Simulacions de vida – Enric Herce (250 pàgines)
En un futur no massa llunyà la gent viu enganxada al dispositiu Log, en el fons, res que no sigui gaire diferent del smartphone actual, a través d’aquest la gent interacciona amb la societat i amb qualsevol servei que aquesta ofereix. El llibre comença amb capítols aïllats on cadascun en presenta un personatge que aparentment no té res a veure amb el dels capítols anteriors, fins que en mica en mica descobreixes que hi ha una relació entre tots. El capítol més curiós es el primer de tots, una intel·ligència artificial dedicada al sistema de préstec de llibres d’una biblioteca que sembla massa humana i es penja d’una de les seves usuàries. Els altres capítols són més normals, un lladre de logs, infidelitats amoroses, coses així avorridetes, fins que de cop el autor canvia el xip i es treu de la butxaca una secta que fa atacs bio-terroristes i hackers que salven el mon de l’apocalipsis tecnològic, s’ha de reconèixer que això anima al llibre que estava temptat d’abandonar.
Nota: 5/10
No puc no comentar que si treiem le “r” del cognom de l’autor i li afegirm una “s” al final el seu llibre ja no tindrà cap interes. De totes formes el contingut sembla merda.
Pobre Enric, al final m’odiarà i amb raó. Tampoc es un llibre dolent, ni molt menys, el llibre està aprovat, es cosa del meu criteri especial.
Algú podria odiar mai una divinitat tan important com el Gran Pons?! És més, algú s’atreviria??
Espero que no te l’haja recomanat cap (ex)amic…
No, no, tot el contrari, ha sigut en Xexu.
Que malparits…
Ara resulta que a més d’intentar malparlar del bloc, també recomanes llibres dolents!? Quina cara… El fúcsia mai no hauria arribat a tals barbaritats…
Ja que estem, per què no recomanes tu un llibre més dolent!? Diguem-ne un 6/10, per exemple!
Ara sí que veig que els teus gustos lectors són esbiaixats. De fet, des que va morir Pratchett no et veig puntuar res bé. A mi em va agradar molt aquest, el vaig trobar original i sorprenent, especialment perquè està escrit per un autor d’aquí. Llàstima que no t’hagi agradat, però ja saps que no es retornen els diners de les recomanacions.
Original no dic que no, però poca cosa més. Tens raó, no se què faig llegint encara, últimament no trobo res que m’agradi, els altres vicis em tenen tant absorbit que no puc gaudir d’un llibre.
Es pot saber què és que vas trobar original i/o sorprenent? Que el dispositiu s’anomeni ‘Log’ en lloc de ‘mòbil’? T’imagines que comenci la primera cita amb apòstrof i la tancaria amb cometes, i la segona amb cometes tancant-la amb apòstrof? Oi que et quedaries d’allò més sorprés amb la meva originalitat de robot familiaritzat amb els llenguatges de programació?
[…] Simulacions de vida – Enric Herce: 5/10 […]