Cas típic 3612: noi li agraden les pelis del 2022 (5)

Recull de les últimes 8 pel·lícules que he vist ordenades de pitjor a millor, segons el meu gust, això no vol dir que siguin millors pel·lícules, simplement és el que a mi m’agrada. Com sempre la nota del filmaffinity primer, després la meva.

1. The vast of Night (2019) [5,8][5]: En els anys 50, en un poblet de nou Mèxic, una teleoperadora i locutor de ràdio senten un estrany soroll, i començaran a investigar l’origen. És d’aquelles pel·lícules de ciència-ficció que amb baix pressupost aconsegueixen fer una trama misteriosa, encara que aquesta realment no porta enlloc. És com un capítol de la clàssica sèrie de la dimensió desconeguda.
2. El gran Gatsby (2013) [6,2][5]: Pel·lícula basada en un llibre que em vaig llegir en el 2012. En els anys del segle XX, Nick té per veí en Gatsby, un misteriós home ric que farà el que faci falta per recuperar l’amor de la seva vida, que no és altre que la cosina d’en Nick. Però qui és Gatsby i com s’ha fet ric? I més important encara, per què he mirat la pel·lícula basada en un llibre que no em va agradar? La resposta es Leonardo DiCaprio, la resta ja m’ho esperava, festes espectaculars, CGI per tot arreu i una història romàntica que no m’ha interessat.
3. Competencia desleal (2001) [7,1][5]: Estem a Roma, a finals dels anys trenta, dues famílies veïnes, les dues amb una botiga de vestits, uns romans de tota la vida, els altres uns jueus que fa pocs anys que han arribat, però que se’ls hi dona molt bé el negoci, ràpidament saltarà el conflicte, i més quan el govern feixista apliqui polítiques racials. Per altra banda els nens i joves de les famílies tindran bastant més bona relació que els pares. Una altra pel·lícula sobre el drama jueu, crec que ja n’he vist moltes, i aquesta no és de les millors.
4. The Batman (2022) [7,0][6]: Thriller d’investigació criminal amb en Batman com a protagonista, un assassí en sèrie comença a fer neteja de personalitats importants de la ciutat les quals estan relacionades amb el món mafiós. Hi ha acció, però menys del que un esperaria en un Batman. Pattinson ho fa prou bé. Collin Farrell no se’l reconeix (literalment). John Turturro m’agrada. Trama moderadament interessant, pel·lícula correcta.
5. Una joven prometedora (2020) [6,9][7]: Dramedia romàntica, és a dir, un drama amb uns quants tocs còmics, però el drama predomina. Durant la universitat, la millor amiga de la Cassandra, la protagonista és abusada sexualment en una festa, aquest fet provocarà un canvi trencador a la vida de la Cassandra. Uns quants anys més tard és quan comença la pel·lícula, i és el moment de venjar-se dels culpables. Acabo amb una dada, tot i la tòpica part de comèdia romàntica, l’altra part no ho és, per això es va emportar l’Oscar al millor guió original.
6. Doce del patibulo (1967) [7,7][7]: Durant la Segona Guerra Mundial, assignen a un comandant junt amb 12 soldats condemnats a mort, una operació suïcida que requereix saltar en paracaigudes darrere les línies enemigues per tal d’atacar una base nazi plena d’oficials d’alt rang. L’objectiu és exactament el mateix que el d’El desafio de las aguilas, pel·lícula britànica estrenada mesos més tard; la diferència és que en aquesta s’aprofundeix més en la personalitat de cada soldat, ja que aquí el principal no és matar nazis sinó la cohesió com a equip durant el llarg entrenament de l’escamot. L’altre té més tensió i més acció, en aquesta no veiem nazis fins a gairebé al final.
7. Colega, ¿dónde está mi coche? (2000) [4,4][7]: Es tracta d’una comèdia absurda protagonitzada per Ashton Kutcher i Seann William Scott (el Stifler de American Pie), un munt de bromes estúpides, de les quals algunes funcionen força bé, la comèdia ideal pel públic adolescent perquè a part de l’humor típicament adolescent apareixen un munt de noies voluptuoses, que més es pot demanar? Un guió coherent? Doncs dintre de l’absurditat de la situació la veritat és que la trama té força coherència. S’han fet moltes pel·lícules d’aquest estil, però dintre d’aquest gènere, per mi és de les millors. Un film on els antagonistes s’anomenen literalment “las tias buenas” no és una pel·lícula qualsevol. “El transfuncionador del continuo es un misterioso y poderoso mecanismo, y su misterio solo es superado por su poder”.
8. La caza del octubre rojo (1990) [7,1][8]: Vista per segona vegada. Durant els anys 80, un submarí soviètic en fuga es dirigeix cap a la costa est dels EUA, què voldrà fer? Atacar o desertar? Una clàssica pel·lícula d’intriga i acció sense abusar de les explosions, la trama funciona a base de tensió no a base d’efectes especials. Què voleu que us digui, els himnes soviètics tenen quelcom embriagador.