Cas típic 1707: noi li agrada noia, noi no li agrada passar quan no té preferència

Com a usuari habitual de la bicicleta que soc, he detectat un perillós síndrome que afecta als conductors de vehicles quan es troben en una intersecció amb una bicicleta. Com que jo he descobert el síndrome em prenc la llibertat d’anomenar-lo com vull, i l’he anomenat el Síndrome del conductor idiota, o per abreujar SDI.

El síndrome es manifesta quan en una intersecció de dos vies el conductor del vehicle té preferència ja sigui perquè té un cediu el pas, un stop o simplement en absència de senyals el conductor del vehicle ve de la dreta. En comptes d’utilitzar la seva preferència de pas el vehicle s’atura per deixar passar a la bicicleta quan aquesta NO té preferència. Però el ciclista ja sap que NO té preferència i per això s’ha aturat, de tal manera que tan el ciclista com el vehicle estan aturats amb la resultant pèrdua de temps per les dues parts. Quedant en aquesta incomoda situació fins que algun dels dos implicats fa el senyal al altre perquè passi, normalment el conductor del vehicle. El problema greu daixò es que el ciclista s’acostuma a tenir preferència fins hi tot quan no té preferència provocant que deixi de respectar les preferències en les cruïlles i acabi aixafat per qualsevol vehicle que si faci us de la seva preferència. Per la meva part, jo sempre faig us de la preferència de pas quan la tinc o m’aturo quan no la tinc, vagi en cotxe o en bici, tan si haig d’aixafar ciclistes sense cap remordiment, com si haig d’obligar el conductor a punta de ballesta (sí, soc un clàssic) perquè passi quan té preferència. Ara si em dispenseu vaig a netejar les taques de sang del frontal del meu cotxe.