Sense que serveixi de precedent també m’he apuntat als relats conjunts. No sigueu gaire crítics, es la primera vegada que ho provo.
– Que et sembla aquesta? “Oferta! Ulleres bifocals amb muntura gratuita!”
– No ho se…
– I que tal: “Gran Oferta! Bifocals a preus de progressives!”
– No m’acaba de fer el pes…
– I doncs que et sembla: “Oferta única! 2×1 en tots els models!”
– Tampoc no sorpren gaire…
– Ja ho tinc! “Oferta exclusiva! Ulleres amb ulls de regal!”
– L’has clavat!
Hi ha gent que no es conforma amb res, no sabia jo que es podia aplicar el regateig quan vas a l’òptica! Té gràcia, home, has de participar més sovint.
Ostres… No pot ser que el Pons hagi caigut al cau dels relats conjunts!!
A veure, jo crec que amb aquesta foto el Terry Pratchett n’hauria tret una mica més. :-P
(del pal:
“Ostres, no em trobo els ulls! On els hauré deixat!”
“Has mirat al calaix de sota?”
“Sí, n’he buscat: no hi són”
“I a la tauleta de nit?”
“Evidentment! Era el primer lloc on podia trobar-les, però no hi són. No recordo què havia fet la nit passada abans d’anar a dormir.”
“Potser anaves una mica borratxo?”
“Del suc de nabius que m’havia pres? No ho crec pas, ho aguanto molt bé i fan falta moltes ampolles perquè m’emborratxi d’això, a més”
“Quantes ampolles dius que t’havies pres la nit passada??”
“No recordo. Diguem unes 5, potser? Unes 5 són poques, no?”
“Em preguntes a mi? Jo amb mitja ampolla ja estic sota la taula.”
“Ja. El problema és que tampoc recordo on m’havia deixat els ulls, que és molt més important que el número d’ampolles que m’havia pres perquè”
“En tenies pasta per pagar totes les ampolles que no recordes quantes eren?”
“Osti tu! És veritat, no recordo si tenia pasta tampoc.”
“Pot ser que t’hagis deixat els ulls al bar?”
“No sé. I com és que he sortit del bar sense ulls? No podria pas haver arribat a casa, oi?”
“Recorda que anaves borratxo. Els ulls ja no et feien falta per a res.”
“No recordo si anava borratxo.”
“Això és el primer símptoma. El segon és que no et trobes els ulls. El tercer és que sembla que no els tens. Apostaria que anaves borratxo.”
“Quant?”
“Quant què?”
“Quant apostes?”
“Quant devies al bar?”
“5000 peles, potser?”
“Sant Verat, et quedaràs sense ulls!”
“No tens ni 5000 per apostar?”
“Perquè me les deguis a mi després? Crec que millor et quedes sense ulls per a un temps. Si te’ls pago segur tornes a emborratxar-te i en uns quants dies estarem igual.”
“Digues que no t’atreveiexes apostar!”
“Digues que anaves borratxo!”
“No recordo.”
“Vinga, va, digues que t’has begut els ulls!!”
“No, jo crec que he arribat a casa amb els ulls ben posats dins les meves ulleres.”
“On t’has deixat els ulls, llavors?”
“És que és això, he deixat els ulls dins les meves ulleres! Això ho recordo perfectament!”
“I les ulleres on són?”
“Pot ser que estiguin… al bar?”
)
crec que això ja compta com a participació dels relats conjunts, només t’hi falta posar l’enlaç…
Pots posar-lo si vols i així participes 2 cops! :-D
el relat es teu, i l’has de penjar en el teu bloc i te n’has de fer responsable i assumir les conseqüències.
Què va, el relat és teu, apareix en el pons007.wordpress.com i és a l’estil Pratchett, que és el teu autor favorit! És a dir, és com si l’haguessis escrit tu, no? O com si participaries a un concurs de relats amb la fulla amb gargots que t’havia regalat la teva groupie virtual. ;-)
(Ja se sap que les groupies no brillen soles!)
Bé, d’alguna manera s’ha de començar, no…? Tranquil, la pràctica ajuda. (=P)
qui ha dit que he començat? això ha sigut només una prova, no em comprometo pas a continuar…
Ei, m’acabo d’assebentar d’això dels relats conjunts!! És una gran iniciativa per seguir-la de ben a prop.
en quina catosfera vius tu?
Pons, nen, tens cops amagats! Ole, ole i ole (sense accent, un “ole” greu… és que els aguts em semblen turerus i la tauromàquia em fa feredat)
no se… em sembla que això dels relats no fa per mi, tinc altres qualitats molt millors
Quan l’oferta és prou irresistible, com el seu nom indica no hi ha ningú que s’hi resisteixi.
No es pot dir no a una oferta com aquesta. No sé, de fet, no ho veig clar.
Bifocals a preu de progressives és una estafa, PONS, doncs les progressives són mooooolt més avançades que les bifocals. Les bifocals són més “antiquades” ;-))
Ara bé, ulleres amb ulls de regal si que està força bé!! Què en queden de blaus? :-))
Només en queden grocs i vermells, quins tries?
Ostres… grocs no m’agraden gens… potser vermells, no?
Mentre no els demanis color rosa tot està bé. Aquí van les ulleres amb ulls vermells per a tu, seran uns 350 euros, gràcies.
jo d’aquestes coses ni idea, es el que té tenir la vista perfecte…
Jo no em taparia els ulls amb uns altres que vet a saber de qui són…
eiiiii són blaus!
Molt macos ehhh! jeje
Molt bo pons!!!!! molt bona entrada als Relats conjunts!
sospita de la gent que et faci la pilota…
Una nova groupie virtual?? Estic flipant…
Doncs una molt bona estrena per als relats conjunts. Què vol dir que no vols participar més?
pobrets relats conjunts :-(
Molt bona la idea de trobar l’ham perfecte per vendre ulleres :-)
el problema no son els relats conjunts, el problema soc jo