Cas típic 1987: noi li agrada noia, noi li agrada American Horror Story

Posted: 2014-10-07 in TV

American Horror Story es una sèrie de por basada en tots els tòpics possibles de les pel·lícules de terror. Compleix al peu de la lletra totes les regles que mai fallen en una pel·lícula de terror, si voleu les podem repassar una a una:

  • Regla número 1: Si et trobes una nena que et diu que moriràs, no hi ha cap dubte, moriràs.
  • Regla número 2: Si entres en una casa abandonada amb algú i et separes moriràs.
  • Regla número 3: Sempre hi ha un gos que borda contra alguna porta o objecte maligne.
  • Regla número 4: Els anteriors inquilins de la casa on es muden els protagonistes sempre han tingut una mort horrible, òbviament en la pròpia casa.
  • Regla número 5: Els veïns sempre seran uns llunàtics, o en el seu defecte unes bellíssimes persones que amaguen un terrible secret.
  • Regla número 6: Si el fill o filla dels inquilins es adolescent hi haurà un element local del sexe contrari interessat en el/la fill/a que la portarà pel mal camí.
  • Regla número 7: Sempre hi ha un munt de llençols estesos en el pati, ideals perquè sembli que hi ha algú entre ells però al tornar a mirar ja no hi ha ningú
  • Regla número 8: El/La fill/a sempre tindrà problemes d’integració a l’escola.
  • Regla número 9: La parella protagonista sempre ha perdut un fill, ja sigui en un avortament o un accident mortal del nadó i això serà causa de continues baralles.
  • Regla número 10: Un personatge estrany els adverteix que marxin de la casa, però els inquilins mai fan cas.
  • Regla número 11: Els fantasmes / monstres / esperits sempre apareixeran primer a l’esquena dels protagonistes de tal manera que el únic que el veurà serà el espectador.
  • Regla número 12: La assistenta sempre serà vella, tradicional i creurà en els fenomens paranormals.
  • Regla número 13: Sempre apareix algú amb alguna malformació, mutilació o desfiguració.

Per ser sincer, la gran majoria de tòpics es reparteixen entre els dos primers capítols, després ja es crea la història pròpia. Als inicis, al principi de cada capítol hi ha una escena del què ha passat en anys posteriors en aquesta casa maleïda. De fet no m’estranya que el preu de venta sigui ridícul… En un principi sembla que la escena no aporta relació amb la trama del present però realment si que hi ha relació i molta. Això fa que apareguin personatges nous constantment i m’agrada aquesta rotació de gent, li dona agilitat i novetat en cada capítol.

- Buuu!  - Aaah!

– Buuu!
– Aaah!


El opening es tal com ha de ser, un seguit d’imatges d’objectes inquietants que trobaries en una casa encantada. Ja sabeu, fotos de nadons deformes, material mèdic antic, sales obscures, ombres estranyes, etc. Per suposat la música es en consonància amb les imatges. Bé, més que música son una barreja de sons entretallats d’allò més inquietants.

A part de tot lo fantàstic, hi ha altres coses inversemblants? Ui tant. Un exemple.
Estàs tan segur que hi ha algú al pis de dalt de casa que truques a la policia. Què fas a continuació?
A) Surts a fora i esperes que vingui la policia
B) Puges a investigar tu mateix.
Si has escollit la opció B) ets un personatge d’una pel·lícula, o com en aquest cas, una sèrie de terror. Estàs mort, a excepció que sigui el típic fals ensurt del gat.

Conec algun actor prèviament? El cert es que si. La minyona resulta ser la Ruth (la mare) de Six Feet Under.
Algú més? El rotllo universitari del pare es la periodista de House of cards. Que si a House of cards ja em queia malament, en American Horror Story encara em cau pitjor.
Apareixen també un parell de secundaris més. Fent de gay amanerat trobem al sylar de Heroes. En Joshua Malina (ala oest) apareix en el capítol 9 fent de dentista.

——————————————–INICI ESPOILERS——————————————–

En el tercer capítol veiem que tothom qui rodeja els nous inquilins son fantasmes que han mort en la casa. Evidentment cap d’ells per mort natural, tots per una mort ben violenta, sinó no s’hagués convertit en fantasmes segons l’estesa lògica del gènere. Arribats en aquest punt un es pregunta: Quanta gent pot haver viscut, i per suposat també mort, en aquesta casa? Pel que sembla la resposta es: Masses.

Fins al capítol quatre els fantasmes van apareixent ordenadament, un darrera de l’altre, però en el capítol cinc tot es precipita, serà per què es Halloween? Té tota la pinta… El cas es que tots els fantasmes nous i vells comencen a tocar els nassos a la vegada a tots els membres de la família. Algú ha dit que es hora de mudar-se?

M’agrada el fet que no tot son fantasmes, per exemple en el capítol 6 hi ha una mort present que no té res a veure amb els fantasmes. Pobre Cameron de Modern Family qui li mana ficar-se en una sèrie de terror? Tothom sap que un personatge nou quan apareix en una sèrie de terror ho fa només per morir.

Punt per la sèrie quan descobrim que el intent de suïcidi de la filla no havia estat un intent fallit. Realment no m’ho esperava, i certament té tot el sentit que estigui morta.

Dubtes:
– Per què no sempre estan visibles per la casa tos els fantasmes? Què fan quan no estan visibles? on estan? de vacances?
– Per què la minyona envelleix si en canvi els altres esperits es conserven igual que el dia que van morir?
– Per què els fantasmes més antics com ara els qui van construir la casa han començat a aparèixer fa poc i no des de que van morir?
– Per què son els fantasmes més recents com ara el nano psicòpata i la amant del marit qui expliquen com van les coses als fantasmes antics i no al revés?

——————————————–FI ESPOILERS——————————————–

Hi ha algun físic a la sala? Algun científic? Algun sonat que realment ho hagi provat? Algú sap què passa si poses un gosset al microones? Al final explota com passa en la sèrie? No patiu pel gos, era un gos d’aquells tan cursis que fan ràbia. Si la resposta es que sí, que explota, quanta estona se l’ha de posar? a quina potència? Suposo que depèn del gos es clar, posem un gos petitet d’uns 3 quilos.

Es cosa meva o cada vegada es més telenovel·la? Capítols 7, 8 i 9 son l’exponent més representatiu que de que la sèrie es converteix en una telenovel·la. No cal que digui que això no m’agrada massa. Els capítols sembla que s’allarguin i s’allarguin però resulta que continuen durant entre 40 i 45 minuts. La veritat es que he trobat a faltar la tòpica història de terror del principi, per sort, en el últim capítol, el 12, hi ha tots els tòpics de casa encantada concentrats en 20 minuts, es genial. A part que per fi coneixem totes les motivacions de tots els de la casa i etens com funciona una “autèntica” casa encantada.

A la sèrie li passa una mica com a la majoria de pel·lícules del gènere, que en un principi quan no se sap ben bé què està passant i els elements paranormals encara no s’han manifestat amb el seu esplendor sinó de maner subtil, el interès es manté alt, però un cop es desvetlla el misteri hi ha el famós efecte “I per aquesta merda tanta història?!”

T’agraden les pelis de por? T’agraden els tòpics? Doncs American Horror Story (AHS pels amics) es la teva sèrie. En el meu cas, el gènere de terror no es el meu gènere preferit, però la veritat es que tampoc es desagraden, i més si tens una noia atractiva abraçada fortament a tu per la por… De fet prefereixo més les paròdies del gènere de terror com la genial Cabin in the Woods, guió del qual pertany a Joss Whedon, el de Firefly. AHS segueix tants tòpics que no tinc clar fins a quin punt es homenatge i fins a quin punt es paròdia del gènere, sigui com sigui m’agraden els tòpics. El que ja no m’agrada tan es quan la sèrie deixa a part el terror i tira més pel drama. El punt positiu es que un cop acaba la primera temporada també acaba la trama de la casa encantada, ja que la segona temporada es una història totalment diferent, i el tema de la casa encantada tampoc se li pot treure més suc. De moment no tinc clar si veuré la segona temporada. De moment faig un break i el temps ja dirà si continuo amb ella.

American Horror Story té un 7,1 al filmaffinity un 8,4 al imdb i un 7 a casa el Pons (de la primera temporada).
Nota: 7/10

Anuncis
Comentaris
  1. Ciutadà K ha dit:

    Ai, a mi, que m’agrada el genere (bueno, aquest i l’altre i el de mes enllà) la vaig trobar genial! I el fet que cada temporada aixequi un univers propi li dóna molt valor…
    Aixo Ho escric dalt del tren, anant cap al Festival de Sitges ;D

  2. ahse ha dit:

    I si trobes un nen? I per què no es moriria l’altre? I els gats què? I els hipotecats?? I el llop veí de la teva casa aillada al mig del bosc, també és llunatic o té secrets? I si tens fills gay? I si no tens pati/terrassa/balcó? I si al teu bosc no hi ha escola? I si no pots tenir parella, t’has de barallar tu sol? I si no entens el llenguatge dels animals que t’avisen? I si no creus en els esperits que apareixen a l’esquena? I si prefereixes que l’assistenta sigui un gat? I si…

  3. Xavier Pujol ha dit:

    M’apunto les regles que han de tenir una pel·lícula de terror. Potser encara s’hi podria afegir l’aparició inevitable d’un rostre espantós al mirall del lavabo.

  4. David Castejón ha dit:

    T’has oblidat una regla d’or del gènere de terror: qui folla, mor. És així, sí o sí.

  5. bruixeta ha dit:

    he vist les dues primeres temporades i em varen enganxar, la tercera.. auf no vaig poder amb ella i la quarta ja em parlarem

  6. Montse ha dit:

    Uf, el gènere de terror m’agrada però em fa patir molt. A casa s’ho passen molt bé veient com boto del sofà cada vegada que hi ha un ensurt :(

  7. Anna ha dit:

    Soc anti pelis de por i similars :/ és que ho passo fatal i després a veure qui és la maca que baixa al traster … reees reeees!

  8. Roselles ha dit:

    De les poques sèries que em vaig enganxar últimament (i oju, “últimament” vol dir fa tres anys). Sortia a EEUU, i al dia següent ja la mirava en subtitulat. Que per cert, molt millor en VO, sobretot la Jessica Lange. Quina dona!

    El que has comentat de la filla a l’spoiler, quan ensenyen el que va passar vaig fotre un crit i tot! No de por, eh, de sorpresa! Em vaig quedar garratibada!

    A mi em va agradar molt. Els personatges, tots, eren genials. Bé, menys el jove que se’n va al llit amb la Jéssica Lange i la Kate Mara (algú li cau bé aquesta noia?).

    No he vist les altres temporades, espero fer-ho algun dia, si es que l’èbola no acaba amb mi primer.

    • Pons ha dit:

      Lo de la filla es la més sorprenent de tota la sèrie. Perquè per exemple el final amb l’epíleg de 3 anys més tard es força previsible.

      Mira que la Kate Mara té morbo però sempre fa papers odiosos…

      Èbola? Espero que hagis comentat amb guants >_<

  9. XeXu ha dit:

    Bé, entenc que no és una sèrie per mi, tot i que pensava que era més aviat paròdia, però si tu no la catalogues així, senyal que rius poc i t’espantes molt, així que res, menys feina. Per cert, segur que ho saps, però tornaran a posar Twin Peaks a la tele, per celebrar el 25è aniversari. Has tingut alguna cosa a veure?

    • Pons ha dit:

      A veure, potser serà que jo soc molt valent, però por no es que en faci gaire. No hi ha les típiques escenes de so pujat de cop i impacte visual frontal d’alguna cosa desagradable. Es més aviat un ambient sobrenatural que es respira constantment.

      Sí, alguna cosa m’havien comentat sobre Twin Peaks. Començo a sospitar que David Lynch llegeix el meu bloc, el teu també el llegeix?

    • ahse ha dit:

      Fas bé fent-li cas al Pons i no mirant les series que no estan recomanades per a tu. Enhorabona! El Pons sempre sap millor i tots sabem que la seva saviesa és per damunt de la dels mortals. ^^

    • ahse ha dit:

      “La mà del Pons et guiarà en la foscor”

  10. JOMATEIXA ha dit:

    Només llegir la llista de regles ja fa por.
    No acostumo a veure sèries d’aquestes, sóc molt aprensiva i després veig i sento coses estranyes per tota casa (sort que l’hem estrenat nosaltres i que no tenim criada ni veïns massa estranys, ni…)
    Encara que si començo a veure alguna peli d’aquest tipus l’he d’acabar, perquè tinc la virtut d’imaginar-me finals molt pitjors dels que tenen en realitat. Així que és millor acabar-les i que sigui el que Déu vulgui.

  11. estranger ha dit:

    Amb les pelis de por s´ha de saber innovar, o sorprendre o digue-li com vulguis… els tòpics estan bé però els veus a venir. Hitchcook ho va fer amb Psicosis, la vaig veure amb l´edat adequada perquè m´esborronés l´escena final, quan baixa les escales, obre la porta i es veu la cadira de rodes…tothom la recorda per l´escena de la dutxa -que per cert, allà es mort la protagonista, tot just a mitja peli, tota una innovació en el gènere que després algú va imitar en aquella de taurons amb el Samuel L. Jackson i aquella pèlroja que recordo pujada sobre un armari amb roba interior i amb l´aleta del tauró passant davant d´ella -però ami em va impactar el final…la veritat és que no tinc moltes pelis de por on poder opinar, potser “The Ring”, que em va acollonir una mica amb tot el rotllo del telèfon…i “El exorcista”, perquè aquesta es veu que estava ben documentada…per cert que el tema aquell de “basat en fets reals ” donaria per alguna regla més…tretze regles…de serials, ho sento, el darrer que seguia era “Los vigilantes de la playa” i d´això ja en fa uns quants anys…

    Salut Pons

    • ahse ha dit:

      Va bé veure escenes on pelroges amb roba interior pugen sobre armaris davant dels taurons, és com un cura donant-te un cop fort a la cara mentre t’explica que per molta roba interior que mostris els taurons de veritat no estaran gens impressionats. La lliçó moral d’aquesta peli deu ser molt més impactant que qualsevol sermó!! Davant la mort tots som gairebé iguals – i quan un diu gairebé un diu mort lenta o ràpida, mort ben-merescuda o accidental o estúpida, morir vell o morir jove, morir guay o morir xungo, morir com un s’esperava o tot al contrari :-P

      • estranger ha dit:

        La noia en qüestió tenia un cable d´alta tensió a les mans…al final sobreviu

        • ahse ha dit:

          Però oi que el taurò no va quedar gens impressionat amb la roba interior de la noia?

          • estranger ha dit:

            És que els taurons van per sota l´aigua…has provat mai de mirar mai ningú des de sota l´aigua ? Si hagués aixecat el cap i no l´aleta… bé, potser la noia anava amb roba interior precisament per això. La noia en qüestió era una experta en taurons i ara que ho recordo, havien sofert un tipus de mutació d´aquestes que surten a les pelis de por. No recordo ben bé que era…l´hauré de tornar a mirar.

          • ahse ha dit:

            No em diguis!! El tauró havia sofert una mutació que el feia molt receptiu a la roba interior de les noies, però encara no havia passat per la mutació necessaria per treure el cap de l’aigua…

    • ahse ha dit:

      I si encara no estàs convençut que la cosa més important a aquesta vida és la Mort, has de mirar més pelis d’aquestes fins que ho comprenguis.

      • estranger ha dit:

        Per desgràcia no cal mirar gaires pelis…

        • ahse ha dit:

          Home, si ja estàs en el tema pots oferir una mica d’ajuda quan intenti explicar-ho als altres lectors d’aquest bloc. Es veu que encara hi ha gent que es pensa que la vida és color rosa…

    • Pons ha dit:

      El problema que hi ha amb les noves generacions es que hem vist abans pel•lícules posteriors que no pas els clàssics com psicosis, i es clar, un cop la veus et dones compte que certes coses ja les havies vist abans en pel•lícules més noves, i com es normal no sorprenen.
      Doncs actualment els serials estan molt bé! Vivim a l’edat daurada de les sèries! Obviament no et recomanaria començar amb un American Horror Story, però amb un Breaking Bad que a tothom li agrada segur que l’encertes ;)

      • estranger ha dit:

        La veritat és que no tinc massa temps, però, bromes apart , em vaig enganxar a House uns quants capítols però trobo que el personatge es menjava massa la sèrie, sobretot a les darreres temporades.després ho vaig intentar amb Utopia però van ser dos capítols.Tothom parla de breaking bad i és clar, al seu moment, els sopranos, però em costa, jo sóc de l´època en què hi havia un parell de sèries a la tele i a capítol per setmana. Ara tot és pur empatx.

        Ara vaig veient alguns capítols de The mob doctor, que va de mafiosos i metgessa salvant obstacles. No és una supersèrie, però no està malament.

        • ahse ha dit:

          Has vist el cas típic amb les pelis de 1 minut i els comentaris amb les pelis de 5 segons? Estan super bé les de 5 segons, no? Llastima que no fan també series d’aquest tipus…

        • Pons ha dit:

          The mob doctor?! Si es super desconeguda! La miren 4 gats! Per què la vas triar?

          • estranger ha dit:

            Vaig mirar de què anava i vaig mirar el primer capítol i em va agradar. El cert és que la protagonista, la Jordana Spiro, hi va fer la resta, i la història no és avorrida, s´aguanta …per passar l´estona i mantenir l´anglès ja està prou bé. La resta d´actors també trobo que ho fan força bé.

  12. Gemma Sara ha dit:

    Quina gràcia, avui a la feina, he hagut de buscar dades de cinema de terror a Catalunya… em sembla que els facilitaré el teu blog directament, perquè entrin en atmosfera… :-)

  13. Neguema ha dit:

    A mi la primera temporada em va agradar, tot i que em va costar enganxar-me, la segona que la trama es centra en un manicomi potser és la que em va agradar més, però crec que va fer una baixada bastant substancial a la tercera, i això que crec que li podrien haver tret molt més suc, però va ser molt menys fosca. I aquesta quarta promet, tot i que sempre la poden cagar, espero que no… jo haig de reconèixer que ja he tingut els primers malsons per culpa seva…

    Els opennings són brutals, recordo que en la primera temporada els havia de passar perquè donava molt mal rotllo, un mal estar semblant al veure un capítol de Black Mirror.

Comenta que es gratuït, de moment...

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s