Arxivar per 2021-02-10

Utopia és una sèrie (molt) britànica del 2013, ho dic només començar per tal que no us confongueu amb el remake que ha fet EUA just l’any passat. La sèrie és una curiosa barreja entre thriller, misteri i comèdia negra. Cinc persones es coneixen en un fòrum d’internet parlant d’una novel·la gràfica, la qual sembla vaticinar alguns desastres que van succeint, una banda de pirats pensareu, no? Potser canvieu d’opinió quan una organització secreta comença a perseguir a aquests nois. Per altra banda, l’ajudant del ministre de sanitat del Regne Unit és coaccionat per tal que compri moltes dosis d’una vacuna russa contra un virus que de moment sembla que no té gaire recorregut. La sèrie arranca forta, en el primer capítol moren unes quantes persones, i en torturen una altra, amb un mètode força creatiu, però efectiu, diguem que he après un parell de coses noves. De fet aviso que la sèrie és bastant violenta, un parell de morts per capítol és el mínim, no es pot fer una conspiració com cal si no mor molta gent, i si moren assassinats a sang freda a mans de psicòpates molt millor. Voleu un exemple de conspiració que es descobreix al llarg de la sèrie? La SARS no va existir, tan sols van ser casos d’afectacions respiratòries variades sense cap relació. Per això dic que aquesta sèrie farà les delícies dels conspiranoics, i més dels que sospitin de la procedència de la Covid-19.

Com a actors coneguts per mi només un Nathan Stewart-Jarrett, que coneixia de Misfits. A mesura que els capítols avancen anirem descobrint qui és aquesta organització, perquè persegueix als nois, i qui és l’autor de la novel·la gràfica Utopia, la qual té una segona part no publicada. Si us agraden les sèries de conspiracions amb misteri i humor negre aquesta és la vostra sèrie, i si no us agraden, em sap greu perquè us perdreu una entretinguda sèrie original. Ara bé, a mesura que els capítols avancen la trama es complica, i els personatges comencen a fer canvis de bàndol bastant increïbles. No us enganyaré, el millor capítol de tota la sèrie és el primer, amb això no vull dir que la resta de capítols no siguin bons, però la sèrie comença tan forta que és impossible que aguanti el ritme, és veritat que sempre és més fàcil arrencar bé i crear expectatives altes que no pas resoldre bé la trama i oferir un bon final. El segon millor capítol de la sèrie és el primer de la segona temporada, on ens expliquen clarament el passat per entendre perfectament com hem arribat en el present on ens trobem. Per tal que us feu una idea de com és Utopia, podríem dir que és una barreja entre Misfits i Black Mirror. A Utopia els personatges que es mouen arrossegats per unes circumstàncies que els superen i van improvisant sobre la marxa, i la veritat és que els hi surt bastant bé. Aviso que Utopia és una sèrie cancel·lada, però tampoc l’afecta molt, vull dir que el final queda obert, però l’espectador pot interpretar com la història conclou, i vista que la primera temporada és lleugerament millor que la segona ja em sembla bé que s’acabi aquí abans de fer-se repetitius, com a curiositat la versió dels EUA ha estat cancel·lada també. Un consell final, si algú us pregunta on està Jessica Hyde, millor dir que no sabeu qui és.

Utopia té 12 capítols repartits entre 2 temporades. Té un 7,6 al filmaffinity i un 8,4 a l’imdb.

Nota: 7/10