Cas típic 4082: noi li agraden les pel·lícules del 2025 (8)

1. Under the skin (2013) [5,8][2]: Segons demostren les estadístiques d’aquest blog, els homes busquen a Scarlett Johansson, en aquesta pel·lícula passa just al contrari, Scarlett Johansson busca homes. Contemplativa, amb molt poc diàleg. No m’agrada aquest tipus de cinema experimental.
2. Nomadland (2020) [6,7][3]: Una dona té una vida de rodament vivint en la seva furgoneta i a base de treballs temporals, però no està sola, hi ha tot una comunitat de gent que viu fora de la tònica de la societat. La pel·lícula no és dolenta, però l’he trobat molt avorrida. Més que una pel·lícula m’ha semblat un documental. Tres Oscars, millor peli, direcció i actriu.
3. Puro vicio (2014) [6,0][3]: Cine negre ambientat en els anys 70. On un detectiu drogoaddicte buscarà l’amant desaparegut de la seva exparella fins que és ella la que també desapareix. Hippies, drogues, policia, minifaldilles i molts personatges que es creuen en aquesta història i compliquen seguir la trama si estàs despistat, tot regat amb un humor psicodèlic. Pel·lícula massa llarga, inconnexa i complicada pel meu gust.
4. The act of Killing (2012) [7,8][4]: Documental sobre el genocidi que es va fer a Indonèsia després del cop d’estat del 65. És hipnòtic veure com els botxins no tenen cap problema a reconèixer les atrocitats criminals, autèntics psicòpates que van gaudir assassinant. El problema es que el documental no dona gaire informació, se centra sempre en els mateixos protagonistes i la seva ofensiva pel·lícula.
5. Stockholm (2013) [6,5][6]: Dos joves desconeguts es coneixen i s’agraden, tot previsible fins que arriba la meitat de film i les coses es posen estranyes. Obra de teatre de dos personatges dividit en dos actes ben diferenciats. Et fa pensar en el mal del segle XXI, la salut mental.
6. La paradoja de Antares (2022) [5,9][6]: Una investigadora del SETI, que treballa amb mitjans precaris, com tots els investigadors del país, haurà de verificar un senyal artificial per comprovar si tot és cert, lamentablement coincidirà amb el dia més tràgic de la seva vida. Podem veure com li fan xantatge psicològic a aquesta científica per tot arreu. La pel·lícula m’ha agradat, però al final m’ha fet vomitar de la gran cursileria que posa en contradicció el caràcter del personatge principal.
7. The Brutalist (2024) [7,0][6]: La història d’un arquitecte jueu que fuig d’Europa després de la Segona Guerra Mundial, primer les coses són difícils, però té un cop de sort. La pel·lícula està bé, és un tros d’història, i l’epíleg també, però els últims 45 minuts van per un camí que no m’ha convençut. És d’aquells films, que tot i no ser d’acció es gaudeixen més en la pantalla gran.
8. Durante la tormenta (2018) [6,4][7]: Durant una nit de tempesta s’estableix una connexió entre 1989 i 2016 en la televisió d’una casa, aquest canvi provocarà la creació d’una línia temporal alternativa. Seguint els tòpics de les pel·lícules espanyoles sempre han d’aparèixer infidelitats, enganys i drames, es veu que una connexió temporal no és suficient al·licient. Hi ha diverses coses que no tenen sentit en la trama, però dir que el paper de la policia en aquesta història és totalment inversemblant és quedar-se curt. És d’aquells guions que mai saben quan parar d’afegir més girs. Però reconec que la pel·lícula té el seu interès.