Cas tipic 337: noi li agrada noia, noi té perilla i fa monolegs

He dit – Andreu Buenafuente (250 pàgines)

Sabeu què? L’ Andreu Buenafuente fa monolegs!
Si, es veu que els diu per la tele i llavors edita un llibre que surt per Sant Jordi. I llavors vaig jo i m’el compro l’agafo de la biblioteca.

L’últim tracta dels monolegs de Antena3 de Buenafuente. Es diu He dit. L’humor del llibre es del tipus:

L’altre dia, vaig entrar a la meva oficina a preguntar: “Aquesta comissió d’obertura per què me l’heu cobrat, si no he obert cap compte?”. “No, no… és comissió d’obertura de la porta”. Dic “Ah, vale!”.

Poses el DVD i surt a la pantalleta el missatge “No Disc”. I què cullons he ficat, llavors? Una rodanxa de mortadela?

En la mili, el sergent em pregunta: “¿Qué siente cuando ondea la bandera española?” I jo vaig i li dic: “¡Viento señor!” I em va arrestar 3 mesos. Des de llavors que li tinc mania al vent.

Hi ha els programes de confidències: “Soy camionero, tengo tres hijos, una familia cojonuda, pero hay una pareja de la Guardia Civil que me hace tilín ¿Qué hago?”. Que qué fas??? Per començar, para el camió. I després… cony tio, no ens transmetis el teu problema que són les 3 de la matinada i estic intentant oblidar els meus. I la presentadora: “Bueno, si hay alguien que tenga tu mismo problema que llame y te oriente”. I resulta que hi ha més camioners amb el mateix problema! clar, així estan. Que a la mínima et tiren la fruita enmig de la carretera.

Quan hi ha restriccions d’aigua la gent es torna boja. Ho omplen tot, galledes, la banyera, testos, preservatius… Un amic meu va segellar les portes del lavabo amb silicona i va deixar obertes les les aixetes per què s’omplís tot el lavabo direcament: “Mai se sap…” I jo: “Però, tio. Com la penses treure?”. I ell:”Amb una canyeta!”

De petit, ta mare prenia la decisió de dutxar-te quan et mirava a la cara i no et distingia de la resta dels teus germans. Després arribaves a classe el dilluns: “Què et passa? Estàs diferent” I tu: “Es que m’han fet alló de l’aigua”. No sabies ni com es deia.

Allò que al setembre eren agradables companys de feina, ara són problemes amb potes. Fins i tot, hi ha qui, abans d’asseure´s es treu tots els cafès del dia per no haver d’aixecar-se més. I després s’els escalfa amb un encenedor.

No se per què els extraterrestres tenen la mania d’arrribar i destrossar-ho tot. Nosaltres vam anar a la lluna i no vam destrossar res. No va arribar l’Armstrong aquell, en pla: “Sí, sí.. Aquest es un gran pas per la Humanitat, però passeu-me el llançaflames que em carrego el Mar de la Tranquilitat”.

Segons un estudi el 60% dels espanyols justifica les bufetades als nens sempre i quan siguin per eduacar-los. L’altre 40% no les justifica: les foten i punt. Després, el nen: “Per què em pegues si no he fet res?” “Jo què sé. Ja t’ho dirà el psicoleg quan siguis gran”.

Els pares utilitzaven amenaces del tipu: “Si no et portes bé aniràs al quarto de les rates”. Que jo pensava: “Té cullons. Jo dormint amb el meu germà i les rates tenen la seva pròpia habitació”.

A mi dels mundials m’agraden les mascotes. Aquí sempre innovant: Mundial 82 una taronja. Olimpíades 92, un gos atropellat.