Archive for the ‘Dimarts Vintage’ Category

Avui recupero el CT785 on us mostrava uns quants curts d’humor d’un noi que domina bastant l’edició de vídeo.

El GPS

El quadre

L’arbre

La pilota

L’interruptor

La taronja

El rellotge

Avui recupero el CT786 on explico una història personal de com em distrec gastant els calers dels vostres imposts.
Sabeu aquella sensació de bar de tot la vida? Doncs a mi em passa amb el meu CAP. M’explicaré. L’altre dia vaig passar pel CAP com faig cada 3 o 4 mesos per anar a buscar la meva dosis de drogues que tan necessito quant em vaig adonar d’aquesta sensació de “bar de tota la vida”.

Quant arribes al teu bar el cambrer no solament sap que t’ha de posar una cervesa sinó que la cervesa no ha de ser ni Mahou ni Sant Miquel, ha de ser Estrella. Amb el CAP em va passar el mateix. Ja sabien que jo venia a per la droga i per les tires reactives, però encara sabia més.

-Avui en tinc del One touch i del Freestyle, però a tu t’agrada més el One touch, oi que si?
– Si… – de fet jo no sabia que tingués cap preferència en aquest aspecte.
– Quantes en vols?
– No se, com sempre… – i sense que jo pogués acabar de dir la frase.
– Ah! doncs quatre!
Se’n va a una altra habitació a buscar-les, i un cop torna.
– Mira, avui has tingut sort i n’hi ha bastantes al magatzem i te’n porto 5.
– Gràcies. -tot contenint-me per no abraçar-la

Continuant amb el paral·lelisme del bar. Si al cambrer li caus bé, no solament et posarà l’Estrella que sap que vols, sinó que a més a més afegirà unes quantes olivetes o ametlles salades regal de la casa. Doncs una cosa semblant em passa en el CAP.

– Bé, ja que estàs aquí si vols et poso la vacuna de la grip.
– No gràcies, m’agrada córrer el risc.

Avui recupero el CT755 que tenia un quants clips de la sèrie IT Crowd amb bastant mala qualitat visual, però abans els vídeos eren així, no ho recordeu?





Avui recupero el CT765 que bàsicament conté el millor curt de la història cinematogràfica: The Horribly Slow Murderer with the Extremely Inefficient Weapon. Podeu posar subtítols en català.

Avui recupero el CT761 un dels posts més visitats del blog i crec que no es per les frases de Woody Allen.

scarlett_johanssonNo se per què, però quant he pensat en fer un post sobre en Woody Allon en comptes de venir-ne al cap la idea de posar alguna imatge seva m’ha semblat més adequat posar una foto de l’Scarlett Johansson. Si algú i troba alguna explicació raonable que me la faci saber, d’acord? gràcies.


* “Lo malo del infinito es que es muy muy largo, especialmente la última parte”

* “Lo mejor de la masturbación es el final: los cariñitos”

* “Los intelectuales son como la Mafia. Sólo se matan entre ellos”

* “Los japoneses no miran, sospechan.”

* “Los mosquitos mueren entre aplausos.”

* “Me interesa el futuro porque es el sitio donde voy a pasar el resto de mi vida.”

* “Mi cerebro: es mi segundo órgano favorito”

* “Mi padre vendió la farmacia porque no había más remedio.”

* “Mi psicoanalista me adivirtió de tu bisexualidad, pero eras tan guapa que cambié de psiconalista”

* “Mi psiquiatra murió hace tres años, pero aún no me he enterado”

* “Morir es como dormir, pero sin levantarse a hacer pis.”

* “Ni la Última Cena con el reparto original lograría llenar esta sala”

* “No creo en una vida más allá, pero, por si acaso, me he cambiado de ropa interior”

* “No es que tenga miedo de morirme. Es tan sólo que no quiero estar allí cuando suceda”

* “No sirvo para la vida, sólo valgo para el arte y para divertir a la gente”

* “No solo de pan vive el hombre. De vez en cuando, también necesita un trago”

* “Para Dios yo soy la fiel oposición”

* “Prefiero que me incineren a que me sepulten y ambas cosas a un fin de semana con mi mujer.”

* “Podria darle razones para matar a cien personas cada día, pero somos adultos, dejamos que lo hagan los abogados por nosotros”

* “¡Si Dios tan solo me diera una clara señal! Como hacer un gran depósito a mi nombre en un banco suizo…”

* “Si no te equivocas de vez en cuando, es que no lo intentas”

* “Sólo quien ha comido ajo puede darnos una palabra de aliento.”

* “Y mis padres por fin se dan cuenta de que he sido secuestrado y se ponen en acción inmediatamente: alquilan mi habitación”

* “Yo estoy chapado a la antigua, no creo en las relaciones extramatrimoniales. La gente debería aparearse para siempre como las palomas… o como los católicos”

* “No quiero alcanzar la inmortalidad a través de mi obra; la quiero alcanzar no muriéndome”

Avui recupero el CT695 ple de Dilberts

dilbert-5adilbert-7dilbert-8dilbert-9dilbert-11dilbert-11adilbert-12

Avui recupero la història dels arbres fruiters del pati dels meus pares recuperant el CT702, una història curta però basada en fets reals.
Peral02Des de que jo recordi sempre hi ha hagut algun arbre fruiter en el pati de casa.

Primer va ser un presseguer, però com que mai va donar un sol préssec ni res semblant, ni de fet cap tipus de fruit, va ser arrencat sense compassió.

Llavors va ser un llimoner. La veritat era un arbre molt maco. Però per desgracia va heretar la tendència poc fructífera del presseguer, i per tan va acabar de la mateixa manera.

Però el meu pare no es va rendir. Va provar sort amb un taronger. I contràriament a tot pronòstic un any va fer taronges! Sembla increïble, però es cert. Va donar un fruit! De fet, va donar un munt de taronges, i eren grosses i maques. El problema va ser que al provar-les vam descobrir que eren amargants, molt molt molt amargants. Només us diré que me mare va intentar de fer confitura amb molt molt molt de sucre i igualment allò continua sent immenjable. Però bé, el cas es que no ens vam carregar l’arbre, per què com a mínim amb les taronges penjades de l’arbre fa goig.

I arribem fins l’últim arbre fruiter, el perer. La sorpresa també ha estat majúscula quant aquest any ha fet peres! i el que és més important, peres comestibles! M’agradaria dir que degut a que són peres que no han passat per càmera frigorífica i que no han sigut ensulfatades són les millores peres que he provat mai. Però no es així. Aviam la veritat, no són pas dolentes, però són esquifides i tenen més gust a poma que no pas a pera. Però el més important de tot es que el meu pare està content per què un arbre seu ha donat un fruit comestible.

Per cert, la foto del post correspon a un perer trobat pel google molt més formós que el de casa i amb peres molt més grosses i maques i segurament bastant més bones.