Community temporada quatre. La temporada representa l’últim curs universitari i arranca amb la prova selectiva per la millor assignatura del món: Història del gelat. Tot i així es un capítol fluixet. El capítol dos es el clàssic de Halloween, però és sense dubte el capítol de Halloween més fluix que han fet fins ara. El capítol tres es normalet, i hem d’esperar fins al capítol quatre on hi ha una guerra amb uns alumnes alemanys per tal que Community torni a recuperar tot el potencial que solia tenir en temporades anteriors. El cinc es en part un petit homenatge a Cadena Perpetua, però és massa poca cosa com perquè sigui divertit, i millor no parlar de l’altra part del capítol. El capítol sis es un dels clàssics documentals de l’Abed però lamentablement és el més fluix emès fins la data. El primer capítol que està a l’alçada de les anteriors temporades es el vuit. I el primer capítol que supera la mitjana de les temporades anteriors és el nou amb un capítol de titelles. El capítol 10 no és un capítol 10 (joc de paraules fet pel becari), però el que si que té es la samarreta bruta, suada i tacada de sang de John McClane. Capítol 11 es el típic cas del canvi de cossos, no cal explicar res més. El capítol 12 descobrim com de lligades estaven les vides dels nostres protagonistes abans d’arribar a Greendale. En el capítol número 13 arriben d’un univers paral•lel el Jeff i l’Annie malvats per trastocar l’univers local, quanta maldat per un final de temporada, no? Però que l’últim capítol no havia de ser un paintball? Doncs si i no.

Tot es millor amb titelles

Tot es millor amb titelles


Resumint, la temporada comença fluixa, però a partir del capítol vuit aconsegueix tornar a ser la gran sèrie còmica que era, malgrat la recuperació no li puc perdonar el mal principi de temporada, a això se li ha de sumar el meu descontent al saber que només hi ha 13 capítols en la temporada, per tan li queda un 7 a la quarta temporada.

Nota quarta temporada: 7/10

Perillan1-294x450Perillán – Terry Pratchett

Avui us porto un Terry Pratchett que no es Terry Pratchett. Com? Què? De què parla aquest sonat? El que vull dir que Perillán cau fora de Mundodisco i com a tal es nota que la novel·la està escrita per Sir Pratchett però menys, tampoc es que es tracti d’un llibre per adolescents, seria més aviat un cas semblant a Nación, però personalment em va agradar més Nación, ja que l’època victoriana no fa per mi.

Perillán es un adolescent que es guanya la vida a les clavegueres de Londres, i no es precisament cap treballador de l’ajuntament que s’encarrega de les reparacions, es dedica a buscar qualsevol cosa de valor que hi pugui anar a parar. Està associat amb un jueu que s’encarrega de vendre tot el que troba en la claveguera. Però la vida d’en Perillán canvia el dia que salva una noia d’una gent… deixem-ho com a “malvada”.

Que no en sàpiga res del Charles Dickens de Olivers Twist suposo que no juga al meu favor a l’hora de gaudir amb aquesta novel·la perquè es veu que en fa un bon homenatge. A part que el propi Dickens es un dels personatges del llibre. En resum no es un llibre que recomani a algú que vulgui conèixer l’obra d’en Pratchett. Si odies la fantasia amb totes les teves forces i vols llegir un Pratchett tampoc te’l recomanaria, per això, com abans he dit millor llegeix Nación. Ara bé, si l’època victoriana fa molt per tu i t’agraden les històries d’adolescents orfes que viuen en la misèria però tot i així són bona gent i aprofiten un cop de sort per arreglar la seva vida potser si que aquesta història es per tu. Ah si,  he dit que també hi ha una mica d’història d’amor? Puaj…

Aviso que he llegit aquest llibre durant les vacances, i contràriament al què li passa a molta gent durant les vacances es quan menys llegeixo, així doncs l’he estat llegint de manera molt saltejada i espaiada, i potser això ha fet que no m’acabés d’enganxar en cap moment. A part que potser venia amb la idea de llegir el Terry Pratchett de Discworld i al no trobar-me el mateix m’ha decebut una mica, tot i que té molts elements d’en Pratchett com les seves famoses notes a peu de pàgina. També hi ha l’acidesa Pratchett però en dosis menors, igual que la crítica social queda minimitzada perquè es refereix no a una societat actual sinó que ataca a la pobresa i la misèria de l’època victoriana cosa que ja no ens preocupa. Contràriament al que ens té acostumats en els llibres de Mundodisco aquí només tenim una sola trama vista des del punt de vista del protagonista, on són els secundaris de luxe? On són les altres subtrames? Per fer el llibre en Pratchett s’ha documentat entre d’altra informació amb les dades de Henry Mayhew, que a part de ser un personatge del llibre també va ser una persona real que va viure durant l’època.

Si voleu un anàlisis diferent de la novel·la podeu consultar el de l’Allau (es una acord no escrit que tinc amb ell, cada cert temps ens anem intercanviant enllaços un a l’altre).

Perillán estaba acostumbrado a aquellas cosas, a que personas como la boba que tenía delante creyeran que todos los chavales de la calle eran unos ladrones y unos rateros capaces de robarle los cordones de las botas en una fracción de segundo, para luego vendérselos de vuelta. Suspiró para sus adentros. Pensó que, por supuesto, era cierto de la mayoría de ellos, en realidad de casi todos, pero era motivo para hacer afirmaciones a salto de mata. Perillán no era un ladrón, en absoluto. Era… bueno, se le daba bien encontrar cosas. Al fin y al cabo, a veces caían objetos de los carros y carruajes, ¿verdad? Él nunca había metido la mano en el bolsillo de otra persona. Bueno, quitando un par de veces en que la abertura era tan grande que tarde o temprano se iba a caer algo, en cuyo caso Perillán lo agarraba con habilidad antes de que llegara al suelo. Eso no era robar: era evitar el desorden, y además solo ocurría… ¿cuántas, un par de veces por semana como mucho? Era más bien cuestión de pulcritud, aunque hubiera gente corta de miras que podía ahorcar a alguien por un malentendido.

—Será mejor que entres, pues. No robes nada.
—Gracias, señor —respondió Perillán—. Me esforzaré mucho en no hacerlo.

por último se veían monedas de oro, que, bueno, eran doradas y en la época de Perillán estaban hechas de auténtico oro, no como las monedas de hoy en día, murmullo, murmullo, protesta.

Nota: 5/10

The Good Wife: Temporada tres! En aquesta temporada continuen els casos variats. Voleu exemples? en el segon capítol el judici es regeix per les lleis britàniques en comptes de les americanes. El capítol sis es un cas de immunitat diplomàtica (ha sido rebocada. Arma letal 2). En el capítol 7 la advocada acaba necessitant que la representi una advocada, no es deliciosament irònic? En el capítol 9 tenim un judici militar, es cert que això ja va passar en la segona temporada, però com que va agradar als espectadors, a mi inclòs, ho han tornat a fer. També hi ha un cas del lobby dels lactis unit amb el lobby del pa contra contra el lobby dels vegetals i el lobby de les fruites o potser us pensàveu que només hi havia lobbys de coses guais com el tabac, l’alcohol i les armes? Els casos a part de ser originals també n’hi ha sobre temes de actualitat, com es el cas dels Bitcoins, on el departament del tresor hi estarà posat, tot i que qualsevol semblança entre la historia del Bitcoin real i la de la sèrie es pura casualitat. Més casos estrany, en el capítol 21 l’acusat es un jutge, un dels molts que ja coneixem, es clar, i per això mateix no us diré quin d’ells és.

En la secció “M’agrada trobar-me cares conegudes” tenim que en el primer capítol apareix el metge jueu baixet que sortia a House, Peter Jacobson.  Per ser conseqüents amb el personatge anterior en el capítol tres apareix la Lisa Edelstein, que recordareu per ser la Dr. Lisa Cuddy també a House. En el capítol cinc apareix Hugh Laurie? Em sap greu decebre però no. Espero que us caigui bé la Cuddy perquè es converteix en un personatge recurrent durant la temporada. En el segon capítol apareix l’ajudant de Frank Underwood de House of cards, Michael Kelly. En el capítol 10 trobem la germana d’en Dexter Morgan, la Jennifer Carpenter, que en comptes de comportar-se com la Debra i dir mes paraulotes que frases aquí fa el paper contrari sent una conservadora i devota professora de filologia anglesa, tota educació i eloqüència, curiós de veure. En el capítol 12 apareix un directiu de la CIA, no pas un de veritat, sinó aquell calb anomenat F. Murray Abraham que surt a Homeland amb el nom de Dar Adal, el recordeu? Si no el recordeu no passa res, us perdono. En el capítol 13 apareix el protagonista de American Pie, en Jason Biggsmenys conegut per ser el marit de la Piper Chapman de Orange is the new black. En el capítol 17 apareix la Morena Baccarin, coneguda per ser la explosiva dona que el Brody de Homeland no es mereix. En el capítol 19 apareix en Mathew Perry (el Chandler Bing de Friends per qui vagi molt molt perdut) fent de director d’una comissió d’investigació independent, i què vol dir això? Són coses d’advocats i fiscals que vosaltres pobres mortals que no esteu en el món legal o que bé no heu vist The Good Wife no podeu saber de cap manera; el cas es que en Mathew Perry fa un paper tan malparit que es inevitable que torni a sortir tres capítols més endavant. Però si parlem de malparits tramposos tenim el número en Michael J. Fox que ja va sortir en la segona temporada, però es tan bo que realment fa falta que torni a sortir en varis capítols de la tercera, es sense dubte el personatge recurrent preferit dels espectadors de la sèrie.

Si fóssiu l'Alicia amb qui us quedaríeu? Amb Peter Florrick o amb Will Gardner?

Si fóssiu l’Alicia amb qui us quedaríeu? Amb Peter Florrick o amb Will Gardner?

Però en aquesta sèrie no tot són actors convidats, els actors protagonistes locals també fan un gran paper, en especial, aquesta temporada es llueix bastant Eli Gold, es el meu personatge masculí preferit d’aquesta temporada, m’agrada perquè es molt expressiu i no te cap problema en expressar el seu estat d’ànim ja sigui molt content o molt enfadat. Per part dels personatges femenins em reitero amb que la Kalinda Sharma es la millor. Per acabar, el capítol de final de temporada es una barreja de temes, les coses misterioses de la Kalinda per una banda, temes de la fiscalia per l’altre, una demanda contra el buffet, la sanció d’en Will, temes amb en Peter, temes amb l’avia Florrick, i per suposat el cas de torn de cada capítol, i tot això en només 40 minuts, de fet, la millor escena del capítol engloba tots els temes junts en un rebedor i a més a més un taca-taca.

– Esta es mi asociada, Kalinda,
– Estos son mis asociados, no se sus nombres, pero son muy caros y cobran por horas o sea que vayamos al grano.

Nota tercera temporada: 7/10

BCPP: Roselles

S’ha acabat l’agost i per tan el blog torna a la rutina dels cinc posts setmanals de dilluns a divendres. A més el blog es sincronitza de tal manera que el divendres sempre sigui una xifra múltiple de cinc com a mi i al equilibri universal li agrada. Per tal que sigui possible els casos típics 2205 i 2206 s’han perdut en l’espai-temps tal com mitjons en una rentadora. Aquesta mesura està feta expressament per afegir complicació estadística per tal que en una possible pregunta d’un dels casos típics múltiples de cent la resposta sigui més difícil d’encertar; sí, sóc una persona recaragolada, fins ara no us havíeu fixat?

Hi ha rumors que els casos típics de l’estiu baixen el nivell. És un rumor totalment fals i sense fonament, tot i això aviso que els casos típics futurs seran millors, però això no vol dir que els de l’estiu siguin pitjors, es simplement una paradoxa que la ment d’uns simis lleugerament evolucionats no podria entendre, per tan no li doneu més importància i simplement gaudiu dels casos típics.

Res millor que una imatge d'un gatet per demostrar com d'alt es el nivell del blog

Res millor que una imatge d’un gatet per demostrar com d’alt es el nivell del blog

Bron o Broen o El Pont o The Bridge o El Puente, no es una sèrie de la HBO, de fet, ni tan sols es una sèrie americana o anglesa, de fet està produïda per un conglomerat de productores sueques i daneses que ningú fora d’aquells paisos coneix. Per aquest motiu la secció d’actors que apareixen que tinc vists d’altres series no té cap sentit en aquest cas perquè no conec a cap actor suec ni cap actor danès, vosaltres si? Felicitats. La sèrie es un thriller policíac que gira al voltant de la caça d’un assassí en sèrie, res gaire original, ho reconec, però tampoc cal ser original en el plantejament per tal d’atrapar l’espectador en una bona trama, es a dir, encara que el tema de l’assassí en sèrie sigui un tema trillat. Saps que estàs davant d’un bon assassí en sèrie quan aquest munta un pla ben espectacular, amb molts punts oberts, moltes pistes, moltes sorpreses i deixa a la policia ben desconcertada i de pas també al espectador, se del què parlo. La sèrie comença amb un cadàver al mig del pont que separa Suècia i Dinamarca, de fet, es mig pont i mig túnel, jo mateix l’he travessat i es una obra força espectacular. Tornant a la sèrie. Com que l’escenari del crim es just al mig del pont, la jurisdicció de si pertany a la policia sueca o danesa no està clara. Per cert, ja he dit que el cadàver es l’alcaldessa de Malmö? Ui, us acabo de fer un spoiler dels 10 primers minuts del primer capítol. A mesura que avança veiem com el cas està ple de detalls curiosos, com ara que el cadàver està partit pel mig o la manera com el cadàver arriba el pont, i bastants fets peculiars més que no us vull dir perquè no vull seguir fent spoilers. Una altra característica es que en cada final de capítol hi ha un petit cliffhanguer.

La gràcia principal de la sèrie són els dos policies encarregats del cas. La encarregada del cas per part de Suècia es una noia, anomenada Saga (Sí, sí, amb “g” en comptes de “r”), molt eficient en la seva feina, estricta amb les normes, dura, freda, i molt directa, mentre que el danès és un home també eficient, però més social, bé, com a mínim en comparació de la sueca sembla fins hi tot familiar i humà i es capaç de treballar en equip, tot i que com a bon policia d’una sèrie també es addicte a la seva feina més enllà dels horaris, tot i que com a mínim ell sembla que necessita menjar, cosa que la policia sueca no estic del tot segur que li faci falta, més aviat sospito que es deu endollar a la corrent durant una estona i ja en té prou. Per cert, el policia danès es diu Martin, Martin et presento la gent de Pons’s Blog, ja està, ja us coneixeu tots. Però com deia aquest és el poli “normal” l’autèntic personatge que li dona al·licient a la sèrie des de bon principi es la noia. A part dels dos investigadors protagonistes també hi ha unes trames secundaries paral·leles al cas que en principi no tenen res a veure. El primer un home de negocis que necessita una operació de trasplantament de cor. La segona va d’un assistent social que ajuda a una dona amb un parell de fills que té un marit violent. Evidentment les dues estan lligades amb el cas però una vegada més no us diré el perquè.

En quant a l’ambientació de la sèrie, tot passa entre Malmö i Copenhague, la sèrie ens dona varis destalls que així ho indiquen, veiem la gent abrigada, amb prou feines veiem un sol mig apagat entre els els núvols grisos, veiem els carrers plens de bicis, veiem de tan en tan la Turning Torso de Malmö, i sobretot el famós pont de Oresund, els protagonistes no paren de creuar-lo en un sentit i en l’altra, i això que el peatge no es pas barat. Com ja he comentat la il·luminació diürna es un cel gris, però de nit no es gaire més esperançador, son blocs de pisos il·luminats amb una llum blanca i freda, amb fort contrast amb les zones de foscor, així són les ciutats de Malmö i Copenhague.

Us agrada el pont? Doncs si mireu la sèrie el veureu des de tots els angles

Us agrada el pont? Doncs si mireu la sèrie el veureu des de tots els angles


El cas queda tancat al finalitzar la temporada, per tan no us deixa amb la obligació moral de seguir mirant la segona temporada si no voleu. Parlant de l’últim capítol només dir que l’escenari final es força original, vull dir que no es la tòpica fàbrica abandonada on sempre agafen els dolents. Sabent que hi ha segona temporada segurament pensareu que ha d’acabar bé, doncs la veritat es que com ja he dit abans no us vull fer cap spoiler. De moment Bron te dues temporades de 10 capítols cada una, a la espera d’una tercera temporada que sortirà aquest any. Si descomptem el soso openeing cada capítol dura 55 minuts. La sèrie té un 8.6 al imdb i un 7.8 al filmaffinity.

– Tienes hijos?
– No. Tendria que tener-los?

– El deber más importante de polícia es proteger a su compañero, no?
– Sí.
– Vale, para que no haya confusión, yo soy tu compañero.

Nota: 8/10

El bloc continuarà (demà passat no l’altre) després d’aquests anuncis.

PS3 Long Live Play

Procesadors Snapdragon de Qualcomm

WWF World Wide Fund for Nature

FedEx

World of Warcraft

Tampax

BCPP: ahse

La primera part del pla amb nom en clau “Test mortal” estava llesta, havia omplert el balcó amb tots els tests necessaris per acabar amb la vida de totes i cada una de les persones que li queien malament. Ara tocava posar en marxa la segona part del pla en la qual els aniria convocant un per un i quan l’individu passés per sota el balcó hi hauria un lamentable accident totalment fortuït que faria caure el test sobre el seu cap. Era un pla perfecte! Sense fissures! Res no pot fallar! Res!! Hum hum hum hum muuah muaah muaaaaaha hahahaha HAHAHAHA!

Balcó a Ramatuelle
Aquesta ha sigut la meva col·laboració als relats carmejunts del mes d’agost que proposa la Carme mentre els relats conjunts estan de vacances.