1. 3 dades curioses de Jungla de Cristal (1:39 min)
  2. 3 dades curioses de Gladiator (1 min)
  3. 3 dades curioses de Conan (1 min)
  4. 3 dades curioses de Spiderman de Sam Raimi (1 min)
  5. Kurzgesagt: La corretja, la solució barata pels viatges espacials (7 min)
  6. Falsos mites sobre l’edat i l’estat de forma
  7. Fotos divertides del rodatge de pel·lícules conegudes
  8. Una de les estacions de metro més boniques del món està a Nàpols
  9. Us agrada l’olor de gasolina?
  10. No pots jutjar algú per la seva tovallola (1 min)
  11. El Comidista: Quatre dades sobre les paelles (2 min)
  12. Últim post del Centpeus

Ens veiem després del pont el divendres 10!

En el dimarts vintage d’avui recupero el CT1065

Dels creadors d’aquest post, arriba el post d’avui!

No us heu preguntat mai quant costaria fer una estrella de la mort? Només s’ha de contar el preu dels materials, la mà d’obra i ja està, penseu, que com que la construeixes a l’espai no has de comprar el terreny! Tot i això, et pot sortir per bastant, segons els càlculs uns $15,602,022,489,829,821,422,840,226 (26 xifres)

Per això a l’imperi li fa tanta ràbia que vingui uns malparits rebels i se la carreguin no una, sinó dues vegades! És que no pensen amb tots els llocs de feina que crea una estrella de la mort?!

Així doncs, s’han de buscar altres feines, com ara ballarins per distreure els turistes, que trist…

R2D2: Distraient els nens amb la música de la cantina

Yoda Rap

Stormtrooper ballarí

Darth Vader – Thriller

Darth Vader – You Can’t Touch This

I per acabar… dues imatges sense sentit!

Recull de les últimes 8 pel·lícules que he vist ordenades de pitjor a millor, segons el meu gust, això no vol dir que siguin millors pel·lícules, simplement és el que a mi m’agrada (sí, tinc un gust qüestionable xD). Com sempre la nota del filmaffinity primer, després la meva.

  1. La purga: La noche de las bestias (2013) [5,1][4]: El film segueix la vida d’una família de classe mitja-alta amb dos fills adolescents, perquè és la família més tòpica que ens podem imaginar. Una nit a l’any als EUA és permès sortir a matar a qui vulguis sense cap conseqüència penal, i amb això diuen que tothom queda tranquil i durant la resta de l’any no hi ha cap violència, té molta lògica, oi? Doncs tota la pel·lícula segueix lògiques semblants. Per exemple, jo no sé gaire d’amor, però crec que la millor manera de seduir una noia no és matar el seu pare. Es veu que no tenien pressupost per il·luminació ni per posar la càmera en un trípode. Suposo que molta gent porta màscara per no veure com de malament actuen, és un bon recurs.
  2. The french connection (1971) [7,3][6]: Dos policies de Nova York es dediquen a perseguir a uns traficants de droga, els punxen el telèfon, els segueixen, etc. És com si fos l’avi de The Wire. El millor de la peli és Gene Hackman contra el metro. És cosa meva, o al final sembla com si els hagués faltat pressupost per gravar les escenes finals i hagin decidit acabar la peli de cop?
  3. Cuando éramos soldados (2002) [6,3][6]: Mel Gibson és un coronel de l’exèrcit dels EUA que s’encarregarà de lluitar en la guerra del Vietnam. És la pel·lícula més pro-bel·licista i pro-cristiana que he vist mai. Ara bé, quan s’acaba la insofrible primera part de la pel·lícula i comencen els trets el tema es posa trepidant i interessant. Al principi el Vietcong podia tenir més homes, però els EUA tenien millor armament, artilleria, helicòpters, suport aeri, i el més important a Mel Gibson, o sigui que està clar quin bàndol va tenir més baixes.
  4. El Aviador (2004) [6,4][6]: Howard Hughes (Leonardo di Caprio) és un magnat que té una línia aèria i s’arrisca amb projectes cinematogràfics molt cars durant els anys 20, 30 i 40. Li agrada ajuntar-se amb estrelles de cinema i pilotar avions experimentals. El problema amb Hughes és que és una mica excèntric, si fos pobre diríem que està boig, sobretot amb el tema de la neteja. Les biografies solen ser tan interessants com ho són els seus protagonistes, i en aquest cas la vida d’aquest home va ser realment moguda, però com que Scorsese no sap fer pelis curtes, sempre li surten llargmetratges de 3 hores com aquest. El film és correcte, DiCaprio ho fa bé, com sempre, però és complicat empatitzar amb el protagonista, massa guillat.
  5. Nadie (2021) [6,5][7]: Bob Odenkirk és un pare de família normal i corrent amb una vida monòtona, fins que un dia uns lladres roben a casa seva, i no dic res més de l’argument per evitar espoilers. En el fons es tracta d’una pel·lícula d’acció, no molt diferent d’algunes altres que ja haureu vist, bé potser aquesta acaba exagerant tant que es pot considerar pràcticament paròdica, humor negre en diverses escenes, però el que marca la diferència és Bob Odenkirk; suposo que no descobriré res a ningú si dic que Odenkirk és un dels millors actors de la pantalla, i aquí ho demostra una altra vegada interpretat un paper poc habitual en ell. L’escena de l’autobús és la baralla més lletja que he vist en molt de temps, per descomptat m’ha encantat.
  6. Despierta la furia (2021) [6,4][8]: Jason Statham comença a treballar en una empresa de furgons blindats, i podríem dir que està sobrequalificat per aquesta feina. A mesura que avança la pel·lícula anem descobrint qui és en Jason i perquè s’apunta a aquesta tasca. Una altra peli del meu amic Guy Ritchie, sempre fent pel·lícules violentes (menys Aladin), sempre amb delinqüents involucrats, personatges amb intencions ocultes, trames no lineals, i amb una tensió constant per saber cap a on anirà la situació. Les pel·lícules d’atracaments sempre tenen quelcom fascinant, encara que el pla no sigui gaire elaborat, sempre hi ha l’emoció per veure què fallarà. Pel·lícula feta pel lluïment del seu seriós protagonista.
  7. El buen patrón (2021) [7,5][8]: Javier Bardem és el propietari d’una fàbrica de bàscules, i farà el que sigui per aconseguir un prestigiós premi a l’”excel·lència” que realment no significa res. La pel·lícula gira al voltant del personatge de Bardem, on fa un fantàstic paper d’un home manipulador que simulant una empatia pels del seu voltant es dedicarà a ficar-se en la vida de tots els seus treballadors amb l’objectiu que facin el què ell vol. Fernando León de Aranoa ja ens té acostumats a pel·lícules amb aquest estil amb situacions tenses i complicades on fa aflorar un humor negre, destacant el cinisme dels protagonistes. Una mostra de com els psicòpates graviten cap als llocs de poder gràcies a la seva falta d’empatia.
  8. Snatch. Porcs i diamants (2000) [7,9][10]: Vista per tercera vegada. Resum de pressa per si encara queda algú que no hagi vist aquesta obra mestra. Benicio del Toro roba un diamant molt gros, i bàsicament tothom es barallarà per aconseguir-lo. La pel·lícula està plena de personatges carismàtics, Brad Pitt fent de gitano i parlant sense entendre’s res, Vinnie Jones fent del qual és, un bèstia, assassí a sou anomenat Toni dents de bala, Boris el Navalla, un rus pràcticament immortal, els lladres d’una casa d’apostes més ineptes de la història. La pel·lícula està plena d’escenes memorables, com ara l’encreuament de tres cotxes amb els diferents protagonistes, l’enfrontament entre pistoles amb inscripcions al lateral ben diferents, o qualsevol dels combats de Brad Pitt. Guy Ritchie marca un ritme frenètic, llevat dels moments que posa la pausa en sec per remarcar enquadraments brillants.
  1. El vídeo important del dia, ànec tocant un tambor (11 segons)
  2. Shaquille O’neal fa la gran compra a Wallmart (1 min)
  3. Fent un Ferrero Rocher gegant (50 segons)
  4. Compte de twitter que explica la història de Bola de Drac explicada en format d’auca
  5. Posant-se mitjons a l’atzar. 3 hipòtesis 3 resultats
  6. Trepidant peli d’acció asiàtica (2 minuts)
  7. Nemo s’ha mort (tira còmica)
  8. 3 curiositats sobre La Roca (1 min)
  9. 3 dades curioses de Robocop (1 min)
  10. 3 dades curioses de Matrix (1 min)
  11. Ritual del peix globus per cridar l’atenció de la femella (2 min)
  12. Gravant anuncis de menjar (8 segons)

Avui dimarts vintage recupero el CT1021

Albert Montt i les seves dosis diàries.

Qui és aquesta Eve i per què s’ha de matar? Doncs l’Eve és una agent de l’MI6 i qui la vol matar és una jove i psicòpata assassina, anomenada Villanelle, està a sou de qui pagui, perquè simplement gaudeix matant, no ho fa per cap mena de causa ni idiologia. La sèrie és de producció americana, però com que Eve és anglesa, gran part  d’aquesta passa al Regne Unit, però realment la sèrie transcorre per tot Europa, saltant de país en país allà on Villanelle ha d’anar per matar els seus objectius, és com una espècie d’”Oh Europa” però amb assassinats, sona bé, oi? De fet, diversos capítols de la tercera temporada passen algun moment per Barcelona, i fins i tot en un es dona una volta per Girona, és més, es poden escoltar unes quantes frases en català, algunes d’elles amb l’accent de la protagonista. L’assassina és Jodie Comer, que és tan jove que segurament no la coneixeu de cap altre treball anterior, i l’agent es Sandra Oh, que potser us sona com a companya de la Grey d’Anatomia de Grey. L’enllaç de l’assassina és Kim Bodnia que us sonarà perquè és el protagonista masculí de Bron.

La sèrie és seriosa, però té uns quants tocs còmics, en especial l’humor negre que desprèn l’assassina per la seva tota falta de sentiments cap a les seves pobres víctimes, la relació d’Eve amb els seus companys també dona bastant joc a fer algunes bromes, fins i tot diria que amb el marit també intenten fer broma, però amb aquest en general surt regular. Eve està tan concentrada en la seva feina que abandonada qualsevol altre aspecte de la seva vida, en especial el seu pobre marit que té molta paciència, qualsevol altre ja l’hauria abandonat cinc vegades. Però l’atractiu principal de la sèrie és l’antagonista, ja que Villanelle no és una assassina qualsevol, de fet és força excèntrica, i se li’n fot deixar proves, perquè ella no té vida privada, sap que la busquen i això no li preocupa perquè no ha de dissimular portant cap mena vida normal. Normalment, una assassina hauria de ser discreta, però a ella li agrada vestir de manera extravagant i també matar la gent de maneres poc convencionals, i aquí està la major part de la gràcia de la sèrie.

– ¡No me mates! Tengo mucho dinero.
– Yo también.
– ¡Por favor, tengo hijos!
– No quiero a tus hijos.

Killing Eve té un 7,0 al filmaffinity i un 8,2 a l’imdb. De moment he vist les tres temporades emeses, 8 capítols per temporada, 40 minuts per capítol. En algun moment del 2022 es deixarà caure la quarta temporada.

Nota: 7/10

  1. 20 tires còmiques de Steve Nelson
  2. Pesats de les criptomonedes, per Jose A. Pérez Ledo
  3. Temps moderns en tots els oficis (tira còmica)
  4. La plàcida vida en un vaixell (20 segons)
  5. Una supergirl diferent (26 segons)
  6. Icebergs fent tombarelles (1 min)
  7. Kurzgesagt – In a Nutshell. Necessitem l’energia nuclear per aturar el canvi climàtic? (9 min)
  8. Antroporama: Causes del fetitxisme (10 min)
  9. El subconscient de Pablo Casado (7 segons)
  10. Kurzgesagt – In a Nutshell. És bona la llet? (9 min)

Avui, dimarts vintage, recupero el CT1022

L’altre dia em vaig topar amb el blog Humor tonto para gente inteligente, i la veritat té alguns d’allons bons.

Un inversor financer de Chicago anomenat Martin es dedica a blanquejar els diners d’un càrtel mexicà, i com sempre passa, tot va bé fins que comença a anar malament, resulta que el soci d’en Martin roba al càrtel 8 milions, el càrtel ho descobreix i lògicament s’enfada, i com us podeu imaginar no és bona idea fer enfadar aquest tipus de persones. Però en Martin és llest i aconsegueix fer un tracte amb el càrtel, començarà a blanquejar de nou els calés del càrtel però lluny de Chicago, que allà hi ha massa FBI investigant, i endevineu a on se’n va? Correcte a Ozark, una zona amb bastants llacs i pantans del sud de Missouri. Allà Martin i la seva família hauran de començar de zero, i en Martin ha de buscar negocis que serveixin per blanquejar els calés del càrtel. I tot això que us he explicat passa només en el primer capítol, imagineu-vos la de coses que passen en els capítols successius. La dona del protagonista fa una mica de ràbia, però no tanta com els seus fills adolescents, en especial el nen, que és un psicòpata, i els pares no s’adonen, ja sé que tenen altres problemes com ara blanquejar diners, però salta a la vista que aquest nen és un perill públic des del primer moment que el veus.

El protagonista, Martin, és Jason Bateman que us sonarà si heu vist Arrested Development, o si no potser l’heu vist en alguna comèdia amb humor negre de l’estil Noche de Juegos, o Como acabar con tu jefe. Però el paper que fa Jason a Ozark s’allunya d’aquests registres de broma i es converteix en un home sense ètica. De fet, no tan sols és el protagonista sinó que hi ha uns quants capítols dirigits per ell.

Ozark és, salvant les distàncies, una espècie de Breaking Bad, amb la diferència que aquí el protagonista en comptes de ser especialista en química és especialista en economia, dit en termes pràctics, en blanquejar els diners. Breaking Bad passa al desert i Ozark és un llac turístic. Breaking Bad té un actoràs com Bryan Cranston, i Ozark té un actoret com Jason Bateman, que a veure, no ho fa malament, però no és un fora de sèrie. Breaking Bad té secundaris magnífics com Saul o Mike, i els d’Ozark tenen la meitat de carisma, Breaking Bad té antagonistes genials com Gus Fring o Hector Salamanca, i Ozark té un sequaç del càrtel que fa un paper simplement correcte, l’advocada ho fa millor. Breaking Bad té un policia molt humà que pots empatitzar amb ell com és el bo d’en Hank, i a Ozark tens un agent de l’FBI autista i egocèntric que fa angúnia. Bé, pensat fredament, sembla que només s’assembla a Breaking Bad pel tema del càrtel, les drogues, els calés i l’home que fa qualsevol cosa amb l’excusa del bé per la seva família.

La gràcia del càrtel és que en cap moment es veu, és només una ombra que amenaça a tothom, però que exerceix el seu poder a través dels seus sequaços, els reconeixereu perquè com tots els que s’han fet rics amb la droga porten totterrenys monstruosos negres tipus GMC Terrain, demostrant que el consum de combustible no és una preocupació pels càrtels de la droga. Llavors ens plantem en la tercera temporada, la tercera i de moment última temporada (la quarta sortirà a principis de l’any vinent) és on la sèrie es posa més interessant, ens deixem de problemes poca volada amb la gent de poble i la família protagonista es fica en autèntics negocis a blanquejar diners de veritat. M’agraden les sèries que van de menys a més, totes haurien de ser així.

La gente que llena camiones de dinero a peso porqué hay tanto que cuesta contarlo no suele tener un código ético muy elevado.

Ozark té un 7,3 al filmaffinity i un 8,4 a l’imdb.

Nota: 8/10

Aquesta setmana hi havia pocs enllaços interessants, sap greu, i el que no faré serà posar enllaços poc interessants.

  1. Pesca amb retorn… ups. (14 segons)
  2. La crisi dels contenidors (5 min)
  3. Anant feliç a treballar (10 segons)
  4. Repolimerització. La llum ultraviolada degrada el plàstic. La calor fon la capa de dalt i el polipropilè es reorienta, en refredar-se la superfície es queda amb estructura més homogènia i recupera en part la brillantor (48 segons)
  5. El casc sempre ha estat una bona idea (2 min)
  6. Kurzgesagt – In a Nutshell: Com a individu pots fer alguna cosa per aturar el canvi climàtic? (15 min subs castellà)
  7. El problemàtic botó de Snooze i la inèrcia del son (2 min subs castellà)
  8. Markus Eder’s The Ultimate Run. Esquiar sembla fàcil. (10 min)
  9. L’excel·lent proposta de treball (còmic sinergia sin control)

 

Avui recupero el CT1040

Doncs això, xkcd, que tal com s’autodefineix: Un webcómic sobre romance, sarcasmo, mates y lenguaje.

La vida no és estàtica, la vida són canvis, i la vida no fa res més que imitar Pons’s Blog, o al revés, ara no sabria dir-ho… Sigui com sigui l’estructura de la planificació de posts setmanals d’aquest blog canviarà. No ha estat una decisió fàcil, però moments difícils requereixen decisions difícils. Actualment Pons’s blog publica un post “normal” el dilluns i un altre el dimecres, dimarts es dedica al dimarts vintage, recuperant un gloriós cas típic del passat i divendres és el recull setmanal d’enllaços diversos sense cap relació entre ells, però cada un d’ells té gran interès, o això vull pensar jo… Ara us explico com serà la nova estructura. Dilluns es continuarà publicant un post “normal”, dimecres es convertirà en el “dimarts vintage”, que per tal de crear la màxima confusió possible es continuarà dient “dimarts vintage” malgrat que es publicarà el dimecres. Dijous continuarem sense cas típic, i divendres es mantindrà el recull d’enllaços dels divendres, encara que en cap moment s’explicitarà el nombre màxim o mínim d’enllaços que contindrà cada recull. Suposo que tots us esteu preguntant què passarà amb el dimarts, a veure, digueu tots en veu alta “Què passarà amb el post del dimarts?!”. M’agrada que em feu aquesta pregunta, resulta que dimarts es convertirà en el “Dia del Cas Típic Intermitent” o com a mi m’agrada anomenar-lo “DiaCTI”. El DiaCTI significa que en alguns dimarts es publicarà un post i en altres dimarts no es publicarà cap post, no espereu alternativament un dimarts amb post i el següent sense, això no funcionarà així, significa que puc publicar durant els dimarts de l’any, poden ser 10 dimarts a l’any, poden ser tots, o pot no ser cap, i tot sense cap mena d’avís previ, llevat del CT de demà, que com que és el primer dia ja us aviso que no us publicarà res, però en el futur no espereu cap mena d’avís.

  1. Els dofins no són tan bons com semblen
  2. La girola de la Catedral de Toledo (i d’altres)
  3. La presa de Baihetan (8 min)
  4. Qüestió de perspectiva (42 segons)
  5. Cruel broma japonesa de l’ascensor sense fons (2 min)
  6. Així es fa una teranyina (2 min)
  7. 30 cases holandeses lletges
  8. L’edifici flotant del CaixaForum de Madrid (5 min)
  9. Què és un número? (10 min)
  10. En el segle XIX van haver d’alçar els edificis de Chicago (Fil de twitter)
  11. Sobre el reciclatge dels plàstics

Ho sento, per avui no tenia cap idea per postejar, o sigui que deixo el CT3479 així de buit. Espero tenir alguna idea per la setmana vinent o hauré de tornar a reduir el nombre de posts de la setmana.

Avui recupero el CT1037

Publicitat en el món real. Sigui en balles publicitàries o sobre el mobiliari urbà.

Feu clic sobre cada imatge per veure-la en gran

Sí, es veu que n’hi ha de repetits, què hi farem!

PS: Pfff no funciona la galeria, aneu al CT original.