Archive for the ‘Dimarts Vintage’ Category

Avui recupero el CT1700
Després d’obrir un calaix i descobrir que no tenia un rellotge sinó dos, he pensat: Quant fa que no portes rellotge? Molt, la resposta és molt de temps. L’últim rellotge que vaig portar és aquest:

Però és clar, ara ja no tinc 26 anys… ja no és seriós portar un rellotge taronja, ja soc un home respectable, que dirien les altres persones respectables amb les quals em relaciono? No, no, no pot ser això. Per sort, aquí és on entra l’altre rellotge. Un rellotge que potser em van regalar quan tenia 17 o 18 o 19 anys, però és clar, no es tracta de portar un rellotge tan metàl·lic quan vas a la universitat, com a mínim si la universitat és la UAB…  O sigui que tan sols servia per aniversaris i altres reunions familiars com Nadal o Sant Esteve. Però ja soc un home [ejem], ara ja puc portar un rellotge d’home els dies de cada dia. Per tant, aquest és el rellotge que porto:

No patiu, la setmana vinent ja tornaré a fer post menys egocèntric i amb interès per algú que no sigui jo mateix, per què aquest bloc NO fa pont, aquest bloc fa Pons [Da Dum Tss]

Avui recupero el CT1701
Recordeu de fer clic sobre cada imatge per una correcta visualització

Avui recupero el CT1154 sobre posts que viatgen en el temps
Segur que després de llegir el títol del post estàs flipant bastant. Ah! Que no mires mai els títols dels meus posts? Molt bé t’acabes d’emportar 2 punts negatius! Ah! Que després de llegir el títol del post encara no has notat res estrany? Molt bé, doncs 5 punts negatius! Va, et dono una altra oportunitat… agafa aire torna’l a mirar, ara? No? De debò que no? Catxis…

El cas típic d’ahir era el 1703 i, en canvi, el cas típic d’avui és el… exacte el 1154! Tot ha estat per un sentiment de culpa que no em deixava dormint, efectivament estic parlant del cas típic 1592. Va, et dono 4 minuts perquè et llegeixis el cas típic 1592 sense el qual costaria entendre el cas típic 1154 (aquest mateix…).

Estàs? Bé doncs he decidit tornar enrere en el temps i fer els 400 casos típics que em falten. Ah! Que tu no pots saltar en el temps? Pobre mortal… Però el meu bloc sí que pot fer-ho. Ara només falta pensar que d’aquí 400 casos típics hauré de saltar del cas típic 1553 al 1702 1704 (és que vaig moure aquest post 2 dies). Segons el ritme de posts actuals això vols dir que tocarà fer-ho d’aquí a un any i tres quarts, me’n recordaré? Val més que em posi una nota a la nevera, no?

Avui recupero el CT1159

Avui recupero el CT1158
Primer unes dades experimentals:

  • El 90% dels gats que cauen des de 2 a 6 pisos d’alçada  sobreviuen
  • El 95% dels gats que cauen des de 7 a 32 pisos d’alçada  sobreviuen

El gat volador

Els gats i les capses

Com acariciar un gat (5 passos)

Gat & xilofon

El gat que no sabia saltar

Gat espia

Per acabar us recomano fervorosament que us llegiu la història de la gateta perduda Missy ^^

Avui la segona anècdota del meu viatge pel sud de la península en el CT1160

D’ençà que estic per aquí que no paro de repetir mentalment “estic a Espanya, estic a Espanya” per què el meu subconscient encara no s’ho acaba de creure. Per exemple aquesta nit he anat a sopar a un típic restaurant de la zona, de debò que és el típic, evidentment es tracta d’un restaurant marroquí. Típic restaurant marroquí, amb els 6 clients habituals marroquins, amb els tres cambrers marroquins parlant en marroquí amb els clients. La típica tele amb les notícies en marroquí, amb subtítols en marroquí, potser? Amb la gran varietat de plats marroquins per triar: 1) Pollastre 2) Tagine. I para de contar. En veure piles i piles de gerres de cervesa m’he llançat a la piscina i he provat de demanar una birra.
– No cervesa amigo, no alcohol.
– Agua?
– Si, agua si, toda la que quiera.
Ara bé lo bo. Mentre esperava la tagine el cambrer em deixa un tovalló de paper a la taula. Suposo que portar el tovalló i els coberts tot alhora seria massa eficient. El cas és que el deixa a prop meu, però no massa. El cas és que s’acosta un client i tot i haver-hi més del 65% de taules buides (és a dir 4 taules) seu a la meva taula i em diu:
– Va a comer?
– Eh… si.
– Yo también
I jo pensant: Vols dir que també menjaràs del meu plat o què? Però el tio continua parlant.
– Ha visto la tele?
Després d’un cop d’ull a una tele d’unes 30 polzades on feien el telenotícies marroquí de torn dic:
– Sí.
A partir d’aquest moment jo faig el que qualsevol persona amb grans aptituds socials faria en aquest cas. Treure el mòbil i començar a jugar amb ell.
Al cap de poc el tio agafa el meu tovalló, es frega les mans. Mentrestant jo tranquil·lament jugant amb el mòbil com si el fet que un desconegut et robi el tovalló passés en 9 de cada 10 restaurants. Però és que no content amb fregar-se les mans es moca! I el millor de tot és que me’l torna a deixar a prop mentre diu:
– Es tuyo?
– No, todo tuyo.
Suposo que això era com una especie de prova o repte final, per què en veure com després d’aquest espectacle jo continuava jugant amb el mòbil amb tota tranquil·litat, s’ha aixecat i ha anat a una de les taules lliures.
Coses com la del dimarts i com la d’avui, són el motiu pel qual no paro de repetir mentalment “estic a Espanya, estic a Espanya”.

Avui recupero un anècdota personal en el CT1157
Avui, que de fet, quan es publiqui, serà ahir, però parlaré en present com si avui fos avui, per què de fet avui és avui… tot clar, no? Total que estic viatge per feina que per mantenir l’anonimat no diré el nom de la ciutat, però diré que sembla que estigui fora del país, de fet sembla que sigui fora del continent, tot i que no ho està, però em costa recordar-ho…
El cas és que quan he arribat a l’hotel, m’han donat l’habitació, he posat la targeta a la porta i la porta s’ha obert. Fins aquí tot correcte. El problema ha sigut que abans que pogués entrar un home ha sortit i m’ha dit: “¿Si?” Posant la mateixa cara que un posaria quan obre la porta de casa seva i algú desconegut pica a la porta. Després d’un parell de segons en els quals m’he quedat al·lucinant pepinillos, després he posat la mateixa cara que poses quan li dius a la iaia que se t’ha colat a la carnisseria “perdoni, em sembla que em tocava a mi” i ella invariablement contesta “ai, perdona nen, és que no t’havia vist” i et quedes pensant “senyora, que faig gairebé 1,80 no soc precisament transparent…“, però per respecte no li dius, simplement poses la cara de dir-ho.
Per on anàvem? Ah sí! El diàleg amb l’home de la meva habitació:
– ¿Sí?
– Creo que tengo esta habitación…
– No, está ocupada.
I em tanca la porta als nassos! La meva porta! De la meva habitació! Que s’ha obert amb la targeta que m’han donat! Òbviament, no em queda altre remei que tornar a entrar i llançar l’home per la finestra (novè pis). Però no, aquest cop he baixat a recepció i li he comentat a la recepcionista.
– Parece que la habitación 902 está ocupada…
– ¿Como? ¿La están limpiando?
– No, no, hay alguien dentro, un cliente supongo…
Fa un cop d’ull a l’ordinador
– En teoria no hay nadie… ¿se me habran colado?
Aixecament d’espatlles per part meva
– Vale, tome la 904. Ahora llamaré para ver quien es…
Així passaré la nit avui, a tan sols 2 parets de distància d’un okupa d’habitacions d’hotels. Inquietant.

Avui recupero Diógenes del CT1166
Quan em comença a pesar massa el porta bitllets és que o bé cobro massa o bé tinc massa targetes del tren gastades…

 

Bàsicament, són 50/30 de 2 zones les dues primeres files, les quatre files següents són T10 de 2 zones i en l’última fila el solitaris bitllets únics i l’estrany bitllet de la gimcana TMB. Què dius? síndrome de Diògenes? Que va!! Ara si em dispenseu endreçaré la meva col·lecció de diaris de l’any 1984.

Avui recupero el CT1169

51 llocs que no es poden veure amb Google Maps

 

Virtual City 3D: Millor que Google Earth?

 

Street Slide: Com el Street View en 3D

 

Qui va matar la mare de Bambi? Un cotxe del Google Street.

Als ocells els hi agrada el Google Street? Doncs no…

Un os de peluix saludant als de Google Street?

Dos samurais?

Bussejadors prenent el sol?

Una noia morta?

Un home portant la seva companya de nit

Per fi l’hem trobat!

Falta civisme…

Hmmmm… què?

Avui recupero el CT1684

9 entregues del “Chiste de Mel“. I per què 9? Bona pregunta.

Avui recupero el CT1690


Avui recupero el CT1695

Càmera amb l’autofocus més ràpid.

Salsa “marca no la veig”: És qualsevol cosa menys dolça

Un parell de les impressores HP que imprimeixen molt real

Mal menjar, mal gos.

Patates fregides Fraich, “les patates de l’àvia, sense l’àvia”

Pólvores per peus

Tampax

Vitamines super carregades per nens

Avui recupero el CT1698 sobre llibres.

Pregunta: Quin es el llibre més llarg del mon?
Resposta: Historia de la humanitat. 12 volums de més de 6.000 pàgines i uns 1.600 autors.

Pregunta: Quants llibres hi ha en el mon?
Resposta: 129.864.880

Pregunta: Com es fan els llibres de l’estil “Tria la teva aventura”? (Rollo, ves a la pagina tal si tries això, sinó a la pàgina tal)
Resposta: Així.

Pregunta: Quantes paraules té el títol del llibre més llarg?
Resposta: 670.

Ens podem trobar els següents tipus de llibres:

Llibres i realitat augmentada

Prolífic autor:

15 biblioteques amb dissenys guais. Com per exemple la de Yale

I per acabar us deixo Google Books Ngram Viewer que donat unes paraules de cerca, busca en els llibres que google té indexats i obté el nombre de llibres que en fan referència al llarg dels anys. Els de Alt1040 expliquen com funciona. Per exemple amb la comparació Robot vs intel·ligència artificial.

Avui recupero el CT1006

Us he parlat mai de Humor tonto para gente inteligente? De fet més que parlar-vos m’agradaria ensenyar-vos-ho. Veieu veieu.

Avui recupero el CT1009

Avui la cosa va de ciència, amb una mica de sort potser aprendreu alguna cosa… Podeu per exemple descobrir que…

La força de la pressió atmosfèrica

Xocs de superimants. Si jugueu amb aquestes coses, feu-ho sempre sota la supervisió d’un adult responsable.

L’inquietant Efecte Lenz

La importància de l’oxigen

Us recomano una lectura sobre un manual dels viatges en el temps. Per si mai, ja sabeu, viatgeu en el temps.

Ara que heu despertat el cervell amb uns quants fets curiosos aviam si encerteu alguna pregunta d’aquestes:

Pregunta 1: Un bate y una pelota cuestan 1,10 dólares en total. El bate cuesta un dólar más que la pelota. ¿Cuánto cuesta la pelota? ____ centavos.

Pregunta 2: Si 5 máquinas hacen 5 artículos en 5 minutos, ¿cuánto tardarán 100 maquinas en hacer 100 artículos? ____ Minutos.

Pregunta 3: En un lago hay una superficie cubierta de nenufares. Cada día esa extensión dobla su tamaño. Si tarda 48 días en cubrir todo el lago, ¿cuánto tarda en cubrir la mitad del lago? ____ días.