1. Boticaria Garcia: Vacunes i magnetisme (2 min)
  2. El Comidista: Consells sobre l’ensaladilla russa (2:30 min)
  3. Tom Jones ballant (1 min)
  4. El Comidista: Quatre maneres de fer pit de pollastre perquè quedi sucós (3 min)
  5. Fent onades dins del vaixell per tal d’estabilitzar-lo
  6. Vinkeveense Plassen, el llac trossejat d’Holanda (escrit en anglès, però les imatges s’entenen bé…)
  7. La paraula “drac” en els diferents idiomes escandinaus (1 min, subtitulat en anglès)
  8. Simone Biles saltant a càmera lenta (2 min)
  9. Com mantenir baix el preu del lloguer de la teva zona (10 segons)
  10. Complicant-se la vida passant una barrera (35 segons)
  11. Exemple visual per entendre com es formen alguns tipus de dolines (37 segons)
  12. Recreant openings d’anime (1 min). Si us agrada ja buscareu la primera part que no és tan bona.
  13. La persona que pot obrir més la boca, més de 9 centímetres (3 min)

Heu notat alguna cosa diferent en la publicació d’aquest Cas Típic? Efectivament s’ha publicat dues hores més tard del que és normal. Fins ara els posts sempre sortien programats a les sis del matí, però com que també s’autopubliquen a twitter, per tal de millorar-ne la visibilitat he canviat la publicació a una hora més raonable, les vuit del matí, una hora en què més gent està desperta, i així no han de fer tant scroll en el seu timeline de twitter. Realment twitter m’aporta visites a la pàgina del blog? Molt poques, canviarà si canvio l’hora de publicació dels CTs? Segurament no, però no em costa res provar-ho. Només la Shaudin comenta a hores estranyes perquè no dorm, per tant serà ella la més afectada. A vegades en McAbeu arriba i comenta enllaços que ja no existeixen, no us preocupeu que això amb el canvi horari seguirà passant. Total, com ja he dit, els posts en aquest blog sempre surten programats, dels més de 3.400 CTs més del 99,8% han sigut programats, postejar en directe és tan vulgar… Podeu opinar a veure què us sembla la meva decisió, però dubto que em feu canviar d’opinió.

He intentat buscar la imatge més tòpica possible i crec que me n’he sortit bastant bé

Avui recupero el CT997 un post vintage que parla del millor programa de ciència infantil de la història.

Post de nostàlgia!!

Recordeu: “El món d’en Beakman!”

El Beakman era el millor programa educatiu que s’ha fet (i es farà) mai!

L’estructura del programa era la següent:

Primer apareixien dos pingüins, en Don i en Herb, que discutien sobre qualsevol cosa i que acabaven dient “Au calla i posa en Beakman”.

Després posaven la sintonia

I deia el títol del programa que solia ser una cosa així com “Microones, Beakmania i aranyes”.

Després la Josie en les primeres temporades, o la Liza, en les últimes, llegia una carta d’algun nen o nena de la variada geografia catalana. Per exemple “En Marc Domenech de l’Espluga de Francolí ens pregunta…”

Llavors l’home vestit de rata anomenat Lester deia alguna parida.

Llavors en Beakman responia la pregunta de l’afortunat nen que havia aconseguit pescar l’adreça on enviar les cartes, de la manera més amena i pràctica possible. A ser possible utilitzant l’oscil·loscopi.

Després en Beakman deia alguna cosa com “Vosaltres les fregiu, jo les fulmino… Ballem el bugui bugui!” I començava una tanda de preguntes ràpides que la Joise/Liza treia un bombo gegant.

Fins que sonava una sirena i apareixien unes lletres fluorescents amb “El repte d’en Beakman”. La secció en què el Beakman reptava a en Lester a fer alguna cosa, i la solució sempre era algun experiment podíem fer nosaltres mateixos a casa, gairebé sempre sota la supervisió d’un adult i on sempre fèiem servir cola i estisores.

Finalment el programa tancava amb una explicació a un altre dels dubtes dels nens i nenes catalans que encara no sé com coi s’ho feia per pillar l’adreça del programa.

Recull de les últimes 8 pel·lícules que he vist ordenades de pitjor a millor. Com sempre la nota del filmaffinity primer, després la meva.

  1. Un hombre sin pasado (2002) [7,4][2]: Un home que ha perdut la memòria i ha de viure en un contenidor de mercaderies en una zona marginada del port de Helsinki. En el filmaffinity posa que és en part comèdia, no conec l’humor finlandès, però la vida d’un home en la misèria no sembla una situació massa divertida.
  2. Mank (2020) [6,5][3]: Biopic sobre el guionista de Ciutadà Kane. Als de Hollywood els hi encanta fer pel·lícules que parlin sobre ells mateixos, sobre la seva història, sobre com es fa el cine, és el mateix que fem nosaltres els escriptors de blogs, ens encanta parlar sobre blogs, però per la gent que no és del “mundillo” ni per la gent que no és cinèfila la pel·lícula no és tan interessant, sort del magnífic paper de Gary Oldman, la resta de la pel·lícula és gent xerrant sobre temes que desconec. Un últim avís, no intenteu ajustar el color dels vostres televisors, no els hi passa res, el film és en blanc i negre.
  3. Corpus Christi (2019) [7,3][5]: Un noi de 20 anys surt del reformatori i vol fer-se capellà, però no el deixen per ser exconvicte, però se’n va en un poblet i allà es fa passar per cura, i això que sona com una comèdia de capellans no ho és, és un drama perquè es basa en fets reals, i la realitat no sol ser una comèdia.
  4. Borat, película film secuela (2020) [5,8][6]: Per tal que la gloriosa nació de Kazakhstan sigui aliada amb els EUA Borat entregarà la seva filla com a regal al vicepresident Pence. L’humor de Borat és molt escatològic i políticament incorrecte, molts gags són simplement de mal gust, és un humor grotesc, un exemple és que no solament hi ha una guia kazajistanesa de com un marit ha de tractar una esposa sinó que a més aquesta està redactada pel ministeri d’agricultura. Malgrat tot hi ha unes quantes bromes que m’han fet gràcia, a part que durant tota la pel·lícula no para de ficar-se amb els republicans més de dretes del país, i fins i tot té un gir final inesperat.
  5. Soul (2020) [7,5][6]: És complicat explicar l’argument de la pel·lícula sense fer massa espoilers, direm que la pel·lícula va sobre el més enllà, les ànimes, les inspiracions, les vocacions, personalitats, el sentit de la vida… És d’aquelles pelis que es venen amb un missatge molt profund, però que en el fons tampoc expliquen res que no s’hagi dit mil vegades. No està malament, però per mi és de les més fluixes de Pixar.
  6. Ciudad de vida y muerte (2009)[7,4][6]:  Any 1937, guerra xino-japonesa. No us sorprendrà saber que es tracta d’un drama bèl·lic, com tampoc us hauria de sorprendre que si la pel·lícula és de producció xinesa, els dolents siguin els japonesos, però bé, es basa en fets ben reals, tristament va passar. El film no se centra tant en la batalla de la ciutat de Nanking, com el que passa un cop acaba (espoiler, res de bo). Molta gent l’anomena la Llista de Schindler asiàtica, crec que exageren, a veure la pel·lícula està bé, però no és una obra mestra. Per cert, aquesta peli també és en blanc i negre.
  7. De amor y monstruos (2020) [6,0][6]: Per culpa d’intentar destruir un meteorit amb armes nuclears i químiques els insectes han mutat i s’han convertit en monstres gegants que s’han carregat el 95% de la humanitat. D’acord, no és una premissa gaire probable científicament parlant, però és una peli fantàstica d’acció, no li demaneu realisme. El protagonista és un noi que viu en un búnquer, com la majoria d’humans del planeta, però per desgràcia la seva parella està en un altre búnquer a 140 km, i un dia decideix fer la travessia suïcida per trobar-la. Té un estil que m’ha recordat a Bienvenidos a Zombieland, i això és bo.
  8. La família Mitchell contra les màquines (2021) [7,3][8]. La filla gran de la família Mitchell ha de començar la universitat, i tota la família l’acompanyarà fins a la universitat, ja sabeu que als nord-americans els hi encanta anar a la universitat que està just a l’altra punta del país. A mig camí es trobaran que els robots han començat una rebel·lió contra els humans. M’encanta l’humor de les pel·lícules d’animació de Sony, primer ja ho van aconseguir amb el multivers de Spiderman, i ara amb aquesta ho han tornat a fer. L’acció és totalment esbojarrada i sempre sota el servei de l’humor. Finalment comentar l’aspecte visual, no és el més important per mi, però m’agrada, i quan hi fiquen diferents estils de dibuix hi queda molt bé. En definitiva, m’ha donat molt bon rotllo la pel·lícula.

Avui en poso només 11 perquè hi ha un parell de vídeos llargs, però interessants.

  1. Típic recull de noms d’establiments curiosos, el meu preferit: Churrassik Park
  2. Les mentides de la remasterització de la trilogia del senyor dels anells (19 min. Els primers 4 mins són spam, us els podeu saltar)
  3. Carl Sagan desmunta el terraplanisme amb una cartolina i dos pals (2 min)
  4. QuantumFracture. L’evolució de la moneda: Diners mercaderia, fiduciaris, fiat i monedes digitals (25 min)
  5. 216 sargantanes: un trencaclosques que forma un patró infinit sense centre ni forma definida
  6. Gairebé el 60% dels viatges en cotxe són inferiors a 5 milles. Hi ha una millor eina per a la feina. (40 segons)
  7. El clàssic truc dels cubilets i la boleta (1 min)
  8. En èpoques d’estrès neixen més nenes
  9. Perdem l’oïda absoluta a favor de l’oïda relativa per culpa del llenguatge
  10. Un home encara guarda 3 tones de pessetes
  11. Si necessites ajuda, Jeff Dabe sempre et pot donar un cop de mà

Falcon y el Soldado de Invierno és una minisèrie de sis capítols de Marvel que va sobre una missió que hauran de complir aquests dos herois de segona línia. Recordeu el final de End Game quan el Capità Amèrica es jubila i li dona l’escut al seu amic Sam? Doncs aquí comença la sèrie, amb en Sam (Falcon) pensant que li fa cosa substituir al capità Amèrica i millor no, bé, de fet la sèrie arranca amb una increïble (en el sentit que no es pot creure, per exemple, des de quan un minidron petit com un estel pot portar míssils, una metralladora, i tenir vol i apuntat automàtic?) escena d’acció per tal que els fans de Marvel no s’avorreixin, després quan ja tenim a la gent contenta després de l’acció podem veure com els protagonistes parlen i són humans. Fins ara, en les pel·lícules aquests dos personatges havien tingut poc protagonisme i cap dels dos tenia massa carisma, i després de la sèrie continuen sense tenir-lo. Els dos herois hauran de treballar plegats, però tenen caràcters una mica diferents, i al principi no es portaran massa bé, el blanc una mica boig, el negre no tant, igualet que Arma Letal, o la tercera de Jungla de Cristal. Per fer la seva missió hauran de demanar ajuda a un malvat, el clàssic pacte amb el dolent per atrapar un altre dolent, per cert aquí el dolent és pèl-roig, cap novetat perquè tothom sap que els pèl-roigs són malvats.
Es nota molt que es tracta d’una sèrie Disney, a part de no sortir res de sexe, ni tan sols mig mugró, es nota especialment en el tema de la mort que es tracta d’un tema absolutament tabú en un context on la superforça, les navalles, les armes de foc i qualsevol arma mortal són el pa de cada dia, veus que tots els personatges, tant d’un bàndol com de l’altre queden totalment horroritzats quan algú mor, quan amb les hòsties que es foten l’estrany és que no passi constantment. També és curiós que en aquest context de lluita antiterrorista, ni la policia ni l’exercit ni els marines apareixen per enlloc, i si apareixen no fan absolutament res, d’acord que hi ha gent amb superforça, però amb un tret els mates igual, repeteixo, es nota molt que això es Disney.

Com que Bruja Escarlata y Visión em va agradar vaig pensar que aquesta també m’agradaria, però tot i tractar-se de produccions de Marvel i tenir diferents punts en comú són sèries força diferents, no vull dir que una sigui millor que l’altra, però aquesta l’he trobat menys original i més previsible i tòpica, com ara que no pot faltar el personatge que no és malvat per se, només orgullós i cregut fins a límits absurds, però quan li maten l’amic es torna boig de venjança. No paren de repetir el concepte que no tot és blanc o negre, que hi ha matisos, que la causa no pot justificar els mitjans, i que la clàssica separació entre bons i dolents cada vegada està més difuminada. Resumint es tracta d’una sèrie d’acció entretinguda i res més, és el que voleu veure?

Falcon y el Soldado de Invierno té un 6,2 al filmaffinity i un 7,5 l’imdb.

Nota: 6/10

Avui recupero el CT998 en el qual Jose A. Pérez Ledo feia prediccions sobre l’any 2020, podeu analitzar si s’han complert.

Catalunya 2020

Cataluña (en catalán Catalunya) es una comunidad autónoma española situada al nordeste de la Península Ibérica. Ocupa un territorio de unos 99.000 km² que limita al Norte con Nueva Andorra, al Sur con Murcia, al Oeste con Castilla Unida y al Este te ahogas.

Barcelona, capital de Cataluña, es asimismo capital de la República de España.

La Cataluña de nuestros días empezó a gestarse en 2010, cuando, tras una larga sequía, los catalanes, cansados de especulaciones sobre un trasvase que nunca llegaba, decidieron prescindir por completo del agua y sustituirla por leche. De aquí proviene el popular refrán: “Dos tercios del ser humano son agua, sin contar Cataluña”.

Cataluña tiene cuatro lenguas oficiales: castellano, catalán, aranés y la lengua vai (dialecto minoritario que sólo se habla en dos pueblos al norte de Liberia y en un restaurante de L’Hospitalet de Llobregat).

La religión más extendida es la católica, seguida por el ateísmo y la fe mariscalista, en fuerte expansión. El mariscalismo, nacido en 2012 y considerado una secta en la mayor parte del mundo y en Málaga, es una creencia basada en la estética que rinde pleitesía al Dios Cobi.

Los mariscalistas radicales sólo caminan de perfil y niegan la tridimensionalidad, incluso aunque les pilles girándose.

2015 supuso un punto de inflexión para Cataluña. Fue éste el año en que se descubrió que la pasta de las gafas de pasta era cancerígena. Más de 10.000 catalanes fallecieron en el plazo de un mes. Se cree que un 99% de las muertes fue psicosomático.

Esta plaga, conocida popularmente como “la gran extinción del los modernos de los cojones” dejó prácticamente sin inquilinos el barcelonés barrio de Gracia. Viendo este desolador panorama el tío de la Casa Azul saltó por su azul ventana. El ayuntamiento quiso dedicarle una plaza, pero nadie se acordaba de cómo se llamaba.

Entre los lugares más característicos de Cataluña se encuentra la Custo Sagrada Famlia, la primera iglesia patrocinada del mundo (aún en construcción), así como el Parc Güell Desigual.

Actualmente, Parets del Vallès, localidad natal del tristemente célebre asesino en serie Joan Clos, opta a ser sede Olímpica en 2024.

Educació 2020

Según el informe Pisa de 2009, España poseía el tercer peor sistema educativo del mundo, sólo delante de Burkina Faso y de una tribu de Venezuela que va por la selva en pelotas y se asusta de su propio reflejo.
Para testar si la educación era realmente tan mala, el entonces ministro de educación matriculó a un geranio en un instituto de Madrid sin decirle a nadie que era una planta. El geranio no sólo aprobó el curso, sino que en la actualidad es Concejal de cultura en Castellón.
A esta crisis se le sumó el boicot por parte de la derecha a la asignatura de Educación para la Ciudadanía, que acabó por movilizar a gran parte de la sociedad española bajo el lema: “Ser maricón no es una asignatura”.
El gobierno socialista se vio entonces forzado a eliminar dicha materia. A través de un gran pacto de Estado, se reformularon además todas aquellas asignaturas sobre las que pesaba la sospecha de contener una cierta ideología política. Así, en los libros de Historia, la Guerra Civil no la ganó nadie, al tiempo que dejaba de llamarse Guerra Civil para llamarse Discusión Nacional Subida de Tono.
Para 2013 la educación española ya estaba completamente libre de ideología tendenciosa, razón por la cual actualmente en España todo el mundo cree que descendemos de los monos, pero que a los monos los creó Dios en el sexto día del Big Bang.
En 2014 la OCDE saca a España del informe Pisa por considerar a sus ciudadanos, en palabras de su Secretario General, “demasiado estúpidos para nuestros baremos”.
En 2015 se corre la voz de que a varias promociones de ingenieros les aprobaron por buen comportamiento, lo que provoca que la gente deje de usar los puentes con el consiguiente caos circulatorio.
La crisis de la educación también tuvo sus consecuencias en el sector de la medicina. Esto quedó de manifiesto cuando, en 2016, el director del hospital Ramón y Cajal declaró: “Llevo toda la vida convencido de que un escalpelo era un pez, y me entero esta mañana de que es una especie de navaja, ¿puedes creerlo?”
La crisis de la educación en España alcanzó su punto álgido en 2019, año en que el Premio Nacional de las Letras fue declarado desierto y, a pesar de que los reyes esperaron más de una hora, desierto jamás se presentó.
Espanya 2020

En 2009 se sella el tratado conocido como “Firma de Lisboa”, según el cual Portugal se integra oficialmente en España en forma de Comunidad Autónoma.

Un año después, ETA, la organización terrorista más antigua del mundo, anuncia oficialmente su desintegración. Tras un periodo de verificación de dos años, el Estado Español constata la desarticulación de la banda, lo que posibilita el referéndum de independencia en el País Vasco. El sí gana con un 67% de los votos. Tres años después, en 2016, y con Alberto Ruiz Gallarón como presidente del gobierno, el País Vasco obtiene su independencia de España en un acto solemne al que acuden las principales autoridades de España, de la Unión Europea y de la recién constituida Euskal Herria Errepublika (República del País Vasco). Un año después, ETA reaparecería dentro del Estado Vasco exigiendo la reunificación con España. En la actualidad, sigue ejerciendo el terrorismo.

En 2013 se inaugura la nueva sede del Parlamento español, edificio firmado por el prestigioso arquitecto Santiago Calatrava. Durante el acto de inauguración el edificio se viene abajo causando graves destrozos en los cuerpos y cabezas de los parlamentarios. El caos en los días sucesivos es tal que, por iniciativa de un grupo de empresarios catalanes, se concentra un gobierno provisional en un edificio del antiguo Forum de Barcelona. Un año después se convoca un referéndum para que los ciudadanos decidan si desean que Barcelona sea la nueva capital de España. El “no” gana con un 92%, pero el Gobierno dice que la consulta no era vinculante y Barcelona pasa a ser la capital de España.

En 2014 la empresa española Telefónica adquiere el 100% de Venezuela y se la cede al gobierno español para su gestión, siendo los beneficios compartidos por la empresa y el Estado. Venezuela se convierte así en una Comunidad Autónoma española. Es rebautizada como Telefónica y pasa a la Historia como la primera región patrocinada del mundo.

Tras la inesperada abdicación del Rey Felipe VI de Borbón el 13 de diciembre de 2015 (con su ya célebre frase: “Oyes, que lo dejo”), España se constituyó en una democracia parlamentaria. Esto forzó una importante reforma constitucional que contó con la aprobación de todos los grupos parlamentarios con la excepción del representante de Izquierda Unida que, además, tuvo que ser desalojado por montar un espectáculo. Se decidió respetar la bandera bicolor y mantener el himno que, en 2008, compusiera el cantante y poeta Melendi (posteriormente reconocido con un Premio Nobel de la Paz por su defensa de los cultivadores de marihuana en todo el mundo).

En 2016 la Unión Europea culmina su proceso de reformulación: se firma la versión definitiva de su Constitución (The Eurobook), se adopta el nombre de Estados Unidos de Europa (U.S.E.) y el socialista español José Blanco es elegido primer presidente europeo. Éste sería destituido sólo dos días después de su nombramiento por su manifiesta incompetencia y sustituido por el francés Nicolás Sarkozy (que, en el plazo de un mes, inhabilitaría los euros como moneda oficial, implantaría los ecus, volvería a los euros, aprendería esperanto y publicaría dos novelas, una de espías y un drama rural con trasfondo político).

En 2017 Kira Miró se convierte en la primera mujer en acceder a la presidencia de España. Miró iniciará entonces una serie de políticas llamadas a transformar por completo la morfología del país. Por una parte Castilla León sería rebautizada como Castilla Lince con la excusa de que hay que potenciar los animales patrios y no los africanos, lo que causa un grave incidente diplomático con África y con Castilla al mismo tiempo.

Además, Miró decide que Valencia ya tiene un montón de cosas “chulas” y ordena que se trasladen todos los naranjos a Soria. Los ciudadanos de Valencia, indignados, toman las calles del centro y se las llevan a la periferia, lo que causa gran desconcierto entre la gente, pero principalmente entre los carteros.

En los meses sucesivos, varias comunidades autónomas serían súbitamente cambiadas de ubicación, haciendo de España el primer país donde la esquizofrenia dejaría de ser una enfermedad para convertirse en un rasgo del carácter nacional.

Actualmente España es la cuarta potencia económica mundial (tras China, Estados Unidos y Nueva Andorra), y está considerada por la ONU el mejor país del mundo para vivir y el cuarto mejor para morirse.

Invencible és una sèrie d’animació d’Amazon sobre superherois, de moment té una sola temporada amb 8 capítols. En aquesta realitat hi ha alguns superherois voltant pel planeta, una mica com passa a The Boys. El protagonista de la sèrie és un adolescent que és fill d’un d’aquests superherois i poc abans dels 18 anys és quan se li activen els poders, és el paquet de poders estàndard, superforça, supervelocitat i vol. El protagonista ha d’intentar compaginar la nova vida de superheroi amb la vida d’un adolescent, ja us ho dic ara que no li surt massa bé, però la part interessant de la sèrie no és aquesta, la part important és què passa amb el seu pare, amb Omniman, sembla que aquest amaga un secret que no es desvetllarà fins al final de la temporada.

Tot i tractar-se d’animació la sèrie no és per nens, la violència extrema i la crueltat són ben presents des del primer capítol, la sang està d’oferta i en un món amb gent amb superpoders també hi ha supermorts, em refereixo que quan hi ha gent amb una capacitat de destrucció brutal enfrontant-se a altres amb la mateixa capacitat, el nombre de víctimes col·laterals també és brutal. Tot i això, a diferència la majoria d’herois aquests semblen més preocupats per salvar vides d’innocents que de lluitar contra el malvat de torn, això no vol dir que ho aconsegueixin, però com a mínim fan l’esforç. Podeu veure el primer capítol, i si el final del mateix no us intriga gens ni mica ni us pica la curiositat per veure el següent ja podeu deixar la sèrie. La primera temporada només té 8 capítols de 45 minuts, estaré pendent quan en facin més.

Invencible té un 7,7 al filmaffinity i un 8,8 a l’imdb.

Nota: 8/10

  1. Les abelles i els colibrís competeixen pel nèctar i de vegades les coses pugen de to i es barallen (10 segons)
  2. Fil de twitter sobre la polèmica nomenclatura de “carn vegetal
  3. La importància de l’ordre de lleis de la robòtica d’Asimov (XKCD en anglès)
  4. Les recomanacions de seguretat són només per fer-nos por (còmic)
  5. Pantomima Full: Client insatisfet (1 min)
  6. Agujeros de Guión: Battle Royale (23 min)
  7. Anys més tard després de tancar Google Reader ara Google diu que li interessen els RSS, ara ja estem acostumats a feedly, gràcies.
  8. Incendis forestals que “hivernen” i després tornen a cremar
  9. Els videojocs de lluita clàssics (1 min)
  10. Ciència de sofà: Existeixen metalls transparents? (11 min)
  11. Harry Potter en Lego (27 segons)
  12. Simplement John Williams i la filharmònica de Viena (4 min)
  13. Envellint un dibuix (23 segons)
  14. Els gats i les caixes

La Traïció de Roma – Santiago Posteguillo (872 pàgines)

Tercera i última entrega de la trilogia de llibres sobre Escipió. Vaig dir que abans d’acabar la trilogia llegiria altres llibres pel mig, i encara que no ho sembli no vaig mentir, però com que no els he acabat no els he ressenyat en el blog, ja els veurem en el recull de llibres abandonats, paciència. A diferència de les dues parts anteriors aquí el llibre inclou extractes sobre les memòries d’Escipió, i la veritat es veuen força pessimistes, no vull fer espoilers, però sembla que en aquesta tercera part Escipió no va triomfar tant com en la primera part de la seva vida. Fins a la primera meitat les coses encara van força bé, perquè el tema batalles sempre ha triomfat Escipió, però en el tema polític no sortia tan ben parat. Pobre home, tant que havia fet per Roma, tant que havia lluitat i així és com li acaben pagant els seus serveis?

Per cert, qui repeteix el nom de la seva filla? Primer ja resulta una mica confós que el fill es digui igual que el pare, però es pot tolerar, però resulta que Escipió li va posar Cornèlia a la seva primera filla i també li va posar Cornelià a la seva segona filla, ja em sembla confós el cas que la filla es digui igual que la mare, o el fill que el pare, però entre germans? Totalment innecessari. Torno a dir el mateix que he dit en les dues primeres parts dels llibres d’aquesta trilogia, en general la novel·la històrica no fa per mi, però les lluites dels romans explicades per aquest autor es fan la mar d’entretingudes. Al final del llibre hi ha dibuixos de la distribució dels exèrcits i com aquests es van movent al llarg de la batalla, molt instructiu per si mai et posen com a general d’un exèrcit de 40.000 persones armades amb llances, espases i arcs. Us deixo amb un extracte de les memòries d’Escipió.

He sido el hombre más poderoso del mundo pero también el más traicionado. La maldición de Sífax se ha cumplido. Hubo un momento en el que pensé que mi caída era imposible. El orgullo y los halagos con frecuencia nublan nuestra razón…

Nota: 7/10

Avui recupero el CT967 amb còmics de 404: tortugas radioactivas

Feliç dia mundial del culte al Pons! Bé, avui no és el dia, va ser fa uns quants dies, concretament el dimecres 26 de maig, però me’n vaig oblidar, per sort per vosaltres l’ahse m’ho va recordar, i és estrany que me n’oblidés, perquè és un dels dies més importants d’aquest blog conjuntament amb el dia de l’aniversari del blog, el dia del meu aniversari, el dia del recull dels millors Casos Típics, els dies que els CTs són múltiples de cent, i una desena de celebracions especials més que fa aquest blog al llarg de cada any. I mira que és fàcil de recordar que és el 26 de maig perquè sempre és un dia després del dia de l’orgull friki.

No patiu, l’any vinent tampoc no celebraré aquest dia mundial quan toca perquè el 26 de maig cau en dijous. Crec que entre els anys que me n’oblido i els anys que el 26 cau en dia que no publico post crec que he celebrat més vegades aquest dia fora de la data que toca que no pas en la data que toca, per tant el més tradicional i per tant més correcte es celebrar el dia mundial del culte al Pons el dia que no és el dia mundial del culte al Pons, té molt sentit, oi? Sí, jo també ho trobo. Per cert, en el CT1363 s’explica l’origen de tal efemèride. En fi, sigueu feliços i seguiu rendint culte al Pons, ja que una cosa està lligada amb l’altre.

Avui poso menys enllaços que habitualment perquè he posat molt vídeo.

  1. Forats Negres. Kurzgesagt – In a Nutshell (12 min subs en castellà)
  2. Els salaris dels actors del 2007 fins al 2020 (3 min)
  3. Les pelis de Marvel que han fet més pasta (6 min)
  4. Les pelis de DC que han fet més pasta (3 min)
  5. Posant adhesius pel carrer (3 min)
  6. Les curioses propietats matemàtiques del 22
  7. Com s’ha fet (making-of) un anunci publicitari televisiu mirant de fer el mínim nombre de talls possibles (1 min)
  8. Pantomima Full: Americano (1 min)
  9. Com alimentar bé al sistema immunitari
  10. El número problemàtic: 2.147.483.647 (7 min)
  11. Ecosia: Plantar arbres a canvi de cerques per la web (jo porto 25 cerques, poc més de mig arbre plantat!)
  12. La Hiperactina: Què fa la Melsa? (14 min)

Raised by wolves és una sèrie de ciència-ficció, en la qual la terra és inhabitable per culpa d’una guerra mundial, un parell d’androides han sigut enviats a un planeta extraterrestre habitable amb 6 embrions humans per tal de salvar l’espècie de l’extinció, els dos androides intentaran fer sobreviure els nens en un planeta àrid. Però la tranquil·litat els hi durarà pocs anys, perquè arribarà una nau amb humans de l’altra facció. I no puc explicar res més de la trama perquè capítol a capítol van passant esdeveniments que canvien la situació, a part que hi ha flashbacks de què va passar a la terra que ens explicaran entre altres temes qui són els personatges.

Com a coneguts només he reconegut Travis Fimmel (Ragnar Lothbrok de Vikings), i bé, el productor i director d’alguns capítols és Ridley Scott. Això significa que no van escassos a l’hora de gastar-se el pressupost en efectes especials, sobretot en el final del primer capítol on s’asseguren que tindràs ganes de veure el següent capítol. La marca Scott es nota en la manera que està tractada aquesta distopïa, per exemple en els androides molt orgànics amb “sang” blanca, uns androides que a vegades costen molt de destruir, i altres vegades ben poc, i un cop malmesos (per exemple quan els han crivellat a trets) semblen molt senzills de reparar. Dels androides tampoc m’agrada el vestuari, semblen ballarins de dansa contemporània, i a vegades fan moviments que encara ho recorden més, no m’agrada.

La sèrie té un plantejament inicial interessant, però de seguida fica elements que em grinyolen una mica com ara el tema dels creients del Sol, un pensa que el tema sectes ja estaria superat en un futur, però sembla que no, a més és superjeràrquica i tradicional, no encaixa bé amb el tema naus especials i androides intel·ligents. Quan la sèrie se centra en la part de ciència-ficció bé, però fica pel mig temes més fantasiosos és quan ja no m’ha agradat. El mateix passa quan els personatges estan entenimentats la cosa funciona bé, però quan es tornen bojos malament. Per mi la sèrie va de més a menys, el nou món, el conflicte plantejat entre les faccions humanes sembla interessant, però quan els personatges perden el nord, comencen a tenir al·lucinacions, comencen a passar coses estranyes sense explicació, la gent va canviant de bàndol sense massa raó, és quan un es cansa de la sèrie, i la trama final de l’embaràs és directament per maleir la mare del guionista.

Raised by wolves té un 6,4 al filmaffinity i un 7,6 al imdb.

Nota: 5/10

Avui recupero el CT969 amb frases de Terry Pratchett. De res.

  • Algunas religiones de Ankh-Morpork todavía practicaban el sacrificio humano, aunque realmente ya no necesitaban practicar más porque eran muy buenas en ello.
  • Desde detrás, Vetinari parecía un flamenco carnívoro.
  • Rincewind podía pedir piedad a gritos en diecinueve idiomas, y simplemente gritar en otros cuarenta y cuatro.
  • “Suerte es mi tercer nombre”, dijo Rincewind. “Eso sí, mi segundo nombre es Mala”.
  • Por supuesto, el mero hecho de haber oído un grito aterrador y escalofriante del tipo que hace que la misma médula se te hiele en los huesos no significa automáticamente que algo vaya mal.
  • ‘Conozco a las personas que hablan de sufrir por el bien común. ¡Nunca son ellos, joder! Cuando oyes a un hombre gritar: ¡Adelante, bravos camaradas!, verás que siempre es el que está detrás de la jodida roca enorme, y el único que lleva el casco realmente a prueba de flechas’.
  • Ocho años en la industria nuclear me han enseñado que cuando no hay nada que pueda ir mal y todo imprevisto ha sido considerado, entonces es el momento de comprar una casa en el continente de al lado.
  • Los dioses del Disco nunca se han preocupado mucho de juzgar las almas de los muertos, así que la gente sólo va al infierno si es allí donde creen, en su fuero más interno, que merecen ir. Lo cual no creerán si no lo conocen. Esto explica por qué es tan importante disparar a los misioneros nada más verlos.
  • El consenso parecía ser que si se enviaban números realmente grandes de hombres a tomar la montaña, entonces podrían sobrevivir a las rocas los suficientes como para tomar la ciudadela. Ésta es esencialmente la base de todo el pensamiento militar.
  • La gente que mide más de dos metros y tiene los hombros casi igual de anchos tiene a menudo viajes sin acontecimientos. La gente les salta desde detrás de los rocas y les dice cosas como: ‘Oh, lo siento. Creía que eras otra persona’.
  • La persona que había al otro lado era una mujer joven. Muy obviamente una mujer joven. No había manera posible de confundirla con un hombre joven en ningún lenguaje, especialmente en braille.