Truth facts patrocina sense saber-ho aquest post de gràfics.

aboutcupcakes
tvhowscolorcoordinated
levelofbabiesattractiveness
whathelicoptersdoinmovies
menandwomenstrilemma
womensideaofanappropriateamountofshoes
whenyouwanttohearasongonyoutube

  1. Comparació de grandària dels terrenys de joc de diferents esports (2 min)
  2. Quantum Fracture: Les malvades radiacions electromagnètiques del 5G (23 min)
  3. Els que som blancs estem cansats d’escoltar-ho (90 segons)
  4. Així es fan els anuncis de pizza (21 segons)
  5. Guia de com ser un pedant amb el cine (9 min)
  6. 30 mapes curiosos sobre les EEUU
  7. Els objectes més estranys del univers
  8. Recordeu que no es legal portar la sogra el maleter
  9. 12 entrepans amb fama internacional
  10. Amb sort no ens multiplicarem sempre com una plaga: El creixement de la població mundial
  11. A vosaltres no us inquietat la entradeta de Pixar? (28 segons)
  12. La importància de les excrecions cogombres de mar en els ecosistemes (90 segons)
  13. Què tal funciona el sistema nutriscore? Podria anar millor la veritat…
  14. El mite del gos alfa: Els gossos no son llops, no els estresseu
  15. Grans dibuixos Digimon. Es una tonteria però m’ha fet gracia (10 segons)

Feliç dia mundial del carrer! Avui us porto un Cas Típic sobre carrers ^^

En aquest post de The World Geography trobem els carrers més estranys del mon, passant pel carrer més curt amb 2,06 metres fins al més llarg amb 1.896 Km. Des del més estret amb 31 centímetres al punt més estret i 50 al més ample, fins al carrer més ample de més de 90 metres. Trobem altres coses rares com un intercanviador de carreteres amb més de quatre nivells que deixa en ridícul el nus de la Trinitat. Llavors trobem el carrer més recargolat, el carrer amb més pendent (35% de inclinació), la rotonda més gran del mon (i sorprenentment no està a Espanya, país de les rotondes sinó a Malasia i fa 3,4Km de diàmetre), i la rotonda més complicada del mon tampoc està a Espanya sinó al Regne Unit.

Recordeu que a UK per complicar les coses s’ha de conduir per l’esquerra

Recordeu que a UK per complicar les coses s’ha de conduir per l’esquerra

Com li podem dir a aquest carrer? Doncs…
calle-calle

La carretera en 3D. Si aneu seguint un carril l’efecte es nota més.
cr_516895_carreteras_3d

A quin carrer vius?
cr_508377_donde_dices_que_vives

Acabo amb un bonic post Twisted Sifter sobre les 21 carreteres més xules, segons el seu criteri. Com a curiositat dir que per la de Noruega (número 3) i la de Marroc (número 17) hi he passat.

Si mai passeu per Hunan, Xina.

Si mai passeu per Hunan, Xina.

Per cert, ningú s’haurà cregut lo del dia mundial del carrer, no? Vull dir que m’ho inventat totalment.

Pel post vintage d’avui he recorregut als clàssics més clàssics d’aquest blog, recupera un Garfield i un Calvin, està molt vist però funciona. CT792 i CT834

gh080224

gh080213

gh080307

gh080405

gh080423

gh080629

spch090119

spch080624

00013spch080307

Loba Negra – Juan Gómez-Jurado

Loba Negra es la segona part de les aventures de Antonia Scott i Jon Gutiérrez que ja vaig conèixer a Reina Roja. En aquest cas l’acció es trasllada a Marbella, quan algú es carrega el tresorer del mafiós rus més important de la península, també es volien carregar la dona del tresorer, però el pla no surt bé i Lola aconsegueix escapar. Lola Antonia i Jon seran enviats a Marbellla per trobar a Lola i descobrir perquè s’han carregat el tresorer i qui ha sigut; a part un nou personatge entrarà en joc, la Loba Negra, i fins aquí puc explicar de l’argument.

El llibre segueix l’estil de Reina Roja, gent important, involucrada en merders importants, gent espavilada que dedueix coses, molts calers pel mig i sobretot molts morts. Capítols relativament curts, amb bastant acció, alguns tocs d’humor, i diferents punts de vista per conèixer què va passant en paral·lel en cada moment, sembla ser que es una tàctica que funciona, o com a mínim a mi m’agrada l’estil de Juan Gómez-Jurado.

Parece normal. Al menos todo lo normal que pueda parecer el ser humano más inteligente del planeta que es al mismo tiempo agente de una organización secreta europea con una actividad rayana en lo ilegal. Así, sin comas, impresiona más.

Nota: 7/10

  1. Infografia per saber la quantitat d’hores solars que podem trobar a les diferents latituds (segons els dia de l’any) (30 segons)
  2. Apa, eliminat, cap a casa (10 segons)
  3. Teniu curiositat per conèixer un parc d’atraccions japonès dedicat a Espanya?
  4. La Catedral d’Amiens és l’última gran catedral gòtica aixecada a França i la més alta d’entre les completades (3:30 min)
  5. Heu vist mai un gratacels horitzontal?
  6. Condueix i escolta la ràdio per diferents ciutats del món
  7. Points of view“: Un anunci publicat per The Guardian el 1986 que advertia de la importància que té donar les notícies completes per no manipular a lector (30 segons)
  8. Avui dia tot es pot fer amb CGI, visca els cromes verds! Un exemple amb el teaser de la sèrie Dynamo Dreams (2:27 min)
  9. RSS Box permet generar feeds RSS de serveis i llocs on no n’hi ha, de res.
  10. Pintant amb tinta i aigua aprofitant la tensió superficial (4 min)
  11. Premis de fotografia Comedy Wildlife de 2019
  12. Fil de twitter amb maquetes de pel·lícules (al final no tot es CGI)
  13. Antigament, durant les gravacions era habitual la figura del “Empenyedor
  14. Callejeros: Addictes al cine de autor (2 min)
  15. Friends marca blanca (1 min)
  16. Tong Bah no sap de què li parlen

This is us segueix la vida d’uns bessons (noi i noia) més un germà adoptat de la mateixa edat, la sèrie es mou entre el present, quan els “nens” tenen 36 anys, i el passat, quan els nens eren nens, durant varies etapes de la seva infància. Els pares son Jack i Rebecca Pearson, Kevin es el fill que es actor, Kate es la seva germana i mànager, i que té problemes de obesitat, i finalment Randall el germà que s’ha casat i ha muntat la seva pròpia família. Parlaré una mica més dels personatges perquè es de la única cosa que va aquesta sèrie. En Randall es ridículament bona persona, malgrat les seves queixes constants es sacrificarà el què faci falta pel benestar de qualsevol i també es un superdotat. Kevin es bastant més egoista que el seu germà i bastant més tonto, i la única cosa que li preocupa a part de la seva carrera es la seva germana, de la qual es totalment dependent. La vida de Kate es un drama-comèdia constant relacionada amb el problema del seu pes, de fet el únic que té destacable el personatge de Kate son els seus problemes de pes, totes les seves trames giren sempre al voltant d’aquest tema, tant de la Kate adulta com la Kate nena, sona estrany dir-ho però Kate es un personatge totalment pla. El pare, Jack, te problemes amb l’alcohol, però com que estima els seus fills i a la seva dona per sobre de qualsevol cosa ho acaba solucionant, ho veieu com tothom es bo? Rebecca ja es bona des de sempre, no fa falta que solucioni res, fins hi tot té el síndrome de creure que no es prou bona mare. Fins hi tot el pare biològic de Randall que representa que es un drogoaddicte es una persona ridículament bona que s’interessa pels seus nets que no havia conegut, tothom es un tros de pa en aquesta sèrie.

He abandonat la sèrie després d’haver vist 9 capítols, penso que si amb 9 capítols no he arribat a empastissar amb cap personatge, no crec que valgui la pena seguir-ho intentant. Aquesta sèrie es massa ensucrada per mi, els personatges tenen problemes, per suposat, per això es un drama, però sempre aconsegueixen superar les seves dificultat perquè s’estimen, l’amor tot ho pot, permeteu-m’he que vomiti una mica. Tots els finals de capítol son iguals, música suau i tendre, la veu d’algun personatge que reflexiona, lliçó moral, m’he equivocat, no tornarà a passar, bla bla bla, petons, abraçades, molts moments en família, glucèmia disparada. I el pitjor de fot, fan servir el mateix actor per algú de 29 anys i per algú de 65 anys, parlo del cas de la Rebeca i el Miguel, que coi els hi costava agafar actors que tinguessin una mínima retirada? Son 36 anys de diferència! L’actriu es del 84 i fa de mare d’un home nascut al 76! I sense efectes especials ni res, una mica de maquillatge i una perruca, sense comentaris, i amb el pare d’en Randall i el Miguel fan el mateix. Només cal que mireu el tràiler del primer capítol (subtítols en espanyol) per veure el to de la sèrie, veureu un munt de situacions tristes condensades, però que en el fons tampoc son tant terribles si tens una família que et dona suport, apa, a gaudir del drama amanit amb lleugers tocs d’humor.

This is us té 7,7 un al filmaffinity i un 8,7 al imdb. La primera temporada té 18 capítols de 40 minuts de durada, les altres tres temporades també. La sèrie no està acabada.

Nota: 4/10

Avui recupero el CT805

primer-single-de-scarlett-johanssonJa que aquest post va sobre frases que suposadament ha dit en Woody Allen, podria haver posat una foto d’ell mateix, però la veritat, em sembla que tots estarem d’acord en que es molt més agradable posar una foto de la seva musa.

* “Cuando todo sube, lo único que baja es la ropa interior.”

* “Cuando un médico se equivoca, lo mejor es echarle tierra al asunto.”

* “¿De dónde venimos? ¿A dónde vamos? ¿Hay posibilidad de tarifa de grupo?”

* “Después de los 60, todos pertenecen al sexo débil.”

* “Echo de menos la época donde el aire era limpio y el sexo sucio”.

* “El eco siempre dice la última palabra.”

* “El diabético no puede ir de luna de miel.”

* “El dinero es mejor que la pobreza, aun cuando sólo sea por razones financieras”

* “El dinero no da la felicidad, pero produce una sensación tan parecida que sólo un auténtico especialista podría reconocer la diferencia”

* “El matrimonio es como las libretas de ahorro: de tanto meter y sacar se pierde el interés.”

* “El negocio más expuesto a la quiebra es el de la cristalería.”

* “El sexo sin amor es una experiencia vacía. Pero de todas las experiencias vacías que existen, hay que reconocer que es una de las mejores “

* “El sexo sin culpabilidad es malo porque casi se convierte en placer”

* “En los aviones el tiempo se pasa volando.”

* “En suma, me gustaría tener algún tipo de mensaje positivo que dejarles. Pero no lo tengo. ¿Aceptarían dos mensajes negativos?”

* “¿Es sucio el sexo? Sólo cuando se hace bien.”

* “Hay estudiantes que les apena ir al hipódromo y ver que hasta los caballos logran terminar su carrera.”

* “Hay que trabajar ocho horas y dormir ocho horas, pero no las mismas.”

* “Hay quienes estropean relojes para matar el tiempo.”

* “Hoy en día la fidelidad solo se ve en los equipos de sonido.”

* “La inactividad sexual es peligrosa, produce cuernos.”

* “La marihuana causa amnesia y… otras cosas que no recuerdo.”

* “La música japonesa es una tortura china.”

* “La noche de bodas, mi mujer se detuvo en mitad del acto y se puso en pie en la cama para aplaudirme”

* “La realidad es un asco, la odio, la odio, pero, ¿en qué otro sitio se puede encontrar un buen bistec para la cena?”

* “La última vez que estuve dentro de una mujer fue cuando visitaba la Estatua de la Libertad”

* “La única manera de ser feliz es que te guste sufrir”

* “La vida está dividida entre lo horrible y lo miserable”

* “Las ventajas del nudismo saltan a la vista.”

Avui toca parlar del últim joc que he jugat, X-Com: Enemy unknown, es un joc amb doble gènere, per una banda gestió estratègica de recursos, i per l’altra gestió tàctica militar en combat per torns. L’argument es un clàssic, hi ha una invasió extraterrestre, amb els seus clàssics extraterrestres grisos amb grans ulls ametllats negres, i nosaltres som els encarregats de dirigir el programa especial X-Com, la última línia de defensa de la terra, sempre he volgut dir aquesta frase. Tenim una base secreta, excavada sota terra, per suposat, i finançada pels països més importants del planeta, per suposat Espanya no es un d’ells, apareixen 3 o 4 països per continent, en total 16. Si les missions van bé i fas feliços als caps els països son feliços, però si comences a fallar els països es poden retirar del projecte i si en perds 8 perds el joc. La base serveix bàsicament per dos coses, la primera desenvolupar una millor força aèria per combatre els ovnis, la lluita contra aquests es pràcticament automàtica, i l’altre aspecte es millorar les teves forces especials terrestres, el repte es saber balancejar els recursos entre les dos forces.

Per llei, tota base d’operacions secreta ha de tenir una bola del món hologràfica gegant

La segona part del joc es el combat terrestre per torns, aquí directament controles un escamot de quatre soldats (ampliable fins a sis si fas els deures), mous per torns els teus soldats i t’encarregues de disparar als extraterrestres enemics, buscant sempre la millor cobertura e intentant flanquejar els enemics i que no et flanquegin a tu. A mesura que aconsegueixes millorar els teus soldats amb millors armes, armadures i habilitats noves els extraterrestres també envien diferents tipus d’unitats, el joc et dona unes quantes sorpreses desagradables en quan a les capacitats dels aliens. Has d’anar en compte si perds un soldat durant un combat, perquè si aquest ha guanyat nivells es perdran i hauràs d’entrenar un nou recluta des de nivell zero per reemplaçar-lo, o sigui que millor no arriscar als teus homes i dones. Encara que no morin es normal que els soldats acabin ferits durant les missions, això significa que estaran uns dies de baixa, per tan segons la gravetat de les ferides es possible que no estiguin recuperats per la propera missió, per tan es bona idea contractar més soldats, d’aquesta manera tens un “stock” de soldats per si de cas, a més es una manera de forçar-te a experimentar amb diferents tipus de soldats i veure quina composició de l’equip funciona millor. Els soldats poden ser de tipus Pesats (porten un llançacoets), d’Assalt (poden desplaçar-se més distància), Franctiradors (disparen des de més lluny) i Suport (especialistes en donar cobertura i sanar), els meus preferits son els d’Assalt, es més divertit anar corrent i plantar-te a dos pams del extraterrestre per assegurar que no falles el tret que amagar-te com un covard amb el franctirador.

Així donem la benvinguda els terrícoles

El joc es entretingut tant en la part de la gestió de la base (segurament la meva part preferida) com en la gestió del combat terrestre, a més les missions tenen noms que molen molt, per exemple Luna del Diablo, Lluvia Paciente, Martillo Helado, Tumba Vengativa, Corona Roja, Justicia Olvidada, entre d’altres. El grau de dificultat l’he trobat adequat, comences podent fer unes poques accions bàsiques amb els soldats per tal que sigui senzill aprendre les mecàniques essencials, i en mica en mica et van presentant noves habilitats a mesura que els soldats pugen de nivell, a part que el tutorial es dinàmic i didàctic. Puc dir que es un bon joc, però si no us fieu de la meva opinió us podeu fiar del vídeo de anàlisis de menys de 4 minuts de Meristation (enllaç al article anàlisis) que aquests son experts en videojocs.

XCOM: Enemy Unknown costa 19,99€ a Steam actualment, però si espereu a alguna oferta us port sortir per 4,99€ que es el que em va costar. He jugat 77 hores en total, primer fins a finalitzar la campanya en el nivell 3 de dificultat; després l’he tornat a jugar amb el nivell màxim de dificultat (el 4), però com que justament tenia de baixa els dos únics soldats tipus Assalt que m’han aparegut, he estat incapaç de passar-me la penúltima missió. Té un 89 a metacrític poca broma.

  1. El complex univers de Futurama es determinista
  2. Celebrem els 30 anys de Desafío Total amb unes quantes dades al respecte
  3. Cyanide and Happiness Comic 2020.06.17 El míssil
  4. Disfressa original de zombie / infectat (dispenseu pel riure)
  5. Els països amb major producció industrial, en un mapa
  6. Cyanide and Happiness Comic for 2020.06.14 Aplanant la corba
  7. Arriba l’estiu i toca protegir-nos del sol
  8. Comic for 2020.06.06 Guaita quina bona punteria amb l’arc! Cyanide & Happiness
  9. Perdre pes jugant a escacs. Pensant també cremes calories
  10. Per què el número nou i la paraula nou s’assemblen en moltes llengües? La història de les bases de numeració (10 min)
  11. Experiments estiuencs: La velocitat de la cinta de corre (37 segons)
  12. Com es descobreixen nous exoplanetes? (9:35 min)
  13. El lobby dels diamants, quin valor tenen?
  14. Les províncies i els diagrames de Voronoi
  15. Acudits sobre matemàtics i matemàtiques
Els àngels em miren – Marc pastor

Jo llegint un escriptor català, quines coses, eh? Hola Marc! Passem a la trama. En un món paral·lel (ho comento perquè aquí Catalunya es independent), Abraham Corvo es un inspector dels mossos encarregat d’esbrinar qui s’ha carregat dues adolescents sota el que sembla un espècie de ritual estrany. Per complicar una mica les coses un parell de famílies rivals aprofitaran el cas per barallar-se entre si. Sí, amics, la típica novel·la negra, també llegida des del punt de vista del narrador investigador protagonista, tot i que aquest inspector ens amaga un secret especial sobre ell que en mica en mica anirem descobrint. Al principi em va enganxar, però després es torna més rutinària, suposo que al final tampoc em preocupava tant descobrir qui era l’assassí. Valoració: Entretinguda sense més.

—A la carrera vaig llegir un estudi criminològic sobre el tema: la correlació entre ascensors i criminalitat, des d’una perspectiva d’antropologia urbana.
—Sí?
—No. Et prenia el pèl.

—Gras? prim?
—Ni gras ni prim.
—Normal —rebla Tur.
—Sí —fa petar la llengua—. No els estic ajudant gaire, oi?
—Sí, i tant. No et preocupis…
—Busquen un home normal, amb la cara normal i vestit normal, es podria dir que ja gairebé el tenen.

Nota: 5/10

Avui recupero el CT800, el qual vaig aprofitar per comentar-vos els bugs de la número del blog en aquella època, avui en dia, amb gairebé 2.500 casos típics més us podeu imaginar que el blog té unes quantes incongruències més. En el CT801 estan les respostes.

En 800 casos típics, ja us asseguro jo que han passat moltes i moltes coses. I algunes d’aquestes coses han passat sense que jo vulgui, com ara tenir dos posts repetits. Si si, ho heu llegit bé hi ha dos casos típics que són gairebé idèntics. De fet us repto a trobar-los.

I penseu que això d’anar escrivint els casos típics amb números correlatius es fàcil? Doncs no! Una vegada també em vaig equivocar! Es a dir hi ha dos casos típics amb el mateix número. De fet em vaig equivocar dos vegades, però una vegada ho vaig corregir, però l’altre em va fer mandra i ho vaig deixar tal qual, potser fins i tot va ser pensant en que arribaria un dia el post 800 i en parlaria, qui sap! Sabeu de quin número de cas típic es tracte, no? Efectivament es tracte d’un altre repte.

I no només això! Resulta que hi ha un número de cas típic que va avançar el seu successor! Per exemple, es com si el cas típic 123 hagués sortit abans que el 122. Si voleu també us hi podeu matar a buscar-lo.

I l’últim repte. Hi ha un número entre l’1 i el 800 que no té l’honor de ser un número de cas típic. Me’l vaig saltar! i no em refereixo a aquells posts els quals van desaparèixer misteriosament. Em refereixo a un número de cas típic que mai ha existit ni existirà! Que fort! De fet, ara que m’hi fixo hi ha 3 números de casos típics que em vaig saltar, es més, dos d’ells són consecutius!

Pensareu que després de tants bugs aquest blog no es serio, i teniu raó xD

Com que ja he vist 10 pelis publico la cinquena part del recull de pelis que he vist aquest 2020. Com sempre, primer la nota de filmaffinity i després la meva. Les dos últimes pel·lícules son les que he vist per segona vegada.

  1. Wind River (2017) [7][6]: Jeremy Renner (Ojo de Halcon dels Vegnadores) es una espècie de caçador, i Elizabeth Olsen (La Bruja Escarlata també dels Vengadores, i germana Olsen no bessona) es una agent del FBI que es avisada quan Ojo del Halcón troba un cadàver a la neu. La pel·lícula es una investigació criminal que avança a poc a poc fins que al final, bé, diguem que a segons quins llocs la vida val ben poca cosa. Diria que es exagerada en el fet que hi ha molta gent que no li costa gaire matar, però llavors es quan et diuen que la pel·lícula es basa en fets reals i et quedes a quadres.
  2. Zombieland: Mata y remata (2019) [5,6][6]: Segona part de Zombieland. Aquesta també es una comèdia sobre zombies protagonitzada pel nano que feia de Zuckerberg a la Red Social (mireu-la si encara no ho heu fet), Woody Harrelson, el detectiu menys boig de la primera temporada de True Detective i Emma Stone, la noia dels ulls preciosos que ballava amb Ryan Gosling a La La Land. Zombieland 2 no es tan divertida ni original com la primera part, però tot i així té uns quants bons moments, com ara l’aparició dels dobles dels protagonistes, i el personatge de Madison proporciona alguns moments divertits. Entreteniment lleuger sense complicacions.
  3. 1917 (2019) [7,8][8]: Durant la primera guerra mundial un parell de soldats han de travessar la terra entre dos trinxeres per entregar un missatge que evitarà una matança. Mendes ha rodat gairebé tota la pel·lícula en un sol pla seqüència, això vol dir sense pausa, sense talls, i amb la càmera seguint als protagonistes tota la estona, s’havien fet pel·lícules així abans, però no pas pel·lícules amb tanta acció com aquesta, trets, explosions, avions, esfondraments, incendis, runes i més runes. Mendes ha creat un camp de batalla de la primera guerra mundial sencer fins al més mínim detall i l’ha omplert de soldats amagats en trinxeres, terra cremada, fil ferro espinós, molt de fang, i sobretot cadàvers. Al filmar d’aquesta manera es crea la sensació que l’espectador es un més dels presents i es com si acompanyés a la parella protagonista de ben a prop, es d’aquelles pel·lícules que realment val la pena veure en el cine o com a mínim en 4K per entrar bé dins de les escenes. Els dos caporals protagonistes no son massa famosos, els tres únics actors que conec, però que tenen poc paper son Colin Firth, el Moriarty de Sherlock i el propi Sherlock. Resumint, la trama es simple, però està explicada d’una manera efectiva i tècnicament impressionant. D’acord que el final es tot musiqueta i llagrimeta fàcil, però se li perdona perquè la posada en escena es grandiosa.
  4. Aniquilación (2018) [6,1][4]: Una espècie de camp de força s’expandeix a poc a poc per una zona pantanosa, un equip de científiques investigarà què passa. Doncs el què passa es una flipada en colors. Al principi es intrigant saber què passa al interior d’aquesta zona, però com més es descobreix més absurd es torna tot.
  5. Beasts of no nation (2015) [7,3][5] : La pel·lícula segueix la vida d’un nen soldat en una de les moltes guerres sense cap sentit que hi ha per Àfrica. Idris Elba es el comandant que guia la milícia per la selva i es dedica a saquejar i matar la gent dels pobles, i fa el millor paper de la pel·lícula. La peli no està malament, però tinc un problema, els nens no em solen despertar empatia ni compassió, per molt que els converteixin en nens soldats en guerres absurdes.
  6. Billy Elliot (2000) [7,3][5]. L’acció transcorre durant les vagues dels miners del carbó de l’Anglaterra de 1984. Billy Elliot es un nen que li agrada ballar, per suposat el seu germà gran i el seu pare estaran en contra, i la seva mare està difunta per tant té poc a dir, però Billy trobarà una professora que veurà talent en aquest nen. La peli ve a dir que el ballet no es exclusiu de noies i gais, això, i que si el teu fill té alguna aspiració a la vida intenta donar-li suport, per molt que a tu no t’agradi.
  7. Antes de amanecer (1995) [7,4][4] Un noi jove i guapo coneix una noia jove i guapa en un tren, decideixen passar un dia junts a Viena, i per sorpresa de ningú s’acaben agradant. Heu pensat mai com es l’ideal romàntic al conèixer un desconegut? Aquesta pel·lícula es concentra única i exclusivament en això, hora i mitja de parella feliç, xerrant i fent-se petons. La gràcia d’aquesta pel·lícula es que 9 anys més tard va sortir una seqüela on aquests dos personatges es tornen a retrobar i 9 anys més tard la tercera i última part de la trilogia amb un últim e improbable retrobament, però a mi m’importa poc perquè son dos pel·lícules que no veuré.
  8. Mommy (2014) [7,4][3]: Un nano de 16 anys surt d’un internat i la seva mare viuda s’ha de fer-se càrrec, el nano té trastorn de dèficit d’atenció, hiperactivitat i possiblement bipolaritat, o sigui que es una joia, a part que li falta molta educació. Per sort, una veïna que es professora en excedència ajudarà en l’educació del nano. No suporto els adolescents, i menys encara quan son tant problemàtics, per això la pel·lícula m’ha agradat poc.
  9. Ocean’s Eleven (2001) [7,2][8]: Gorge Clooney forma una banda d’onze d’atracadors per robar tres casinos de Las Vegas propietat de Andy Garcia. Què voleu que us digui m’encanten les pel·lícules sobre atracaments amb plans ridículament elaborats i recarregats de passos, molts dels quals serien totalment prescindibles, però son necessaris perquè tots els actors famosos que surten a la pel·lícula es llueixin, el meu preferit, com gairebé sempre, Brad Pitt. La gràcia principal es que l’espectador tampoc sap el pla complet i el va descobrint sobre la marxa. La versemblança de la pel·lícula potser no es el punt fort, sent la part més flipada de totes la bomba electromagnètica, però ho passo per alt en favor de la diversió i l’entreteniment. Per suposat res es el què sembla, i sempre hi ha un pas més en el pla.
  10. Cadena Perpetua (1994) [8,6][9]: A finals dels anys 40 Tim Robbins es condemnat a cadena perpetua a la presó de Shawshank per haver matat a la seva dona i al amant d’aquesta; allà coneixerà a Morgan Freeman, un home que sap aconseguir coses. Tot i els seus dos metres, els primers mesos a la presó no seran senzills per a Tim Robbins, fins que aquest ofereix les seves habilitats com a subdirector bancari als guardes de la presó. Aquesta es la pel·lícula amb millor valoració del imdb i es totalment merescuda, un drama carceller que aprofundeix en l’amistat, i en la dura vida a la presó quan hi ha guàrdies i un director de presó cruels. També hi ha el drama de la sortida a la vida real quan t’has passat tota la teva vida en una presó. Robbins i Freeman espectaculars. Final satisfactori inclòs aprovat per Raquel Welch. No conec a ningú que no li hagi agradat aquesta pel·lícula.

 

  1. Quant trigaries en llegir els termes i condicions de les teves apps
  2. Sabeu d’on prové la expressió ‘Joder la marrana’?
  3. Els 15 millors capítols de Community segons les votacions de la gent
  4. Consells genèrics sobre el gaspatxo | El Comidista (2 min)
  5. Cómo ponerse bien la mascarilla Per José A. Pérez
  6. Els intents no utilitzats de saltar sobre cocodrils vius per a la pel·lícula de James Bond “Viu i deixa morir”
  7. El Pont de Lego més llarg. 34 metres (feu salts en el vídeo)
  8. Avorrit del seu propi adagio: El Adagio de Barber.
  9. La arquitectura gòtica es la meva preferida per això us porto aquest vídeo de “Eso es otra história” (17:30 min)
  10. 43 metres de escala flotant. Stairway To Heaven In Austria (aneu fent salts en el vídeo, en la escala aquesta millor que no)
  11. El estrany atractiu de les sales de control de la URSS
  12. Coneix el pintoresc poble de Fucking a Austria (2 min de Fucking poble)
  13. Avui toca recordar el pla de Roger Fischer sobre el botó nuclear
  14. Maleit gen Lnc13! Una infecció vírica pot activar l’aparició de diabetis tipus I
  15. L’obesitat saludable (fofisano) no existeix: per què “estar gras però en forma” és un mite

Cada vegada m’agrada més Better Call Saul, potser que sigui perquè cada temporada supera a l’anterior, perquè cada nova temporada té més personatges de Breaking Bad, potser perquè cada temporada es més Saul Goodman i menys Jimmy Mcgill, potser perquè les trames es posen més interessants, amb més narcos, amb més escenes tenses, amb més perill. Encara que saps que hi ha personatges intocables que no els hi pot passar res (la sèrie es una preqüela i per tant segons qui no pot morir), la sèrie conté suficients personatges importants no vists a Breaking Bad com perquè pateixis per ells.

Lalo Salamanca es un autèntic home de negocis

Saps que una sèrie es bona quan el antagonista es bo, perquè el protagonista ha d’estar a l’alçada per enfrontar-se a ell en igualtat de condicions, i el paper de Lalo Salamanca (que ja sortia en la temporada quarta) es molt bo, tampoc em puc queixar de Nacho Varga, ni dels ja habituals Gus Fring, Mike, Kim (què passarà amb ella?) i sobretot el propi Saul. Es en aquesta cinquena temporada ja han aconseguit integrar completament les dos trames de la sèrie, la d’en Saul i la dels narcos, que en temporades anteriors anaven més en paral·lel. Resumint, la cinquena de Better Call Saul es la millor temporada de qualsevol sèrie que he vist aquest any. Ara ja només ens falta la sisena i última per deixar la història tancada i llesta perquè cronològicament Breaking Bad agafi el relleu.

Better Call Saul té un 8,7 al imdb i un 7,6 al filmaffinity

Nota 5ena: 8/10