He jugat al Pathfinder Wrath of the Righteous (Enhanced Edition), un RPG estil dungeons and dragons, on la trama gira al voltant teu, una persona amb poders mítics que no saps d’on surten i que rebrà l’encàrrec de gestionar la cinquena creuada conra els dimonis que assalten el continent, els quals entren a través de l’escletxa del món, escletxa que hauràs de tancar d’alguna manera, amb una cremallera gegant? Incomprensiblement aquesta opció no està disponible.
He decidit fer un personatge Malvat Legal, és a dir, maldat i crueltat absoluta, però fortament regit un per un codi ètic, el meu codi ètic on segueixo les normes de manera previsible. El meu objectiu era acaparar el màxim poder i no m’importava matar a qui fes falta. A part dels nivells de personatge normals en un RPG, en aquest joc també ens trobem amb els nivells mítics, un nou arbre d’habilitats que et permet ascendir cap a nous poders, pel camí de l’Àngel, pel camí del dimoni, de l’engalipador, etc. Jo he escollit el camí del Liche, crear un exèrcit de no-morts descervellats que creuen cegament sempre ha estat el meu desig més íntim. No sabria dir si el final de la meva història ha estat negatiu o positiu, perquè he canviat la invasió de dimonis per una invasió de morts vivents, jo penso que si, perquè els morts em fan cas a mi, com a mínim la majoria. Us presento els meus companys d’aquesta llarga aventura:
- Pons: El meu personatge, un mig elf bruixot especialitzat en nigromància, una autèntica màquina d’exterminar, amb un os com a company animal. Més endavant també he afegit un esquelet arquer.
- Seelah: Un escalda humà que em feia de tanc i dona buffs a l’equip. A mitja aventura m’abandona perquè els seus principis morals no li permeten seguir a un liche malvat.
- Lann: Un mutant inquisidor especialitzat en l’arc, com a company animal té un llangardaix, no és casualitat que la meitat del cos del Lann estigui recoberta d’escates. Havia començat a ser el meu company romàntic, però sent un liche qui necessita amor.
- Ember: Una petita bruixa elfa especialitzada en el foc. De petita la van cremar per ser una bruixa, és molt poètic que de gran es dediqui ella a cremar els enemics. També va bé per curar als aliats.
- Nenio: Una kitsune molt intel·ligent i curiosa que ha escollit el camí de la màgia, i que jo he decidit també especialitzar-la en el foc.
- Regill: Un gnom, un inquisidor comandant dels cavallers infernals, que com jo és malvat legal, i per tant pensa que l’objectiu final justifica qualsevol mesura, ha sigut el substitut perfecte de la moralista Seelah, a més porta un martell de batalla doble i va muntat sobre un velociraptor, no es pot molar més.
- Sosiel: Un humà 100% clergue, els clergues millor no fer-los multiclasse. Bons buffs per l’equip, un tanc acceptable, ja que va muntat sobre un porc senglar terrible, i també cura bé. No el volia perdre, així que he hagut de forçar unes quantes decisions bones per evitar que marxés.
He jugat al Pathfinder, i he trigat 248 hores a acabar la història. És cert que he fet servir sempre el mode de combat per torns que alenteix el combat, també he passat molta estona mirant com pujar de nivell els personatges, fins i tot els que no portava normalment en el meu equip principal, un equip bastant gran que són tu i cinc personatges més, i això sempre ja és una bona feina i costa decidir quines habilitats faràs servir en cada un. Decididament, 248 hores és el RPG més llarg que he jugat mai, i reconec que en el capítol cinc i últim, se m’estava fent una mica llarg i he decidit abandonar algunes de les històries dels companys, ho sento, haver sigut més carismàtics. Us deixo un vídeo anàlisis.
Pons's blog 