Cas típic 1987: noi li agrada noia, noi li agrada American Horror Story

American Horror Story es una sèrie de por basada en tots els tòpics possibles de les pel·lícules de terror. Compleix al peu de la lletra totes les regles que mai fallen en una pel·lícula de terror, si voleu les podem repassar una a una:

• Regla número 1: Si et trobes una nena que et diu que moriràs, no hi ha cap dubte, moriràs.
• Regla número 2: Si entres en una casa abandonada amb algú i et separes moriràs.
• Regla número 3: Sempre hi ha un gos que borda contra alguna porta o objecte maligne.
• Regla número 4: Els anteriors inquilins de la casa on es muden els protagonistes sempre han tingut una mort horrible, òbviament en la pròpia casa.
• Regla número 5: Els veïns sempre seran uns llunàtics, o en el seu defecte unes bellíssimes persones que amaguen un terrible secret.
• Regla número 6: Si el fill o filla dels inquilins es adolescent hi haurà un element local del sexe contrari interessat en el/la fill/a que la portarà pel mal camí.
• Regla número 7: Sempre hi ha un munt de llençols estesos en el pati, ideals perquè sembli que hi ha algú entre ells però al tornar a mirar ja no hi ha ningú
• Regla número 8: El/La fill/a sempre tindrà problemes d’integració a l’escola.
• Regla número 9: La parella protagonista sempre ha perdut un fill, ja sigui en un avortament o un accident mortal del nadó i això serà causa de continues baralles.
• Regla número 10: Un personatge estrany els adverteix que marxin de la casa, però els inquilins mai fan cas.
• Regla número 11: Els fantasmes / monstres / esperits sempre apareixeran primer a l’esquena dels protagonistes de tal manera que el únic que el veurà serà el espectador.
• Regla número 12: La assistenta sempre serà vella, tradicional i creurà en els fenomens paranormals.
• Regla número 13: Sempre apareix algú amb alguna malformació, mutilació o desfiguració.

Per ser sincer, la gran majoria de tòpics es reparteixen entre els dos primers capítols, després ja es crea la història pròpia. Als inicis, al principi de cada capítol hi ha una escena del què ha passat en anys posteriors en aquesta casa maleïda. De fet no m’estranya que el preu de venta sigui ridícul… En un principi sembla que la escena no aporta relació amb la trama del present però realment si que hi ha relació i molta. Això fa que apareguin personatges nous constantment i m’agrada aquesta rotació de gent, li dona agilitat i novetat en cada capítol.

– Buuu!
– Aaah!

El opening es tal com ha de ser, un seguit d’imatges d’objectes inquietants que trobaries en una casa encantada. Ja sabeu, fotos de nadons deformes, material mèdic antic, sales obscures, ombres estranyes, etc. Per suposat la música es en consonància amb les imatges. Bé, més que música son una barreja de sons entretallats d’allò més inquietants.

A part de tot lo fantàstic, hi ha altres coses inversemblants? Ui tant. Un exemple.
Estàs tan segur que hi ha algú al pis de dalt de casa que truques a la policia. Què fas a continuació?
A) Surts a fora i esperes que vingui la policia
B) Puges a investigar tu mateix.
Si has escollit la opció B) ets un personatge d’una pel·lícula, o com en aquest cas, una sèrie de terror. Estàs mort, a excepció que sigui el típic fals ensurt del gat.

Conec algun actor prèviament? El cert es que si. La minyona resulta ser la Ruth (la mare) de Six Feet Under.
Algú més? El rotllo universitari del pare es la periodista de House of cards. Que si a House of cards ja em queia malament, en American Horror Story encara em cau pitjor.
Apareixen també un parell de secundaris més. Fent de gay amanerat trobem al sylar de Heroes. En Joshua Malina (ala oest) apareix en el capítol 9 fent de dentista.

——————————————–INICI ESPOILERS——————————————–

En el tercer capítol veiem que tothom qui rodeja els nous inquilins son fantasmes que han mort en la casa. Evidentment cap d’ells per mort natural, tots per una mort ben violenta, sinó no s’hagués convertit en fantasmes segons l’estesa lògica del gènere. Arribats en aquest punt un es pregunta: Quanta gent pot haver viscut, i per suposat també mort, en aquesta casa? Pel que sembla la resposta es: Masses.

Fins al capítol quatre els fantasmes van apareixent ordenadament, un darrera de l’altre, però en el capítol cinc tot es precipita, serà per què es Halloween? Té tota la pinta… El cas es que tots els fantasmes nous i vells comencen a tocar els nassos a la vegada a tots els membres de la família. Algú ha dit que es hora de mudar-se?

M’agrada el fet que no tot son fantasmes, per exemple en el capítol 6 hi ha una mort present que no té res a veure amb els fantasmes. Pobre Cameron de Modern Family qui li mana ficar-se en una sèrie de terror? Tothom sap que un personatge nou quan apareix en una sèrie de terror ho fa només per morir.

Punt per la sèrie quan descobrim que el intent de suïcidi de la filla no havia estat un intent fallit. Realment no m’ho esperava, i certament té tot el sentit que estigui morta.

Dubtes:
– Per què no sempre estan visibles per la casa tos els fantasmes? Què fan quan no estan visibles? on estan? de vacances?
– Per què la minyona envelleix si en canvi els altres esperits es conserven igual que el dia que van morir?
– Per què els fantasmes més antics com ara els qui van construir la casa han començat a aparèixer fa poc i no des de que van morir?
– Per què son els fantasmes més recents com ara el nano psicòpata i la amant del marit qui expliquen com van les coses als fantasmes antics i no al revés?

——————————————–FI ESPOILERS——————————————–

Hi ha algun físic a la sala? Algun científic? Algun sonat que realment ho hagi provat? Algú sap què passa si poses un gosset al microones? Al final explota com passa en la sèrie? No patiu pel gos, era un gos d’aquells tan cursis que fan ràbia. Si la resposta es que sí, que explota, quanta estona se l’ha de posar? a quina potència? Suposo que depèn del gos es clar, posem un gos petitet d’uns 3 quilos.

Es cosa meva o cada vegada es més telenovel·la? Capítols 7, 8 i 9 son l’exponent més representatiu que de que la sèrie es converteix en una telenovel·la. No cal que digui que això no m’agrada massa. Els capítols sembla que s’allarguin i s’allarguin però resulta que continuen durant entre 40 i 45 minuts. La veritat es que he trobat a faltar la tòpica història de terror del principi, per sort, en el últim capítol, el 12, hi ha tots els tòpics de casa encantada concentrats en 20 minuts, es genial. A part que per fi coneixem totes les motivacions de tots els de la casa i etens com funciona una “autèntica” casa encantada.

A la sèrie li passa una mica com a la majoria de pel·lícules del gènere, que en un principi quan no se sap ben bé què està passant i els elements paranormals encara no s’han manifestat amb el seu esplendor sinó de maner subtil, el interès es manté alt, però un cop es desvetlla el misteri hi ha el famós efecte “I per aquesta merda tanta història?!”

T’agraden les pelis de por? T’agraden els tòpics? Doncs American Horror Story (AHS pels amics) es la teva sèrie. En el meu cas, el gènere de terror no es el meu gènere preferit, però la veritat es que tampoc es desagraden, i més si tens una noia atractiva abraçada fortament a tu per la por… De fet prefereixo més les paròdies del gènere de terror com la genial Cabin in the Woods, guió del qual pertany a Joss Whedon, el de Firefly. AHS segueix tants tòpics que no tinc clar fins a quin punt es homenatge i fins a quin punt es paròdia del gènere, sigui com sigui m’agraden els tòpics. El que ja no m’agrada tan es quan la sèrie deixa a part el terror i tira més pel drama. El punt positiu es que un cop acaba la primera temporada també acaba la trama de la casa encantada, ja que la segona temporada es una història totalment diferent, i el tema de la casa encantada tampoc se li pot treure més suc. De moment no tinc clar si veuré la segona temporada. De moment faig un break i el temps ja dirà si continuo amb ella.

American Horror Story té un 7,1 al filmaffinity un 8,4 al imdb i un 7 a casa el Pons (de la primera temporada).
Nota: 7/10