Avui recupero el CT1492
Continuem amb la llista de les meves 35 pelis preferides. Sense més dilació avui films de Ciència-ficció:
Cube: Una peli que no s’assembla a cap peli. Una peli angoixant com poques. Una peli de por on no hi ha monstre ni assassí ni dolent. Una peli tensa i inquietant com poques, que no fa servir trucs barats com la música per sorprendre, de fet, ni tan sols hi ha cap música en tota la peli. Una peli que no tens ni idea de cap on anirà, no saps què hi haurà a la propera habitació.
Us deixo amb la primera escena
Terminator 2: Qui ha dit que les segones parts no eren bones? En aquest cas la successora no només iguala l’original sinó que la supera. Per si no fos prou problema que un robot assassí provinent del futur et vulgui matar, imaginat que un robot assassí provinent del futur i millorat perquè sigui indestructible et vulgui matar. Acció de la bona representada per un actor que ja porta la cara inexpressiva de robot incorporada de sèrie.
Perquè ningú dispara una retallada mentre condueix una moto com ell fa
Matrix: Soc informàtic, és pràcticament obligatori que Matrix estigui entre les meves pel·lícules preferides! Hi ha efectes especials vistosos, hi ha acció i ritme, hi ha una història d’un món virtual, hi ha conspiracions, hi ha agències secretes, hi ha Keanu Reeves vestit de capellà, que més vols?! En resum, una pel·lícula trencadora i original com poques s’havien fet fins al moment.
Pastilla blava o vermella
Jurassic Park: Aquesta és la primera peli que vaig veure al cine que em va realment impressionat. Però heu vist que grossos que són els dinosaures?! Ocupen més que tota la pantalla gran del cine! Perquè potser és un problema si et persegueix un assassí, però no és res comparat amb un grup de velociraptors amb ungles llargues com navalles o la por que tens en veure com tremola el terra perquè un bitxo que menja vaques com a aperitiu està a punt d’empassar-se el jeep en el qual vas.
Sí, sí, una fulla molt interessant però…
Aliens, el retorn: (a.k.a Alien 2). La primera Alien va ser la primera que va obrir la veda de les pel·lícules de sustos (que no de por) en ambients xungos. Però la segona va anar molt més enllà. En la segona, a part dels sustos tenim un grup de marines durs, molt durs, molt molt durs, que poden en tot vaja, però es faran caca quan vegin la festa que els aliens tenen muntada en aquell planetoide miner de mala mort. Perquè no hi ha enemic més malparit que un que és ràpid, llefiscós, amb ungles esmolades com ganivets, una cua esmolada com un ganivet i una boca dins d’una boca amb dents esmolades com ganivets i per si no és suficient que àcid quan el fereixes. Ah, sí i el truquet del ganivet del Bishop xD
L’escena del ganivet (podeu obviar a partir del 0:25)
Atrapat en el temps: No! No es diu “El dia de la marmota”, es diu “Atrapat en el temps”. Tot i que es en essència una pel·lícula romàntica es veu catapultada en aquest rànquing de les millors pel·lícules gràcies al seu humor i sobretot als cicles temporals. I mira que no soc gaire fan d’en Bill Murray (tampoc en soc detractor) però en aquesta pel·li ho fa bé el malparit.
Atracament ben planejat
Els Venjadors: Tot i ser totes molt bones, en una llista de 35 pel·lícules és normal que entre la més bona de totes a la més fluixeta hi hagi diferència de qualitat, tot i això, per mi els Venjadors és una molt bona pel·lícula, a més a més suposo que el dia que la vaig veure devia estar de molt bon humor per què tinc molt bon record, sé que m’ho vaig passar molt bé entre les confrontacions entre els superherois per llimar asprors, bé, què coi, és l’Ironman que es fica amb tots perquè és un sobrat de l’hòstia. Fins i tot amb personatge que no contava que serien gran cosa com el cas d’en Hulk em van sorprendre gratament. I sobre la trama? A qui coi li importa que la història sigui una tonteria sí l’acció és espectacular? Els Venjadors és una peli per gaudir i ho aconsegueix àmpliament.
Tony Stark contra un semi Déu
Pons's blog 