Cas típic 1369: noi li agrada noia, noi li agrada el Gran Gatsby

Posted: 2012-11-01 in Llibres
El gran Gatsby – F.Scott Fitzgerald (192 pàgines)

El gran Gatsby es una novel·la escrita i ambientada a principis del segle XX on després de la primera Guerra Mundial la societat benestant vivia feliçment sense fotre res més enllà de les festes de societat on es trobava tota la classe alta. El protagonista de la novel·la es en Nick, veí de qui dona nom al llibre, el Gran Gatsby. A través dels ulls d’en Nick descobrim tot el que passa en la història.
No soc gens partidari dels llibres ambientats a èpoques tan avorrides per mi com són els principis del segle XX. De fet, no soc partidari dels llibres ambientats en èpoques reals… Però es clar, el Gran Gatsby té tanta fama i gairebé tothom en parla tan bé i com que es curtet doncs vaig caure a la trampa. Ha sigut un error. Es l’últim llibre seu que em llegeixo senyor Fitzgerald.
El principi del llibre costa, et presenten personatges rics i esnobs que t’importen entre gens i gens ni mica. Fins que conèixes en Gatsby que munta festes, i el seu misteri es saber com es guanya la vida. Després comença una història d’amor i bla bla bla fi.
Imagineu si es poca cosa el llibre que fins hi tot he passat d’extreure cap frase remarcable!
Nota:3/10

PD: si teniu la necessitat d’un resum del llibre més fidel de part d’algú que li ha agradat el llibre no deixeu de llegir el comentari de l’ahse. Per cert, vigileu que no dubta en explicar fins hi tot el final del llibre.

Comentaris
  1. jordicine ha dit:

    Carai. No l’he llegit, però sempre n’he sentit parlar molt bé. L’altre dia no recordo quin director de cinema va dir que era el seu llibre preferit de tots els temps. Qüestió de gustos. Una abraçada.

    • ahse ha dit:

      Aquell o és misogin, o odia els rics. Millor llegeix el llibre i decideix-ho tu mateix. És un llibre molt trist.

  2. Quadern de mots ha dit:

    No crec que el llegeixi. Com diu en Jordicine hi ha molta gent que en parla molt i molt bé, tot és qüestió de gustos i de prioritzar.

  3. ahse ha dit:

    Flipo amb la frivolitat del becari que ha fer aquest post!! Ni tan sols va ser capaç d’ubicar l’història, ja que és molt important dir que les coses passen als estats units, concretament a Long Island, ben prop a Nova York. I no, del llibre no resulta que els yankees rics vivien feliçment, tot i que no fotien res més que festes i perdre el seu p. (de puto o de preciós, és igual en aquest cas) temps. Al contrari, un llegeix i s’espanta com pot ser que una persona amb tanta pasta tingui una vida tan miserable! Si el becari fos mínimament interessat en la feina que se li dona, en podria haver fet un paral-lel entre els rics d’aquella època i les celebritats actuals de Hollywood, treient partit a les silicones i la cirurgia plàstica, posant fotos tipus abans-després dels desgràciats actuals i tal.

    Seguint amb el resum que veig dins el post: el senyor Fitzgerald porta uns 72 anys mort. És a dir, que ja no se li pot retreure res, per molt soroll que es faci invocant el seu nom a l’Internet. El Gatsby, en canvi, viu al llibre una bona estona, va muntant festes intentant atreure-li l’atenció a la dona rica que feia temps _sembla_ que s’havia enamorat d’ell, és pacient, obstinat i centrat, té un objectiu i aparentment també uns mitjans, i va boig per la vida descartant tota cosa que no tingui a veure amb el seu objectiu: aconseguir tenir a la tal dona un cop més als seus braços. Que la seva forma de pensar és dubtosa? Pot ser. Que els mitjans que empra són discutibles? Pot ser. Que la dona rica que abans semblava estimar-lo i que ara està casada amb un altre ric i té un fill amb aquell probablement no val la pena? També pot ser. Però mira, el Gatsby té unes altres opinions, molt seves. I segueix. I sembla guanyar-la. Fins al punt on tal dona ha de posar-se una pregunta final: realment vull deixar al meu marit que no m’ha estat fidel i tampoc no estimo gaire, per anar-me amb aquell jove pobre que un dia va desapareixer per buscar riqueses i amb el qual els meus pares de totes maneres no m’haurien deixat casar-me? I aquí li tocaria flipar a tothom, fins i tot al becari desinteressat que va llegir el llibre com si estiguès mirant un anunci publicitari: la resposta que tal dona té per a tal pregunta és No. És a dir, No, dels bens clavats i amb certa ràbia amagada darrere, en pla com s’atreveix aquest home a venir aquí i fer-me recordar coses i demanar-me contestar a preguntes que podrien produir canvis a la meva miserable vida actual. És a dir… dones! O bé, el Mario Bros i la princesa, jo què sé! El becari en tenia molt material per treure’n un post de 5 estrelles però mira, va fallar un cop més. Si segueix així acabarà arruinant el bloc!!

    • Rosella ha dit:

      Estic amb tu Ahse. Com dius més avall, li posaria un 7. És curt, lleuger, ben escrit. És Interessant, curiós, dramàtic. No el posaria entre els meus preferits, però tampoc com a lectura decepcionant. No el recomanaria, perquè té prou fama perquè un se li acosti perquè vol, sense que li posin al cap idees preconcebudes de lectors amateurs.

  4. ahse ha dit:

    Fins i tot aquest video podria haver-se pegat al post tranquil-lament, ja que més o menys tangencialment tracta del mateix tema:

    http://www.gutenberg.org/files/3781/3781-h/3781-h.htm

  5. ahse ha dit:

    Ostres! M’he contagiat del becari… He volgut posar el video i m’ha sortit això:

  6. maria ha dit:

    No em va agradar gaire. A més a més per acabar-ho de rematar la pel·lícula que en van fer (Robert Redford i Mia Farrow) tampoc no era massa. I ara diuen que en volen fer una nova versió. No sé pas…

  7. XeXu ha dit:

    De la teva ressenya em quedaria amb això que tothom en parla tan bé, i com que és curtet… em sembla que la impressió que en vam treure és similar, i a mi també m’avorreixen molt aquelles èpoques, d’altres potser no, però aquelles sí. Després d’una primera part insuportable, després encara li vaig trobar alguna gràcia, però només alguna. Res, que sentint-ho per l’ahse, que no se’ns enfadi, però avui coincideixo amb tu.

  8. Tomàs ha dit:

    Vaig veure la pel·lícula i no em ve de gust llegir el llibre. Crec que no m’agradaria fer-ho un cop he vist la peli, que tampoc és que em fes el pes.

  9. […] gran Gatsby (2013) [6,2][5]: Pel·lícula basada en un llibre que em vaig llegir en el 2012. En els anys del segle XX, Nick té per veí en Gatsby, un misteriós […]

Comenta que es gratuït, de moment...

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s