Cas típic 3550: noi li agraden les pelis del 2022 (2)

Recull de les últimes 8 pel·lícules que he vist ordenades de pitjor a millor, segons el meu gust, això no vol dir que siguin millors pel·lícules, simplement és el que a mi m’agrada. Com sempre la nota del filmaffinity primer, després la meva.

1. El redentor (2014) [5,7][4]: Un assassí a sou es carrega una nena sense voler mentre complia el seu encàrrec, aquest fet el farà replantejar la vida i començarà a anar en contra dels mafiosos dels seus pagadors. Una pel·lícula de coreans molt violents matant-se amb molta sang i trets. Una espècie de John Wick asiàtic.
2. El castillo ambulante (2004) [7,8][4]: En un món de finals de segle XIX amb aires de steampunk i màgia, una maledicció converteix una jove en una vella, per tal de recuperar la seva joventut començarà a col·laborar amb un mag. No sé per què encara segueixo mirant les pel·lícules del Studio Ghibli si sé perfectament que no m’agrada aquest estil d’històries fantàstiques, aquesta barreja de màgia i monstres coloristes no em van, ho trobo massa infantil, crec que hauria de deixar d’intentar-ho. I quina mania que té sempre amb representar el mal sempre com monstres negres i pringosos com petroli.
3. Uncharted (2022) [6,0][6]: L’argument és simple, un trio de caçadors de tresors fan equip per trobar l’or perdut de Magallanes. Recordeu abans quan després d’una pel·lícula d’èxit aprofitaven i treien un videojoc amb el nom de la pel·lícula i aquest era en general dolent? Doncs ara passa al revés, s’aprofiten d’un bon videojoc per fer una pel·lícula fluixa. A veure, no és una mala pel·lícula, és simplement una cinta d’aventures que només destaca per dues coses, la primera és Tom Holland, em cau bé aquest noi, no tinc clar exactament perquè, però em cau simpàtic, i la segona és que un tros de la pel·lícula passa a Barcelona mentre alguns personatges fan turisme per la ciutat, i a mi sempre em fa gràcia reconèixer llocs on he passat. No cal veure la pel·lícula a excepció que sigueu fans del videojoc o de Tom Holland.
4. Ip Man (2008) [7,3][6]: En els anys trenta, en un poble de la Xina, Ip Man és un mestre de les arts marcials que viu tranquil·lament, fins que arriba la Segona Guerra Mundial, els japonesos envaeixen la Xina i els xinesos comencen a passar-ho malament, Ip Man entre ells. Si us agrada veure xinesos pegant-se sense gaire exageració aquesta és la vostra pel·lícula. En tot moment un intueix perfectament cap a on anirà la trama, però el protagonista té el seu encant, tota la resta de personatges, especialment els japonesos, són caricatures.
5. Enemy (2013) [6,4][6] Un professor d’història mira una pel·lícula i veu com un actor secundari és igual que ell, ràpidament es comença a obsessionar amb aquest home. Em sap greu posar-li una nota tan normal en una pel·lícula tan curiosa, però tot i ser 90 minuts d’inquietud constant, tots els protagonistes m’han posat bastant dels nervis amb la seva actitud. Una altra pel·lícula on Jake Gyllenhaal fa d’antiheroi, en aquest cas per partida doble.
6. No mires arriba (2021) [6,7][7]: Un parell de científics detecten un meteorit que es dirigeix a la terra, com reaccionarà la societat a aquest fet? Malament. Qualsevol fet es pot polititzar, de tot es pot treure rèdit econòmic, tot crea debat, i tot són notícies que s’obliden tan aviat com es creen. Una espècie d’Idiocracia, però presa una mica més seriosament, no obstant això, no deixa de ser una sàtira sobre cap a on es dirigeix la societat actual. Dicaprio m’agrada pràcticament sempre, i en aquesta peli no és una excepció, i Meryl Streep i Cate Blanchett també fan grans papers. El gurú barreja de Jobs, Musk i Zuckerberg és tan real que fa por.
7. Free Guy (2021) [6,2][8]: Free guy, interpretat per Ryan Reynolds (Deadpool, Ases calientes) és un NPC normal d’un videojoc de l’estil GTA, fins que un dia desperta i pren consciència pròpia quan coneix una jugadora interpretada per Jodie Comer (Killing Eve). Es tracta d’una pel·lícula d’acció salvatge com pot ser el GTA, amb humor, però amb una trama simple on el dolent és molt dolent i simple, tot i això, els bons són manipulats i estafats per l’antagonista. Al final la lliçó moral cau en el clàssic missatge moralista de jocs triple A dolents, jocs indis bons. La peli té un estil molt semblant als Lego Movies, i a mi em cau simpàtic aquest rotllo. El film està molt recarregat d’efectes especials, i la suposada rebel·lia està edulcorada per a tots els públics, amb trama romàntica inclosa. Tanmateix, la pel·lícula és molt entretinguda, com a mínim ho ha sigut per mi, i té un munt de referències freaks, o sigui que m’ha agradat, i la parella d’actors protagonistes són molt carismàtics, a part que estic enamorat de Jodie Comer o sigui que soc poc parcial.
8. Réquiem por un sueño (2000) [7,8][8]: Un noi drogoaddicte (Jared Leto) malviu com a camell, però s’acaba esnifant tots els beneficis i mai li arriba pel somni d’ampliar el negoci i traficar més a gran escala. Per altra banda, la seva mare, fa dieta per poder participar en el seu concurs preferit de la televisió, per resumir-ho, puc dir que no seguirà el mètode correcte per aprimar-se. Només pel muntatge de la pel·lícula ja val la pena veure-la, no cal ser gaire cinèfil per adonar-se com d’atípicament estan fetes les escenes. A més, la banda sonora és fantàstica, prova d’això és que s’ha fet servir en molts trailers d’altres pel·lícules. Si voleu deixar les drogues per sempre, aquesta és la pel·lícula perfecta per ajudar-vos. Ara tinc ganes de veure més pel·lícules de Jennifer Connelly.