Cas típic 2534: noi li agrada noia, noi li agrada La Vella Guàrdia

Posted: 2017-01-19 in Llibres
La vieja guardia – John Scalzivieja_guardia

La vella es guàrdia és una novel·la de ciència ficció (evidentment) escrita per John Scalzi, home que potser us sonarà si recordeu Redshirts del CT2414. L’argument ens situa en un futur on la terra ha aconseguit dominar els salts espacials i això li ha permès contactar amb altres civilitzacions extraterrestres, lamentablement sembla que hi ha hagut conflictes amb algunes d’aquestes civilitzacions, i això vol dir guerra. Tal i com les coneixem actualment les guerres són un desaprofitament de vides de joves soldats, per això en aquest futur s’ha pensat que seria millor desaprofitar la vida dels vells, que fet i fet ja estan a punt de finar i per tan no es perd gran cosa. Lamentablement un cos arrugat, decrèpit, amb els reflexes minvats i sense forces no es gaire útil en una guerra, però gràcies a una nova tecnologia que permet trasplantar la consciència dels vells en cossos clònics joves amb la força i agilitat de gent de 25 anys els vells es converteixen en soldats útils gràcies a la seva experiència, i així es com està formada la anomenada vella guàrdia que dona títol al llibre. I fins aquí us he espoilejat aproximadament el 15% inicial del llibre.

Si a vosaltres us donessin a triar entre acabar els vostres dies morint de vell a la Terra o bé la possibilitat de allargar la vostra vida en un cos jove amb la contrapartida d’haver de lluitar en una guerra espacial, amb què us quedaríeu? Penseu que la guerra es per una causa tan noble com la supervivència de l’espècie humana. Tot i que el llibre acaba amb un final més o menys tancat, la temàtica de la vella guàrdia continua amb Las Brigadas Fantasma, La Colonia Perdida, La Historia de Zoë, i la División Humana. De moment no tinc previst continuar amb la saga, però mai se sap si em vindran ganes de continuar-la. El llibre està bé, es entretingut, recorda bastant a altres novel·les anti-bèl·liques de ciència ficció clàssiques com Starship Troopers o La guerra interminable, al ser una novel·la més actual (2005) el futur sembla realment un futur, i la escriptura del segle XXI em sol passar més bé que la de la mitjans de segle XX, tot i així la novel·la tampoc aporta moltes idees que no haguem vist abans.

[El protagonista signa un document en el qual es declara mort]
—¿Así que alguien podría venir y matarme y eso no tendría ninguna repercusión legal?
—Bueno, no. Si alguien le asesina mientras está legalmente muerto, creo que aquí, en Ohio, podría ser juzgado por «molestar a un cadáver».

[Els instructors espacials militars fan servir els mateixos clitxés que els instructors militar terrestres]
—¡Por Cristo en patinete! —exclamó el sargento Antonio Ruiz después de mirar a los sesenta reclutas del pelotón, que permanecíamos más o menos firmes (eso esperábamos) en la pista del espaciopuerto de la Base Delta—. Está claro que ya hemos perdido la batalla por el maldito universo. Os miro y las palabras «tremendamente jodidos» saltan de mi puñetero cráneo. Si sois lo mejor que la Tierra tiene que ofrecer, es hora de que nos inclinemos y dejemos que nos metan un tentáculo por el culo.

Os puede parecer que es una especie de odio generalizado que siento hacia vosotros. Dejadme aseguraros que no es el caso. Todos fracasaréis, pero cada cual lo hará de un modo único, y por tanto os desprecio uno a uno.

Nota: 6/10

Advertisements
Comentaris
  1. ahse ha dit:

    És una teoria sense cap i peus aquesta dels vells, no entenc com te l’has pogut empassar.

  2. JOMATEIXA ha dit:

    Doncs, jo em sembla que no triaria lluitar, encara que ja se sap, quan veus l’hora a prop…

  3. McAbeu ha dit:

    Recordo “Redshirts” que em va agradar força (llàstima de les codes finals), també recordo “Starship Troopers” que em va semblar força entretingut i vaig gaudir més amb el llibre que amb la pel·lícula (que per passar l’estona no està gens malament)[*]. Així que, si un dia en tinc l’oportunitat, no em faria res llegir-lo però de moment el deixo passar, prefereixo esperar recomanacions teves de 8 cap amunt.

    [*] No ho recordava (però ho he tornat a veure ara quan he clicat l’enllaç que has posat) que quan et vaig dir això mateix sobre el llibre i la pel·lícula de la novel·la de Heinlein em vas acusar de “postureig”. Ja veus que tot i així mantinc la mateixa idea, els que diem les coses només per aparentar hem d’intentar ser coherents si no volem que se’ns acusi d’estar permanentment equivocats. ;-)

    • Pons ha dit:

      Aquest llibre es com un Starship Troopers (el llibre) però renovat, amb la diferència que aquí l’enemic es intel•ligent en comptes d’una pila d’insectes. No es un llibre tan original com Redshirts ni amb tan humor, però en aquest la història es més interessant.

      Crec que ets l’únic que prem els enllaços dels meus posts, si més no, com a mínim l’únic que llegeix els comentaris dels posts que enllaço.

      Ves esperant recomanacions de vuit o més ves, que en tot l’any passat no n’hi va haver cap!

    • ahse ha dit:

      La cosa que no s’enten a aquest país és que hi hagi humans que necessitin passar l’estona. Tens massa estones?? Dona’m a mi 2 hores diaries d’aquestes que has de passar que a mi no em sobra el temps ni per dormir!

  4. Eva ha dit:

    “¡Por Cristo en patinete!”?? Això qui ho ha traduït, Don Pimpom?

  5. Xavier Pujol ha dit:

    Matar un mort? Crec que fins el dia d’avui encara no s’ha aconseguit

    • Pons ha dit:

      No estàs matant un mort, estàs matant a algú que està legalment mort encara que a la pràctica no ho estigui.

    • ahse ha dit:

      “Mort” i “legalment mort” són 2 objectes diferents. Si fossis programador ja ho sabries…

      Per cert, que ets de lletres?

  6. XeXu ha dit:

    Ja que no el llegiré, millor em dedico a comentar la pregunta que ens fas. Hi ha possibilitat de fugir i anar a viure la vida un cop t’han trasplantat la teva ment vella en un cos de jove? Suposo que no està contemplat… Però de totes maneres, l’argument no sembla tenir ni cap ni peus. Si tens la tecnologia suficient per generar cossos clònics, no em puc creure que no la tinguis per fer robots que puguin lluitar autònomament amb intel·ligència artificial, amb sistemes millorats, com reconeixement d’enemics i aliats, punteria molt més fina, i totes les altres correccions que puguin arreglar els defectes que tenen els soldats, tant els joves com els grans. Per tant, si jo pogués triar, seria enginyer i programador de robots intel·ligents, però a mi no m’hi veurien pel camp de batalla.

    • Pons ha dit:

      En teoria quan has complert el servei militar durant 5 anys (o 10 si l’exèrcit et necessita especialment) quedes lliure i pots anar a viure a un planeta colonitzat. Sempre i quan hagis sobreviscut 5 o 10 anys com a soldat, això si, la vida de colon tampoc es fàcil, mai se sap quan un extraterrestre et vindrà a fotre fora.

      Sembla que una intel•ligència artificial capaç de ser competent lluitant no es contempla, el que si que es contemplen son millores a les capacitat físiques i psíquiques humanes.

    • ahse ha dit:

      Si jo estava comentant el mateix! No estaries intentant clonar-me el comentari, eh?

Comenta que es gratuït, de moment...

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s