Cas típic 4073: noi li agraden les pel·lícules del 2025 (7)

Recull de les últimes 8 pel·lícules que he vist ordenades de pitjor a millor, segons el meu gust, això no vol dir que siguin millors pel·lícules, simplement és el que a mi m’agrada. Com sempre la nota del filmaffinity primer, després la meva.

1. The Marvels (2023) [4,5][4]: Hi ha tres superheroïnes que es diu Marvel i s’intercanvien de lloc i han de lluitar contra els malvats Kree. La pel·lícula és un caos absolut, hi ha molt combat, molta llum, moltes explosions i molts gats i l’únic que fa és encadenar una escena d’acció amb una altra. Les tres protagonistes psse, la trama l’he trobat caòtica, simplement saltar d’una lluita a una altra, i l’humor tampoc m’ha convençut, llavors què queda? Res. Entenc que és complicat idear un argument interessant amb un personatge tan absurdament poderós com la Capitana Marvel, crec que és per això que li tinc antipatia a aquest personatge.
2. A Different man (2024) [6,4][4]: Un home amb la cara deformada se sotmet a un tractament experimental. La pel·lícula té uns girs desconcertants. Realment no m’he sentit còmode veient-la. Potser serà que no m’agrada el teatre social.
3. Brave (Indomable) (2012) [6,5][4]: Una princesa escocesa no li va la vida de princesa i prefereix una vida més moguda. L’he trobat infantil, em dec fer gran. Comença interessant i amb missatge feminista, però llavors es fa avorrida i tòpica. Esperava més de Pixar a part d’una demostració de com de bé poden animar uns cabells arrissats.
4. Capitan America: Brave New World (2025) [4,8][5]: El nou capità Amèrica haurà de lluitar contra un nou malvat que manipula la ment de la gent. No és dolenta, però és anodina, un entreteniment molt discret, esperava més caràcter per part de Marvel. Potser al nou capità Amèrica li falta carisma, però segur que una trama més interessant també hauria ajudat.
5. Deja vu (2006) [6,2][6]:  Truquen a un expert en explosius quan un ferri explota, llavors l’FBI el recluta per ajudar-los, ja que aquests disposen d’una càmera que pot veure el passat, tal com sona. La trama de línies temporals s’aguanta molt justeta amb pinces, però com que hi ha acció i Denzel Washington cau bé la pel·lícula és entretinguda.
6. Thunderbolts* (2025) [6,2][6]: Quan la CIA decideix prescindir dels vells supersoldats que feien missions extraoficials, aquests no es deixen jubilar-se. Antiherois que veuen que no tenen raó de ser, gent sense futur, ni esperances, ni ganes de viure, deprimida, que formaran equip per desfer-se l’última amenaça per a la humanitat. Un intent de Marvel per no mostrar el mateix arquetipus d’heroi de sempre, i funciona prou bé.
7. Kinds of Kindness (2024) [6,1][7]: No és una pel·lícula, són tres, amb un sol nexe en comú. La primera és la d’un home que li dirigeixen la vida. La segona és la d’una dona que torna a casa, però el seu home pensa que no és ella. La tercera és sobre una secta que busca la seva escollida. Són tres històries totalment surrealistes, no m’acaben de convèncer, però és impossible deixar de seguir-les per veure cap a on porten, perquè són delirants. Lanthimos és únic. Ara tinc ganes de veure més pel·lícules de la fantàstica Emma Stone.
8. Heretic (2024) [6,3][7]: Dues joves missioneres mormones tenen la mala sort de predicar a la casa d’Hugh Grant. M’ha agradat veure a Hugh Grant en un paper totalment diferent de l’habitual i que clava a la perfecció per tal que la pel·lícula et mantingui atrapat. M’agrada el clima de tensió i incertesa constant que planteja la pel·lícula. Llàstima que com sol passar amb aquest tipus de pel·lícules el final costi de creure.