Avui ajunto dos llibres curts sota un mateix títol de cas típic controvertit.
Tots són Nazis – Aleix Saló (160 pàgines)
160 pàgines, i pràcticament totes amb dibuixos, així solen ser els llibres d’Aleix Saló, però això no vol dir que el seu contingut no sigui bo. En aquest llibre ens explicarà com les paraules “nazis” o “feixistes” han anat perdent tot el significat per culpa de la repetició en absolutament tots els àmbits, fins i tot en els més contradictoris possibles. Una breu repassada de la història política d’Espanya recent fins al 2020, on la principal l’estratègia política dels partits consisteix a dir nazis als altres. Dels llibres de l’Aleix que he llegit, segurament aquest és el menys divertit, però possiblement més el més informatiu. Si haig de ser sincer l’he trobat interessant però força repetitiu.
Nota: 6/10
Ets un merda, i ho saps – Jair Dominguez (176 pàgines)
Disfressat de fals llibre d’autoajuda el bo d’en Jair ens explicarà com no ens hem de comportar per tal de no ser, segons el seu encertat criteri, una persona menyspreable. Ho farà principalment amb humor i mala llet a parts iguals. Atacant a totes les filosofies barates que fan servir els llibres d’autoajuda, i també tocant els temes sociològics principals en els quals es basa la nostra societat. No està malament per tractar-se d’un llibret de menys de 200 pàgines i molts capítols. Té algunes frases divertides, però en general no és gran cosa.
«Avui tinc visita amb el psicòleg». Si em donessin un euro cada vegada que sento aquesta frase, ja tindria diners per comprar-me un avió i estavellar-lo contra el Col·legi de Psicòlegs de Catalunya. Res més lluny de la meva intenció que fer-ho, Déu me’n guard. No he dit res, senyor jutge.
Si arribeu a explicar a la vostra àvia, quan era jove, que us compraríeu un robot que aspira la casa per menys de cinquanta mil pessetes, s’hauria mort allà mateix. Ara expliqueu-li a un quillo de l’Hospitalet que s’acaba de comprar un Roomba que d’aquí dos anys, pel mateix preu, et podràs comprar un cíborg que et farà el sopar i l’esmorzar i si et poses tonto potser també et fa una palla abans d’anar a dormir. Li costarà molt d’assimilar-ho. De fet, potser se sent tan amenaçat per l’adveniment de la singularitat que et clava una navalla al clatell.
Un home californià de quaranta-cinc anys va afirmar que deixar de masturbar-se durant set-cents dies va atorgar-li superpoders. Com ho veieu? Set-cents dies. Dos anys ha estat l’home sense tocar-se la titola, i no només es troba més bé, sinó que diu que té superpoders. Concretament, un superpoder. Quan us diuen superpoder, penseu a volar, fer-se invisible, tenir una força descomunal, tirar rajos pel cul. Qui sap? La imaginació és el límit. Però voleu que us digui quin és el supoderpoder que ha assolit aquest senyor després de set-cents dies sense escanyar la rata? Doncs, en paraules seves: «SENTO UNA GRAN PAU INTERIOR».
És molt fàcil agafar una bossa d’escombraries i llençar-ho tot, però encara és més fàcil trobar excuses per no fer-ho: oh, és que això m’ho va regalar la meva ex. Oh, és que això m’ho va comprar el meu amic mort. Oh, és que això… CALLA! Calla i no m’expliquis la teva vida. Si buides la casa de merda, guanyaràs espai per omplir-la de somnis. Quina frase tan maca, oi? Qualsevol guru de l’autoajuda us la cobraria. Jo us la regalo.
Nota: 6/10
PS: Em mereixo un premi per la maquetació tan acurada d’aquest post. No sé per què no em dedico al front-end…
Pons's blog 