En el dimarts vintage d’avui recupero el CT337.
Sabeu què? L’ Andreu Buenafuente fa monolegs!
Si, es veu que els diu per la tele i llavors edita un llibre que surt per Sant Jordi. I llavors vaig jo i m’el compro l’agafo de la biblioteca. L’últim tracta dels monòlegs de Antena 3 de Buenafuente. Es diu He dit. L’humor del llibre es del tipus:
L’altre dia, vaig entrar a la meva oficina a preguntar: “Aquesta comissió d’obertura per què me l’heu cobrat, si no he obert cap compte?”. “No, no… és comissió d’obertura de la porta”. Dic “Ah, vale!”.
Poses el DVD i surt a la pantalleta el missatge “No Disc”. I què cullons he ficat, llavors? Una rodanxa de mortadela?
En la mili, el sergent em pregunta: “¿Qué siente cuando ondea la bandera española?” I jo vaig i li dic: “¡Viento señor!” I em va arrestar 3 mesos. Des de llavors que li tinc mania al vent.
Hi ha els programes de confidències: “Soy camionero, tengo tres hijos, una familia cojonuda, pero hay una pareja de la Guardia Civil que me hace tilín ¿Qué hago?”. Que qué fas??? Per començar, para el camió. I després… cony tio, no ens transmetis el teu problema que són les 3 de la matinada i estic intentant oblidar els meus. I la presentadora: “Bueno, si hay alguien que tenga tu mismo problema que llame y te oriente”. I resulta que hi ha més camioners amb el mateix problema! clar, així estan. Que a la mínima et tiren la fruita enmig de la carretera.
Quan hi ha restriccions d’aigua la gent es torna boja. Ho omplen tot, galledes, la banyera, testos, preservatius… Un amic meu va segellar les portes del lavabo amb silicona i va deixar obertes les les aixetes per què s’omplís tot el lavabo direcament: “Mai se sap…” I jo: “Però, tio. Com la penses treure?”. I ell:”Amb una canyeta!”
De petit, ta mare prenia la decisió de dutxar-te quan et mirava a la cara i no et distingia de la resta dels teus germans. Després arribaves a classe el dilluns: “Què et passa? Estàs diferent” I tu: “Es que m’han fet alló de l’aigua”. No sabies ni com es deia.
Allò que al setembre eren agradables companys de feina, ara són problemes amb potes. Fins i tot, hi ha qui, abans d’asseure´s es treu tots els cafès del dia per no haver d’aixecar-se més. I després s’els escalfa amb un encenedor.
No se per què els extraterrestres tenen la mania d’arrribar i destrossar-ho tot. Nosaltres vam anar a la lluna i no vam destrossar res. No va arribar l’Armstrong aquell, en pla: “Sí, sí.. Aquest es un gran pas per la Humanitat, però passeu-me el llançaflames que em carrego el Mar de la Tranquilitat”.
Segons un estudi el 60% dels espanyols justifica les bufetades als nens sempre i quan siguin per eduacar-los. L’altre 40% no les justifica: les foten i punt. Després, el nen: “Per què em pegues si no he fet res?” “Jo què sé. Ja t’ho dirà el psicoleg quan siguis gran”.
Els pares utilitzaven amenaces del tipus: “Si no et portes bé aniràs al quarto de les rates”. Que jo pensava: “Té collons. Jo dormint amb el meu germà i les rates tenen la seva pròpia habitació”.
A mi dels mundials m’agraden les mascotes. Aquí sempre innovant: Mundial 82 una taronja. Olimpíades 92, un gos atropellat.
BCPP: McAbeu
Pons's blog 
Jo flipo que algú li presti la més mínima atenció a aquest individu, i encara més el Pons, quan la trista realitat és que de gràcia no en té gens ni mica!! No hi ha cap frase de les que he llegit que no em semblès directament estúpida, i malgrat tot el paio va de graciós… Flipo al quadrat i fins i tot al cub!
Ui ui sembla que l’ahse està gelosa d’en Buenafuente
Bahh
No és el mateix llegit, que escoltat, però si l’has sentit molts cops, mentre llegeixes, el vas veient i… bé, com tots, té bons i mals moments.
Comentari tipus que es posa en tots els llibres de monòlegs.
És igual d’ensopit escoltat que llegit, però tens raó, al llegir-lo t’adones que a més a més el seu IQ ha d’estar ben baix.
En el dimarts vintage d’avui recupero el comentari que vaig fer al CT1836.
He llegit pocs llibres de monòlegs, ara només em ve al cap un del Buenafuente, però al fer-ho vaig arribar a la mateixa conclusió que tu. És un gènere que perd molt quan el llegeixes perquè et falta l’actuació del monologuista que és el que fa més gràcia..
Oh! un comentari vintage! ben trobat!
Aprofito per recuperar el comentari que el Pons mateix et va fer al CT1836:
Al llegir monòlegs has de posar tu mentalment el monologuista. Ei, realment Pons no ho fa pas malament, el Bonafont del seu cervell es pràcticament igual de bo que el real ;)
Ara bé, diguem que el Bonafont i el Buenafuente no serien ben bé la mateixa persona ^^
M’ha fet gràcia aquest: “En la mili, el sergent em pregunta: “¿Qué siente cuando ondea la bandera española?” I jo vaig i li dic: “¡Viento señor!” I em va arrestar 3 mesos. Des de llavors que li tinc mania al vent.”
No vaig fer el servei militar però si m’haguessin arrestat per aquella contesta, a qui menys mania tindria seria al vent.
Com ho vas fer per escaquejar-te ni no servir a la pàtria?
Uns deien que per curt de vista, i d’altres perquè vaig tenir molta vista.
Tampoc t’has de capficar gaire amb les bestiesses que diu aquest mosca-morta Buenafuente.
Quan llegeixo aquestes frases m’imagino en Buenafuente dient-les, i em fa més gràcia. És bo el paio, s’ha de reconèixer. N’havia llegit algun d’aquests reculls de monòlegs, però res com veure’ls representats per ell. Els gestos, i la manera de dir les coses milloren molt els acudits.
Algun dia inventaran els llibres en imatges en moviment i so (o potser ja està inventat i li diem tele..) i llavors els llibres de monòlegs seran millors
Cony!! Tu sí t’has llegit el comentari que el Pons va fer-li al McAbeu al CT1836?! Mira que algun dia em fareu inútil…
Uff, quants dies sense passar per aquí! A mi m’agrada el Buenafuente i passa que l’he vist tant, que quan el llegeixes te l’imagines i llavors és com si també l’escoltessis a ell. En fred, evidentment aquests acudits no tenen massa gràcia, però li passava el mateix a l’Eugenio, ell era l’acudit! En fi, llarga vida als humoristes, que unes vegades més i unes menys ens saben extreure un somriure que ja és molt!
En fred no tenen cap gràcia, i en calent si el paio et posa, en quant obre la boca i et solta una merda d’aquesta ja t’enfredes segur.
No tenen gràcia? el gos atropellat del Cobi sempre em farà gràcia!