Cas típic 1601: noi li agrada noia, noi li agrada El Nom del Vent

Posted: 2011-07-11 in Llibres
El nombre del viento –  Patrick Rothfuss (880 pàgines)

El nom del vent de Patrick Rothfuss es el títol de la primera de les tres parts de les Cròniques del assassí de reis. Coneixereu aquest autor per haver escrit… res més.

La novel·la es totalment original i segur que l’argument no us sona a res que s’hagi escrit fins ara. Es tracta de l’historia d’un nen al que algú poderós li mata els seus pares quant encara es petit. A partir d’aquí viu una vida desgraciada fins que arriba a una universitat on aprendrà màgia i farà un parell d’amics i un enemic. De seguida es descobreix que es un noi especial i que té un gran talent per la màgia.

Com us deia, una història completament innovadora…. Tot i que es cert tot el que apareix en el resum del paràgraf anterior, fins aquí s’acaben les semblances amb el nano de la bruixa de la Rowling. El nom del vent es un llibre que enganxa, i enganxa molt. Al principi li costa una mica. Fins que no es comença a narrar la història, el llibre es bastant avorrit, i a cada pàgina estava maleint a tota la gent i a tots els blogs on havia llegit bones crítiques. Però un cop comença a explicar la història la cosa canvia i a mesura que va avançant la història et va enganxant més i més fins que arriba a la universitat moment on ja estàs més enganxat que un diabètic tipus 1 a la insulina.

– Sé distinguir un verso que cojea cuando lo oigo -contesté-. Pero este ni siquiera cojea. La cojera tiene ritmo. Esto es como alguien cayendo por una escalera. Una escalera de peldaños irregulares. Con un estercolero al final.

– Es un ritmo saltarín -me dijo con una voz tensa, ofendido -. Es lógico que no lo entiendas.

-¿Saltarín? -Solté una risotada de incredulidad-. Mira, si viera “saltar” así a un caballo, lo sacrificaría por piedad, y luego quemaría su cuerpo para evitar que los perros lo mordisquearan y murieran.

Només us puc dir que si us agraden els llibres de… simplement si us agraden els llibres, us agradarà aquest llibre.

I per no se menys, us enganxaré el tros que posen a tot arreu sobre aquest llibre

« Me llamo Kvothe, que se pronuncia «cuouz».
Los nombres son importantes porque dicen mucho sobre la persona.
He tenido más nombres de los que nadie merece.

Los Adem me llaman Maedre. Que, según como se pronuncie,
puede significar la Llama, el Trueno o el Árbol Partido

Mi primer mentor me llamaba E’lir porque yo era listo y lo sabía.
Mi primera amante me llamaba Dulator porque le gustaba cómo sonaba. Me han llamado Kvothe el Sin Sangre, Kvothe el Arcano y Kvothe el Asesino de Reyes. Todos esos nombres me los he ganado.
Los he comprado y he pagado por ellos.

Pero crecí siendo Kvothe. Una vez mi padre me dijo que significaba «saber».

He robado princesas a reyes agónicos.
Incendié la ciudad de Trebon.
He pasado la noche con Felurian y he despertado vivo y cuerdo.
Me expulsaron de la Universidad a una edad a la que a la mayoría todavía no los dejan entrar.
He recorrido de noche caminos de los que otros no se atreven a hablar ni siquiera de día.
He hablado con dioses, he amado a mujeres y he escrito canciones que hacen llorar a los bardos.

Quizá hayas oído hablar de mí. »

Nota: 8/10

Comentaris
  1. ahse ha dit:

    Molt bona critica del llibre! Si totes les critiques fossin així, ben poca gent acabaria comprant els llibres equivocats. Glory to Pons!!

  2. MadeByMiki ha dit:

    Ho sigui que estem davant el millor llibre de en Patrick Rothfuss… ;-). Els fragments pinten molt bé.

    • Pons ha dit:

      de fet, ha tret (de moment només en anglès) la segona part del llibre i diguen que també està molt bé, però no arribarà al nostre país fins al novembre, o sigui que paciència…

  3. Tomàs ha dit:

    En a mi el que més m’ha cridat l’atenció és això de poder anar a la Universitat a aprendre màgia.

    No entenc com encara no s’ho han plantejat les d’aquí. Si sovint a les universitats ja s’hi troba molt d’inexplicable, passar a la màgia només és pujar un graó.

  4. Pons ha dit:

    Vols dir que en lo de Bolonia no màgia? jo que hem pensava que era màgia negra… gran decepció

  5. Montse ha dit:

    Què dius? Que és una mena de Potter de cicle superior i recalcitrantment republicà? I mereix un 8 sobre 10? Potser mereix una oportunitat.

  6. Fran ha dit:

    ja me l’he acabat, m’ha agradat molt XD

  7. […] per què m’estava llegint un totxo de 1200 pàgines que no es altra que la continuació del nom del vent. Un pensa que en el segon llibreria de la trilogia ja podria començar a fer honor als múltiples […]

  8. […] per què m’estava llegint un totxo de 1200 pàgines que no es altra que la continuació del nom del vent. Un pensa que en el segon llibreria de la trilogia ja podria començar a fer honor als múltiples […]

Comenta que es gratuït, de moment...