Archive for the ‘Dimarts Vintage’ Category

Avui recupero un Garfield del CT1639

Avui recupero el CT1643
Un nova entrega de Sinergies sense control!

Avui recupero el CT1649 amb tires còmiques random

Avui recupero el CT1653 amb uns quants Calvins

Va tenir tant èxit el dimarts vintage anterior que no m’he pogut resistir a repetir-ho.

Avui recupero el CT1619

I què és el menú núm. 7? Doncs gatet! Garfield! I per a més inri, Garfield handmade, és a dir torçat i ple d’imperfeccions.

Avui recupero el CT1620.

Què passa quan la gent té poca feina? Doncs que fa coses tals com…

Construir una maqueta de Mines Tirith amb llumins.

Un altre clàssic per matar el temps és fer castells de cartes.  En Brian Berg ha portat aquesta afició al límit i amb 218.792 cartes ha muntat aquesta rèplica d’un casino. El nano ha trigat 44 dies a muntar aquesta estructura de 272 Kg de cartes.

Desconfia d’algú que passi per davant d’un súper i es quedi mirant fixament una fila de carros, segur que n’està pensant alguna tal com…

I si un s’avorreix a l’oficina? Doncs acabes fent una màquina de Rube Goldberg.

I si tens poca feina i et quedes embadalit mirant un blog de post-its? Doncs passa el que passa…

I continuem jugant amb els posts-its, aquesta vegada, com a mínim hi ha una finalitat acceptable, pillar parella.

I si el teu són les impressores, també pots fer com aquesta gent de HP i gastar un munt de paper i tinta.

Toca recuperar el CT1621.

Us he parlat mai d’Humor Tonto para gente inteligente? De fet no cal parlar-ne, simplement veure-ho.

Avui recupero el CT1623 on es veu la meva relació d’amor-odi amb els premis c@ts.

– Organitzador Premis Cats: T’haig de comunicar una mala notícia
– Jo: Quina?
– OPC: El teu bloc no ha estat nominat.
– Jo: Què?
– OPC: El nombre de nominats estava limitat a un màxim de 6 per categoria
– Jo: A les normes no deia res d’això.
– OPC: Cada any ho hem fet així…
– Jo: Però teníem un tracte!
– OPC: Al final he decidit ser ètic…
– Jo: Ètic?! Si cada any hi ha els mateixos nominats i cada any guanyen els mateixos!!
– OPC: Tampoc n’hi ha per tant.
– Jo: Tots plegats sou una secta que només feu que votar-vos entre vosaltres!!
– OPC: El que és important és participar…
– Jo: Participar? Per què creus que he estat publicant posts durant més de 5 anys i mig?
– OPC: …
– Jo: Creus que realment m’agrada escriure posts pràcticament 5 dies a la setmana?
– OPC: …
– Jo: Creus que m’ho he passat bé escrivint més de 1200 posts?
– OPC: …
– Jo: Creus que hi trobo plaer en aguantar els comentaris de la gent?
– OPC: …
– Jo: Tot plegat per què? Ni tan sols per estar nominat al pitjor premi de la blogosfera?
– OPC: Faltava gent que proposes el teu bloc.
– Jo: Doncs si es tracta de tenir moltes proposicions per acabar nominat, sàpigues que l’any vinent serà diferent
– OPC: Exacte, l’any que ve tindràs una altra oportunitat.
– Jo: L’any que ve utilitzaré tots els meus recursos per tenir moltes propostes.
– OPC: Ben fet.
– Jo: L’any que ve convocaré les forces de les tenebres!
– OPC: Senyor Pons…
– Jo: L’any que ve, despertaré l’exèrcit de l’Inframon perquè intercedeixi en el meu favor!
– OPC: Senyor Pons…
– Jo: L’any que ve reuniré les hordes d’Orcs i Uruk-hais!
– OPC: Senyor Pons…
– Jo: L’any que ve els Senyors del Caos i els meus súcubs exerciran el seu poder!
– OPC: Pons…
– Jo: Què?! Què?! Com goses interromprem?
– OPC: Que només pot recomanar blocs qui tingui un bloc.
– Jo: Saps què? A la merda! Qui collons vol un premi Cat? Esteu frescos, ara penso muntar el meu propi parc d’atraccions premi, amb casino i meuques. És més, passo del premi.

I així és com honorablement i esportivament he decidit renunciar als premis Cat.

Avui recupero el CT1629 basat en un cas real.

Arriba l’estiu i els serveis públics s’omplen de becaris, vull dir aquells serveis els quals no han estat tancats per les retallades. Per exemple, l’altre dia a la biblioteca volia demanar un llibre d’una altra biblioteca, sembla una tasca rutinària i relativament senzilla que havia vist fer dotzenes de vegades, però que es pot arribar a complicar per una becaria d’estiu. Entre claudàtors els meus pensaments.

Jo: Ja funciona el sistema de préstec interbibliotecari entre les biblioteques de Sabadell?
Ella: Hmmm… un segon
[truca a algú]
Ella: Sembla que fins al setembre hi ha bastants biblioteques tancades i, per tant, no funciona.
Jo: Cap problema em puc esperar uns dies.
Ella: Però et puc mirar si el llibre que vols està en una de les poques biblioteques obertes. Com es diu el llibre?
Jo: En flames de Suzanne Collins
Ella: D’acord. Vols que miri si està en català?
[Acabo de dir el títol en català, no? Llavors és que el vull en romanès?]
Jo: Sí, gràcies…
Ella: Sí, sembla que està en algunes biblioteques de Sabadell
[Molt bé, si us plau, ara diguem quelcom que no sàpiga…]
Jo: I està oberta alguna d’aquestes biblioteques?
Ella: Sí, t’ho miro?
[No, és igual, només t’ho he demanat per què m’agrada parlar amb tu…]
Jo: Si us plau.
[mira alguna cosa en l’ordinador]
Ella: Cap està oberta, però el tenim aquí en Vapor Badia.
Jo: Ja… però em sembla que té no està disponible i després té una altra reserva.
[Torna a mirar l’ordinador]
Ella: És cert. Vols que te’l demani en una altra biblioteca de fora de Sabadell?
Jo: No gràcies, em puc esperar uns dies. Em pots demanar un altre llibre de fora de Sabadell? Es diu “Como sobrevivir en una película de terror”. Em sembla que aquest només el tenen en la biblioteca de Mataró.
[m’agraden els llibres que amb el títol ja t’expliquen la meitat del llibre xD]
Ella: Un segon
[L’ordinador altra vegada]
Ella: Sembla que només està a Mataró.
[Oh sorpresa!]
Ella: Vols que te’l demani?
[No! Vull que truquis a Mataró i que els diguis que cremin el llibre…]
Jo: Sí, gràcies.
Ella: D’acord, miraré si la biblioteca està oberta.
[D’acord, mentrestant jo intentaré respirar pausadament]
Ella: Està oberta, em deixes el carnet?
[El carnet feia mitja hora que estava sobre el taulell mort de fàstic. El desplaço amb la mà uns 2 cm més cap a ella. Agafa el carnet i comença a introduir les dades a l’ordinador. Mentrestant aprofito per deixar 2,00€ sobre el taulell, no ho tenia just, què hi farem!]
Ella: Molt bé, ja està. Ja t’enviarem un mail quan arribi.
Jo: Gràcies.
Ella: De res, adeu.
Jo: El préstec entre biblioteques de fora de Sabadell encara continua costant 1,20€ o durant l’agost feu promoció i és gratis?
Ella: Ah sí! No… sí… és cert, ara t’ho cobro.

La paciència que s’ha de tenir durant l’estiu!

Avui recupero el CT1631 que conté una sola foto i unes poques paraules, però m’ha fet gràcia recordar que guardava 4 pedres a casa, de les quals una “repetida”.
Vist l’èxit del post de la roca del divendres. No me n’he pogut estar i he fet una recopilació de totes les roques volcàniques que tinc per casa. Si us plau, conteniu les llàgrimes d’emoció.

Ordenades d’esquerra a dreta tenim:
1) Vesuvi
2) Etna
3) Etna
4) Teide

PD: No patiu, el dimarts vintage vinent no recuperaré el CT1630.

Avui recupero el CT1632 amb un dels posts d’il·lusions òptiques que agraden a un dels milions de lectors que té aquest blog.

3 imatges que t’asseguro que estan quietes, però a tu et semblarà que es mouen

De fet, el punt extra en aconseguir fer aquest laberint sense marejar-te

Tot i que semblin colors diferents (vermell i blau cel), realment totes les el·lipses són del mateix color (blau cel). Us ho demostro? No puc, simplement em creieu a mi en comptes dels vostres ulls.

El mateix passa amb aquests cors, realment són del mateix color

Fins i tot aquests cercles mig emboiregats són del mateix color, tot es culpa del fons que ens despista.

Com fer invisible una ampolla de vidre.

Rampes que no són rampes que fan pujada sinó que fan baixada, es veu, no?

Aquest taulell d’escacs té quelcom estrany…

Rosques que no són el que semblen

Efecte òptic produït per la freqüència de mostreig de la càmera que ens fa pensar que els discs giren en sentits contraris.

Els cubs en 3D ja no són el que eren

Acabem amb un clàssic, les il·lusions òptiques que en passar un filtre ratllat semblen amb moviment

El CT1584 ens recorda a Cyanide & Happiness.

Us he parlat mai de Cyanide & Happiness? No? Sí? Tinc un munt de posts voleu que els recordi tots! I a sobre els programo per un dia, els desprogramo, els programo per un altre dia! Ja no sé què coi s’ha publicat, que coi es publicarà que coi no es publicarà mai o que se jo! En fi… Cyanide & Happiness.

I aquest no el tradueixo per què sinó perd tota la gràcia.

Recordeu el CT1592 quan vaig perdre 400 CTs?

Una de les coses que caracteritzen aquest blog són els títols dels posts, sempre comencen per “Cas típic XXXX:” on XXXX és el número del post i sempre es tracta d’un número consecutiu respecte el cas típic anterior. Sempre? No! sempre no! Però bé, podríem dir que aquests són petits errors totalment perdonables i que en el fons no fan mal a ningú, però ara fa un temps va haver-hi una petita trampa amb el nombre del post. Que collons, va ser una trampa enorme, em vaig passar tres pobles i mig i ningú no es va adonar. No estic parlant de 2 casos típics amb el mateix número, ni dos casos típics amb l’ordre intercanviat ni tan sols que falten un o dos números de casos típics…

De debò pensàveu que ja vaig pel cas típic 1592? Ni de bon tros! De fet m’he saltat ni més ni menys que 400 casos típics! I ningú s’ha adonat! Només cal que veieu que del 1153 es passa misteriosament al 1554.

Bé, sent legal ara tocaria arreglar l’error i posar els números que toquen… Així es queda.

PS: Més tard els vaig recuperar, però aquesta història serà per un altre dia.