Dan Simmons – Hyperion (624 pàgines)
Dann Simmons ens porta amb Hyperion en el segle XXVII. La humanitat s’ha expandit per varis planetes gràcies a una tecnologia de portals especials. Ens trobem amb set personatges totalment diferents i desconeguts entre ells son triats per una religió com a enviats a un misteriós planeta on es troben les ruïnes d’on es originaria una criatura que destruirà la humanitat un cop arriba l’hora. Durant el viatge fins al planeta i a través del planeta cada personatge ens explicarà la seva història relacionada amb el planeta. Primer un sacerdot, després un soldat, un poeta, un pare, el capità d’una nau, una detectiu privat i finalment un consol. Cada història està relacionada directa o indirectament amb aquest planeta misteriós i la seva criatura. Cada història té un caire diferent i entre cada història els protagonistes avancen cap al seu objectiu. Fins a la meitat de la primera història el llibre no comença a enganxar, però el final de la primera història està molt bé i té repercussions directes amb el present. La segona narració, la del soldat, ja enganxa des del principi i llavors ja no pots deixar el llibre. La del poeta es segons el meu gust la més fluixa, però això es cosa meva que tinc mania als poetes. La història del pare en un principi sembla la més avorrida però es la que m’ha fet venir més ganes que la expedició arribi al seu objectiu per tancar la història. La de la detectiu esta plena d’acció amb armes futuristes. La del consol decepciona una mica per què penses que la última ha de ser la més trencadora, però bé, només té de trencador el final que posa en entredit tota la peregrinació.
Resulta que el llibre té una segona part i jo no ho sabia! La narració queda tallada a la meitat! Sense arribar a destí! Això m’ha frustrat bastant, que coi bastant, molt! I per més inri la escena final del llibre es francament ridícula.
En resum el llibre es mereix un 8 ben bo, però el tall del final i el regust de boca de “l’ultima escena” m’ha tocat la moral així que li baixo a 7.
Nota:7/10
Pons's blog 
Jo segurament no li donaria més d’un 5, segons el resum que li fas.
I com que no li donaria més d’un 5, doncs no el llegiré tampoc.
doncs sort que el llibre m’he l’he llegit jo i no tu…
una 2a part no, en son 4 de parts XD
hyperion, la caida de hyperion
endymion y el ascenso de endymion (o algo així XD)
és un dels clàssics de la ciència ficció
la tinc pendents desde fa bastant temps la saga
bé, les dos ultimes parts som con “afegits” van veure que la cosa era rendible i les van afegir.
Pero el canvi entre el 1 i el segon es molt directe, com aquell qui diu acaba a mitja frase.
[…] s’ha acabat l’hora d’explicar històries del passat com passava amb el primer llibre, ha arribat el moment de viure el present. S’ha de viure el present i trobar-se cara a cara […]