The Young Pope que podríem traduir fidedignement com El pop jove (ehem), tracta sobre un home que arriba a Papa, Papa de Roma per ser més concrets, fins aquí res d’estrany tret de dos factors, primera que es el Papa més jove que s’ha vist mai i segona que aquest Papa es Jude Law, entenc que es tracta d’una campanya de màrqueting de l’esglèsia catòlica per tal que es disparin les feligreses, encara que aquí sigui una de les produccions on Jude Law està menys atractiu continua sent Jude Law. No es l’únic actor de la sèrie que conec, també apareix Javier Camera, que no m’ha acabat de convèncer el seu personatge, però no es culpa de l’actor. Finalment també em sona un dels cardenals, el Spencer, que es el vell sonat que durant un temps va ser el marit de la Ruth de dos metros bajo tierra (una sèrie de la HBO que faríeu bé de veure), James Cromwell, finalment els més cinèfils reconeixeran a Diane Keaton.
Ulleres de sol, una cigarreta i una gandula, potser no es exactament la imatge que ens ve a la ment quan imaginem un papa.
Tot i que en un principi aquest papa ha arribat al papat amb la idea de ser manipulat com un titella per altres cardenals, la realitat es que aquest papa té les idees molt clares i no deixarà que ningú li digui el què ha de fer, aquest papa generarà molta controvèrsia per culpa de les seves idees radicals. Inicialment em pensava que aquestes noves idees radicals servirien per modernitzar la església ja que normalment la sang jove porta idees progressistes, i que per tan la sèrie seria una lluita entre les velles idees dels vetusts cardenals contra les noves idees del Papa, però les idees del papa no van en aquest sentit, de fet, amb aquestes idees aquest el papa no seria ben bé el bo de la sèrie, a veure tampoc seria malvat, potser seria tirant a Frank Underwood, però diferent també, es complicat de comparar amb qualsevol personatge que haguem vist fins al moment. El que un principi sembla el dolent es el secretari d’estat (sí, el vaticà es un estat i per tan també te un secretari d’estat), però després descobrim que anar en contra del protagonista no vol dir ser dolent, i de fet tampoc va en contra d’ell, simplement vol fer funcionar la església, cosa que el Papa al ser tan radical sembla que vulgui enfonsar-la, aquest jove papa opta per tornar a l’època obscura, s’amaga de la premsa, no vol espectacle, no vol viatges i donar-se a conèixer, vol misteris, no vol un Déu benèvol, vol un Déu que inspiri respecte i temor, gairebé sembla capaç de tornar a crear la inquisició, potser en la segona temporada si continua amb la mateixa tendència…
Passant a la valoració personal reconec que te escenes molt bones com la reunió amb els cardenals o la xerrada amb el primer ministre italià, però altres escenes en canvi no em diuen res, en general no l’he trobat tan bona com diuen. Un papa vestint-se a ritme de LMFAO – Sexy and I Know It, ara si que ho he vist tot, es un exemple més de lo visual que es aquesta sèrie, aquests moments delirants, el del cangur, el de l’àrea de servei i molts d’altres els hem d’agrair a la ment del extravagant Paolo Sorrentino, i això m’agrada sempre i quan no sigui només una sèrie visual com li passa en varis moments on l’argument en si mateix sembla que no importar massa i els diàlegs només serveixen per omplir mentre admirem el paisatge del Vaticà. Un punt que se’m fa repetitiu i pesat es el tema els pares, però molt pesat, eh? Ja ho sé que al ser orfe el tema pares sempre deixa un vuit important però coi, ho trobo molt exagerat. No es que la sèrie vagi de més a menys, però els primers capítols sorprèn veure les excentricitats del nou papa, en canvi en capítols successius ja no veiem gran cosa que ens sorprengui, ja m’he acostumat al seu caràcter, això no vol dir que Jude Law no facin un paper brillant en tot moment, es nota que li encanta interpretar-lo, què malparit! A part d’ell l’altre personatge que més m’ha cridat l’atenció es el cardenal secretari d’estat interpretat per Silvio Orlando, un bon descobriment. Tothom té Netflix però aquesta sèrie no la trobareu allà, la trobareu a la HBO, ho sento, encara que Netflix us hagi rentat el cervell la millor productora continua sent HBO, encara que aquesta sèrie no sigui de les que més m’han agradat, però tot i així es una producció totalment recomanable, sense dubte seguiré amb la segona temporada quan surti a la llum.
– Costó mucho cerrar la basílica a los turistas?
– No, no, bastó con colgar un cartel de “Cerrado”.
The Young Pope té un 8,1 al filmaffinity i un 8,4 al imdb.
Nota: 6 mitres sobre 10
Pons's blog 