Últim dia de la setmana del paper o papermana.

Un elefant de paper a mida real

Origami modular

Kit per convertir un avió de paper en un avió controlat amb el mòbil

It’s paper: Una ciutat de paper.

Robot de paper amb auto-acoblament

BCPP: McAbeu

Paper i més paper, això es el què porta la setmana del paper.

La papiroflèxia també serveix per fer el mal

Les curioses escultures de paper de Li Hongbo

Cartró + cinta adhesiva + paper = Diversió

Portal amb molinets de paper

Com fer un avió de paper que voli sense parar

BCPP: McAbeu

Setmana dedicada als paper en homenatges dels clàssics blocs que són en paper.

Cheong-ah Hwang es un crack amb el paper.

Llibres desplegables

Com fer un robot de paper que camina i tot!

Vídeo musical animat amb paper òbviament

Paperman un curtmetratge de Disney amb el paper com a protagonista

Continuem amb la setmana del paper i deixem el dimarts vintage per un altre dimarts.

Les escultures en paper de Ingrid Siliakus

Serp de paper

Truc per dibuixar un cercle bastant aconseguit en un full de paper.

Rècord de distància amb un avió de paper (69 metres)

Seguim amb els rècords d’avions de paper, en aquest cas es tracta de l’avió de paper més gran.

A Pons’s Blog fem setmanes mono-temàtiques de qualsevol cosa, fins hi tot sobre el paper.

Origami en miniatura

Dibuixant un full de paper com si es tractés d’un full de paper arrugat

Una guerra amb paper i cartró

Amb 720 fulls de paper i molta paciència pots fer-te un Gundam

Quantes vegades es pot doblegar un paper per la meitat? 7 vegades dieu? Unes quantes més si el paper fa 16 quilòmetres.

BCPP: Xexu

Ja heu participat al concurs de microrelats de Jo Mateixa? Jo si, aquí us deixo la meva aportació.

Títol: Al peu de la lletra

En comptes d’aparèixer un poderós dimoni ha sortit un animalet, un rabiós gos rata, es estrany perquè he seguit les instruccions del llibre de convocacions demoníaques al peu de la lletra, tan sols he substituït la pell d’un basilisc per un mitjó, però no crec que sigui per això…

BCPP: Eva

51fgdeb1dwl-_sx330_bo1204203200_El problema de los tres cuerpos – Cixin Liu

Que no llegiu autors xinesos o què vosaltres? Ah, es clar, només japonesos com el Murakami., doncs que sapigueu que aquest tal Cixin Liu s’ha emportat el premi Hugo del 2015, per tan ja us he donat la primera pista i ara sabeu que es tracta d’una novel·la de ciència ficció o fantasia, doncs ja us avanço que es la primera opció, ciència ficció, rodolí!

L’argument del Teorema dels tres cossos es complicat d’explicar sense donar massa detalls espoilejadors. El llibre comença amb un pròleg sobre la revolució cultural xinesa que en el fons no aporta res a l’argument principal de la trama i que si te’l llegeixes en diagonal no passa res, però mai està de més per tal de fer una mica de cultura sobre el què va passar a la llunyana Xina no fa tants anys. Tornant al present ens trobem que inexplicablement uns quants científics s’han suïcidat, i es una llàstima perquè són científics, si fossin participants de reality shows no farien cap llàstima, això preocupa entre d’altres a les autoritats militars xineses, però això no es el més greu que preocupa als xinesos, i fins aquí puc explicar. D’acord, puc afegir que pel mig hi ha un joc molt estrany que es desenvolupa en un planeta on el cicles solars son realment caòtics i totalment catastròfics pels habitants del planeta, però què coi té a veure això amb lo dels científics? Llegiu el llibre i ho sabreu.

El principal problema que tenim els occidentals es que tots els noms xinesos ens sonen a Xino… Els protagonistes tenen noms com Ye Wenjie, Yang Weining, Wang Miao, Da Shi, Shen Yufei, entre d’altres noms que sonen de manera semblant per un occidental, de fet fins hi tot sóc incapaç d’indentificar només pels noms qui es dona i qui es home, per sort la editorial ha tingut la excel·lent idea de posar al principi del llibre un índex de noms i una línia resumint qui és cada personatge, un gran encert. Dit això ja podem passar a la valoració personal. La primera part del llibre on es desenvolupa en el temps de la revolució cultural Xinesa m’ha semblat la part més fluixa, després amb la part del present la cosa millora, tampoc massa, no ens enganyen, però arriba un punt on entre la història del passat i la història del present s’acaba descobrint el pastís i què està passant realment, i llavors es quan la novel·la es posa autènticament interessant. Fins que de cop et trobes al final del llibre i descobreixes que la història no acaba aquí perquè es tracta d’una trilogia, perquè als autors de ciència ficció els hi encanten les trilogies, total que per saber com acaba la cosa hauré de llegir els dos llibres que falten, lamentablement el tercer encara no està publicat en el nostre idioma i aprendre xinés de moment ho descarto, o sigui que de moment tocarà llegir el segon, però sense molta pressa per tal de donar temps a que els traductors del país facin la seva feina. La manera d’escriure un xinés es diferent a la manera occidental que estem acostumats, només per això ja considero que com a mínim un ha de llegir alguna cosa de l’estil, i si t’agrada la ciència ficció perquè no aquest llibre? En el fons el què passa en aquest llibre ho hem vist una pila de vegades, però la manera com es tracta es bastant versemblant, com a mínim a mi m’ho ha semblat.

Nota: 7/10