La estrella de Pandora – Peter F. Hamilton (768 pàgines)
Potser alguns us estareu preguntant com es que fa segles que no parlo de cap llibre, la culpa la té aquest llibre de gairebé 800 pàgines a lletra petita que us presento avui. Començo amb l’argument. En un futur la humanitat ha trobat una manera de crear una espècie de forats de cuc per tal de transportar-se d’un planeta a un altre de manera immediata als diferents planetes de la galàxia, d’aquesta manera la humanitat ha aconseguit colonitzar varis planetes i tenir una xarxa de transport de mercaderies ràpida, eficient i barata. La història es centra en varies trames, hi ha un terrorista anti-sistema perseguit per la justícia que li agrada posar bombes reivindicant no se sap exactament què. Una altra trama es una detectiu que persegueix un home que s’ha carregat la seva dona rica. Llavors a partir d’aqui surt la trama de l’amant de l’home que s’ha carregat la seva dona. També tenim el inventor dels forats de cuc que s’ha perdut en un planeta molt fred. Però la trama més important sembla ser la d’un astrònom que ha descobert que una estrella ha desaparegut de manera immediata i sense cap motiu aparent, serà això la prova de la descoberta de vida intel·ligent? De fet, si fos així no seria la primera vegada que la humanitat es troba amb vida intel·ligent, hi ha hagut dos ocasions més en que la humanitat ha contactat amb extraterrestres, però uns extraterrestres una mica especials, cada una a la seva manera, i si no vull fer espoilers millor que no doni més detalls. A part de la gran capacitat de colonització de planetes que ofereixen els forats de cuc la humanitat també ha inventat una altra tecnologia interessant que et permet rejovenir-te, no solament l’aspecte físic sinó que en teoria pots tornar-te immortal traspassant els teus records en un clon teu en el cas que al teu cos físic li passi alguna cosa, i passar alguna cosa vull dir que se’l carreguin.
En quan el llibre el trobo molt irregular, les noves tecnologies presentades i la trama en general estant bé, però perd molta estona en descripcions, i en subtrames que personalment no m’interessen gaire o gens, d’acord que serveixen per conèixer més els protagonistes, però al final tens un llibre de gairebé 800 pàgines, no crec que fos complicat eliminar unes quantes pàgines per tal que la història anés més directe al gra, que bàsicament es saber què coi ha passat en aquell sistema estel·lar que algú ha posat una barrera gegant super-sofisticada per algun motiu.
Resumint el llibre es bo, molt bo, però està ple de farciment amb llargues descripcions de planetes on només es troben dos personatges i mai més passa res allà, està ple de personatges que tenen una història que no encaixa per enlloc amb la trama principal, sobretot hi ha moltes històries al principi de molts personatges i no es que et perdis, però són trames que no veus què aporten fins que al final acaben encaixant en la història, i quan dic al final vull dir que hi ha trames que no connecten fins que estàs més enllà del 95% del llibre. La bona notícia es que si supereu les 200 primeres pàgines del llibre les quals només enganxa la trama d’una cinquena part dels personatges, després la cosa es més fàcil de llegir. Un avís final, sembla que l’autor no ha tingut suficient amb 800 pàgines de lletra petita per acabar la seva història o sigui que s’espera una segona part que la tanqui amb unes tantes pàgines més.
Nota: 6/10
Pons's blog 