El passat dilluns pensava que em despertaria com tots els dilluns, es a dir, pensant “Hm dilluns al matí, merda”. Però no, el radio-despertador va sonar i aquella música remember per exclència va fer que comences el dia alegre.
Que macu!
Arxivar per Novembre, 2008
La hora de los Fósforos – Carlos Herrera (248 pàgines)
Hi ha un programa de Onda Cero anomenat La hora de los Fósforos. presentat per Carlos Herrera que cada dia va d’un tema cotidià i la gent truca i explica quins problemes té o en quines situacions curioses s’ha trobat.
De fet, es un programa que no he escoltat mai. De fet, diria que he escoltat mai Onda Cero.
– Cuando a mi madre le pusieron el contestador de Telefónmica, salía la operadora que decia “Para salir, marque el cero”. Y mira cada vez que se iba a la calle marcaba el zero.
– ¡No puede ser!
– Sí, es verdad. Y un día salió y no lo marcó y volvió: ¡Ay que no he marcado el zero!
– Tengo una afición tremenda por los perros, y todos los que veo tengo que tocarlos, acariciarlos. Y un día paseando por la calle vi una señora en la puerta de una tienda con un perro pequeño en brazos, y crucé de acera para tocarlo y le dije: “Que cosa más mona ¿Cuanto tiempo tiene?” Y era un bolso…
– En clase de latín el profesor nos puso para traducir una frase muy conocida. “Ave Caesar, morituri te salutant”. Y un chico fue llamado a la pizarra para que la tradujese, y la tradujo: “Las aves del César muren por falta de salud”.
– Una pareja de Guardia Civiles ve pasar un choce a toda pastilla, empieza a perseguirlo y pasa otro coche a toda leche, y lo paran. Y resulta que estavan hacinedo una carrera de rallyes…
– Yo soy arbitro de segunda regional. Y uno de un equipo, me pasa la mano por el hombro y me dice “Aquí normalmente a los árbitros les pegamos una paliza” y yo contesto”¿siempore?” y dice “Sí, aunque ganemos les damos una paliza” “¿y si perdeís?” Dice:”No se ha dado el caso”
– Aquí en Malaga, hace ya unos años, en tiempos de Franco, vino de visita Juan Carlos. Entonces un grupo de ciegos acudió y puso una pancarta que decía: “Juan Carlos, estamos contigo aunque no te podamos ver”. La Brigada Social se los llevó por subversivos.
A les senyals de trànsit.
– Estem d’acord que només sabem que signifiquen les senyals quan acabem de fer el teòric del carnet. Llavors ens oblidem per sempre. Per exemple, algú recorda que vol dir aquesta?
– I aquesta, què? Molt inquietant
– Però a vegades hi ha el cas contrari, senyals que són massa explicites, que ho deixen tot molt clar. Massa clar potser?
– Llavors hi ha les senyals amb les restriccions. Com ara la de prohibit girar “excepte bus” o “excepte bus i taxi” i penso, i que té d’especial un taxi que no tingui el meu cotxe? eh?! eh?! i m’indigno, per tan us podeu imginar la meva reacció al trobar aquesta senyal amb aquesta restricció…
– I la meva preferida:
Ja heu vist els noms themes del gmail?
Després d’estar una estona triant i remenant, al final m’he decantat per l’escriptori (el que 3er 2ona fila).
Tot i que el terminal era molt tentador…
PD: Cada cop sento més llàstima per la gent que utilitza altres correus… (en especial hotmail)
Porto uns dies amb una musiqueta al cap…
I avui es el dia.
Escalofrios – Dean Koontz (220 pàgines)
Un científic inventa una droga que junt amb unes quantes hores de video amb missatge i imatges subliminals aconsegueix controlar la gent. Per ser originals la frase clau “Yo soy la llave” a la que la gent controloda respon inevitablement “Yo soy la cerradura”.
Com que li falta coneixement del mon empresarial el científic s’associa amb un empresari ric, i també amb un general, per qué en tota conspiració sempre ha d’apareixer algú del exercit en cas que no aparegui algú del govern, està clar.
Per fer les proves definitives trien un poble de perdut de les muntanyes. El tipic poble que sempre hi ha algun heroi americà llest per malvaratar els plans.
Segur que quan heu llegit els termes “controlar la gent” heu pensat en algú concret. Exacte sexe. El científic aprofita per sotmetre sexualment a les ties que estan més bones del poble (incloent una que va ser miss de l’estat) a les seves fantasies. Evidentment el tio es misogin per culpa d’un trauma infantil amb un novio de la seva mare, esclar esclar. Per què sinó qui tindria ganes de controlar les dones de tot un poble… El nostre protagonista que vol evitar-ho té clar que no. Encara que sigui per aconseguir diners, poder, fama, res… vol destruir la droga en comptes d’utilitzarla per la satisfacció personal.
PD: En la foto apareix un llibre titulat Black River, vale, són el que tenen els traduccions lliures. A més, què crida més l’atenció? Black River o Escalofrios?
Nota:7/10
Cas tipic 529: noi li agrada noia, noia fa remenber de les series d’abans
Posted: 2008-11-19 in Música, TVI que millor que per recordar les series que ens han marcat la nostra infancia que amb la banda sonora? Imatges? Videos? Calla! Banda sonores, es lo que hi ha. (Per cert, a la gent que parla amb ella mateixa com s’els i diu? psicotics? esquizofrenics? bojos?)
1)Xxxxxx PI
2)Aquest any la prota farà 41 tacos)
3) El protagonista també s’ha dedicat a la música, amb exits que només saben apreciar els alemanys, no se per què serà)
4) Diria que tots els actors ja estan morts…
5) Diuen que volen fer una peli, o només son rumors…
6) Ja han fet una peli, o dues, o tres, de fet a qui li importa?
7) La serie del “BOOM”, el “SPLASH”, el “CRASH”, entre d’altres
8) El que compta es que després de molta tensió sexual hi ha… un tris peto xD
Avui les tomes falses falses (si 2 vegades falses) de Star Wars. Robat d’aquest post. Simplement genials.
PALPATINE: Maestro Windu. Debo suponer que el General Grievous ha sido eliminado. Debo confesar que no os esperaba aquí tan pronto…
MACE WINDU (levanta una Colt 45): El camino del hombre recto está por todos lados rodeado por la avaricia de los egoístas y la tiranía de los hombres malos. Bendito sea aquel pastor que, en nombre de la caridad y de la buena voluntad, saque a los débiles del Valle de la Oscuridad. Porque Él es el verdadero guardián de su hermano y el descubridor de los niños perdidos. ¡Y os aseguro que vendré a castigar con gran venganza y furiosa cólera a aquéllos que pretendan envenenar y destruir a mis hermanos! ¡¡¡Y TÚ SABRÁS QUE MI NOMBRE ES YAVÉ, CUANDO MI VENGANZA CAIGA SOBRE TI!!!
PALPATINE mira a WINDU acojonado.
DIRECTOR: ¡Corten! Samuel, te has equivocado de película…
OBI-WAN: Es tu turno.
GENERAL GRIEVOUS: Insensato. He sido entrenado en las artes Jedi por el mismísimo Conde Dooku. Ataca, Kenobi.
Sus brazos se separan, cada mano empuña una cinta de gimnasia rítmica, que hace revolotear en bellos remolinos.
DIRECTOR: ¡Corten!
PADME: No puedo creer lo que estoy escuchando… Obi-Wan tenía razón. Has cambiado…
ANAKIN (pestañea los ojos con glamour): ¿Tu crees, querida?
DIRECTOR: ¡Hayden! ¡Has pasado al Lado Oscuro, no a la otra acera!
ANAKIN (riéndose): Vale, lo sé…
ANAKIN se encuentra delante de la pantalla azul, con un simulacro de sable en la mano.
DIRECTOR: Tienes que parecer más convincente cuando matas a los neimodianos, Hayden.
ANAKIN: ¿Qué me aconsejas?
DIRECTOR: Piensa en Jar-Jar. (risas)
ANAKIN: ¿Qué debo hacer, Maestro Yoda?
YODA: Umm… no recuerdo. ¿Quién tú eres?
DIRECTOR: ¡Corten!
ANAKIN: Tened paciencia, a su edad…
PADME: Ani… estoy… estoy embarazada.
ANAKIN mira a PADME a los ojos durante unos segundos, sorprendido.
ANAKIN: Ehhh… sí. Vale.
DIRECTOR: ¡Corten! Hayden, por dios, ¡espabila!
ANAKIN: Es que no todos los dias te dicen estas cosas…
PALPATINE: Bien Anakin, bien. Sabía que podrías hacerlo. ¡Mátale! ¡Mátale, ahora!
ANAKIN: ¡Con mucho gusto!
DIRECTOR: ¡Corten!
ANAKIN: ¿No tenía que decir eso? Joer.
PALPATINE (riéndose): Mmm, me gusta, el muchacho se me va al Lado Oscuro enseguida…
Per qui no ho sapiga, el Jim Davids es el creador del Garfield. Per tan avui toca un post amb … exacte Garfield.
Cas típic 526: noi li agrada noia, noi li es un assassí fill d’un faraó
Posted: 2008-11-14 in Llibres, Terry PratchettM’ha arribat una nova remesa de llibres d’en Pratchett!!! :D
Si penseu faré un post per cada paquet de llibres que m’arribin doncs… doncs no ho se ni jo, si ho faré. Però de moment encara em fa il·lusió. Si veiessiu la cara de content que poso quant agafo els llibres! De moment només els empleats de correus han pogut disfrutar d’aquesta cara xD
Guaiteu! Aquesta vegada porta de regal una cinta per penjar les claus o el mobil. Cosa que jo no faré servir per res, però s’agraeix el detall igualment.
Aquest cop han arribat: La luz fantástica, Piròmides (dels meus preferits :D), Ritos iguales i un que no es de Mundodisco, Camioneros.
PD: El títol del post parla sobre la trama de Piròmides.
El titol ho diu tot.
Podria haver escanejat les tires de manera que quedessin rectes, però llarvos quin encant tindria?
Una altra fantàstica i fabulos entrega de la secció preferida per molts de vosaltres. Si, no?
WMF Grand Gourmet Knives (gavinets)
– Heinz (Ketchup)
– Pizza hut (tens pressa?)
– Wonderbra (el original)
– Gimnàs AllSports
– Escola de Taekwondo
En efecte estimats lectors, un post personal. Un post sobre el meu esport preferit, el “frontó”.
I què nescessito per jugar a frontó?
– Una pista de frontó. Però no pot ser un frontó qualsevol ha de ser el frontó del club, es a dir, sense paret lateral, per què això dels rebots a la paret del costat és una mala idea.
– Una pilota de frontó.
– Un company disposat a perdre jugar.
– I el més important: La raqueta.
Ja que hi sóm us explicarè la història de les meves raquetes:
1 – Blava i negre : Novembre 2002 – Febrer 2004
2 – Vermella i negre : Febrer 2004 – Maig 2004
3 – Dunlop: Blava i blanca : Maig 2004 – (Novembre 2004 cordes noves) – Abril 2005
4 – Groga i negra: Abril 2005 – Setembre 2005
5 – Head: Platejada i negre (foto): Setembre 2005 – (Novembre 2006 i Agost 2008 cordes noves) – Actualitat
PD: La foto no es actual, es del primer post del frontó.
Artemis Fowl – Eoin Colfer (320 pàgines)
Eoin Colfer era un escriptor mediocre fins que en el 2001 va començar la saga d’Artemis Fowl amb un llibre originalment (de original, no pas de origen) titulat Artemis Fowl.
Es tracta d’un pre-adolescent superdotat (intelectualment parlant) que utilitza la seva intel·ligència en el mon criminal. Fins aquí bé. Llavors arriben els follets, els trols, i la resta de mandanga màgica que teoricament viu sota terra.
No es tracta d’un mal llibre, però de moment no tinc intenció de continuar aquesta saga.
– ¿Què es eso? -preguntó Holly, señalando una mancha grisàcea en el reposacabezas del asiento.
– Estooo… Fluido cerebral, creo. La cabina perdió un poco de presión en la última misión., pero ahora ya está todo arreglado. Y el agente sobrevivió. Perdió unos cuantos puntos de coeficiente de inteligencia, pero sigue con vida, y además puede ingerir líquidos.
– D’arwit! – exclamó Remo. (No tiene sentido traducir esta expresión por que habría que censurarla.)
Artemis se marchó sin mirar hacia atrás. Tenía cosas que hacer, duendes a los que extorcionar.
– Potrillo, ¿estás ahí? -sururró el enano.
– No -contestó con una de sus tipicas respuestas sarcàsticas-. Tengo cosas mejores que hacer que preocuparme por la destrucción de la civilización tal como la conocemos.
– Muchas gracias. No dejes que el echo de que mi vida corre peligro te estropee la diversión.
PD: En aquesta foto no s’aprecia lo realment epilèptica que es la coberta d’aquest llibre.
Nota:6/10
Pons's blog 