Cas típic 516: noi li agrada noia, noi es Eduardo Mendoza

Mauricio o las elecciones primarias – Eduardo Mendoza (384 pàgines)

No es la primera vegada que parlo d’en Mendoza. El primer llibre seu que vaig llegir va ser “Sin noticias de Gurb“. Ja sabeu es el diari d’un extraterrestre que busca un altre extraterrestre per Barcelona, tot amb molt d’humor. Plenament reconamable

El seguent va ser “El último trayecto de Horatio Horacio Dos” És la història d’un capità d’una especial nau espacial (aplaudiments pel joc de paraules). També es d’humor, però no es tan bo.

Canviant de registre va caure a les meves mans “La aventura del tocador de señoras“. Ja no es pot considerar un llibre d’humor, però tot i així té fragments realment bons.

I l’últim quin ha sigut? Doncs “Mauricio o las elecciones primarias“. No esta mal, però… bueno, no es el meu gènere. Us copiu un fragment del llibre tret de context que NO reflexa gens l’esperit el llibre.

– Llévame a a Sudamérica. Vamos a hacer la revolución pendiente.

– ¿Has esnifado en el baño?

– Qué va. Quiero ir a Bolivia.

– Me parece una idea excelente. De momento iremos a dormir y mañana compraremos la metralleta y la guía Michelin.