Ortiga i Os – T. Kingfisher (Ursula Vernon) (360 pàgines)
Ortiga i os en presenta un món de conte medieval fantàstic on les coses no són funcionen de manera justa. La protagonista, la Marra, és la princesa més jove de tres, la gran la casen amb un príncep del regne veí, però pateix un accident i mor, així doncs casen a la germana del mig amb el príncep, allà és quan la protagonista descobreix que la seva germana no és feliç, i per ajudar-la Marra busca ajuda en una bruixa, però la bruixa li demana fer tres tasques impossibles, però en els contes l’impossible costa però tampoc tant. Pel camí Marra trobarà altra gent que possiblement l’ajudarà en el seu objectiu.
He trobat el llibre moderadament entretingut, una espècie de roadbook medieval fantàstic, on la màgia serveix per a algunes coses concretes, però per arreglar les injustícies del món no serveix, millor recorre a les solucions terrenals. La protagonista sempre té aquesta sensació que les circumstàncies la sobrepassen, ella sola no pot lluitar contra el món, però vol canviar el món, però ella no és una heroïna, és només una persona, amb les seves pors i els seus dubtes, però intenta fer el què pot. Personatges humanament reals en un món de fantasia, on fer el què és just i correcte no té recompensa, sinó potser tot el contrari.
Els humans donem noms als gossos. És el que evita que es facin llops.
—Viatjarà amb la gallina? —Està posseïda per un dimoni —va contestar la dona—. Seria una greu descortesia deixar-la als veïns i que hagin de bregar amb ella.
Nota: 6/10
Pons's blog 