Cas típic 3865: noi li agraden les pel·lícules del 2024 (4)

Recull de les últimes 8 pel·lícules que he vist ordenades de pitjor a millor, segons el meu gust, això no vol dir que siguin millors pel·lícules, simplement és el que a mi m’agrada. Com sempre la nota del filmaffinity primer, després la meva.

1. ¡Tú la llevas! (2018) [5,3][4]: Una pel·lícula es pot sostenir únicament sota la premissa infantil del joc de tocar i parar? Jeff Tomsic (el director), pensa que si, jo discrepo. Encara que bons actors com Jon Hamm o Jeremy Renner apareguin, el film no se salva malgrat que té alguns moments divertits.
2. El hombre del norte (2022) [6,4][5]: Esperava una pel·lícula plena d’èpiques batalles vikingues i em trobo amb una fantasiosa història de venjança, on ens passem més estona veient fantasies que no pas fets reals. La part bona és que els paisatges d’Islàndia són bonics, i Anya Taylor-Joy també; de fet tota la fotografia de la pel·lícula és espectacular, llàstima que estigui al servei d’una història dolenta. Encara no sé quanta gent hi viu a la granja, a vegades sembla hi viuen quatre gats i a vegades hi ha un centenar de persones.
3. La Torre Oscura (2017) [4,6][5]: Pel·lícula que es basa en el lore de la saga de llibres de Stephen King. Roland, un pistoler (Idris Elba) vol salvant el món (o conjunt de mons) de l’home de negre (Matthew McConaughey), que vol destruir una torre obscura que evita què dimonis entrin al nostre univers. Un nen amb poders ajudarà el pistoler a conservar la torre un cicle més. Malgrat el carisma de les dues estrelles protagonistes la pel·lícula no funciona, el director no pot portar l’èpica de tota una saga a la pel·lícula.
4. Dragon Ball Super: Super Hero (2022) [5.9][6]: Mentre en Goku i en Vegeta estan de vacances, els altres guerrers s’hauran d’encarregar d’una nova amenaça. La franquícia bola de drac no és famosa per la seva originalitat, un sap que la cosa va de combats on les transformacions estan a l’ordre del dia, però que en Cor Petit sigui el protagonista és una novetat benvinguda. Amb l’estil de “Súper” tot és més brillant que mai.
5. Un golpe con estilo (2017) [5,7][6]: Comèdia senzilla on tres vells (Michael Caine, Morgan Freeman i Alan Arkin) atraquen un banc bàsicament perquè no tenen res a perdre a la seva edat. Edulcorada i previsible, però també simpàtica i entranyable, a més Michael Caine és tan bon actor que ell sol millora qualsevol pel·lícula.
6. La peor persona del mundo (2021) [7,1][7]: Seguim la vida sentimental de la Julia, dels vint-i-pocs fins als trenta-pocs, les seves parelles, el compromís, la maternitat, les alegries i tristeses que pateix. Una història senzilla, on tothom podria veure’s reflectit.
7. Historias de Sant Valentín (2010) [4,8][7]: És aquesta pel·lícula una còpia barata i amb molta menys gràcia i originalitat que Love Actually? Sense cap mena de dubte. Però no tinc gens de por a reconèixer que m’agraden les comèdies romàntiques amb històries creuades, encara que siguin previsibles, encara que tota la pila d’actors famosos hagin fet aquesta pel·lícula exclusivament per guanyar pasta, jo l’he gaudida.
8. El sastre de la màfia (2022) [6,5][7]: En els anys 60, un sastre que fa vestits pels mafiosos es veurà més involucrat del que voldria amb el crim organitzat. Més que una pel·lícula és una obra de teatre, aquí no hi ha acció, tot és diàleg i explicacions, amb un final un xic rebuscat. Tot funciona gràcies al veterà protagonista Mark Rylance.