Recull de les últimes 8 pel·lícules que he vist ordenades de pitjor a millor, segons el meu gust, això no vol dir que siguin millors pel·lícules, simplement és el que a mi m’agrada. Com sempre la nota del filmaffinity primer, després la meva.

  1. The vast of Night (2019) [5,8][5]: En els anys 50, en un poblet de nou Mèxic, una teleoperadora i locutor de ràdio senten un estrany soroll, i començaran a investigar l’origen. És d’aquelles pel·lícules de ciència-ficció que amb baix pressupost aconsegueixen fer una trama misteriosa, encara que aquesta realment no porta enlloc. És com un capítol de la clàssica sèrie de la dimensió desconeguda.
  2. El gran Gatsby (2013) [6,2][5]: Pel·lícula basada en un llibre que em vaig llegir en el 2012. En els anys del segle XX, Nick té per veí en Gatsby, un misteriós home ric que farà el que faci falta per recuperar l’amor de la seva vida, que no és altre que la cosina d’en Nick. Però qui és Gatsby i com s’ha fet ric? I més important encara, per què he mirat la pel·lícula basada en un llibre que no em va agradar? La resposta es Leonardo DiCaprio, la resta ja m’ho esperava, festes espectaculars, CGI per tot arreu i una història romàntica que no m’ha interessat.
  3. Competencia desleal (2001) [7,1][5]: Estem a Roma, a finals dels anys trenta, dues famílies veïnes, les dues amb una botiga de vestits, uns romans de tota la vida, els altres uns jueus que fa pocs anys que han arribat, però que se’ls hi dona molt bé el negoci, ràpidament saltarà el conflicte, i més quan el govern feixista apliqui polítiques racials. Per altra banda els nens i joves de les famílies tindran bastant més bona relació que els pares. Una altra pel·lícula sobre el drama jueu, crec que ja n’he vist moltes, i aquesta no és de les millors.
  4. The Batman (2022) [7,0][6]: Thriller d’investigació criminal amb en Batman com a protagonista, un assassí en sèrie comença a fer neteja de personalitats importants de la ciutat les quals estan relacionades amb el món mafiós. Hi ha acció, però menys del que un esperaria en un Batman. Pattinson ho fa prou bé. Collin Farrell no se’l reconeix (literalment). John Turturro m’agrada. Trama moderadament interessant, pel·lícula correcta.
  5. Una joven prometedora (2020) [6,9][7]: Dramedia romàntica, és a dir, un drama amb uns quants tocs còmics, però el drama predomina. Durant la universitat, la millor amiga de la Cassandra, la protagonista és abusada sexualment en una festa, aquest fet provocarà un canvi trencador a la vida de la Cassandra. Uns quants anys més tard és quan comença la pel·lícula, i és el moment de venjar-se dels culpables. Acabo amb una dada, tot i la tòpica part de comèdia romàntica, l’altra part no ho és, per això es va emportar l’Oscar al millor guió original.
  6. Doce del patibulo (1967) [7,7][7]: Durant la Segona Guerra Mundial, assignen a un comandant junt amb 12 soldats condemnats a mort, una operació suïcida que requereix saltar en paracaigudes darrere les línies enemigues per tal d’atacar una base nazi plena d’oficials d’alt rang. L’objectiu és exactament el mateix que el d’El desafio de las aguilas, pel·lícula britànica estrenada mesos més tard; la diferència és que en aquesta s’aprofundeix més en la personalitat de cada soldat, ja que aquí el principal no és matar nazis sinó la cohesió com a equip durant el llarg entrenament de l’escamot. L’altre té més tensió i més acció, en aquesta no veiem nazis fins a gairebé al final.
  7. Colega, ¿dónde está mi coche? (2000) [4,4][7]: Es tracta d’una comèdia absurda protagonitzada per Ashton Kutcher i Seann William Scott (el Stifler de American Pie), un munt de bromes estúpides, de les quals algunes funcionen força bé, la comèdia ideal pel públic adolescent perquè a part de l’humor típicament adolescent apareixen un munt de noies voluptuoses, que més es pot demanar? Un guió coherent? Doncs dintre de l’absurditat de la situació la veritat és que la trama té força coherència. S’han fet moltes pel·lícules d’aquest estil, però dintre d’aquest gènere, per mi és de les millors. Un film on els antagonistes s’anomenen literalment “las tias buenas” no és una pel·lícula qualsevol. “El transfuncionador del continuo es un misterioso y poderoso mecanismo, y su misterio solo es superado por su poder”.
  8. La caza del octubre rojo (1990) [7,1][8]: Vista per segona vegada. Durant els anys 80, un submarí soviètic en fuga es dirigeix cap a la costa est dels EUA, què voldrà fer? Atacar o desertar? Una clàssica pel·lícula d’intriga i acció sense abusar de les explosions, la trama funciona a base de tensió no a base d’efectes especials. Què voleu que us digui, els himnes soviètics tenen quelcom embriagador.
  1. Com funcionen les drogues en el cine (7 min)
  2. Lleó contra hienes (3 min)
  3. Sí, és un anunci, però també és Rick Astley (1 min)
  4. Magí: Aquest és un drama que moltes persones vivim en silenci a l’estiu (90 segons)
  5. Sembla que no passi, però passa (41 segons)
  6. Curiositats dels Venjadors (6 min)
  7. El concepte de la relativitat (2:20 min subs castellà)
  8. No és foc, és vapor d’aigua (15 segons)
  9. Moonwalk subaquàtic (13 segons)
  10. Com es carrega l’equipatge a un avió (33 segons)
  11. Fa 5 milions d’anys el mediterrani es va reomplir ràpidament
  12. Mercuri i alumini fent-se amics (45 segons)
  13. Els cubs amb fletxa que realment no es mouen. A sota hi ha altres il·lusions amb altres figures (22 segons)
  14. Les persianes en uns països i d’altres (8 min)
  15. Cràter d’un volcà a vista de dron (1 min)

Avui recupero el CT1577, que parlava de blogs en crisis, res a veure amb la crisi dels blogs.

Feliç dia del blocaire en crisis!

No sé qui es va inventar això del dia del blocaire en crisi, el cas és que ho he anat veient en molts blocs que avui es celebra aquesta efemèride, i, per tant, aquest bloc no podria fer menys que fer-se ressò d’aquesta data assenyalada per qualsevol blocaire que es mereixi.

En el cas d’aquest bloc, estranyament trobareu que entri en crisis, potser hi ha posts més fluixos, potser hi ha posts menys el·laborats, però sempre trobareu alguna coseta que d’altra. I si ve una crisi, no serà de cop i volta. Contant que aquest bloc té normalment una provisió de posts que omplen tranquil·lament els dos mesos (actualment de més de tres) següents, la crisi inspirativa m’hauria de durar més de dos mesos i de moment, contant el motivat que estic i les ganes que hi poso encara hi ha blog per temps.

Exemples de blocs en crisis (de l’any passat…)

etc.

Endless™ Legend és com una espècie de Civilitzation però amb missions. Funciona per torns, i cada torn la teva ciutat va construint edificis, unitats o districtes nous per la ciutat. Pots fer més ciutats, però només una ciutat per territori. Hi ha diversos tipus de victòria, per punts, per tecnologia, per economia, conquerint ciutats, etc. La novetat del sistema és que hi ha civilitzacions neutrals en cada territori que et van oferint missions i et van donant recompenses. Pel que he jugat la part militar és molt important, els enemics rarament es volen arriscar a competir en altres tipus de victòries que no siguin la militar. La varietat d’unitats de cada civilització no és gaire gran, però ho compensa amb les unitats neutrals i amb la personalització de les armes. Bàsicament les ciutats tenen cinc indicadors importants: Creixement de la població, la producció, la ciència, les divises i la felicitat. Les tecnologies estan agrupades per edats, i necessites mínim 9 tecnologies de cada edat per passar a la següent. A mesura que passes d’edat també apareixen nous recursos pel mapa que pots extreure per millorar coses. Això seria el meu gran resum del joc.

El joc està bé, però no li he acabat d’agafar el punt, sempre em trobo tan feliç fent créixer les meves ciutats, quan de cop arriba un exèrcit enemic sense cap provocació i comença a conquerir les ciutats que tant d’esforç m’han costat crear, i em deixa frustrat. És d’aquells jocs que quan hi estàs jugant el temps passa voltant, però quan t’hi has de posar a continuar una partida et fa molta mandra. En total hi he jugat 24 hores. Té un 82 al metacrític.

  1. Revelant trucs de màgia senzills (3 min)
  2. Ni tallar el menjar saps fer (2 min)
  3. Els italians i els espaguetis (tira còmica)
  4. The son of a bitch de les sumes (1 min subs en anglès)
  5. Com es prepara un programador per a una entrevista de feina (1 min subs en anglès)
  6. 70 pel·lícules amb personatges caminant cap a la càmera (2:30 min)
  7. Curt de terror totalment surrealista escrit per una IA (4 min)
  8. Oïda absoluta i oïda relativa (12 min)
  9. Propera parada, el rebedor de casa (11 segons)
  10. Com es fan els condons (1 min)
  11. L’anècdota de Patrick Stewart (2:20 min subs castellà)
  12. Pingu + La cosa (2 min)
  13. Posa un nutricionista a la teva vida (17 min)
  14. Fàbrica de logos (2 min)

Avui recupero el XKCD del CT1138

Una altra genial mostra de genial l’humor del genial webcomic xkcd. Ja se que tinc un do genial per posar adjectius variats.

La sabiduria de las multitudes – Joe Abercrombie (744 pàgines)

La tercera part de la trilogia de l’edat de la bogeria acaba. En aquesta última part es fa el pas definitiu de l’edat mitjana a l’edat moderna, s’acaba el domini absolut de la noblesa i la monarquia i comença la revolució industrial que portarà l’inevitable conflicte de classes, aquí són més partidaris de la forca que de la guillotina, però la idea general ve a ser la mateixa, que el poble està cansat de treballar per una minoria privilegiada. Quan les coses no van fines un canvi està bé, però intentar fer un canvi massa brusc pot comportar que el canvi acabi sent a pitjor, suposo que millor anar canviant de mica en mica.

Política, traïció, acció, alguna batalla, i molts morts, això i una mica més trobem al final d’aquesta trilogia. L’únic que m’ha sobrat una mica són els devoradors, però bé, costa molt satisfer-me.

—¿Quieres pintar esto? —Las generaciones futuras podrían no creerse que sucedió. —Se quitó un mechón de la cara con un soplido vaporoso y siguió bosquejando entre los siseos del carboncillo sobre el papel—. Y entonces podría ocurrir de nuevo.

¿Conoces ya al Alzado en el Túmulo? —No, pero me da la impresión de que el nombre sugiere lo que cabe esperar. —¿Te acuerdas del Extraño que Llama? —Con cierta mala gana. —Al lado del Alzado en el Túmulo, era todo un humorista.

—Empezaba a pensar que mi trabajo estaba hecho. Que ya era hora de poner los pies en alto y dejar las intrigas para la siguiente generación. Pero ¿sabes qué? Resulta que me alegro mucho de que me corresponda salvar el Norte una vez más. —Ah. Entonces, ¿aquí el héroe eres tú? —Como un hombre al que se ha considerado héroe y villano, tú mejor que nadie deberías saber, Jonas el Escarpado, que el héroe es quienquiera que gane.

¡Antes era todo un héroe! Y todo un gilipollas. Pero no soy tan gilipollas como para repetir el mismo error.

—¿Así que por fin has elegido un bando? —Siempre he estado en el mismo —respondió Trébol—. En el que sea que gana.

Aquella ración de piedad no fue en absoluto del agrado de los guerreros. Podían pasar por alto que un hombre intentara matarlos, pero que una mujer los engañara era demasiado que tragar.

—Y luego está este, que se llama Zas. Aún no le he descubierto ningún talento, pero no me cabe duda de que alguno tendrá escondido bajo esa apariencia tan poco prometedora, y aunque no lo hubiera sigue teniendo una manera de ser agradable, lo cual estarás de acuerdo conmigo en que es de lo más infrecuente en el Norte.

Quedamos en paz. Pero tendremos las espadas afiladas, por si acaso. —La mía la forjó el Maestro Creador —dijo Caul Escalofríos, con aquel susurro áspero que tenía—. Nunca pierde el filo. No había hecho ningún esfuerzo por resultar amenazador. Acaso la única ventaja de una cicatriz enorme y un ojo metálico era que mostrarse amenazador no requería ni el menor esfuerzo.

Nota: 8/10

  1. El funcionament dels jet packs (5 min subs castellà)
  2. La persona més famosa de cada poble i ciutat
  3. La sopa de bismut és molt bonica (1 min)
  4. Pollets suïcides? (45 segons)
  5. El futur dels dinosaures (tira còmica)
  6. A principis d’agost va morir Carlo Bonomi, la veu de Pingu (44 segons)
  7. Ja hi ha cançó del mundial de Qatar (2 min)
  8. Canes i alopècia (10 min)
  9. Així escala un pitó un arbre (20 segons)
  10. L’escala de Shepard, il·lusió auditiva (20 segons)
  11. Així és com es fa la xocolata (1 min)
  12. Hi ha gent que no es creu a Rowan Atkinson (1:40 min)
  13. Llançament de carretó (21 segons)
  14. Com es fan els raspalls de dents (14 segons)
  15. Com es fan els estampats (15 segons)

Avui recupero el CT1139 amb Cyanide and Happiness!

He acabat l’última temporada de Better Call Saul, una de les millors sèries que he vist. En el fons no és una sèrie, són dues sèries que avancen en paral·lel (bé, no del tot paral·lel perquè hi ha diversos moments que les trames es creuen), per una banda, la vida d’advocat d’en Saul, per l’altra la vida dels Salamanca i el senyor dels anells pollastres, quina és més interessant? Doncs depèn del moment, però en general prefereixo els traficants de drogues, és més emocionant, però això no vol dir que la part d’en Saul no estigui bé, però la part d’en Saul va més amb calma, més a foc lent, és el canvi de Jim McGill a Saul Goodman, no és de cop, és capítol a capítol.

Com ja he dit, Better Call Saul no és només Saul, està ple de personatges carismàtics, el primer Saul Goodman, però també Mike, Gus, Lalo, Nacho o especialment Kim Wexler, no us estranyeu si aviat la trobeu protagonitzant una altra sèrie la comenceu a veure en pel·lícules. Cal haver vist Breaking Bad abans de veure Better Call Saul? La resposta curta és que no, però sí que és cert que al final de la sisena temporada hi ha capítols sencers que passen després del final de Breaking Bad, i poden comportar algun espoiler indirecte sobre com acaben els personatges de Breaking Bad.

Podeu trobar més posts sobre Better Call Saul: CT2927, CT2849, CT2962, CT2987 i CT3249

Better Call Saul té un 8,7 al imdb i un 7,6 al filmaffinity

Nota: 8/10

  1. La curvatura de la pizza (5 min)
  2. Vídeo pels amics de les begudes energètiques (15 min)
  3. Zoom infinit (1 min)
  4. L’anunci preferit dels pares (30 segons)
  5. Versions ampliades del dilema del tramvia
  6. One more try (1:40 min)
  7. Ventilador hologràfic (1 min)
  8. El cruel algoritme de Tik Tok (2:30 min subs castellà)
  9. Donant als clients la seva pròpia medicina (2:30 min subs castellà)
  10. Mira fins on pots arribar amb 5 hores de tren
  11. Aquesta web t’ajuda a escollir una pel·lícula
  12. Dia al dia de la Segona Guerra Mundial amb la mida dels exèrcits (13 min)
  13. Jocs que donen massa pistes (2 min subs castellà)

Avui recupero el CT1115

Ja teniu pensant que us disfressareu aquest carnestoltes? Us donaré algunes idees. Si ets un crack del cartó, pots convertir-te en un Darth Vader acartonat.

Et pots disfressar de Tie-Figher

Et pots pintar tot de verd i transformar-vos amb un soldat de joguina.

Pots fer un mix de dos conceptes geeks com ara Lego + Star Wars:

Et pots disfressar d’Iron Man…

Et pots disfressar de Homer Simpson

Pots fer alguna cosa senzilla com agafar unes quantes capses de cartó, pintar-les i convertir-te en Transformer

O t’ho pots currar de veritat i fer de la teva disfressa de Transformer un espectacle en tota regla

Avui toca celebrar que aquest blog (m’importa poc el que celebrin els altres blogs, els dos o tres que queden vius) ha publicat un centenar més de casos típics que fa 100 posts, podria fer una celebració cada 99 CT o cada 127 CT o cada dos CT, però vaig triar 100 perquè semblava una xifra més rodona, com a mínim fent servir el sistema de numeració en base 10, que té força popularitat en la societat que jo visc, ni idea on viviu vosaltres. Si teniu curiositat per quan va ser el CT3500 us diré que realment no existeix, però existeix un tal CT7000 que va agradar força en el seu moment.

Vist l’èxit que va tenir el rètol del comiat de vacances del CT3595, no m’he pogut estar de satisfer als lectors i fer una altra obra d’art per celebrar aquesta bonica efemèride que és la celebració del Cas Típic 3600. Per qui no sigui capaç d’apreciar l’art, aclariré que el dibuix que veieu representa un pastís, no té espelmes, ja que avui no se celebra cap aniversari, puig que l’aniversari del blog sol caure a finals de gener si em recordo o dies més tard si tinc mala memòria. Sigui com sigui, feliç Cas Típic 3600!

Com podeu apreciar el blog ha tornat de vacances, i en ser divendres toca recull.

  1. Fent un penal amb originalitat (52 segons)
  2. Probabilitat bayesiana i galetes (1m 43s)
  3. La llista d’artistes convidats famosos a la mítica sèrie “Vacances en el Mar” és bastant llarga (3 min)
  4. Llançament de penal de la copa de Nigèria, zero suborns (17 segons)
  5. Un tobogan d’aigua de més d’un km (3 min)
  6. Les dones còmiques són menys gracioses? (12 min)
  7. Humor amb animals
  8. Memes sobre EUA
  9. Congregació de dinosaures (33 segons)
  10. No confiïs mai en una missió secundària (2 min subs castellà)
  11. Tres curiositats de Heat (1 min)
  12. Transformant un flux laminar en un de turbulent (9 segons)
  13. Fent enfadar cada comarca catalana (5 min)
  14. Per què tenim ressaca? (13 min)

Com sol passar cada estiu, en un moment o altre aquest blog marxa de vacances, efectivament és el blog el que marxa de vacances, el podreu trobar en alguna platja paradisíaca prenen un daiquiri sota un para-sol, mentre que jo encara segueixo treballant. Sigui com sigui, Pons’s Blog tornarà de les seves vacances el dos de setembre, podreu aguantar fins llavors sense la ració de Pons-curiositats diverses? Eviteu enganxar-vos a cap altre droga en absència de la vostra droga preferida, segur que podreu trobar algun passatemps saludable per fer durant aquest agost. Si m’expliqueu què fareu en absència d’aquest blog potser faig veure que m’interessa.

Podria haver robat una imatge qualsevol de google que anunciés el tancament per vacances del blog, però els lectors d’aquest blog es mereixen un missatge creat in espresso per tal esdeveniment. Per cert, la patata groga i peluda vol representar un sol. Sé que podria fer un NFT d’aquesta imatge i vendre-la per milions. Fins i tot estic orgullós del redimensionat de la imatge que li fa perdre definició, tot el conjunt és una autèntica obra d’art, com podeu comprovar marxo sabent que deixo el nivell ben alt.