus llibres preferits de Pratchett considero que no està malament. Saltem al argument hooop (onomatopeia de salt). La Terra no té 4.500 milions d’anys sinó que en té 6.000 i pocs, i tota la història de Deu, els dimonis i els àngels resulta que es certa. Any actual menys onze anys, l’anticrist també conegut com a fill de Satanàs es portat a la Terra e introduït en una família a través d’unes monges satàniques, de moment, com podeu comprovar es impossible no enamorar-se d’aquest argument. Crowley es un dimoni encarregat que l’anticrist arribi a complir el seu objectiu, però realment s’ha acomodat a viure amb la humanitat i això del apocalipsis li fa molta mandra, per això li demana al seu amic l’àngel Azirafel que l’ajudi a boicotejar el pla. Com es que un àngel i un dimoni son amics? Doncs bàsicament son companys de feina i porten 6.000 anys treballant en la mateixa oficina (la terra) i amb els mateixos clients (els humans), no es estrany que hi hagi una mica de camaraderia, això si, un es bo, i l’altre no tant. No hi ha apocalipsis sense genets (guerra, fam, mort, i pol·lució, ja que pesta es va jubilar). Em faltava comentar el subtítol de la sèrie “las buenas y ajustadas procefias de Agnes la Chalada”. Agnes es la única profeta que ha encertat en totes les seves profecies, recollides en un llibre sense cap copia, i per suposat també ha encertat amb el apocalipsis, i la descendent d’Agnes, Anatema, també bruixa, es veurà implicada en la seva última profecia, la del fi del mon. Una fi del mon adaptada a l’època contemporània, amb motoristes en comptes de genets apocalíptics i amb Queen en comptes de trompetes de la mort. Us podria explicar més però entraria en el terreny pantanós dels espoilers.

No cal que digui qui es l’àngel i qui el dimoni, oi?

La sèrie segueix el llibre? Si, però diferent, ja sabia que adaptar un llibre així no seria fàcil, perquè l’humor Pratchett s’ha de llegir, en pantalla ja havíem vist que la cosa no funcionava (només cal veure les pel·lícules sobre el color de la magia i Una luz fantástica), però aquesta adaptació ha estat ben trobada i amb ritme per què les coses funcionin, però sobretot hi ha dos peces claus que fan que això rutlli molt bé, la parella d’actors principals, el dimoni David Tennant i l’àngel Michael Sheen, els dos son el veritable motor de la sèrie, em posaríeu en un compromís si em diguéssiu que n’haig d’escollir un, d’acord, bé, em quedo amb en Crowley, el mal sempre m’ha tirat una mica més… Hi ha un parell d’actors del repartiment que conec, el protagonista alcohòlic de Mad Men (Jon Hamm) aquí es l’arcangel Gabriel, i el germà de Saul Goodman (Michael McKean) el trobarem com a caçador de bruixes. I les notes a peu de pàgina made in Pratchett? Bé, no existeixen com a tal, però podríem dir que fan la seva aparició en forma de narrador omniscient. Resumint, son només sis capítols, mireu-los i gaudiu d’una història extravagant però entretinguda, perquè la fi del mon no havia estat mai tan simpàtica.

Good Omens té 6 capítols de 50-55 minuts i té un 6,9 al filmaffinity i un 8,3 al imdb.
Nota: 7/10

After Life (distribuïda per Netflix, perquè avui en dia això sembla que es important comentar-ho) es una comèdia dramàtica creada i protagonitzada per Ricky Gervais. Un home el qual se li acaba de morir la seva dona per culpa d’un càncer, ha perdut les ganes de viure, està al límit entre seguir amb la seva i suïcidar-se, però de moment segueix amb vida fent el què li dona la gana i passant de tot perquè sap que en qualsevol moment ho pot abandonar tot suïcidant-se perquè en el fons tampoc li importa massa viure ara que la seva dona està morta. S’ha acabat ser amable amb la gent perquè si, s’ha acabat ser tolerant amb els estúpids que es creuen a la seva vida, s’ha acabat fingir per quedar bé. En Ricky (o com es digui en la sèrie) treballa per un diari local, i s’encarrega de buscar notícies en un poble que mai passa res, en el fons es només una manera de recordar lo mediocre que es la vida en general. El director del diari es el seu cunyat, el qual intentarà ajudar-lo a que no es talli les venes. El seu pare es en Walder Frey (l’actor que l’interpreta més aviat) i a sobre té Alzheimer, una altra recordatori que la vida es una merda. I això no es tot, també hi ha altra gent una mica depriment al seu costat, la vella viuda, el pitjor psicòleg del mon, el drogoaddicte amb la novia morta, la prostituta,… Veieu com la cosa comença a ser una mica depriment per una comèdia, no?

La única raó per continuar vivint es aquest gos, que per sort menja pràcticament de tot.

After life està catalogada com a comèdia i com a drama, podríem un posar un 70% de drama i un 30% de comèdia, i no es una comèdia de rialles, es una comèdia de somriures. No es una sèrie apte per gent depressiva, o potser si, si t’agraden les situacions depriments, el humor negre, el cinisme, aquesta pot ser la teva mini-sèrie. La sèrie està dividia en 6 capítols de 25 minuts, i cada capítol correspon en un dia a la vida d’aquest home, pràcticament es pot veure tot seguit, com una pel·lícula de 2 hores i mitja ja que la trama es continua i veus com dia a dia el protagonista va evolucionant a mesura que va interaccionant amb les persones del seu voltant, fins que en el capítol final veus com el protagonista ha fet un canvi important respecte el primer capítol.

After Life té un 7,1 al filmaffinity i un 8,5 al imdb.

Nota: 7/10

  1. Tutorial de com fer unes estisores de paper que tallin paper (7 min)
  2. Nou rècord del món: 2682 flexions en una hora (1 hora de vídeo per qui tingui paciència)
  3. Es una tonteria d’accident però m’ha fet gràcia perquè la música està ben trobada (13 segons)
  4. Steffi Graf respon a la proposta matrimonial a Wimbledon (el vídeo no es nou precisament però no el coneixia i m’ha fet gràcia la resposta xD) (40 segons)
  5. 15 mapes sobre la Unió Europea
  6. Un parell de monstres nuclears soviètics partint gel (3 min)
  7. De què morim? La realitat vs. el que busquem a Google vs. el que ens expliquen en les notícies
  8. Aquest any toca vacances a musulmania (1 min)
  9. L’àrbitre simpàtic (20 segons)
  10. El problema amb els submarins indetectables. La nit en què dos submarins nuclears van xocar al mig de l’Atlàntic perquè eren invisibles l’un per l’altre
  11. Pels qui encara no sabeu com recarregar el combustible d’una central nuclear (5:30 min)
  12. Packs de cervesa sense anelles de plàstic (1:39 min)
  13. Xilòfon amb Hot Wheels (1:47 min)
  14. Teixint fulles
  15. Així es fan els anuncis de pizzes (20 segons)