Cas típic 4091: noi li agraden les pel·lícules del 2025 (9)

Recull de les últimes 8 pel·lícules que he vist ordenades de pitjor a millor, segons el meu gust, això no vol dir que siguin millors pel·lícules, simplement és el que a mi m’agrada. Com sempre la nota del filmaffinity primer, després la meva.

1. Carol (2015) [7,0][4]: Anys 50, una jove botiguera d’uns grans magatzems i una divorciada es coneixen. M’agrada Blanchett, però l’he trobat lenta i allargada.
2. Cuando Harry encontró a Sally (1989) [6,9][5]: Comèdia romàntica de la relació al llarg dels anys de dues persones. Algun diàleg és divertit, però poca cosa més.
3. Super (2010) [6,2][6]: James Gunn ens porta una comèdia negra protagonitzada pel Dwight, on un home vol salvar la seva dona d’uns traficants de droga, tot convertint-se en superheroi. Entretinguda i salvatge.
4. Agarralo como puedas (2025) [5,4][6]: El fill del mític Frank Drebin haurà d’investigar un magnat dels cotxes elèctrics. Homenatge a les pel·lícules de Leslie Nielsen, quins records! Exactament, el mateix tipus de bromes estúpides, una darrera l’altre sense parar, potser no fan tanta gràcia com abans, però s’agreix divertir-se una estona.
5. Warfare: Tiempo de guerra (2025) [6,6][6]: Durant la guerra de l’Iraq una missió de vigilància se’n va en orris. Basada en fets reals ens presenta la trama pràcticament a temps real, on els SEALs ho passen malament malgrat tenir suport aeri i tancs. Retrat ultrarealista de la guerra urbana moderna; tant que estic acostumat al fet que les pel·lícules siguin més peliculeres.
6. La milla verde (1999) [7,9][7]: Cinc funcionaris de presons tenen poca feina en el corredor de la mort, però no s’avorriran perquè viuran una història fantàstica d’un home molt gran que fa miracles. Una història màgica i bonica que toca la fibra.
7. Una batalla tras otra (2025) [7,4][7]: Un revolucionari retirat haurà de tornar a l’acció quan el que més estima està en perill. Una pel·lícula diferent i curiosa on Sean Penn i DiCaprio interpreten uns personatges molt peculiars. Una història poc realista, però que enganxa durant més de 2 hores i mitja.
8. Una casa llena de dinamita (2025) [6,1][8]: Un míssil intercontinental balístic es dirigeix contra els EUA, immediatament es posa en marxa tot el protocol per fer fron aquesta situació extrema de crisis. M’encanta veure com funciona el govern en situacions límit, per això em va encantar l’Ala Oest de la Casa Blanca, aquesta pel·lícula podria ser perfectament un parell de capítols de la sèrie. Molta gent important, molt tensa, intentant resoldre un problema molt gros. Tensió constant durant les dues hores que dura. Entenc que hi hagi gent enfadada amb el desenllaç.

Avui el bloc comença les vacances d’hivern, tornaré passat reis, bones festes!

Cas típic 4090: noi li agrada Islàndia

1. “10 things I hate about you” compleix 26 anys – Can’t take my eyes off you (2 min). Nelly Furtado – I’m Like A Bird en compleix 25. Britney Spears – Overprotected ja en fa 24.
2. Sabíeu que a Catalunya hi ha vuit persones que es diuen Arale? (90 segons)
3. Un tros de gel es desprèn i… (24 segons)
4. Islàndia, cançó terra de gel i foc (36 segons)
5. Visualitzant les xifres de nombres irracionals amb colorins
6. L’efecte Ringelmann, com més son, pitjor rendiment, excepte les formigues
7. Aquest pilot d’helicòpter de bombers sap apuntar bé (12 segons)
8. L’escletxa entre l’obediència imaginada a l’autoritat i la real

Cas típic 4089: noi li agrada la ciència ficció

Avui recupero el CT1492

Continuem amb la llista de les meves 35 pelis preferides. Sense més dilació avui films de Ciència-ficció:

Cube: Una peli que no s’assembla a cap peli. Una peli angoixant com poques. Una peli de por on no hi ha monstre ni assassí ni dolent. Una peli tensa i inquietant com poques, que no fa servir trucs barats com la música per sorprendre, de fet, ni tan sols hi ha cap música en tota la peli. Una peli que no tens ni idea de cap on anirà, no saps què hi haurà a la propera habitació.
Us deixo amb la primera escena

Terminator 2: Qui ha dit que les segones parts no eren bones? En aquest cas la successora no només iguala l’original sinó que la supera. Per si no fos prou problema que un robot assassí provinent del futur et vulgui matar, imaginat que un robot assassí provinent del futur i millorat perquè sigui indestructible et vulgui matar. Acció de la bona representada per un actor que ja porta la cara inexpressiva de robot incorporada de sèrie.
Perquè ningú dispara una retallada mentre condueix una moto com ell fa

Matrix: Soc informàtic, és pràcticament obligatori que Matrix estigui entre les meves pel·lícules preferides! Hi ha efectes especials vistosos, hi ha acció i ritme, hi ha una història d’un món virtual, hi ha conspiracions, hi ha agències secretes, hi ha Keanu Reeves vestit de capellà, que més vols?! En resum, una pel·lícula trencadora i original com poques s’havien fet fins al moment.
Pastilla blava o vermella

Jurassic Park: Aquesta és la primera peli que vaig veure al cine que em va realment impressionat. Però heu vist que grossos que són els dinosaures?! Ocupen més que tota la pantalla gran del cine! Perquè potser és un problema si et persegueix un assassí, però no és res comparat amb un grup de velociraptors amb ungles llargues com navalles o la por que tens en veure com tremola el terra perquè un bitxo que menja vaques com a aperitiu està a punt d’empassar-se el jeep en el qual vas.
Sí, sí, una fulla molt interessant però…

Aliens, el retorn: (a.k.a Alien 2). La primera Alien va ser la primera que va obrir la veda de les pel·lícules de sustos (que no de por) en ambients xungos. Però la segona va anar molt més enllà. En la segona, a part dels sustos tenim un grup de marines durs, molt durs, molt molt durs, que poden en tot vaja, però es faran caca quan vegin la festa que els aliens tenen muntada en aquell planetoide miner de mala mort. Perquè no hi ha enemic més malparit que un que és ràpid, llefiscós, amb ungles esmolades com ganivets, una cua esmolada com un ganivet i una boca dins d’una boca amb dents esmolades com ganivets i per si no és suficient que àcid quan el fereixes. Ah, sí i el truquet del ganivet del Bishop xD
L’escena del ganivet (podeu obviar a partir del 0:25)

Atrapat en el temps: No! No es diu “El dia de la marmota”, es diu “Atrapat en el temps”. Tot i que es en essència una pel·lícula romàntica es veu catapultada en aquest rànquing de les millors pel·lícules gràcies al seu humor i sobretot als cicles temporals. I mira que no soc gaire fan d’en Bill Murray (tampoc en soc detractor) però en aquesta pel·li ho fa bé el malparit.
Atracament ben planejat

Els Venjadors: Tot i ser totes molt bones, en una llista de 35 pel·lícules és normal que entre la més bona de totes a la més fluixeta hi hagi diferència de qualitat, tot i això, per mi els Venjadors és una molt bona pel·lícula, a més a més suposo que el dia que la vaig veure devia estar de molt bon humor per què tinc molt bon record, sé que m’ho vaig passar molt bé entre les confrontacions entre els superherois per llimar asprors, bé, què coi, és l’Ironman que es fica amb tots perquè és un sobrat de l’hòstia. Fins i tot amb personatge que no contava que serien gran cosa com el cas d’en Hulk em van sorprendre gratament. I sobre la trama? A qui coi li importa que la història sigui una tonteria sí l’acció és espectacular? Els Venjadors és una peli per gaudir i ho aconsegueix àmpliament.
Tony Stark contra un semi Déu

Cas típic 4088: noi li agrada Pathfinder Wrath of the Righteous

He jugat al Pathfinder Wrath of the Righteous  (Enhanced Edition), un RPG estil dungeons and dragons, on la trama gira al voltant teu, una persona amb poders mítics que no saps d’on surten i que rebrà l’encàrrec de gestionar la cinquena creuada conra els dimonis que assalten el continent, els quals entren a través de l’escletxa del món, escletxa que hauràs de tancar d’alguna manera, amb una cremallera gegant? Incomprensiblement aquesta opció no està disponible.

He decidit fer un personatge Malvat Legal, és a dir, maldat i crueltat absoluta, però fortament regit un per un codi ètic, el meu codi ètic on segueixo les normes de manera previsible. El meu objectiu era acaparar el màxim poder i no m’importava matar a qui fes falta. A part dels nivells de personatge normals en un RPG, en aquest joc també ens trobem amb els nivells mítics, un nou arbre d’habilitats que et permet ascendir cap a nous poders, pel camí de l’Àngel, pel camí del dimoni, de l’engalipador, etc. Jo he escollit el camí del Liche, crear un exèrcit de no-morts descervellats que creuen cegament sempre ha estat el meu desig més íntim. No sabria dir si el final de la meva història ha estat negatiu o positiu, perquè he canviat la invasió de dimonis per una invasió de morts vivents, jo penso que si, perquè els morts em fan cas a mi, com a mínim la majoria. Us presento els meus companys d’aquesta llarga aventura:

• Pons: El meu personatge, un mig elf bruixot especialitzat en nigromància, una autèntica màquina d’exterminar, amb un os com a company animal. Més endavant també he afegit un esquelet arquer.
• Seelah: Un escalda humà que em feia de tanc i dona buffs a l’equip. A mitja aventura m’abandona perquè els seus principis morals no li permeten seguir a un liche malvat.
• Lann: Un mutant inquisidor especialitzat en l’arc, com a company animal té un llangardaix, no és casualitat que la meitat del cos del Lann estigui recoberta d’escates. Havia començat a ser el meu company romàntic, però sent un liche qui necessita amor.
• Ember: Una petita bruixa elfa especialitzada en el foc. De petita la van cremar per ser una bruixa, és molt poètic que de gran es dediqui ella a cremar els enemics. També va bé per curar als aliats.
• Nenio: Una kitsune molt intel·ligent i curiosa que ha escollit el camí de la màgia, i que jo he decidit també especialitzar-la en el foc.
• Regill: Un gnom, un inquisidor comandant dels cavallers infernals, que com jo és malvat legal, i per tant pensa que l’objectiu final justifica qualsevol mesura, ha sigut el substitut perfecte de la moralista Seelah, a més porta un martell de batalla doble i va muntat sobre un velociraptor, no es pot molar més.
• Sosiel: Un humà 100% clergue, els clergues millor no fer-los multiclasse. Bons buffs per l’equip, un tanc acceptable, ja que va muntat sobre un porc senglar terrible, i també cura bé. No el volia perdre, així que he hagut de forçar unes quantes decisions bones per evitar que marxés.

He jugat al Pathfinder, i he trigat 248  hores a acabar la història. És cert que he fet servir sempre el mode de combat per torns que alenteix el combat, també he passat molta estona mirant com pujar de nivell els personatges, fins i tot els que no portava normalment en el meu equip principal, un equip bastant gran que són tu i cinc personatges més, i això sempre ja és una bona feina i costa decidir quines habilitats faràs servir en cada un. Decididament, 248 hores és el RPG més llarg que he jugat mai, i reconec que en el capítol cinc i últim, se m’estava fent una mica llarg i he decidit abandonar algunes de les històries dels companys, ho sento, haver sigut més carismàtics. Us deixo un vídeo anàlisis.

Cas típic 4087: noi li agrada Jair Dominguez

1. 24 anys de Sophie Ellis-Bextor – Murder On The Dancefloor i 37 anys de Pixies – Where Is My Mind?
2. Bismut cristal·litzat (1 min)
3. Esperant el semàfor (2:34 min)
4. Dient a un robot que no el dispari (1 min)
5. Caragols, avellanes i un encenedor (4 min)
6. Poliglota (2:34 min)
7. Meduses i més meduses (15 segons)

Cas típic 4086: noi li agraden les grans sagues

Avui recupero el CT1493 sobre les meves grans sagues preferides.

Continuem amb la llista de les meves 35 pelis preferides. Avui toca repassar les millors sagues, tot i que d’alguna només se salva la primera part, i no miro a ningú senyors pirates…

Indiana Jones i l’última croada: Què dir de la pel·lícula d’aventures per excel·lència?! Digueu-me una peli d’aventures millor i us diré que us equivoqueu. Si l’Indiana ja és divertit sol encara millora emparellat amb el seu pare. La peli ens ha deixat grans escenes memorables com l’Indiana lligant d’esquena amb el seu pare e intentant arreglar la relació paternofilial, mentre aquest crema l’habitació. Sense dubte la millor de la trilogia! Sí, he dit trilogia, algú recorda una quarta part? Jo no…
Treball en equip pare i fill

Indiana Jones: A la recerca de l’arca perduda: I pensar que podrien haver espatllat la segona millor (després de l’última croada) d’aventures posant en Tom Selleck en comptes d’en Harrison Ford! Sort que la van fer tal com va ser i podem gaudir de les aventures del descarat Indiana. Qui no té gravat la seqüència de l’Indi perseguit per una bola gegant? Gràcies a l’Indi vaig aprendre que els Nazis són els millors dolents que una peli pot tenir.
Perquè l’escena original ja la teniu molt vista. Em disculpo per la qualitat la gravació.

La guerra de les galàxies V: L’imperi contraataca: Què dir de la millor part de la trilogia (sí, trilogia, l’altre és… és… no sé que és, però no és Star Wars, no dic que siguin males pelis, com a mínim la dos i la tres, però Star Wars no és.) més famosa del cine? A més, l’imperi contraataca sobresurt per sobre de les altres, si és que això és possible. És la part que tot va malament, en Han carbonitzat, els rebels sense fer res, el cantó fosc guanyant totes les batalles, i no es destrueix cap estrella de la mort de manera ridícula.
Quant costarà un AT-AT?

La guerra de les galàxies IV: Una nova esperança: Cal que afegeixi alguna cosa més a part que no és tan bona com la cinquena, però casi casi? No, oi? PD: Mira que no donar-li medalla al Chewbacca!
Un destructor imperial es gros, realment gros.

La guerra de les galàxies VI: El retorn del Jedi: Sabeu per què està gairebé a l’altura de les dues anteriors i no les iguala? Pels Ewoks, evidentment. Tot i això, s’ha de dir que en George Lucas abans molava i molt! Tant de bo algú li hagués impedit continuar fent pel·lícules…
Calia que digués aquest “Nooo!” senyor Lucas?!

El senyor dels anells: El retorn del rei: Perquè si haig de triar alguna de la millor trilogia d’aventures fantàstica (recordeu que Indiana Jones no és fantàstica, és simplement aventures) em quedo amb aquesta. És l’última part, el desenllaç, amb la batalla més èpica (he esborrat la part final dels fantasmes que formen una massa de mocs verds de la meva ment). Perquè s’ha de felicitar a Peter Jackson per haver fet una bona adaptació d’un bon llibre. Bones escenes, bona música, bona trama, uns elfs relativament poc efeminats, uns orcs ben lletjos, uns arbres lents però molt grossos i uns herois amb un parell de … Peus peluts.
Avui no és aquell dia

El senyor dels anells: Les dues torres: És la segona millor part de l’aventura a la terra mitjana. Mentre els Hòbbits no fan gran cosa, els humans han de resistir com poden en una batalla contra un munt d’Orcs realment espectacular. Excel·lent senyor Jackson, excel·lent.
“Espera mi llegada con la primera luz del quinto día, al alba mira al este”

El senyor dels anells: La comunitat de l’anell: Perquè sigui la més fluixa de la trilogia no vol dir pas que sigui una mala peli. De fet, podríem veure tota la trilogia com una sola pel·lícula, una sola peli condemnadament llarga, però una sola peli en el fons, ja que explica una sola història. Ja he lloat abans la feina del senyor Jackson, no?
Els Nazgûl estan una mica secs

Pirates del Carib: La maledicció de la Perla Negra: Sempre m’han distret les pelis d’aventures i si va de pirates, doncs encara millor! I sí el pirata és interpretat per un excèntric Johnny Depp doncs encara molt millor! Quina llàstima que la resta de parts de la saga sigui un exemple clar de com allargar una peli perquè si sense tenir una trama amb sentit.
Jack Sparrow, el motiu perquè aquesta peli estigui en aquesta llista:

Cas típic 4085: noi li agrada saber qui és

Diguem qui soc – Júlia Navarro (1.056 pàgines)

Avui recupero la tradició de llegir totxos, però contra tot pronòstic aquest no és de fantasia. Diguem qui soc és la història en primera persona d’un periodista al voltant de la trentena que rep l’encàrrec de la seva tieta d’esbrinar la vida de la seva besàvia Amèlia. Guillermo, el protagonista i narrador anirà coneixent un munt de gent que va estar en contacte de manera directe o indirecte amb la seva besàvia, fins a reconstruir cronològicament la seva vida, i per entendre tot el que va fer i perquè ho va fer.

Són mil pàgines, però el llibre no es fa pesat perquè tant la vida d’Amèlia com de Guillermo són moviment constant, coneixent gent interessant i movent-se pel món, una espècie d’excusa per repassar fets destacats de l’Europa del segle XX.

Movistar n’ha fet una minisèrie de 9 capítols bastant fidel al llibre, llevat que s’han carregat tota referència al Guillermo i uns quants secundaris més. La minisèrie no està malament. Us deixo el trailer

Al nostre ofici només hi ha una manera de sobreviure i fer bé la feina, i saps prou bé que consisteix a deixar de banda els sentiments personals. El consell és de franc, però, la copa, la pagues tu.

Nota: 6/10

Cas típic 4084: noi li agraden Boulevard Of Broken Dreams

1. Endevineu qui compleix 21 anys? Green Day – Boulevard Of Broken Dreams (3:30 min) També podríeu haver dit The Killers – Mr. Brightside, també valdria dir Jamelia – Superstar
2. La familia creix (cyanide & happiness)
3. La dansa de seguici d’una aranya paó (22 segons)
4. No pots portar a Jackie Chan a un concurs de reptes (2:35 min)
5. La típica trituradora de metall que tens a l’oficina (78 segons)
6. Steve Martin recollint un premi (3:37 min)
7. La Sotana: Diguem les coses pel seu nom (1 min)

Cas típic 4083: noi li agrada el futbol

Amants del futbol avui esteu de sort! Avui recupero el CT1476

Col·lecció de frases de grans pensadors del futbol

1- “No me importaría perder todos los partidos, siempre y cuando ganemos la Liga.” (Mark Viduka, ex delantero del Newcastle)

2- “El problema es que no ha entrado el balón” (Sergio Ramos, defensa del Real Madrid)

3- “Quiero agradecer a mis padres por mi carrera, en especial a mi padre y a mi madre”. (Altobelli, ex delantero del Inter)

4- “No me gustaba jugar en Italia, era como hacerlo en un país extranjero”. (Ian Rush, futbolista galés que militó en la Juventus)

5- “Me gustaría jugar en un equipo italiano. Como el Barcelona.” (Mark Draper, centrocampista inglés)

6- “He remitido al club una solicitud para ser traspasado. Pero déjenme decir que no quiero dejar el Leicester.” (Stan Collymore, delantero inglés)

7- “Estoy tan feliz como uno puede estar. Pero he estado más feliz.” (Ugo Ehiogu, ex defensa inglés)

8- “Recibí un golpe en mi tobillo izquierdo. Pero algo me dijo que era mi derecho.” (Lee Hendrie, ex centrocampista inglés)

9- “Los brasileños son de Sudamérica. Los ucranianos serán mas europeos.”
(Phil Neville, ex defensa del Manchester United)

10- “Esperemos es un adjetivo que no quiero utilizar para hablar de la vuelta de Ronaldo”. (Zenga, ex portero del Inter)

11- Periodista: “Y usted, ¿cómo lo hace para correr tanto?, ¿cuántos pulmones tiene?”
– Héctor Puebla (ex futbolista chileno): “Bueno… Uno, como toda la gente, ¿no?”

12-  Periodista: “¿Cuando te fuiste al Milán te pagaban mucho o poco?”
– Claudio Borghi (ex futbolista argentino): “No, ni lo uno ni lo otro, sino todo lo contrario.”

13- Periodista: “Tenemos información de que se están haciendo gestiones para que vaya a jugar al extranjero. ¿Nos podría decir de dónde lo están pidiendo?”.
– Murci Rojas: “Bueno, del país no puedo contarles nada… Sólo puedo adelantarles que se trata de un equipo brasileño.”

Acabem amb un triplet de David Beckham:

– “Definitivamente quiero que Brooklyn, mi hijo, sea cristianizado. Pero no se todavía a que religión.”

– “Alex Ferguson es el mejor entrenador que he tenido nunca a este nivel. Bueno el es el único entrenador que he tenido a este nivel. Pero es el mejor entrenador que nunca he tenido.”

– “Mis padres siempre han estado conmigo apoyándome. Incluso desde que tenia 7 años.”

Diferencies de nomenclatura entre el futbol europeu i el futbol americà

Futbol hologràfic en el Japó.

Jugada tàctica

I per acabar un jugador que… només se’m acut dir “Por favor Carrasco!”

Cas típic 4082 bis: noi li agraden les Brigades Fantasma

Les Brigades Fantasma – John Scalzi (320 pàgines)

Les Brigades Fantasma és el segon llibre de la saga de la Vella Guàrdia, potser recordeu el primer llibre del CT2534 ara fa gairebé 9 anys. Per què esperar 9 anys per seguir llegint una saga? Senzillament perquè me’n vaig oblidar.
En aquest llibre canvien de protagonista, aquí el protagonista ja no és la ment d’un vell posada en un cos millorat d’un jove, en aquest llibre el llibre forma part de les Brigades Fantasma, que es tracta de l’ADN d’un mort posat en un cos jove i millorat acabat de néixer, però com que porten incorporat de sèrie un ordinador al cervell poden consultar i llegir tota la informació pràcticament al moment, d’aquesta manera tens soldats que tenen setmanes de vida plenament formats i operatius per passar a l’acció, amb l’avantatge que no són clons.

Són llibres d’acció ambientats a l’espai on la humanitat ha sortit a colonitzar planetes, gràcies a una tecnologia de salts espacials, però lamentablement no és l’única espècie intel·ligent que ha decidit fer el mateix, i malgrat que la galàxia és gran, la quantitat de planetes habitables no és tan gran, però si una cosa en sap la humanitat és de fer guerres, i això és el que trobarem en aquest llibre. El llibre és entretingut sense més ni més, però és prou interessant perquè em posi a llegir el següent llibre.

Después de ver La guerra de las galaxias todos quisieron un sable de luz y les irritó que la tecnología para fabricarlos no existiera realmente. Todos estuvieron también de acuerdo en que los ewoks se merecían la muerte.

―¿Quién es el pariente muerto? ―preguntó Cloud, recogiendo las cartas. ―Es complicado. ―Inténtalo. ―Es el clon del hombre para albergar la conciencia del cual fui creado. ―Vale, tenías toda la razón: es complicado.

Conocemos seiscientas tres especies inteligentes dentro del horizonte de salto de la Unión Colonial, Dirac. ¿Sabes a cuántas tiene la UC clasificadas como amenaza, lo que quiere decir que las FDC pueden atacarlas preventivamente a voluntad? A quinientas setenta y siete.

Nota: 6/10

Cas típic 4082: noi li agraden les pel·lícules del 2025 (8)

1. Under the skin (2013) [5,8][2]: Segons demostren les estadístiques d’aquest blog, els homes busquen a Scarlett Johansson, en aquesta pel·lícula passa just al contrari, Scarlett Johansson busca homes. Contemplativa, amb molt poc diàleg. No m’agrada aquest tipus de cinema experimental.
2. Nomadland (2020) [6,7][3]: Una dona té una vida de rodament vivint en la seva furgoneta i a base de treballs temporals, però no està sola, hi ha tot una comunitat de gent que viu fora de la tònica de la societat. La pel·lícula no és dolenta, però l’he trobat molt avorrida. Més que una pel·lícula m’ha semblat un documental. Tres Oscars, millor peli, direcció i actriu.
3. Puro vicio (2014) [6,0][3]: Cine negre ambientat en els anys 70. On un detectiu drogoaddicte buscarà l’amant desaparegut de la seva exparella fins que és ella la que també desapareix. Hippies, drogues, policia, minifaldilles i molts personatges que es creuen en aquesta història i compliquen seguir la trama si estàs despistat, tot regat amb un humor psicodèlic. Pel·lícula massa llarga, inconnexa i complicada pel meu gust.
4. The act of Killing (2012) [7,8][4]: Documental sobre el genocidi que es va fer a Indonèsia després del cop d’estat del 65. És hipnòtic veure com els botxins no tenen cap problema a reconèixer les atrocitats criminals, autèntics psicòpates que van gaudir assassinant. El problema es que el documental no dona gaire informació, se centra sempre en els mateixos protagonistes i la seva ofensiva pel·lícula.
5. Stockholm (2013) [6,5][6]: Dos joves desconeguts es coneixen i s’agraden, tot previsible fins que arriba la meitat de film i les coses es posen estranyes. Obra de teatre de dos personatges dividit en dos actes ben diferenciats. Et fa pensar en el mal del segle XXI, la salut mental.
6. La paradoja de Antares (2022) [5,9][6]: Una investigadora del SETI, que treballa amb mitjans precaris, com tots els investigadors del país, haurà de verificar un senyal artificial per comprovar si tot és cert, lamentablement coincidirà amb el dia més tràgic de la seva vida. Podem veure com li fan xantatge psicològic a aquesta científica per tot arreu. La pel·lícula m’ha agradat, però al final m’ha fet vomitar de la gran cursileria que posa en contradicció el caràcter del personatge principal.
7. The Brutalist (2024) [7,0][6]: La història d’un arquitecte jueu que fuig d’Europa després de la Segona Guerra Mundial, primer les coses són difícils, però té un cop de sort. La pel·lícula està bé, és un tros d’història, i l’epíleg també, però els últims 45 minuts van per un camí que no m’ha convençut. És d’aquells films, que tot i no ser d’acció es gaudeixen més en la pantalla gran.
8. Durante la tormenta (2018) [6,4][7]: Durant una nit de tempesta s’estableix una connexió entre 1989 i 2016 en la televisió d’una casa, aquest canvi provocarà la creació d’una línia temporal alternativa. Seguint els tòpics de les pel·lícules espanyoles sempre han d’aparèixer infidelitats, enganys i drames, es veu que una connexió temporal no és suficient al·licient. Hi ha diverses coses que no tenen sentit en la trama, però dir que el paper de la policia en aquesta història és totalment inversemblant és quedar-se curt. És d’aquells guions que mai saben quan parar d’afegir més girs. Però reconec que la pel·lícula té el seu interès.